Llengua catalana i Literatura, Editorial Casals, 2015 by Editorial Casals

ESO / BATXILLERAT

2015 2016

A U G I N E A L N L ALA A T R CA RATU E T LI

ÍNDEX ESO Llengua catalana i Literatura Claus del projecte Material per a l’alumne Material per al professor Proposta didàctica Adaptació curricular DVD del professor Pissarra digital Índex de continguts

4-5 6-7 8-9

10-17

BATXILLERAT Llengua catalana i Literatura Claus del projecte Material per a l’alumne Material per al professor Proposta didàctica DVD del professor Índex de continguts Literatura universal Claus del projecte Material per a l’alumne i per al professor Índex de continguts

18 19 20-21

22-24

25 26-27 28-29

PLA LECTOR bambulector.cat El teu espai de literatura

30-31

MATERIAL COMPLEMENTARI Competències a punt! Reforç de Llengua

32 33

ecasals.cat Portal de recursos educatius i llibres digitals d’Editorial Casals

34-35

LLENGUA CATALANA I LITERATURA Jaume I el Conqueridor 1213 – 1276

ecasals.cat/llengua1ba

1 Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

BATXILLERAT

El rei Jaume, conqueridor de Mallorca, València i Eivissa, va deixar constància de la seva valentia en El llibre dels fets. I de la seva bondat: havent alçat un campament als afores de València, una oreneta va fer niu a la tenda del rei en lloc de fer-ho sota la seguretat d’una teulada. Quan alçaven el campament, el rei va veure el niu i, per correspondre a la confiança que l’oreneta havia dipositat en ell, va ordenar que no desmuntessin la tenda reial fins que els pollets haguessin après a volar.

BATXILLERAT

R. Barberà M. Carbó P. Martí P. Moreno E. Navarro M. Pin A. Reina

LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1

ESO ESO

ecasals.cat/llengua3eso

LLENGUA CATALANA I LITERATURA 3

GUA A I N E LL ALAN A CAT RATUR LITE LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1

GUA A I N E LL ALAN A CAT RATUR LITE ital del llibre a

R. Barberà P. Martí P. Moreno E. Navarro M. Pin A. Reina Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

ESO ESO

NOVETATS PER AL CURS 2015-2016

Remei Barberà Montse Carbó Josep M. Pallàs Joan Puig Sanjuan

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA

CLAUS DEL PROJECTE

COMPETÈNCIES A PUNT!

PROVA D’AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA 3 Digues si són certes (C) o falses (F) les afirmacions se-

Entusiasme sospitós

güents sobre els monitors.

Som en un país abstencionista i desencantat, on se suposa que els joves han d’estar desmotivats. Que alguns d’ells es dediquin a educar la nostra canalla de franc i amb tant d’entusiasme és molt sospitós. Són uns éssers estranys d’entre 18 i 25 anys que es fan dir monitors d’esplai, o caps d’agrupaments. Els coneixereu perquè pringuen totes les tardes de dissabte als caus muntant gimcanes, perden els caps de setmana fent excursions i malgasten la Setmana Santa sencera i quinze dies de juliol anant de campaments. I tot sense cobrar res i amb una passió que no pot ser bona per a la salut. La broma fa dècades que dura, i no són quatre sonats, es tracta d’uns quants milers. S’ha procurat fer burla d’ells com a xirucaires idiotitzats, se’ls ha fet saber que s’han acabat les utopies i que la gràcia d’avui dia és ser famós, però ells insisteixen que no. Són especialment pesadets amb la idea d’anar a la muntanya i educar en el lleure, assumeixen responsabilitats i ens donen lliçons als pares sobre coses tan antiquades com desconnectar, conviure i madurar. I a sobre se’ls veu feliços, i –el que és pitjor– a la canalla que cuiden, també. Això els fa poc integrables a la societat, perquè el que es porta és no fotre res i fer cara d’estressat, i no pas passar-te el dia organitzant coses amb un somriure.

L’administració els dóna l’esquena i els nega el dret a fer servir les escoles públiques (perfectament desaprofitades els dissabtes) per intentar que s’ofeguin en petits locals d’entitats que sovint són literalment uns caus, però ni així pleguen. Els mitjans de comunicació tenim a punt el protocol del linxament mediàtic i exigència de responsabilitats a la mínima que algun grup es perd al bosc, però ells allà, valents.

a Dediquen el seu temps als nens per guanyar diners. b Són pocs però feliços i entusiastes. c No segueixen la moda general d’estar-se sense fer res però amb cara d’estressat. d Molts dels monitors són, a més, castellers o diables. e Es deixen influenciar pel derrotisme i el decadentisme de la societat.

Les tècniques de captació de nous membres són terriblement sofisticades. Per culpa d’un mètode estranyíssim anomenat seguir l’exemple (oi que sona carca?), molts nens d’esplai s’acaben assemblant als seus monitors, i volen ser castellers, diables o voluntaris d’oenagés. I com que el moviment es renova, costa etiquetar-los de gent poc moderna, perquè viuen al dia i s’adapten als nous temps.

9 Justifica el títol de l’article: Entusiasme sospitós. Quin

entusiasme és sospitós? Per què és sospitós?

F 10 Els tres complements subratllats són d’un mateix

tipus. De quin?

a Que alguns d’ells es dediquin a educar la nostra canalla... b Molts nens d’esplai s’acaben assemblant als seus monitors... c Costa etiquetar-los de gent poc moderna... CD CI CAgent CC CRV

4 Com és un país...?

a abstencionista on poca gent vota a les eleccions on la gent necessita poques coses materials on sempre vota la mateixa gent b desencantat desil·lusionat desmillorat c derrotista ferit pessimista d decadent enfadat ruïnós

Si almenys tant d’esforç fos al servei d’una secta destructiva, s’entendria, i algun actor de Hollywood els donaria suport. Però no, no són cap secta i la seva voluntat és totalment constructiva (ai, uix, quin concepte més passat de moda). Són tota una anomalia en els ambients derrotistes i les societats decadents. Algú els hauria d’aturar abans que se’ls acudeixi canviar el món de veritat. Carles Capdevila, La nostra xarxa social, «Una crida a la reflexió».

11 Substitueix els complements anteriors per un pronom. 12 Identifica en l’oració Els coneixereu perquè pringuen

totes les tardes de dissabte als seus caus muntant gimcanes els complements indicats i copia’ls al lloc corresponent.

5 Creus que el nostre país és abstencionista, desencantat, derrotista i decadent? Per què sí o per què no?

1 Aquest text és un article d’opinió. Quina creus que és

CC temps

la tesi que vol defensar l’autor?

6 Quina actitud tenen els mitjans de comunicació envers

els monitors d’esplai?

Que els joves monitors són persones amb uns valors molt bons. Que cal impedir que els joves monitors canviïn el món amb la seva manera de fer. Que els joves monitors són gent moderna, que es renova i s’adapta als nous temps. Que les administracions haurien de cedir l’espai de les escoles públiques als caus.

CC lloc

Valoren l’activitat que fan. Els tracten amb un protocol responsable. Estan pendents dels seus errors per fer-ne una notícia. Els fan sortir sovint a les notícies. 7 L’afirmació Les tècniques de captació de nous membres

són terriblement sofisticades és irònica. Per què? Explica-ho.

2 Copia cinc adjectius o expressions que tinguin un to

valoratiu i poc objectiu.

8 La paraula caus apareix al text amb un doble significat.

adjectius o expressions

Amb quins dos significats?

Forat que certes bèsties caven a terra per amagar-s’hi. Habitació petita i precària. Lloc destinat a fer-hi activitats que són malvistes. Local on es fan activitats de lleure infantil els dissabtes.

Treball de la competència lectora a partir dels processos establerts i avaluats per PISA.

[122] Competències de l’àmbit lingüístic: 1 (act. 1, 2), 2 (act. 1, 2). Actitudinals: 1

13 Puntua aquest text de manera que el resultat sigui

lògic i posa-hi les majúscules.

la nena té set anys i és el primer cop que se n’anirà de campaments ▲ els pares ▲ que s’aguanten la llagrimeta al peu de l’autocar ▲ veuen una mare que plora desconsoladament ▲ no la reconeixen dels dissabtes a la tarda ▲ ▲ De qui ets mare▲ tu ▲ ▲ Sóc la mare d’un monitor ▲ És tan despistat ▲ Ho perd tot ▲

14 Imagina’t que ets un monitor/a d’esplai i adreces una

carta a l’ajuntament demanant que us cedeixin per a les tardes de dissabte les instal·lacions de l’escola pública que hi ha al costat de l’edifici del cau. Pensa els arguments amb què defensaràs la petició.

Competències de l’àmbit lingüístic: 1 (act. 3-7, 9), 2 (act. 8, 10-13), 5 (act. 14). Actitudinals: 1 [123]

Llengua_eso3_05.indd 122

15/1/15 15:22

Llengua_eso3_05.indd 123

15/1/15 15:22

2 1

COMPRENSIÓ LECTORA

ACTIVITATS

Lectura literal

Agrada a...

6 Respon les preguntes.

Està colat/da per...

Noèlia

1 Marca l’opció correcta:

Narrador: Qui és el narrador de la història? Ho explica en primera persona o en tercera persona? Espai: L’única referència espacial que hi ha és: em vaig trobar la Clàudia al banc blau. On creus que podria estar, aquest banc blau? Temps: En quina època històrica situaries l’acció?

Paula

a Quants personatges intervenen o se citen en el relat?

Vanina Clàudia

b Quin sentiment duu la Clàudia a dir: Pensava que només tenies ulls per a la Vanina? por ressentiment alegria neguit

Vadim

Tavi

7 Has vist que «tenir pa a l’ull» vol dir no adonar-se

d’una cosa que és evident. Reescriu les oracions següents canviant els mots destacats per l’expressió més adequada.

Indica què seria l’argument i què el tema del relat. ▲ : Un noi i una noia sostenen una conversa en què ell intenta esbrinar si la noia per la qual està colat li correspon o no. Ella li dóna respostes intrigants per fer-lo patir.

d Quin «secret» del noi ha «interceptat» la Clàudia? L’ha sentit quan parlava amb en Ricki. Ha trobat un paper d’ell.

plorar amb els seus ulls / donar una ullada / caure la bena del ulls / ser la nina dels ulls / entrar pels ulls / aclucar els ulls

a El nou entrenador va enlluernar el meu germà: deia que era el millor que havia tingut mai. Ara se n’ha desenganyat. b Vaig anar a mirar si passava alguna cosa perquè sentia sorolls estranys. c Aquell pollastre rostit semblava bo només de mirar-lo. d La Marta troba que ha tingut molt mala sort, però ja m’agradaria a mi, estar al seu lloc! e Sempre vaig ser la preferida de la meva àvia. f La resplendor obligava a tancar les parpelles.

▲ :Els amors adolescents. e Quan sap que ella té el seu paper,… s’enfada. riu. no sap què fer. crida. f Quan ell pregunta a la Clàudia qui li agrada, la noia respon: Tens pa a l’ull. Què vol dir amb això? Que no s’adona que a la Clàudia no li agrada ningú. Que no s’adona que la Clàudia està colada per ell. Que no s’adona que a la Clàudia també li agrada el Ricki. g La relació que hi ha entre el Tavi i la Clàudia és... molt estreta: es tenen confiança i s’ho expliquen absolutament tot. molt freda: estan barallats i gairebé no parlen de temes personals. molt interessada: no es tenen confiança ni s’ho expliquen absolutament tot. 2 Tots els personatges citats s’agraden entre ells.

Completa la taula.

4 Fixa’t en aquesta intervenció del Tavi: No... bé... volia

saber si... això... si era veritat que la Vanina estava colada pel Ricki. a Què indiquen els punts suspensius? Que està a punt de plorar. Que està nerviós. Que s’ha ennuegat. Que té vergonya.

8 CM Imaginem que alguns personatges del text fan

una festa, mengen un pastís i es donen regals. Segueix les pistes i omple la taula inferior.

b En general, el Tavi està nerviós durant la conversa, per què?

a Qui va beure refresc de cola (que no va ser la Clàudia, que tampoc no va menjar 4 trossos de pastís) va rebre el bolígraf. b Qui va menjar 3 trossos de pastís va beure refresc de taronja. c La Vanina va beure refresc de llimona i va menjar més d’un tros de pastís. d Qui va beure aigua va menjar menys trossos de pastís que qui va rebre la gorra, però més trossos que el Ricki. e El Tavi no va rebre el llibre; ni els retoladors van anar a parar a qui va menjar dos trossos de pastís.

5 Quins dels trets següents atribuiries a la Clàudia [C]

i quins al Tavi [T]? confiat/da ressentit/da segur/a ingenu/ènua

astut/a insegur/a de bona pasta maquinador/a

Redacta una descripció de cada un i justifica per què i en quins moments es manifesten aquests trets.

[8] Competències de l’àmbit lingüístic: 10, 1 (act. 1-5), 4-6 (act. 5). Actitudinals: 1

01_Llengua_1eso.indd 8

beguda

Exercitació en les proves de diagnòstic en competència comunicativa per encarar-les amb èxit.

regal

Clàudia Vanina Ricki Tavi 9 Indica en quin ordre apareixen en el text els episodis

següents: Pel tipus de narrador, per l’espai, pel temps i per la situació exposada, és una història que se’t fa estranya o propera?

Ricki

Lectura interpretativa c Per què el noi vol saber si a la Vanina li agrada el Ricki? Perquè ell està colat per la Vanina. Perquè és un tafaner. Perquè el Ricki li ha demanat que ho esbrini.

trossos

a El Tavi fa preguntes sobre la Vanina. b La Clàudia se’n va sense contestar res concret. c La Clàudia escriu en una llibreta lila. d El Tavi pensa un desig i bufa la pestanya. 1 C-A-B-D 2 C-A-D-B

3 A-C-D-B 4 C-A-B-D

10 Completa el text que es refereix a la intenció de l’au-

tora de la novel·la: subjectiva, llistat, objectiva, relat, informar, entretenir. Es tracta d’un ▲, redactat de manera ▲ que pretén ▲ el lector.

Lectura reflexiva i valorativa 11 Fixa’t en aquestes intervencions:

–Què escrius? –li vaig preguntar jo. –Coses meves –va dir amagant-se la llibreta sota el jersei. Fes una llista de tots els verbs que s’utilitzen en el text per acompanyar les intervencions de diàleg amb el significat general de «dir». Per què creus que se’n fan servir tants?

hagis participat. Utilitza verbs diversos per presentar les intervencions.

Del text al món real La Vanina és una nena refugiada, és a dir, una persona que ha marxat del seu país fugint de la guerra. Al món hi ha molts milions de persones que es veuen obligades a deixar casa seva per culpa de la guerra.

Competències de l’àmbit lingüístic: 2 (act. 6-11), 4-6 (act. 12). Actitudinals: 1

28/1/15 15:21

01_Llengua_1eso.indd 9

12 Escriu un diàleg real (no oblidis els guions) en el qual

[9]

28/1/15 15:21

Preeminència d’un enfocament comunicatiu de la llengua, amb presència específica de treball oral i gramàtica textual, com també de nombrosos recursos interactius que s’obren a l’actualitat.

COMUNICACIÓ ORAL

LLENGUA

[ESCOLTAR]

EXPRESSIÓ ESCRITA

2. Per què un text ha de ser adequat?

Què passarà en el futur?

DIMENSIÓ COMUNICATIVA

la intenció comunicativa de l’emissor

expressar sentiments, donar ordres, donar instruccions, informar, fer riure...

les característiques del receptor

expert/inexpert, interessat/desinteressat, edat, condició social...

la situació en què es troben l’emissor i el receptor

• situacions formals (la presentació d’un llibre, per exemple, exigeix usar un llenguatge culte i un tractament respectuós: ús del vostè) • situacions informals (una conversa entre amics requereix l’ús del llenguatge col·loquial en una atmosfera de confiança: tractament de tu) • ús del canal oral (l’espontaneïtat i l’expressivitat del cos són elements propis del llenguatge parlat: llenguatge no verbal) • canal escrit (un text escrit exigeix planificació prèvia i correcció lingüística)

Comunicació oral Escoltar: L’exposició. Parlar: Les prediccions. Comprensió lectora: «La nostra guerra», Sergi Pàmies. Expressió escrita: L’opinió als mitjans de comunicació: la carta al director i l’editorial. L’expressió de la causa i la conseqüència: els connectors lògics. Coneixement de la llengua Morfologia i sintaxi: Els complements verbals: el complement circumstancial, el complement de règim verbal i el complement agent. Definició, forma, funció i substitució pronominal. Vinga, doncs: a analitzar!

FITXA TÈCNICA: Resum de la dècada, TV3 (27-12-09). TIPOLOGIA ORAL: Text expositiu i text predictiu. SITUACIÓ COMUNICATIVA: Una veu en off fa prediccions sobre el futur humà, servint-se d’imatges diverses.

ACTIVITATS 1 Com definiries el fragment que acabes de veure?

Autoavaluació: Competències a punt!

Les imatges del vídeo són impactants perquè volen generar sorpresa en l’espectador. Quines hi afegiries tu, amb aquesta mateixa finalitat?

Recordes els dos grans avenços que es viuran en el terreny de la medicina? Explica’ls

Competències de l’àmbit lingüístic

Competències a punt!

Comprensió lectora

1 2 3

Coneixement i interacció amb el món físic Plantejament de dilemes morals per construir un judici Expressió Comunicativa 4 5 6 ètic propi basat en els valors i les pràctiques escrita relacionades amb el progrés científic i tecnològic deComunicació la darrera dècada. Dimensions

oral

7 8 9

Social i ciutadana Rebuig dels conflictes armats que hi ha al món i aposta Literària 10 per una ciutadania mundial, solidària, participativa i demòcrata. Actitudinal

1 2

Comunicativa Expressió de l’opinió a la premsa escrita i valoració crítica Competències deimplícits l’àmbit digital: 2-4, dels 7-9 editorials. dels missatges i explícits [102]

Llengua_eso3_05.indd 102

E S O L L ENGUA CATAL AN A I L ITE R ATUR A

àleg forma part d’una vinyeta còmica d’una revista, per què no és adequat el text que diu el metge? Argumenta la resposta. NO EM TROBO BÉ, DOCTOR.

