INCLOU DVD
ELS TEUS RECURSOS DIGITALS A:
LLENGUA CATALANA I LITERATURA 4
www.ecasals.net/alumnes/llengua4eso
LLENGUA CATALANA I LITERATURA 4
R. Barberà, P. Cornellas, P. Martí, P. Moreno, E. Navarro, M. Pin, A. Reina
LLENGUA CATALANA 4 coberta CAT cs5.5.indd 1
14/03/12 12:27
Lite_eso4_02_lengu_lite:eso 01/03/12 20:22 Página 218
LITERATURA DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA
COMUNICACIÓ ORAL
[ESCOLTAR-PARLAR]
Fem camí amb el cinema
2
Ramon Llull, les quatre grans cròniques i el primer humanisme Comunicació oral Escoltar: Cinema. Parlar: Diàleg. Literatura Ramon Llull: vida i obra. Les quatre grans cròniques. Jaume I i El Llibre dels feits. La cancelleria reial. El primer humanisme. Francesco Petrarca. El sonet. Literatura i art: La conquesta de Mallorca: la crònica d’un moment estel·lar de la corona catalana. Literatura i cinema: El món dels cavallers i les cròniques. Ruta literària: Llull, de trobador a creador de la prosa catalana.
TÍTOL DE LA PEL·LÍCULA: Jaume I, memòria d’un rei (2009), d’Enric Calpena. SINOPSI: Breu recorregut per la vida i l’obra de Jaume I. Les seves memòries, el Libre dels feits, serveixen de punt de referència i, en aquest trajecte, Pasqual Maragall ens fa de guia i d’acompanyant. Amb ell, i amb una colla d’especialistes que van aportant dades i van confegint, de mica en mica, la biografia del rei Jaume, visitem alguns dels seus indrets més significatius: Ripoll, Montsó, Mallorca, València, Barcelona...
ACTIVITATS 1 Els diversos especialistes destaquen la importància de
Autoavaluació
l’obra. Per quin motiu és única en el context de les monarquies europees de l’època? Segons els especialistes, hi ha dos motius que porten el rei a escriure les seves memòries: un que ell mateix deixa clar i un altre que es pot deduir. Quines són aquestes dues finalitats? 2 On es guarda la còpia més antiga que conservem del
Llibre dels feits? Qui la va encarregar? A partir de quin document?
Competències a punt! Competència social i ciutadana Reflex del nostre pas per la història, des de Pere I el Catòlic fins a Pere II el Cerimoniós, en les nostres quatre grans cròniques. Competència lingüística Penetració de la nostra llengua i cultura a través de la cancelleria reial de Pere II el Cerimoniós. Competència social i ciutadana Canvis socials i de mentalitat que van esdevenir durant l’Humanisme i que van suposar la ruptura amb el món medieval. [2I8]
3 Què són les caplletres? Què contenen les d’aquesta
còpia del Llibre dels feits? Què vol dir que la imatge està “idealitzada”? 4 A l’audiovisual, el lingüista Jordi Bruguera diu que a
la crònica “predomina molt la llengua parlada”. Per parelles, informeu-vos sobre algun dels fets cabdals de la vida de Jaume I i utilitzeu la informació que hàgiu obtingut per preparar un diàleg entre el rei i l’escrivà a qui explica o dicta les seves memòries. Penseu que el rei utilitzava el plural majestàtic (nós) per referir-se a ell mateix, però que el seu estil era planer, i contenia diàlegs, exemples i exclamacions. L’escrivà també devia fer preguntes al rei i se li dirigia amb la forma de tractament vós.
Lite_eso4_02_lengu_lite:eso 01/03/12 20:22 Página 219
2
LITERATURA
[ELS SEGLES XIII-XIV]
SEGLES xIII I xIV 1229 Jaume I organitza una expedició que conquereix Mallorca.
1230 Unió de Castella i Lleó. 1232-1492 Regne nazarí, darrera dinastia musulmana a Granada. Final de l’Al-Andalus.
1238 Nova expedició de Jaume I, que conquereix València i, posteriorment, tot el País Valencià.
1243 Inici de la construcció de les drassanes gòtiques de Barcelona.
1244 Conquesta de la fortalesa càtara de Montsegur: final de la croada dels albigesos. Jaume I i Alfons de Castella defineixen els límits dels seus territoris.
1249-1258 Constitució de l’organització municipal de Barcelona.
1258 Tractat de Corbeil entre Lluís IX de França i Jaume I. Aquest s’obliga a no reivindicar les terres occitanes perdudes pel seu pare Pere I.
Segona meitat del segle xIII Catedrals de Barcelona, Tarragona, València...
1258-1272 Consolat de Mar a Barcelona. 1266 Jaume I conquereix Múrcia, que cedeix als castellans atenent el tractat subscrit 22 anys abans.
1270 Vuitena i darrera croada. 1276 Mort de Jaume I. En el seu testament, Jaume I divideix les seves possessions: la Catalunya Nord, les illes Balears (menys Menorca, encara sarraïna) i la ciutat de Montpeller passen a Jaume, i el País Valencià, Aragó i el Principat, a l’hereu Pere.
1281 La noblesa catalana, que havia estat rebel a la corona, queda sotmesa definitivament a Pere II el Gran.
1282 Conquesta de Sicília per Pere el Gran. Casat amb Constança de Sicília, va fer valer els seus drets sobre l’illa.
1287 Alfons II el Franc, fill de Pere el Gran, conquesta Menorca.
1302-1311 Els almogàvers són mercenaris catalanoaragonesos que viuen de la guerra. El rei de Constantinoble demana el seu ajut per defensar el seu imperi dels turcs. D’aquesta manera es va estenent el domini català pel Mediterrani.
1304-1321 Dates aproximades de l’inici i de l’acabament de la Divina Comèdia, de Dant. Al llarg del segle XIV, neix a Itàlia l’humanisme: ascensió de la burgesia, creació de les primeres ciutats, nova concepció social de l’home, replantejament religiós, retorn a la cultura clàssica...
1309 Trasllat de la Santa Seu a Avinyó. 1323-1324 Campanya de Sardenya per l’infant Alfons, futur Alfons III el Benigne, nét de Pere el Gran, per restituir l’illa a la Corona d’Aragó a la qual pertanyia per un tractat anterior.
1329-1393 Construcció de l’església de Santa Maria del Mar. 1330 Libro de buen amor, de Juan Ruiz, Arcipreste de Hita. 1335 Libro del Conde Lucanor, de Juan Manuel. 1337 Inici de la Guerra dels Cent Anys entre França i Anglaterra.
1343-1344 Ja durant el regnat de Pere el Cerimoniós, conquesta i annexió de les illes Balears i de la Catalunya Nord a la corona de Barcelona.
1347-1348 La fam i la pesta negra, que assolen tot Europa, arriben a Catalunya i produeixen una gran mortaldat.
