Visual i plàstica dibuix tècnic 2016 by Editorial Casals

ESO / BATXILLERAT

EDICIÓ EN CATALÀ

2016 2017

L A U A S I V ÀSTIC L P I X I U B I D NIC C È T

ÍNDEX ESO Visual i Plàstica Claus del projecte Material per a l’alumne Material per al professor Proposta didàctica DVD del professor Pissarra digital Índex de continguts

4-5 6-8 9

10-12

BATXILLERAT Dibuix tècnic Claus del projecte Material per a l’alumne Material per al professor Proposta didàctica DVD del professor Pissarra digital Índex de continguts

14-15

16 17

18-21

ecasals.cat Portal de recursos educatius i llibres digitals d’Editorial Casals

22-23

Carles Núñez Josep M. Padrol Miquel Romagosa

ecasals.cat/vip4eso

LI A U S VI STICA PLÀ

VISUAL I PLÀSTICA ESO

VISUAL II AL ATER CÉS MPLÀSTICA

ecasals.cat/vip4eso

Trobaràs els recursos digitals a

ecasals.cat/vip4eso

Trobaràs els recursos digitals a

ecasals.cat/vip4eso

O UIX, S: PR I DIB NIQUEESO VISUAL I C È PLÀSTICA T I ATIU NY: CRE EL DISSEFUNCIÓ VISUAL I II MA I ESO PLÀSTICA ACIÓ FOR UNICGEESO M O CIÓ III C NGUAT AL NTA I LLE IOVISUEPRESE R D U A A IV L L’ART ICA S DE TÈCN LAU C S V LE Carles Núñez Josep M. Padrol Miquel Romagosa

Trobaràs els recursos digitals a

Carles Núñez Josep M. Padrol Miquel Romagosa

Trobaràs els recursos digitals a

ecasals.cat/vip4eso

Gaspard Monge (1746 – 1818)

ecasals.cat/dibuixba

Matemàtic, pedagog i polític francès que va idear un sistema de projecció dièdrica que va suposar el naixement de la geometria descriptiva.

Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

L’objectiu que perseguia Monge era, segons les seves pròpies paraules, «crear un mètode per representar en un full de dibuix –que només té dues dimensions: longitud i amplada– tots els cossos de la natura, que en tenen tres: longitud, amplada i profunditat.»

NOVETATS PER AL CURS 2016-2017

BATXILLERAT

DIBUIX TÈCNIC

ESO Trobaràs els recursos digitals a

VISUAL I PLÀSTICA 4

VISUAL I PLÀSTICA

Carles Núñez Josep M. Padrol Miquel Romagosa

BATXILLERAT

ESO

DIBUIX TÈCNIC 2

ESO

Bernardo Mas Ramon Gasull

ESO VISUAL I PLÀSTICA

CLAUS DEL PROJECTE

Exposició sintètica dels continguts expressats en un nivell assequible per a l’alumne i enriquits amb una gran quantitat de recursos digitals per cada unitat.

ELS PLÀNOLS TÈCNICS

V EL SISTEMA DIÈDRIC

Un gran banc de recursos multimèdia complementaris sobre Art, Tècniques i Geometria.

.ESTILS.

Surrealisme

Modernisme

Neoclassicisme i Romanticisme

Art d’acció

Moltes explicacions del llibre s’han il·lustrat amb obres d’estils i moviments artístics diferents. També s’ha parlat de pintors, escultors, arquitectes..., i s’ha indicat la data en què van viure o produir una obra determinada. En aquest fris històric hi pots veure ordenats els principals moviments i estils artístics. Quan tinguis la data d’una obra, pots mirar de quin estil és, o quan vulguis situar un estil en la història, també ho pots fer.

EN SISTEMA DIÈDRIC EUROPEU I AMERICÀ

Ara, però, ens cal fer una matisació per aprendre a interpretar aquestes representacions en sistema dièdric europeu i americà.

En aquest enllaç trobaràs els estils definits i una galeria d’imatges per exemplificar-los. Art pop Dadaisme

Art prehistòric Renaixament

p E = D / R (Per exemple, una de les

El sistema europeu és el que hem utilitzat fins ara en la nostra explicació.

Vistes en dièdric d’un cotxe esportiu.

p Així utilitzarem escales de reducció, Sistema europeu

Art romà

Ø 45

Ø 42

Ø 32 Ø 18

Ø 16

Ø 15

100

XII

1000

1100

XIII

XIV

XVI

XVII

XVIII

XIX

1500

1600

1700

1800

1900

XXI

R 33

1300

1950

E C

Sistema americà

p Una escala gràfica és un segment graduat. Les divisions serveixen per relacionar les mides dibuixades amb les reals. S’utilitza com un regle fix o mòbil.

es (arestes ocultes).

3 pa

rts 0

Contraescala

Neoplasticisme

Projecte de rellotje: seccions

E: 5:1

Realisme

Acabats: polits

Nova figuració

Dibuixos: Miquel Saletti

Art islàmic

Escala gràfica 10:3

les vistes imprescindibles per explicar la figura.

Ø 54

Art gòtic

Expressionisme

Art grec

rts 1

Art cinètic

10 unitats Barroc

Puntillisme Hiperrealisme

Mida d’un objecte: Determinació de la quantitat d’una magnitud física de longitud, superfície o volum.

Cubisme 56

2000

58 28

Cal utilitzar un nombre mínim de Es preferiran les vistes que tenen el p L’alçat, o vista principal, ha de mos- p vistes. S’han de representar només p menor nombre de línies discontínutrar sempre la forma més característica del contorn de l’objecte.

400

Com ja hem comentat, el sistema dièdric ens ajuda a l’hora de representar amb exactitud els objectes tridimensionals en el pla. També hem vist que podem obtenir una informació molt precisa de l’objecte, perquè podem representar-hi fins a sis cares, però cal tenir en compte les normes següents:

IV 2

En el sistema americà, les vistes queden ordenades sense inversió i el perfil dret serà a la dreta de l’alçat, i el perfil esquerre, a l’esquerra, etc. SELECCIÓ DE LES VISTES.

Land art

Plànol urbà de Berlín, 1925.

com en el plànol d’una ciutat, i d’ampliació, si representem objectes petits com peces de rellotgeria, etc.

E B

Impressionisme

Art romànic

escales utilitzades en construccions civils és 1:500. Hem d’interpretar que 1 cm dibuixat correspon a 500 cm reals.)

En aquest sistema, les vistes de l’objecte projectat queden invertides quan es despleguen les sis cares del cub de projecció. La vista dreta de l’objecte representat queda situada a l’esquerra de l’alçat, la planta (vista des de dalt) a sota de l’alçat, etc.

Pots observar com a partir del segle XX les noves tendències i estils apareixen amb molta freqüència. Això fa que sigui freqüent que artistes d’estils diferents treballin en un mateix moment.

DIBUIX A ESCALA.

Normalment en un plànol o representació tècnica dibuixem objectes que tenen una mida més gran, o més petita, que en la realitat. Així, el que fem és dibuixar-los proporcionats, però augmentant-ne o reduint-ne totes les mides. Per tant, fem un dibuix a escala, en què hi ha una relació matemàtica entre les mides dels objectes representats en el paper i les reals:

Fins aquí hem vist les normes del sistema dièdric i coneixem les relacions amb els plans de projecció, que ens faciliten la tasca de saber les mides exactes dels objectes per representar-los fidelment sobre el pla.

Competència de l’àmbit digital: 5

E S O VISUAL I PL ÀSTICA

Art bizantí

Art mudèjar

Informalisme 91

Editorial

IQUES

AXONOMÈTR SPECTIVES 1. LES PER

PECTIVA EN PERS EL DIBUIX

sentats es cossos repre a isomètrica, entals dels ectiv cions fonam traçat de la persp s les direc mple del omètrique tens l’exe ectives axon A la dreta vistes dièdriques. En les persp l·leles als eixos. r de les para han cos, a parti dibuixen s dièdriques cviste i militar d’un les llera t que cava at redu dre. Fixa’ s, s’han aplic llapis dur, às de resol el alguns caso que haur 1 ents i, en ença treballant amb reix les cares Activitat ici similar correspon un exerc i acolo els plans de preparat ectives. Com de punta fina dor cas el nom la 2:1 sobre completa les persp A sota tens amb retola i en cada s, des a esca contorns i indicant-h estat situa r d’aquestes viste repassa els es identificant-les t parti A . traça el cions ectiv completat les persp quan hagis mple. Completa ada. com en l’exe la reducció aplic amb cada eix Z Z

Casals S.

