INCLOU DVD
ELS TEUS RECURSOS DIGITALS A:
LLATÍ
www.ecasals.net/alumnes/llatieso
LLATÍ
Martí Duran
LLATI CAT 4ESO.indd 1
27/01/12 10:52
V PROMETEU Prometeu rep de Zeus un encàrrec de la màxima transcendència: ha de donar forma als éssers humans –als primers homes– afaiçonant-los amb les seves pròpies mans, servint-se de fang i aigua. Ho fa. Poc més endavant, en el transcurs d’una discussió sobre com han de ser els sacrificis, Prometeu enganya el déu perquè triï els ossos i el greix, en comptes de la carn, com a ofrena als déus quan els homes hagin de fer un sacrifici. Per venjar l’engany, Zeus fa desaparèixer el foc del món. La pèrdua del foc ocasiona grans patiments a la humanitat, ja que amb ell els humans es resguardaven del fred, s’il·luminaven en fer-se fosc i coïen els aliments; i a la vora del foc es reunien i es reconfortaven. Prometeu no accepta el càstig i emprèn la proesa de robar el foc del sol per retornar-lo als homes. Aquest cop Zeus, més furiós encara, fa encadenar Prometeu a una roca del Caucas amb l’ordre que cada dia de l’any una àguila famolenca li vagi devorant el fetge, que es tornarà a regenerar de nit. Però el déu suprem troba que amb això no n’hi ha prou i mana que es creï Pandora, la primera dona mortal. Sota la seva bella aparença, Pandora amaga, sense ella saber-ho, un terrible perill: Zeus l’ha enviat als homes amb la intenció que faci tot el mal possible a la humanitat. I així va ser. Pandora duu amb ella una gerra on cada déu de l’Olimp ha introduït un mal. Epimeteu, germà de Prometeu, de seguida s’enamora de la jove i s’hi casa. Els plans de Zeus es compleixen al peu de la lletra: no passa gaire temps fins que Pandora obre la gerra maleïda i els mals s’escampen pel món més veloçment que no s’escamparia el fum. Només l’esperança queda atrapada dins la gerra, per a major mortificació dels mortals, a qui no els quedarà ni el consol d’aferrar-s’hi.
LINGUA
V
morfologia
1. La tercera declinació (2) 1.1. Temes en vocal Els substantius de la tercera declinació que tenen el tema acabat en vocal (que sempre és -i) també s’anomenen parisil·làbics, perquè presenten un mateix nombre de síl·labes en el nominatiu i en el genitiu singulars. Les terminacions d’aquests temes s’assemblen molt a les dels temes en consonant. Les úniques diferències són: ─ El genitiu plural, que el fan en -ium. ─ L’ablatiu singular dels neutres, en -i. ─ El nominatiu, vocatiu i acusatiu plural dels neutres, en -ia. Els temes en vocal presenten quatre tipus de nominatiu: a En -is (navis, navis, ‘nau’). b En -es (proles, prolis, ‘descendència’). c En -er (imber, imbris, ‘tempesta’). d En -e (mare, maris, ‘mar’). Aquests darrers són neutres. Excepcionalment, també es consideren parisil·làbics els neutres acabats en -al o -ar en nominatiu (com ara animal, animalis, ‘animal’, o calcar, calcaris, ‘esperó’), encara que tenen una síl·laba més en el genitiu i, per tant, es declinen com els temes en vocal. Les terminacions dels temes en vocal són les següents: SINGULAR Masc./Fem. Nominatiu Vocatiu Acusatiu
PLURAL
Neutre
–
-is -i
Ablatiu
-e
-es
-ia
Vocatiu Acusatiu
-em
Datiu
Neutre
Nominatiu
-is /-es /-er
Genitiu
Masc./Fem.
-ium
Genitiu -i
Datiu
-ibus
Ablatiu
Els temes en vocal es declinen segons aquests models: a nubes, nubis (‘núvol’) i navis, navis (‘nau’), per al masculí i femení; b mare, maris (‘mar’), per al neutre. Observeu que fa l’ablatiu en -i. PLURAL
SINGULAR Masc./Fem. Nominatiu
navis
nubes
Acusatiu
navem
nubem
Genitiu
navis
nubis
Datiu
navi
nubi
Ablatiu
nave
Vocatiu
Neutre
Nominatiu mare
Vocatiu
naves
nubes
maria
navium
nubium
marium
navibus
nubibus
maribus
Acusatiu maris mari
nube
Masc./Fem.
Neutre
Genitiu Datiu Ablatiu
XCIV • 95
V
LINGUA
morfologia
vocabula Paraules que es declinen com navis
Paraules que es declinen com nubes
avis, avis, f. au canis, canis, m. gos civis, civis, m. ciutadà classis, classis, f. flota collis, collis, m. turó finis, finis, m. fi hostis, hostis, m. enemic ignis, ignis, m. foc navis, navis, f. nau orbis, orbis, m. món ovis, ovis, f. anyell, be panis, panis, m. pa turris, turris, f. torre vestis, vestis, f. vestit
caedes, caedis, f. matança clades, cladis, f. derrota fames, famis, f. fam rupes, rupis, f. espadat, cingle sedes, sedis, f. seu Paraules que es declinen com mare altare, altaris, n. altar animal, animalis, n. animal conclave, conclavis, n. cambra rete, retis, n. xarxa sedile, sedilis, n. seient tribunal, tribunalis, n. tribunal vectigal, vectigalis, n. impost
ACTIVITATS 1 Subratlla els substantius de tema en vocal i després escriu els casos que es demanen. Nominatiu singular
Acusatiu singular
Nominatiu plural
Acusatiu plural
saevi ignis magnis operibus vastis maribus latere aperto tanti facinoris 2 Indica quin substantiu de cada sèrie no està en el ma-
teix cas que els altres. a b c d
aurum, civium, patrum, virium proelia, femina, gentes, vicos cohortis, fluminibus, imperiis, servis cladem, verbum, pontem, regum
3 Tradueix les oracions.
a In aere sunt aves, in mari sunt pisces, in alveari apes, in ovili oves. b Ignis est causa caloris. c Apes et formicae sunt exemplaria sedulitatis. d Canes saepe in itinere viatores comitant. e Sine segete non est messis. f Nidi ciconiarum sunt in altis tectis et in turribus. g Pastores oves custodiunt. h Canis domini in aula latrat. i Inter Romanorum castra et hostium erat flumen altum. j Hostes scalis vallum ascendent. k Nubes montium cacumina saepe occultant. l Responsa vatum saepe obscura erant. m In templis Romanis pulvinaria erant. 96 • XCVI
n Polyphemus, ferum monstrum, Ulixis vinum deorum nectar existimabat. 4 Tradueix aquest text i fes les activitats. Els ciclops Caelum Siciliae raro nubes et imbres foedant. Laetae messes campos ornant, sed mons Aetna eructat aeternos ignes, causam cladis vicinarum urbium. Montes et valles Siciliae sunt antiqua sedes Cyclopum. Cyclopes habent multos ovium greges, corpora pellibus vulpium ornant, et in litore maris magnis retibus sine lintribus captant pisces. Cyclopibus est saeva indoles: famem sedant lacte ovium et carne non solum piscium, sed etiam hostium.
a Analitza aquestes paraules del text: nubes, imbres, ignes, cladis, sedes, ovium, retibus. b En quina oració del text hi ha dos CC d’instrument coordinats? c A l’oració Montes et valles Siciliae sunt antiqua sedes Cyclopum, en quin nombre està el subjecte? I l’atribut? Per què no concorden? d Busca informació sobre l’erupció de l’Etna.
