ENTREVISTA A MARTA CATALÀ I MARTÍ, FALLERA MAJOR INFANTIL D’ALGEMESÍ 2018 Marta, com et definiries com a persona? Quines són les teues aficions? Tinc 13 anys, estudie 2n de la ESO al col·legi Santa Anta. Sóc una xiqueta alegre, simpàtica, vergonyosa i nervioseta. També sóc somiadora i molt fallera. Les meues aficions són muntar a cavall i participar en la processó de la Mare de Déu de la Salut com a Muixeranguera. De major m’agradaria treballar en un laboratori, i tornar a representar el poble d’Algemesí com a Fallera Major de la Ciutat. Com i quan va ser el teu inici al món faller? Vaig vindre al món el 24 de novembre del 2004 i, el febrer següent ja estava vestida de fallera per a l’exaltació de la meua falla, la falla Plaça Tres Moreres. Per suposat, eixe dia no el recorde, però sí que he vist fotos. Ma mare va passar la passarel·la amb els dos a la vegada, amb mi i amb el meu germà bessó Vicent, cadascú en un braç. La meua primera ofrena va ser en les falles del 2005, tenia sols 4 mesets. Des de que tinc memòria, sempre recorde ser fallera, i sempre he desitjat ser Fallera Major Infantil de la meu comissió. L’any 2015 ho vaig aconseguir, i vaig compartir càrrec amb el meu germà com a President Infantil i amb Deyanira com a Fallera Major. Què signifiquen per a tu les falles? Les falles, per a mi són, la meua forma de vida, perquè sense elles no sé el que faria. Són la festa que més estime junt a la processó de la Mare de Déu. M’agrada quan s’omplin els carrers, casals i els envelats d’alegria i soroll; tots els anys espere eixa setmana amb molta il·lusió, encara que les falles no sols són una setmana a l’any, sinó tot l’any preparant. El que més m’agrada és poder fer soroll amb els coets i amb les xarangues. Des de quan tenies pensat presentar-te com a Fallera Major de la Ciutat? Tant com a pensat.. no sé! Primer volia ser de la falla i en el 2015 em donaren l’oportunitat. Jo sempre he tingut com a referent de les falles a la Fallera Major de la
30
ALGEME SÍ FA L L E S 2 0 1 8
Ciutat i la Fallera Major de València; veure els seus trages, fer-me fotos amb elles, etc. Quan vaig ser de la Cort d’Honor, les vaig tindre molt a prop i pensava: “algun dia podré ser jo la referent d’algú? Podré ser la màxima representant dels xiquets d’Algemesí?”. Un dia parlant amb Deyanira em vaig enterar que a ella també li agradaria ser-ho, i va ser quan vam començar a somiar en ser Falleres Majors juntes. En eixe moment ho vaig proposar a casa, per descomptat la resposta va ser un no. El que mai m’havera imaginat era que el meu pare ja m’havia presentat i ningú ho sabia, ni ma mare! Va ser una gran sorpresa Què vas sentir al rebre la telefonada de la nostra alcaldessa? En el fons sabia que anava a cridar, ja que era l’única candidata presentada però, a la vegada, tenia molt de nervis per si no em cridava. M’havien explicat que, encara que era l’única xiqueta candidata, necessitava la majoria dels vots. Quan va sonar el mòbil vaig veure el nom de Marta Alcaldessa (tinc el número de quan va ser la nostra presi de Junta Local), ahí si que vaig començar a posar-me nerviosa del tot i, ni siquiera, sabia què dir. També estava un poc preocupada per si Deyanira no aconseguia ser l’elegida; finalment ho va ser i vaig ser immensament feliç. Com està vivint el teu entorn aquest any? En ma casa ha sigut una gran sorpresa, perquè mon pare, que deia que no li agradaven les falles, ha sigut el més fester de tots; no ha fallat a cap acte, siga fora o dins del poble, sempre es queda fins el final de tots els actes (especialment en les discomòbils, tanca totes les setmanes, així és que tots li diguem que té les claus del polivalent), i ja li ha preguntat a ma mare que a quina edat es pot ser Fallera Major de la Ciutat. Ma mare és la que, quan tots ens despertem, ja ho té tot apunt per tal que no em falte res, és qui tots els dissabtes no dorm per a poder fer-me el monyo de fallera, vestir-me, i arreglar el garatge junt a Deyanira per a tindre-ho tot net i el berenar a la taula per a quan vinguen a per nosaltres. Al meu germà és a qui no podem fer aconseguir que vinga a cap acte. La resta de la família són els que quan volem cap cosa, ens recolzen en tot moment.