Z (2/3)

(1) Z (1)

Y (1) Y (1) X

Y (1)

X (1) Y

X (1/2)

X (1)

P. Isomètric

P. Militar

P. Cavallera

Y X

..............

.......

....... ..............

..............

........ NÚM.:

GRUP:

.......

....... ..............

..............

NCIES COMPETÈ A ESCALA

..............

........

..............

........

Matemàti

ALUMNE/A:

Activitats en una carpeta de làmines, classificades per competències i nivells de dificultat, que es poden utilitzar com a material complementari del llibre de l’alumne o com a material autònom.

Editorial

Casals S.

Els exemples i les obres d’art estudiades són, preferentment, d’art actual, i les activitats proposades estan plantejades sempre en contextos reals i contemporanis.

DIGITALS IMATGES VII LES

ses Són famo enat art pop.En la figura 2 ment anom vius. ol. En nyer al movi gut amb colors 4 i Andy Warh cone ol va pertà Andy Warh personatge d’un retrat del prop teva. -americà t d’algun feta a partir r d’una fotografia L’artista nord què repeteix el retra seves obres a parti en les obres ció de les semblant imita obra una una pots veure ici hauràs de fer rafia i vecto la teva fotogt. Obtindràs un aquest exerc a, importa unita ra següent: at a la pàgin de la mane 1 d’aquesta Dóna form ats en l’activitat Procedeix Inkscape. valors aplic Amb la programa mateixos de sota. 1.Obre el o amb els el requadre la figura 2. nxa’l en la de ritza-la. Fes-har a la figura 1. gut i enga ista com s tat obtin osició color resultat simil i col·loca-le de comp x el resul rial una imei s ge vecto u, impr às de fer els color s de la imat i canvia 2. Desa l’arxi aconseguit haur has quatre còpie a cada imatge . grup cape. Fes imatge que tat impactant amb l’Inks vitat 1, desa ciona fet a l’acti per obtenir un resul treballant itat. Selec s 3. Segueix mple. Com ja has propera activ s contrastat rà per a la . com en l’exeTreballa amb color bits, et servi tar mapa de bits.. de es. les form com un mapa Archivo/Expor a següent. a de la pàgin la composició -les amb l’opció de la làmin 4. Exporta i desa requadre e imatges mida del les quatr final a la el resultat 5. Imprimeix 5 Activitat

Activitat

ritzad ge vecto a la imat Espai per

.ELS CREADORS. Fig. 1

Art futurA

Fig. 2

Fig. 3

la teva fotoWarhol amb a manera feia Andy D’un ar al que animada. ista. Ho ltat simil osem fer-la globus giratori color gut un resu i et prop ra. Ja has obtin imatge estàtica composició en un que es most una s la teva l’exemple grafia. És illa convertirà Gimp. Fixa’t en molt senz el programa faràs amb desat ó que has passos: sts osici aque de la comp Segueix la imatge el Gimp fila una sola 1. Obre amb 4. les imatges disposar en l’activitat lienzo... marc per maño del la mida de rat un quad 2. Canvia ió Imagen/Ta imatge en Usa l’opc forma la (Fig. 3). 4) ngle que en... (Fig. x el recta lobo imag ertei r ión/G Conv scala imac 3. ió Imagen/E ió Filtros/An amb l’opc amb l’opc giratòria una bola epro4. Genera imación/R .. (Fig. 5) ió Filtros/An giratorio. ó amb l’opc ix l’animaci en qualduir 5. Reprodue . podràs repro u electrònic o ducción.. at .gif i la ó en form un missatge de corre l’animaci r-la en 6. Desa ador, envia a web. adre sevol ordin pàgin en el requ a en una s i enganxa’l incloure-l fotograme x un dels 7. Imprimei preparat.

NÚM.:

Art Futura és un festival que mostra el panorama internacional de la cultura i creativitat digital que se celebra anualment des de l’any 1990 a l’Estat espanyol.

GRUP:

NCIES COMPETÈ A ESCALA

És un magnífic aparador dels avenços dels nous mitjans tecnològics i de la seva utilització en la creació artística, el disseny interactiu, els videojocs i l’animació digital. L’organització planteja el festival com un espai

Fig. 5 Fig. 4

s ge del globu a la imat Espai per

Richard Linklater, Una mirada misteriosa, 2006.

39 al ió i digit

informac nt de la

Durant aquests més de vint anys, Art Futura ha mostrat l’obra de creadors de referència com Moebius, Richard Linktaker, Andrew Huang, David Bowes, Marcel·lí Antúnez, Theo Jansen…

.TECNOLOGIA DIGITAL.

p El QCAD (Linux, Windows, Mac i Unix) és un programa molt semblant a l’autoCAD però només es poden realitzar dissenys en 2D.

eL progrAmAri LLiure i eL grAtuït Com diu la Free Software Foundation, el programari lliure és una qüestió de llibertat, no de preu. Un programari és considerat lliure si compleix les quatre condicions essencials de llibertat detallades per la mateixa fundació:

p 1 - La llibertat d’executar el programa amb qualsevol propòsit.

p 2 - La llibertat d’estudiar com funciona el programa i canviar-lo perquè faci el que es desitja.

p 3 - La llibertat de redistribuir còpies per tal que pugui ser útil a tots els usuaris.

p 4 - La llibertat de distribuir còpies de les teves versions moPaula Rivas, Quantica, 2009.

Hi ha un gran ventall de possibilitats creatives en la utilització de l’escàner:

L’escàner, unA einA per creAr imAtges

p Escanejar objectes en tres dimen-

El funcionament de l’escàner és diferent del d’una càmera fotogràfica, ja que la imatge no s’obté de manera instantània. L’escàner digitalitza línia per línia a mesura que el sensor fa l’exploració. El programari que processa la digitalització permet definir l’àrea d’exploració, la resolució de lectura, la profunditat de color, el contrast, la lluminositat i la saturació.

dificades.

Gorillaz MH5, Passion Pictures, 2009.

.MATERIALS I TÈCNIQUES.

L’escàner és un dispositiu perifèric que converteix una imatge analògica, o un objecte, en una imatge digital que es pot emmagatzemar i modificar a l’ordinador. Hi ha molts tipus d’escàners, però els més utilitzats són els plans.

Tractame

d’exposició i debat al voltant de la creació amb els nous mitjans tecnològics. Oferta diversos actes com conferències, tallers, instal·lacions interactives, exposicions i actuacions musicals en directe. Aquests tipus d’esdeveniments demostren com l’art i el pensament de cada moment històric estan influenciats per les innovacions tecnològiques. En les seves darreres edicions s’ha evidenciat la importància que van adquirint Internet i les xarxes socials i el seu poder per transformar les relacions socials i polítiques en la nostra societat.

És indispensable disposar del codi font per tal de poder gaudir de les llibertats 1 i 2, ja que sense aquests arxius no és possible realitzar cap modificació en un programa. Alguns programes són gratuïts però no faciliten el codi font, per tant no es consideren programes lliures.

Textura d’un teixit.

sions, des de monedes fins a flors, anant en compte de no ratllar la pantalla de vidre de l’aparell.

p Digitalitzar textures (llana, pell, papers pintats…) per tal d’utilitzarles com a fons per a altres composicions o de fons de pantalla…

p El

resultat d’escanejar paper d’alumini o un CD és molt interessant perquè reflecteix la llum del mateix escàner.

p El Reflexos de la cara d’un CD.

Gimp (existeixen versions per a Linux, Mac i Windows) és l’equivalent al Photoshop, serveix per retocar imatges i crear petites animacions (GIFS animats).

p L’Inkscape (Linux i Windows) és un programa vectorial semblant a l’Illustrator.

p El Blender (hi ha versions per a gairebé tots

p També

podem moure l’objecte quan s’està escanejant i obtindrem una composició abstracta de diversos tons.

Tots aquests programes es poden obtenir fàcilment a Internet o en revistes especialitzades. Existeixen pàgines web que faciliten gratuïtament els manuals, tutorials i les diferents versions d’un mateix programa. L’oferta d’aquest tipus de programes, sistemes operatius, jocs, disseny, maquetació, retoc fotogràfic d’ús lliure és cada vegada més àmplia. Se’n distribueixen versions per a diversos sistemes operatius (Linux, Mac, Windows i Unix). Aquests són alguns dels programes lliures més coneguts:

els sistemes operatius) permet crear animacions en 3D.

Descàrrega del programa Inkscape.