LINGUA
morfologia
V
1.2. Temes mixtos Els temes mixtos de la tercera declinació presenten a la vegada característiques dels temes en consonant (el singular) i dels temes en vocal (el plural). Pertanyen als temes mixtos: ─ Els substantius monosíl·labs que davant de la terminació -is del genitiu singular tenen dues consonants: ars, artis (‘art’), falx, falcis (‘falç’), dens, dentis (‘dent’). ─ Els monosíl·labs que tenen la vocal llarga o bé un diftong: dos, dotis (‘dot’), faux, faucis (‘gola’). Per declinar els temes mixtos prenem com a model la paraula pons, pontis (‘pont’). SINGULAR Terminació
Exemple
-s
pons
Nominatiu Vocatiu
PLURAL Terminació
Exemple
-es
pontes
-ium
pontium
-ibus
pontibus
Nominatiu Vocatiu
Acusatiu
-em
pontem
Acusatiu
Genitiu
-is
pontis
Genitiu
Datiu
-i
ponti
Datiu
Ablatiu
-e
ponte
Ablatiu
vocabula Paraules que es declinen com pons ars, artis, f. art arx, arcis, f. ciutadella dens, dentis, m. dent fons, fontis, m. font frons, frontis, f. front gens, gentis, f. llinatge, estirp
mens, mentis, f. ment mons, montis, m. muntanya mors, mortis, f. mort pars, partis, f. part plebs, plebis, f. poble pons, pontis, m. pont urbs, urbis, f. ciutat
ACTIVITATS 5 Declina les paraules frons, frontis i pars, partis en sin-
gular i plural. 6 Tradueix aquestes oracions.
a In montibus est origo fontium. b Aetna, mons Siciliae, erat domicilium Cyclopum. c Verba sunt partes sermonis. d Mors est finis vitae et miseriarum. e Divites et pauperes morti obnoxii sunt. f Multarum gentium legati ad Romanorum ducem veniebant et pacem petebant. g In Palatino monte Romulus urbem condit et Romam ex nomine suo vocat.
h Homines mortem timent. i Animi sedes alii in mente, alii in corde ponunt. j Dum trepida Romanorum civium turba arma relinquit, solus Horatius Cocles cum hostibus in ponte Sublicio pugnabat. k Romanorum gentium nomina etiam hostibus non ignota erant. l De Palatino monte urbis incolae descendebant cum filiis et uxoribus. m Iuppiter Prometheum ad montem Caucasum alligabat; cottidie aquila Promethei iecur vorabat, et iecur cottidie rursus crescebat; postremo, Hercules Prometheum a supplicio liberat.
XCVII • 97
V
LINGUA
morfologia
Repàs de tots els temes de la tercera declinació Si fem una recopilació de tots els models de la tercera declinació, veiem que els casos conflictius són els següents: Ablatiu singular
Genitiu plural
Nominatiu, acusatiu i vocatiu plural
Temes en consonant
-e
-um
-es
Temes en vocal
-e
-ium
-es
Temes mixtos
-e
-ium
-es
Neutres
-i
-ium
-ia
ACTIVITATS 7 Indica si les paraules del quadre corresponen a temes en consonant, en vocal o mixtos, i justifica la resposta. Temes en vocal
Temes en consonant
aestas, aestatis
Temes mixtos
Justificació de la resposta Té una t (dental) davant del genitiu.
pars, partis animal, animalis sitis, sitis lex, legis imago, imaginis febris, febris 8 Tradueix les oracions.
a Hostes arva Gallorum vastant. b Multae aves ex Germania in calidas Africae regiones migrant. c Varia est animalium domesticorum indoles. d Venti maria agitant et nautae in periculo sunt. e Consules Romam cladis nuntium mittunt. f Sub melle impia venena latent. g Agricolae ex agro ad urbem fruges in retibus portabant. h Nox erat et per cunctas terras animalia somnus habebat. i Imperator magnum spectaculum bestiarum atque gladiatorum populo Romano in amphitheatro Flavio dat. j Post litem ante praetorem Marius et Marcus in tribunal veniunt. 9 Tradueix al llatí.
a A l’escola els nens fan xarxes per a peixos. b El pobre camperol ofereix regals als pirates perversos. 98 • XCVIII
c Mestre savi, seus sota l’ombra allargada d’un gran faig. d Calígula governava Roma i totes les terres de l’Imperi amb pensaments malalts. 10 Tradueix aquest text sobre l’Imperi romà. Populus Romanus militia excellebat. Ergo tota Europa et magna pars Africae et Asiae in potestate Romanorum erat. Multas urbes magnas possidebat imperium Romanum: exempli gratia, Mediolanum, Neapolin, Tarentum in Italia, Syracusas in Sicilia, Athenas et Corinthum in Graecia, Ephesum Pergamumque in Asia, Antiochiam in Syria, Hierosolyma in Iudaea, Alexandriam in Aegypto. Roma multa aedificia habebat –templa, fora, theatra, amphitheatra, circos. In urbe Roma habitabant homines multarum nationum: exempli gratia, ex Hispania, e Gallia, e Germania, ex Arabia, ex India, e Persia, e Libya, ex Armenia, e Britannia (sed Hibernia Romanis terra incognita erat). Multas et varias linguas maternas habebant, sed omnes unam linguam intellegebant, Latinam.
LINGUA
V
morfologia
2. El futur imperfet d’indicatiu actiu
En aquesta web, amb un sol clic pots conjugar tots els verbs llatins.
Els verbs de la primera i de la segona conjugació fan aquest temps verbal mitjançant un morfema -b- / -bi- / -bu- situat entre l’arrel i les desinències personals: ama + b + ama + bi + ama + bu + arrel
o s nt
morfema desinència de temps personal
Els verbs de la tercera, de la tercera mixta i de la quarta conjugació formen el futur imperfet afegint a l’arrel el morfema -a- / -e-, seguit de les desinències personals: reg reg arrel
+ a + e
+ +
m s
morfema desinència de temps personal
Els paradigmes del futur imperfet d’indicatiu són: Nombre
Singular
Plural
Persona
1a conjugació
2a conjugació
3a conjugació
3a conjugació mixta
4a conjugació
1a
ama-b-o (estimaré)
habe-b-o (tindré)
reg-a-m (governaré)
capi-a-m (agafaré)
audi-a-m (escoltaré)
2a
ama-bi-s
habe-bi-s
reg-e-s
capi-e-s
audi-e-s
3a
ama-bi-t
habe-bi-t
reg-e-t
capi-e-t
audi-e-t
1a
ama-bi-mus
habe-bi-mus
reg-e-mus
capi-e-mus
audi-e-mus
2a
ama-bi-tis
habe-bi-tis
reg-e-tis
capi-e-tis
audi-e-tis
3a
ama-bu-nt
habe-bu-nt
reg-e-nt
capi-e-nt
audi-e-nt
El futur imperfet d’indicatiu actiu del verb sum es conjuga així: Nombre
Singular
Plural
Persona
Futur imperfet
1a
ero (seré)
2a
eris
3a
erit
1a
erimus
2a
eritis
3a
erunt
aurea dicta Quin ensenyament creus que transmeten aquestes dites? Tradueix-les i reflexiona-hi. Després comprova’n la traducció escoltant l’àudio. Raritas pretium facit. Murem elephas non capit. Fames pellit lupum e silvis. Homo homini saepe lupus. Pisces minutos magni comedunt.
