Filosofia cat 2016 by Editorial Casals

FILOSOFIA

EDICIÓ EN CATALÀ

BATXILLERAT

2016 2017

ÍNDEX BATXILLERAT Filosofia Claus del projecte Material per a l’alumne Material per al professor Proposta didàctica DVD del professor Pissarra digital Índex de continguts

4-5 6 7

8-9

ecasals.cat Portal de recursos educatius i llibres digitals d’Editorial Casals

BATX IL L ERAT FI LO SO FIA

10-11

FILOSOFIA FILOSOFIA 1

Karl Raimund Popper Viena, 1902 - Londres, 1994

BATX IL L ERAT FI LO SO FIA

BATXILLERAT

Les ferides de la Segona Guerra Mundial, així com la pèrdua de la confiança en el progrés pròpia d’aquesta dramàtica època, van suposar que la reflexió filosòfica se centrés en l’ésser humà i en la recerca d’uns valors universals que permetessin reconèixer-ne la dignitat inalienable. Popper és un bon exponent d’aquest tomb del pensament contemporani. Es va fer molt famós per les seves reflexions sobre l’abast i els límits de la ciència i per la seva crítica dels totalitarismes.

ecasals.cat/filo1ba

1 Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

BATXILLERAT

U. Ferrer (coord.) J. C. Abellán E. Alarcón J. Aranguren J. Barraca P. Cobreros L. Gordillo Ó. Pintado Á. D. Román A. Sastre

CURS 2016-2017

BATXILLERAT FILOSOFIA

CLAUS DEL PROJECTE

Abordatge sistemàtic dels grans interrogants i temes del saber filosòfic, sense desvincular-los del seu desenvolupament històric.

L’ÉSSER HUMÀ

LA PERSONA: NATURALESA, CULTURA I DIGNITAT

El pensament antic situa el cosmos al centre de la realitat. L’ésser humà és una part d’aquest cosmos i està sotmès a les seves lleis. El destí de la vida de l’home està predeterminat; no depèn de les accions humanes. Aquest sotmetiment a la naturalesa suposa una visió pessimista de l’existència humana. Homer (segle viii aC), el poeta èpic per excel·lència, ho expressa així a la Ilíada: «Enlloc no hi ha res / més miserable que l’ésser humà / d’entre tots els éssers que respiren / i s’arrosseguen sobre la Terra».

Si això fos així, es podria afirmar que alguns individus de l’espècie humana no són persones i, per tant, no són subjectes dels drets humans, ja que no disposarien de la dignitat absoluta pròpia de les persones. Per això, hi ha qui exigeix que es tingui consciència de ser persones, per reconèixer-los dignes i subjectes de drets. D’aquesta manera, neguen el valor de persones als embrions, als fetus, als nadons, als malalts terminals i als ancians senils.

ACTIV ITATS 12. Justifica la veritat o la falsedat de les afirmacions següents. a) La riquesa d’una persona fa que una de sola valgui, d’alguna manera, com tota la humanitat. b) La persona és reconeguda com a tal per la comunitat humana. c) La dignitat humana rau en l’autoconsciència

Segons Sòcrates, l’escepticisme dels sofistes no respon la preguna sobre l’ésser humà. Aquest és l’únic ésser que es pregunta per si mateix. I la resposta no pot ser «el que a mi em sembla», sinó quelcom que transcendeixi el pla subjectiu i que cal intentar descobrir. És per això que un dels grans lemes de Sòcrates sigui el cèlebre «coneix-te a tu mateix». L’ésser humà apareix com un ésser moral.

Enfront dels autors que defensen aquest punt de vista, cal afirmar que la dignitat humana no resideix en el fet que l’home pensi, actuï lliurement o estimi, sinó que, com a ésser personal, sigui capaç de tot això, encara que, per exemple, una malformació del cervell o un estat psicològic determinat li impedeixi d’exercir aquests actes.

Plató intenta fonamentar les intuïcions socràtiques. El descobriment de la intel·ligència racional i la seva obertura a la realitat el porta a defensar la immortalitat de l’ànima humana. L’home està vinculat, a través de la seva ànima, a un món que es troba més enllà del que és material. Aquest món, singular i contingent, és només una ombra de la veritable realitat.

Si la dignitat de la persona és absoluta, primordial o fonamental, cal que aquesta dignitat es basi en el nostre jo real, i no pas en el jo psicològic o autoconsciència. No tenim cura dels nounats només perquè en el futur podran raonar i actuar lliurement, sinó pel seu ésser. I, si es moren, no els plorem per allò que haurien pogut ser en el futur, sinó, sobretot, per allò que ja eren.

13. Busca dues experiències en què, com en el perdó, siguin un reflex de la dignitat personal. Explica per què.

De la mateixa manera, les persones podem donar afecte a aquells que pateixen deficiències físiques o psíquiques, encara que el seu cos no permeti que la seva personalitat es manifesti. I aquest afecte no és només i exclusivament un acte de generositat absurd o sense sentit per part nostra. És la resposta, natural i humana, al bé incommensurable que cada persona és en si mateixa.

Aristòtil planteja la unitat d’ànima i cos. En els cossos, l’ànima «anima» la matèria i fa que sigui viva, orgànica. En el cas de l’home, a més, l’ànima es caracteritza per la seva racionalitat i, per tant, per la seva immaterialitat. Tanmateix, l’intens intel·lectualisme* ètic tant socràtic com platònic encara pesa molt sobre Aristòtil. Això l’impedeix superar determinats tòpics de la seva època, com ara que els bàrbars i els esclaus són individus d’una condició inferior als ciutadans de la polis, perquè en ells predominaran l’instint i la sensibilitat sobre la raó.