Obra de Paul Klee distorsionada. Codi font: És un conjunt d’instruccions en llenguatge de programació imprescindibles per tal de poder fer funcionar un programa.

Competència de l’àmbit digital: 5

ALUMNE/A:

PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL

E S O VISUAL I PL ÀSTICA

ESO VISUAL I PLÀSTICA

MATERIAL PER A L’ALUMNE

ESO ez Carles Núñ rol Pad Josep M. agosa Miquel Rom

els recursos

digitals a

Trobaràs

eso

et/tecno2

LI A A U VIS ÀSTIC PL digitals a

eso

et/tecno2

ecasals.n

ÀSTICA I VISUAL I PL

ecasals.n

els recursos

II ESO

VISUAL I PLÀSTICA II Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-5476-1

Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-6106-6

ez Carles Núñ rol Pad Josep M. agosa Miquel Rom

ÀSTICA 4 VISUAL I PL

Trobaràs

4 ESO

ESO

Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-5472-3

ESO

VISUAL I PLÀSTICA I

NOVETAT

LI A A U VIS ÀSTIC PL

Presentem el llibre de 4t curs en un estoig amb 5 fascicles monotemàtics que faciliten un mètode de treball personalitzat a l’aula.

ESO ez Carles Núñ rol Pad Josep M. agosa Miquel Rom

els recursos

digitals a

eso

ÀSTICA II

et/tecno2

ecasals.n

VISUAL I PL

Trobaràs

LI A A U VIS ÀSTIC PL

VISUAL I PLÀSTICA ESO Carles Núñez Josep M. Padrol Miquel Romagosa

Trobaràs els recursos digitals a

ecasals.cat/vip4eso

VISUAL I PLÀSTICA ESO

VISUAL II AL ATER CÉS MPLÀSTICA

ecasals.cat/vip4eso

Trobaràs els recursos digitals a

ecasals.cat/vip4eso

Trobaràs els recursos digitals a

ecasals.cat/vip4eso

O UIX, S: PR I DIB NIQUEESO VISUAL I C È PLÀSTICA T I ATIU NY: CRE EL DISSEFUNCIÓ VISUAL I II MA I ESO PLÀSTICA IÓ FOR ICAC MUN EESO CIÓ III CONGUATGAL NTA I LLE IOVISUEPRESE R D U A A IV L RT ICA DE L’A TÈCN AUS S CL E L V Carles Núñez Josep M. Padrol Miquel Romagosa

Trobaràs els recursos digitals a

Carles Núñez Josep M. Padrol Miquel Romagosa

Trobaràs els recursos digitals a

ecasals.cat/vip4eso

Carles Núñez Josep M. Padrol Miquel Romagosa

DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 10-12 DEL CATÀLEG. E S O VISUAL I PL ÀSTICA

DVD DE L’ALUMNE Un DVD específic per als llibres I i II amb:

Vídeos Tutorials TIC Resums ClicArt: ajudes interactives, estils, tècniques i museus. r at pe Edit

l Casals, SA · Dipòs it leg Editoria al: B -

105 76-

20 1

Fa br ica er tp

MA GE

· Le s re

AL I VISUSTICA PLÀ

’han realitzat d’acord amb l’art ions s icle ducc pro 32

105 76-

20 1

Fa br ica

· Le

Recursos de l’alumne off-line

l Casals, SA · Dipòs it leg Editoria al: B -

MA GE

ESO

r at pe Edit

er tp

Lle id

’han realitzat d’acord amb l’art ions s icle ducc pro 32

s re

AL I VISUSTICA À PL

També disponibles a: ecasals.cat/vipIeso

ro p

el· int at iet

l tua lec

. No

to s’au

comercialització inde pe n d ritza la ent d’a qu e st DV D.

ESO

Lle id

També disponibles a: ecasals.cat/vipIIeso

ro p

el· int at iet

l tua lec

. No

to s’au

comercialització inde pe n d ritza la ent d’a qu e st DV D.

E S O VISUAL I PL ÀSTICA

Recursos de l’alumne off-line

ESO VISUAL I PLÀSTICA

MATERIAL PER A L’ALUMNE VISUAL I PLÀSTICA I

4 ESO

Carpeta d’activitats ISBN 978-84-218-5474-7

Carpeta d’activitats ISBN 978-84-218-6108-0

NOVETAT

VISUAL I PLÀSTICA II Carpeta d’activitats ISBN 978-84-218-5478-5

Les làmines inclouen exemples i pautes per a la resolució de les activitats. Estan confeccionades amb paper de 130 grams, adequat per aplicar qualsevol tècnica pictòrica.

E S O VISUAL I PL ÀSTICA

DVD DEL PROFESSOR Un DVD específic per a cada curs amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les classes.

MATERIAL PER AL PROFESSOR PD

ESO ez Carles Núñ rol Pad Josep M. agosa Miquel Rom r at pe Edit

ro p

to s’au

comercialització inde pe n d ritza la ent d’a qu e st DV D. ep

ro p

el· int at iet

l tua lec

. No

to s’au

comercialització inde pe n d ritza la ent d’a qu e st DV D.

el· int at iet

l tua lec

. No

to s’au

comercialització inde pe n d ritza la ent d’a qu e st DV D.

VISUA

1 L I PLÀSTICA VISUA

Lle id

ESO

També disponibles a: ecasals.cat/vip4eso

PROPOSTA A DIDÀCTIC

2 L I PLÀSTICA

s re

’han realitzat d’acord amb l’art ions s icle ducc pro 32

AL I VISUSTICA PLÀ

s re

· Le

També disponibles a: Fa ecasals.cat/vipIIeso br ica

· Le

ESO

MA GE

PROPOSTA DIDÀCTICA

MA GE

105 7620 1

er tp

digitals i

Recursos de l’alumne off-line

LI A A U VIS ÀSTIC PL

ESO sit le gal: B-

ro p

els recursos

asals, SA · Dipò

Trobaràs

tal del format digi

lC Editoria

aL lei d

NOVETAT

r at pe Edit

ESO

4 ESO Proposta didàctica ISBN 978-84-218-6144-8

er tp

Recursos de l’alumne off-line

llibre a

AL I VISUSTICA À PL

’han realitzat d’acord amb l’art ions s icle ducc pro 32 d

digital del

/vipIIeso

Fa br ica

ESO

ecasals.cat

105 7620 1

s re

AL I VISUSTICA À PL

PROPOSTA A DIDÀCTIC

l Casals, SA · Dipòs it leg Editoria al: B -

PROPOSTA DIDÀCTICA

· Le

el format

r at pe Edit

20 1 Fa br ica

ez Carles Núñ rol Pad Josep M. agosa Miquel Rom digitals i

105 76-

MA GE

Proposta didàctica ISBN 978-84-218-5503-4

els recursos

sit le gal: B-

També disponibles a: ecasals.cat/vipIeso

VISUAL I PLÀSTICA II

Trobaràs

asals, SA · Dipò

’han realitzat d’acord amb l’art ions s icle ducc pro 32

LI A A U VIS ÀSTIC PL

lC Editoria

PROPOSTA DIDÀCTICA

. No

digitals

/vipIeso

ecasals.cat

l tua lec

els recursos

el· int at iet

Trobaràs

del llibre

er tp

Proposta didàctica ISBN 978-84-218-5501-0 digital i el format

PROPOSTA A DIDÀCTIC

ESO

VISUAL I PLÀSTICA I

Tots els recursos digitals del llibre de l’alumne. Proposta didàctica: programacions, orientacions didàctiques, activitats complementàries, avaluacions, solucionari.

PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats.