XCIX • 99
V
LINGUA
morfologia
ACTIVITATS 11 Completa la taula amb la informació que hi falta. Verb
Persona
Conjugació
1a pers. present d’indicatiu
Traducció
vitabunt timebo teges videbitis appellabimus diligent stabunt eritis rumpent erudiam suadebo
3a. plural
primera
vito
evitarán
12 Subratlla la forma verbal de cada sèrie que no està
13 Escriu les formes verbals del requadre en futur i en
imperfet.
en el mateix temps que les altres. a regam, scribo, dabo, laudabo b defendet, crescet, monet, confidet c constituet, commitet, oppugnet, obveniet d franget, habebit, habet, negleget e pugnabunt, collocabunt, videbunt, dicunt
amatis, mittitis, debet, audio, capiunt, capitis, mones, mittimus, habemus, capis, monent, do
Per exemple: amatis: amabitis-amabatis
14 Completa la taula fent els canvis necessaris a les oracions. Present
Imperfet
Futur
Capio vexillum. Apprehendebas anserem. Elephantum capit. Coquus cenam coquet. Labor tempus consumit. Caesarem petebamus. 15 Tradueix les oracions següents.
a Pueri in gramine dormient. b Quando homines pacem sine bellis habebunt? c Si contentus es, numquam eris pauper. d Nunc pueri estis, aliquando eritis viri, denique senes. e Donec eris felix, multos numerabis amicos. f Senes semper laudabunt tempora praeterita. g Tandem ad oram insulae venient undae, sed statuam deae non tangent. h Patruus pueris exclamabat: «Industria et diligentia multa pericula vitabitis». i Vir strenue, ex magnis periculis patriam liberabis. j Dicam horrida bella. k Longa est via ad Corinthum sed multas et pulchras statuas ibi invenies. 100 •C
l Propter bellum incolae ex oppidis fugient. m Stultus dicit: «Pompeiorum incolas Vesuvius non terret et non terrebit!». n Non semper sedulus discipulus bonus magister erit. o Invidiam populi Romani cras non sustinebis. 16 Tradueix aquestes oracions al llatí.
a La primavera torna, la joventut no tornarà. b Els sacerdots decoraran els caps dels braus amb flors. c Marc, demà combatràs coratjosament! d Els esclaus compliran diligentment els seus deures. e El tirà escoltarà les paraules dels habitants de Siracusa. f Sibil·la, diràs paraules severes als ambaixadors? g Demà aniré a Pompeia i veuré el nou fòrum.
LINGUA
sintaxi
V
3. El datiu possessiu Es parla de datiu possessiu quan el mot que designa el posseïdor d’alguna cosa es declina en datiu. Hi ha dos usos molt habituals del datiu possessiu: a En llatí sovint s’expressa la possessió amb el verb sum. En aquest cas, el posseïdor es declina en datiu i la cosa posseïda en nominatiu: Cymba est Marco. / La barqueta és d’en Marc. nominatiu
datiu possessiu
b El datiu possessiu també es fa servir per indicar el nom d’una persona: Mihi nomen est Paulus. / El meu nom és Pau. datiu possessiu
ACTIVITATS 17 Tradueix aquestes oracions.
a b c d e
Marco est gladius. Magistro multae virtutes sunt. Ancillae est rosarum corona. In insula agricolis parvae casae sunt. Hastarum sagittarumque copia est Persarum vigiliis. f Dominae sunt margaritae armillaeque. g Agricolae filiae argentea drachma est in arca. h Deorum nuntio nomen Mercurio est. i Exercitui romano multi milites sunt. j Pompeianis pistoribus multi denarii erant: in pistorum tabernis omnibus placentae erant. k Puellis matronisque apud pomarium dulcia poma erant. l Fabris plumbei nummi sunt. m Gabinio duumviro erant compti capilli. n Agricolis in horreo non sunt mala et pira, sed frumentum et avena. o Soceri bona in horreo, non in arca erant. p Multi servi Romanis erant. q Etiam Olympi deis faber erat, Vulcanus. r Lunae, comiti et satelliti terrae, saepe est halo. 18 Tradueix aquestes oracions al llatí fent servir datius
possessius. a El mariner no té pàtria. b Els pirates tenen baguls en illes llunyanes. c Els habitants d’Atenes posseeixen una gran quantitat de riqueses. d Minerva, deessa de la saviesa, té un altar decorat amb roses i violes en una illa. e Els agricultors no tenen cases, sinó cabanes. f Les esclaves de la vil·la no tenen diners i són pobres.
19 Tradueix el text. El llop i els pastors Pastores cum gregibus ovium in agris erant, secundum fluminis ripas. Inter greges laeti discurrebant teneri agni haedique, et saepe a matribus discedebant. Aestuosus aer erat, et pastores cum canibus sub tegminibus arborum recubabant, cum improviso ex silvis proximis lupi veniunt. Ferae obrepebant ad oves, maximeque ad agnos, sed canes non fallunt: enim mox canes in feras concurrunt. Pastores cum clamoribus et baculis in lupos impetus faciunt, atque ita ferae agnos haedosque non capiunt et in silvas fugiunt.
20 Tradueix el text. Cum Saguntinis bellum nondum erat, belli causa iam erat. Tunc Saguntini Romam legatos mittunt atque auxilium ad bellum petunt. Consules tunc Romae erant P. Cornelius Scipio et P. Valerius Longus. Etiam Romani legatos, P. Valerium Flaccum et Q. Baebium Pamphilum, Saguntum ad Hannibalem atque Carthaginem mittunt. Interea Hannibal Saguntum oppugnat. Saguntum erat oppidum opulentum ultra Hiberum. Sagunti incolae a Zacintho insula oriundi erant.
Castell de Sagunt.
CI • 101
V
LINGUA
del llatí al català
Les llengües romàniques en l’actualitat (2) En la unitat anterior hem vist les llengües del grup central i ibèric; ara tractarem la resta de llengües romàniques que es parlen actualment.
El grup italoromànic El grup italoromànic o itàlic és el que més s’assembla al llatí. L’italià, parlat per uns cent milions de persones, presenta importants diferències dialectals. S’hi poden distingir, com a mínim, els dialectes següents: el llombard, el toscà, el piemontès, el lígur, el vènet, l’emilianoromanyès, el napolità i el sicilià. L’italià modern es basa sobretot en el dialecte toscà de Florència. La diferència més gran entre l’italià i altres llengües romàniques és que l’italià no fa els plurals dels noms i dels adjectius en -s, sinó en -e per a la majoria de mots femenins, i en -i per als masculins, recollint, respectivament, el nominatiu plural de la primera i de la segona declinacions llatines. En el grup italoromànic se sol incloure el sard, que es parla a l’illa de Sardenya.
El grup gal·loromànic El francès és una llengua romànica coneguda també com a llengua d’oïl, en oposició al terme llengua d’oc, que designa l’occità (perquè per dir «sí» –l’adverbi d’afirmació– en francès diuen «oui», mentre que l’occità empra «òc»). Va néixer als voltants de París i s’escampà per tot França. Durant el segle XIX, arran del fenomen de la colonització, el francès es va estendre arreu del món, sobretot per l’Àfrica, però també per alguns punts d’Amèrica i d’Oceania, on encara es conserva, i d’Àsia, on està en retrocés. A Europa gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d’Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 77 milions de persones com a llengua materna, xifra que puja fins a 128 milions si s’hi inclouen els que el tenen com a segona llengua. D’altra banda, el 29 % del vocabulari anglès és d’origen llatí i s’hi ha incorporat majoritàriament a través del francès. El retoromànic (també anomenat romanx, rètic o grisó) es parla sobretot en zones del nord d’Itàlia i al cantó suís dels Grisons. A Suïssa el retoromànic té la consideració de llengua oficial, mentre que a Itàlia gaudeix d’una certa protecció a la província de Bolzen. El parlen unes 60.000 persones.