1349-1351 El Decameró, de Boccaccio. 1354 Pere el Cerimoniós, fill d’Alfons el Benigne, conquereix definitivament Sardenya. Entra a l’Alguer i el repobla amb catalans.
Segona meitat del segle xIV i principis del xV Creació de les diputacions, institucions de caràcter econòmic i administratiu.
1358-1359 Es crea la Diputació del General o Generalitat (anomenada així perquè representa la generalitat del país).
1377 Retorn de la Santa Seu a Roma. 1378-1417 Gran Cisma d’Occident. A causa de la divisió dels cardenals francesos i italians, que volien, uns i altres, un papa del seu país, l’Església es divideix i, durant 39 anys, hi ha dos papes –un a Avinyó i un a Roma– i fins i tot tres – Avinyó, Roma i Pisa. Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, l’organització i el funcionament de la Generalitat evolucionen favorablement. A principis del segle XV, el seu perfeccionament ja és ostensible.
1387 Mor Pere el Cerimoniós. 1393 Fundació dels Jocs Florals de Barcelona. [219]
Lite_eso4_02_lengu_lite:eso 01/03/12 20:22 Página 220
2
LITERATURA
[ELS SEGLES XIII-XIV]
1. Ramon Llull 1.1 Vida L’activitat d’alguns dels trobadors catalans –els de la segona meitat del segle XIII– té lloc quan Ramon Llull ja ha escrit alguns dels seus llibres. Així doncs, l’obra dels darrers trobadors i la de Llull coexisteixen. Ramon Llull neix, segurament, a ciutat de Mallorca, entre els anys 1232 i 1235. De jove –entre els 25 i els 32 anys–, va dur una vida cortesana. Al començament, potser a la cort de Jaume I El Conqueridor i, després, probablement, a la del seu fill Jaume, quan encara no era el rei Jaume II, nom amb el qual heretaria el regne de Mallorca. Llull es va casar i va tenir dos fills, i també va viure, paral·lelament, altres històries amoroses. En aquesta època, va conrear la poesia trobadoresca. Entre el 1262 i el 1265, es converteix a la religió cristiana. Se separa de la seva muller i dels seus fills i decideix servir Déu. A partir d’ara, els seus tres grans objectius seran:
Qui és Ramon Llull? Web del Centre de Documentació Ramon Llull.
• convertir els infidels, • escriure llibres que els facin entendre els seus errors, • crear escoles on s’ensenyin diferents llengües –sobretot l’àrab– que permetin formar missioners de l’única religió vertadera. Ell mateix es va estar preparant a ciutat de Mallorca, durant nou anys, per poder portar a terme aquesta tasca. Cap al 1275, i després de comprovar que, malgrat haver viscut de jove com un cortesà, l’obra de Llull sobre les veritats de la fe és ara del tot consistent, l’infant Jaume li atorga els mitjans necessaris per construir un col·legi de llengües a Miramar (entre Valldemossa i Deià). Pocs anys després, inicia els seus grans viatges per Europa, Àsia i Àfrica, amb diverses estades a Montpeller, que pertanyia aleshores al regne de Mallorca. Aquests viatges tenen un objectiu molt clar: donar a conèixer la veritable fe i explicar-la. Parlarà amb gent humil, amb intel·lectuals de pensament divers, a les universitats... I anirà escrivint els seus llibres de manera ininterrompuda. Viurà moments molt difícils i, més d’una vegada, els seus actes posaran la seva vida en perill. Sembla que va morir a Mallorca entre els anys 1315 i 1316.
ACTIVITATS 1 L’autor de No·l prenatz lo fals marit, que hem citat a la primera unitat, és més
o menys contemporani a Ramon Llull. De qui estem parlant? 2 Quin és el nom amb què és habitualment coneguda ciutat de Mallorca? 3 Hem dit que un dels objectius que es va marcar Ramon Llull després de la Web amb el mapa dels viatges de Ramon Llull.
[220]
seva conversió va ser «... crear escoles on s’ensenyin diferents llengües –sobretot l’àrab– que permetin formar missioners de l’única religió vertadera». Explica el perquè.
Lite_eso4_02_lengu_lite:eso 01/03/12 20:22 Página 221
2 1.2 Obra Ramon Llull va escriure en quatre llengües: el català, l’àrab, el llatí i en un provençal força catalanitzat en les seves obres en vers (ja hem dit que els poetes catalans no escriuran completament en català fins a Ausiàs March). Són 243 obres pel cap baix, que el converteixen en un dels autors més prolífics de la nostra literatura. Efectivament, Llull va escriure poesia. No oblidem, per exemple, que, de jove, va ser trobador i que és molt probable, per tant, que fos l’autor d’un bon nombre de poemes amorosos que, malauradament, no s’han conservat. Tanmateix, és la seva obra en prosa la que el situa en un lloc preeminent de la història de la literatura catalana. És impossible citar i comentar el conjunt de l’obra lul·liana que és, com ja s’ha dit, d’una gran vastitud. Ens limitarem, doncs, a parlar breument d’alguns dels seus llibres, a reproduir-ne uns quants fragments i a proposar, finalment, un comentari de text.
1.2.1 Llibre de contemplació en Déu Llibre extensíssim. Escrit en català cap a l’any 1272, si bé el mateix autor afirma que l’havia escrit primer en àrab. El text lloa Déu i li demana glòria i benedicció. Llull exterioritza la seva alegria perquè Déu existeix i perquè també existeixen l’home i els seus semblants. A nosaltres, que hem estudiat la poesia trobadoresca en la unitat anterior, ens interessa molt especialment el capítol en què parla dels trobadors i dels joglars, la majoria dels quals critica durament. El que creu que haurien de fer queda ben clar en aquest paràgraf: «L’art, Sènyer, de joglaria començà en vós a loar e en vós a beneir; e per açó foren atrobats estruments e voltes e lais e sons novells, ab què hom s’alegràs en vós».
1.2.2 Llibre d’Evast e de Aloma e de Blanquerna son fill Conegut generalment com el Blanquerna. Escrit entre el 1283 i el 1286. Dividit en cinc parts, explica, en la primera, la vida d’Evast, d’Aloma i del seu fill que, als divuit anys, abandona la casa familiar per fer vida ermitana. Les quatre parts següents se centren en la figura de Blanquerna: abat d’un convent, bisbe, Papa i, finalment, ermità, el tipus de vida que sempre havia desitjat. El Blanquerna és una novel·la, un romanç, el roman francès. De fet, en la segona part, el seu protagonista arriba a salvar una donzella de l’assetjament d’un cavaller.
LITERATURA
[ELS SEGLES XIII-XIV]
ACTIVITATS Llibre de contemplació en Déu 4 Per què creus que critica dura-
ment trobadors i joglars? Què té a veure això amb la seva biografia? 5 Amb l’ajut del professor, intenta
traduir al català actual el petit paràgraf que reproduïm. 6 Si ja ho has fet i l’has entès bé, et
deus haver adonat que Llull diu que «L’art de joglaria començà...». Una lectura atenta de tot el paràgraf et descobrirà una confusió. Amb què es confon Ramon Llull en aquest escrit?