DIGUI’M: QUÈ LI PASSA?

3 Completa la bafarada del metge

amb un text breu que sí que sigui adequat a la situació i que, per tant, faci riure al lector.

ACTIVITATS

Documental sobre els canvis de la dècada. Exposició de diversos canvis en la societat i prediccions sobre el futur. Documental sobre els avenços de la humanitat. Presentació dels grans enigmes de la humanitat.

Projecte TAC: La revista digital.

ACTIVITATS 2 Tenint en compte que aquest di-

Un text és adequat quan el contingut i la forma s’ajusten a...

4 Observa la imatge i respon les preguntes.

5 Explica què signifiquen i en quina situació utilitza-

ries les frases fetes següents.

ficar la pota, trobar amb els pixats al ventre, no saber què es manega, baixar de l’hort

frase feta

significat

situació

4 Marca amb una creu si la informació és certa o falsa:

CS CI Escriu dos textos breus adequats a dos receptors i situacions diferents.

C F

a La nanotecnologia serà responsable dels nous descobriments a l’espai. b El col·lisionador de partícules es troba a Ginebra, Suïssa. c Viure fins als 100 anys serà una realitat. d Només coneixem el 40% del àtoms que percebem.

a Explica quina és la intenció de l’emissor que apareix a la imatge. b Descriu les característiques del receptor. c Explica la situació en què aquesta mena d’emissor i de receptor es poden trobar. d Creus que aquest emissor faria servir paraules com gregari, estatjar o compareixença? e Escriu un text breu (5 línies) que sigui adequat a la situació que et suggereix la imatge.

5 Per què podem afirmar que el missatge d’aquest vídeo

Tema: Un jove el pare del qual no pot pagar la hipoteca de casa seva perquè ha perdut la feina demana que no facin la família fora de la casa. Situació 1: El jove informa oralment de la situació que està vivint la seva família als seus amics. Situació 2: El jove elabora un text escrit de cinc línies adreçat a un jutge perquè el desnonament no tiri endavant.

és predictiu? Quins temps verbals hi predominen? Competències de l’àmbit lingüístic: 7 (act. 1-5). Actitudinals: 2

Competències de l’àmbit lingüístic: 1 (act. 2-4), 2 (act. 5), 4-6 (act. 4e, 6) Actitudinals: 1 [11]

15/1/15 15:22

01_Llengua_1eso.indd 11

28/1/15 15:21

Concepció competencial de l’aprenentatge: incorpora les competències bàsiques de l’àmbit lingüístic i les de l’àmbit digital, i inclou activitats que integren i interrelacionen tota la resta de competències.

Inclou un quadern d’adaptació curricular dels continguts per als alumnes amb dificultats en l’aprenentatge: Aprèn el que és bàsic.

gua gua Llen tat3 3• •Llen tat Uni Uni

Unitat

gua 3 • Llen ________ ________ ________ la narració? ________ gonista de ________ n. ________ fills del prota demostri ________ diuen els s que ho ________ a Com es ________ ____ iu tres verb ________ ________ text? Escr ________ ________ escrit el ____ està ________ ____ ____ persona) ________ ona, 3a ________ (1a pers ________ a persona ________ b En quin ________ s fa? ____ ________ ________ nt de temp ________ ____ Qua ____ ____ ____ gonista? ________ ar el prota ________ ________ ana va marx ____ afric ________ eeix? a població ________ s que succ c De quin ________ ____ què creu ________ ________ st text? Per ________ ________ ________ ________ en tot aque ________ ula nom ____ para la ____ ______ ____ apareix ________ ________ vegades ________ ________ ta: ____ d Quantes ________ lla de pale ________ sta treba ________ ________ el protagoni que diu ens exacta que la paraula e Indica ent. natge que segon fragm st perso parla del sofreix aque text que als que __________, TEXT B is buits del icions labor ( _____ els espa cada dia dures cond ____). ns que fa riuen les f Completa

1 2 3

Expressió escrita

4 5 6

7 9

Actitudinal

1 2

ura 3 na i literat

Podem canviar el color de fons de la diapositiva clicant sobre la diapositiva amb el botó dret del ratolí. Al desplegable que s’obre, seleccioneu Diapositiva>Configuració de la pàgina>Fons. També podreu activar aquestes opcions a les barres superiors.

CI CS Quins arguments exposaries per posicionar-te en contra dels transgènics? Parteix de la informació del reportatge.

elements

na i literat ua catala

• Lleng

propis del ______ __________ us que són ______ , __________ ______ , __________ ______ , ______ __________ __________ ______ , __________ ______ , ______ __________ __________ ______ , __________ _ , ed». _____ diuen Ahm __________ paletes es rfícies substanti

materials

________ supe : «Tots els ________ Comenta ________ n, però? ________ ____ ________ Com li diue ________ ________ gonista? ________ ________ diu el prota ________ ________ ________ h Com es ________ ________ cta de ma________ ________ ________ sa i ho reda ________ ________ a la belle ________ busc r ____ ples. ________ que l’auto ia dos exem ____ ________ és a dir, cions. Cop ________ ________ poètica, a emo ____ les pros ____ nt en ____ n escrits ________ ia, expressa ____ ________ textos esta a una poes ________ ________ i Tots dos s’assembla més ________ ________ ________ ________ nera que ________ ________ ________ ________ ________ ________ 29 ________ ________ ________ ________ ____ ________ ________

28 5 Consideres que el reportatge...

Competències de l’àmbit digital: 2, 6, 7, 8

• Material

Comprensió lectora

le fotocopiab

Abans de començar a treballar, és convenient personalitzar la presentació de les diapositives. Podeu escollir el format d’entre tots els que veureu a la barra lateral dreta si desplegueu el menú Format. També podeu seleccionar l’aparença de les diapositives. A la barra lateral dreta desplegueu el menú Pàgines mestres. Clicant la icona de cada estil podreu veure quin seria el resultat final de la vostra presentació, per després seleccionar el que us agradi més.

a Els aliments transgènics són necessaris. b El blat BT de l’Índia és un dels més venuts. c La legislació sobre els transgènics és restrictiva. d Cal més control i més informació sobre el tema. e Els transgènics eren una esperança per eradicar la fam.

les preg

Casals

ua catala

programa per fer arribar el missatge? Fixa’t en aspectes com la vocalització, el ritme, el volum, l’entonació...

untes.

ats. fills estim o en els meus Jamila, Ali, ets el que més estim ixia Samira, nt els dos cone uè atentame , i vosaltres, ava, el que pobres meva, perq 1. Llegeix meva dona Oriya, esposa r tot el que estim Érem tan nom, Oriya, la nom, deixa rtar-me. el teu el teu nom, amb el teu anys, quan vaig per empo . Sobretot i acabo pronuncio tenia res meva A De nit nçat pel teu nomanar de Tata, fa tresla meva mare, no vostres nomsfa treballar, és la tenia, els de , em He come me’n vaig del meu pare i valuós que em dóna la força e Quan més casa r allò t al centr el món. nom ment, la vaig endu cada nit. El teu mi, ha entra cansat de des del naixe me n’anés. Em al fons de torno cada dia, que ncio. És dia, quan amb el tunisià el repeteixo el pronu que calia ment. Cada star quan molt dolç, arteixo Oriya. És ple de bene des del meu naixed’Itàlia que comp m’om i a r salvació. m’emocion sembla que el porto ació del carre teu nom habit des em Oriya, el a la meva de vega entro , cos, lione del meu de Guig làs. a l’obra nt del mata treballar tiro damu a les . (adaptat) cargols Malik i m’es do, Oriya ajusto els o, i el de la o, Et recor ll rovellat, Le Clézi Rebb J. M. G. s de meta pare és paletes a les bigue el nom del meu Ahmed. Tots els s. formigó lhak, de maon Em diu buido el o parets Em dic Abdedar el meu nom. s de 20, els maon guix dels envans. ciment, aixec recor . (adaptat) tu tiro el el o no vol, amuntego do, Oriya B Per tu del sostre, aplano Guiglione no pot, aixeco la pala, per recor Et L’amo Le Clézio, Per tu bigues J. M. G. Khadidja. rtància té? meva mare Quina impo Ahmed. es diuen

on textos i resp

• Lleng

2 Quines habilitats lingüístiques utilitza el conductor del

3 CF Classifica les informacions en certes o falses.

Comunicació oral

Literària

Finalment, per redactar el text i afegir-hi les imatges heu d’utilitzar un programa de presentació de diapositives: us proposem utilitzar el LibreOffice Impress. Obriu el programa. Apareix una pantalla amb una pàgina en blanc, que serà la primera diapositiva del vostre document.

ACTIVITATS 1 CF Segons el vídeo, de què s’ocupa la biotecnologia?

_____ ció , es desc uen les accio , _____ que indiq vegades− de la narra ____ −dues it de verbs fragment un segu __________ Hi ha tot endavant, del seu país. ____, i, més __________ treballa lluny _________, ió. ___, _____ la construcc __________ món de

Al segon

els g Escriu

El reportatge exigeix un treball més acurat que la notícia, de manera que el procés de cerca d’informació és més complex. Cal que entrevisteu persones com a testimonis o experts, que feu les fotografies, que llegiu notícies relacionades amb el tema, etc.

SITUACIÓ COMUNICATIVA: El conductor del programa, a partir d’imatges i informacions d’un expert, fa una exposició sobre els aliments transgènics.

rita [llegir]

cació esc

Comuni

Editorial

Comunicativa

Redactar el text.

le fotocopiab

FITXA TÈCNICA: Altres dimensions, IB (24-11-10). TIPOLOGIA ORAL: Reportatge.

Competències de l’àmbit lingüístic

Dimensions

Escollir un tema. Buscar informació.

Podeu escollir algun tema relacionat amb el vostre institut, com ara els actes de celebració de l’aniversari del centre, les Jornades Culturals o com viuen el 4t curs de l’ESO els vostres companys i companyes que l’estan cursant.

Projecte TAC: La revista digital. Autoavaluació: Competències a punt!

1 2

• Material

Us proposem que feu un reportatge. El procés és molt semblant al que hem vist a la unitat anterior sobre la redacció de la notícia (en recordem els passos al marge).

Coneixement de la llengua Morfologia i sintaxi: El predicat: definició i forma. Classes de verbs. La perífrasi verbal. Tipus de predicat: nominal i verbal. Classificació de les oracions segons el predicat. Vinga, doncs: a analitzar!

[30]

El reportatge és un treball periodístic fet per un o diversos reporters que han investigat la notícia des del lloc dels fets. L’objectiu és aprofundir en els fets explicant-ne les causes: declaració dels testimonis i dels implicats en la notícia, descripció de l’ambient... Per aconseguir-ho, el reportatge s’acompanya amb imatges, esquemes, testimonis...

Comunicació oral Escoltar: El reportatge i l’opinió personal. Parlar: El debat.

Llengua_eso3_02.indd 30

1. Redactar un reportatge

Comprensió lectora: «Fer-se gran de debò», Ramon Folch i Camarasa. Expressió escrita: La cohesió dels textos: coherència dels paràgrafs amb el tema (el punt i a part). Jerarquia de les idees. Coherència de les oracions dins del paràgraf (el punt i seguit). Progressió adequada del tema. Els textos argumentatius.

. GIR] a poètica RITA [LLE nt de pros ACIÓ ESC n fragme COMUNIC i comprendré u RIURE] • Llegiré òpies. RITA [ESC ístiques pr ACIÓ ESC iques lingü COMUNIC aracteríst licitat ris tenen c 1. La pub itat. s publicita de public • Els texto é els tipus tingir • Dis sió text? ICA] 2. La cohe na cohesió a un MÀT GUA [GRA • Què dó bjecte. DE LA LLEN amb el su m feble? AMENT nfonguem rono FUNCION erbals (I) per un p ). No el co lements v D substituiré irecte (CD Els comp le? ). Com el nfonguem amb el C plement d ronom feb irecte (CD 1. El com per un p I). No el co plement d substituiré directe (C 2. El com I). Com el D I el CI. plement in directe (C 3. El com erbal: el C plement in predicat v 4. El com s del ment 5. Comple

LA REVISTA DIGITAL

Fem de periodistes (sessió 5)

PROJECTE TAC

[ESCOLTAR]

Mengem transgènics?

DIMENSIÓ COMUNICATIVA

Casa Editorial

COMUNICACIÓ ORAL

LLENGUA

ura 3

TEXT A

És el moment d’escriure el text. Recordeu que es tracta d’un text narratiu, i que, per tant, heu de respectar les diferents parts que el formen: introducció, nus i desenllaç. Heu de pensar per endavant quantes diapositives voleu destinar a cada part, procurant que el conjunt quedi equilibrat.

és imparcial i facilita la comprensió. és parcial, a favor del transgènics. intenta convèncer de la bondat d’aquests aliments. Competències de l’àmbit lingüístic: 7 (act. 1-5). Actitudinals: 2

[120] Competències de l’àmbit lingüístic: 1, 4-6. Competències de l’àmbit digital: 2-4, 7-9

15/1/15 15:20

Llengua_eso3_05.indd 120

15/1/15 15:22

PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL

E S O L L ENGUA CATAL AN A I L ITE R ATUR A

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA

MATERIAL PER A L’ALUMNE

1 ESO Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-5480-8

dig

UA A I G N LLE TALAN URA CA ERAT LIT

at/llen ecasals.c

I CATALANA LLENGUA

A1 LITERATUR

at/llen ecasals.c

el format

Llibre de l’alumne

Trobaràs

els recursos

digitals i

el format

digital del

à R. Barber P. Martí o P. Moren E. Navarro M. Pin A. Reina

llibre a

els recursos

digitals i

el format

digital del

ESO à R. Barber P. Martí o P. Moren E. Navarro M. Pin A. Reina

llibre a

UA A I G N LLE TALAN URA CA ERAT LIT

Trobaràs

a2eso

a4eso

at/llengu ecasals.c

I CATALANA LLENGUA

LITERATUR

at/llengu ecasals.c

4 ESO

ESO

3 ESO Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-5481-5

NOVETAT CURS 2015-2016

UA A I G N LLE TALAN URA CA ERAT LIT

2 ESO CURS 2016-2017

à R. Barber P. Martí o P. Moren E. Navarro M. Pin A. Reina

A3 I LITERATUR CATALANA LLENGUA

gua1eso

re a ital del llib

digitals i

NOVETAT CURS 2015-2016

ERATURA

els recursos

à R. Barber M. Carbó P. Martí o P. Moren E. Navarro llibre a digital del M. Pin el format digitals i A. Reina els recursos Trobaràs gua3eso

I LIT CATALANA LLENGUA

Trobaràs

ESO

4 ESO Llibre de l’alumne CURS 2016-2017

UA A I G N LLE TALAN URA CA ERAT LIT

DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 10-17 DEL CATÀLEG. E S O L L ENGUA CATAL AN A I L ITE R ATUR A

2 ESO

DVD DE L’ALUMNE

Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-4735-0

Un DVD específic per a cada curs. Àudios de dictats. Vídeos per a l’anàlisi de la comprensió oral. Vídeos de literatura i art, literatura i cinema, literatura i música, i rutes literàries. Enllaços web.

LLengua cataLana i Literatura 2

r at pe Edit

l Casals, SA · Dipòs Editoria it leg al: B

recursos digitals off line -37 9520

Fa b

ions s’han realitzat d ’aco rd a m

ro p

iet

inte

l · le c

tual.

No s’autoritza la comercia

l i tz a

ció

ind

d’ aq

b l’ ar t

4 ESO

ric

at pe

icl

i ca

Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-4813-5

iscs

· Le s rep

ro d u c c

ions s’han realitzat d ’aco rd a m

L le

ro p

iet

inte

l · le c

tual.

No s’autoritza la comercia

l i tz a

ció

ind

d’ aq

ESO

ditorial Ca per E

sals, SA · Dipò sit le gal: B

-37 9520

Fa b

ric

rO pt

iscs

i ca

LANA CATA GUA A LLENERATUR I LIT

icl

També disponibles a: ecasals.cat/llengua2eso

at Edit

b l’ ar t

Recursos de l’alumne off-line

· Le

L le

s rep

ro p

ions s’han realitzat d ’aco rd a m

inte

l · le c

tual.

No s’autoritza la comercia

l i tz a

ció

ind

d’ aq

ESO

ro d u c c

iet

. VD

’aco rd a m

Fa b

ions s’han realitzat d

-10 576 -2 0 1

LANA CATA GUA A LLENERATUR I LIT

ro d u c c

L le

. VD

També disponibles a: ecasals.cat/llengua3eso

s rep

l Casals, SA · Dipòs Editoria it leg al: B

icl e

· Le r at pe Edit

b l’ ar t

Recursos de l’alumne off-line

iscs

. VD

ro d u c c

i ca

s rep

· Le

També disponibles a: ecasals.cat/llengua1eso

iscs

ESO

Editat per Editorial Casals, S. A. Dipòsit legal: B-XXXXX-2011 Fabricat per XXXXXX Les reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. no s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.

Recursos de l’alumne off-line

i ca

ric

ESO

Fa b

www.ecasals.net/alumnes/llengua2eso

-10 576 -2 0 1

LANA CATA GUA A LLENERATUR I LIT

l Casals, SA · Dipòs Editoria it leg al: B

r at pe Edit

LANA CATA GUA URA N E L T L ERA I LIT

També els trobaràs a:

ric

icl

e la

L le

ro p

iet

inte

l · le c

tual.

