ESO BA
El nou projecte educatiu ESO BA
Treballa i avalua per competències amb Codi obert segons el nou Decret d’avaluació 2018
1.
Assolir les competències bàsiques de l’àmbit al qual pertany cada àrea i dels àmbits transversals per a l’aprenentatge permanent: nou paradigma en l’educació. Necessitat i obligació tenidos «saber» al «saber fer» i de l’«aprendre» a l’«aprendre a aprendre». D’aquesta manera, s’aporta una visió dinàmica de l’educació orientada a aconseguir les competències bàsiques de l’àmbit al qual pertany cada àrea, així com de l’àmbit personal i social i del digital per promoure l’aprenentatge permanent.
Tal com recull el Decret 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, per aconseguir que les competències clau tinguin un impacte real en la formació del nostre alumnat i no siguin la simple definició d’un concepte, és fonamental reformular els mètodes d’ensenyament i aprenentatge perquè permetin passar del
A mode de exemple, codifiquem d’aquesta manera els diferents àmbits inclosos en cada àrea:
Àmbit lingüístic: dimensió de comprensió lectora
Àmbit artístic: dimensió d’expressió, interpretació i creació
Personal i social
1 4
Matemàtic
Cultura i valors ètics Religió Filosofia
Matemàtiques
Àmbits i matèries
Educació física
Social CS: Geografia i Història Cultura Clàssica Economia
Educació física
Emprenedoria
Cientifico -tecnològic
Artístic Música Educació visual i plàstica Arts escèniques i dansa
CN Física i Química CN Biologia i Geologia Ciències aplicades Tecnologia TIC Informàtica Cultura científica
Integrem a cada àrea els diferents àmbits que conformen el currículum de l’educació secundària obligatòria. Marquem a peu de pàgina les competències bàsiques pròpies de l’àmbit de l’àrea i, amb una icona, els altres àmbits previstos. Oferim les programacions de la matèria segons les directrius del nou Decret d’avaluació 2018, i es tenen en compte àmbits, dimensions, competències bàsiques i continguts clau.
Global / Ciència i tecnologia
L’origen de la Terra
Descriure els fenòmens relacionats amb la rotació i la trans-
Identificar les idees principals sobre l’origen de l’Univers.
lació, i la seva importància per a la vida.
Identificar les característiques que fan que la Terra sigui
Conèixer i criticar el geocentrisme i l’heliocentrisme.
Llatí
activitats 5
Global / Ciència i tecnologia
El dia més llarg de l’any
Llengua castellana i Literatura Aranès Llengües estrangeres
Cultura i valors
Àmbit personal i social: dimensió d’aprendre a aprendre
Lingüístic Llengua catalana i Literatura
Àmbit lingüístic: dimensió de comunicació oral
Àmbit matemàtic: dimensió de resolució de problemes
El 21 de juny, quan l’hemisferi nord celebri el seu dia més llarg, els australians tindran el dia més curt. A Melbourne, Austràlia, el Sol sortirà a les 7.36 i es pondrà a les 17.08, per tant, proporcionarà 9 hores i 32 minuts de llum. Compara el dia d’avui amb el dia més llarg de l’any a l’hemisferi sud, que serà el 22 de desembre, en què el Sol sortirà a les 5.55 i es pondrà a les 20.42, de manera que proporcionarà 14 hores i 47 minuts de llum. El president de la Societat Astronòmica, el senyor Perry Vlahos, va dir que l’existència de canvis d’estacions als hemisferis nord i sud estava relacionat amb els 23 graus d’inclinació de l’eix de la Terra. Prova PISA alliberada 1 Descriu. Quina frase explica per què hi ha dia i nit a la Terra? a La Terra gira al voltant del seu eix. b El Sol gira al voltant del seu eix. c L’eix de la Terra està inclinat. d La Terra gira al voltant del Sol.
habitable.
Mira el vídeo i respon les qüestions. L’origen del nostre planeta 1 Identifica. El vídeo comença fa 4400 milions d’anys. Quants anys han passat des que es va originar l’Univers? Com es va originar? 2 Observa. En un moment del vídeo, s’afirma: «Aquest món aquàtic, tòxic i inhabitable». Quines característiques tenia aquella Terra primigènia que la feien inhabitable?
4 Raona. Què devia passar perquè es fes habitable? Elabora una hipòtesi raonada.
6
2 Identifica. Com s’anomena el 21 de juny a Europa? I a Melbourne? 3 Raona. Si l’eix de la Terra no estigués inclinat, les estacions serien iguals? Com serien?
Àmbit personal i social: dimensió d’aprendre a aprendre
3 Descriu. Quines característiques té avui dia que hi fan possible la vida?
Global / Ciència i tecnologia
Les marees es moren?
Àmbit matemàtic: dimensió de raonament i prova
Interpretar els esquemes i els fenòmens causats pel moviment de la Terra, la Lluna i el Sol (fases lunars, eclipsis i marees) i la seva importància per a la vida.
4 Representa. El dibuix representa els raigs del Sol il·luminant la Terra. Torna a dibuixar el globus terraqüi perquè sigui el dia més curt a Melbourne. Després, situa-hi l’eix de la Terra, l’hemisferi nord, l’hemisferi sud, l’equador i la ciutat de Melbourne. Posa etiquetes a totes les respostes.