Llibre d’Amich e Amat 7 Quina relació pots establir entre
els mots catalans novel·la i romanç i el mot francès roman? 8 Digues quin moment de la història
de la literatura, que ja hem estudiat, et recorda el final de l’últim punt: «(Blanquerna) arriba a salvar una donzella de l’assetjament d’un cavaller». (Per contestar aquestes dues preguntes, pots rellegir, de la unitat 1, la introducció de l’apartat Les novel·les de cavallers: el cicle artúric).
1.2.3 Llibre d’Amich e Amat Inclòs en el Blanquerna, però sovint estudiat independentment. Llibre adreçat als ermitans als quals els ha de servir d’ensenyament i de guia. Compost de versicles molt breus, suposadament un per a cada dia de l’any, segons afirma el mateix autor al pròleg («...aytants versses con ha dies en l’ayn...»). Curiosament, però, a cap dels manuscrits que ens han pervingut de l’obra no hi ha els 365 o 366 versicles que esperàvem trobar-hi. Els seus elements centrals són tres: • l’Amic (l’home), • l’Amat (Crist), • l’Amor.
ruta literària Llull, de trobador a creador de la prosa catalana.
[221]
Lite_eso4_02_lengu_lite:eso 01/03/12 20:22 Página 222
2
LITERATURA
[ELS SEGLES XIII-XIV]
ACTIVITATS Llibre d’Amich e Amat 9 Llegeix aquests versicles i respon les preguntes.
43 Tocava l’amich a la porta de son amat ab colp d’amor, sperança. Ohia l’amat lo colp de son amich ab humilitat, pietat, pasciència, caritat. Obriren les portes deÿtat e humanitat; e entrava l’amich veer son amat. 230 Demanaren a l’amich qui era son amat. Respòs que ço qui·l fahia amar, desirar, languir, suspirar, plorar, scarnir, murir. 231 Demanaren a l’amat qui era son amich. Respòs que aquell qui per honrar e loar sos honraments no duptava nulles coses, e qui a totes coses renunciava per obeir sos manaments e sos consells. 235 –Digues, foll, d’on has tes necessitats? Respòs: - De pensaments e de desirar , adorar, treballar, perseverança. –E d’on has totes aquestes coses? Respòs: - D’amor. –E d’on has amor? –De mon amat. –E d’on has ton amat? –De si mateix tant solament.
a Ja has vist que, si estàs atent, pots llegir sense gaires dificultats el text de Llull que et proposem. De totes maneres, amb l’ajut del professor, prova de fer-ne una traducció aproximada, ni que sigui oralment. b Versicle 43: què deu voler dir que «Tocava l’amich a la porta de son amat...» i, ja al final, que «... entrava l’amich veer son amat»? c Versicle 230: quan li demanen a l’amic qui és el seu amat, el primer respon que el seu amat ho és tot. Quines són les paraules amb què ho expressa Llull? d Versicle 231: ara és a l’amat a qui li pregunta qui és el seu amic. Què respon? e Versicle 235: quina és la diferència entre l’última resposta del foll i les tres anteriors? f Versicle 287: al final, l’autor del versicle pretén que l’ermità que el llegeixi reflexioni sobre allò que li ha dit. De quina frase estem parlant? g Qui és el foll que s’esmenta en els versicles 235 i 287? h Consulta el diccionari normatiu: què és un versicle?
L’amor i Ramon Llull
287 –Foll, digues, què és amor? Respòs que amor es aquella cosa qui los franchs met en servitut e a los serfs dóna libertat. E és qüestió a qual és pus prop amor, o a libertat o a servitut. Edició crítica d’Albert Soler i Llopart, Editorial Barcino.
[222]
En el Llibre d’Amich e Amat es reprodueix una bellíssima definició sobre l’amor que apareix en el versicle 228 i que és una mostra més de la poesia que impregna sovint la prosa de Llull: «Amor és mar tribulada de ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge».
Lite_eso4_02_lengu_lite:eso 01/03/12 20:22 Página 223
2 1.2.4 Llibre de meravelles Escrit entre 1288 i 1289. Té nou parts i un epíleg. Parla del llarg procés d’aprenentatge del jove Fèlix que, guiat per moltes de les persones que es troba al llarg del seu trajecte, coneix la veritat espiritual, el món científic, la força dels elements de la natura, el pensament filosòfic i les realitats política i social. Fèlix acaba de monjo en una abadia, on morirà. El llibre s’obre amb l’episodi de la pastora que, sense el seu final tràgic –la mort de la pastora, devorada pel llop–, recordaria la pastorel·la trobadoresca.
LITERATURA
[ELS SEGLES XIII-XIV]
ACTIVITATS 10 Recordes què són una pastorel·la
i un debat poètic?
Ramon Llull, ciència i acció. Documental sobre la vida i l’obra de Ramon Llull.
1.2.5 Lo desconhort Escrit el 1295, o potser el 1305, és la més important de les seves obres en vers. És una llarga discussió –naturalment inventada– entre Llull i un ermità per assolir la conversió dels infidels i conquerir Terra Santa. Llull predica l’acció. L’ermità creu, en canvi, que la millor manera de servir Déu és la vida contemplativa. Al final, el primer convenç el segon. La discussió com a tècnica narrativa ens fa pensar, inevitablement, en els debats poètics dels trobadors provençals.
1.3 Llengua i estil de l’obra lul·liana Acabarem aquest llarg comentari sobre l’obra de Llull parlant una mica, encara que sigui breument, de la seva llengua i del seu estil. Precisem, d’entrada, que, si bé en vers, com ja hem dit, utilitza un català provençalitzat, Llull escriu les seves obres en prosa en un català magnífic i clar. És efectivament sorprenent que els seus textos es puguin llegir i entendre ara i avui sense gairebé cap dificultat. De lèxic molt ric, afegeix a la llengua força mots que llegim per primera vegada en els seus llibres. Del seu estil, se n’ha de destacar molt especialment la contínua utilització d’exemples, semblances, comparacions, similituds i metàfores, que pretenen facilitar al lector la comprensió de tot el que diu.
1.4 El llibre dins del llibre En alguns dels llibres de Ramon Llull hi ha situacions i personatges que ja havien aparegut en obres anteriors; es tracta d’una ambició de totalitat que ens remet a Chrétien i al cicle artúric, i de la voluntat conscient d’incloure el llibre dins del llibre. Blanquerna, per exemple, és un dels personatges amb què es troba Fèlix en el Llibre de meravelles, al final del qual es diu que, un cop Fèlix hagi mort, un altre monjo anirà pel món a explicar, justament, el Llibre de meravelles que hem llegit. Al final del Blanquerna, el protagonista també demanarà a un joglar que divulgui la lectura del romanç d’Evast i Blanquerna.