El grup oriental El romanès és parlat per uns 28 milions de persones. La majoria es concentren a Romania (uns 20 milions) i més de dos milions i mig a Moldàvia, tot i que allí moltes vegades la llengua s’anomena moldau. Oficialment s’escriu en alfabet llatí, per bé que a Moldàvia molta gent encara usa l’alfabet ciríl·lic. La major part del vocabulari romanès (un 75 %, aproximadament) procedeix del llatí, però també compta amb un important substrat traci anterior a la conquesta romana i una aportació eslava considerable. El dàlmata prové de l’evolució del llatí que es parlava a la costa oriental del mar Adriàtic. Es parlava en algunes zones aïllades de les costes de Croàcia i de Montenegro, encara que mai no va passar de 50.000 parlants. El dàlmata és l’única llengua romànica que ja no es parla. L’últim parlant va morir l’any 1898. 102 • CII
LINGUA
V
del llatí al català grup ibèric castellà gallec portuguès grup central català occità grup italoromànic sard italià grup gal·loromànic francès retoromànic grup oriental romanès
Domini de les llengües romàniques al continent europeu.
ACTIVITATS 21 Fes una fitxa com aquesta per a l’italià, el francès, el
cieux, rusé, fécond en ressources, capable de tout feindre et de tout dissimuler; convoiteux du bien d'autrue, prodigue du sien, fougueux dans ses passions, il avait assez d'éloquence, de jugement fort peu: son esprit exalté méditait incessamment des projets démesurés, chimériques, impossibles.
retoromànic i el romanès. Nombre de parlants: Llocs on es parla:
a Com es diuen, en italià i en francès, aquestes paraules: fred, esperit, passions, bastant, desmesurades? b Observa les paraules subratllades dels textos francès i italià, i digues com acaben. Indica quina diferència hi ha entre totes dues llengües pel que fa a la formació del plural. c Aquests textos descriuen un personatge de la història de Roma que ja coneixes. Sabries dir de qui es tracta?
Altres característiques:
22 Llegeix aquest text en italià i en francès. Després,
contesta les preguntes. Italià
Aveva un corpo incredibilmente resistente ai digiuni, al freddo, alle veglie, uno spirito intrepido, subdolo, incostante, abile a simulare e a dissimulare; avido dell'altrui, prodigo del suo; ardente nelle passioni; abbastanza eloquente, ma di poco giudizio. Un animo sfrenato, sempre teso a cose smisurate, incredibili, estreme.
23 Situa en una taula la traducció al català, al francès, a
l’italià i al castellà de les paraules llatines següents.
Francès
D'une constitution à supporter la faim, le froid, les veilles, au delà de ce qu'on pourrait croire; esprit auda-
cantare, venire, ridere, nominare, magister, littera, schola
nugae Sabies que les expressions esnob i spa tenen un origen llatí? Un esnob és una persona que imita amb afectació els costums, les maneres o les opinions dels qui considera de classe alta amb la intenció d’aparentar que és com ells. Esnob és l’adaptació al català de l’acrònim anglès snob, que procedeix del llatí sine nobilitate. Què vol dir aquest sintagma, en llatí? Els centres actuals spa, on s’apliquen tècniques d’hidroteràpia –o curació per mitjà de l’aigua–, es van originar a l'antic Imperi romà. Els legionaris, buscant un alleujament per a les ferides, construïen banys en aigües termals i brolladors. Els tractaments que s'oferien en aquests banys s’anomenaven salus per aquam (spa). Sabries traduir l’expressió?
CIII • 103
V
LINGUA
formació de mots
Els sufixos d’origen llatí Hem vist que en català es poden formar mots emprant prefixos i radicals llatins. Ara ens queda el tercer procediment: l’ús de sufixos d’origen llatí. El llatí mateix feia servir sufixos per crear paraules. Per exemple, a partir de scribo (‘escriure’) es van formar: • • • • •
scriba (amb sufix -ba, per a noms d’agent) → el que escriu, secretari scriptor (amb sufix -tor, per a noms d’agent) → el que escriu, escriptor scriptio (amb sufix -tio, per a noms d’acció) → acció d’escriure, escrit scriptura (amb sufix -tura, per a noms d’acció) → acció d’escriure, escriptura scriptorium (amb sufix -torium, per a noms d’instrument) → instrument per a escriure, estilet
El català ha heretat del llatí aquest funcionament i una gran part dels seus sufixos. D’aquesta manera, molts mots patrimonials de la nostra llengua contenen sufixos llatins, com els de la taula. Sufix
Exemple
-al / -ar
comercial, familiar
-able
potable, amable
-ció
direcció, tracció
-dor
organitzador, animador
-ducció
introducció, reproducció
-ós
plujós, costós
-dat / -tat
bondat, pluviositat
-tor / -sor
progenitor, professor
A causa de la intensa evolució que han sofert els mots patrimonials, el significat d’aquests sufixos sovint és tan abstracte que costa de veure la relació entre les diverses paraules formades amb un mateix sufix. El català també ha format cultismes amb sufixos, procedents igualment de la llengua llatina però sense l’evolució pròpia del lèxic patrimonial. Els més importants són els que apareixen en aquesta taula. Sufix
Significat
Cultisme
-ànime / -ànim -ánime
que fa referència a l’ànima
exànime, unànime, equànime
-bund -bundo
que té inclinació cap a alguna cosa
meditabund, nauseabund, errabund
-cida / -cidi / -cisió -cida / -cidio
que mata, assassí
homicidi, tiranicidi, raticida
-cola / -cultor / -cultura
que habita, que conrea
terrícola, viticultor, agricultura
-fer -fero
que conté
mamífer, petrolífer, argentífer
-fic -fico
que fa, dóna o converteix en
malèfic, vivífic, salvífic
-ficar
que esdevé, que es converteix
solidificar, mitificar, dosificar
-forme
que té forma de
multiforme, uniforme, deforme
-grad -grado
que camina, que avança
plantígrad, degradar, centígrad
-lingüe
que es refereix a la llengua
bilingüe, plurilingüe, unilingüe
-mestre
que dura un mes
quadrimestre, trimestre, semestre
-mòbil -móvil
que es pot moure
mobilitzar, automòbil, immòbil
-par -paro
que engendra
ovípar, unípar, vivípar
-vor -voro
que menja
carnívor, herbívor, omnívor
104 • CIV
LINGUA
V
formació de mots
ACTIVITATS 24 Identifica els sufixos llatins que incorporen aquestes
27 Explica el significat dels mots de la taula correspo-
paraules i explica el significat dels mots. a herbicida b piscicultor c digitígrad d bimestre e aqüífer f acidificar
nents a cadascun d’aquests sufixos. –ducció –lingüe –cultura
–forme –mòbil –par
28 Amb l’ajut d’un diccionari, indica quines paraules ha
format la llengua catalana per mitjà de sufixos a partir dels mots següents.