No s’autoritza la comercia

. VD

També disponibles a: ecasals.cat/llengua4eso

b l’ ar t

Recursos de l’alumne off-line

LLengua cataLana i Literatura 4

l i tz a

ció

ind

d’ aq

recursos digitals off line

També els trobaràs a:

www.ecasals.net/alumnes/llengua4eso

E S O L L ENGUA CATAL AN A I L ITE R ATUR A

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA

os digita

els recurs

TA PROPOS A IC DIDÀCT

ESO lla Cornude at Mireia Montserr Mònica Maria Pin bió Ru i Jeron

re a

a2eso

os digita

els recurs

re a

a4eso

4 RATURA

TURA 2 I LITERA

CURS 2016-2017

ESO

gu .cat/llen ecasals

NA A CATALA LLENGU

Proposta didàctica

l del llib

ita mat dig

ls i el for

UA A I G N N LLE TALA URA CA ERAT LIT

Trobaràs

gu .cat/llen ecasals

4 ESO

lla Cornude at Mireia Montserr Mònica Maria Pin bió Ru i Jeron

l del llib

ita mat dig

ls i el for

os digita

els recurs

Proposta didàctica ISBN 978-84-218-5506-5

UA A I G N N LLE TALA URA CA ERAT LIT

TA PROPOS A IC DIDÀCT

NA I LITE

Trobaràs

3 RATURA

ESO

PD ESO

CURS 2016-2017

NA I LITE

2 ESO Proposta didàctica

A CATALA LLENGU

TURA 1 I LITERA NA A CATALA LLENGU

re a

eso

lengua3

.cat/l ecasals

3 ESO

NOVETAT CURS 2015-2016

l del llib

ita mat dig

ls i el for

UA A I G N N LLE TALA URA CA ERAT LIT

Trobaràs

ESO rberà Remei Ba rnudella Co at Mireia Montserr Mònica Maria Pin

re a

eso

lengua1

.cat/l ecasals

ESO

lla Cornude at Mireia Montserr Mònica Maria Pin bió Jeroni Ru

l del llib

ita mat dig

ls i el for

os digita

els recurs

ESO

TA PROPOS A IC DIDÀCT

A CATALA LLENGU

Trobaràs

TA PROPOS A IC DIDÀCT

NOVETAT CURS 2015-2016

ESO

Proposta didàctica ISBN 978-84-218-5505-8

1 ESO

MATERIAL PER AL PROFESSOR

UA A I G N N LLE TALA URA CA ERAT LIT

Inclou els continguts i els criteris d’avaluació de la matèria, la contribució de la matèria a l’adquisició de les competències bàsiques, la programació de curs i d’aula, el solucionari, l’avaluació i un banc d’activitats.

E S O L L ENGUA CATAL AN A I L ITE R ATUR A

DVD DEL PROFESSOR

ADAPTACIÓ CURRICULAR

Un DVD específic per a cada curs amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les classes.

Aprèn el que és bàsic, material d’adaptació curricular.

ESO icl

L le

ro p

iet

inte

l · le c

tual.

No s’autoritza la comercia

ro p

iet

inte

l · le c

tual.

l i tz a

ció

ind

d’ aq

No s’autoritza la comercia

l i tz a

ció

ind

d’ aq

L le

ro p

iet

inte

l · le c

tual.

No s’autoritza la comercia

l i tz a

ció

ind

d’ aq

L le

ro p

iet

inte

l · le c

tual.

No s’autoritza la comercia

l i tz a

ció

ind

d’ aq

ESO

BÀSIC

. VD

CATA LLENGUA

b l’ ar t

BÀSIC

ESO

rsos digi

URA 2 CATA

format

digi

A GU NA I N LLE TALA URA CA ERAT LIT

ngua4e

.cat/lle

I LIT

els recu

ecasals

LLENGUA

Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats.

tals i el

A GU NA I N LLE TALA URA CA ERAT LIT

Trobaràs

CATALANA

digi

LLENGUA

format

ngua2e

.cat/lle

ea tal del llibr

A4 ERATUR

tals i el

rsos digi

els recu

ecasals

lla Cornude rat Mireia Montser Mònica Maria Pin ió Jeroni Rub

ea tal del llibr

ERAT LANA I LIT

Trobaràs

ESO

’aco rd a m

ERAT LANA I LIT

ions s’han realitzat d

URA 1

ro d u c c

I LIT

s rep

CATALANA LLENGUA

· Le

icl e

lla Cornude rat Mireia Montser Mònica Maria Pin ió Jeroni Rub

PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA

A GU NA I N E LL TALA URA CA ERAT LIT

ngua3e

.cat/lle

A3 ERATUR

iscs

b l’ ar t

llibre a

BÀSIC

’aco rd a m

També disponibles a: ecasals.cat/llengua4eso

digital del

AP ÉS RÈN BÀ EL SIC QU E

i ca

. VD

ions s’han realitzat d

. VD

ro d u c c

Recursos de l’alumne off-line

tals

rsos digi

els recu

ecasals

ESO

at i el form

A GU NA I N E LL TALA URA CA ERAT LIT

Trobaràs

icl

s rep

També disponibles a: ecasals.cat/llengua3eso

erà Remei Barb udella Corn rat Mireia Montser Mònica Maria Pin

llibre a

ric

b l’ ar t

· Le

digital del

Fa b

a1eso

/llengu

Recursos de l’alumne off-line

iscs

15 at i el form

’aco rd a m

. VD

ions s’han realitzat d

i ca

ro d u c c

tals

rsos digi

els recu

-37 9520

LANA CATA GUA URA N E L L ERAT I LIT .cat PROPOSTA DIDÀCTICA ecasals

ESO

s rep

l Casals, SA · Dipòs Editoria it leg al: B

ESO

lla Cornude rat Mireia Montser Mònica Maria Pin ió Jeroni Rub

· Le

Recursos de l’alumne off-line També disponibles a: ecasals.cat/llengua2eso

iscs

També disponibles a: ecasals.cat/llengua1eso

ESO

r at pe Edit

Trobaràs

Recursos de l’alumne off-line

ric

PROPOSTA DIDÀCTICA

i ca

Fa b

ric

ESO

LANA LANA CATA CATA GUA URA GUA URA N N E E L L L ERAT L ERAT I LIT I LIT PROPOSTA DIDÀCTICA

-37 9520

Fa b

l Casals, SA · Dipòs Editoria it leg al: B

r at pe Edit

-10 576 -2 0 1

ESO

l Casals, SA · Dipòs Editoria it leg al: B

AP ÉS RÈN BÀ EL SIC QU E

BÀSIC ric

PROPOSTA DIDÀCTICA

r at pe Edit

Fa b

ANA ATAL UA C RA G N E LL ERATU I LIT

AP ÉS RÈN BÀ EL SIC QU E

-37 9520

AP ÉS RÈN BÀ EL SIC QU E

l Casals, SA · Dipòs Editoria it leg al: B

r at pe Edit

L le

Quadern per al professor en format fotocopiable per tal que els alumnes amb necessitats educatives especials puguin treballar els mateixos continguts del llibre de l’alumne a un nivell bàsic. Planifica i ajusta els continguts seguint la metodologia del llibre de l’alumne. Inclou un solucionari.

Programacions. Desenvolupament de les unitats didàctiques: – Orientacions – Programació d’aula – Banc d’activitats – Solucionari – Avaluacions Avaluacions trimestrals i final. Recursos digitals del llibre de l’alumne.

ngu t 3 • Lle Unita

plement

2. El com

directe

(CD). Com

ament

Funcion

plement

1. El com

directe

el (CD). No

guem

confon

amb el

feble?

pronom

1a i 2a

s del sing

persone

et desc riu

em desc

quan hi

subject

ha un

dete no hi ha

persones

o no és

riu

= en desc

quan hi

, allò o

ha això

us desc

riu

ens desc (el, la,

riu

rminant

quan

descriu

ostratiu

o dem definit article la desc

riu

el desc

riu

plur ular i del

riu

]

amàtica

ua [gr la lleng

per un

stituiré

el sub

els, les,

aquest,

...)

aquesta

riu

les desc

riu

els desc article

definit

ostratiu

o dem

descriu

s = en

es cose

molt descriu

cera

ió sen

una orac

descriu

que ella

(moltes)

ica = ho

és bon

descriu

riu

descriu

tura 3 lana i litera

ió. en ho cada orac ratllat de els les el la el CD sub en ho stitueix ens us els les e que sub em et el la en ho nom febl ens us a el pro acions. els les recoman em et 1. Encercl el la en ho us essita les nec t ens s. la els a La gen a nosaltre em et en ho us el essita les nec s. t ens entrade la els b La gen ho em et ita les us el les en t necess ens els gen et c La em el la ita a tu. en ho t necess ens us els les et . la d La gen em ita això en ho us el t necess els les pàs. et ens la com e La gen ho el em el ita us les en t necess et ens la els f La gen allò. em el ita us t necess et ens ratllat. g La gen ita a mi. rem. em el CD sub t necess repetir col·labo h La gen e per no que tots rda. essita nom febl reco nec t ___ pro ____ amb un i La gen prés no oracions eta. però des s de les de la taul licitaris ais buit damunt ncis pub els esp deixar els anu tíssim. ___ vaig 2. Omple es mira ú. ecten mol , jo ____ person ia ning dés allò oria de _______ resp no hi hav no obli a La maj venir i i també va dir que dar, vas seu amo que em ___ vas obli eixen el ____ obe b Encara ? tu ries inistrats uessis: _______ vold sos ens no ving també c Els gos etir que ___ tinc. que tu vaig rep trist: oi bé ____ que et i jo tam quan està a d Mira fer. sol gan er ja té sab itja con ger mà om des _______ vaig e Toth , el meu ò jo no el vespre això per n arriba arreglés f Qua nt que t importa g Era mol

rial fotoc

• Mate

Casals •

Casals

Editorial

Material

fotocopia

ble • Llen

Llengua opiable •

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne: a cada unitat del llibre, classificats en vídeos, àudios i clips multimèdia.

= ho desc

gua cata

3 i literatura catalana

CD. al en plur verb i del directe bre del ular plement ca el nom en sing al, com que indi directe en plur pressió plement 1 verb singular amb l’ex ular, com cte en oracions en sing ent dire idament. 2 verb ciona les plural llits ràp complem els 1. Rela al, cte en en plur ent dire brera farà gunta. 3 verb , complem a La cam en la pre ular test s. en sing nes con pastille 4 verb ptaven b Els alum èntesis. ses rece __ entre par metges le. que va ________ c Les bat el mob ________ ratllat pel er ha aca ________ agma sub __ d El fust ________ t el sint ________ canvian ________ ________ ________ oracions __ ________ riure les ________ bomba) ________ a a esc ________ ________ bes. (una ____ 2. Torn _____ ____ bom ____ queien ________ fill) ____ ________ (el seu ________ la guerra ________ ant fills. ____ s ____ Dur ____ seu a ________ ____ en els ________ ________ gany) ________ ades reny ________ ions. (l’en ) ____ b A veg ________ les traïc veloços n gens ________ t. (trens agrade ________ vol c No li ta velocita alties) ___. Això tren d’al (les mal ___ i ____ bar un a tothom. , ____ __ de ___ d Va arri altia ____ mal ______ ions ______ nares la les orac els ___ e Encoma verbs de verb són viar els rere del ent dar ut de can ediatam has hag imm rior, __. . s que van tivitat ante ______ una creu nominal ______ 3. A l’ac agmes ca-ho amb ______ els sint ______ CD? Mar CD ______ dir que jecte o subj. pas els ts, és sub ions i no següen les orac oracions at a les subratll t exigent. CD a nominal client mol subj. agm un ir sint 4. El d Va ven tieses! es bes tant s . pesta. ernants e No faci à la tem ix els gov nt s’alluny entriste a Finalme f La fam sones! les per ltis mai ica! b No insu esta mús ada aqu ens agr c Sí que

això/allò

Recursos també disponibles a ecasals.cat

E S O L L ENGUA CATAL AN A I L ITE R ATUR A

ESO 1 LLENGUA CATALANA I LITERATURA CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual / CD Competència en el tractament de la informació i competència digital CA Competència d’aprendre a aprendre / CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CS Competència social i ciutadana CC Competència artística i cultural / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic / CM Competència matemàtica

LLENGUA – DIMENSIÓ COMUNICATIVA Escoltar/Parlar CL CD

Llegir CL

Escriure CL CI CA

Morfologia i sintaxi CL CA

Projecte TAC: la revista digital CL CD CI

L’adequació del text al receptor. CS

Un petó de mandarina, Eulàlia Canal CI

El text: intenció i situació. L’adequació. Taller d’escriptura

La comunicació i els seus elements. Comunicació verbal i no verbal. Comunicació oral i escrita. Funcions del llenguatge.

Què és un blog? Fem el nostre blog de la classe.

La coherència del text. CC

El malalt imaginari, Molière CS

La coherència. L’estructura interna del text. Taller d’escriptura CF

El mot: definició. Estructura del mot: lexema i morfema. El nom: definició i classes. El gènere i el nombre.

Els articles i els comentaris en els blogs.

La dicció, l’entonació i el ritme: el recital de poesia. CC

Poesia: Bestiari CC

La cohesió en els textos: precisió lèxica i connectors. Taller d’escriptura

L’adjectiu: definició. El gènere i el nombre. Adjectius variables i invariables. El grau. Adjectius especificatius i explicatius.

Completem la nostra presentació: afegim una fotografia al blog.

LLENGUA – DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE Llengua i societat: La llengua i les seves varietats lingüístiques: geogràfiques, socials (nivells de llengua: culte, estàndard, vulgar) i estilístiques (formal, informal). CS

La comunicació no verbal en la conversa. CC

Què farem, què direm?, Pep Coll CS

La conversa: el còmic. Taller d’escriptura CC

Els determinants: definició i classes. L’article. Els demostratius. Els possessius. Els indefinits. Els numerals. Els quantitatius. Els interrogatius i exclamatius.

Donem forma al blog: tunegem el blog (ginys i voki).

La descripció d’un període històric. CC

El teu nom és Olga, Josep Maria Espinàs CS

La descripció tècnica. Taller d’escriptura CF

Els pronoms: definició i classes. Els personals. Els determinatius: demostratius, possessius, indefinits, numerals, quantitatius i interrogatius.

Comencem el Quadern de poesia: transcriure el poema al blog.

La narració d’una notícia. CC

Intercanvi amb un anglès, Christine Nöstlinger CI

La narració: la notícia. Taller d’escriptura CF CS

El verb: definició. Les desinències verbals: persona, nombre, temps, aspecte i mode. Les formes no personals. La conjugació verbal: formes simples, compostes i perifràstiques.

Creem un diaporama.

LLENGUA – DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE Llengua i societat: La diversitat lingüística. Les famílies lingüístiques. Les llengües romàniques. Manlleus i calcs lingüístics. El català a Europa. CS

L’entrevista. CC

El fill que no torna, Josep Maria Folch i Torres CS

El diàleg: l’entrevista periodística. Taller d’escriptura

El verb: verbs regulars i irregulars. Conjugació dels verbs models: CANTAR, TÉMER, PERDRE, DORMIR, SERVIR.

Afegim vídeos al blog.

El relat fantàstic. CC

Ullal Blanc, Jack London CS

La narració: el resum. CC

L’adverbi: significat i forma. Classificació dels adverbis. Locucions adverbials. La preposició i la conjunció: definició i tipus. Interjeccions: significat i forma. Vinga, doncs: a analitzar!

Valorem la feina feta.

LLENGUA – DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE Llengua i societat: El domini lingüístic del català: el bloc oriental i el bloc occidental.

E S O L L ENGUA CATAL AN A I L ITE R ATUR A

ESO 1 LLENGUA CATALANA I LITERATURA

LLENGUA – DIMENSIÓ COMUNICATIVA CONEIXEMENT DE LA LLENGUA LÈXIC CL CA CI

ORTOGRAFIA CL CA CI Accentuació La síl·laba. Els hiats i els diftongs. Síl·laba tònica i síl·laba àtona. Mots aguts, plans i esdrúixols. Accentuació de paraules agudes, planes i esdrúixoles. E/O, accent obert i accent tancat. Accent diacrític. La dièresi.

Sons i lletres So i grafia. La vocal neutra. O/U àtones. B/V. ESSA sorda i ESSA sonora. J/G. X/IX. TX/IG. Apòstrof i contracció.

Puntuació Els signes de puntuació. El punt. Els signes d’interrogació i exclamació. La coma. Els parèntesis.

Diccionari Ús del diccionari. El sentit literal i el sentit figurat. Fenòmens semàntics Els sinònims. Els antònims. La polisèmia. L’homonímia. Paraules tabú i eufemismes. Els camps lèxics: ésser humà, vestit, relacions familiars, habitatge, interior de la llar, menjar. Les frases fetes. Formació de paraules La formació de mots: derivació i composició. Barbarismes Els barbarismes.

LITERATURA – DIMENSIÓ LITERÀRIA COMUNICACIÓ ORAL

LITERATURA

LECTURA D’UNA OBRA

TALLER DE LECTURA

TALLER D’ESCRIPTURA

Escoltar i parlar: L’entrevista. CI

Què és la literatura? Literatura oral i escrita. Prosa i vers. Els gèneres literaris: lírica, narració i teatre. El text narratiu. Característiques del gènere narratiu: el narrador, l’ordre dels fets en la narració, l’espai i el temps narratius, els personatges. Els gèneres narratius: el conte, la novel·la i la poesia èpica. Narracions orals: el mite, la llegenda i el conte tradicional. Literatura i música: El comte Arnau. Literatura i cinema: La llegenda de Robin Hood. CC

El misteri del carrer de les Glicines, Núria Pradas

Pautes per al comentari de text.

De professió, escriptor de novel·les.

Escoltar i parlar: L’exposició. CC

Què és el teatre? Elements de la representació teatral: autor, director, actors; actes i escenes; l’escenografia. El text teatral: diàlegs, monòlegs i acotacions. Els gèneres teatrals. Ruta literària: Els espais per a la representació teatral a Catalunya. Literatura i art: El teatre grec i romà. Literatura i cinema: Romeu i Julieta. CC

Supertot, J. M. Benet i Jornet

Ens agrada llegir: en la pell d’un personatge.

De professió, guionista de cinema.

Escoltar: El reportatge. Parlar: Recitació d’un poema. CC

Què és la lírica? Què és la prosa poètica? El vers: el nombre de síl·labes i la rima. Els recursos retòrics. Tipus d’estrofes i de composicions. Literatura i art: Els herois de la poesia èpica clàssica en l’art. Lletra i música: Cançons i figures literàries. CC

Antologia de poesia catalana contemporània.

Pautes per al comentari de text.

De professió, poeta i fotògraf.