[223]
Lite_eso4_02_lengu_lite:eso 01/03/12 20:22 Página 224
2
LITERATURA
[ELS SEGLES XIII-XIV]
COMENTARI DE TExT Llibre de l’Orde de Cavalleria 11 Ara ja ens podem atrevir amb un comentari de text més o menys complet. El farem del Llibre de l’Orde de Cavalleria. És
un tractat breu, escrit entre 1275 i 1276, amb un pròleg i set capítols curts, i destinat a la formació del cavaller cristià. L’hem escollit perquè, per les seves característiques, ens permetrà establir relacions amb les novel·les de cavalleries estudiades en la unitat anterior. En reproduïm tres fragments de la mateixa edició crítica d’Albert Soler i Llopart, ja esmentada abans.
Enaxí com los juristes e·ls metges e·ls clergues an sciència e libres, e oen la lissó e aprenen lur offici per doctrina de letres, tant és honrat e alt l’orde de cavayler, que no tant solament abasta que a l’escuder sia mostrat l’orde de cavaylaria per pensar de cavayl ni per servir senyor ni per enar ab eyl en fet d’armes ni per altres coses semblants a aquestas; que enans seria covinent cosa que hom de l’orde de cavaylaria feés scola, e que fos sciència scrita en libres e que fos art mostrada, axí con són mostrades les altres sciències; e que los infants fiyls dels cavaylers, en lo començament, que apresessen la sciència qui pertany a cavaylaria e, enaprés, que fossen scuders e que enassen per les terres ab los cavaylers. Del capítol I: Del començament de cavayllaria
Offici de cavayler és mantenir vilves, òrfens, hòmens despoderats; cor, enaxí con és costuma e rahó que los majors ajuden a deffendre los menors, e los menors ajen refugi als majors, enaxí és costuma de l’orde de cavaylaria que, per ço cor és gran e honrat e poderós, sie en secors e en ajuda a aqueyls qui li són dejús en honrament e en forsa. Del capítol II: De l’offici qui pertany a cavayler
L’escuder, devant l’autar, se deu agenoylar, e que leu sos uyls a Déu, corporals e spirituals, e ses mans a Déu. E lo cavayler li deu senyir l’espaa, a significar castetat e justicia; e, en significança de caritat, deu besar s’escuder, e donar-li quexada per ço qui sie menbrant de so que promet e del gran càrrec a què s’obliga e de la gran honor que pren per l’orde de cavaylaria. Aprés que lo cavayler speritual e lo cavayler terrenal han complit lur offici en fer cavayler noveyl, lo cavayler noveyl deu cavalcar e deu-se mostrar a la gent, per so que tuyt sàpien que eyl és cavayler e que s’és obligat a mantenir e a deffendre la honor de cavaylaria; cor, on més de gents sabran sa cavayleria, major reffrenament aurà lo noveyl cavayler a fer nuyls fayliments qui sien contra son orde. Del capítol IV: De la manera segons la qual scuder deu reebre cavaylaria.
[224]
a Et demanem, en primer lloc, que expliquis molt resumidament quin és el tema de què tracta cada un d’aquests tres fragments. b Un cop ho hagis fet, et serà fàcil posar un nombre que indiqui l’ordre (I, II o IV) al darrere de cada un d’aquests enunciats: • Els cavallers han d’estar sempre disposats a ajudar els febles. • Amb la lectura i l’aprenentatge d’aquest llibre, els infants podran conèixer l’orde de cavalleria. • Quan l’escuder ja ha estat nomenat cavaller, s’ha de presentar davant de tothom. c Diu Llull que seria convenient que l’orde de cavalleria «... fos sciència scrita en libres e que fos art mostrada, axí com són mostrades les altres sciències». Aquesta comparació final, de fet, s’ha iniciat al principi. Escriu complet el segon terme d’aquesta comparació (capítol I). d Tenint en compte que Llull desitjava que els escuders «enassen per les terres ab los cavaylers», potser ja deus haver deduït què feia un escuder. Si no, cerca’n informació i explica-ho (capítoI I). e En quin paràgraf de Les novel·les de cavallers: el cicle artúric (unitat 1) es diu pràcticament el mateix que en el fragment que hem seleccionat del capítol II del Llibre de l’Orde de Cavalleria? f Qui són, per a Llull, els «...dejús en honrament e en forsa» (capítol II)? g Què s’entén en aquest text per castedat (capítol IV)? h Fixa’t en aquestes dues construccions, íntimament relacionades: «L’escuder, devant l’autar, se deu agenoylar, e que leu sos uyls a Déu, corporals e spirituals, e ses mans a Déu.» / «Aprés que lo cavayler speritual e lo cavayler terrenal han complit lur offici en fer cavayler noveyl...». Comenta-les (capítol IV). i Per què creus que Llull, ja convertit al cristianisme, es podia interessar per l’orde de cavalleria?
Lite_eso4_02_lengu_lite:eso 01/03/12 20:22 Página 225
2
LITERATURA
2. Les quatre grans cròniques
[ELS SEGLES XIII-XIV]
ACTIVITATS 12 Tenint en compte el que hem ex-
Ja hem explicat que, al llarg dels segles XII i XIII, l’època de la poesia trobadoresca, es recitaven també cançons de gesta. Però, si bé ens han pervingut una bona colla de cançons de gesta franceses, no ens n’ha arribat cap d’autor català. Tanmateix, hi ha prou dades que ens permeten assegurar que hi va haver, efectivament, una poesia èpica divulgada per joglars catalans. I també sabem –ho vam comentar quan parlàvem de Chrétien de Troyes– que molts textos narratius en vers es van reescriure ben aviat en prosa. Aquests dos fets potser ens permeten plantejar una hipòtesi: les nostres quatre grans cròniques són, alhora, obres completament personals dels seus autors i prosificacions de cançons de gesta desaparegudes, o de part d’aquestes cançons. Els estudis que han fet, sobre aquesta qüestió, els medievalistes més reconeguts ens porten a creure que, si més no en tres de les quatre cròniques, les prosificacions són abundants. Les quatre grans cròniques catalanes, vistes conjuntament, són un retall de la nostra història, des de Pere I el Catòlic (1177 – 1213) fins a Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), uns dos-cents anys. N’hi ha dues d’escrites per dos reis, cosa excepcional, perquè no coneixem cap altra llengua, tret del català, que ens hagi ofert les memòries personals de dos monarques. Totalment o en part, tres d’aquestes cròniques són autobiogràfiques.
plicat, podries dir-nos què entenem per prosificació? 13 Hem dit que aquest que hem
presentat és l’ordre de les quatre grans cròniques si tenim en compte la cronologia dels fets que s’hi narren. Però, si partim de les dates en què es van escriure, l’ordre seria diferent i es pot observar, aleshores, que hi ha una crònica que coincideix amb l’obra de Ramon Llull i amb els trobadors més tardans. Quina és?
