Recerca i Conservació
. La nova instal lació dels mangabeis de coroneta blanca Beneficis en el benestar del grup
E
l mangabei de coroneta blanca és nadiu de l’Àfrica occidental (Costa d’Ivori, part de Ghana i romanents del sud de Burkina Faso), i habita boscos primaris i secundaris, boscos de galeria, boscos inundats i boscos de palma. Són animals principalment terrestres, viuen en grups multimascle multifemella i s’alimenten fonamentalment de fruites fresques i fruits secs. Físicament presenten dimorfisme sexual, és a dir, els mascles tenen una mida corporal més gran que les femelles i els seus ullals són més prominents. A causa de la progressiva desforestació del seu hàbitat i a la caça furtiva, és una espècie en perill d’extinció. El patró de relacions entre els membres d’un grup de primats reflecteix l’estructura social del grup i està àmpliament influït per la jerarquia de dominància del grup, mitjançant la qual els individus dominants tenen privilegis sobre els subordinats. Aquesta jerarquia de dominància es pot estudiar examinant les interaccions agonistes entre els individus, és a dir, les conductes agressives que tenen lloc entre individus. A més, de vegades, la jerarquia de dominància es manifesta en la distribució espacial dels individus, de manera que ocupen diferents posicions espacials en funció del seu rang jeràrquic. És especialment important la localització dels individus d’alt rang jeràrquic, ja que determina, per exemple, com s’organitzen els
mecanismes de defensa del grup contra l’atac de possibles depredadors. Hemelrijk, biòloga docent a la Universitat de Grotingen, als Països Baixos, va proposar el 1988 un model en el qual la posició dels individus amb un alt rang jeràrquic dependria de l’estratègia d’atac adoptada pel grup. Va definir dues estratègies d’atac, l’anomenada susceptibilitat del risc, en la qual l’atac depèn del risc que comporta, - els individus ataquen altres amb un rang jeràrquic inferior al seu i això condueix a una posició central de l’individu dominant respecte de la resta de membres del grup-, i l’anomenada reducció de l’ambigüitat, en la qual individus de rangs jeràrquics molt allunyats no s’ataquen entre si, cosa que afavoreix que els individus dominants no ocupin posicions centrals. Així, Dolado i col·laboradors, l’any 2013 van estudiar l’estructura social dels mangabeis de coroneta blanca (Cercocebus atys lunulatus) del Zoo de Barcelona i van trobar que el grup havia adoptat una estratègia de susceptibilitat del risc, on l’individu dominant ocupava posicions centrals respecte de la resta dels individus. El febrer del 2017, els mangabeis van ser traslladats a una instal·lació nova i més àmplia. D’aquesta manera, tenint en compte que les característiques de la instal·lació són un factor clau en la promoció del benestar dels animals, aquest estudi va abordar
14 ZOO DE BARCELONA
Zoo_num_01.indd 14
8/4/19 11:39