A
B Llum del Sol
Melbourne
1 Identifica. Quin tipus de marea hi ha a A? I a B? 2 Interpreta. Quant de temps ha passat entre A i B?
5 Interpreta. Quan es diu que el Sol sortirà a les 5.55, quin model de l’Univers s’està utilitzant? Com et sembla que s’hauria de dir?
Competències científiques: 1 (act. 4, 6), 2 (act. 4), 3 (act. 5), 5 (act. 4, 5, 6)
3 Representa. Les marees són conseqüència del moviment del Sol i la Lluna. Fes els esquemes dels altres fenòmens que també es produeixen a causa de la seva acció.
31
Bio ESO1 CAT/CAST.indb 31
24/1/19 16:14
Física i Química 3 ESO
Digital
Àmbit lingüístic: dimensió d’expressió escrita
2
3
2.
3.
Contextualitzar per posar en acció els aprenentatges Per treballar per competències es necessita un aprenentatge contextualitzat que estigui relacionat amb continguts concrets, i que permetin donar respostes a les situacions i als problemes que es plantegen.
Contextualitzar per aconseguir un aprenentatge significatiu
El treball en context aconsegueix que les diverses disciplines donin sentit a tot allò que l’alumnat observa del món que l’envolta i, alhora, l’observació que efectua dona sentit a les diferents disciplines i permet que la construcció de coneixements sigui significativa.
Matemàtiques aplicades a un context professional
9
Mates en context 7
El terme pastilla es fa servir per designar de forma genèrica els comprimits, que és el terme científic. És una forma farmacèutica sòlida que s’obté per compressió dels seus ingredients, que prèviament s’han reduït a pols. Pot tenir un pes de fins a 1 g, i la seva mesura depèn de la seva forma i dels seus components. Per mesurar-ne les dimensions, es pot fer servir un nònius o peu de rei, que té una precisió d’1 dècima de mil·límetre, o un cargol micromètric o pàlmer, la precisió del qual és d’1 centèsima de mil·límetre i fins i tot d’1 micra.
6 Tenint en compte la resposta del problema 5, entre quins dos valors es troben les mesures reals del comprimit? 7 Si el diàmetre i l’alçària del comprimit han de ser 6 mm i 3 mm, respectivament, i un comprimit no és vàlid si les seves mesures varien més del 5 %, s’acceptarà o es rebutjarà un comprimit de 6,2 mm de diàmetre i 2,8 mm d’alçària? Raona la resposta després de fer els càlculs necessaris. 8 Amb quin instrument es deuen haver pres les mesures anteriors? 9
Tenint en consideració la precisió dels instruments de mesura de les dimensions dels comprimits, quin instrument consideres més adequat per als comprimits que s’envasen en un blíster i per als que s’envasen en pots?
•A prenentatge basat en problemes Contextualització per vincular diversos coneixements de la mateixa àrea sobre un mateix problema.
10 En mesurar l’alçària del comprimit del problema 7 amb tres cargols micromètrics diferents, s’han obtingut aquestes mesures: 3,036 mm, 2,966 mm i 3,120 mm. Quin aparell és més precís? Argumenta: 4, 5, 7, 8, 9
Matematitza: 1, 2, 3, 6, 10
Problemes 1 S’han pesat uns comprimits de 250 mg en una bàscula i s’han obtingut aquests resultats (en mil·ligrams): 251
248
251
250
251
252
254
251
249
247
Calcula la mitjana de les dades i la desviació típica. 2 Tenint en compte que l’exactitud és la diferència entre la mesura obtinguda i la mesura real i que la precisió és la desviació típica, determina l’exactitud i la precisió de la balança del problema 1.
8 AM AL AC Professional Quant dura exactament un any terrestre? Un any és el temps que la Terra triga a fer la volta al voltant del Sol. Aquest valor no és un nombre exacte de dies. La mesura és de 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 46 segons. El nostre calendari és de 365 dies; cada quatre anys s’hi afegeix un dia de més per compensar la diferència amb el valor real.
252
248
252
252
251
249
250
248
250
251
Bàscula 3:
249
251
248
251
252
251
248
251
247
248
Bàscula 4:
251,3
249,4
251,9
248,7
251,3
248,7
250,9
248,8
252,1
249,9
4 Quina és la bàscula més exacta? I la més precisa? Raona les respostes. Competències matemàtiques: 2, 5, 7 (act. 7); 2, 8 (act. 8).
21 de març (equinocci de primavera)
21 de juny (solstici d’estiu)
Estiu
Tardor
Primavera
23 de setembre (equinocci de tardor) Primavera
• Centre d’interès Unitat de treball que articula diferents coneixements al voltant d’un nucli operatiu o context.
Òrbita el·líptica
Hivern
3 Calcula l’exactitud i la precisió de les bàscules següents, en què s’han pesat les pastilles anteriors: Bàscula 2:
•S ituacions d’aprenentatge i activitats en context Contextualització per vincular els continguts que es treballen en els diversos apartats dins de cada unitat didàctica. •P rojectes trimestrals: aprenentatge basat en projectes Contextualització per vincular diverses àrees de coneixement.
activitats finals 5 Es mesuren les dimensions d’un comprimit cilíndric de 650 mg i s’obtenen les dades següents: 6,123 mm de diàmetre i 2,894 mm d’alçària. Explica raonadament amb quin instrument s’han calculat aquestes mesures.