Si les esmentem atenent les èpoques de què parlen, a fi que formin un corpus continuat i homogeni, l’ordre seria:
1 Llibre dels feits del rei en Jaume Acabat possiblement entre 1274 i 1275. Detallada narració autobiogràfica de Jaume I.
Literatura i art: La conquesta de Mallorca: la crònica d’un moment estel·lar de la corona catalana. Literatura i cinema: El món dels cavallers i les cròniques.
2 La crònica de Desclot Escrita entre 1283 i 1288 per Bernat Desclot, de qui gairebé no sabem res. És l’única que no té caràcter autobiogràfic. Està dedicada bàsicament a Pere II el Gran, fill de Jaume I.
3 La crònica de Muntaner Començada el 1325. Escrita per Ramon Muntaner, home de la cort, militar i aventurer. A banda del de Pere el Gran, abasta tres regnats més, que ell va conèixer.
4 La crònica de Pere el Cerimoniós Redactada, pel que sembla, entre 1363 i 1383. Segona autobiografia reial.
[225]
Lite_eso4_02_lengu_lite:eso 01/03/12 20:22 Página 226
2
LITERATURA
[ELS SEGLES XIII-XIV]
2.1 Jaume I i el Llibre dels feits Fill de Pere el Catòlic, Jaume I neix l’any 1208 i mor a València el 1276. Viu bona part de la seva infantesa, dels 3 als 9 anys, a Carcassona i a Montsó. Als 13 anys, és casat amb la infanta Elionor de Castella, que li dóna el primer dels seus onze fills. Als 19 anys aixafa l’intent de revolta dels nobles i certifica el seu poder indiscutible. Ben aviat arriba el període de les grans conquestes: Mallorca i València. Després, signarà el tractat de Corbeil (1258), ja esmentat en la cronologia històrica, conquerirà Múrcia i intentarà, sense èxit, una croada a Terra Santa. La importància històrica de Jaume I és indiscutible: farà possible l’expansió mediterrània de Catalunya, impulsarà el comerç, dinamitzarà la política amb la potenciació de lleis i institucions, i participarà en la redacció del que coneixerem com el Llibre del consolat de mar. Llibre dels feits Jaume I, rei que té un paper destacat en el Llibre dels feits i en dues cròniques més, les de Desclot i Muntaner.
És redactat pel mateix Jaume I en primera persona majestàtica, nós, si bé, de vegades, apareix algun jo. Amb un prefaci que pot ser que no sigui seu. Es divideix en quatre parts. La primera, fins a l’enfrontament amb els nobles, parla de la seva infantesa i de la seva primera joventut. La segona correspon, en part, a les conquestes de Mallorca i València. La tercera narra les batalles contra els sarraïns rebels després de les seves darreres victòries. I la quarta relata, entre altres coses, les últimes campanyes a València i la conquesta de Múrcia. Les parts més ben considerades pels especialistes són la segona i la quarta.
ACTIVITATS 14 Montsó és un lloc important en la biografia de Jaume I. No només hi va viure
entre els 6 i els 9 anys, sinó que hi va fer també molts dels seus aprenentatges, com pots veure a la pel·lícula d’Enric Calpena. On és Montsó? 15 Consulta la cronologia històrica i explica què fou el tractat de Corbeil. 16 Llegeix el text següent i la seva versió en català actual, que forma part d’una ver-
sió resumida del llibre, però que resulta clara i entenedora. Després, respon.
Miniatura d’una lletra capitular amb el bust de Jaume I del Llibre dels feits.
[226]
a Què és el nós majestàtic? En quina altra crònica creus que també apareix? Per què? b Busca al diccionari el significat de: dargues, encabritaren i espasada. c Explica què signifiquen aquestes dues frases: «E en aquells de peu dels crestians hac bé vint o treinta qui tenien los escuts abraçats...» / «...si que negú no gosava traure el braç per paor que de l’altra part vingués espaa que els ferís en la mà». d «E cridàvem: - Vergonya, cavallers.» Si llegeixes atentament el text i, per tant, tens en compte el context en què es troben aquestes frases, veuràs clarament que la paraula vergonya no té aquí el seu significat més habitual. Què vol dir en aquest text? e Si hi medites una mica, sabràs dir-nos a quin moment de la conquesta de Mallorca pertany aquest fragment. Raona-ho. f Construccions com «...recularen un poc...» ens fan adonar que aquesta versió de Francesc Machirant està escrita en valencià. De fet, ja hem parlat alguna altra vegada de F. Machirant i d’Edicions Bromera. Quan?
Lite_eso4_02_lengu_lite:eso 01/03/12 20:22 Página 227
2
LITERATURA
Ab tant, fo vengut lo Rei de Mallorques cavalcant en un cavall blanc, e ell havia nom Xech Abohehie, e cridà los seus : «Roddo», que vol tant dir com estar. E en aquells de peu dels crestians hac bé vint o treinta qui tenien los escuts abraçats, e d’altres servents que hi havia mesclats ab ells, e de l’altra part estaven los sarraïns ab les adargues e espaes treites, e de la una e de l’altra part no es gosaven escometre; e quan entraren los cavallers ab los cavalls guarnits anaren-los ferir. E era tanta la multitud de la gent dels sarraïns, que els pararen les llances, e els cavalls dreçaren-se, per ço car no podien passar per la espessea de les llances, si que hagren a fer la volta. E, en tant, feita la volta, tiraren-se atràs un poc, e anaren entrant los cavalls, tant que, quan hi hac bé de quaranta tro a cinquanta e els cavallers e els hòmens de peu que hi eren escudats eren tan prop dels sarraïns que ab les espaes se cuidaven ferir los uns els altres, si que negú no gosava traure el braç per paor que l’altra part vingués espaa que els ferís en la mà. E ab aitant los cavallers foren ja bé quaranta tro a cinquanta ab los cavalls armats , e endreçaren-se contra els sarraïns, e cridaren tots a una vou: –Ajuda-nos, sancta Maria, Mare de Nostre Senyor. E cridàvem: –Vergonya, cavallers. E anam-los ferir, e esvaïm-los.