25 Subratlla en cada oració la paraula que conté un sufix.
a No oloris l’interior del pot perquè fa una pudor nauseabunda. b El pare ha posat un producte raticida al passadís. c Hi ha molts viticultors en aquest poble. d Tots els ocells són ovípars. e Fins que no se solidifiqui no ho podem tocar. f El cavall és un animal ungulígrad. g Si es calcifiquen algunes peces, les rentadores s’espatllen. ─Ara reescriu les oracions substituint les paraules subratllades per una altra manera de dir el mateix.
vent desert
29 Subratlla el sufix d’origen llatí que forma part d’a-
questes paraules, escriu-lo i digues què significa. a aqüífer, mamífer, mortífer, fructífer, lactífer, florífer b caducifoli, densifoli, trifoli, aciculifoli, perennifoli c carnívor, insectívor, herbívor, omnívor, ovívor d plantígrad, digitígrad, ungulígrad, retrògrad 30 Selecciona cinc sufixos d’origen llatí de la pàgina web
que et recomanem. Per a cadascun d’ells, busca dues paraules més que l’incorporin i escriu-ne el significat. Digues si es tracta de mots patrimonials o de cultismes.
Per exemple: No oloris l’interior del pot perquè fa una pudor nauseabunda. → No oloris l’interior del pot perquè fa una pudor que fa venir nàusees.
parla pols
31 Pedis i podós volen dir ‘peu’; gressus és el participi del
26 Subratlla la desinència llatina que s’utilitza per com-
pondre les paraules següents i intenta deduir què significa. raticida, homicida, insecticida, uxoricida, parricida, cesaricida, matricidi, magnicidi, tiranicidi, genocidi, suïcidi, fratricidi
verb llatí ‘avançar’. Què volen dir totes aquestes paraules? plantígrad tetràpode digitígrad cefalòpode quadrúpede
miriàpode bípede decàpode gasteròpode artròpode
ens agraden les paraules La paraula llatina hostis significava ‘estranger’. L’estranger podia ser amic o enemic. – Quan era un amic i se’l convidava a casa, es convertia en un hoste, paraula que encara ara en català significa convidat. – Però l’estranger també podia ser un enemic. A Roma s’anomenava hostis els enemics de l’estat (per oposició a inimicus, que eren els enemics personals, particulars). Per això de la paraula llatina hostis també han derivat termes negatius en català, com ara hostilitat. Sembla que hostis ve de la mateixa arrel que ostium, que significa ‘porta’, de manera que originàriament voldria dir ‘aquell que arriba a les portes de la ciutat’. Segurament per això el port de Roma s’anomenava –i s’anomena encara ara– port d’Ostia.
Mosaic d’una casa del port d’Ostia. Representa dos vaixells a les portes d’una ciutat.
CV • 105
V
HISTORIA ET VITA Emperadors més rellevants 27 aC 14 dC 14-68 14-37 37-41 41-54 55-68 69-96 69-79 79-81 81-96 96-192 96-98 98-114 117-138 138-161 161-180 180-192 193-235 235-284
Octavi August Mort d’August Dinastia julioclàudia Tiberi Calígula Claudi Neró Dinastia flàvia Vespasià Tit Domicià Dinastia antonina Nerva Trajà Adrià Antoní Pius Marc Aureli Còmmode Dinastia severiana Anarquia militar
història de Roma
L’Alt Imperi L’Alt Imperi romà comprèn el període que va des que Octavi, el primer emperador de Roma, rep el títol d’August (27 aC) fins que arriba al poder Dioclecià (284 dC).
August i la dinastia julioclàudia L’any 27 aC Octavi August fou investit pel Senat amb els títols d’augustus (‘majestuós’, ‘venerable’) i princeps (‘el més important del Senat’). August va modificar profundament l’equilibri de poders que havia estat vigent durant l’època republicana. També va dedicar molts esforços a pacificar i a disminuir els conflictes i les tensions internes que havien esclatat els darrers temps. És el que s’anomena la pax augusta. Els punts més destacats de les reformes d’August són: • La creació de dos òrgans administratius nous, que depenien directament de l’emperador: el Consell del príncep, una cambra paral·lela al Senat que en temps d’August tenia caràcter consultiu, però que va anar acaparant més i més competències i va acabar suplantant els senadors; i l’alt funcionariat, càrrecs paral·lels a les magistratures, però dotats de poder executiu. Aquesta estratègia limitava el poder de les institucions anteriors i reforçava significativament el seu. • La creació de la guàrdia pretoriana, guàrdia personal de l’emperador, i de les cohorts urbanes, que havien de vigilar la ciutat. • La distribució dels ciutadans rics en dos ordres: senatorial i eqüestre. • La potenciació del comerç tant marítim com terrestre, amb un sistema de comunicació ràpid i eficaç. Des del punt de vista territorial, sota August el Senat va conservar el control de Roma, de la península Itàlica i de les províncies més romanitzades i pacífiques. En canvi, les províncies frontereres, on era necessària la presència estable de les legions de l’exèrcit, eren governades per llegats, nomenats i controlats directament per August.
August de Prima Porta.
August va millorar els ingressos del tresor públic introduint impostos nous. Va establir, per exemple, drets de duana a les fronteres del món romà (un 25 %) i a les fronteres provincials (un 2 %). Els ciutadans romans, a més, havien de pagar una taxa sobre les manumissions (alliberaments) d'esclaus i una altra sobre les herències (el 5 %), destinades, exclusivament, a alimentar el tresor militar. August va embellir Roma amb temples, basíliques i pòrtics, i va utilitzar els nous edificis com a propaganda del naixement d’una nova era de pau i prosperitat. També va dur a terme reformes de caràcter social, entre les quals hi havia les que buscaven restaurar les tradicions morals del poble romà i la integritat del matrimoni, combatent els costums llicenciosos de l’època: • Es van afavorir els pares i mares que tinguessin tres fills. • Es va prohibir als senadors casar-se amb llibertes i es van limitar els drets dels lliberts d’accedir a la vida cívica plena. • Diverses lleis van impedir disposar lliurement dels seus béns als solters o als casats sense fills.
Si vols descobrir detalls de la vida privada dels emperadors romans d’allò més increïbles, et recomanem que llegeixis les Vides dels dotze cèsars, i en especial, El diví Juli i Neró. En aquest vídeo descobriràs fins a quin extrem va arribar la bogeria de l’emperador Calígula.
106 • CVI
HISTORIA ET VITA
V
història de Roma
A partir de l’establiment del sistema de govern imperial que va instituir August, la història de Roma es va identificar en gran mesura amb els regnats de cadascun dels emperadors. August fou succeït per Tiberi l’any 14 dC, l’emperador que va conquerir la Germània i que estigué a punt de ser enderrocat pel seu propi prefecte del pretori, Sejà. Tiberi fou succeït per Calígula (37-41), conegut per la seva crueltat i unes extravagàncies que fregaven els límits de la bogeria. A la seva mort, el títol imperial va passar a Claudi, el mandat del qual va incloure la conquesta de Britània i la continuació de les obres públiques i de les reformes administratives iniciades per Cèsar i August. Claudi fou enverinat per la seva esposa Agripina, que volia veure governar el seu fill Neró. Aquest va ser, al començament, un emperador savi i mesurat, aconsellat en tot moment pel filòsof Sèneca; després, però, es va convertir en un dèspota megalòman: els seus excessos de poder el van fer odiós per a tothom i el van dur al suïcidi l’any 68 dC. Amb ell es va posar fi a la dinastia julioclàudia.