AM AL AC Professional Mesurem pastilles
En la proposta de Codi obert es fan servir mètodes d’ensenyament i aprenentatge en context (situacions d’aprenentatge en context, activitats contextualitzades, projectes, materials digitals, etc.). D’aquesta manera es treballa per competències d’una forma efectiva en disposar d’una multitud de recursos creats especialment per a aquest propòsit.
Hivern
Tardor
Estiu 21 de desembre (solstici d’hivern)
Problemes 1 Comprova si és cert que el temps que excedeix els 365 dies dona lloc a un dia més cada quatre anys. 2 Si no és cert, raona si s’obté una aproximació per excés o per defecte. 3 En el cas que sigui una aproximació, calcula l’error absolut que es comet i el percentatge d’error. Matematitza: 1, 3
Argumenta: 2
261
MATES 3 ESO.indb 261
9/4/19 19:20
Matemàtiques acadèmiques-aplicades 3 ESO
4
5
Quan es treballa amb situacions d’aprenentatge contextualitzades s’ofereixen molts elements didàctics que són clau i que faciliten el procés d’ensenyament i aprenentatge.
Igual que passa amb les situacions d’aprenentatge en context, els projectes de Codi obert estan dissenyats i contextualitzats, de manera que permeten treballar les diferents capacitats i competències d’una forma integral i transversal amb altres àrees de coneixement, a través de la metodologia d’aprenentatge basat en projectes.
Procés científic treballat
Pregunta motivadora
Integrar amb altres disciplines i d’una forma transversal les diverses matèries en el coneixement global de l’alumnat, per desenvolupar així un projecte basat en contextos reals. Estàndards d’aprenentatge relacionats amb l’activitat que es planteja
Competències necessàries
Pregunta conductora
Seqüenciació d’activitats
W
1
1
situació d’aprenentatge
De què està fet el que ens envolta? AP
Aprèn a... Formular hipòtesis per explicar fenòmens quotidians mitjançant teories i models.
Personal / Fronteres de la ciència i la tecnologia
Ítem 1. Materials quotidians
PROJECTE
Conèixer I posar en pràctica estratègies i hàbits que intervenen en el propi aprentatge. .
Begudes energètiques
Ítem 2. Naturals o sintètics? Naturals
Sintètics o artificials
Roca
Paper
Cotó
Elastà
Carbó
Plàstic
Coure
Preguntes motivadores que susciten l’interès de l’alumnat
Acer
Llana
Pneumàtic
GRAFIT
Habilitats científiques
Analitza i conclou
Conclou
1 En l’ítem 1 hi ha fotos de diversos objectes que pots trobar en un parc; en l’ítem 2 tens una taula amb la classificació d’alguns materials en naturals i sintètics. Quina relació hi ha entre la informació dels dos ítems? Saps classificar els elements que et trobes en un parc en naturals i sintètics? En què et basaries per fer-ho?
Preguntes i activitats guia (heurística)
2 Intenta relacionar les qualitats dels materials del parc (si són sòlids o líquids, durs o tous...) amb el que s’explica en l’ítem 3 sobre el diamant i el grafit. En general, com creus que pot ser l’estructura interna dels materials?
Comunicació i argumentació
PRESENTACIÓ DEL PROJECTE
QUÈ HAS DE SABER PER TENIR ÈXIT EN AQUEST PROJECTE?
Les begudes energètiques són un tipus de refresc. Se suposa que la funció d’aquests refrescs és aportar al cos, en un moment donat, una dosi extra d’energia i estimular-lo gràcies a dos ingredients: el sucre i la cafeïna.
Per dur a terme un bon projecte, has de posar en joc conceptes i eines científiques que ja coneixes i altres que aprendràs durant el procés:
En aquest projecte:
• Coneixeràs les quantitats de
sucre i cafeïna que contenen les begudes energètiques.
• Concentració de dissolucions. • Quantitat de matèria. • Representació de dades i interpretació de gràfics.
Salut i benestar
Treball en equip
Conclusions a les quals ha d’arribar l’alumnat (metacognició)
produeixin directament a la natura o els obtingui l’ésser humà per transformació dels naturals.
• La matèria es pot fragmentar en porcions cada cop més petites fins a arribar a una uni-
tat anomenada àtom. Depenent del tipus d’àtoms i de com s’organitzin, es formen tots els materials que coneixem. Competències científiques: 1, 4
8/2/19 12:12
El producte final és un vídeo a l’estil de youtuber d’un minut de durada, en què exposaràs els resultats de la teva recerca i la teva visió, argumentada, sobre el consum de begudes energètiques.
Sessió 1 Conèixer les begudes energètiques
Què contenen? Per a què s’utilitzen? Què són el sucre i la cafeïna i quins efectes tenen sobre el cos?
Sessió 2 Comparar els continguts de diverses begudes energètiques
Cerquem la composició de diverses begudes. Com expressem els resultats? Què diuen les autoritats sanitàries sobre aquestes begudes? Acordem amb el professor o la professora la manera d’expressar els resultats.
Sessió 3 Escriure el guió del vídeo
Preparem el guió d’un vídeo a l’estil de youtuber, d’un minut de durada. Ens intercanviem els guions amb un altre grup i fem d’«amics crítics». T’agrada? Es pot millorar? Valorem la possibilitat d’incorporar els comentaris que ens facin. Acordem amb el professor o la professora i la resta de la classe com serà la rúbrica d’avaluació.
