HISTÒRIA I PATRIMONI
La Solana, dos anys després de l’incendi
2021 BENEIXAMA
Aspecte de la serra 10 mesos després de l’incendi. El Barranc del Madronyal
L
’incendi que al juliol de 2019 va patir la nostra serra, sens dubte va ser un desastre ecològic d’enorme magnitud que va afectar una superfície de vora de 900 ha, entre terrenys de la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament i propietaris particulars. Com a conseqüència de l’incendi, la serra va presentar un panorama desolador ja que va eliminar, pràcticament en la seua totalitat, la part aèria de la vegetació o la va deixar seriosament afectada. Però també sabem que la vegetació es recupera. Al drama de veure una zona cremada, en paraules d’Artemi Cerdá, li segueix el goig de veu-
132
re la ràpida recuperació, on sempre veurem espècies abans poc representades. Durant el procés de recuperació, sobretot al llarg dels primers anys, augmenta la diversitat florística en aparèixer plantes que aprofiten els espais oberts amb molta llum, poca competència i elevada disponibilitat de nutrients, que abans de l’incendi no hi eren presents o passaven desapercebudes, objecte principal d’este article. Als ecosistemes mediterranis, els incendis són relativament freqüents de manera natural, exceptuant els produïts
per la mà de l’home, per això les plantes han desenvolupat estratègies de supervivència en mires a continuar la successió ecològica que porte a l’ecosistema a assolir la vegetació clímax que hi havia abans de l’incendi. Hi ha dos grans grups d’espècies vegetals segons la seua resposta al foc: les espècies rebrotadores i les no-rebrotadores o germinadores. Les primeres tenen la capacitat de rebrotar després d’un incendi i en les segones moren els individus, però no les llavors, que es mantenen protegides en el sòl en un estat de dor-