E S O L L ENGUA CATAL AN A I L ITE R ATUR A

CL CI

ESO 2 LLENGUA CATALANA I LITERATURA CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual / CD Competència en el tractament de la informació i competència digital CA Competència d’aprendre a aprendre / CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CS Competència social i ciutadana CC Competència artística i cultural / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic / CM Competència matemàtica

LLENGUA – DIMENSIÓ COMUNICATIVA Escoltar/Parlar CL CD

Llegir CL

Escriure CL CI CA

Morfologia i sintaxi CL CA

Projecte TAC: la revista digital CL CD CI

La presentació d’un personatge. CS

El rei Jaume i l’oreneta, Àngels Garriga CS

Idea principal i idees secundàries. Tècnica d’estudi

L’oració i les seves modalitats. El sintagma. Estructura de l’oració: subjecte i predicat. Concordança. El subjecte el·líptic. El vocatiu. Vinga, doncs: a analitzar!

El llenguatge de la fotonovel·la.

La narració oral d’un conte. CI

El llargavistes d’ambre, Philip Pullman CI

L’esquema. El mapa d’idees. Tècnica d’estudi

Estructura del SN: el nucli, els determinants i els complements del nom. Vinga, doncs: a analitzar!

El guió literari de la fotonovel·la.

L’organització d’una festa culinària. CF

La nit que Wendy va aprendre a volar, Andreu Martín CC

El resum. Tècnica d’estudi

Estructura del SV: el nucli. Ús dels temps verbals. Classes de predicat: nominal i verbal. Vinga, doncs: a analitzar!

El guió tècnic o storyboard.

LLENGUA – DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE Llengua i societat: Llengües i estats. Llengües oficials i llengües minoritàries. Els manlleus. CS

La comunicació verbal i no verbal.

Les aventures d’en Massagran, Josep M. Folch i Torres CS

La descripció. Taller d’escriptura

Els verbs irregulars: ANAR i ESTAR. Irregularitats ortogràfiques en la segona i la tercera conjugacions.

Fotògrafs i actors.

Les instruccions.

Un concert desconcertant, Miquel Desclot

Textos amb funció apel·lativa. Les instruccions. Taller d’escriptura

Verbs acabats en –ndre i –ldre: VENDRE i MOLDRE. Verbs acabats en –èixer: CONÈIXER. Verbs amb el lexema acabat en diftong.

Vestuari i maquillatge, fotografia i música.

L’exposició científica divulgativa. CF

Kazan, el gos llop, James Oliver Curwood

L’exposició de fets i d’idees. Taller d’escriptura

Els verbs predicatius. El complement directe i el complement indirecte: forma i reconeixement. Vinga, doncs: a analitzar!

La manipulació de les imatges.

LLENGUA – DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE Llengua i societat: Divisió dialectal del català: el bloc oriental i el bloc occidental. Els dialectes consecutius i constitutius. Els dialectes occidentals: el nord-occidental i el valencià. CF CS

El diàleg. CS

Poesia dels sentiments. CC

El text explicatiu. Taller d’escriptura

L’atribut i el complement predicatiu. Vinga, doncs: a analitzar!

Muntar el vídeo.

La notícia i l’exposició audiovisual. CF

Quan la llibertat s’amagava a les muntanyes, Abel Caldera CS

L’argumentació. El correu electrònic. Taller d’escriptura

El complement circumstancial, el complement de règim verbal i el complement agent. Vinga, doncs: a analitzar!

Posar-hi música.

LLENGUA – DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE Llengua i societat: El bloc oriental: el català central, el balear, el rossellonès, l’alguerès. CF CS

E S O L L ENGUA CATAL AN A I L ITE R ATUR A

ESO 2 LLENGUA CATALANA I LITERATURA

LLENGUA – DIMENSIÓ COMUNICATIVA CONEIXEMENT DE LA LLENGUA LÈXIC CL CA CI

ORTOGRAFIA CL CA CI Sons i lletres La vocal neutra. La O i la U àtones. Revisem el curs anterior: Les grafies B i V. ESSA sonora i ESSA sorda: S, Z, SS, Ç, C. Les grafies G/J, X/IX, i TX/IG. Les grafies M/N/MP. La H. Les grafies R/RR. Les grafies L/LL/L·L. Les grafies P/B, T/D i C/G a final de mot. Els dígrafs.

Accentuació La síl·laba. Diftongs i hiats. Normes d’accentuació. Accentuació de E i O. La dièresi. L’accent diacrític. Puntuació La coma. El punt i coma. Els dos punts. Els punts suspensius.

Diccionari Tipus de diccionari. Els diccionaris temàtics i visuals.

Les frases fetes. Les locucions. Els refranys.

Fenòmens semàntics Els sinònims. Els antònims. La polisèmia. L’homonímia. Paraules tabú i eufemismes. Camp lèxic. Camps semàntics (malalties, estat d’ànim, medi urbà i medi rural, animals, comerç, transport).

Formació de paraules La derivació. La família de paraules. La composició. Les sigles i els acrònims. Barbarismes

LITERATURA – DIMENSIÓ LITERÀRIA COMUNICACIÓ ORAL CL

LITERATURA CL

LECTURA D’UNA OBRA CL

TALLER DE LECTURA CL CI CA

TALLER D’ESCRIPTURA CL CI

Escoltar: El reportatge. Parlar: Recitar un poema-cançó. CC CI

El gènere líric. La poesia en vers. La poesia narrativa: l’èpica i el romanç. La mètrica. Les estrofes. Les composicions. Els recursos retòrics. Els temes de la poesia: la poesia del jo (l’amor, la mort i el pas del temps), la poesia del més enllà del jo (la realitat social, la pàtria i la naturalesa). La cançó i la seva relació amb la poesia. Literatura i art: Cançons i figures literàries. Ruta literària: Els Jocs Florals. Literatura i música: El Mediterrani. CC CD

Bestiari, Josep Carner CC

Els bestiaris. Animals i literatura.

Explica’m una cançó.

Escoltar: El reportatge. Parlar: L’exposició persuasiva. CC CI

El gènere narratiu: el conte i la novel·la. Elements narratius: el narrador, els personatges, l’espai, el temps, el discurs. Estructuració i desenvolupament de l’acció narrativa. El conte popular i el conte literari. Relats breus: la llegenda i la faula. Literatura i cinema: Els personatges dels contes. Literatura i art: La llegenda de Sant Jordi i el drac en l’art. CC CD

L’univers de Poe, Edgar Allan Poe CC

Comentem un poema (I).

Explica’m un conte de por.

Escoltar: El reportatge. Parlar: Explicar l’argument d’una obra de teatre. CC CI

El teatre: del text a la representació teatral. El text teatral: el diàleg, el monòleg, l’apart i les acotacions. Els gèneres teatrals: la tragèdia, la comèdia i el drama. L’estructura del text teatral: actes i escenes. Elements del text i de la representació: els personatges, l’espai i el temps, i l’acció dramàtica. Diferents models teatrals. Literatura i música: El teatre musical català. Literatura i cinema: L’heroi de la tragèdia grega. CC CD

Antaviana, Pere Calders CC

Comentem un poema (II).

Fem un monòleg.

Escoltar i parlar

Història de la literatura. Els segles xii i xv. Història i societat. La poesia trobadoresca. Ramon Llull. Les quatre grans cròniques. L’Humanisme: Bernat Metge. Ausiàs March. Joanot Martorell: Tirant lo Blanc. CC CD

Pauta de lectura d’una obra adaptada del període treballat. CC

Comentem una obra del període treballat.

Escrivim una composició basada en els gèneres i models del període treballat.

E S O L L ENGUA CATAL AN A I L ITE R ATUR A

ESO 3 LLENGUA CATALANA I LITERATURA CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual / CD Competència en el tractament de la informació i competència digital CA Competència d’aprendre a aprendre / CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CS Competència social i ciutadana CC Competència artística i cultural / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic / CM Competència matemàtica

LLENGUA – DIMENSIÓ COMUNICATIVA Escoltar/Parlar CL CD

Llegir CL

Escriure CL CI

Morfologia i sintaxi CL CA

Projecte TAC: la revista digital CL CD CI

El reportatge i l’exposició. Adequació dels textos a la situació comunicativa. CS

La volta al món en 80 dies, Jules Verne

L’adequació en textos expressius, apel·latius i expositius. Taller d’escriptura: l’exposició. CS

L’oració. El sintagma. El subjecte: definició, estructura i substitució pronominal. Subjecte explícit, el·líptic i pacient. Vinga doncs: a analitzar!

El format de la revista digital. Treballar amb un blog.

El reportatge i l’opinió personal. El debat. CS

«Fer-se gran de debò», Ramon Folch i Camarasa CI

La cohesió dels textos (jerarquia de les idees; coherència dels paràgrafs). Taller d’escriptura: l’argumentació. CS

El predicat. Classes de verbs. La perífrasi verbal. Predicat nominal i verbal. Les oracions segons el predicat. Vinga doncs: a analitzar!

Elaboració dels articles i inclusió de ginys.

Entrevista i publicitat. L’anunci publicitari.

Et recordo, Oriya, JeanMarie Gustave Le Clézio CS

Els textos persuasius: la publicitat. La cohesió lèxica dels textos. Taller d’escriptura: el text publicitari.

Els complements verbals: complement directe i complement indirecte. Definició, forma, funció i substitució pronominal. Vinga doncs: a analitzar!

Redacció d’una notícia i inclusió d’imatges.

LLENGUA – DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE Llengua i societat: Les llengües, en constant evolució. Els manlleus i els neologismes. CS

Les instruccions d’una revista de cuina. El text instructiu. CS

Antaviana, Pere Calders CI

La notícia: estructura, cos i característiques lingüístiques. La cohesió: els organitzadors del text. Taller d’escriptura: la notícia i l’exposició. CS

Els complements verbals: l’atribut i el predicatiu. Definició, forma, funció i substitució pronominal. Vinga doncs: a analitzar!

Redactar una notícia esportiva i afegir-hi un vídeo. Fer una entrevista.

L’exposició. Les prediccions. CF

«La nostra guerra», Sergi Pàmies CS

L’opinió als mitjans de comunicació. L’expressió de causa i conseqüència: connectors lògics. Taller d’escriptura: la carta al director i l’editorial. CS

Els complements verbals: el complement circumstancial, el complement de règim verbal i el complement agent. Definició, forma, funció i substitució pronominal. Vinga doncs: a analitzar!

Redactar un reportatge.

El reportatge. L’entrevista. CS

Poemes de Joan Maragall CC

La crònica i el reportatge. Taller d’escriptura: escriure amb adequació, coherència i cohesió (repàs). CF

Les combinacions dels pronoms personals febles. Vinga doncs: a analitzar!

Inclusió d’anuncis i informació sobre el temps.

LLENGUA – DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE Llengua i societat: La diversitat lingüística a Europa. Contacte entre llengües i multilingüisme (bilingüisme, diglòssia, conflicte lingüístic). CS

E S O L L ENGUA CATAL AN A I L ITE R ATUR A

ESO 3 LLENGUA CATALANA I LITERATURA

LLENGUA – DIMENSIÓ COMUNICATIVA CONEIXEMENT DE LA LLENGUA LÈXIC CL CA CI

ORTOGRAFIA CL CA CI Accentuació Hiats i diftongs. Regles d’accentuació. Accentuació de E/O. Accent diacrític. La dièresi.

Sons i lletres La vocal neutra ( ). O/U àtones. B/V. ESSA sorda i ESSA sonora. J/G. X/IX. TX/IG. M/N/MP. H. R/RR. L/LL/L·L. P/B, T/D, C/G. Dígrafs. Apòstrof i guionet.

Puntuació La coma. El punt i coma. Els dos punts. Els punts suspensius. El guió. Les cometes.

Diccionari Diccionaris en línia.

Les frases fetes. Les locucions. Els refranys.

Fenòmens semàntics Els sinònims. Els antònims. La polisèmia. L’homonímia. Els hiperònims i els hipònims. Canvis en el significat de les paraules. Els camps lèxics (temps, accidents geogràfics, fenòmens atmosfèrics, mitjans de comunicació, esports).

Formació de paraules La derivació. La composició. La parasíntesi. Les abreviacions. Habilitació Precisió lèxica Barbarismes

LITERATURA – DIMENSIÓ LITERÀRIA COMUNICACIÓ ORAL CL

LITERATURA CL

LECTURA D’UNA OBRA CL

TALLER DE LECTURA CL CI

TALLER D’ESCRIPTURA CL CI

El reportatge. La descripció d’un personatge.

Les obres clàssiques. La narració: els elements narratius. Classes de conte i classes de novel·la. Literatura i cinema: el mite de Prometeu i Frankenstein. CC

La veritable confessió de Charlotte Doyle, Avi

Saber llegir entre línies.

Tipus de discursos narratius.

El reportatge. L’exposició.

Literatura i art: Evolució de l’arquitectura del teatre des de l’antiga Grècia fins al segle xx. CC

El malalt imaginari, Molière

El diàleg.

Escriure un diàleg.

L’exposició. Recitació d’un poema/cançó.

La poesia: lírica i narrativa. Mètrica, estrofes i composicions. Figures retòriques. Temes i tòpics literaris. Literatura i música: La poesia i el lied català. CC

Antologia poètica, Miquel Martí i Pol

Llegir un poema.

Escriure un poema.

Cinema. Representació teatral.

Història de la literatura. Els segles xvi i xvii. Història i societat. La Decadència. Literatura culta i popular. CC

El comentari de text. A la mort de Nise.

Escrivim corrandes.

E S O L L ENGUA CATAL AN A I L ITE R ATUR A

ESO 4 LLENGUA CATALANA I LITERATURA CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual / CD Competència en el tractament de la informació i competència digital CA Competència d’aprendre a aprendre / CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CS Competència social i ciutadana CC Competència artística i cultural / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic / CM Competència matemàtica

LLENGUA – DIMENSIÓ COMUNICATIVA Escoltar/Parlar CL CD

Llegir CL

Escriure CL CI

Morfologia i sintaxi CL CA

Projecte TAC: una ruta literària amb autoguia CL CD CI

Reportatge i entrevista. Expressió de vivències personals. CI

Selecció de poemes de Maria-Mercè Marçal, Miquel Martí i Pol, Montserrat Abelló i Josep Carner. CS

L’argumentació: tipus d’arguments, raonament lògic, l’argumentació en la vida quotidiana i social, l’expressió de l’opinió. CA

L’enunciat i les seves modalitats. El sintagma. Vinga doncs: a analitzar!

Què és una ruta literària?

Exposició. Presentació d’esdeveniments.

Selecció de contes de Pere Calders, Joan Pinyol i Joaquim Carbó.

El diàleg. El debat i l’entrevista. CA

L’oració simple. Classificació segons el predicat. L’oració composta. Vinga doncs: a analitzar!

Recursos web per fer una ruta literària.

Text conversacional. Expressió d’opinions personals. CA

Guillem Tell, Friedrich Schiller CS

L’informe. El mapa conceptual. CA

Les oracions compostes juxtaposades i les oracions coordinades. Vinga doncs: a analitzar!

Habilitats per ser un bon detectiu digital.

LLENGUA – DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE Llengua i societat: Vida, mort i revitalització de les llengües del món. Les llengües i els estats. Les llengües oficials. Les llengües minoritàries. CF CS

Entrevista. Persuasió. CA

L’home de la maleta, Ramon Solsona CS

La notícia. La carta al director.

Les oracions subordinades. L’oració subordinada adjectiva. Els pronoms relatius. Vinga doncs: a analitzar!

Selecció de la informació i elaboració del guió.

Reportatge televisiu. Missatge audiovisual.

Pa negre, Emili Teixidor CS

El missatge audiovisual. Paraula i imatge en publicitat. CS

L’oració subordinada substantiva. L’estil directe i l’estil indirecte. Vinga doncs: a analitzar!

Coneixem el programa Audacity.

Tertúlia televisiva. Conversa. CS

«Per molts anys», «Trenta línies», dins Mil cretins, Quim Monzó

Cartes a l’Administració. La instància. La carta de presentació. El curriculum vitae.

L’oració subordinada adverbial. Vinga doncs: a analitzar!

Editem la nostra audioguia amb el programa Audacity.

LLENGUA – DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE Llengua i societat: La variació lingüística. Els registres lingüístics: formals (estàndard, cientificotècnic, literari) i informals (col·loquial, vulgar). CF CS

E S O L L ENGUA CATAL AN A I L ITE R ATUR A

ESO 4 LLENGUA CATALANA I LITERATURA

LLENGUA – DIMENSIÓ COMUNICATIVA CONEIXEMENT DE LA LLENGUA LÈXIC CL CA CI

ORTOGRAFIA CL CA CI Sons i lletres La vocal neutra ( ). O/U àtones. B/V. ESSA sorda i ESSA sonora. J/G. X/IX, TX/IG. H. M/N/MP, R/RR. L/LL/L·L. P/B, T/D, C/G. Dígrafs. Apòstrof, contracció i guionet.

Accentuació Hiats i diftongs. Accentuació. Accentuació de E/O. Accent diacrític. La dièresi. Puntuació La coma. El punt i coma. El punt. Els dos punts. Els signes d’interrogació i exclamació. Els punts suspensius. El guió. Les cometes. Els parèntesis.

Diccionari El TERMCAT.

Les frases fetes. Les locucions. Els refranys.

Fenòmens semàntics Els sinònims. Els antònims. La polisèmia. L’homonímia. Hipònims i hiperònims. Canvis en el significat de les paraules (metàfora, metonímia, paraules tabú i eufemismes). Els camps lèxics (oficis i professions, eines, empresa, administració, Internet).

Formació de paraules La derivació. La família de paraules. La parasíntesi. La composició. Les abreviacions. Habilitació Precisió lèxica Barbarismes, manlleus i neologismes

LITERATURA – DIMENSIÓ LITERÀRIA COMUNICACIÓ ORAL CL

LITERATURA CL

LECTURA D’UNA OBRA CL

TALLER DE LECTURA CL CI

TALLER D’ESCRIPTURA CL CI

Escoltar i parlar

Els segles xviii i xix. La Reial Acadèmia de les Bones Lletres i l’inici de la recuperació. La Renaixença. Bonaventura Carles Aribau. Narcís Oller. Àngel Guimerà. Jacint Verdaguer.

Pauta de lectura d’una obra del període treballat. CC

Comentem una obra del període treballat.