Sessió 4 Enregistrar el vídeo
Enregistrem i editem el vídeo. Decidim entre tota la classe com podem publicar els videos i qui caldria que els veiés.
Sessió 5 Projectar els vídeos i comentar-los
Projectem els vídeos a l’aula. Fem una ronda de preguntes.
Utilitzaràs els teus coneixements científics per prendre una decisió raonada sobre el consum de begudes energètiques.
• Els efectes de la cafeïna i el sucre sobre l’organisme.
Si trobes altres dades interessants, incorpora-les al projecte!
MIREM ELS VÍDEOS!
QUÈ AVALUAREM?
Comunicació i argumentació Comunicaràs de manera efectiva i raonada les teves conclusions en un vídeo d’un minut.
Competències científiques: 1, 5, 12, 14
Física i Química 3 ESO
És necessari mesclar cafeïna i sucre per obtenir més energia?
• Els vídeos han de durar un minut, aproximadament. • Cal que siguin d’estil de youtuber, amb humor, creativitat i proximitat, però s’ha d’entendre bé el que voleu comunicar i sense perdre el rigor científic! • Utilitzeu les etiquetes (hashtags) dels temes que han de sortir, com, per exemple, #sucre, #cafeïna, #dosi, #concentració, #quantitatmàximadiària, etc. • Després de cada vídeo, feu una ronda de preguntes i respostes.
Què aprendré? Ciència aplicada
QUÈ FAREM?
Ja teniu els vídeos enregistrats? És el moment de mirar-los!
Has de treballar a fons els coneixements següents: diverses begudes.
A partir de tot el que hagis après, podràs decidir quin consum en fas!
• Tots els materials es poden classificar en naturals o sintètics (artificials), segons que es
PRODUCTE FINAL
• El contingut de sucre i cafeïna de
Pensa a aplicar tots els teus coneixements sobre el funcionament del cos humà!
recerca.
El que has construït
FISICA I QUIMICA CATALA.indb 24
Ciència aplicada
• Exposaràs els resultats de la teva
3 Expliqueu en quines unitats podem dividir la matèria i descriviu com s’organitzen aquestes unitats.
24
En grups de 4
Mou les teves capacitats
Són saludables les begudes energètiques?
Ítems o petites píndoles informatives relacionades amb la pregunta que es planteja
DIAMANT
Construeix amb el que saps Observa i analitza
sessions
Vidre
Petroli
Ítem 3. Diamant i grafit: tan diferents i tan iguals El diamant i el grafit són minerals que tenen exactament la mateixa composició: solament contenen carboni. Com pot ser que el mateix element doni lloc a dues substàncies tan diferents? Segons les condicions de pressió i temperatura en què es formin aquests minerals, el carboni, representat per les boletes de la figura, s’organitza d’una manera o d’una altra.
1
Projecte 1 Begudes energètiques
5
21
La teva professora o el teu professor avaluarà aquest projecte amb la rúbrica que et presentarà. Aquesta rúbrica valorarà, com a mínim, aquests factors:
Salut i benestar
Treball en equip
Coneixeràs quins factors afecten la teva salut i prioritzaràs els més convenients.
Treballareu junts i intensament. Només construint un equip cohesionat aconseguireu bons resultats i els comunicareu de manera efectiva.
• Que el vídeo compleix els criteris indicats de durada, utilització de les etiquetes i estil, i que presenta la informació amb correcció i rigor. • Que domines els conceptes de concentració, quantitat i dosi, i ets capaç de fer els càlculs per poder comparar-los entre diverses begudes. • El treball en equip.
S’avaluarà la tasca a nivell individual i de grup.
Podràs autoavaluar-te i avaluar els companys del teu equip i dels altres equips. 22
FISICA I QUIMICA CATALA.indb 21
8/2/19 12:11
FISICA I QUIMICA CATALA.indb 22
8/2/19 12:11
Física i Química 3 ESO Procés científic treballat Pautes per desenvolupar el projecte
6
Capacitats integrades en el projecte
Avaluació per rúbriques Presentació del producte final
7
Les diferents unitats que conformen una matèria de Codi obert poden presentar un o diversos contextos.
Diversos contextos
Un context
6
3
Forces de la naturalesa
1
2
3 4
Posar-se a cent per hora.
Quins efectes produeixen els cossos carregats?
Exemple
SITUACIÓ D’APRENENTATGE 1
Entrena’t
Física en context
7, 9, 10, 11, 19, 20
SA1 1
Deduir la velocitat mitjana i instantània i el desplaçament a partir de representacions gràfiques de l’espai i de la velocitat en funció del temps.
2
1, 2, 3, 4, 5, 6
1
13
Distingir entre massa i pes, calculant el valor de l’acceleració de la gravetat i les forces normals i de fregament.
4, 5, 6, 8, 9, 10, 11
8, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18
SA2 2, 9, 10, 12
Conèixer l’efecte de la força de gravetat en la rotació dels astres.
7
17, 32
13
SITUACIÓ D’APRENENTATGE 3
Construir una brúixola elemental per localitzar el nord utilitzant el camp magnètic terrestre i descriure el procediment que has seguit per fer-ho.
