L a r e v i s ta d e l s i n d i c at
Núm. 18 DESEMBRE 2021 SEGONA ÈPOCA
Reportatge MC: som 10.000
Article
Campanya “Posa Límits”
Reportatge Burnout mèdic
Sumari 05
Editorial Pressupostos i postpandèmia
06
Reportatge Metges de Catalunya: som 10.000
10
Article Limitar el sobreesforç per protegir la salut
12
Reportatge Quan la consulta crema
16
Article Avancem en igualtat
19
Espai per a les emocions i reflexions Salut mental en temps de pandèmia
23
Espai jurídic En què consisteix un Pla d’Igualtat a l’empresa?
24
Medicina i Catalunya, una mica d’història Els arquitectes del Casal del Metge
26
Hem dit MC als mitjans de comunicació
Consell de Cent, 471 -475, esc B entl.
Equip de redacció i imatges: Albert Torres, Hèctor Calvet i Eva Martínez
08013 Barcelona
Coordinació: David Arribas
Tel. 93 265 11 77 - 93 585 13 88
D.L.: B 11121-2015
info@metgesdecatalunya.cat
Producció Editorial:
metgesdecataluya.cat
Reportatge
Metges de Catalunya: som 10.000
Article
Avancem en igualtat
20 Metges Sense Fronteres L’estrèpit, la por, el búnquer: la meva estada en un hospital afganès en primera línia de combat
Metges de Catalunya
06
Espai per a les emocions i reflexions
Salut mental en temps de pandèmia
16 19
METGES DE CATALUNYA | 4
5 | METGES DE CATALUNYA
Editorial E
ls pressupostos de la Generalitat per al 2022, anunciats com els comptes més socials de la història i amb un increment molt significatiu de la partida destinada a Salut, no deixen de ser uns pressupostos continuistes quan s’analitzen al detall, “vitaminats” amb fons per a l’atenció de la pandèmia i postpandèmia. Sembla clar i definitiu, com ja ha corroborat la directora del CatSalut, Gemma Craywinckel, que el Departament de Salut no disposarà dels recursos necessaris ni per oferir places atractives al personal sanitari, ni tan sols per poder millorar les seves condicions laborals i retributives. I això es dona en un context en què cada cop hi ha menys professionals facultatius en el sistema, ja sigui perquè han marxat, perquè s’han jubilat o bé perquè es troben de baixa laboral per burnout. L’esgotament és gairebé generalitzat i comença a haver-hi personal que ja ni tan sols s’arriba a qüestionar a quin preu li paguen tot l’esforç suplementari i voluntari que fa, sinó que directament es planteja si vol continuar fent-lo.
Un esforç que, per altra banda, l’Administració sanitària ha arribat a estructuralitzar. Tant és així que, quan es troba amb professionals que s’hi neguen, els “obliga” a fer-ho. Ja hi ha exemples en diversos centres del territori. Per tot això, i com que és evident que l’Administració no té el més mínim interès en cuidar, ni físicament ni mentalment, els seus professionals sanitaris, ni tampoc en millorar el tracte que els dispensa, hem decidit iniciar la campanya “Posa Límits”, perquè el personal facultatiu es plantegi, de cara a l’any vinent, fer només l’activitat a la qual està obligat per llei o pel seu contracte laboral. I així ho haurà de notificar a la seva direcció/gerència mitjançant el document que ha elaborat Metges de Catalunya (MC). Amb aquesta iniciativa, pretenem deixar en evidència que el sistema no té ben dimensionats els professionals necessaris per al model assistencial que propugna i que, si fins ara aquest s’ha sostingut, ha estat bàsicament per l’escreix de jornada que la major part del col·lectiu fa, molt més enllà de les seves obligacions. Si el que volem és que l’Administració valori el seu personal, la feina que fa i millori les seves condicions laborals i retributives, el primer pas és exactament aquest: demostrar què passa quan la gent deixa de fer tot allò que, per llei, no està obligat a fer. No serà fàcil. Hi haurà pressions i coaccions, però, davant d’això, el sindicat respondrà jurídicament. Hem de ser conscients de la força que tenim només fent bé la nostra feina. Ningú més protegeix la nostra salut. MC us ajudarà a protegir-la. #PosaLímits
Pressupostos i postpandèmia
METGES DE CATALUNYA | 6
Reportatge Metges de Catalunya: som 10.000
J
a som 10.000 afiliades i afiliats. Metges de Catalunya (MC) ha assolit aquesta tardor la xifra històrica dels 10.000 professionals associats al sindicat, en un dels moments més difícils per a la sanitat i el seu personal després de més de 10 anys de retallades i una pandèmia –la de la COVID-19– amb uns efectes devastadors sobre les plantilles, tant des del punt de vista físic com mental. Amb tot, l’organització mèdica ha seguit avançant i ha estat capaç de bastir una força majoritària sense precedents, atès que prop d’un 25% del total de facultatius són afiliats a l’entitat. MC ha celebrat aquesta fita conscient de la seva responsabilitat en el procés de reconstrucció de la classe mèdica, que, a parer seu, passa, inevitablement, per fer entrar en raó els responsables sanitaris de la necessitat de millorar les condicions laborals de l’exercici de la medicina. Sense