[ELS SEGLES XIII-XIV]
Mentrestant, havia arribat el rei de Mallorca, que es deia Xeic Abohehie, cavalcant un cavall blanc i cridant als seus: “Roddo!”, que vol dir: “Resistiu”. Cristians de peu n’hi havia ben bé vint o trenta que tenien els escuts abraçats i, mesclats amb ells, hi havia els servents i, de l’altra part, hi havia els sarraïns amb les dargues. Tots amb les espases desembeinades però sense gosar atacar-se. Quan entraren els cavallers amb els cavalls guarnits, els moros els atacaren. Eren tants els sarraïns, que els pararen amb les llances. Els cavalls s’encabritaren perquè no podien passar a causa de la gran quantitat de llances que hi havia, i es veieren obligats a recular. Aleshores, després de fer mitja volta, recularen un poc i els cavalls anaren entrant fins que n’hi hagué uns quaranta o cinquanta. Els cavallers i els soldats de peu que duien escut estaven tan a prop dels sarraïns que, amb les espases, podien ferir-se mútuament, de manera que ningú no gosava treure el braç per por de rebre una espasada a la mà des de l’altra banda. Un poc després, quan els cavallers ja foren quaranta o cinquanta i amb els cavalls armats, es llançaren contra els sarraïns cridant tots a una veu: –Ajuda’ns santa Maria, Mare de Nostre Senyor! I nós cridàvem: –Vergonya, cavallers! Els atacàrem i els férem fugir.
Fragment del Llibre dels fets del rei en Jaume. Col·lecció «Els nostres autors», Edicions Bromera. Introducció, versió i notes: Francesc Machirant.
2.2 La cancelleria reial Destaquem finalment la tasca importantíssima de la cancelleria reial de Pere el Cerimoniós, decidit protector de les arts i de les lletres i, com ja hem dit, autor, entre altres obres, de la darrera de les quatre grans cròniques. Durant els cinquanta anys del seu regnat (1336-1387), aquesta cancelleria va mantenir, en els textos i en les manifestacions oficials, un català digne i de qualitat i va afavorir una important producció en prosa i una bona colla de notables traduccions d’altres llengües. Que la cultura es potenciï des de les grans institucions no és un fet gaire freqüent, i és per això que el que expliquem té molt d’interès. En tornarem a parlar a la darrera unitat d’aquest llibre.
ACTIVITATS 17 Què és una cancelleria? 18 Si tens en compte les dates de les morts de Ramon Llull, el nostre gran pro-
sista del XIII, i de Pere el Cerimoniós, l’últim gran cronista, ¿durant aproximadament quants anys va mantenir la cancelleria del rei, després de la mort de Llull, un català estàndard correcte i acurat?
Pere el Cerimoniós. [227]
Lite_eso4_02_lengu_lite:eso 01/03/12 20:22 Página 228
2
LITERATURA
[ELS SEGLES XIII-XIV]
3. El primer humanisme Milà Asti Saluzzo Gènova
El segle XIV és l’inici de la desaparició del món medieval, que donarà pas a noves concepcions i formes de vida. La noblesa feudal perd el seu poder i la societat s’organitza a l’entorn d’una nova classe social, la burgesia, que, enriquida amb el comerç i la indústria, té la protecció dels monarques i comença la construcció del que seran els estats moderns.
Venècia
Màntua Mòdena
Ferrara Bolònia
Lucca
Florència Siena CÒRSEGA Spoleta MAR ADRIÀTICA
Roma SARDENYA
Nàpols
Al mateix temps que aquesta nova classe burgesa de les ciutats domina la vida social i escampa la influència dels seus criteris i gustos, va minvant la influència de l’Església i de la religió sobre l’home del segle XIV, que tan intensa havia estat en els segles anteriors.
Salern
MAR TIRRENA
SICÍLIA MAR JÒNICA
Mapa d’Itàlia del segle XIV.
Tots aquests canvis es faran evidents en la manera de viure, en la manera d’actuar i de pensar. I també, és clar, en la cultura i, més específicament, en la literatura. Fins a les acaballes del segle XIII, ja hem dit que els focus més importants i actius de la literatura romànica són, d’una banda, el nord francès i, de l’altra, Provença i Catalunya. En arribar el segle XIV, el nucli d’aquesta literatura es desplaça a Itàlia, amb l’aparició de tres autors cabdals procedents de la rica Florència: primer, Dante Alighieri (1265-1321), culminació de la cultura de la tradició medieval, i, després, dos escriptors contemporanis, Giovanni Boccaccio (13131375), que mostra l’esperit maliciós i l’humor de vegades groller i de gust burgès, i Francesco Petrarca (1304-1374), punt de partida d’un nou moviment cultural conegut amb el nom d’humanisme.
Dante Alighieri.
Giovanni Boccaccio.
ACTIVITATS 19 Si consultes en un diccionari normatiu el significat dels mots burgès i burge-
sia, hi trobaràs diverses accepcions. Dedueix quines corresponen a l’època de què parlem i quina deu haver estat l’evolució d’aquestes paraules fins a significar el que avui signifiquen. 20 Recordes per què el nord francès, Provença i Catalunya eren, fins al final del XIII, els principals focus de la literatura romànica?
[228]
Lite_eso4_02_lengu_lite:eso 01/03/12 20:22 Página 229
2 3.1 L’humanisme L’humanisme és el nom que es dóna a aquesta època per subratllar que, a diferència de l’edat mitjana, durant la qual Déu era el punt de referència obligat del pensament i de la vida, la societat s’estructurarà, a partir d’ara, pensant en l’home, creient que l’home té prou autonomia per organitzar la seva existència, per transformar el món, i que ja no depèn només de la voluntat divina. Aquest moviment, l’humanisme, té el seu punt de partida, en el segle XIV, a les terres de la futura Itàlia, on floreix una societat burgesa altament renovadora, que veu en la cultura un mitjà més de distinció, ara que, en el nou ordre social de l’Estat, comencen a considerar-se caducats els títols feudals i tots els valors medievals –com el mateix idioma: el llatí eclesial. Per construir aquesta nova cultura, doncs, se cerquen nous models, i es troben en el seu passat, en el món clàssic grec i romà, que la cultura religiosa medieval havia ocultat. Aleshores, al mateix temps que comencen a aparèixer textos que no són de temàtica religiosa, escrits en llengua no llatina, neix tot un moviment de recuperació de la cultura clàssica.
LITERATURA
[ELS SEGLES XIII-XIV]
ACTIVITATS 21 Fixa’t en el significat de les parau-
les destacades i intenta explicar aquesta frase que resumeix el que acabem de dir: «La cultura medieval és teocèntrica, mentre que la del segle XIV esdevé antropocèntrica».
«Que existí, i potser encara tornarà, una edat més venturosa. Allò que hi ha al mig és porqueria...», escriu Petrarca, en el llatí clàssic que es complau a usar, per referir-se a l’intent de recuperació del classicisme. I fixem-nos que qualifica l’edat mitjana –«Allò que hi ha al mig»–, exagerant, de «porqueria».
3.2 Francesco Petrarca Nascut el 20 de juliol de 1304 a Arezzo, a prop de Florència, dedicà tota la seva vida a l’estudi apassionat dels autors clàssics llatins, que va recuperar de l’oblit i en va difondre l’admiració. Va escriure en llatí diverses obres que li valgueren l’honor de ser coronat poeta en una cerimònia multitudinària i luxosa a Roma, l’any 1341.