FISICA I QUIMICA CATALA.indb 155
Física i Química 3 ESO
Situació 2
Situació 3
Traducció al llenguatge algebraic d’expressions del llenguatge quotidià que representen situacions reals, i viceversa. Obtenció de fórmules i termes generals basada en l’observació de pautes.
28, 31, 33
Reconèixer fenòmens magnètics identificant l’imant com a font natural del magnetisme i descriure l’acció sobre diferents tipus de substàncies magnètiques.
Situació 1
Nombres negatius. Significat i ús en contextos reals.
Competències cientí�iques: 1, 4, 5, 7
7, 14
SITUACIÓ D’APRENENTATGE 4
3
Quina distància recorre un autobús? Quin autocar és millor?
Representació i ordenació en la recta numèrica.
SITUACIÓ D’APRENENTATGE 2
Justificar raonadament situacions quotidianes en què es posin de manifest fenòmens relacionats amb l’electricitat estàtica.
2
Com puc arribar fins allà? On hem quedat?
NOMBRES I ÀLGEBRA
1
Relacionar qualitativament la força elèctrica que hi ha entre dos cossos amb la seva càrrega i la distància que els separa, i establir analogies i diferències entre les forces gravitatòria i elèctrica.
BLOCS DE CONTINGUTS
Competències cientí�iques: 1, 4, 5, 7
Realitzar càlculs per resoldre problemes quotidians utilitzant els conceptes de velocitat i acceleració.
Relacionar qualitativament la força de gravetat que hi ha entre dos cossos amb les seves masses i la distància que els separa.
1
Per què els senyals de trànsit tenen formes geomètriques? Per què hi ha dos senyals que són diferents de la resta?
Es pot lluitar contra la gravetat?
Com es pot trobar (o perdre) el nord?
En aquesta unitat aprendràs a…
Educació viària
GEOMETRIA I MESURA Elements bàsics de la geometria del pla. Relacions i propietats de figures en el pla. Paral·lelisme i perpendicularitat. Construccions geomètriques senzilles: mediatriu i bisectriu. Propietats. Figures planes elementals: triangle, quadrat i figures poligonals.
Competències cientí�iques: 1, 4, 5, 7, 10, 11
12, 13
15
24, 25, 26, 27,
Classificació de triangles i quadrilàters. Propietats i relacions.
28, 34, 35 21, 23, 24 ,29,
SA3
30, 36, 37, 38
3, 4, 5, 11
Càlcul d’àrees i perímetres de figures planes. Circumferència, cercle, arcs i sectors circulars. Triangles rectangles: el teorema de Pitàgores, la seva justificació geomètrica i aplicacions.
Competències cientí�iques: 1, 4, 6, 7, 8, 9, 12
39, 40
FUNCIONS
SA4 6, 7, 8
Coordenades cartesianes: representació i identificació de punts en un sistema d’eixos de coordenades. El concepte de funció: variable dependent i variable independent. Creixement i decreixement.
SA4
Formes de presentació: llenguatge habitual, taula i funció. Funcions lineals: càlcul, interpretació i identificació del pendent de la recta. Representacions de la recta a partir de l’equació.
8/2/19 12:14
MATEMATICAS 1 ESO.indb 69
Matemàtiques 1 ESO
8
26/2/19 15:26
9
En el cas de l’assignatura de Matemàtiques, per exemple, els diferents blocs curriculars es desenvolupen a partir d’un context per unitat. El desenvolupament de continguts gira al voltant d’un problema real que determina els continguts, les destreses, les habilitats i les actituds que es treballen, i, així, facilita l’aprenentatge basat en problemes. Els diversos elements i recursos didàctics que garanteixen aquest tipus d’aprenentatge es mostren de forma organitzada en cadascuna de les seqüències.
Competències que es desenvolupen
1
6
Objectius d’aprenentatge
La gasolina del cos Quantes calories ingereixo? És saludable la meva dieta?
Social
Personal
Ítem 1. La unitat d’energia dels aliments
Professional
Ítem 3. Dieta saludable
Utilitzar la calculadora i els recursos tecnològics per organitzar dades i generar gràfics estadístics.
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), una dieta saludable ens ajuda a protegir-nos de moltes malalties. Les dietes poc sanes i la poca activitat física es troben entre els principals factors de risc per a la salut a tot el món.
Proteïnes (grams)
Greixos (grams)
Carbohidrats (grams)
Vedella
24,6
10,1
0
Pollastre
29,8
5,4
0
Xoriço
11
44,2
0,9 30
Aliment
Els aliments estan compostos per tres tipus principals de nutrients, que proporcionen l’energia necessària:
• Carbohidrats: proporcionen 4 calories per gram. • Proteïnes: aporten 4 calories per gram. • Greixos: proporcionen 9 calories per gram.
Per al funcionament correcte del cos, també són necessàries les vitamines, els minerals i la fibra. És important consumir les calories necessàries, però ni més ni menys.
Cereals
3
1
Verdures
2
0
5
Fruites
1
0
15
Cigrons
57,8
22,1
5
Lactis
5
6
9
Oli
0
20
0
Pa
3
0,89
15
Peix
25
10
0
Proteïnes
S’entén per dieta saludable la ingesta d’aliments que ajuda a mantenir, recuperar o millorar la salut.