ESO ez Carles Núñ rol Pad Josep M. agosa Miquel Rom

llibre a

/vip4eso

STICA 3 VISUAL I PLÀ

ecasals.cat

LI A A U VIS ÀSTIC PL

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne: a cada unitat del llibre, classificats en vídeos, àudios i clips multimèdia. Recursos també disponibles a ecasals.cat

E S O VISUAL I PL ÀSTICA

ESO VISUAL I PLÀSTICA I CC Competència artística i cultural / CM Competència matemàtica / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic / CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual / CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CA Competència d’aprendre a aprendre / CS Competència social i ciutadana / CI Competència en autonomia i iniciativa personal

CONTINGUTS

ELS CREADORS CC

MATERIALS I TÈCNIQUES

TECNOLOGIA DIGITAL

COMPETÈNCIES A ESCALA

CA CC CD

UNITAT I LA PERCEPCIÓ DE LA FORMA

1. Percepció pràctica i percepció estètica 2. Forma i grandària 3. Color i textura

Robert Morris i l’antiforma

El collage i la textura en la pintura

Treballar l’expressivitat del color amb l’ordinador

–Test –Lectura d’imatge: Spider, de Louise Bourgeois –Recurs TIC

UNITAT II LA GEOMETRIA DE LES FORMES

1. Formes geomètriques bàsiques 2. Formes poligonals 3. Polígons regulars

Vassily Kandinsky i l’art abstracte

El joc d’escaires

Dibuix geomètric amb ordinador

–Test –Lectura d’imatge: mosaic de l’Alhambra –Recurs TIC

UNITAT III CORBES I TRANSFORMACIONS GEOMÈTRIQUES

1. La circumferència 2. Tangències, enllaços i corbes tècniques 3. Transformacions geomètriques en el pla

M. C. Escher i els dibuixos de transformacions i metamorfosis

El compàs i les plantilles de corbes

Crear composicions modulars amb l’ordinador

–Test –Lectura d’imatge: mosaic d’Arles –Recurs TIC

UNITAT IV LA REPRESENTACIÓ DE LA REALITAT

1. Llums i ombres 2. L’enquadrament 3. La perspectiva cònica

Chuck Close i l’hiperrealisme

La utilització del visor

Programes de retoc fotogràfic

–Test –Lectura d’imatge: Lliçó de piano, de Johannes Vermeer –Recurs TIC

UNITAT V REPRESENTACIÓ AMB IMATGES

1. La iconicitat 2. La imatge objectiva i la subjectiva 3. Les funcions de les imatges

La fotografia i l’impressionisme

Les qualitats graficoplàstiques

Estereogrames o imatges en 3D

–Test –Lectura d’imatge: litografies de Pablo Picasso –Recurs TIC

UNITAT VI IMATGE I COMUNICACIÓ VISUAL

1. Els components del missatge visual 2. La retòrica de les imatges 3. Valors i contravalors de la publicitat

L’art pop

La serigrafia

Il·lusions òptiques

–Test –Lectura d’imatge: campanya publicitària –Recurs TIC

UNITAT VII LA IMATGE TECNOLÒGICA I SEQÜENCIADA

El videoart

El cinema d’animació

El croma

–Test –Lectura d’imatge: càmera fotogràfica –Recurs TIC

CC CD

1. L’art fotogràfic 2. Cinematografia i televisió 3. El còmic i la infografia

CLICART

Galeria d’estils i moviments artístics. Tècniques. Ajuda interactiva. Museus.

CC CF

CC CM CF

CC CM

CC CM CF

CC CL

E S O VISUAL I PL ÀSTICA

ESO VISUAL I PLÀSTICA II CC Competència artística i cultural / CM Competència matemàtica / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic / CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual / CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CA Competència d’aprendre a aprendre / CS Competència social i ciutadana / CI Competència en autonomia i iniciativa personal

CONTINGUTS

ELS CREADORS CC

MATERIALS I TÈCNIQUES

TECNOLOGIA DIGITAL

COMPETÈNCIES A ESCALA

CA CC CD

UNITAT I PERCEPCIÓ I LLENGUATGE DE LES FORMES

1. Classificació de les formes 2. Percepció visual de la forma 3. Interrelació de les formes

El surrealisme

El fotomuntatge

El fotomuntatge amb ordinador

–Test –Lectura d’imatge: Gala de les esferes, de Salvador Dalí –Recurs TIC

UNITAT II EL COLOR

1. Dimensions del color 2. Sensacions cromàtiques 3. Aspectes comunicatius del color

Joan Miró

Els pigments

L’inkscape

–Test –Lectura d’imatge: Cavall blau, pintura de nen, de Franz Marc –Recurs TIC

UNITAT III LA COMPOSICIÓ ARTÍSTICA

1. L’estructura de la composició 2. La composició modular 3. La composició tridimensional

Land art

Materials i tècniques tridimensionals

El sistema CAD-CAM

–Test –Lectura d’imatge: Flamenc, d’Alexander Calder –Recurs TIC

UNITAT IV QUAN L’ART ENS PARLA

1. L’expressivitat de la composició 2. Plantejaments compositius de l’art 3. La simbolització en l’art

Guia d’anàlisi i lectura d’imatge: Le Chahut, de Georges Seurat

Les obres del Museu del Prado a Google Earth

–Test –Lectura d’imatge: Les espigolaires, de François Millet –Recurs TIC

UNITAT V EL SISTEMA DIÈDRIC

1. Els fonaments del sistema dièdric 2. Els plànols tècnics 3. La normalització industrial

Gaspard Monge

L’escalímetre

El QCAD

–Test –Lectura d’imatge: el plànol acotat –Recurs TIC

UNITAT VI EL DIBUIX EN PERSPECTIVA

1. Les perspectives axonomètriques 2. La perspectiva cònica 3. L’ambientació de les perspectives

Masaccio

El perspectògraf

SketchUp

–Test –Lectura d’imatge: El casament de la Verge, de Raffaello Sanzio –Recurs TIC

UNITAT VII LES IMATGES DIGITALS

1. Píxels, vectors i colors 2. La imatge fixa 3. Imatges en moviment

Art Futura

L’escàner, una eina per crear imatges

El programari lliure i el gratuït

–Test –Lectura d’imatge: fotograma d’Els mons de Coraline, de Henry Selik –Recurs TIC

CLICART

Galeria d’estils i moviments artístics. Tècniques. Ajuda interactiva. Museus.

CC CF

CC CF CL

CC CF CM

CC CL

CC CM

E S O VISUAL I PL ÀSTICA

ESO 4 VISUAL I PLÀSTICA CC Competència artística i cultural / CM Competència matemàtica / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic / CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual / CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CA Competència d’aprendre a aprendre / CS Competència social i ciutadana / CI Competència en autonomia i iniciativa personal

CC CL CA

1-El dibuix: pensament, representació, comunicació. 2-Les tècniques gràfiques. 3-El color i les tècniques pictòriques. 4-Configuració gràfica. 5-El dibuix realista. 6-Altres tècniques artístiques. Annex: La simulació infogràfica de les tècniques artístiques tradicionals.

Elements configuratius del llenguatge visual. Anàlisi i representació de formes. Composició. Espai i volum.

DIBUIX, MATERIALS I TÈCNIQUES: PROCÉS CREATIU

EL DISSENY: FORMA I FUNCIÓ CL CM CS

1-Què és el disseny. 2-Conèixer els objectes. 3-Quan sorgeixen les idees. 4-El cos humà és la referència. 5-El poder del color. 6-Les paraules tenen forma. 7-Valorar i decidir: la concreció definitiva. Annex: Estudis i professions.

AT R E L L I X T BA

Anàlisi i representació de formes. Tècniques i procediments utilitzats en els llenguatges visuals. Apreciació del procés de creació de les arts visuals.

,q la natura cossos de itat.» i profund amplada

El llenguatge visual. Tècniques i procediments utilitzats en els llenguatges visuals.

COMUNICACIÓ I LLENGUATGE AUDIOVISUAL CC CL CD

LA REPRESENTACIÓ TÈCNICA

1-La comunicació visual. 2-La campanya publicitària. 3-El llenguatge cinematogràfic. 4-El guió i el muntatge. 5-Gèneres audiovisuals. 6-Tècniques d’animació i interactivitat. Annex: Animació i interactivitat amb Flash. Anàlisi i representació de formes. Composició. Espai i volum. Apreciació del procés de creació de les arts visuals.

CL CM CD 1-Dibuix geomètric aplicat. 2-Fonaments i aplicacions dels sistemes de representació. 3-Les projeccions dièdriques. 4- La perspectiva cònica. 5-Les perspectives axonomètriques. 6-La normalització en el dibuix industrial. Annex: CAD, el dibuix tècnic informatitzat.

l llibre a

xba

LES CLAUS DE L’ART

El llenguatge visual. Anàlisi i representació de formes. Composició. Espai i volum. Apreciació del procés de creació de les arts visuals.

CC CF CL 1. Lectura d’imatge I: l’anàlisi formal. 2. Lectura d’imatge II: la interpretació dels significats. 3. Estructura i composició arquitectònica. 4. Components dels estils arquitectònics. 5. El paisatge i la preservació de l’entorn. Annex: Sistematització de la lectura d’obres artístiques: avantguarda, escultura i arquitectura.