152

08_Filosofia_1Bach.indd 152

EL SABER

FILOSÒF

m El mapa

. Aquests mental» i «mapa posició visual d’ex del tècnica lls, des rents nive el què s en dife ençar, ò, rau en relacion blen per cia, per Per com les seves l parteix es s’assem La diferèn de i qua lar. a term del ticu dos d’un tem en o tema, més par tinguts general a mental, al que és més map dels con fins te l el cep e). genera erior. En est llibr tual el con que és més part sup fet en aqu a concep la a map s’ha el en col·loca nt (com confet que uts, es del docume zació dels de conting t central visualit la resta a la par ràpida en facilita col·loca re una qual cosa met la per s, canvi, es atge de relacion té l’avant les seves tal de i a men del tem El mapa ortants més imp . tinguts antetge i l’apren l el record pa menta

Púgil en repòs (segle i aC). Escultura grega clàssica, d’autor anònim.

Actualment, perviu una certa visió sofista. Segons això, es parla de danys col·laterals per referir-se a les víctimes civils d’un conflicte bèl·lic, de reubicació de ciutadans per ocultar les deportacions, o d’embrions sobrants per fer referència als milers d’éssers humans destinats a la seva eliminació. Sembla que, en determinats moments, l’únic criteri veritable és allò que és útil o pràctic.