Pantocràtor de Sant Climent de Taüll, segle nent del teocentrisme.
XII.
Expo-
Si la seva labor en la llengua clàssica és important, encara ho és més el de la seva obra escrita en «vulgar», en la llengua tosca, com diu ell, de la seva regió, la Toscana, en la qual va compondre el seu Cançoner, que consta de 366 poemes, dels quals 317 són sonets. El tema del Cançoner és l’amor que sent per Laura, no sabem si sincer o només literari. Però el més important no és pas el tema, ja molt tractat per la poesia trobadoresca, sinó el fet que Petrarca és el primer a utilitzar-lo, més que per cantar la bellesa d’una dama, per expressar les sensacions que li crea aquest sentiment, per donar a conèixer la seva intimitat. Petrarca utilitza la seva experiència personal per mostrar-la, per compartir amb els lectors (ja no oïdors), més enllà dels segles i de la geografia, les sensacions íntimes, les contradiccions, les mancances o l’enyor, que són característiques exclusivament humanes. Laura serà un pretext perquè l’home es conegui i s’expressi. I Petrarca, un model poètic que perviurà al llarg Miniatura del Cançoner de Francesco Petrarca amb Laura coronant el poeta. Segle XIV. dels segles.
Home de Vitruvi, Leonardo da Vinci, 1492. Exponent de l’antropocentrisme.
22 Creus que aquest interès per la
cultura clàssica, que es dóna al mateix moment que l’aparició de la literatura en «vulgar», és una contradicció? Per què? 23 Què creus que vol dir literatura en
«vulgar»? [229]
Lite_eso4_02_lengu_lite:eso 01/03/12 20:22 Página 230
2
LITERATURA
[ELS SEGLES XIII-XIV]
ACTIVITATS 24 Presentem un sonet de Francesco Petrarca, en la seva llengua original i traduït al català. Llegit a poc a poc i amb
atenció, es pot entendre força bé la primera versió i comparar-la, aleshores, amb la del text traduït. La versió que oferim ha estat feta procurant respectar al màxim la mètrica, el ritme i la rima, tot conservant, alhora, el sentit del poema. Ho hem fet així perquè, especialment en poesia, la forma i el contingut van estretament lligats. L’estat d’ànim que vol expressar el poeta no pot ser traslladat amb una simple traducció paraula per paraula, perquè el to dels versos, com passa amb l’entonació quan parlem, forma part del que es vol dir. Els mots-rima de l’original són plans, qualitat que no hem sabut mantenir en la traducció (v. 9, 10, 12 i 13), de manera que es perd una mica el to reposat, suau i reflexiu del poema. Fixem-nos en el contingut que es desprèn de l’estructura del poema. És un dels elements que fan possible la seva extraordinària qualitat i confirma les característiques de la literatura humanista. Els quartets i el primer tercet parlen de sentiments generals, propis de totes les persones enamorades. Diuen, per exemple, que l’amor guia el poeta cap a la seva estimada, que la passió amorosa és cosa dels sentits i no de la raó i que ell se sent lligat a la dona que estima. El tercet final, en canvi, explica la realitat viscuda, la seva experiència convertida en matèria poètica: data i hora exacta en què va conèixer Laura. Només li faltava dir que la va trobar a Avinyó, a l’església de Santa Clara, tal com de fet, va passar.
Voglia mi sprona, Amor mi guida et scorge, Placer mi tira, Usanza mi trasporta, Speranza mi lusigna et riconforta et la man destra alcor già stanco porge; e’l misoero la prende, et non s’accorge di nostra cieca et disleale scorta: regnano i sensi, et la ragion è morta; de l’un vago desio l’altro risorge. Vertute, Honor, Bellezza, atto gentile, dolci paroleai be’ rami m’àn giunto ove soavemente il cor s’invesca.
Voler m’empeny, Amor entén i em guia, Plaer m’estira, Hàbit em transporta, Esperança m’anima i reconforta i amb la mà dreta el cor cansat atia; 5
10
Mille trecento ventisette, a punto su l’ora prima, il di sesto d’aprile, nel laberinto intrai, né veggio ond’esca.
i el malaurat la pren i no es malfia de nostra cega i deslleial escorta: els sentits regnen, i la raó és morta; un lleu desig un altre n’aparia. Virtut, Honor, Bellesa, un gest gentil i dolços mots als bells rams m’han lligat on suau s’enganxa el cor sense sortida.
5
10
Mil tres-cents vint-i-set, havent tocat ja l’hora prima, el dia sis d’abril, vaig entrar al laberint, no en veig l’eixida. Versió catalana de Pere Cornellas i Antoni Dalmases.
a Amb l’ajut del professor, llegeix en veu alta la traducció del poema, a poc a poc, fent totes les pauses que marquen els signes de puntuació. b Hem escrit més amunt que «...especialment en la poesia, la forma i el contingut van estretament lligats». Especialment en la poesia, és veritat, però forma i contingut són sempre indestriables. Sabries explicar per què? c Què són els mots-rima? d Busca al diccionari el significat d’aquestes paraules: atia, aparia i eixida
e Estableix la rima i la mètrica del poema. [230]
f Observa ara el text traduït i indica si s’hi produeix alguna sinalefa o alguna cesura. g Deus haver observat que Petrarca escriu amb majúscula un seguit de noms. Això es deu al fet que vol remarcar alguns dels recursos poètics més habituals. De quin recurs parlem? h Cada un d’aquests mots amb majúscula va lligat, sintàcticament, a un verb. Estableix aquestes relacions i fixa’t en el seu significat. Quina relació té això amb el tema del poema? i L’expressió «bells rams» és un recurs poètic. De quins rams ens parla? j Llegeix un altre cop el poema, busca-hi tres metàfores més i explica-les.
Lite_eso4_02_lengu_lite:eso 01/03/12 20:22 Página 231
2
LITERATURA
3.3 El sonet
[ELS SEGLES XIII-XIV]
ESQUEMA D’UN SONET
El sonet és una estrofa trobadoresca que Petrarca adopta com a forma poètica moderna i converteix en model, i que la poesia, amb variants estructurals diverses, utilitza encara avui. Està format per dos quartets i dos tercets. Els catorze versos, distribuïts en quatre estrofes, són sempre de rima consonant. En les dues primeres estrofes, els quartets, que presenten una unitat sintàctica i temàtica, plantegen el tema del poema. La forma que Petrarca estableix com a model exigeix que els quartets només tinguin dues rimes, que poden ser creuades (ABBA / ABBA) o encadenades (ABAB / ABAB). Pel que fa als tercets, poden tenir diverses disposicions de rima, i no sempre segueixen l’estructura que acabem de veure en aquest poema de Petrarca (CDE / DCE). Quant al contingut, habitualment el primer tercet reprèn la idea inicial dels quartets, el darrer conclou i sintetitza el tema o bé aclareix els motius de l’estat d’ànim del poeta. Si observem amb cura el sonet de Petrarca que hem escollit, ens adonarem que, efectivament, en el primer tercet es reprenen les personificacions – «Virtut, Honor, Bellesa»– que ja havien aparegut en l’estrofa inicial –«Voler, Amor, Plaer, Hàbit, Esperança»–,i que en el darrer vers del segon tercet el poeta explica l’estat en què es troba –«vaig entrar al laberint, no en veig l’eixida».