Una dieta saludable té aquesta composició: 57 % de carbohidrats, 25 % de greixos, 15 % de proteïnes i 3 % de fibra.
Presentació i definició del problema
Construeix amb el que saps
Resposta a les preguntes que es plantegen i formulació d’hipòtesis
Argumenta
7 És saludable la dieta de la Maria? Tal com es presenta la informació, es pot respondre la pregunta? 8 Per organitzar les dades de l’ítem 4, copia i completa aquesta taula: Llegums
Fibra
Hidrats
Proteïnes
Greixos
Total
0 %
10 %
5 %
0 %
15 %
Arròs i pasta
Matematitza
Matematitza
1 Segons l’ítem 1, quantes calories aporta un aliment que té 4 g de carbohidrats? I un que tingui 12 g de proteïnes? I un que tingui 5 de greixos?
Argumenta
2 Quin percentatge de greixos hi ha en el xoriço? Calcula el percentatge d’altres nutrients que té el xoriço i que la taula no mostra.
Percentatge 100% 25% 360 ⋅ 25 → = ⇒x= = 90º Graus 360º x 100 Calcula els graus de la resta de nutrients i dibuixa el diagrama. 10 Dibuixa un diagrama de sectors que representi la dieta de la Maria, tenint en compte les dades que has organitzat en la taula de l’exercici 8. Comunica
Posada en comú de les respostes de l’alumnat
3 Observa l’ítem 2 i respon les preguntes següents:
4 Fixa’t en l’ítem 1 i calcula la quantitat de calories que aporta cada aliment de l’àpat anterior.
Argumenta
5 Avui per dinar menjaré 30 g de verdures de primer plat i 80 g de pit de pollastre de segon; per postres, menjaré una peça de fruita que pesa 55 g. Calcula les calories que aporta el meu menú.
11 A partir dels dos gràfics, completa les afirmacions següents: a Més de la meitat d’una dieta equilibrada ha d’estar formada per b La Maria hauria d’ingerir més i menys c La Maria ingereix fibra en la seva alimentació. d Una quarta part d’una dieta equilibrada hauria d’estar constituïda per
a Quin aliment conté més proteïnes? b Quina quantitat de proteïnes, greixos i carbohidrats ingeriré si em menjo un filet de vedella de 150 g? c Si de segon plat em menjo un filet de peix, que m’aporta 20,4 g de proteïnes, quant pesa el filet? Matematitza
9 Representa en un gràfic les dades de l’ítem 3. Per fer-ho, has d’utilitzar un diagrama de sectors. És a dir, has de dividir un cercle de manera que cadascun dels conceptes tingui una superfície directament proporcional al percentatge que representa. Així, la dieta equilibrada haurà de contenir el 25 % de greixos; per tant, el sector haurà de tenir:
Construeix amb el que saps
MATEMATICAS 1 ESO.indb 156
PROTEÏNES SALUDABLES (llegums, carn d’au, peix)
FRUITES (de diferents colors)
Els aliments que consumeix la Maria es poden resumir així: 15 % de llegums (5 % de proteïnes, 10 % de carbohidrats), 8 % d’arròs i pasta (carbohidrats), 20 % de fruites (carbohidrats), 20 % de verdures (5 % de proteïnes, 14 % de carbohidrats, 1 % de fibra), 2 % de patates (carbohidrats), 5 % de cereals (4 % de carbohidrats, 1 % de fibra), 4 % de lactis (2 % de proteïnes, 2 % de greixos), 5 % d’ous (2 % de proteïnes, 3 % de greixos), el 6 % de peix (3 % de proteïnes, 3 % de greixos), 5 % de carn (3 % de proteïnes, 2 % de greixos), 6 % d’oli i fruites seques (greixos) i 4 % d’altres (greixos).
Greixos
. . .
12 Elabora una llista dels aliments que consumeixes habitualment i assigna’ls una freqüència a manera de percentatge. Representa les dades en un diagrama de sectors i raona si la teva dieta és o no equilibrada.
El que has construït
Coneixement construït a partir dels objectius d’aprenentatge inicials
6 Escriu el teu menú preferit. Tot seguit, busca informació sobre els nutrients que contenen els aliments que has triat i calcula les calories que consumeixes amb aquest menú.
156
CEREALS INTEGRALS
VERDURES I HORTALISSES (amb oli saludable com el d’oliva)
Ítem 4. La dieta de la Maria
Recerca (fent servir la informació dels diversos ítems)
Comunica
situació d’aprenentatge
Aprèn a… Fer servir els nombres enters i les seves operacions per resoldre problemes quotidians i interpretar-ne els resultats obtinguts.
Ítem 2. Nutrients per cada 100 g
Les calories són la unitat de mesura que es fa servir per quantificar la quantitat d’energia que els aliments aporten. L’energia dels aliments és necessària perquè el nostre organisme funcioni de manera adequada. Necessitem consumir calories per poder viure.
Carbohidrats
6
situació d’aprenentatge
Organitzes les dades en taules i hi saps treballar. Construeixes diagrames de sectors per representar visualment la informació. Interpretes la informació dels gràfics per respondre les preguntes. Competències matemàtiques: 2, 5, 7, 12.
Competències matemàtiques: 2, 5, 7, 12.