l ma

08_Filosofia_1Bach.indd 153

de nod o Elements conceptes criuen els a cada quals s’es rent per or dels etiqueta color dife a l’interi triar un ts pintats venient o quadra a. És con . era que tem tat) Cercles man del uni es. Nod ncials de la cret, de més esse a mental BBBB al més con s. BBBB node 2 BBBB la les dades BBBB general geu el map BBBB BBBB bifurcacion es o a BBBB BBBB del més BBBB BBBB BBBB nodes (ve BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB ts nodes, a diversessobre de les fletx BBBB a BBBB un dels BBBB BBBB ren lloc BBBB cion BBBB BBBB a BBBB dife BBBB BBBB a rela BBBB BBBB els BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB i es dón ades BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB Uneixen BBBB ceptes que BBBB BBBB BBBB es, situ BBBB BBBB BBBB BBBB entre ells BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB Fletxes. dels con BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB relació enllacen els nod BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB t a partir BBBB BBBB BBBB eix una BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB S I SBBBB BBBB BBBB BBBB s que BBBB BI BBBB BBBB enuncia BBBB T EBBBB BBBB s’establ BBBB BBBB BBBB NBBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB S Í BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB es. Paraule en construir un BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB uet BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB Etiq BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB met BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB i que per BBBB BBBB Orientar BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB nostra BBBB BBBB la BBBB meitat, BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB l? BBBB BBBB BBBB BBBB els BBBB ABBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB SORPRES BBBBBBBB BBBB vida BBBB BBBB LA BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB a. CreaBBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB pa menta BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB ma BBBB BBBB s del tem BBBB BBBB BBBB BBBB a BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB un lear BBBB BBBB rest BBBB BBBB BBBBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB la BBBB BBBBBBBBBBBB BBBB ens fa BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB BBBB dades nuc BBBB BBBB BBBB ajuda a BBBB BB BBBB BBBB DUBTE BBBB BBBBBBBB BBBB BBBB . Col·loca BBBB BBBB BBBB BBBBBB BBBB BB Com es BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB tit BBBBELBBBB BB BBBB neix de BBBB tes i les BBBB BB BBBB ar BBBB BBBB nuclear BBBB BBBB BBBB sen BB BBBB cep BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBBBBBB Qüestion BBBB el BBBB BBBB BBBB BB BBBB con idea BBBB BB BBBB BBBB BBBB e, BBBB BB BBBB BBBB la BBBB BBBB BB nostres BBBB BBBB BB elsBBBB BBBB BBBB BBBBBB BBBB mpl BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB prejudicis cciona els BBBB a al mig IÓBBBB BBBBBBBB BB BBBB BBBB BBBB BB per exe BBBB lls BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB LA COMMOC BBBB BBBB nive BB BBBB BBBB 1r Sele BBBB BBBB IAL BBBB BBBB i hi situ BBBBBB BBBB BBBB BBBB BBBB seguir, BB BBBB BBBB ant BBBBBBBB BBBB BBBB BBBB EXISTENC BBBB BBBB BB BBBB BBBB ells BBBB BB BB BB BBBB pot BBBB BB BBBB BB situ BBBB BB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB SABER BBBB is BBBBBB (es BB BBBB BBBB BBBB BB BBBBBBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB EL BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBBBB BB Fes BBBBBBBB BBBB nodes amb BBBB BB BBBB que vag BBBB BBBB eralitat BBBB BB BB BBBB BBBB BB BBBBBBBBBB FICBBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB centre. BBBB BB BBBB FILOSÒ BBBBBB BBBB BBBB EL BBBB BBBBBB BB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBBBBBB BBBB A mesura BB BBBB lls de gen BBBB BBBB EMENTBB BBBBBBBB BBBB y del BB BBBB BB BBBB BBBB BBBBBB ). BB BBBB BB BB BBBB BB BBBB BBBB BB BB nive BBBB RECONEIX BB llun BBBB BB BBBB CIA BBBB BB BBBB BBBB FIC otge BB BB BBBB BBBBBB BBBB BBBBBB BBBB BB BBBB BB DE LABBBB per BB IGNORÀN BBBB més BBBB rell BB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BB SABER FILOSÒ BBBB BB BBBB BBBB es BBBB BB BBBB daran BBBB BBBBBB BB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB ques del BBBB BB BBBB BB BBBB BItalELdist BBBB BBBB BB BBBBBB BBBB BBBB BBs. BBBB BBBB BB BBBB divideix BBBB BBBB BB BBBB BBBB ingi BBBB BBBB BB BBBB BBr-lo BBBB BBBB BBBB BBBBBB BB BB BBBB BBBB BB BBBB nivells que BBBB BB BBBB BBBB BB BBBB BB BB BBBB BB BB de les bus BB enBBBB BB BBBB BBBB BB BB BBBB r BB BBBB BBBB BB BBBB ests BB BBBB BB BBBB BB BBBB BB BB BBBB BBBBBB BBBB BB BBBB cerca BB BB BBBB BB per BBBB BB BBBB BB BBBB BBBBeix colo BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BB BB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBBBB BB BBBB BBBB rentsBB BB crets, aqu BBBB BBBBBB un saber BBBB BBBB BBBB mat BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBBBB BB BBBB BBBBBB BBBB del BBBB BBBB BB BBsibl BBBB BBBB BB BBBB eBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BB BBBB més con BB BBBB BBBBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB colors dife BBBB BB BBBB BB BBBB BB BBBB BB BBBB BBBB t BBBB BBBBBB més BB BBBB BB BBBB pos BB BB BBBB BB BBBB BB BBBB BB BB BBBB gus BBBB BB BBBB BB BBBB BB del és BBBB BB BBBB BB BB BBBB BBBB BB BB BBBB si c: BB BBBB BBBBBB BBBB teu BB BBBB BBBB BB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BB BBBB lògi BB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB reBB BB BBBB BBBB fletxes,BBBBBB BBBB BB BB A BB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB servir al BBBB BBBB ord BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB tar BBBB BB FILOSOFI BBBB BBBB BB BBBB BB eix unBB BBBB BB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBBBB BBBB Orien BB BBBB BBBB A es amb BB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BB mat BBBB BB BBBB BBBB BB uin PRÀCTICA BBBB BB BBBB BBtBB BBBB FILOSOFI BBBB BB BB BBBB BB nod BB BBBB BB BB BBBB BBBB BB BBBB BB a seg BB BBBB BB BB A BBBB BBBB BB d’un BBBB BB BBBB BB els BBBB BB BB BB BBBB BB BBBB nostrBBBBBB BB BBBB BBBBBB BBBB BB BBBB en, TEORÈTIC BBBB BB BB laBBBB BBBB na BBBB BB BB queBBBBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB pte BB BBBB BB BBBB BB BB BB BB BBBB BBBB BB l parteix BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB vida BBBB BB com BBBB BB BBBB BBBB BB BBBB RESA BB 2n Relacio BBBB BBBB BBBB BBBBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB s en BBBB BB BBBBBBBB BBBB BBBB LA SORP in.BBBBBB BB BBBB BBBBBB BBBB BBBB e del qua BBBBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB con BBBB BBBB TingueBB BB cretBB BBBBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BB BB LLIURE BBBB BB BBBB BB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BB que el nod BBBB BB BBBBBBBB el BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BB BBBB BB BBBB BB BBBB ticular. BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBBBB BBBB BB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB iu una BB BBBB es que BBBB BB BBBB BBBB BBBB BB BBBBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BB BBBB BB BBBB més par BBBB escr BB BBBB BBari: BBBB BBBB BBBBBBBBBBBB BB BBBB BBBB BB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBess BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB rses fletxBB BBBBnec BB BBBB BBBB BB BBBB BB BBBB BB BBBB BBBB BB BBBB BB BBBB gran al BB BBBB BB BBBB BB BB BBBB dive BBBB BB BBBB BB en BB BB RIGORÓS BBBB BBBB ens BBBB BB BB BBBBBBBB BBBB ,BBBB BB BB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB era BB BBBB BBBB BBBBBB BB BBBB queBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBBBB BBBB BBBB BBBB BBBB sideris BB BBBB en sortir BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBBBB BBBBBB BBBB a BB BBBB BB BBBB DUBT BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB E BB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BB BBBB BB ajuda man BBBB BBBB BB BBBB BBBBBB BB BBBB BBBB BBBB BB BB BB BBBB BB de BBBB ELBB n ho con BBBB node pod BBBB tes, BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BB BB BBBB BBBB BB BBBB qua BBBB BB BBBB BB BBBB BB BBBB BB BBBB BB BB BBBB BB BB BBBB BB BBBB BB BBBB BBBB BBBBBB de BB cep BB BBBB BB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB neix BBBB BB con BBBB BB fletxes BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB RADICAL BBBB BBBB BBBB BB BBBB BB ionar BBBB BB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBBBB BB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BB Qüest BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB un delsBB BBsen BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB ueta les BB BBBB BBBBBB BBBBBB BBBB BBBBBB BBBB BB BBtit. BBBB BB BBBB es BBBB BBBB BBBB BB BBBB BB BBBB BBBB - BBBB BBBB BBBB BBBB nostrBBBB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB 3r Etiq aci cada BBBB BB els BB BBBB BB BB BBBB BB nya BBBB BB BBBB BB BBBB BB BB BBBB BB BB amb BBBB BB BB enll BBBB BBBB BB BBBB BB t BB BBBB BBBB BB BBBB BB BBBB BBBB icis BB BBBB BBLBBBBBBBBBB BBBB que BBBB BB BBBB BBBB UNIVERSA BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBallu BBBB BB , per prejud BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBBBB BBBB BBBB BBBB BB ellsBB OCIÓ BBBB BBBB BBBB BBBB BB un enuncia BBBB BB BBBB BB paraula BBBB BBBB BBBB BBBBBB BB BB BBBB niv BBBB s BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BB LA COMM BB BBBB BBBB ent BBBB BBBBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB resulti BBBB rentsBB L BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB pon BB BBBB BBBB BB BB en BB BBBB BB BB ENCIA dife BB BBBB BBBB BB BB BBBB res BB BBBB BB BB BBBB s, BBBB BB BB BB BB cor BBBB EXIST els BBBB BB BBBB BB BB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB i les llegir-lo BBBB BB BB BBBB BBBB rminat BBBB BB tal BBBB rsBB ER BB BBBB BBBB BBBB BBBBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB per BB colo BB SABBBBB BB BBBB BBBB talBB BBBB BB tsBB gin dete ELBBBB BB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB ren BB s’ha BB men BB BBBB a BB BBBB BB BB BB BBBB BB BB BBBB BB ja BB dife BB BB BB BB BB BB BBBB BB BBBB map IC l BBBBBBBB BB BB BB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB BBBB SÒF l alBB BB BBBB BBBB amb els EL 4t Un cop BBBB ia idea BB BBBB d’ulBB FILO BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB SerBB BB BBBB BBBB BBBB BB centre, BB MENT BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB altre cop BB BB BB nod BBBB BBBB NEIXEes. BBBB BB BB BB BB un BB BB BB r BB els BB RECO BB BB IA BB BB BB BB ment del BB fes rreBBBB BB BBBBrecóBB entre DE BBBB des, BB BBBB IGNORÀNC BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB LA BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB nexions uéssim etiqueta BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB pog BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB es BBBBBB fletxes elsBB BBBB BBBB més con BBBB BB BB BB BB BB BB BB es, BB blir BB BB BB ix BB BB BB nod BB BB divide esta BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB ol dels BBBB BBBB BBBB BBBB e).BBBBBB BBBBBBBB BBBBBBBB BBBB enBBBB BBBB BBBB BBBB d’intentar BB sibl BBBB BBBB BBBB BB BBBB pos BBBB BBBB BB de qualsev pre ésBB BB BB cerca BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB tint BBBB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB un saber BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB que, par no sem BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB i que això BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB tots (tot BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB EL SABER