E S O VISUAL I PL ÀSTICA

2 IX TÈCNIC

digitals

e t digital d a m r o f l e i

DIB

C I N C È T UIX

Monge Gaspard 818) (1746 – 1 ear que va id ic francès l og i polít suposar e a ic, pedag rica que v Matemàt cció dièd . a de proje escriptiva un sistem ometria d t de la ge naixemen gons les ge era, se guia Mon de per o t que perse ar un mè L’objectiu ules, «cre només té pies para uix –que seves prò full de dib tots els ar en un mplada– , represent ngitud i a lo : longitud ensions: enen tres dues dim , que en t la natura cossos de itat.» i profund amplada

BATX IL L ERAT DIBU IX TÈ C N IC

NIC C È T X I U DIB

AT R E L L I X T BA

BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC

CLAUS DEL PROJECTE

Polígons Geometria

4 CONSTRUCCIÓ DE POLÍGONS REGULARS Un polígon regular s’acostuma a construir a partir d’una d’aquestes dues dades: el radi de la seva circumferència circumscrita o el seu costat. Veurem els diferents procediments de resolució en els apartats següents:

tantes parts com les que vulguem fer sobre la circumferència, o en tantes parts com vèrtexs ha de tenir el polígon: 7 en l'exemple de la figura 32.

4.1 Construccions a partir del radi de la circumferència circumscrita ■ C onstrucció general

A mb el radi conegut, descrivim una circumferència i hi tracem el diàmetre vertical. Dividim aquest diàmetre en

ObjeTI

– Quadrat i octàgon. Si tracem dos diàmetres perpendiculars, la circumferència queda dividida en quatre parts, que són els vèrtexs del quadrat inscrit (Fig. 34).

F ent centre en els extrems del diàmetre, i amb un radi igual a la seva longitud, tracem dos arcs que es tallen en els punts M i N. Per aquests punts i per divisions alternatives del diàmetre, hi fem passar semirectes auxiliars que, en la intersecció amb la circumferència, assenyalen les divisions corresponents als vèrtexs del polígon inscrit.

tal

L es mediatrius de cada costat divideixen la circumferència en vuit parts iguals, que són els vèrtexs de l'octàgon regular inscrit. Amb noves mediatrius als costat de l'octàgon podem dividir la circumferència en setze parts iguals.

A C TI V IT

AT S

40 i figures 39, . ua de les ectiva obliq de l’enunciat una persp les dades 9 Realitza a partir de a doble, 41, a escal

a 43, de la figur la a obliqua ectiva cònic s de l’enunciat. Situa tza la persp les dade 11 Reali , segons punt n. a escala doble de la posició del figura a partir

la línia

ica fron terra (lt), iva còn la línia de timent soPersPect a cònic per (P) i l’aba it el sistem xa la principal 15 Defin (v), dibui (lH), el punt de vista de l’horitzó quadre del punt da pel seu del plana dona aquesta la figura bre el pla que cònica de re, si saps re del quad perspectiva per darre sobre el pla el pla geometral, ). abatiment sobre 2003 situada alusia, 47) (And figura està quadre. (Fig. del pla del

Fig. 34

– Pentàgon i decàgon. A partir del radi donat dibuixem la circumferència, traçant dos diàmetres perpendiculars (Fig. 35). Determinem el punt mitjà M del radi OA i, situant-hi el centre i amb radi MB, tracem un arc que talli en el punt N el diàmetre horitzontal.

a partir figura 44 ua de la l’enunectiva obliq ns les dades de tza la persp at i sego 12 Reali de vista indic del punt at apaïsat. o en form ciat. Fes-h

E l segment NB és el costat l5 del pentàgon i NO és el costat l10 del decàgon. Aquests segments, traslladats sobre la circumferència, ens permeten determinar la resta de vèrtex dels dos polígons regulars i inscrits.

eR u uNIV

S I TA T

dibuila figura, iques de punt ccions dièdr escala 1:1 per al a des les proje de terra l central, 18 Dona al p, la línia ectiva linea xa la persp quadre vertic (Galícia, setembre i el pla del 50) lH. (Fig. de vista v de l’horitzó lt i la línia de 2002).

dila figura, iques de de pla ccions dièdr l central la des les proje la perspectiva linea vista (v), 16 Dona a 1:1 punt de derant el (Fig. 48) buixa a escal vertical, consi de l’horitzó (lH). línia de quadre (lt) i la línia de terra ). 2010 (Galícia,

xa la 51, dibui la figura ccions de des les proje obliqua següent: 19 Dona cònica mm perspectiva P-v = 70 100 mm a. Distància lt-lH) = v (distància b. Altura es mil·límetr en s c. Cote

Fig. 32 Fig. 35

a partir figura 45 ua de la en milectiva obliq a’n les cotes ixa la persp nciat. Indic 13 Dibu s de l’enu apaïsat. de les dade za-ho en format realit límetres i

– Heptàgon. A partir del radi dibuixem la circumferència i, a dintre, dos diàmetres perpendiculars. Tracem la mediatriu del radi OA, que talla la circumferència en el punt N (Fig. 36). El segment MN és el costat de l'heptàgon que, traslladat sobre la circumferència, ens permet completar l'heptàgon regular.

■ C onstruccions particulars

T riangle i hexàgon. Agafant com a unitat el mateix radi amb el qual hem traçat la circumferència, aquesta queda dividida en sis parts iguals (Fig. 33). Si les unim de manera alternativa, obtenim un triangle equilàter i, si les unim de manera consecutiva, un hexàgon regular.

l redel mode a obliqua troba ectiva cònic vista v es el ixa la persp a 42. El punt de mm sobre 10 Dibu re i a 65 a la figur en del quad presentat les cotes mm del pla recolza. Indica’n situat a 70 qual etral en el pla geom es. mil·límetr

L a mediatriu en un dels costats de l'hexàgon tallarà la circumferència en un punt que, unit amb un dels extrems d’aquest costat de l'hexàgon, és el costat l12 d’un dodecàgon també inscrit a la circumferència inicial, com els altres dos polígons. Fig. 33

Fig. 36

de pla l central ectiva linea ts la a 2:1 la persp punt de vista v, dona 49) ixa a escal des del n. (Fig. 17 Dibu i el punt re vertical, π del quad de l’horitzó , la línia línia de terra ). juny de 2001 (Galícia,

52, la figura iques de re vertical ccions dièdr pla de quad de terra des les proje lineal del 20 Dona t la línia perspectiva consideran realitza la dades. Fesvista v, i n de les punt de lH i el punt π des del 2002) de l’horitzó lt, la línia ia, juny de a 1:1. (Galíc escal a ho

ecxa la persp la a 46, dibui . Disposa de la figur de les vistes de l’enunciat les dades 14 A partir ua segons at. tiva obliq format apaïs làmina en 181

180

1 Exposició sintètica i molt visual de la teoria, amb els passos dels traçats i construccions geomètriques fonamentals detallats de manera clara i concisa.

BATX IL L ERAT DIBU IX TÈ C N IC

2 Gran quantitat d’activitats per exercitar-se en les proves d’accés a la universitat en totes les unitats del llibre.

Dibuix infogràfic. caD

5.1 Interfície d’usuari Una vegada dins d’un programa, com el Cabri Geometre II Plus, per exemple, ens trobem una pantalla (Fig. 26) que té una certa semblança amb l’AutoCAD i que està formada per: 1. Àrea de dibuix. Zona on es realitzen les construccions geomètriques. 2. Barra de títol. Mostra el nom de l’arxiu en el qual treballem. 3. Barra de menús. Permet accedir a les diverses ordres de l’aplicació. 4. Barra d’eines. Mostra les diverses eines de creació i manipulació d’entitats. 5. Barra d’estat. Mostra l’eina que s’està utilitzant a cada moment. 6. Barra d’atributs. Permet modificar els atributs dels objectes. S’activa amb la tecla F9. 7. Finestra d’ajuda. Proporciona ajuda sobre l’eina seleccionada. S’activa amb la tecla F1. 8. Finestra de text. Mostra una descripció de la figura en format text. S’activa amb la tecla F10.

• Líneas. Conté les opcions pròpies de dibuix per realitzar rectes (il·limitades), seg· ments a partir de dos punts coneguts, semirectes o polígons, tant regulars com irregulars, amb especial atenció als triangles (Fig. 29).

Fig. 29

• Curvas. Aquesta eina ens permet dibuixar circumferències, arcs i còniques (el· lipse, paràbola i hipèrbole) (Fig. 30).