157
MATEMATICAS 1 ESO.indb 157
26/2/19 15:28
Matemàtiques 1 ESO
26/2/19 15:28
Matemáticas 1 ESO
10
11
4.
El treball per competències exigeix avaluar per competències. Una nova manera d’avaluar d’acord amb el nou Decret d’Avaluació 2018 En el Codi obert, les competències bàsiques de l’àmbit de cada àrea, així com de l’àmbit personal i social i del digital, són un element transversal que està integrat en els diferents elements del currículum, i, per tant, es treballen des de cadascun d’ells i s’aporten així orientacions sobre com desenvolupar aquestes competències. Aquestes orientacions són, a més, una eina molt valuosa que permet observar i avaluar fàcilment el nivell d’assoliment en cadascuna de les competències previstes fent servir rúbriques d’avaluació. Aquests indicadors enriqueixen l’avaluació competencial, ja que permeten recollir informació més enllà de la que ens aporten les competències bàsiques avaluables.
Com a exemple, el projecte de Llengua catalana i Literatura de primer d’ESO preveu les competències bàsiques de l’àmbit propi d’aquesta àrea (el lingüístic) i els àmbits transversals (personal i social, i digital).
Competències bàsiques de l’àmbit personal i social previstes en la unitat
Competències bàsiques de l’àmbit digital previstes en la unitat
Unitat 2 · Com dius que és?
Unitat 2 · Com dius que és?
1 Les competències de la unitat
12. Temes i subgèneres literaris. Tòpics.
1.1 Competències bàsiques i continguts clau per àmbit ÀMBIT LINGÜíSTIC Dimensions Competències 1. Comprensió literal, interpretativa i valorativa. Idees principals i secundàries.
Comprensió lectora 1
2
3
2. Estratègies de comprensió per a l’abans, durant i després de la lectura o de la seqüència audiovisual.
3. Estratègies de cerca, ús de cercadors i tractament de la informació per a la construcció del coneixement.
4. Estratègies per a la producció de textos escrits i multimèdia: l’escriptura i la creació audiovisual com a procés. 5. Adequació, coherència, cohesió, correcció i presentació. Normes ortogràfiques.
Expressió escrita 4
5
Comunicació oral 6
7
8
9
10
11
Actitudinals i plurilingüe
Literària 12
A1
A2
Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic previstes en la unitat
13. Redacció de textos d’intenció literària. 14. Lectura d’obres de la literatura catalana, castellana i universal, o juvenils.
15. Lectura i escriptura sovintejades sobre temes diversos i en contextos diferents.
A3
16. Formes de cortesia i respecte en les interaccions orals.
17. Varietats lingüístiques socials i geogràfiques.
18. Llengües d’Espanya, d’Europa i del món.
19. Pragmàtica.
21. Lèxic i semàntica.
22. Morfologia i sintaxi.
23. Llenguatge audiovisual.
ÀMBIT DIGITAL
6. Processos de comprensió oral: reconeixement, selecció, interpretació, anticipació, inferència, retenció.
7. Elements prosòdics i no verbals.
8. Textos orals formals i no formals, planificats i no planificats.
ÀMBIT PERSONAL I SOCIAL
20. Fonètica i fonologia.
CB2 CB3 CB4 CB5
CB4
CB4 CB2 CB5
1.2 Competències lingüístiques de PISA Tipus de text
9. Períodes literaris i estètics significatius de les literatures catalana, castellana i universal. 10. Autors i contextos sociohistòrics de les literatures catalana, castellana i universal. 11. Lectura i comprensió de textos: estructura, aspectes formals, recursos estilístics i retòrics.
Situació del text
Format
Comunicació escrita. Llegir
Descriptiu
Educatiu
Continu
Competències a punt!
Descriptiu
Públic
Discontinu
Competències a punt!
Descriptiu
Educatiu
Continu
Processos de comprensió lectora
Recuperació de la informació Interpretació del text Reflexió i valoració de la forma i el contingut
106
107
Proposta didàctica de Llengua catalana i Literatura 1 ESO
Proposta didàctica de Llengua catalana i Literatura 1 ESO
12
13
Finalment, Codi obert facilita el complex procés d’avaluar el nivell d’assoliment de cadascun dels alumnes en les diferents competències bàsiques, fent servir com a eina les rúbriques d’avaluació.
Competències bàsiques previstes de l’àmbit artístic a l’àrea de Visual i Plàstica
Competències bàsiques previstes de l’ambit personal i social (PiS), i digital a l’àrea de Visual i Plàstica
Nivell d’assoliment de la competència bàsica: NA (no assoliment), AS (assoliment satisfactori), AN (assoliment notable), AE (assoliment excel·lent)
Assoliment excel·lent
AS Identifica i descriu un nombre bàsic d’elements en l’anàlisi de les produccions artístiques.
AN
Assoliment notable
AS
Assoliment satisfactori
AN Identifica, descriu i relaciona i utilitza un nombre ampli d’elements en l’anàlisi de les produccions artístiques.
CB2 Mostrar hàbits de percepció reflexiva i oberta de la realitat sonora i visual de l’entorn natural i cultural.
Encara no identifica els elements que intervenen en el procés de percepció.
CB4 Interpretar i representar amb formes bidimensionals i tridimensionals, estàtiques i en moviment.
Encara no utilitza recursos tècnics de representació bàsics per representar els seus ulls.