Intel·lectualisme: doctrina filosòfica segons la qual qualsevol realitat és susceptible de ser coneguda per la ment humana. En ètica, defensa que el mal és fruit de la ignorància, per la qual cosa saviesa i virtut s’equiparen.

153

31/01/15 12:00

IA FILOSOF TORI DE LABORA ental l? pa menta tual» x un ma concep consistei e «mapa en una ingir entr En què cal dist constitueix

La sofística deixa en un segon pla el cosmos i centra la seva reflexió en l’home. Els sofistes reivindiquen la intel·ligència i la iniciativa humana sobre totes les coses. Protàgores (c. 484 aC) pronuncia la següent frase cèlebre: «l’home és la mesura de totes les coses». L’ésser humà esdevé un individu subjecte als seus interessos i desitjos.

En aquesta línia de pensament, se sosté que el criteri per definir la persona és ser reconeguda com a tal per la comunitat humana, és a dir, que el fet que algú sigui considerat persona o no depèn del fet que els altres li concedeixin aquest estatus.

14. Quina relació hi ha entre la dignitat personal i els drets humans?

Tractament, teòric i pràctic, de les destreses de raonament i d’investigació pròpies de la filosofia (el comentari de text, la dissertació, el debat, l’anàlisi filosòfica d’obres d’art, etc.).

El pensament grec

Sovint s’identifica el fet de ser persona amb tenir en el present la capacitat de pensar. D’aquesta manera, segons s’ha arribat a dir, aquells que encara no han pensat, o aquells que han deixat de fer-ho, poden ser humans, però encara no són persones (o ja no en són) i, per tant, no tenen dignitat humana.

Ésser humà, Homo sapiens. Article de N. Jouve de la Barreda.

5. PANORAMA HISTÒRIC

4.2. Tots els éssers humans són persones?

El balancí, núm. 2, de H. Moore. Segle xx. El dret fonamental a la vida suposa l’obligació de cuidar i respectar tota existència humana.