Fig. 30

• Construcciones. Amb aquestes ordres podrem realitzar rectes perpendiculars i paral·leles a altres ja donades, mediatrius de segments, bisectrius d’angles, etc. (Fig. 31). Fig. 26

5.2 La barra d’eines La barra d’eines del programa està formada per onze icones que, al seu torn, es di· videixen en submenús (Fig. 27). Per tal de seleccionar l’ordre que volem utilitzar, fem clic a sobre de la icona corresponent i, mantenint premut el botó esquerre del ratolí, apareix un menú amb les diferents opcions; en veiem tot seguit les eines bàsiques: Fig. 31 Fig. 27

• Puntos. Serveix per crear un punt en el dibuix, ja sigui un punt lliure, un punt sobre un objecte o un punt d’intersecció (Fig. 28).

Fig. 28

256

• Manipulación. Ens serveix per modificar una determinada figura, amb la possibi· litat de desplaçar·la, girar·la, escalar·la (Fig. 32).

Fig. 32

257

3 Iniciació als programes de dibuix infogràfic (CAD) en forma de tutorial, amb moltes activitats per posar en pràctica les seves especificitats.

PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL

BATX IL L ERAT DIBU IX TÈ C N IC

MATERIAL PER A L’ALUMNE

recursos

digitals i

el format

digital del

llibre a

DIBUIX

Mas Bernardo ull Ramon Gas

2 BA

recursos

digitals i

el format

digital del

coneixem de la qual

ents de les tang AB i una el seu eix

a, (Fig. 71). a la cònic

la mateixa recta r de a 64, i la e de la figur l’octàedr secció entre a la inter nt. Determin del conju visibilitat Estudia la

figura.

Fig. 72

defineixen bola que a la parà a. tangents ior a la cònic Traceu les punt P exter des d’un

la directriu

72, la figura donats en i el focus

EXERCICI

17 i 18 NOTA

DATA

EXERCICI

Tangèncie

14 NOTA

NOM

Sistema

dièdric,

políedres

regulars

DATA

NOM

Les làmines d’exercicis per a l’alumne es poden descarregar en format PDF a ecasals.cat

llibre a

DIBUIX

TÈCNIC 2

ba at/dibuix ecasals.c

ÈCN DIBUIX T

NOVETAT

RAT BATXILLE

Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-6147-9

l’el·lipse

RAT BATXILLE Monge Gaspard 8) (1746 – 181 idear cès que va i polític fran osar el pedagog que va sup Matemàtic, projecció dièdrica de riptiva. un sistema metria desc de la geo naixement les ns era, sego ia Monge mètode per que persegu L’objectiu , «crear un té ies paraules dibuix –que només seves pròp de – tots els en un full i amplada representar itud, longitud n tres: long ensions: dues dim que en tene la natura, cossos de itat.» i profund amplada

robaràs els

TÈCNIC 1

ba at/dibuix ecasals.c

Construïu

Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-4790-9

Fig. 71

Fig. 64

ÈCN DIBUIX T

1 BA

RAT BATXILLE

RAT BATXILLE ia d’Alexandr Euclides adament) aC, aproxim metria» per (325 – 265 re de la geo postulats t com el «pa , els cinc grec conegu Elements Matemàtic e xix. ós tractat fins al segl t, en el fam geometria haver fixa mentar la ien que van fona hav alumnes que els seus rès pràctic. siderava i no per inte , jo, Euclides con a la veritat hi guanyo per amor r: «I què ntes d’estudiar pregunta r unes qua d’ells li va va entrega aquest Un dia, un El mestre es-hi, que tot això?» dir: «Dóna-l estudiant au i li va aprèn.» al seu escl amb el que monedes na cosa, nyar algu hi ha de gua

robaràs els

BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC

Mas Bernardo ull Ramon Gas

DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 18-21 DEL CATÀLEG. BATX IL L ERAT DIBU IX TÈ C N IC

DVD DEL PROFESSOR Un DVD amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les classes.

ion

’ha

re a

DIBUIX TÈCNIC

s rep

ro d

ucc

ion

’ha

re a

ar ti b l’ de l a L

DIBUIX TÈCNIC

2 cle 3

l e i d e p ro p i e t a t i n t e l · le c

tua l. N

os ’au to r

ció

ind

epe

nde

VD. a q u e st D nt d’

Recursos de l’alumne off-line També disponibles a: ecasals.cat/dibuixba

ord

BATXILLERAT

’ac

ial

· Fabricat per GEMA · Le

to r

-2012

a tz

Ed i

0576

B -1

at p

al: le g

Ed i t

sit

itz

PROPOSTA

ipò

to r

·D

’au

l. N

Recursos de l’alumne off-line També disponibles a: ecasals.cat/dibuixba

DIDÀCTICA

ial

to r

Ed i er

at p

Ed i t

BATXILLERAT

DIDÀCTICA

ucc

tua

ÈCN DIBUIX T

ro d

l · le c

itz

cia er

za lit

ció

ind

epe

nde

A DIDÀCTIC

s rep

l e i d e p ro p i e t a t i n t e

PROPOSTA

· Fabricat per GEMA · Le

za lit

AT BATXILLER

-2012

de l a L

CNIC 1 DIBUIX TÈ

0576

2 cle 3

Proposta didàctica ISBN 978-84-218-4975-0

B -1

ar ti b l’

1 BA

al: le g

sit

ord

at/ ecasals.c

ipò

’ac

·D

del llibre

a tz

dria d’Alexan dament) Euclides aC, aproxima » per (325 – 265 la geometria el «pare de postulats gut com , els cinc grec cone Elements Matemàtic s tractat e xix. fins al segl , en el famó geometria haver fixat mentar la que van fona nes havien tic. els seus alum interès pràc iderava que at i no per jo, Euclides cons r a la verit hi guanyo, r per amo r: «I què tes d’estudia pregunta unes quan d’ells li va st va entregar Un dia, un El mestre -hi, que aque tot això?» «Dóna-les n.» estudiant u i li va dir: el que aprè al seu escla cosa, amb monedes yar alguna hi ha de guan

at digital

s i el form os digital els recurs Trobaràs dibuixba

cia er

AT BATXILLER

PROPOSTA

Programacions Desenvolupament de les unitats didàctiques: – Orientacions didàctiques – Programacions d’aula – Banc d’activitats amb propostes de reforç i ampliació – Solucionari Avaluacions trimestrals Recursos digitals del llibre de l’alumne

MATERIAL PER AL PROFESSOR

VD. a q u e st D nt d’

Mas Bernardo ull Ramon Gas

PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA

NOVETAT

ÈCN DIBUIX T

A DIDÀCTIC

del llibre

Proposta didàctica ISBN 978-84-218-6151-6

CNIC 2 DIBUIX TÈ

ba at/dibuix ecasals.c

at digital

s i el form

os digital

els recurs

Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats.

PROPOSTA

AT BATXILLER

tots els coss tat.» amplada– i profundi amplada longitud,

Monge Gaspard ) (1746 – 1818 idear un cès que va nt i polític fran suposar el naixeme pedagog va Matemàtic, dièdrica que projecció sistema de riptiva. etria desc s de la geom ns les seve era, sego un a Monge esentar en que persegui un mètode per repr i L’objectiu ar ns: longitud ules, «cre dimensio és té dues pròpies para tenen tres: ra, que en ix –que nom full de dibu os de la natu

2 BA

Trobaràs

AT BATXILLER

Mas Bernardo ull Ramon Gas

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne: a cada unitat del llibre, classificats en vídeos, àudios i clips multimèdia. Recursos també disponibles a ecasals.cat

BATX IL L ERAT DIBU IX TÈ C N IC

BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC 1 Competències específiques de la matèria CeC Capacitat creativa per trobar relacions i incorporar elements de l’entorn i idees en les creacions i projectes de dibuix tècnic / CeL Adquisició i reconeixement del llenguatge propi i universal del dibuix tècnic / CeA Transferència en l’aprenentatge personal de les capacitats resolutives, representatives i comunicatives dels mitjans de les noves tecnologies aplicades al dibuix tècnic Contribució de la matèria a les competències generals del Batxillerat CR Competència en recerca / CI Competència en gestió i tractament de la informació / CD Competència digital / CP Competència personal i interpersonal / CM Competència en el coneixement i la interacció amb el món

I GEOMETRIA UNITAT 1 Construccions geomètriques fonamentals CeL CP

1. Elements simples: posicions relatives

El punt. La recta. El pla.

2. Llocs geomètrics

La mediatriu. La bisectriu. La recta paral·lela. La circumferència. L’arc capaç.

3. Traçats de paral·leles i perpendiculars

Traçat de paral·leles amb escaire i cartabó. Traçat de perpendiculars amb escaire i cartabó. Perpendicular des d’un punt P exterior a una recta. Perpendicular per un punt P d’una recta. Paral·lela a una recta que passi per un punt P.