Dinasties dels Flavis i dels Antonins (69-192) La dinastia flàvia (69-96 dC), que s’inicia després del regnat de Galba, Otó i Vitel·li, està formada per Vespasià, Tit i Domicià. Els Flavis van ressuscitar la senzillesa de la cort del començament de l’Imperi i van intentar restaurar l’autoritat del Senat. Durant el regnat de Tit es va produir l’erupció del Vesubi, que va devastar la zona del sud de Nàpols, on hi havia les ciutats d’Herculà i Pompeia. La dinastia antonina comença amb Nerva (96-98), que és el primer dels anomenats «cinc emperadors bons» al costat de Trajà, Adrià, Antoní Pius i Marc Aureli. Tots ells van ser elegits i adoptats legalment pel seu predecessor segons la seva habilitat. Trajà va dur a terme una campanya contra els dacis, armenis i parts després de la qual l’Imperi va aconseguir la seva major extensió territorial. Els vint-i-un anys de govern d’Adrià també foren un període de pau i prosperitat; després de cedir alguns dels territoris més orientals de l’Imperi, va consolidar la resta de les seves possessions i va estabilitzar-ne les fronteres. Adrià era un home culte que va passar anys a Atenes i que va fer codificar la legislació.
L’incendi de Roma, Robert Hubert (1733- 1808).
Escolta l’àudio sobre l’emperador Adrià i completa els buits amb la informació que hi falta.
El regnat del seu successor, Antoní Pius, es va caracteritzar igualment per l’ordre i la pau. En canvi, les incursions dels pobles germànics sobre diverses zones de l’Imperi van agitar el regnat de l’emperador següent, el filòsof estoic Marc Aureli, autor d’unes reflexions de tipus filosòfic i moral anomenades Meditacions. Marc Aureli fou succeït pel seu fill Luci Aureli Còmmode, tirà sanguinari que es considerava, entre altres coses, reencarnació d’Hèrcules. Fou assassinat pels pretorians el 192 i amb ell va finalitzar la dinastia dels Antonins (96-192).
La decadència de l’Imperi Del 192 al 235 dC, l’emperador més important va ser Caracal·la (211-217). L’any 212 va atorgar la ciutadania romana a tots els homes lliures de l’Imperi. Fou succeït per Heliogàbal i per Alexandre Sever. El període posterior a la mort d’Alexandre Sever i fins a l’arribada de Dioclecià (235-284) fou de gran confusió i se sol anomenar «Imperi militar» o «Anarquia militar». En els trenta-tres anys inicials, per exemple, es van succeir dotze emperadors: gairebé tots van morir violentament, en general, a les mans de l’exèrcit que prèviament els havia entronitzat. L’any 284 va pujar al tron Dioclecià. Aquest emperador va aconseguir controlar la situació establint el sistema anomenat dominat, una monarquia absoluta de caràcter oriental. De Dioclecià en endavant l’emperador esdevingué l’encarnació personal de la divinitat, no el seu representant.
L’emperador Marc Aureli.
CVII • 107
V
HISTORIA ET VITA
història de Roma
ACTIVITATS 1 Mira en el vídeo el discurs d’Octavi August davant del
5 Observa aquesta imatge de la guàrdia pretoriana i ex-
Senat el dia que va ser investit cònsol de Roma i respon les preguntes.
plica qui va crear aquest cos i quina funció tenia; descriu-ne la indumentària.
a Quin és el nom complet d’Octavi? b A qui es refereix quan diu «el meu pare»? c Per què acusa Brutus i Cassi d’enemics de l’Estat? Què van fer? d Quin perill pot comportar per al futur de Roma acusar aquests dos homes? e De quina manera intimida els membres del Senat perquè acceptin la moció? 2 Explica les principals actuacions d’Octavi August pel
que fa a: a Reformes polítiques i administratives. b Reformes econòmiques. c Reformes militars i de defensa. d Reformes socials. 3 Relaciona cada fet amb l’emperador corresponent.
a Creació del Consell del príncep, una cambra d’assessorament paral·lela al Senat. b Escriptura de tractats filosòfics. c Conquesta de la Germània. d Conquesta de Britània. e Govern extravagant i excèntric. f Concessió de la ciutadania romana a tots els homes lliures de l’Imperi. 1 Claudi 2 August 3 Marc Aureli
4 Calígula 5 Caracal·la 6 Tiberi
4 Quin emperador regnava en el moment que repre-
senta aquesta imatge? Informa-te’n i explica els efectes devastadors que va tenir l’erupció.
6 Digues quin dels emperadors romans següents creus
que va pronunciar, segons la tradició, la frase «Tant de bo el poble de Roma tingués un sol coll!», i explica per què l’has escollit. Calígula August
Tiberi Tit
7 Sota quin emperador romà va aconseguir la màxima
extensió l’Imperi? Busca en llibres o a Internet un mapa en què es marquin els límits d’aquest territori i reprodueix-lo. 8 Observa aquesta imatge, corresponent als Mercats de
Trajà. Busca’n informació i exposa’n les dades principals.
Erupció del Vesuvi, Pierre-Jacques-Antoine Volaire, 1774.
108 • CVIII
HISTORIA ET VITA
V
vida quotidiana
Els gladiadors Origen
Els gladiadors
Els inventors dels combats de gladiadors van ser els etruscos, que els organitzaven com a part de la cerimònia dels funerals de personatges importants.
Els gladiadors eren normalment presoners de guerra o condemnats a mort. Excepcionalment hi havia homes lliures que lluitaven per fer-se veure (de vegades fins i tot membres de l’aristocràcia, com ara senadors o cavallers).
Entre els pobles antics, era habitual fer sacrificis humans en els funerals; els etruscos, en substituir aquests sacrificis per lluites de gladiadors, haurien representat un cert progrés espiritual. Més endavant, aquests combats van passar de ser un ritu funerari privat a un espectacle públic de masses que va arribar a omplir a vessar el Colosseu de Roma.
Organització Al començament els combats de gladiadors tenien lloc al fòrum. Al segle I aC es van construir els primers amfiteatres i les lluites de gladiadors es van traslladar en aquest nou espai. L’amfiteatre acollia també altres espectacles de natura diversa: combats de dos homes entre ells, combats de dos exèrcits armats, lluita d’animals entre ells, enfrontament d’homes desarmats amb animals, combats navals (naumàquies), representacions teatrals en què moria l’actor que feia el paper principal, etc. Arran de l’incendi de Roma de l’any 64 dC, es va construir el Colosseu, destinat a acollir tots aquests jocs i espectacles.
Gladiador de terracota.
Normalment era l’Estat qui reclutava els gladiadors, provinents de totes les províncies, qui els mantenia i els allotjava. S’estaven en grans casernes que comptaven amb sales d’entrenament, tallers i magatzems.
No et perdis la pel·lícula que mostra, en els temps de Marc Aureli i Còmmode, el món dels grans espectacles de gladiadors que tenien lloc al Colosseu de Roma: Gladiator, del director Ridley Scott (2000)
Gravat del segle XVII que recrea, amb una interpretació molt lliure, un combat naval al Colosseu.