SÍNTES

BIV

B BBBB BBBB BBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB IC BB BBBB BB BB BB SÒF BB BB BB BB BB FILO BB BB BB BB BBBB BB BB BB BB BB EL SABER BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB B BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB B BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB B BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BB BBBB BB BB BB BB ar BB BB BB BB BB BB ent BB BB BB BB OriBB BB BB BBBB BBBB B BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB tra BB BB BB BBBB BB BB nos BB BB BB la BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB ENT BBBB BBBB BBvida BB BBB BBBB BB BB BB RAM BB BB BB BB BB BB BB STO BB BB BB BB BB BB L'A BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBB BBBB BB BB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BB BB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB BBBB ensBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB DUBBB BBBB BBBB TE BBBB BBBB BBBB ajuda a BBBB BBBB EL BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB de BBBB BBBB BBBB BBBB neix BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB Qüestionar BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB tres BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB els nos BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB icis BB BB BB jud BB BB BB BB BB BB preBB BB BB BB BB BB BB CIó BBBB BBBB BBMO BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB LA COM BBBB BBBB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB AL BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB STENCI BB BBBB EXIBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBB BBBB BBBB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB R BB BB BB BB BB BB BB BB BB SABE BBBB BBBB EL BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBB BBBB BBBB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB ICBB BB BB BBBB ÒF BBBB BBBB BB OS BBBB BBBB BBB BBBB BBBB BBBB BB FIL BB BB BB BBBB EL BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB EIXEMENTA BBBBBB BB BBBB BBBB BBB BBBB BBBB RECON BBBB BBBB BB BB BBBB NCI BB BB BB BB BB BB BB ORÀ BB BB BB BB BB BB IgN BB BB BB BB LABB BB BBBB BBBB BB BBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBDE BB BB BB es BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB divideix BBBB BB BB BB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB en BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BB BB BB BBBB cerc a BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB er BBBBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB un sab BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BB BB BB BB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB IA BB BB BBBB SOF BBBB BB BBBB BB BB BBBB FILO BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB CA BBBB BBBB BBBB IA BB BBBB BBBB CTIBB BB BBBB BBBB PRÀ BB BBBB FILOSOF BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB B BBBB BBBB TEORÈT ICA BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BB BB esa BB BBBB la seva BB BB BB savi BB BBBB BB dia BB La BB BB BB BB BB BB és BB B BB BB itat BBBB estu BBBBBB BBBB BBBB BBBB BB pròpiaBB BBBB BBBB BBBB final BBBBBB BB dia BB BB BBBB BB estu BB BB BB BB BB BB BB B BB BB BBBB RE BBBB BBBB LLIU BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BB BB BBBB BB BB BB BB BB BB BB B BB BB BBBB BBBB BBBB L’ACCIÓ BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB el seu BBBB BBRac BBBB BBBB BBBB ional BBBB BBBB BBBB B BBBB BBBB BBBB és BBBB I EL BBBBHUMANA BBBB L’ÉSSER BBBB BB BBBB BB ursiu BBBB BBBB BBBB BBBB mètodeBBBBdisc BBBB BB BB BBBB BB T BB BB BB BB BB BB MEN BB BB BB BB BB BB BBBB RIgORó CONEIXEBBBBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBSBB BBBB BBBB BB BB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB t BBBBBB BBBB BBBB BB BB BBBB men BB BB BB BB BB fona BB BB El BB BB BB BB BB BB BB BBBB indaga BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB últim BBBB BBBB BB BB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB ICAL BB BBBB RADBB BBBB BBBB BB BBBB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB La totalitat BBBBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB d’allòBB BBBB abasta BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB és real BBBB BBBB BBBB BBBB B que BBBB BBBB BBBB BB L BB RSABB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BB BB UNIVE BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB BB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BB BBBB BB BB 15 11:50 BB 31/01/ BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB 18BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB 18 BB BB _1Bach.indd BB 01_Filosofia

31/01/15 12:00

FILOSÒFIC

SÍNTES

la seva finalitat és

el seu mètode és

indaga

abasta

La saviesa pròpia

Racional discursiu

estudia

I EL L’ÉSSER ENT CONEIXEM

L’ACCIÓ HUMANA

El fonament últim

La totalitat d’allò que és real

_1Bach.indd

01_Filosofia

BATX IL L ERAT FI LO SO FIA

11:50 BB BB 15 BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB 31/01/ BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBOFIA BBBB BBBB BBBB BB FILOS BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBTICA BBBB BBBB FILOSOFIA BBBBPRÀC BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBÈTICA BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBTEOR BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB la seva a BBBB BBBB BBBB BBBB BBBBLa saviesBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB estudia BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB finalitat és BBBB BBBB BBBB BBBB pròpia BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BB BBBB BBBB BBBB estudia BBBBBB BBBB BBBB LLIUR BBBB BBBB BBBB E BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB Ó BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB L’ACCIBB BB BBBB el seuBBBB al BBBB BBBB BBBB Racion BBBB BBBB BBBB BBBB BBBBHUMANA BBBB BB BB BB EL BBBB és BB I BB BB e R BB BB BB BB BB BB BB BB BB mètod BBBBdiscursiu BB BB BB BBBB BBBB BBL’ÉSSE BBBB T BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB CONEIXEMEN BBBB ÓS BB BBBB BBBB BB BBBB BB RIGOR BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB fonamBB BBBB ent BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB El BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB indaga BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BB BB BBBB últim BBBBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB AL BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB RADIC BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BB BB BB at BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB La totalitBBBB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB abasta BBBB d’allò BBBBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB és real BBBB BBBB BBBB que BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB RSAL BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB UNIVEBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BB BB BBBB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB 18BB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB BBBB

LÒGICA O ELS LÍMITS DEL PENSAMENT

DESENVOLUPA LES TEVES COMPETÈNCIES 1.

Segueix les pautes anteriors per escriure un assaig (de 500 paraules com a màxim) a favor o en contra d’aquesta tesi:

L’Estat hauria de prohibir fumar. Per fer l’assaig, et pot ser útil tenir en comptes el següent: • Fumar és perjudicial per a la salut. • L’Estat recapta molts diners en concepte d’impostos sobre el tabac. • La seguretat social té despeses importants que deriven de tractament per malalties provocades pel consum de tabac.

• Cadascú és lliure de fer el que vulgui amb la seva salut. • El tabac redueix l’esperança de vida dels fumadors i, per tant, suposa un estalvi en pensions. • El fumador troba plaent l’activitat de fumar.