————— ————— ————— —————
A B B A
A B A B
————— ————— ————— —————
A B B A
A B A B
————— ————— —————
C C D D C E
————— ————— —————
D D C C D E
La mètrica és d’art major. Són decasíl·labs.
ACTIVITATS 25 Compara el ritme dels versos del sonet de Petrarca, la intenció del tema amorós i les imatges poètiques, amb aquest
fragment del trobador provençal Raimbaut d’Aurenga (segle XIII). No chant per auzel ni per flor ni per neu ni per gelada ni neis per freich ni per calor ni per reverdir la prada; ni per nuill autr’esbaudimen non chan ni non fui chantaire mas per midonz, en cui m’enten, car és del món la bellaire”
No canto per l’ocell ni per la flor ni per la neu ni per la gelada ni tampoc pel fred o per la calor ni pel reverdir de la prada; ni per cap altra joia no canto ni vaig ésser cantor, sinó per la meva dama, a qui serveixo, car és la més bella del món.
26 Escriu una narració de la trobada de Petrarca amb Laura, el 6 d’abril de 1327, a Avinyó. Imagina el paisatge o busca
un gravat o una fotografia de la ciutat. El més important és que en detallis l’ambient, l’aspecte dels personatges, les mirades que intercanvien, el que pensen i senten, tenint en compte que no es parlen. Pots fer-ho des del punt de vista d’ell (com en el poema), o del d’ella (de qui ho ignorem tot). O, fins i tot, en tercera persona omniscient. Igualment, pots narrar l’escena com si succeís en el mateix moment en què escrius o com si ja hagués succeït fa molt de temps. (Recorda que el narrador omniscient en tercera persona és aquell que ho sap tot, del que escriu i del que ha d’escriure).
[231]
Lite_eso4_02_lengu_lite:eso 01/03/12 20:23 Página 232
2
COMPETÈNCIES A PUNT!
Comentari de text Farem un comentari de l’Arbre de filosofia d’amor, de Ramon Llull, escrit a París el 1298. L’hem triat perquè, en certa manera, complementa el Libre d’Amich et Amat, que ja coneixes, amb els seus tres mateixos protagonistes: l’Amic (l’home), l’Amat (Déu) i l’Amor. Tanmateix, la resta són personatges al·legòrics –Prudència, Saviesa, Voluntat...– i el llibre adquireix, per tant, un caràcter simbòlic. L’arbre és el símbol central i les set parts que componen el llibre s’hi refereixen: les arrels, el tronc, les branques, els rams, les fulles, les flors i els fruits. Reproduïm les definicions simples que a la primera part dóna l’autor de molts dels seus personatges al·legòrics.
Bonea és so per què bo fa bé e per què bona cosa és ésser e mala no ésser. Granea és so per què bonea, duració, poder e les altres raïls són grans. Duració és so per què bonea, granea e les altres raïls duren. Poder és so per què bonea, granea e les altres poden ésser so que són e poden fer so que fan. Saviea és so per què savi entén sàviament. Volentat és so ab què hom voll bonea, granea e les altres. Vertut és so qui fa ixir de bondat vertuós bonificar e de granea vertuós magnificar, e enaxí de les altres. Veritat és so per qui són veres coses. Glòria és ço en qui an repòs bonea, granea i les altres. Differència és so per què bonea, granea e les altres són clares raons e reials. Concordansa és so per qui bonea, granea e les altres, en una e en moltes coses, an concordansa. Contrarietat és so per què moltes coses són contràries. Comensament és so qui és denant a totes coses per comensar. Mijà és so qui està enfre comensament e fi e qui sap a la natura d’amdós. Fi és so en qui comensament à repòs. Majoritat é ymage e semblansa de granea de bondat, duració e les altres. Egaltat és subject en qui ha repòs la concordansa de bondat, granea i les altres. Menoritat és so qui és prob a no res, e és semblansa de poca bonea, granea e les altres. Amor és corda ab la qual està l’amic ligat a son amat. Fragment de De les raïls de filosofia d’amor.
[232]
Lite_eso4_02_lengu_lite:eso 01/03/12 20:23 Página 233
PROVA D’AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA Qüestions
2 Què és el Consolat de Mar?
1 Explica què és un personatge al·legòric. Què és, per tant,
una al·legoria? Què vol dir que un llibre té caràcter simbòlic? 2 Com passa amb la major part de l’obra de Llull, el sig-
nificat general d’aquestes definicions és perfectament comprensible. Fixa’t, a més, que l’autor repeteix, en una mateixa definició, termes de la mateixa família de paraules per fer-la encara més entenedora. Per exemple: «Saviea és so per què savi entén sàviament.» Tenint en compte això, sabries dir-nos què són la Granea, el Mijà i l’Egaltat? 3 D’aquestes dinou definicions, però, n’hi ha vuit en què
Llull no fa això que acabem de dir. Quines són? Llibre del Consolat de Mar.
4 Quin és l’únic d’aquests dinou enunciats que es refereix
clarament a una cosa que no és bona?
3 Busca informació sobre Dante i Boccaccio, i digues
quines són les seves obres més importants. 5 Per què creus que Llull escriu «Amor és corda ab la qual
està l’amic ligat a son amat» al final de tot i amb un petit espai que separa aquesta definició de la resta? Altres qüestions 1 Hem dit que la història de Catalunya que narren les qua-
tre grans cròniques abasta un període d’uns dos-cents anys. Però si volguéssim saber el temps que transcorre des que es va escriure la primera fins que es va acabar la quarta, de quants anys parlaríem aproximadament? 2 Per què va ser especialment important la cancelleria reial
de Pere el Cerimoniós? 3 Quines són les característiques fonamentals del l’huma-
nisme?
L’infern, cant XIX. Gravat de la sèrie de Gustave Doré sobre La divina comèdia, de Dante Alighieri, 1883.
4 Per què Petrarca defineix l’edat mitjana com una «por-
queria»? 5 Què és un sonet?
Ampliem 1 Quan hem parlat del final del Llibre de meravelles, hem dit
que, després de la mort de Fèlix, un altre monjo anirà pel món a explicar el llibre. El nom que Llull dóna al seu protagonista, Fèlix, no és pas casual. Existeix un personatge mitològic de nom molt semblant. Què ens en saps dir? Quina relació té el seu nom amb el final del llibre de Llull?
Joves protagonistes del Decameró, de Boccaccio, representats per John William Waterhouse, 1916. [233]