Durant els temps de l’Imperi, sobretot a partir de Domicià (81-96 dC), els jocs sempre van ser organitzats i pagats per l’emperador, almenys a la ciutat de Roma. D’una banda, era l’únic que tenia la capacitat econòmica necessària per costejar-los i, de l’altra, d’aquesta manera s’assegurava el favor i l’acceptació del poble. En l’àmbit provincial, en canvi, els jocs eren organitzats per ciutadans locals rics. CIX • 109
V
HISTORIA ET VITA
Hi havia diversos tipus de gladiadors, que es distingien per la vestimenta i les armes: – Els samnites: duien un gran escut i l’espasa curta. – Els retiarii: combatien amb una gran xarxa i un trident. – Els mirmillones: lluitaven amb espasa, escut i elm. Alguns combatents eren coneguts pel nom del poble d’on eren originaris (el samnita, el traci, el gal, etc.) i disposaven d’armament propi.
vida quotidiana
El públic cada cop va ser més exigent i sanguinari, de manera que amb el temps l’esperança de vida dels gladiadors va disminuir i va ser difícil trobar-ne: tots morien a l’arena. Se sap que un mecenes del segle III dC, per satisfer el gust dels espectadors, no va dubtar a fer degollar tots els qui havien perdut en un combat entre onze parelles. Amb aquesta acció esperava augmentar la seva popularitat i assegurar-se l’èxit a les eleccions locals. Altres vegades els gladiadors eren morts per adversaris als quals, en un combat anterior, ells mateixos havien salvat la vida. Per això a les parets de les casernes s’ha trobat inscrit un consell: «Degolleu el vençut, faci el que faci». No només els combats d’homes eren sagnants, també ho eren els combats amb bèsties, que de vegades s’acabaven amb veritables massacres, on els animals, salvatges o domèstics, eren morts a milers. Molt sovint els anaven a buscar lluny: elefants, rinoceronts, girafes, estruços, ossos, tigres, panteres, lleons, etc. L’alimentació d’aquests animals i els grans viatges que havien de fer fins a arribar a Roma resultaven molt cars i sovint l’erari públic se’n ressentia.
Elm romà.
Els combats El desenvolupament dels combats seguia unes regles estrictes i, si s’infringien, el president dels jocs (lanista) cridava a l’ordre. En acabar el combat, eren els espectadors i no el lanista els qui decidien si el vençut havia de salvar la vida (cas en què estiraven el puny amb el polze cap amunt, pollice recto) o bé morir a les mans de qui l’havia vençut (girant el polze cap avall, pollice verso).
En els espectacles també hi feien participar tota mena d’animals.
En aquesta recreació d’un combat de gladiadors, de J-L Gérôme, s’aprecia com el públic demana que es doni mort al vençut.
110 • CX
Els combats van entrar progressivament en decadència al llarg del segle IV dC. Va ser decisiva en aquesta evolució l’aportació del cristianisme, que considerava l’espectacle cruel i humiliant, i l’evolució dels costums, que es van fer més refinats amb el pas del temps.
HISTORIA ET VITA
V
vida quotidiana
(peu) Sandàlies masculines.
In illo tempore Els propietaris dels gladiadors tenien molt interès que aquests arribessin a l’amfiteatre en les millors condicions físiques. Per això les escoles de gladiadors s’instal·laven en llocs especialment cuidats i els gladiadors eren molt ben alimentats. Tàcit recull l’expressió «menjar com un gladiador». El dia abans del combat se’ls oferia una cena libera, on el públic podia entrar per veure’ls menjar. També s’exercitaven en l’esgrima, sota el comandament d’antics gladiadors o de doctores. Així mateix, quan es dirigien cap a l’amfiteatre el dia del combat, duien vestits luxosos i creuaven tota la ciutat perquè el poble pogués admirar-los.
Caserna dels gladiadors de la ciutat de Pompeia. Segle I dC.
ACTIVITATS 9 Quins animals identifiques en les escenes del mosaic de la pàgina anterior? Fes-ne la llista. 10 Identifica en aquestes imatges els tres tipus de gladiadors: samnites, retiarii i mirmillones.
11 Llegeix aquest text i respon les preguntes.
[Calígula] Va organitzar sovint combats de gladiadors, uns a l’amfiteatre Taure, altres al Camp de Mart, i hi va presentar grups de lluitadors d’Àfrica i de la Campània escollits entre els més famosos. Quan no presidia ell personalment els espectacles, ho encarregava als magistrats o als seus amics. També va organitzar jocs escènics, molts i variats, de vegades a la nit, a la llum d’una immensa quantitat de torxes. Distribuïa regals entre els espectadors de totes les classes, fins i tot cistelles plenes de pa i carn. [...] Els jocs que va fer al Circ de vegades van durar des del matí fins a la nit, amb alguna cacera d’animals africans o alguna carrera troiana entremig. Alguns d’aquests espectacles van ser notables, especialment perquè l’arena estava tota plena de vermelló i pólvores d’or, i perquè els carros eren conduïts només per senadors. Suetoni, Vida de Calígula.
a On va fer les lluites de gladiadors, Calígula? b Quins altres espectacles se citen, a més dels combats de gladiadors? c Quin tret característic de l’emperador Calígula es posa de manifest en aquesta narració?
d Enumera els aspectes citats per Suetoni que depassen la «normalitat». 12 Esbrina quina relació té l’oració «Ave, Caesar! Mori-
turi te salutant!» amb els espectacles de gladiadors. CXI • 111
V
HISTORIA ET VITA
monuments
Circs El circ estava destinat a fer-hi diversos espectacles i, quan algun general celebrava un triomf militar, part de la cerimònia tenia lloc allí. Si bé l’espectacle més habitual del circ eren les curses de carros, també s’hi podien veure combats de gladiadors, pugilats (combats a cops de puny), reconstruccions de maniobres militars, naumàquies (batalles navals), venationes (caceres) amb animals exòtics, curses a peu o a cavall i exhibicions de cavalls. Era un edifici rectangular amb un dels costats curts semicircular i envoltat de grades, excepte en un dels extrems. Al centre hi havia una paret baixa (spina). Els carros s’anomenen quadrigues, i els conductors, aurigues. Els aurigues professionals eren de classe social baixa, i
s’organitzaven en equips (factiones). N’hi havia quatre, que es distingien pel color: vermell (russata), verd (prasina), blanc (albata) i blau (veneta). Els espectadors, doncs, cridaven: «Visca els blaus!» o «Visca els verds!» Cap al segle IV dC, els jocs de circ, malvistos per l’Església, van caure en desgràcia, i finalment es van prohibir. Els circs abandonats van ser desmantellats i les pedres reutilitzades en la construcció. Per això del Circ Màxim de Roma –que podia acollir 150.000 persones a l’època de Cèsar– només en queda una vasta planura. A Catalunya, es conserven restes del circ romà de Tarragona (finals del segle I dC). Destaquen per l’estat de conservació el de Mèrida (inicis del segle I dC) i l’hipòdrom de Constantinoble, a Turquia (segle III).
A l’esquerra, circ de Mèrida. A la dreta, mosaic del segle IV. Representa la quadriga guanyadora d’una cursa de carros, per això un dels genets duu una branca de llorer.
ACTIVITATS 13 Llegeix aquest text sobre els jocs del circ, i respon les preguntes. Se celebraven els jocs circenses, espectacle pel qual no sento cap mena d’afició. No aporta res nou, res diferent, res que valgui la pena veure més d’una vegada. Per això m’admira que tants milers d’homes tinguin aquesta ànsia, tan pueril, de veure repetidament córrer els cavalls amb les quadrigues. Si almenys els atragués la rapidesa dels cavalls o l’habilitat dels genets, encara, però el que els mou és l’amor a un color: si en plena cursa dos carros es canviessin el color, de sobte es negaria l’entusiasme i el favor a aquells aurigues i cavalls a qui creuen reconèixer des de lluny i els noms dels quals criden amb passió. Plini el Jove, Epístola IX.
a Quin defecte troba Plini el Jove als jocs de circ? Què és el que no pot entendre? b Es pot deduir també que les curses circenses eren un espectacle de masses? c Què vol dir que el públic sent «amor a un color»? Té paral·lel en el món actual? 14 Busca informació, i exposa-la, sobre el circ romà més proper a la teva població.