Batalla argumentativa • El professor ofereix una tesi que permeti argumentar-hi tant a favor com en contra, i assigna un nombre a cada un dels estudiants que formen la meitat de la classe. • Cada un d’aquests alumnes ha d’escriure un assaig argumentatiu (a favor o en contra de la tesi proposada) i marcar el seu text amb el nombre que el professor li hagi indicat.

Desenvolupament explícit de les competències clau i de les transversals.

• A continuació, el professor assigna cada un d’aquests assajos als alumnes de la meitat restant de la classe perquè l’analitzin (és convenient que el professor tingui un registre amb el nombre corresponent a cada parell d’alumnes: assagista i comentarista). • Marcar els assajos amb nombres garanteix que el procés sigui totalment anònim, perquè l’assagista no sap qui serà el seu comentarista i viceversa. • Quan ja s’hagin lliurat tots els assajos i els comentaris, el docent pot seleccionar-ne les millors mostres per discutir-les a classe.

03_Filosofia_1Bach.indd 61

LA REFLEXIÓ ÈTICA

31/01/15 11:52

DESENVOLUPA LES TEVES COMPETÈNCIES Fes un cinefòrum sobre la pel·lícula El dilema, de Michael Mann.

Per fer la presentació de la pel·lícula, es poden consultar pàgines web en què hi hagi crítiques cinematogràfiques i entrevistes amb el director de la pel·lícula. Completa aquesta taula per facilitar l’anàlisi prèvia al debat.

Personatge

Don Hewitt

Professió

Executiu i productor de la CBS, creador del programa 60 minuts. Bergman i Wallace treballen per a ell.

Dilema moral que se li planteja Emetre o no emetre l’entrevista a Wigand, amagant una informació clau i fent estèril el sacrifici de Wigand.

Aspectes de la seva vida que pot perdre El seu càrrec a la cadena de televisió i el seu estatus social.

Decisió que pren i motiu

No emetre l’entrevista per no enfrontar-se als directius de la CBS i per conservar el seu lloc.

Conseqüències reals o hipotètiques de la seva decisió Deixa Wigand en una situació precària. Perjudici per a la salut de moltes persones. Trair-se un mateix.

Jeffrey Wigand Lowell Bergman Mike Wallace

Guia per realitzar el cinefòrum : a) És correcta la decisió de Jeffrey? Amb quina paraula es podria definir el seu comportament? b) Se li podria objectar que el fi no justifica els mitjans? c) Davant de qui se sent responsable? Quines diverses lleialtats se li plantegen? d) Quines dimensions de la llibertat entren en joc en la seva acció? e) Quins són els diversos béns que persegueix? Quina jerarquia de béns es desprèn de la seva manera d’actuar? f) Què impulsa la seva acció: l’orgull, la venjança o l’altruisme? g) Com viu Jeffrey els cinc moments de l’acció humana estudiats en aquesta unitat? h) En un balanç final, què perd i què guanya Jeffrey? i) La pel·lícula té un final feliç per a Wigand i per a Bergman? 2. Recopila dades biogràfiques sobre un dels metges que han mort a Sierra Leone en la seva lluita contra el virus de l’Ebola. Contrasta la notícia de la seva mort en diversos mitjans de comunicació. Assegura’t que les fonts informatives que fas servir siguin precises i veraces. A partir de les dades obtingudes, elabora un podcast d’àudio o vídeo en què informis sobre la notícia i reflexionis sobre el que podem aprendre del seu exemple pel que fa al bé humà i la seva dimensió social.

177

09_Filosofia_1Bach.indd 177

31/01/15 12:01

PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL

BATX IL L ERAT FI LO SO FIA

digitals i

el format

digital del

BATX IL L ERAT FI LO SO FIA

llibre a

A FILOSOFI at/filo1ba ecasals.c els recursos

Trobaràs

er und Popp Karl Raim 1994 - Londres, la Viena, 1902 així com Mundial, na Guerra d’aquesta de la Sego rés pròpia en el prog Les ferides filosòfica la reflexió la confiança rs pèrdua de suposar que d’uns valo època, van la recerca dramàtica humà i en la dignitat en l’ésser nèixer-ne se centrés etessin reco nent d’aquest tomb que perm expo universals famós per és un bon va fer molt le. Popper cia orani. Es inalienab s de la cièn nt contemp st i els límit del pensame sobre l’aba s. reflexions totalitarisme les seves crítica dels i per la seva

Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-4961-3

AT BATXILLER

1 BA

1 FILOSOFIA

BATXILLERAT FILOSOFIA

MATERIAL PER A L’ALUMNE

(coord.) U. Ferrer J. C. Abellán E. Alarcón ren J. Arangu J. Barraca s P. Cobrero o L. Gordill o Ó. Pintad án Á. D. Rom A. Sastre

2 BA

Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-4032-0

DVD DEL PROFESSOR Un DVD específic per a cada curs amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les classes.