Escrivim una composició amb intenció literària.

Escoltar i parlar

El segle xx (I). Modernisme i Noucentisme. Víctor Català, Prudenci Bertrana i Joaquim Ruyra. Santiago Rusiñol. Joan Maragall. Josep M. de Sagarra. Josep Carner.

Pauta de lectura d’una obra del període treballat. CC

Comentem una obra del període treballat.

Escrivim una composició amb intenció literària.

Escoltar i parlar

El segle xx (II). Les avantguardes: Joan Salvat-Papasseit. J. V. Foix. Carles Riba i la poesia simbolista.

Pauta de lectura d’una obra del període treballat. CC

Comentem una obra del període treballat.

Escrivim una composició amb intenció literària.

Escoltar i parlar

Els segles xx i xxi. Narrativa. Josep Pla. Mercè Rodoreda. Pere Calders. Manuel de Pedrolo. Jaume Cabré. Quim Monzó.

Pauta de lectura d’una obra del període treballat. CC

Comentem una obra del període treballat.

Escrivim una composició amb intenció literària.

Escoltar i parlar

Els segles xx i xxi. Teatre. Joan Oliver. Joan Brossa. Josep M. Benet i Jornet. Les companyies de teatre no textual: Els Joglars, Els Comediants, Dagoll Dagom, la Fura dels Baus.

Pauta de lectura d’una obra del període treballat. CC

Comentem una obra del període treballat.

Escrivim una composició amb intenció literària.

Escoltar i parlar

Els segles xx i xxi. Poesia. Salvador Espriu. Joan Oliver, «Pere Quart». Vicent Andrés Estellés. Miquel Martí i Pol. Gabriel Ferrater.

Pauta de lectura d’una obra del període treballat. CC

Comentem una obra del període treballat.

Escrivim una composició amb intenció literària.

E S O L L ENGUA CATAL AN A I L ITE R ATUR A

BATXILLERAT LLENGUA CATALANA I LITERATURA

CLAUS DEL PROJECTE

EL SEGLE

El mot: estructura i classes

NTEM XIX COME

OS ELS TEXT

felicitar el intenció de , a» amb la e conscient iu «La pàtri er sense ser-n Aribau escr au posa I ho fa, pots ura Carles català. Arib del seu sant. Ci Bonavent qualitat en als o que alla el dia tura d’alta a qui treb usos form una litera patró per ia per als podia fer convertí en à no serv nt que es posició es que el catal com n demostra ingut sta deie de cont això aque els que d’Aribau, culta. Per en evidència que l’oda literatura iment. ixença. I és t per a la d’aquest mov havia mor de la Rena objectius da i símbol ent en els punt de parti perfectam s, encaixa i to romàntic

-siau. La pàtria sempre adéu mia, turons, per la pàtria I. Adéu-siau, uals, que allí, en distingia, s desig de lluny vos Oh serre ls e del cel lo color més blau! , 1 dels núvo etern, per ton alt palau per lo repòs Montseny, que des e neu, boira vell de tu, , 2 cobert 5 Adéu a vigilant tomba del jueu , 3! com guard rquina nau un forat la guaites per mar immens, la mallo s ixia llavor e, al mig del 4 front cone ts; paren superbe front de mos II. Jo ton pogués lo conèixer tos torrents los plors. 10 com fill é lo so de rs, coneixia tamb ma mare o de mon 5 perseguido de com la veu després per fats rs vegades; cat Mes, arren ni sent6 com en milloades c apart 7 a terres ja no cone m les flors. e migrat e son perfu sort 15 així l’arbr perden los fruits enganyosa son gust a tret una que m’haj de Castella, , les torres III. Què val més prop la mia orella a veure de trobador no sent ós record? del si el cant en mon pit un gener em transport, rta ales jo 20 ni despemon dolç país en ntina, serpe a 8 En va la platja , Llobregat llemosina ort9 . e veig del cantar en llengua conh altre de tinc no que, fora a més plaer, no em qued LARI VOCABU

refedel jueu: fa / 2. Tomba l’edat mitdes del teu. uïc, on a 1. Des ton: de Montj jueu, i que muntanya cementiri a rència a la hagut un el seu nom jana hi havia es pensa que deu quina ent . / 3. Mallor sutradicionalm dels jueus» e: «muntanya Mallorca. / 4. Superb l’expressió en. / 5. Fats: ix a l’illa de que impos nau: es refere o sobellesa i grandor força divina / 8. perb; d’una com una : pansit. ible, entès / 7. Migrat a destí inelud sento. creenç la / 6. Sent: XIX hi havia diabrenatural. ina: al segle i occità eren n Llengua llemos semblança, català anomenave seva llengua, que Conhort: conque, per la mateixa / 9. Parl: lectes d’una ina» o «llemosí». gemec. / 12. «llengua llemos mori. / 11. Vagit: / 115. Passe: Muira: Puga: pugui. sol. / 10. 14. / Ix: surt. parlo. / 13. passi.

ells savis llengua d’aque lleis, a parlar la ms me encar llurs costu los reis, 25 IV. Plau- iren l’univers de acataren is. que ompl forts que llurs agrav d’aquells , venjaren en sos llavis la llengua n llurs drets al sonar , defenguere l’ingrat que, 10 , no plora Muira , muiraregió l’accent nadiu consum ni s’enyora, es nya no estra 30 per r en sos llars seus avis! que, en pensa sagrat la lira dels 11 , mur vagit r del ni cull meu prime llet bevia; sí sonà lo V. En llemo ó matern la dolça dia, mugr cada quan del r pregava sí al Senyo cada nit. 35 en llemos llemosins somiava12 amb mon esperit, parl e càntic no sent, trobo sol, Si, quan me parl, que llengua altrani ment, li ir pit. sap ment en llemosí llavor s no del centre de mon boca e ma t raons te més sagra surten mes ssar l’afec cel, 40 puix s, per expre gravar la mà del 13 cor VI. Ix , donc 14 d’home en que la mel, s més dolça que puga sentit enta edat! a a mos s de ma innocingrat oh llengu s les virtut cor que em torne món que mai mon la glòria crida pel mon patró memòria 45 Ix, e cantar de e sa de rà nom cessa 15 son per ta veu a la posteritat. e passe als estranys, als propis,

i de de versos rofa, del tipus del tipus d’est is? poema. Parla de caràcla forma del dos hemistiqu ió en vers versos en afira Comenta una composic .. Podríem m dividir els én per oda rminada idea. la rima. Pode orània s’ent amb això t, una dete ia contemp En relació ge, un indre què? onat Per b En la poes pers doble oda? que lloa un ter elevat ibau és una d’apàtria» d’Ar amb algun s paral·lels? mar que «La té dos teme que encaixa sponent: també, que en una idea corre dir, form cte a íem podr del poem s amb l’aspe re versos grup de verso c Cada quat iona cada ctes. Relac la pàtria. la pàtria. quests aspe yament de paisatge de l’allun del a han portat ‒ Descripció dels fets que ‒ Descripció a figura rela llengua. estrofa. Quin ‒ Elogi de la primera patró. miada en ‒ Elogi del ar de què s’aco au? podem trob els elements hi utilitza Arib també hi d Enumera osemàntic anterior, comparatipus lexic doque, la de de l’activitat a si tòric n, la sinèc a retòrica ies trobar l’asíndeto a de la figur ació. Sabr l’anàfora, de onific e A band l’ús pers la o recursos? rsos, com metàfora d’aquests altres recu retòrica, la cadascun ció de a roga poem ció, la inter extret del exemple 4-6, 10, 11 ístic: més no un it lingü ies de l’àmb

Competènc

156

Lectura i anàlisi dels textos literaris prescriptius fixats pel Departament d’Ensenyament i que, com a tals, són susceptibles d’aparèixer a les proves d’accés a la universitat.

Aprofundiment en la gramàtica textual amb varietat de textos d’actualitat i dels mitjans de comunicació, escrits, audiovisuals i de l’àmbit digital.

Treball acurat de la gramàtica com a base imprescindible per a una bona competència comunicativa.

Activitats motivadores de comprensió de textos literaris per millorar la capacitat d’anàlisi i de síntesi de l’alumnat i amb vista a les proves d’accés a la universitat.

EL MOT: ESTRUCTURA I CLASSES 2 CONEIXEMENT DE LA LLENGUA L’EDAT MITJANA

2. La formació dels mots

DE LA POESIA TROBADORESCA A LA POESIA DEL SEGLE XV COMENTEM ELS TEXTOS

La ena final darrere de vocal tònica

El mot és una unitat significativa que consta d’un o més morfemes i que realitza una funció dins d’un sintagma. Està format, com a mínim, per un lexema (gust), i aleshores parlem de mot primitiu. Però també pot portar morfemes flexius o desinències: gustos, blanca, lleones.

2. Llegeix el poema de Cerverí de Girona que tens a continuació i respon les preguntes que hi ha a sota.

Un gran nombre de substantius i adjectius que acaben en vocal tònica en el masculí singular han perdut una ena que forma part del lexema i que es recupera tant amb l’addició de morfemes flexius com en formar derivats:

Durant l’edat mitjana la dona era propietat del pare fins que es casava. Quan es casava, passava a ser propietat del marit. Naturalment, no podia triar amb qui casar-se, ja que el matrimoni medieval era un contracte polític o econòmic entre famílies. La dona només gaudia de certa independència quan el marit i el pare eren morts.

LEŌNE → lleó(n)

2.1. La derivació

(ètim llatí)

Si a un lexema o a un mot primitiu, s’hi afegeixen un o més morfemes derivatius o afixos (prefixos, infixos i sufixos), parlem de mot derivat: disgust, blancor, cantar, ventijol. Ara bé, de vegades, per formar un mot, cal l’addició simultània d’un prefix i d’un sufix, de manera que, sense un dels dos afixos, el mot no existeix. En aquest cas, parlem de parasíntesi, i el mot resultant s’anomena parasintètic: malalt lexema mot primitiu

(mot primitiu actual)

lleon-s lleon-et lleon-era

Així s’entén un poema com el de Cerverí de Girona, que parla precisament d’una noia anomenada Jana que sembla que ha de casar-se a desgrat amb un pretendent que no aparenta ser gaire «encisador», si hem de fer cas de les paraules de la veu poètica.

emmalaltir prefix

Un cavaller i una dama en actitud amorosa. Miniatura del segle XIV.

sufix

mot parasintètic

Ayço es viadeyra No·l prenatz lo fals marit, Jana delgada!

Per últim, cal dir que els mots derivats tenen el paradigma de flexió que els correspon segons la seva categoria gramatical. Així, el nom derivat malaltia té un paradigma de dues formes (singular i plural) i el verb emmalaltir, totes les formes de la conjugació. 5

2.2. La composició És un altre dels procediments de formació de mots. Un mot compost és el format per la unió de dues o més o paraules (o bé de dos o més lexemes), de manera que adquireix un significat unitari, que de vegades és molt proper al del conjunt dels seus components, com a portadocuments o llevataps, i d’altres vegades n’està força allunyat, com passa amb els mots trencaclosques o gratacel. La major part dels mots compostos s’escriuen junts, però també n’hi ha que s’escriuen separats, com ara blat de moro, cap d’any o pa de pessic. En aquest cas parlem de locucions. Tipus de compostos

– Si el primer component acaba amb una consonant oclusiva (t, d, p, b, c, g) i el segon comença amb r: pit-roig, cap-rodó. – Si un dels components és el nom d’un punt cardinal: nord-americà, sudest.

Altres: abans-d’ahir, cul-de-sac, a correcuita, pèl-blanc.

– Amb un canvi d’ordre de les paraules: sangglaçar.

Com cal accentuar els compostos?

– Amb pèrdua de concordança: camallarg (cama nom femení

+ llarg), adj. masculí

En aquest cas, el mot resultant és un adjectiu que concorda amb el nom que qualifica: un animal camallarg, una bestiola camallarga, uns animals camallargs, unes bestioles camallargues.

No jaga ab vos el lit; 20 mes vos y valra l’amich Jana delgada.

no sia per vos amat, Jana delgada.

– Si el primer component acaba amb vocal i el segon comença amb s-, x-, o r-: mata-rates, para-xocs.

– A partir de la unió dels dos mots principals d’un sintagma, amb l’omissió de la resta de paraules: filferro.

No·l prenatz lo mal marit, que pec es ez adormit, Jana delgada. 10 Que pec es mal enseynat,

Recorda que, en els mots compostos, cal escriure guionet…

Pel que fa al procediment de formació, hi ha compostos juxtaposats i compostos el·líptics. Els juxtaposats es formen sense alterar cap llei gramatical, tal com podrien aparèixer en una frase: maldecap, cap-rodó, escura-xemeneies... Els el·líptics, en canvi, són els formats amb l’alteració de les lleis gramaticals:

No·l prenatz lo fals jurat, que pec es mal enseynat, Jana delgada.

Que pec es ez adormit1, no jaga ab vos el lit, 15 Jana delgada. No sia per vos amat, mes val cel c’avetz privat, Jana delgada

VOCABULARI 1. Adormit: aquí té el significat de «mal amant al llit».

– Si els elements són repetitius (compostos reduplicatius): tic-tac; poti-poti; xim-xim, io-io, bub-bub.

– Si el segon component és un monosíl·lab, el mot resultant segueix les normes d’accentuació: capgròs. – Si algun dels components porta accent diacrític, aquest es manté: adéusiau, rodamón, pèl-roig.

7 52

Cerverí de Girona

Això és una viadeira. / No el prengueu el fals marit, / Jana delicada! / No el prengueu que jura en fals, / que és un ximple mal educat, / Jana delicada. / No el prengueu el mal marit, / que és ximple i adormit, / Jana delicada. / Que és ximple mal educat, / no sigui per vós estimat, / Jana delicada. / Que és ximple i adormit, / no jegui amb vós al llit, / Jana delicada. / No sigui per vós estimat, / més val aquell que teniu d’amagat, / Jana delicada. / No jegui amb vós al llit; / més us hi valdrà l’amic, / Jana delicada. (Traducció al català)

a Hem dit que, segons la veu poètica, el pretendent d’aquesta noia no sembla un marit ideal: anota totes les paraules o expressions que així ho donin a entendre. A continuació, tenint en compte els defectes que has enumerat, digues, mitjançant l’ús d’antònims, quines virtuts hauria de tenir, segons el trobador, un bon marit. b L’«amic» del vers 20 no és res més que l’«estimat» en la terminologia trobadoresca. Quina relació pot tenir amb els trobadors el fet que designi l’amant com «aquell que teniu d’amagat» (vers 17)? Explica breument el tipus de relació que generalment s’establia entre el trobador i la dama. c Cerverí de Girona era amant de l’experimentació formal, i aquí imita una forma pròpia de la lírica popular galaicoportuguesa que, com ell mateix ens adverteix al primer vers, s’anomena viadeira. Aquest tipus de composicions eren fetes per ser cantades mentre es feia camí. La seva estructura, molt habitual en la lírica popular, es basa en la repetició, l’anàfora i el paral·lelisme. Sabries posar algun exemple extret del poema de cadascuna d’aquestes figures retòriques? d Comenta la rima i la mètrica de la composició: quin tipus de versos hi apareixen segons el nombre de síl·labes? Són d’art major o d’art menor? La rima és consonant o assonant? Indica’n l’esquema. Competències de l’àmbit lingüístic: 10, 11

PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL BATX IL L ERAT L L ENG UA CATAL AN A I L ITE R ATUR A

2 cle 3

de l a L

l e i d e p ro p i e t a t i n t e l · le c

tua l. N

LLENGUA CATALANA I LITERATURA

ar ti b l’

Ed i t

at p

Ed i

LLENGUA CATALANA I LITERATURA

’au

to r

itz

VD. a q u e st D nt d’

l. N

nde

tua

epe

l · le c

ind

l e i d e p ro p i e t a t i n t e

ció

de l a L

za lit

2 cle 3

AL ANA T A C A U LLENG RATURA I LITE

ar ti b l’

m cia er

za lit

ció

ind

epe nde

VD. a q u e st D nt d’

RA 2

Ed i t

at p

Ed i

to r

ial

ord

LITERATU

to r

’ac

ial

ord

I CATALANA

’ac

LLENGUA

a tz

BATX IL L ERAT L L ENG UA CATAL AN A I L ITE R ATUR A

ls ls

re a

a tz

llibre a digital del el format

Roig Montserrat 1 1946 – 199 a Barcelona, la narrativ s veus de de les gran òsit Roig, una amb el prop ho fas Montserrat XX, escrivia «I si t». men del segle catalana cor com la primers r, tant el ces». Els d’«emociona es ni conven de la ni emocion anys al bar malament, als divuit la taula ava sobre va escriure a, i els deix contes els r, potser, de Barcelon qui va vole persona a Universitat , la primera del seu pare emocionar.

CURS 2016-2017

RAT BATXILLE

Llibre de l’alumne

BATXILLERAT BATXILLERAT

’ha ss

ion ucc

ro d s rep · Fabricat per GEMA · Le

-2012

0576 B -1

al: le g

sit ipò ·D A

,S li

re a n

’ha ss

ion ucc

ro d s rep · Fabricat per GEMA · Le

-2012

0576 B -1

al: le g

sit ipò ·D A

cia er

LLENGUA

TALANA A C A U G LLEN URA I LITERAT CATALA TURA 1 NA I LITERA

ISBN 978-84-218-4953-8

Llibre de l’alumne

Recursos de l’alumne off-line També disponibles a: ecasals.cat/fiq3eso Recursos de l’alumne off-line També disponibles a: ecasals.cat/fiq3eso

2 BA

DVD DE L’ALUMNE RAT BATXILLE

r Conquerido Jaume I el 6 1213 – 127 ncia lorca, Valè ridor de Mal seva valentia e, conque la de El rei Jaum ent constància bondat: hav va deixar i Eivissa, . I de la seva València, una e dels fets es de afor en El llibr de fer-ho pament als rei en lloc alçat un cam tenda del la ven el fer niu a . Quan alça ondre oreneta va a teulada per corresp uretat d’un re el niu i, sota la seg en ell, va el rei va veu dipositat campament, que l’oreneta havia l fins que ça tenda reia tessin la a la confian no desmun r. ordenar que uessin après a vola hag els pollets

1 BA

rberà Remei Ba bó Montse Car làs Pal Josep M. Sanjuan ig Pu n Joa

NOVETAT CURS 2015-2016

Hi ha un DVD específic per a cada curs amb els continguts següents:

Vídeos de comunicació oral i de literatura. Àudios de poemes. Enllaços web. Documents. llibre a digital del el format

RAT BATXILLE

MATERIAL PER A L’ALUMNE RAT BATXILLE

Pallàs Josep M. Sanjuan Joan Puig

DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 22-24 DEL CATÀLEG.