Cal que practiqui l’hàbit de percebre de forma reflexiva el que és més evident.
Identifica els elements que inter- Coneix el procés de percepció. venen en el procés de percepció. Mostra l’hàbit i l’interès de percebre de forma reflexiva i Mostra l’hàbit de percebre de oberta el que és evident, subtil i forma reflexiva el que és més complex. evident.
Utilitza recursos tècnics de representació bàsics per representar els seus ulls.
Utilitza recursos tècnics de representació dels seus ulls variats i amb una major riquesa.
El resultat és coherent.
El resultat té les mides adequades i és coherent i funciona com a il·lusió òptica.
No assoliment
AE Descriu i utilitza amb precisió les característiques dels elements en produccions artístiques més complexes i detecta les relacions i les estratègies compositives per interpretar els resultats finals.
Nivell d’assoliment de la competència bàsica: NA (no assoliment), AS (assoliment satisfactori), AN (assoliment notable), AE (assoliment excel·lent)
COMPETÈNCIA
NA
CB7 Desenvolupar projectes artístics disciplinaris o transdisciplinaris tant personals com col·lectius.
Encara no és capaç de desenvolupar el projecte amb un pla previ establert ni aplicar disciplines diverses amb el suport i la guia del professor.
És capaç de desenvolupar el projecte amb un pla previ establert i aplicar disciplines diverses amb el suport i la guia del professor.
AS
Mostra certa iniciativa, autonomia i grau d’implicació en el desenvolupament del projecte, i comença a aplicar diferents disciplines amb una mínima orientació.
Mostra capacitat per organitzar el projecte autònomament i desenvolupar-ne les fases. És capaç de treballar amb diferents disciplines, i treure i argumentar les conclusions del treball realitzat.
Encara no fa una lectura de l’obra literal.
Fa una lectura de l’obra literal.
Fa una lectura de l’obra comparant-la amb la dels altres companys.
Fa una lectura de l’obra comparant-la amb la dels altres companys i amb altres obres d’artistes.
CB PiS 3 Desenvolupar habilitats i actituds que permetin afrontar els reptes de l’aprenentatge al llarg de la vida. CB8 Valorar amb respecte i sentit crític les produccions artístiques en els seus contextos i funcions.
Descriu els aspectes denotatius. Descriu els aspectes denotatius.
Descriu els aspectes denotatius i connotatius.
CB PiS 3 Desenvolupar habilitats i actituds que permetin afrontar els reptes de l’aprenentatge al llarg de la vida.
Mostra l’hàbit i l’interès de percebre de forma oberta els entorns més complexos i és capaç de cercar i crear nous coneixements en assumir i integrar els elements percebuts.
CB Digital 8 Realitzar activitats en grup tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratius.
AN
Li costa participar en activitats col·laboratives en entorns virtuals usant les seves funcionalitats bàsiques.
Participa en activitats col·laboratives en entorns virtuals usant les seves funcionalitats bàsiques.
Participa en activitats col·laboratives i les desenvolupa tot seleccionant les eines bàsiques més convenients en cada cas.
AE
Descriu els aspectes denotatius i connotatius i fa propostes constructives de millora.
Avaluació trimestral · Avaluació del segon trimestre
CB PiS 2 Conèixer i posar en pràctica estratègies i hàbits que intervenen en el propi aprenentatge.
NA
Avaluació trimestral
NA Encara no identifica ni descriu un nombre bàsic d’elements en l’anàlisi de les produccions artístiques.
AE
4.1 Avaluació del primer trimestre
COMPETÈNCIA CB1 Utilitzar estratègicament els elements dels llenguatges visual, musical i corporal per analitzar les produccions artístiques.
Context 2 Som un equip
00_Visualiplastica_CAT.indb 189
186
00_Visualiplastica_CAT.indb 186
Centre d’interès: Entre tu i jo Context 1 El meu reflex
El model d’avaluació de Codi obert permet mesurar l’esforç en cadascuna de les competències bàsiques treballades i, el que encara és més important, converteix l’avaluació en un element més del procés d’ensenyament i aprenentatge, alhora que aporta el feedback necessari perquè l’alumnat sàpiga en tot moment a quin nivell d’assoliment ha arribat i, per tant, què ha aconseguit i quin és el camí que encara té endavant per poder millorar i avançar.
Participa, desenvolupa, organitza i gestiona un entorn de treball col·laboratiu, i realitza activitats col·laboratives.
Utilitza recursos tècnics de representació complexos dels seus ulls de forma creativa i coherent amb la intencionalitat. El resultat funciona com a il·lusió òptica i enriqueix el producte final col·lectiu.
189
2/4/19 14:41
2/4/19 14:41
Proposta didàctica de Visual i Plàstica 1 ESO
Proposta didàctica de Visual i Plàstica 1 ESO
14
15
5.
Oberts a les noves tecnologies Codi obert dota els seus projectes de recursos digitals actuals. S’han concebut especialment per treballar a l’aula i constitueixen un material bàsic per a l’aprenentatge, perquè estem oberts a les noves tecnologies i oberts al futur.
Entra a ecasals.net/demo i tria un llibre i prova una demo!
Segueix-nos a: Atenció al client
ecasals.net
Tel. 902 107 007 - 932 449 550 casals@editorialcasals.com
@editorialcasals