MATERIAL PER AL PROFESSOR AT BATXILLER

ro d

ucc

ion

’ha

re a

sa Ca

FILOSOFIA

tua

l. N

os ’au

to r

PROPOSTA

l · le c

Recursos de l’alumne off-line També disponibles a: ecasals.cat/filo1ba

DIDÀCTICA

ial to r Ed i

at p Ed i t

BATXILLERAT

l e i d e p ro p i e t a t i n t e

itz

al a co

za lit

ció

ind

epe

nde

FILOSOFI

s rep

cia er

PD AT BATXILLER

ICA

· Fabricat per GEMA · Le

de l a L

DIDÀCT PROPOSTA

-2012

2 cle 3

1 FILOSOFIA

0576

ar ti b l’

B -1

at/filo1ba ecasals.c

al: le g

ord

sit

’ac

del llibre

ipò

at digital

s i el form

os digital

els recurs

·D

a tz

Trobaràs

A ,S

Proposta didàctica ISBN 978-84-218-4981-1

und Popper Karl Raim 1994 - Londres, la pèrdua Viena, 1902 així com Mundial, a dramàtica na Guerra de la Sego ia d’aquest en Les ferides progrés pròp se centrés filosòfica ança en el la reflexió de la confi ersals que suposar que valors univ rca d’uns le. Popper època, van à i en la rece itat inalienab l’ésser hum er-ne la dign sin reconèix tomb permetes famós per d’aquest exponent va fer molt cia orani. Es és un bon s de la cièn nt contemp st i els límit del pensame sobre l’aba s. reflexions totalitarisme les seves crítica dels i per la seva

1 BA

Programacions. Desenvolupament de les unitats didàctiques: –Orientacions –Programació d’aula –Solucionari de les activitats i recursos digitals del llibre de l’alumne –Avaluacions i solucionari Banc d’activitats i solucionari. Avaluacions trimestrals. Bibliografia.

VD. a q u e st D nt d’

(coord.) U. Ferrer J. C. Abellán E. Alarcón ren J. Arangu J. Barraca s P. Cobrero o L. Gordill o Ó. Pintad án Á. D. Rom A. Sastre

2 BA Proposta didàctica ISBN 978-84-218-4056-6

PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats.

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne per unitats i apartats i per tipus de recurs. Recursos també disponibles a ecasals.cat Inclou la programació de curs i d’aula, les orientacions didàctiques i el solucionari de cada unitat, les avaluacions trimestrals i un banc d’activitats.

BATX IL L ERAT FI LO SO FIA

BATXILLERAT 1 FILOSOFIA CA Competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa / CM Competència en el coneixement i interacció amb el món CS Competència social i cívica / CP Competència personal i interpersonal / CC Competència comunicativa CI Competència en gestió i tractament de la informació / CR Competència en recerca / CD Competència digital

UNITATS

CONTINGUTS

CM CS CA

LABORATORI DE FILOSOFIA

DESENVOLUPA LES TEVES COMPETÈNCIES

El mapa mental

Elaboració de mapes mentals CC

CA CC

CA CP

BLOC I. EL SABER FILOSÒFIC

La filosofia: necessitat i sentit

1. Iniciant-te en filosofia 2. L’origen del saber filosòfic 3. Els inicis de la filosofia 4. La filosofia enfront d’altres formes del saber 5. Tasques i branques de la filosofia 6. La filosofia davant les grans qüestions de la vida Síntesi Activitats de síntesi CP CD

Aplicació de programes informàtics per elaborar mapes mentals CD

BLOC II. EL CONEIXEMENT

1. Reflexionem sobre la ciència 2. La ciència en la història 3. L’activitat científica 4. El mètode de les ciències 5. Valor i abast del coneixement científic 6. Ètica i tecnociència Síntesi Activitats de síntesi CC

La dissertació

Reflexió sobre la racionalitat científica CR

1. Què és la lògica? 2. La conseqüència lògica 3. La lògica proposicional clàssica 4. Més enllà dels límits del pensament 5. Lògica informal. Fal·làcies Síntesi Activitats de síntesi CC CD

L’assaig filosòfic

Assaig filosòfic sobre la prohibició de fumar per part de l’Estat CS

1. La raó teòrica 2. La naturalesa del coneixement 3. L’estructura del coneixement humà 4. Coneixement i llenguatge 5. Coneixement i veritat 6. Panorama històric Síntesi Activitats de síntesi CC

Les fitxes de lectura

Elaboració de fitxes de lectura utilitzant un gestor bibliogràfic CC

1. Què és una cosmovisió? 2. La visió del món físic en l’Antiguitat 3. La visió del món físic després de la revolució científica 4. La cosmovisió de la ciència actual Síntesi Activitats de síntesi CR

Comentari de textos I. Resum

Reflexió i comentari de frases de científics CM CS

1. Sentit de la reflexió filosòfica sobre la realitat 2. La metafísica, ciència primera 3. L’estructura radical de la realitat 4. Les propietats transcendentals de l’ens 5. La pregunta filosòfica per Déu Síntesi Activitats de síntesi

Comentari de textos II. Anàlisi

Anàlisi de textos filosòfics CC

Comentari de textos III. Síntesi

Utilització d’una aplicació informàtica per realitzar una presentació sobre els processos d’humanització i hominització CD

El saber científic

Lògica o els límits del pensament

Coneixement, veritat i llenguatge

BLOC III. LA REALITAT Les cosmovisions científiques

La reflexió filosòfica sobre la realitat

BLOC IV. L’ÉSSER HUMÀ

La dimensió psicobiològica de l’ésser humà

BATX IL L ERAT FI LO SO FIA

1. L’escala de la vida 2. L’especificitat biològica de l’ésser humà 3. La relació cos-psique 4. La gènesi de l’ésser humà 5. L’evolució de l’ésser humà Síntesi Activitats de síntesi CP

BATXILLERAT 1 FILOSOFIA

UNITATS

CONTINGUTS

LABORATORI DE FILOSOFIA

DESENVOLUPA LES TEVES COMPETÈNCIES

La taula de diàleg

Constitució d’una taula de diàleg per establir un debat sobre el diagnòstic genètic preimplantacional CC