ICA

RAT BATXILLE PD

RAT BATXILLE RAT BATXILLE

L ANA A T A C A LLENGU RATURA I LITE A DIDÀCT PROPOST

RA 2

LITERATU RA 1

LITERATU

CURS 2016-2017

NOVETAT CURS 2015-2016

BATX IL L ERAT L L ENG UA CATAL AN A I L ITE R ATUR A

I CATALANA

A DIDÀCT PROPOST

AL ANA T A C A U LLENG RATURA I LITE I CATALANA

Proposta didàctica

Proposta didàctica ISBN 978-84-218-4976-7

LLENGUA LLENGUA

l llibre a

2ba t/llengua ecasals.ca

els recurs

Trobaràs

2 BA 1 BA

t digital de i el forma

l llibre a

os digitals

t digital de

Pallàs Josep M. Sanjuan Joan Puig rberà Remei Ba rbó Montse Ca llàs Pa Josep M. Sanjuan ig Pu n Joa

t Roig Montserra 1 1946 – 199 va Barcelona, la narrati ns veus de de les gra pòsit Roig, una amb el pro Montserrat XX, escrivia «I si ho fas t». men del segle catalana cor com la primers ces». Els ar, tant el d’«emocion es ni conven de la ni emocion anys al bar malament, als divuit la taula ava sobre va escriure ser, contes els na, i els deix voler, pot de Barcelo a a qui va Universitat era person e, la prim del seu par emocionar.

r Conquerido Jaume I el 6 1213 – 127 ncia llorca, Valè ridor de Ma valentia e, conque de la seva El rei Jaum ent constància bondat: hav va deixar i Eivissa, . I de la seva València, una e dels fets es de afor en El llibr de fer-ho pament als rei en lloc alçat un cam niu a la tenda del ven el fer . Quan alça oreneta va a teulada espondre i, per corr uretat d’un sota la seg veure el niu en ell, va , el rei va dipositat campament que l’oreneta havia l fins que ça tenda reia a la confian ntessin la no desmu r. ordenar que uessin après a vola hag els pollets

RAT BATXILLE

BATXILLERAT LLENGUA CATALANA I LITERATURA

MATERIAL PER AL PROFESSOR

DVD DEL PROFESSOR Un DVD amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les classes.

·D

ipò

sit

al: le g

B -1

0576

-2012

· Fabricat per GEMA · Le

s rep

ro d

ucc

ion

’ha

re a

’ha

re a

LLENGUA CATALANA I LITERATURA

ord

ar ti b l’ 2 cle 3 de l a L

l e i d e p ro p i e t a t i n t e l · le c

tua l. N

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne: a cada unitat del llibre, classificats en vídeos, àudios i clips multimèdia.

os ’au to r

cia er

za lit

ció

ind

epe

nde

VD. a q u e st D nt d’

Recursos de l’alumne off-line També disponibles a: ecasals.cat/fiq3eso

’ac

BATXILLERAT

DIDÀCTICA

to r

Ed i er

at p

Ed i t

LLENGUA CATALANA I LITERATURA

ion

a tz

ucc

ial

ro d

to r

s rep

itz

Ed i

· Fabricat per GEMA · Le

to r

-2012

’au

at p

0576

PROPOSTA

B -1

l. N

al: le g

tua

Ed i t

l · le c

sit

l e i d e p ro p i e t a t i n t e

ipò

de l a L

·D

2 cle 3

ar ti b l’

Recursos de l’alumne off-line També disponibles a: ecasals.cat/fiq3eso

ord

ial

’ac

BATXILLERAT

PROPOSTA

Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats.

a tz

Programacions. Desenvolupament de les unitats didàctiques: – Competències bàsiques – Orientacions didàctiques – Programació d’aula – Solucionari – Avaluacions Avaluacions trimestrals i final. Recursos digitals del llibre de l’alumne.

PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA

itz

cia er

za lit

ció

ind

epe

nde

VD. a q u e st D nt d’

BATX IL L ERAT L L ENG UA CATAL AN A I L ITE R ATUR A

Recursos també disponibles a ecasals.cat

BATXILLERAT 1 LLENGUA CATALANA I LITERATURA CC Competència comunicativa / CI Competència en la gestió i el tractament de la informació / CD Competència digital CR Competència en recerca / CP Competència personal i interpersonal / CM Competència en el coneixement i interacció amb el món

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL CC

DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA I AUDIOVISUAL CC

Unitat 1 Les varietats geogràfiques i funcionals de la llengua Comunicació i llenguatge El català Filiació, nom i unitat de la llengua Extensió i nombre de parlants Els dialectes geogràfics Llengua i dialecte Català oriental i català occidental Els dialectes catalans El català central El rossellonès El balear L’alguerès El català nord-occidental El valencià Els registres Les varietats funcionals o registres de la llengua El registre estàndard El registre culte: literari i científic El registre col·loquial Activitats CR CI CD

Unitat 5 El text Taller de comunicació oral Presentació general del text Concepte. El procés de producció. Classificació. Propietats L’adequació textual La coherència textual La progressió temàtica: tema i rema L’organització de les idees i dels arguments La cohesió textual Mecanismes de recurrència Mecanismes de substitució Mecanismes de connexió El text de registre formal El text dels mitjans de comunicació social El text del món de l’administració i l’empresa El text acadèmic i científic Activitats CR CI CD CM

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

DIMENSIÓ LITERÀRIA

Unitat 2 El mot: estructura i classes Taller de comunicació oral El morfema La formació dels mots El substantiu L’adjectiu Els determinants. Tipus Els pronoms El verb Els mots invariables Activitats

Unitat 6 Introducció a la literatura Literatura i llengua literària El tema Els tòpics literaris Les figures retòriques Els gèneres literaris Comentem els textos / Tanquem la introducció CR CD CI

Unitat 3 El sintagma i les funcions sintàctiques Taller de comunicació oral Els sintagmes L’oració: un conjunt de sintagmes El sintagma nominal El sintagma verbal. Els verbs copulatius. Els verbs predicatius Funcions sintàctiques i substitució pronominal La veu passiva Activitats Unitat 4 L’oració simple i l’oració composta Taller de comunicació oral L’enunciat. L’oració simple Anàlisi sintàctica de l’oració simple L’oració composta Les oracions juxtaposades Les oracions coordinades Les oracions subordinades Activitats

BATX IL L ERAT L L ENG UA CATAL AN A I L ITE R ATUR A

Unitat 7 L’edat mitjana Història La poesia. Els trobadors i Ausiàs March La narrativa. Les cròniques i el Tirant lo Blanc Comentem els textos / Tanquem la introducció CR CD CI Unitat 8 L’edat moderna Història / Períodes i moviments: Renaixement, Barroc i Neoclassicisme. La literatura popular La poesia de l’Edat Moderna. F. V. Garcia. La poesia popular La narrativa de l’Edat Moderna. La literatura popular en prosa: rondalles i llegendes El teatre de l’Edat Moderna. Francesc Fontanella Comentem els textos / Tanquem la introducció CR CD CI Unitat 9 El segle xix Història / Períodes i moviments: Renaixença La poesia romàntica. J. Verdaguer La novel·la realista i naturalista. Narcís Oller El teatre de la Renaixença: A. Guimerà Comentem els textos / Tanquem la introducció CR CD CI

BATXILLERAT 2 LLENGUA CATALANA I LITERATURA

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

Unitat 1 Dimensió social i històrica de la llengua Llengua i societat Bilingüisme individual Bilingüisme social Diglòssia Substitució vs Normalització lingüística Les llengües del món i d’Europa La Romània lingüística Del llatí a les llengües romàniques La família lingüística romànica El català Història de la llengua De les llengües preromanes al naixement del català Dels primers textos escrits a la plenitud medieval (s. x-xv) La Decadència i la persecució de la llengua (s. xvi-xviii) La Renaixença (s. xix) Pompeu Fabra i la normativització de la llengua De la normalitat republicana a la repressió franquista (1930-1975) Un present controvertit Marc legal de la llengua Situació social de la llengua Activitats CR CD CI

Unitat 2 L’oració subordinada Taller de comunicació oral L’oració subordinada adjectiva L’oració subordinada substantiva L’oració subordinada adverbial Anàlisi sintàctica de l’oració composta Activitats Això és fonamental: Activitats de repàs i consolidació Objectiu: universitat

Això és fonamental: Activitats de repàs i consolidació Objectiu: universitat

Unitat 3 Fonètica i Ortografia Taller de comunicació oral Fonemes, sons i grafies L’alfabet fonètic internacional (AFI). L’aparell fonador humà L’alfabet català El sistema vocàlic Vocals i síl·labes. Vocals pures. Vocals impures i diftongs. Fonètica i ortografia de la a i la e. Fonètica i ortografia de la o i la u. L’accent gràfic. La dièresi. Fonètica sintàctica de la vocal: sinalefa i elisió El sistema consonàntic Les oclusives. Les fricatives labiodentals. L’oposició v/b. Les fricatives i africades alveolars. Les fricatives i africades palatals. Les laterals Les vibrants. Les nasals. La lletra hac Activitats CR CD CI Això és fonamental: Activitats de repàs i consolidació Objectiu: universitat Unitat 4 Semàntica i formació de mots Taller de comunicació oral El significat del mot Sentit propi i sentit figurat. Monosèmia i polisèmia. Sinonímia i antonímia. La definició La formació de mots La derivació La lexicalització El neologisme i el manlleu L’abreviació Activitats CR CD CI Això és fonamental: Activitats de repàs i consolidació Objectiu: universitat

BATX IL L ERAT L L ENG UA CATAL AN A I L ITE R ATUR A

BATXILLERAT 2 LLENGUA CATALANA I LITERATURA CC Competència comunicativa / CI Competència en la gestió i el tractament de la informació / CD Competència digital CR Competència en recerca / CP Competència personal i interpersonal / CM Competència en el coneixement i interacció amb el món

DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA I AUDIOVISUAL

DIMENSIÓ LITERÀRIA

Unitat 5 Llengua i textos dels mitjans de comunicació social i de l’Administració Taller de comunicació oral L’estàndard de masses La correcció gramatical La correcció estilística Els mitjans de comunicació social Els mitjans audiovisuals Els mitjans escrits Internet Els gèneres periodístics La informació L’opinió El llenguatge publicitari Els documents administratius i empresarials La carta formal, l’ofici i la instància El currículum vitae i l’oferiment de serveis Altres documents Llengua i textos legislatius i jurídics Activitats CR CD CI CM

Unitat 7 Introducció al comentari de text Comentem els textos / Tanquem la introducció CR CD CI

Això és fonamental: Activitats de repàs i consolidació Objectiu: universitat Unitat 6 Llengua i textos del món acadèmic i científic Taller de comunicació oral L’estàndard del món acadèmic i científic El text acadèmic Els textos escolars: resum, presa d’apunts i examen L’article científic L’assaig humanístic La monografia i el treball de recerca La documentació i la generació d’idees L’organització coherent de les idees La redacció cohesionada del text La correcció gramatical, estilística i tipogràfica Citacions, notes a peu de pàgina i referències bibliogràfiques Text i imatges La presentació oral acadèmica Llengua estàndard oral. Les parts de la presentació oral. El suport visual Activitats CR CD CI CM

Unitat 8 De l’inici del segle xx als anys 30 Història / Períodes i moviments: Modernisme, Noucentisme, Avantguardisme, la tradició simbolista, Neopopularisme La poesia. Joan Maragall. Josep Carner. Salvat-Papasseit. Carles Riba. J. V. Foix. J. M. de Sagarra. La narrativa. Víctor Català El teatre. Santiago Rusiñol. Puig i Ferrater Comentem els textos / Tanquem la literatura de l’inici de segle als anys 30 CR CD CI Unitat 9 De la postguerra als anys 60 Història / Períodes i moviments: literatura de postguerra, Existencialisme, Literatura de l’absurd, Realisme compromès La poesia. Salvador Espriu. Pere Quart La narrativa. Mercè Rodoreda. Pere Calders El teatre. Joan Oliver. Joan Brossa Comentem els textos / Tanquem la literatura de la postguerra fins als anys 70 CR CD CI Unitat 10 La literatura contemporània Història / Períodes i moviments: corrents experimentalistes, Realisme màgic, Postmodernisme La poesia. V. Andrés Estellés, Martí i Pol, G. Ferrater La narrativa. Quim Monzó El teatre. Josep M. Benet i Jornet L’evolució de l’assaig i el memorialisme. J. Pla. J. Fuster Comentem els textos / Tanquem la literatura contemporània CR CD CI

Això és fonamental: Activitats de repàs i consolidació Objectiu: universitat

BATX IL L ERAT L L ENG UA CATAL AN A I L ITE R ATUR A

BATXILLERAT LITERATURA UNIVERSAL

CLAUS DEL PROJECTE

23/4/09

08:19

Página 236

unidad 5

23/4/09

08:19

Página 237

ACTIVITATS

Contesta les preguntes següents sobre aquest poema de la poesia romàntica anglesa.

Página 216

unidad 5

El Romanticisme Martí Duran Mateu

23/4/09

08:18

Página 217

Historia ò

Literatuura Literat

La Revolució Francesa

... i música

La Revolució Francesa va transformar profundament la societat de França i va tenir enormes repercussions a la resta de la societat europea. En un període de deu anys (1789–1799) es van succeir episodis de gran abast: la presa de la Bastilla (presó reial i símbol de la monarquia absoluta), la promulgació de la Declaració dels drets de l’home i del ciutadà (1789) i la instauració d’un Comitè de Salvació Pública (1793), que exercí el terror executant, en la guillotina, els sospitosos de col·laborar amb l’Antic Règim.

Goethe, el mite de Faust Activitat web: Mephisto vals, de Franz Liszt; «Vals de Margarita», Faust, de Charles Gounod

L’imperi napoleònic Napoleó Bonaparte havia nascut a Còrsega, poc després que aquesta illa fos annexionada a França. El 1799, en un moment de debilitat del règim que s’havia implantat a la fi de la Revolució Francesa (el Directori) i amb l’ajut d’un grup de polítics partidaris d’un poder més fort, va fer un cop d’estat i va instaurar un nou sistema polític, anomenat el Consolat. Napoleó va emprendre una sèrie de guerres i aliances amb les quals va estendre el poder de França per gairebé tot Europa. Als territoris conquerits, Napoleó va implantar sistemes polítics que imitaven el francès: abolició de la servitud, implantació del Codi civil o imposició del sufragi censatari. Després d’una implantació desastrosa a Rússia i a Espanya, i malgrat que el poder napoleònic havia semblat fins llavors imparable, les potències aliades van iniciar l’any 1814 una gran ofensiva contra França, que va comportar el desterrament de Napoleó. D’aquesta manera es va posar fi a la primera gran etapa revolucionària de l’Europa contemporània.

1 El Romanticisme: orígens i característiques 2 El Preromanticisme. Sturm und Drang 2.1 Johann Christoph Friedrich von Schiller 2.2 Johann Wolfgang Von Goethe 3 La poesia romàntica 3.1 La poesia romàntica alemanya: Hölderlin, Novalis 3.2 La poesia romàntica anglesa: els precedents, les dues generacions de romàntics, lord Byron, Shelley i Keats 3.3 La poesia romàntica francesa: Victor Hugo 3.4 La poesia romàntica italiana: Giacomo Leopardi Comentari de text: «Aplaudiment dels homes», de Hölderlin 4 La novel·la romàntica 4.1 Walter Scott 4.2 Alexandre Dumas 4.3 Victor Hugo 4.4 Mary Shelley 5 El teatre romàntic Objectiu: universitat

... i arts plàstiques La pintura d’història contemporània: El rai de la Medusa, de Géricault Activitat web: Confecció d’un quadre de pintura històrica

... i cinema Frankenstein i el mite de Prometeu en el cinema Activitat web: El doctor Frankenstein i el seu monstre a la gran pantalla: Frankenstein (1931), de James Whale; (1998), de Kenneth Branagh)

... i música Intimisme musical i literari Activitat web: Romança, de Clara Wieck; «Tristesse», Estudis, de Frédéric Chopin; Fantasia impromtu, de Frédéric Chopin; «Liz on top of the world», Orgull i prejudici, de Dario Marianelli; «Mr. Darcy», Orgull i prejudici, de Dario Marianelli

La restauració i el Congrés de Viena El període posterior a l’Imperi napoleònic rep el nom de Restauració, perquè la intenció dels vencedors era restaurar l’Antic Règim a tot Europa, Entre el 1814 i el 1815, representants de les diverses monarquies que havien lluitat contra Napoleó es van reunir al Congrés de Viena. En aquest congrés es va decidir el mapa polític d’Europa, que perduraria, pràcticament sense canvis, durant la primera meitat de segle. Es va reduir l’expansió de França a les fronteres de 1792 i es van crear diversos «estats tap» per tal d’impedir una altra possible expansió de França. D’alguna manera, era el retorn a l’ordre.

Llegeix atentament aquest poema de la poesia romàntica italiana i contesta les preguntes. 1 Oh lluna graciosa, jo em recordo

que, ara fa un any, a dalt d’aquest turó, venia ple d’angoixa a contemplar-te: tu penjaves, llavors, sobre aquells boscos

de donzelles i homes de marbre ets enriquida, amb brancatge del bosc i calcigada jonça; silenciosa forma, ens treus del pensament 5 com fa l’eternitat, pastoral freda!

Material audiovisual i activitats web

5 tal com fas ara, que tots els il·lumines.