4. Angles: tipus, criteris d’igualtat

Classificació pel seu valor. Classificació en relació amb altres angles. Igualtat d’angles. Traçat d’angles amb escaire i cartabó. Traçat d’angles amb compàs.

5. Operacions amb segments

Suma, resta i producte de segments. Teorema de Tales. Divisió d’un segment en parts iguals. Divisió d’un segment en parts proporcionals.

6. Operacions amb angles

Transport d’angles. Operació combinada d’angles. Divisió d’un angle en parts iguals.

7. Excercicis globals

UNITAT 2 Polígons CeL CM

1. Polígons

Elements de qualsevol polígon. Classificació.

2. Triangles

Propietats i classificació. Rectes i punts notables d’un triangle. Construcció de triangles.

3. Quadrilàters

Classificació i característiques. Quadrilàters inscriptibles i circumscrits. Construcció de quadrilàters.

4. Construcció de polígons regulars

Construccions a partir del radi de la circumferència circumscrita. Construccions a partir del costat.

5. Polígons estrellats 6. Mòduls i xarxes

UNITAT 3 Igualtat, semblança i equivalència CeC CI

1. La igualtat

Per triangulació o radiació. Per transformacions isomètriques o moviments en el pla.

2. Transformacions isomòrfiques: semblança i homotècia

Semblança. Homotècia. Homotècia entre circumferències. Escales. Escales gràfiques.

3. Proporcionalitat

Proporcionalitat directa i inversa. Utilització de la proporcionalitat directa. Teoremes del triangle rectangle. Mitjana proporcional de dos segments. Part àuria d’un segment.

4. Equivalència

Equivalència entre triangles. Construccions de figures equivalents.

1. La circumferència UNITAT 4 La circumferència. Tangències i 2. Posicions relatives enllaços

Elements de la circumferència. Propietats. Rectificació. Cercle: elements. Recta i circumferència. Entre circumferències.

CeC CM

3. Propietats de la posició de tangència

Entre recta i circumferència. Entre circumferències. Llocs geomètrics relacionats.

4. Traçat de tangents

Entre rectes i circumferències. Entre circumferències.

5. Enllaços

Traçats d’enllaços.

6. Excercicis globals

UNITAT 5 Corbes geomètriques

1. Corbes geomètriques

Classificació.

2. Corbes tècniques

Corbes tècniques tancades. Tipus i construcció. Corbes tècniques obertes. Tipus i construcció.

3. Corbes còniques

Generació i classificació. El·lipse. Paràbola. Hipèrbola.

4. Corbes guerxades

Hèlix.

CeL CM

BATX IL L ERAT DIBU IX TÈ C N IC

II SISTEMES DE REPRESENTACIÓ UNITAT 6 Els sistemes de representació CeC CI

1. El pas de tres a dues dimensions

Elements de la geometria projectiva. Operacions de la geometria projectiva. Tipus de projecció. Invariants projectius. Teorema de Desargues.

2. Sistemes de representació

Característiques d’un sistema de representació. Classificació.

3. Sistema de plans acotats

Representació de punt i recta: graduació i tipus de rectes. Representació del pla: tipus. Interseccions, rectes i plans. Aplicacions del sistema acotat.

UNITAT 7 El sistema dièdric. Introducció

1. Fonaments del sistema dièdric

UNITAT 8 Sistemes axonomètrics i perspectiva cavallera

CeC CR

CeC CP

2. Projeccions dièdriques de sòlids

Vistes normalitzades. Tipus de línies. Introducció a l’acotació.

3. Projeccions dièdriques d’elements simples

Representacions. Veritables magnituds. Pertinences.

1. Fonaments del sistema axonomètric

Elements que s’han de tenir en compte. Tipus d’axonometries.

2. Coeficients de reducció i escales gràfiques

Escales gràfiques.

3. Ternes axonomètriques més usuals 4. Representacions axonomètriques

Dels elements simples. De formes planes. De sòlids tridimensionals.

5. Sistemes de perspectiva cavallera

Característiques. Tipus. Ternes més usuals. Representacions en perspectiva cavallera.

6. Determinació de seccions planes

UNITAT 9 La perspectiva cònica CeC CP

7. Determinació d’ombres

Ombra per un focus puntual. Ombra produïda per la llum solar.

1. Percepció visual i fotogràfica

La visió humana. La fotografia.

2. Fonaments de la perspectiva cònica

Elements que cal considerar. Tipus de perspectiva cònica. Variacions i tipologies de la perspectiva cònica.

3. Construcció de perspectives frontals

Disposició dels paràmetres de la perspectiva. Perspectiva de formes planes. Perspectiva de sòlids.

4. Construcció de perspectives obliqües

Disposició dels paràmetres de la perspectiva. Perspectiva obliqua de formes planes. Perspectiva obliqua de sòlids.

III DIBUIX INFOGRÀFIC I El dibuix infogràfic 2D. Ordres bàsiques CeA CD

II Treball amb capes. Ampliació d’ordres de dibuix i edició

1. Introducció

El dibuix infogràfic: tipus i programes. L’entorn gràfic. Inici, guardar i fi d’una sessió d’AutoCAD. Introducció de comandaments. Modes de visualització.

2. Ajudes al dibuix

Associades a tecles de funció. Coordenades per teclat. Referències a objectes. Selecció d’elements. Propietats d’objectes. Correcció d’errors.

3. Ordres bàsiques

De dibuix. D’edició o modificació. Exercicis guiats com a aplicació de les ordres bàsiques.

1. Creació i control de capes

Estat de les capes. Creació de capes.

2. Ordres més habituals

De dibuix. D’edició. Exercici guiat d’aplicació.

3. Ordres complementàries

De dibuix. D’edició. Exercici guiat d’aplicació.

4. Treball amb blocs

Creació d’un bloc de dibuix. Creació d’un bloc del disc. Inserció d’un bloc.

1. Acotació

Elements d’acotació. Estils d’acotació. Creació de cotes.

CeA CD

III Complements al 2. Ombreigs dibuix infogràfic CeA CD

3. Dibuix isomètric 4. Impressió 5. Programes de geometria dinàmica

Interfície d’usuari. La barra d’eines. Exercici d’aplicació.

ANNEX Art i dibuix tècnic CC Glossari CA

BATX IL L ERAT DIBU IX TÈ C N IC

BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC 2 Competències específiques de la matèria CeC Capacitat creativa per trobar relacions i incorporar elements de l’entorn i idees en les creacions i projectes de dibuix tècnic / CeL Adquisició i reconeixement del llenguatge propi i universal del dibuix tècnic / CeA Transferència en l’aprenentatge personal de les capacitats resolutives, representatives i comunicatives dels mitjans de les noves tecnologies aplicades al dibuix tècnic Contribució de la matèria a les competències generals del Batxillerat CR Competència en recerca / CI Competència en gestió i tractament de la informació / CD Competència digital / CP Competència personal i interpersonal / CM Competència en el coneixement i la interacció amb el món

UNITAT 1 AMPLIACIÓ DE GEOMETRIA PLANA CeL CI

1. La circumferència 2. Transformacions geomètriques 3. L’homologia

Homologia en l’espai. Homologia en el pla. Característiques. Rectes límits d’una homologia. Construccions fonamentals en homologia. Elements mínims per definir una homologia. Aplicacions de l’homologia.

4. L’afinitat

Concepte i elements. Aplicacions de l’afinitat.

5. La inversió

Concepte d’inversió i elements. Invers d’un punt. Inversa d’una recta. Inversa d’una circumferència.

1. Potència respecte d’una circumferència UNITAT 2 GENERALITZACIÓ DE L’ESTUDI DE TANGÈNCIES CeC CM

Angles relacionats. Arc capaç.

Concepte i expressions de potència. Utilització del concepte de potència, part àuria d’un segment. Eix radical de dues circumferències. Propietats Centre radical de tres circumferències. Propietats.

2. Tangències amb circumferències

Casos possibles. Resolucions basades en els elements radicals. Resolucions basades en la inversió.

3. Tangències amb altres corbes còniques

Propietats de les tangents a l’el·lipse. Traçats de tangents a l’el·lipse. Propietats de les tangents a la paràbola. Traçats de tangents a la paràbola. Propietats de les tangents a la hipèrbole. Traçats de tangents a la hipèrbole.