1. La racionalitat pràctica 2. L’ètica com a filosofia pràctica 3. L’ordre moral 4. Principals concepcions ètiques Síntesi Activitats de síntesi CC CD

El cinefòrum

Realització d’un cinefòrum sobre una pel·lícula CC

1. La persona com a protagonista 2. La llibertat en l’acció humana 3. La negació de la llibertat 4. La llibertat moral com a tasca 5. L’acció moral i l’afectivitat 6. L’acció moral i la responsabilitat 7. La solidaritat en la llibertat i en la responsabilitat Síntesi Activitats de síntesi

Comentari d’un cas pràctic

Estudi d’un cas

1. L’acció transformadora 2. El treball humà 3. La tecnologia 4. La creació i l’obra d’art Síntesi Activitats de síntesi CC CD CI

Comentari d’una obra d’art

Comentari d’obres artístiques CD CS

CM CS CA

CA CC

La persona: naturalesa, cultura i dignitat

1. Naturalesa i cultura 2. L’experiència de ser persona 3. Som persones 4. La dignitat de la persona 5. Panorama històric Síntesi Activitats de síntesi

CA CP

BLOC V. LA RACIONALITAT PRÀCTICA: ÈTICA I ESTÈTICA

La reflexió ètica

Els fonaments de l’acció moral

L’acció transformadora de l’ésser humà

Elaboració d’un podcast sobre la infecció de l’Ebola CS CD

BLOC VI. LA RACIONALITAT PRÀCTICA: CULTURA I SOCIETAT

1. L’ésser humà com a ésser social 2. Individu, cultura i societat 3. L’organització de la societat 4. Panorama històric Síntesi Activitats de síntesi

El joc de rol

Realització d’un joc de rol a partir d’una situació i d’uns personatges prefixats

1. La fonamentació del dret 2. Els drets humans 3. La filosofia política 4. Ciutadania, participació i bé comú 5. Gènesi i desenvolupament del capitalisme Síntesi Activitats de síntesi CD CP

L’entrevista

Realització d’una entrevista CS

1. Què és el poder polític? 2. Què és l’Estat? 3. Els orígens històrics de l’Estat 4. Teories filosòfiques sobre l’origen del poder Síntesi Activitats de síntesi CP

L’exposició escrita

Interacció, cultura i estructuració social

Dret i justícia. Ordre econòmic i justícia social

Teories sobre l’origen de la societat i l’Estat

BATX IL L ERAT FI LO SO FIA

Obtenció de dades sobre ONG CD CS

Realització d’una exposició escrita sobre un contingut de la unitat

ecasals.cat PORTAL DE RECURSOS EDUCATIUS I LLIBRES DIGITALS D’EDITORIAL CASALS

ÀMPLIA OFERTA DE RECURSOS

LLIBRE DIGITAL ON-LINE

Els llibres de l’àrea de Filosofia inclouen: Fragments de textos d’autors que reforcen i amplien la teoria explicada. Fragments motivadors de pel·lícules.

Recursos digitals en el context de cada pàgina i apartat. Amb la proposta didàctica integrada i les solucions en el context de cada activitat. Amb la possibilitat d’incorporar-hi activitats i recursos propis. En els llibres d’ESO totes les activitats es poden fer en línia. En els llibres de Batxillerat hi ha disponibles les avaluacions autoavaluables on-line.

RECURSOS DIGITALS DE L’ALUMNE L’alumne té accés a tots els recursos digitals referenciats en el llibre sense haver-se de registrar. Els recursos presenten dues modalitats: Navegables en línia a ecasals.cat Descarregables per a la consulta off-line.

RECURSOS DIGITALS DEL PROFESSOR El professor, amb registre previ, té accés a: Programacions. Proposta didàctica. Llibre digital en línia amb una llicència gratuïta per al professor. Es pot descarregar els seus recursos i els dels alumnes per a la consulta off-line.

ecasals.cat FILO SO FIA

SUPORT AL DOCENT Servei personalitzat d’assessorament i suport tècnic dels nostres serveis i recursos: docencia@editorialcasals.com

Amb un mur de comunicació en línia que permet conversar amb els alumnes i compartir informacions. S’adapta a tots els dispositius: pissarra digital, netbook, ordinador i tauleta. Els llibres digitals eCasals es poden integrar a l’entorn Moodle i a les plataformes EVA que hi ha a Catalunya. Admet el protocol Marsupial.

LLIBRE DIGITAL OFF-LINE PER A TAULETES Els llibres d’Editorial Casals també estan disponibles en format fora de línia (off-line) per a tauletes a la plataforma

CONEIX LES UNITATS DE MOSTRA!

els recursos

digitals i

el format

digital del

llibre a

1 FILOSOFIA

at/filo1ba ecasals.c

FILOSOFI

Trobaràs

AT BATXILLER

(coord.) U. Ferrer J. C. Abellán E. Alarcón ren J. Arangu J. Barraca s P. Cobrero o L. Gordill o Ó. Pintad án Á. D. Rom tre A. Sas

ecasals.cat/filo1ba

ecasals.cat FILOSOF IA

SCC1601

editorialcasals.cat ecasals.cat

NOU PROJECTE DE BATXILLERAT El millor aliat per formar alumnes competents!

Contacta amb el teu delegat comercial per sol路licitar mostres. Atenci贸 al client Tel.: 902 107 007 casals@editorialcasals.com