Però velat i tremolós, pel plor que dels ulls em brollava, davant meu el teu rostre sorgia, que era dura la meva vida: i ho és, no ha canviat, 10 lluna estimada. M’ajuda, però, la recordança i el recompte del temps del meu dolor. Oh, que n’és d’agradable als dies juvenils, quan l’esperança té llarg el curs i el té breu la memòria, 15 rememorar les coses ja passades, encar que tristes i que en duri l’ànsia!

Quan la vellesa abati la gent d’ara et quedaràs enmig d’uns altres dols, amiga de l’home, i li diràs: «Veritat és bellesa, bellesa és veritat»; i és tot el que a la terra 10 ara sabeu, i més ja no us caldria. John Keats, «Sobre una urna grega» (traducció de Maria Mament)

236

08:18

ACTIVITATS

1 Àtica forma i bella actitud! Tu, amb nissaga

Anàlisi del contingut a En el text es relacionen eternitat i bellesa. A quins versos es veu bé aquesta idea? També es relaciona la bellesa amb un altre valor. Quin? b L’element triat per Keats per a reflexionar sobre la bellesa és una urna grega. Per què? Pots relacionar aquest element amb les característiques generals de la seva obra? c El text té en un moment un cert to profètic. On? Creus que l’ús de l’estil directe enforteix aquest to? Creus que, d’alguna manera, l’urna pronuncia una màxima a l’estil de les de Delfos? Estructura interna i externa d El fragment presenta dues parts diferenciades clarament. Quines són? Com les delimitaries? e A la primera part del poema es fa una descripció de l’urna grega. És una descripció realista, tenint en compte les característiques de l’art grec? f En aquest fragment apareixen tres plans temporals: present, passat i futur. Quins elements o referències relacionaries amb cadascun d’ells? Llengua literària g Al primer vers del poema trobem una figura retòrica que consisteix a apel·lar directament l’urna. Quina és? Més endavant, es fa una altra apel·lació. A qui? Quina diferència formal presenta amb la primera? h Quina figura retòrica apareix a «et quedaràs enmig d’uns altres dols»? i En el text s’apliquen a l’urna una sèrie d’epítets i qualificatius de tipus abstracte. Quins són? Quina relació tenen amb el contingut del poema?

23/4/09

Is not holy my heart, filled by a happier life since I love? And for what did you respect me then, when much prouder and wilder, fuller of words and more vacant I was?

unidad 5

Experiència personal j Friedrich Schelling (1775–1854) va dir que la bellesa era l’infinit que s’expressava per mitjà del finit. D’alguna manera, aquesta idea romàntica també es desenvolupa en el poema. Hi estàs d’acord? Digues què és per a tu la bellesa.

Taller literari k Fes, en vers, la descripció d’un objecte artístic que tinguis a casa teva.

Giacomo Leopardi, «A la lluna» (traducció de Narcís Comadira)

Anàlisi del contingut a El poema contraposa tres moments temporals. Quins són? Tots tenen la mateixa distància entre Reverie (1898), de Joan Brull Vinyoles. ells? b Una de les temàtiques recurrents de Leopardi, que també trobem en aquest poema, és la infelicitat. Com s’expressa, aquí? Experiència personal h Segons Leopardi, la joventut és plena d’esperances. Estructura interna i externa Quines són les teves esperances per al futur? Com t’ac En aquest text hi ha una part en què predomina gradaria materialitzar-les? l’imperfet d’indicatiu i una altra en què predomina el present d’indicatiu. Quines són? Per què es Taller literari presenta aquesta estructura? d Al final del poema es parla de la felicitat dels dies i Fes un poema a la lluna explicant-li els teus anhels, esperances i desitjos. de la joventut. Quina relació té aquesta part amb la resta del poema? Creus que amoroseix o agreuja l’estat de malenconia del poeta? Llengua literària e En aquest poema hi ha molts verbs i substantius i, en canvi, és relativament pobre d’adjectius. Per què? És un poema descriptiu o més conceptual? f Quina figura retòrica hi ha en el vers «l’esperança té llarg el curs i el té breu la memòria»? g Busca l’«Himne a Afrodita» de Safo i detecta els paral·lelismes formals entre tots dos poemes.

Literatura universal

El Romanticisme

237

Desplegament de continguts digitals que permeten relacionar la literatura universal amb l’art, la música i el cinema.

1 Manual de referència, exhaustiu i rigorós, amb una gran oferta de textos de les grans obres de tots els temps.

3 Diversitat de models d’activitats per assegurar les proves d’accés a la universitat. unidad 7

23/4/09

08:32

Página 317

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Els Lestrígons i els Cíclops, l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis: són coses que en el teu camí no trobaràs, no, mai, si el pensament se't manté alt, si una emoció escollida et toca l'esperit i el cos alhora.

unidad 8

10 Els Lestrígons i els Cíclops,

el feroç Posidó, mai no serà que els topis si no els portes amb tu dins la teva ànima, si no és la teva ànima que els dreça davant teu. Has de pregar que el camí sigui llarg. 15 Que siguin moltes les matinades d'estiu

que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes, per aprendre i aprendre dels que saben. Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.

08:38

Página 369

1 En Virginia Woolf, i a través de la seva novel·la clau per interpretar el cosmos

postkafkià, Orlando (1929), s’ofereix un símbol curiosament significatiu en el marc dels estudis literaris que s’han gestat i reproduït en el segle passat. Orlando és un androgin que es lliura a una llarga recerca. Trenca amb els

Has d'arribar-hi, és el teu destí. Però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca. Ítaca t'ha donat el bell viatge.

5 esquemes del temps tradicional i se’n va a l’encontre d’un món que ell mateix

fa des de l’aparent impossibilitat dels seus somnis. […] A mesura que avança el relat, el personatge pateix transformacions successives, com curioses metamorfosis, que el van reubicant circularment en el món en el qual li ha tocat viure. Aquesta noció de retorn incessant torna 10 a aparèixer en el marc de la nova literatura anglesa del segle passat. Reco-

mençar implica repetir-se a un mateix; i Orlando pateix i s’aniquila en cada reversió, però sap que ha de ser així perquè la seva condició natural d’individu intermedi entre dues naturaleses tan diferents l’obliga a fer-ho. El caràcter lúdic que assenyalàvem per a Balzac, i que trobarem també en

Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo. Res més no té que et pugui ja donar. I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat. Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència, ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

que, amb quina delectança, amb quina joia! entraràs en un port que els teus ulls ignoraven; que et puguis aturar en mercats fenicis i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen, 20 corals i nacres, mabres i banussos i delicats perfums de tota mena: tanta abundor com puguis de perfums delicats;

23/4/09

15 Borges, és representatiu d’una manera dinàmica d’enfocar el fet literari. El

narrador de Virginia Wolf juga constantment mentre elabora la imatge d’un Retrat de Virginia Woolf (1882-1941). ésser humà diferent; reuneix les característiques que ha de tenir el nou home del segle xx: sensible a l’art i al patiment dels altres; capaç de comprendre les dues naturaleses: la masculina i la femenina; preocupat per la seva aparença i en permanent moviment i acció creadora; competent per transformar-se quan

(traducció de Carles Riba)

20 les circumstàncies profundes ho reclamin; en definitiva, un home total en el qual la nova axiologia fixarà la seva mirada

inquieta.

Luis Quintana Tejera, «Tipus i models dominants en el procés creador de la humanitat», Espéculo, 23 (maig-juny del 2003), UCM.

1 Qui va ser Virginia Woolf? Relaciona aquesta novel·lista amb altres artistes del seu entorn i enuncia les característiques principals de la seva prosa.

2 Com caracteritzaries el «cosmos kafkià» de què parla el text? 3 Quina novel·la de Marcel Proust evoca l’oració «es lliura també a una llarga recerca»? 4 A Orlando, el temps de la novel·la abasta quatre-cents anys durant els quals el personatge viu sense envellir (quasi tots entre els 30 i els 36 anys). Cita el nom de dues o tres novel·les contemporànies en què també es trenquin «els esquemes del temps tradicional» i justifica aquesta transgressió, tan freqüent en el segle xx.

5 «Un món que ell mateix fa… des dels seus somnis». Quina escola d’avantguarda va recórrer a la realitat onírica i al subconscient com a referent artístic?

6 En el segon paràgraf es parla de l’evolució del personatge remetent al concepte de «personatge rodó» formulat per E. M. Forster. Defineix aquest concepte i relaciona’l amb la creació de l’heroi contemporani.

7 En un moment determinat de l’obra, Orlando pateix una metamorfosi: apareix convertit en dona, cosa que li obre una nova mirada per a la percepció del món. En què creus que pot canviar la percepció del món en funció del gènere?

Ulisses i Polifem (1896), d’Arnold Böcklin.

8 El caràcter lúdic de la literatura de què es parla en el tercer paràgraf té a veure amb una concepció de «l’art per

1 Localitza el text dins de la poesia del segle XX. Basant-te en els trets estilístics i temàtics de la poesia, intenta esbri-

l’art». Confronta aquesta premissa amb la de l’«art com a instrument per intervenir en la vida i en la societat».

nar qui la va escriure. Relaciona el poema amb la resta de l’obra d’aquest autor.

9 Relaciona la teva resposta a l’activitat anterior amb l’enunciat que diu: «el nou home del segle XX: sensible a l’art i

2 El poema és incomprensible sense tenir en compte les referències a l’Odissea d’Homer. Explica-les.

al patiment dels altres; capaç de comprendre les dues naturaleses: la masculina i la femenina».

3 En el pla formal, destaca especialment l’ús de la segona persona. A qui s’adreça el poema?

10 Fes un exercici de transtextualitat i busca punts de contacte entre aquesta obra de Woolf i les novel·les: La meta-

4 Des del punt de vista del contingut, és l’autor mateix qui fa la pregunta clau: què signifiquen les Ítaques? El viatge

morfosi, de Kafka, Un ianqui a la cort del rei Artús, de Mark Twain i La màquina del temps, de H. G. Wells.

d’Ulisses es pren com a símbol. Explica’l. La poesia de finals del segle XIX i del XX

BATX IL L ERAT L I T ER ATUR A UN IV E R S AL

317

La novel·la del segle XX

369

BATXILLERAT LITERATURA UNIVERSAL

MATERIAL PER A L’ALUMNE I PER AL PROFESSOR BA

Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-4031-3

Proposta didàctica ISBN 978-84-218-4054-2 Inclou la programació de curs i d’aula i el solucionari.

DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DEL LLIBRE A LES PÀGINES 28-29 DEL CATÀLEG. BATX IL L ERAT L I T ER ATUR A UN IV E R S AL

Literatura i arts plàstiques

FRANCESC INFANTE

LES LITERATURES CLÀSSIQUES EL MITE COM A GERMEN DE LA LITERATURA

DVD DE L’ALUMNE

ACTIVITAT La creació d’un heroi mitològic Les narracions mitològiques difoses per la tradició oral constitueixen la font d’on va beure la literatura. En aquesta activitat et proposem que creïs un relat mític.

Conté 23 vídeos que relacionen obres i períodes literaris amb la música, les arts plàstiques i el cinema.

Després de mirar: • El vídeo de Literatura i arts plàstiques corresponent a aquesta unitat: El mite com a germen de la literatura • La pel·lícula Superman (1942, de Dave Fleischer) que trobaràs a www.ecasals.net/Batxillerat/ Literatura universal/Activitats web Defineix: • La trama del teu relat. • La creació del personatge/s (heroi/s i antagonista/es). • Els atributs dels personatges. • El punt dèbil de l’heroi/s.

Activitats interactives disponibles a ecasals.cat

Finalment fes un disseny, en llapis o a color, de cada un dels personatges que intervenen en el mite.

EL SEGLE DE LES LLUMS SOMNIANT L’ARQUITECTURA MODERNA

ACTIVITAT

É A la recerca de l’arquitectura modernaJUAN JOS

i cinema Literatura

MUÑOZ

L’arquitectura és l’art de dissenyar i construir l’espai habitable. El lloc privilegiat per a l’arquitectura és la ciutat, ja que allí els diversos edificis i estils conviuen harmonitzats per la planificació urbanística.

En aquesta activitat et proposem que cataloguis els edificis més significatius de la teva ciutat: EMA ÀSSIQUES LICS EN EL CIN TURES CL ES BÍBde mirar: Després LES LITERA MITES I TEM ES, • El vídeo de Literatura i arts plàstiques corresponent a, aquesta de Jean-unitat: Somniant l’arquitectura moLLEGEND rac (1990) derna de Berge Cyrano • Els vídeos que cret de en els links següents: controbaràs T a: estudi meem Les cin ACTIVITA al 1 Fragments de la pel·lícula El ventre d’un arquitecte, de Peter Greenaway, que va popularitzar l’obra el·la que ica l en la nov ros i Psi de Boulée: leu, el qua donzella molt bon r-li El mite d’E neau tor llatí Apu ana una ppe de l’escrip que Psique era Paul Ra cle per dem re per http://www.youtube.com/watch?v=SbN0pmWtDZs&feature=related a través bat r a un ora nst explica ens ha arri http://www.youtube.com/watch?v=7_Cs4-_sXE8 d’or) ens esperat, va recórre , on acudiria un mo cap a un e que l’As Psi com a de la noia, des d’una muntanya fort la transporta que no li La llegend (també coneguda i El pare de al cim molt nciat. Tot un vent tamorfosis nseguia casar-se. abandonés la filla havia anu vocada un del pare, indicar que a amb gran dolor el marit que l’oracle cap monstre. Pro a la proque no aco acle li va visita bla pas laplàstiques que se salt ment i arts ajuda, i l’or Un cop abandonad1 auLiteratura Editorial Casals, S.A. cada nit , no li sem ària nstre, Psi est pal ressament tractar d’un mo un jove extraordin laqu exp casar-s’hi. it En hib de és ptuós. palau. Fina té pro que s’ha reix que ar. pulsa del palau sum cara perquè ho asseguren m. Descob noia, l’ex la er-s’hi cas manes, quetimat mentre ell dor confiança de la deessa per pod pot veure seves ger l’es la des que en una de dia per les mina el rostre de adat per qual, enf que converteixi Psi madame el il·lu i per or, ició XVIII s l’am le hib 1897 pel ana a Zeu en el seg el déu de rita l’any tia, escrit i Eros dem bell: Eros, en més gerac, esc la i la bès ben junts, ano de Ber a la gran pantalla adatxí, i de La bel ment aca dut posterior l’ora de teatre Cyr esp ha estat b el relat del poeta amb rano), el paper del Cyrano afinitats am umont, i ardieu (Cy El drama b José Ferrer en El relat té madame de Bea Gérard Dep laude Carrière. per i Rostand. a am ve n, tad ond n-C neu rdo rpre c. Jea Ville francès Edm 0 per Michael Go i genialment inte Rappeneau i de matogràfi eau de 195 dramaturg tral i el cine sió: l’any Jean-Paul Rappen ristian). El guió és ent el gènere tea verbal. d’una oca ra (Ch cès tam ez òpe fec 0 pel fran a) i Vincent Pér binar per teix en una l’any 199 xan la conver ert de com roc franchet (Ro teatre bar en les el gran enc rins, com l’original, Anne Bro típic d’un 1990 té tot i nt and del bie fins sió alex l’am ns, sos La ver que mostra ant les declamacio eny de producció ació en ver dur antològica La declam El diss a l’Osseqüència són extraordinaris sió de Gordon. inacions amb una al a ver cinc nom la s’inicia bilitat visu molt més estàtic . Va tenir La pel·lícu e narratiu i la mo la suggerent nt en això preciosista, real i cès. El ritm masses, supera sonatge barroc per nt de un bie s és un am escene romàntic at, poeta ix recrear tes, sold st drama aconsegue sta d’aque i de Descar en gascó, en reprotagoni amic de Molière e car. le XVII. El 5), personatg s. Aquest defecte nça del seg gerac (1619-165 converteix aquest e, nt gro lloc a la Fra a i sensibl de Ber tand suradame L’acció té Savinien Cyrano ficció. Ros geix un nas desme , una dona cultivad ano– molt ciacièn Cyr tor rmes de ant, i li afe la Roxana real, Hec de la literatura de meva iny exuber seu amor a la bel –un company d’a erit, tu la a i precursor caràcter i un eng el teu esp r el istian fort n, fa arribar , («Jo seré ix mostra a de Chr istia sut rad ede Chr mo nas imp marca el jove està ena el poeta enta i li ho fes en ent de la físic el turm qüència. Roxana li falta, l’hi ofereix li escriu com si olució del sentim per la seva l’elo que n l’ev amor mor que com ell, a . L’ànima cartes d’a orosos provocara squeter a sentir superficial am mo és de les bell però qual, a trav Aquests missatger la bellesa del jove el »), or. per bellesa jardí de el seu am ció inicial té lloc al Roxana tot à de sentir l’atrac n. ena, que esta esc de Christia que passar és de Cyrano. có. En aqu u que són e a del bal MERITXELL MARTÍ , que cre ànima –qu en l’escen aules de Cyrano . al clímax par als, S.A amb les e s’arriba a oria l Cas act alid Edit er En el terc jove queda embad la , ana Rox LITERATURA ORIENTAL i cinema EL MÓN MÀGIC D’ORIENT

Literatura i música

Literatura

ACTIVITAT Joe Hisaishi i la banda sonora d’El viatge de Chihiro (2001, Hayao Miyazaki) La gran superproducció de Miyazaki va inspirar una bonica banda sonora composta per Joe Hisaishi, de la qual has sentit diversos fragments en el vídeo de Literatura i música d’aquesta unitat. Es pot afirmar que aquesta obra musical s’adapta com un guant versàtil a la narració visual, ja que té la capacitat de transformar-se en cada situació. És per això que la música d’El viatge de Chihiro aconsegueix recrear tot l’espectre emocional de la pel·lícula, i tant la música com la imatge esdevenen molt més suggerents pel fet que l’una s’amara dels colors de l’altra. Misteri, màgia, acció, èpica, melancolia, inquietud, els elements més moderns al costat dels més tradicionals… tots els sentiments estan recollits i amplificats per la banda sonora en moments d’un simfonisme espectacular i de notes de piano íntim, barrejats amb sons i girs musicals que remeten a la tradició musical del Japó.