II SISTEMES DE REPRESENTACIÓ

UNITAT 3 SISTEMA DIÈDRIC, ELEMENTS

1. Delimitació del sistema i notacions a utilitzar 2. Projeccions dièdriques dels elements simples

Del punt. De la recta. Del pla.

3. Pertinences

Entre elements simples. Rectes notables del pla.

4. Paral·lelisme

Entre rectes. Entre recta i pla. Entre plans.

5. Perpendicularitat

Teoremes relacionats amb la perpendicularitat. Entre rectes. Entre recta i pla. Entre plans. Entre rectes obliqües.

UNITAT 4 SISTEMA DIÈDRIC, MOVIMENTS

1. Canvi de pla de projecció

Noves projeccions de punt i recta. Noves projeccions del pla.

2. Gir

Gir d’un punt. Gir d’una recta. Gir d’un pla.

3. Abatiment

Abatiment d’un pla. Abatiment i relació d’afinitat. Completar les projeccions d’una forma plana. Restituir formes abatudes a projeccions.

UNITAT 5 SISTEMA DIÈDRIC. INTERSECCIONS I VERITABLES MAGNITUDS

1. Interseccions entre elements fonamentals. Visibilitat

Entre rectes. Entre recta i pla. Entre plans.

2. Distàncies. Posicions favorables de resolució

Entre dos punts. Entre punt i pla. Entre punt i recta. Entre rectes paral·leles. Entre plans paral·lels. Entre dues rectes que es creuen.

CeC CM

3. Angles entre els elements fonamentals. Posicions favorables

Entre dues rectes. Entre dos plans. Entre recta i pla. Amb els plans de projecció.

UNITAT 6 SISTEMA DIÈDRIC, POLÍEDRES REGULARS

1. Superfícies i cossos

Concepte de superfície. Classificació. Políedres regulars. Fórmula d’Euler. Políedres conjugats.

2. El tetràedre

Elements i relacions. Representacions.

3. L’hexàedre o cub

Elements i relacions. Representacions.

4. L’octàedre

Elements i relacions. Representacions.

5. El dodecàedre

Elements i relacions. Representació.

6. L’icosàedre

Elements i relacions. Representació.

7. Interseccions, desenvolupaments i transformades

Seccions planes dels políedres. Interseccions recta-políedre. Desenvolupaments.

8. Presència dels políedres regulars

Antecedents històrics. Políedres i art.

CeL CM

CEC CM

BATX IL L ERAT DIBU IX TÈ C N IC

UNITAT 7 SISTEMA DIÈDRIC, ALTRES COSSOS GEOMÈTRICS

1. Superfícies radials de vèrtex propi

Concepte i classificació. La piràmide. El con.

2. Superfícies radials de vèrtex impropi

Concepte i classificació. El prisma. El cilindre.

3. Superfícies corbes de revolució

Concepte i classificació. Representació de l’esfera. Projeccions de punts de l’esfera.

4. El tríedre trirectangle

Representacions.

5. Interseccions amb plans i rectes

Secció plana. Casos particulars. Mètodes de determinació d’una secció plana. Intersecció recta cos.

CeL CM

6. Desenvolupaments i transformades IIII NORMALITZACIÓ I PROJECTES 1. La normalització UNITAT 8 NORMALITZACIÓ EN EL DIBUIX 2. Normes fonamentals en dibuix tècnic INDUSTRIAL I DE CONSTRUCCIÓ 3. Representació normalitzada de cossos CeL CM

Classificació de les normes. Organismes de normalització. Normalització a Espanya. Formats. Línies i usos. Retolació normalitzada. Vistes especials.

4. Talls, seccions i ruptures

Concepte de tall i de secció; representació. Tipus de talls. Tipus de seccions. Simplificació per ruptura.

5. Elements roscats

Tipus de rosques. Representació simbòlica de rosques.

6. Acotació

Sistemes de distribució de cotes. Principis d’acotació.

7. El projecte. Tipus

Parts del projecte. Tipus de dibuixos i plànols. Especejament d’un conjunt mecànic. Dibuix arquitectònic. El dibuix en perspectiva com a forma del projecte. Activitat pràctica.

IV DIBUIX INFOGRÀFIC

I. DIBUIX EN CAD. TRES DIMENSIONS CeA CD

1. Entorn de treball 3D

Les finestres gràfiques. El sistema de coordenades personals, SCP. Modes de visualització. Exercici guiat d’una estructura d’armadura.

2. Superfícies. Malles i sòlids

Superfícies. Exercici guiat amb superfícies. Malles. Sòlids. Exercici guiat amb sòlids. Operacions booleanes. Ordres d’edició.

3. Exercici global guiat

II. DIBUIX EN CAD, ESPAI PAPER CeA CD

1. Espai paper 2. Obtenció de vistes a partir d’un sòlid 3D

Exercici guiat d’obtenció de vistes.

3. Acotació de vistes en espai paper 4. Presentacions en espai paper i impressió 5. Perspectiva cònica i visualització de sòlids

1. Configuració de la modelització III. DIBUIX EN CAD. MODELATGE DE SÒLIDS CeA CD

Crear càmeres. Visualització en 3D. Utilització de materials i textures. Assignació de llums i determinació d’ombres. Altres elements paisatgístics i efectes realistes. Renderització.

2. Exercici pràctic guiat de renderització

BATX IL L ERAT DIBU IX TÈ C N IC

ecasals.cat PORTAL DE RECURSOS EDUCATIUS I LLIBRES DIGITALS D’EDITORIAL CASALS

ÀMPLIA OFERTA DE RECURSOS

LLIBRE DIGITAL ON-LINE

Els llibres de l’àrea de Visual i Plàstica inclouen: Vídeos d’artistes i de tècniques artístiques Clips de geometria Activitats TIC Resums interactius Tests autocorregibles

Recursos digitals en el context de cada pàgina i apartat. Amb la proposta didàctica integrada i les solucions en el context de cada activitat. Amb la possibilitat d’incorporar-hi activitats i recursos propis. En els llibres d’ESO totes les activitats es poden fer en línia. En els llibres de Batxillerat hi ha disponibles les avaluacions autoavaluables on-line.

RECURSOS DIGITALS DE L’ALUMNE L’alumne té accés a tots els recursos digitals referenciats en el llibre sense haver-se de registrar. Els recursos presenten dues modalitats: Navegables en línia a ecasals.cat Descarregables per a la consulta off-line.

RECURSOS DIGITALS DEL PROFESSOR El professor, amb registre previ, té accés a: Programacions. Proposta didàctica. Llibre digital en línia amb una llicència gratuïta per al professor. Es pot descarregar els seus recursos i els dels alumnes per a la consulta off-line.

ecasals. cat VI SUAL I P L ÀSTICA

SUPORT AL DOCENT Servei personalitzat d’assessorament i suport tècnic dels nostres serveis i recursos: docencia@editorialcasals.com

Amb un mur de comunicació en línia que permet conversar amb els alumnes i compartir informacions. S’adapta a tots els dispositius: pissarra digital, netbook, ordinador i tauleta. Els llibres digitals eCasals es poden integrar a l’entorn Moodle i a les plataformes EVA que hi ha a Catalunya. Admet el protocol Marsupial.

LLIBRE DIGITAL OFF-LINE PER A TAULETES Els llibres d’Editorial Casals també estan disponibles en format fora de línia (off-line) per a tauletes a la plataforma

CONEIX LES UNITATS DE MOSTRA!

ESO

I Carles Núñez Padrol Josep M. osa Miquel Romag

sa os digital els recurs Trobaràs /tecno2eso

ESO Carles Núñez Padrol Josep M. osa Miquel Romag

I AL A U S VI ÀSTIC PL

sa os digital els recurs Trobaràs /tecno2eso

TICA II VISUAL I PLÀS

ecasals.net

TICA I VISUAL I PLÀS

ecasals.net

ecasals.cat/vipIeso

I AL A U S VI ÀSTIC PL

ecasals.cat/vipIIeso

ESO

4 ESO Carles Núñez Padrol Josep M. osa Miquel Romag

sa os digital els recurs Trobaràs /tecno2eso

TICA 4 VISUAL I PLÀS

ecasals.net

LI UA ICA S I V ÀST PL

ecasals.cat/vip4eso

ecasals. cat VI SUAL I P L ÀSTICA

SPC1601

editorialcasals.cat ecasals.cat

NOU PROJECTE DE SECUNDÀRIA I BATXILLERAT El millor aliat per formar alumnes competents!

Contacta amb el teu delegat comercial per sol·licitar mostres. Atenció al client Tel. 902 107 007 casals@editorialcasals.com