112 • CXII
V
ACTIVITATS FINALS 1 Completa la graella posant una creu on convingui. Gènere
Declinació 1a
aquas
2a
3a 3a (cons.) (voc.)
M
⫻
F
⫻
Nombre N
S
P
⫻
Cas N
V
Ac
G
D
Ab
⫻
belli senem leonum discipule montis vestium 2 Uneix cada paraula llatina amb la seva traducció i especifica’n el cas i el nombre a la tercera columna.
a pontium —— —— b animali —— —— c urbem —— d arcibus —— —— e navem —— —— f auris —> g menses h noctibus
l’orella (subjecte) >a genitiu plural —— b per a les nits — —— c els mesos (CD) — — — d a la ciutat —— e a les ciutadelles ——— — f per a l’animal —— — g dels ponts —— h la nau (CD)
3 Transforma el nombre gramatical de les expressions.
a equites inimicos b foederatas civitates c victoriae dubiae d magna pars e vastorum corporum f sinistram cohortem 4 Posa en plural els acusatius de les oracions.
a Hannibal foederatam civitatem invadet. b Personam tragicam forte animal videt. c Pompeio honorem Fortuna tribuit. d Monilia ornant mulieres. e Avium voces nemus implebant. f Milites hostium oppidum arietibus oppugnabant. g Eques incitat equum calcari, magister laude discipulum. h Piscatores retibus piscium magnam copiam trahunt. 5 Tradueix aquestes oracions al llatí.
a En els temps antics els reis eren els protectors de les lleis i dels costums. b El cònsol salva les dones i les dones lloen el cònsol. c Els bons soldats obeeixen els generals i defensen les lleis i la pau. d El gladiador tenia moltes ferides al pit.
6 Analitza i tradueix al llatí aquestes sis formes verbals.
a demanaré b rebràs c augmentarà
d beurem e delirareu f cobriran
7 Tradueix aquestes oracions; tingues en compte que
estan en futur. a Copiae pavidae sunt: non pugnabunt. b Olympiae Graeci multa praemia vincent. c O amici, quando ad forum Romanum venietis et monumenta Romae antiquae videbitis? d In Graeciam quoque vadam et servos doctos emam. e Prope templum Dianae magnas cupressos videbis. f Propter mores humanos pacem veram non habebimus. g Nox dabit consilium. h Aut vincam aut peribo. i Aut inveniam viam aut faciam. j Si vestem reparas, durabit in longum annum. 8 Analitza i tradueix, com en l’exemple resolt.
a canet: ind. fut. simple, 3a. pers. sing. 3a. conj.: ell o ella cantarà b veniet c tribuunt d erant e satiabatis CXIII • 113
V
ACTIVITATS FINALS
9 Tradueix aquest text i respon les preguntes.
10 Tradueix aquest text i fes les activitats que s’indiquen
a continuació. Els arbres a l’antiguitat Arbores diis antiqui Romani sacras putabant: Iovi aesculum, laurum Apollini, Minervae oleam, myrtum Veneri, Herculi populum; nam magna est arborum utilitas: arboribus tecta aedificamus, bigas, naves, mensas, scamna struimus; scaphis et navibus flumina mariaque sulcamus, et ad longinquas regiones accedimus. Antiquae gentes ex ligno deorum templa et simulacra factitabant. Nec parva commoda ex arbore percipit homo ad corporis valetudinem: enim arborum suci vulnera sanant, dentium dolorem imminuunt, surditatem mitigant, somnum conciliant et alvum purgant.
a Classifica els verbs del text segons si estan en present o en imperfet d’indicatiu. b Reescriu l’oració: Nec parva commoda ex arbore percipit homo ad corporis valetudinem seguint l’ordre més habitual en català. c Hi ha una vil·la antiga on hi ha representada una gran quantitat d’arbres. Es coneix amb el nom de «ad Gallinas Albas» i va pertànyer a Lívia (l’esposa d’Octavi August). Busca informació sobre aquesta vil·la i exposa’n les dades principals.
Fresc de la vil·la «ad Gallinas Albas».
L’origen de Roma Civitas Romae ex caede fratrum originem habet. Haec (aquesta) fabula est. Rex Albanorum duos (dos) filios, Numitorem et Amulium, habebat; sed Amulius fratrem expellit regno et Rheam Silviam, Numitoris unigenitam filiam, Vestae sacerdotem facit, quod (perquè) Vestales sine nuptiis liberisque vivebant. Rhea, tamen, cum deo Marte Romulum et Remum gignit. Tum Amulius parvulos in flumine adicit. Aqua in sicco geminos relinquit et lupa ad lamenta accurrit et parvulos lingua lambit. Faustulus, armentorum pastor, puerulos in casam suam portat et uxori dat. Postea Romulus et Remus urbem condunt in locis ubi lupa eos nutriverat (on els havia nodrit). Inter colles Palatinum eligunt. Deinde contentio inter fratres existit: nam uterque (l’un i l’altre) regnum in nova urbe cupiebat. Romulus fuste vulnerat caput Remi qui (el qual) misere cadit. Romulus urbem a suo nomine evocat, postea solus regnat.
a Declina en nominatiu i en genitiu aquestes paraules de la tercera declinació que apareixen al text: civitas, caede, Numitorem, sacerdotem, flumine, pastor, urbem, nomine. b Copia les aposicions que hi ha al text. c Completa aquestes oracions amb paraules que han aparegut al text: – Filii regis Albanorum erant ▲ et ▲. – Faustulus portat ▲ et ▲ in casam suam. – Urbs Roma a ▲ nomen accipit. – Primo regi Romae ▲ nomen est. d Busca informació sobre les vestals i explica per què Rea Sílvia se’n va fer.
post data Les naus romanes 1. Cives Romani olim paucas naves habebant. 2. Poeni autem Romanorum hostes erant. 3. Tum Poeni cum classe magna ad Italiam navigant. 4. In classe Punica multae naves longae erant. 5. Fabri Romani naves novas ex navibus longis poenorum parant. 6. In media navi Romani validas turres aedificabant. 7. Nautae multi in turribus telis et sagittis pugnabant. 8. Nautae in transtris navem remis incitabant. 9. Vento secundo nautae remis et velis navigabant. 10. Romanae naves Punicis classibus perniciosae erant.
114 • CXIV
Gravat del segle a la guerra.
XIX.
Representa una trirrem romana, utilitzada per
V
FABULA PICTA Quin passatge del mite explica cada vinyeta? Tradueix-ne la llegenda.
PROMETHEUS PRIMUM HOMINEM EX LUTO FINGIT.
PROMETHEUS CAELUM ASCENDIT ET SOLIS IGNEM HOMINIBUS DAT.
PANDORA IN DOMO EPIMETHEI REPERTUM VAS APERIT.
IN CAUCASO MONTE AQUILA PROMETHEI CAPTIVI IECUR EXEDIT.
Competències hic et nunc Comunicativa lingüística i audiovisual Detecció del significat de determinats sufixos, i del funcionament del mecanisme de la sufixació. Artística i cultural Detecció d’espais de lleure a l’actualitat, relacionant-los amb les seves arrels antigues. Social i ciutadana Coneixement de l’estat actual de les llengües romàniques, dels seus parlants i de les característiques que presenten.
CXV • 115