1 Ara treballaràs com ho fan els productors musicals. Escolta els àudios d’El viatge de Chihiro i a continuació mira els tres fragments de la pel·lícula sense so. Relaciona cada àudio amb una escena, fixant-te en l’adequació de la imatge, l’acció i el so. Després torna a mirar els vídeos amb so i comprova si ho has encertat. A www.ecasals.net / Batxillerat / Literatura universal / Activitats web trobaràs els àudios a la teva disposició. http://www.youtube.com/watch?v=1xWkPzK2P08&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=phfKFULZ2i4 (des de el 02’07’’ fins a 03’13’’) http://www.youtube.com/watch?v=D-oox6Ee8eI

2 Torna a escoltar els talls d’àudio següents i digues quins et sembla que remeten a la música de tradició oriental i quins a la de tradició occidental. Classifica’ls en dos grups i justifica raonadament la tria. A www.ecasals.net / Batxillerat / Literatura universal / Activitats web tens els àudios a la teva disposició. «Sense rostre» (fins a 0’25’’) «La sisena estació» (fins a 0’54’’) «El retorn» (0’ 36’’) «Aquell estiu» (fins a 2’29’’) «En fer-se fosc» (fins a 0’54’’) «El petit drac» (fins a 1’47’’) «Com cansa treballar!» (fins a 1’26’’) «Un altre cop» (fins a 2’31’’)) «De nuevo» (hasta 2’31’’) 1

BATX IL L ERAT L I T ER ATUR A UN IV E R S AL

Literatura i música

Editorial Casals, S.A.

BATXILLERAT LITERATURA UNIVERSAL

Literatures orientals

CONTINGUTS DEL LLIBRE DE L’ALUMNE

DVD

–Context històric, social i cultural de les primeres civilitzacions –Les literatures mesopotàmiques: Codi d’Hammurabi, Poema de la Creació i Poema de Gilgamesh –La literatura egípcia –La literatura índia. El període vèdic: samhitas, brahmanas, sutras. El període postvèdic: Mahabharata i Ramayana. La literatura búdica. El drama, la poesia lírica, la faulística i la narrativa –La Bíblia: l’Antic Testament i el Nou Testament. El Talmud –L’Alcorà –La literatura xinesa

Literatura i cinema Relacions entre llegendes, mites grecs i temes bíblics, i obres cinematogràfiques que han sortit a partir d’aquestes narracions. El mite d’Amor i Psique en el cinema: Cyrano de Bergerac (1990), de Jean-Paul Rappeneau

Comentari de text: «La creació», Gènesi I, 1-31

Literatura clàssica

–Context històric, social i cultural –La literatura grega: la creació literària grega i les seves èpoques – La poesia èpica: el naixement de l’èpica, la Ilíada i l’Odissea –La poesia lírica: modalitats líriques i els grans poetes. Safo, Alceu i Píndar –El teatre grec: orígens del teatre. La tragèdia i els seus autors: Èsquil, Sòfocles i Eurípides. La comèdia i els seus autors: Aristòfanes i Menandre – La literatura llatina: trets i manifestacions creatives –La poesia èpica: els períodes èpics. L’Eneida –La poesia lírica i didàctica: les composicions. Virgili, Catul, Ovidi i Horaci. L’epigrama –El teatre llatí: els gèneres i la representació teatral. La comèdia i els seus autors: Plaute i Terenci. La tragèdia

Literatura i arts plàstiques El mite com a germen de la literatura. L’heroi contra la bèstia: Teseu – David – Sígfrid – Superman Literatura i música La valquíria de Brunilda, heroïna de la mitologia nòrdica

Comentari de text: Els perses, d’Èsquil

Literatura medieval

– Context històric, social i cultural –Les literatures nacionals –Els cants èpics. Les cançons de gesta: la Cançó de Rotllan i els Nibelungs. Els poemes cavallerescos: el cicle artúric – La lírica medieval. La lírica popular tradicional: cantigues i nadales. La lírica culta: els trobadors i la poesia provençal. Els grans poetes personals: Villon i Ausiàs March. La poesia dels goliards. La poesia arabigoandalusa –Narracions en vers: els fabliaux, el Roman de Renart i el Roman de la Rose –Els narradors del «mester de clerecía»: Berceo i l’Arcipreste de Hita –El conte: Les mil i una nits –Els grans narradors: Ramon Llull i Chaucer –Els llibres de cavalleries –El teatre medieval: el teatre i els seus gèneres. El teatre religiós i profà: farses i danses de la mort

Literatura i música La dama de Shalott Literatura i cinema L’èpica i els herois en el cinema. La forja heroica

Comentari de text: El cavaller del lleó, de Chrétien de Troyes

–Context històric, social i cultural: els canvis del món i la nova visió de l’home. El pas de l’edat mitjana al Renaixement

Renaixement –Humanisme i Renaixement i classicisme –El Renaixement italià i la seva influència a Europa. El «dolce stil novo». El petrarquisme i els nous temes i estils de la lírica europea: el Cançoner. Dante Alighieri i la Divina Comèdia. Giovanni Boccaccio i el Decameró –Renaixement i Classicisme a França: Montaigne i el naixement de l’assaig. François Rabelais. El teatre francès en els segles xvi i xvii: el teatre barroc i el teatre clàssic: Pierre Corneille i Jean Racine. Molière: L’avar i El malalt imaginari. El mite de Don Juan i les repercussions posteriors –El teatre isabelí a Anglaterra: Shakespeare i la seva influència en el teatre universal. Macbeth, Otel·lo i Hamlet. Romeu i Julieta i la creació de personatges universals

Literatura i música Shakespeare: Romeu i Julieta i la concepció de l’amor impossible en relació amb el ballet de Prokofiev i la balada rock de Dire Straits Literatura i cinema Shakespeare en el cinema. Adaptació cinematogràfica d’Enric V, de Kenneth Branagh (1989). Estudi de Ser o no ser (1942), d’Ernst Lubitsch

Guia de lectura: Hamlet, de William Shakespeare

El segle de les llums

–Context històric, social i cultural: el sorgiment de l’esperit crític –Principals corrents literaris del segle xviii: Postbarroc, Neoclassicisme i Preromanticisme. Els gèneres literaris en el segle xviii –L’assaig a França: les idees de la Il·lustració. L’Enciclopèdia. Montesquieu, Voltaire i Rousseau – L’assaig a Itàlia, Anglaterra, Portugal i Alemanya –La novel·la del segle xviii. La narrativa anglesa: el naixement de la novel·la burgesa. La narrativa francesa: novel·la il·lustrada i sentimental. La narrativa alemanya: del classicisme al Romanticisme. Els hereus de Cervantes i de la picaresca: Jonathan Swift, Henry Fielding, Daniel Defoe –La poesia en el segle xviii. La poesia francesa: la poesia il·lustrada. La poesia anglesa: Alexander Pope. La poesia a Portugal: els àrcades. La poesia a Itàlia: Parinni. La poesia a Alemanya: el classicisme – El teatre en el segle xviii. El teatre francès: la comèdia burgesa. El teatre italià: música i teatre. El teatre anglès: els actors. El teatre alemany

Literatura i arts plàstiques Somiant l’arquitectura moderna. L’arquitectura visionària de Boullée i Ledoux Literatura i música Fígaro i el naixement d’una nova consciència Literatura i cinema Les adaptacions cinematogràfiques de les grans obres de la literatura. Estudi i comparació d’escenes de Sentit i sensibilitat (1995), d’Ang Lee

Valoració d’una obra: Viatges de Gulliver, de Jonathan Swift

BATX IL L ERAT L I T ER ATUR A UN IV E R S AL

CONTINGUTS DEL LLIBRE DE L’ALUMNE

DVD

– Context històric, social i cultural de la primera meitat del segle xix –El Romanticisme: definició i característiques

Literatura i arts plàstiques La pintura d’història contemporània: Géricault, el Rai de la Medusa

El moviment – El Romanticisme: Sturm und Drang. Schiller i Goethe romàntic –El Romanticisme a Alemanya: Novalis, Hölderlin

– El Romanticisme a Anglaterra. Precedents: Shelley, Keats, lord Byron. La novel·la històrica: Walter Scott i la seva influència posterior: Victor Hugo i Alexandre Dumas –El Romanticisme a França. El romanticisme conservador: Victor Hugo –El Romanticisme a Itàlia: Leopardi –El teatre romàntic –Els grans mites del Romanticisme: Frankenstein, Prometeu, Caïm, Faust Valoració d’una obra: Els miserables, de Victor Hugo

El Realisme i el Naturalisme

– Context històric, social i cultural de la segona meitat del segle xix –El Realisme i el Naturalisme –La novel·la francesa: Stendhal, Honoré de Balzac, Gustave Flaubert i Émile Zola –La novel·la russa: Tolstoi i Dostoievski – La novel·la anglosaxona: Charles Dickens, les germanes Brontë i Henry James – La literatura americana: Edgar Allan Poe, Herman Melville, Marc Twain Comentari de text: Eugénie Grandet, d’Honoré de Balzac Guia de lectura: Oliver Twist, de Charles Dickens

La poesia del segle xx

–La poesia del canvi del segle xix al segle xx. L’arrencada de la modernitat poètica: de Baudelaire al simbolisme. Rainer Maria Rilke i l’espiritualitat germànica. Yeats i el ressorgiment dels mites celtes. La renovació poètica de Walt Whitman: Fulles d’herba –La poesia del primer quart del segle xx. Poesia expressionista. Ezra Pound, T. S. Eliot, Pessoa i Kavafis. Surrealisme: Reverdy, Éluard, Artaud – La poesia des de la Segona Guerra Mundial. Poesia anglesa: Dylan Thomas, poesia beat i poesia negra – Nous corrents poètics Guia de lectura: Antologia poètica

Literatura i música Goethe, el mite de Faust Literatura i cinema Frankenstein i el mite de Prometeu en el cinema. El doctor Frankenstein i el seu monstre a la gran pantalla Literatura i música Oliver Twist, el musical Literatura i cinema El paper de la dona en la novel·la del segle xix i la seva influència en el cinema. Moby Dick: comparació entre la novel·la i l’adaptació cinematogràfica Literatura i arts plàstiques Constantin Guys, el pintor de la vida moderna. El «flaneur». La metròpolis davant la naturalesa Literatura i música El simbolisme i les noves formes de pensament a finals dels segles xix i xx Literatura i cinema El cinema com a art literari de masses El surrealisme

La novel·la del segle xx

–Context històric, social i cultural del món contemporani –Caracterització de la novel·la del segle xx –Corrents narratius fins a la Segona Guerra Mundial. Els continuadors de la novel·la realista: Henry James i Joseph Conrad. El naixement de nous gèneres novel·lescos. La narrativa avantguardista. Els grans renovadors: James Joyce i el Cercle de Bloomsbury, Marcel Proust, Thomas Mann i Franz Kafka. La Generació Perduda americana: Ernest Hemingway, Francis Scott Fitzgerald, John Dos Passos, John Steinbeck, William Faulkner. La novel·la existencialista: Jean-Paul Sartre, Simone de Beauvoir i Albert Camus. El neorealisme italià: Elio Vittorini, Cesare Pavese, Italo Calvino –Corrents posteriors a la Segona Guerra Mundial. El Nouveau Roman: Robbe-Grillet, Michel Butor, Marguerite Duras i Claude Simon. La novel·la de misteri: Patricia Highsmith, John Le Carré, Graham Greene i Ken Follet. La narrativa beat: William Burroughs. El «nou periodisme»: Truman Capote, Tom Wolfe, Norman Mailer, Hunter S. Thompson. La novel·la històrica. La narrativa fantàstica. La narrativa hispanoamericana. La novel·la crítica contemporània

Literatura i música L’heroi contemporani Literatura i cinema Les grans pel·lícules i guions cinematogràfics del segle xx

Comentari de text: A la recerca del temps perdut. Pel cantó de Swann, de Marcel Proust

El teatre del segle xx

–Transformacions del teatre en l’últim terç del segle xix: el teatre realista. Del teatre romàntic al teatre realista. Dramaturgs realistes renovadors: Txèkhov, Visen, Strindberg – La revolució teatral del segle xx: innovacions en els aspectes teòrics del teatre. El teatre lliure. André Antoine i la relació de l’actor amb el públic. Mètode de Stanislavski: identificació de l’actor amb el personatge. M. Reinhart i Piscator: tractament de l’escenografia. El teatre nu: Meyerhold. El distanciament crític: Bertolt Brecht –Tendències teatrals de la primera meitat del segle xx. Teatre d’avantguarda: Jarry, teatre expressionista, teatre de la crueltat. Teatre èpic d’entreguerra: Brecht –Tendències teatrals de la segona meitat del segle xx. El teatre existencialista: Sartre i Camus. El teatre de l’absurd: Ionesco i Becket. El realisme crític. El teatre anglès: els «joves irats». El teatre nord-americà: Arthur Miller i Tennessee Williams –Aportacions del teatre experimental a partir dels anys 60 –El repte del teatre en els últims anys

Literatura i arts plàstiques Del ritus al mite i viceversa. El teatre ritual, Beuys, l’accionisme, la instal·lació i la performance

Comentari de text: Una casa de nines, d’Henrik Ibsen; Sis personatges en busca d’autor, de Luigi Pirandello; Diàlegs per a fugitius, de Bertolt Brecht

BATX IL L ERAT L I T ER ATUR A UN IV E R S AL

PLA LECTOR

El Pla Lector d’Editorial Casals ofereix lectures que milloren la competència lectora i desenvolupen l’hàbit lector dels alumnes.

Cada títol del nostre Pla Lector disposa del material didàctic següent:

Amb autors internacionals de prestigi, com el nord-americà Avi i l’irlandès Roddy Doyle.

Amb autors catalans reconeguts, com Àngel Burgas i Anna Cabeza.

Una guia de lectura en format paper. Unes activitats multimèdia associades,

que inclouen comprensió d’àudios, NOVETAT de les proves de diagnòstic. Un test autoavaluable que registra els tres processos de comprensió lectora de PISA.

PL A L ECTOR L L ENGUA CATAL AN A I L ITE R ATUR A

Troba fàcilment tot el material didàctic de les lectures a:

Exit rècord, col·lecció de clàssics moderns. ESO. Títols avalats per la crítica i aclamats pels lectors.

Clàssics universals ESO I BATXILLERAT. Dotze grans traduccions de clàssics de la literatura universal per a 4t d’ESO i 2n de Batxillerat. Inclouen quadern documental.

PL A L ECTOR L L ENGUA CATAL AN A I L ITE R ATUR A

bambulector.cat Amplia aquesta informació al NOU catàleg 2015

MATERIAL COMPLEMENTARI COMPETÈNCIES A PUNT! ESO Activitats sobre comprensió lectora i coneixements i destreses de llengua, més 9 proves per quadern basades en els models d’avaluació diagnòstica i les proves PISA. Llibre de l’alumne fungible, solucionari i taules de seguiment i informe final. Autora: Remei Barberà 64 pàgines

Competències a punt! 1 ISBN 978-84-218-5313-9 Competències a punt! 2 ISBN 978-84-218-5314-6 Competències a punt! 3 ISBN 978-84-218-5315-3 Competències a punt! 4 ISBN 978-84-218-5316-0

MATERIAL COM PL EME NTA R I L L E N GUA CATAL AN A I L I T ER AT U R A

REFORÇ DE LLENGUA ESO Activitats d’ortografia, lèxic, gramàtica, lingüística del text i literatura. Quaderns fungibles amb solucionari i un quadríptic amb els conceptes fonamentals de Llengua catalana i literatura. Autors: Andrés Mínguez Gallego, Miquel Salvo Ramos 160 pàgines

Reforç de Llengua 1 ISBN 978-84-218-3659-0 Reforç de Llengua 2 ISBN 978-84-218-3660-6

MATERIAL COM PL EME NTA R I L L E N GUA CATAL AN A I L I T ER AT U R A

ecasals.cat PORTAL DE RECURSOS EDUCATIUS I LLIBRES DIGITALS D’EDITORIAL CASALS

RECURSOS DIGITALS DE L’ALUMNE

RECURSOS DIGITALS DEL PROFESSOR

L’alumne té accés a tots els recursos digitals referenciats al llibre sense necessitat de registrar-se. En dues modalitats: Navegables on-line a ecasals.cat Descarregables per a la consulta off-line

El professor, amb registre previ, té accés a: Programacions Proposta didàctica Llibre digital on-line amb una llicència gratuïta per al professor Es pot descarregar els seus recursos i els dels alumnes per a la consulta off-line.

ecasals. cat L L ENGUA CATAL AN A I L ITE R ATUR A

TOTS ELS RECURSOS ASSOCIATS ALS TEUS LLIBRES D’ESO I BATXILLERAT EN UN SOL ESPAI.

Visita ecasals.cat i podràs consultar una unitat de mostra de totes les novetats. Servei personalitzat d’assessorament i suport tècnic al docent: docencia@editorialcasals.cat

LLIBRE DIGITAL Llibre on-line amb les característiques següents: Àmplia oferta de recursos digitals especialitzats que es troben en el context de cada pàgina i apartat. Amb la Proposta didàctica integrada, visible només per al professor, i les solucions en el context de cada activitat. Amb la possibilitat d’incorporar els recursos i activitats propis. En els llibres d’ESO, totes les activitats es poden fer on-line. En els llibres de Batxillerat, hi ha disponibles les avaluacions autoavaluables on-line. Amb un mur de comunicació on-line que permet conversar amb els alumnes i compartir informacions. S’adapta a tots els dispositius: pissarra digital, netbook, ordinador i tauleta.

COMPATIBILITAT AMB PLATAFORMES EVA Els llibres digitals eCasals es poden integrar en l’entorn Moodle i en les plataformes EVA presents a Catalunya. Admet el protocol Marsupial.

MODALITAT DEL LLIBRE DIGITAL OFF-LINE PER A TAULETES Els llibres d’Editorial Casals també estan disponibles en format off-line per a tauletes a la plataforma

ecasals. cat L L ENGUA CATAL AN A I L ITE R ATUR A

STC1501

editorialcasals.cat ecasals.cat bambulector.cat

NOU PROJECTE DE SECUNDÀRIA I BATXILLERAT El millor aliat per formar alumnes competents!

Contacta amb el teu delegat comercial per sol·licitar mostres. Atenció al client Tel. 902 107 007 casals@editorialcasals.com