aquesta premissa, considera que serà molt complicat el poder bastir un nou model sanitari postpandèmia que pugui donar resposta a les necessitats de salut de la població en ple segle XXI. El voluntarisme i la vocació, assenyala, han de deixar de ser els únics puntals d’un sistema que fa aigües per tot arreu. Així, amb el suport majoritari de 10.000 professionals i amb el propòsit de seguir creixent, el sindicat referma, ara més que mai, el seu compromís fundacional de 1920 d’“ennoblir la funció encomanada a la professió mèdica” per superar la crisi sistèmica actual i clama als quatre vents que “sense metges i metgesses no hi ha sanitat”. I, en aquest camí, la participació i implicació dels facultatius joves és transcendental. La capacitat de creixement de l’organització a mig termini radica, sobretot, en atreure les noves generacions de
professionals i que aquests se sentin partícips del procés de dignificació professional. Com ja va expressar l’actual secretari general de MC, Xavier Lleonart, en el número 16 de la revista Metges, “hem de ser capaços que [els metges i les metgesses joves] ens vegin com a companys i companyes que els ajudem en la defensa dels seus drets laborals i professionals, però també que estem amb ells, colze a colze, prestant assistència”. Un primer pas en aquest sentit va ser la mobilització massiva dels metges interns residents (MIR) dels hospitals i centres d’atenció primària de la xarxa sanitària pública i concertada la tardor de 2020, amb el suport del sindicat, per reclamar millores tangibles en la seva formació i les seves condicions laborals, que va acabar amb un acord beneficiós per al col·lectiu després de 12 jornades de protesta al carrer.
7 | METGES DE CATALUNYA
De fet, l’afany de l’organització per engrandir les seves bases amb el suport de la professió mèdica més jove ja s’ha començat a notar. En els darrers quatre anys, s’han afiliat prop de 800 nous facultatius MIR.
Gaudim de bona salut Jordi Cruz, president de Metges de Catalunya
En xifres globals, el sindicat compta amb més de 10.200 professionals de la medicina afiliats, dels quals un 52% són dones i un 48% homes, en un clar reflex del procés de feminització creixent del sector sanitari. Per celebrar la consecució dels 10.000 afiliats, MC ha llançat aquest darrer trimestre de l’any la campanya “10milraons.cat”, una acció d’imatge i comunicació pensada per a les xarxes socials que ha posat en valor el rol de l’entitat en el sistema sanitari català i ha presentat els serveis que ofereix als facultatius. Sota l’eslògan “10 mil raons per fer-nos sentir”, la campanya ha constat d’un espot, de diferents píndoles informatives que el sindicat ha compartit en els seus perfils oficials i d’un pòster commemoratiu. En l’actualitat, MC és l’organització sindical majoritària en l’àmbit de l’atenció primària i la segona força en nombre de representants en el conjunt de l’Institut Català de la Salut (ICS). En el sector concertat, disposa de representants en la major part de les empreses sanitàries, presideix diversos comitès d’empresa i és un dels quatre sindicats presents en la mesa de negociació de les relacions laborals dels treballadors del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT). Gràcies a tota aquesta empenta, a la confiança dels professionals i al treball tenaç dels delegats i les delegades sindicals, l’entitat segueix sent un actor preeminent en la sanitat catalana, amb capacitat d’incidir en la presa de decisions de l’Administració i de les institucions sanitàries, i amb un objectiu (també vocacional) bàsic: dignificar i prestigiar la professió mèdica.
L
’afiliació a Metges de Catalunya (MC) ha evolucionat segons els moments polítics i socials del país. Quan es va fundar al 1920, el sindicat aglutinava al seu voltant la majoria de la professió. Tenia el 70% dels professionals mèdics que exercien a Catalunya afiliats, però amb una presència de la dona del tot insignificant –només sis metgesses. Ara, quan hem assolit la xifra dels 10.000 associats (gairebé un 25% dels metges i les metgesses col·legiades), les facultatives representen el 52% en el si de l’organització.
Posteriorment, la Guerra Civil i el franquisme van provocar la desaparició de l’entitat, i l’afiliació va patir la repressió, l’exili i, en alguns casos, els afusellaments. Els termes “sindicat” i “Catalunya” no eren de rebut.
Des de la seva creació i fins a la Segona República, el sindicat va tenir una presència molt important en el sector i una influència destacada en la política sanitària, gràcies a la seva potent representativitat. Així, l’any 1931 va confeccionar i entregar al president Francesc Macià les ponències de Sanitat, Higiene i Beneficència que havien de servir per planificar l’organització sanitària de Catalunya.
Al 2002, l’organització es va fusionar amb la Federació d’Associacions de Metges d’Hospitals de Catalunya (FAMHOC), creant l’actual Metges de Catalunya (MC) amb 4.030 afiliats. Des d’aleshores ençà, els afiliats i afiliades no han parat de créixer, tot i que els efectes de la darrera crisi global també es van deixar notar puntualment. Malgrat tot, l’afiliació ha anat in crescendo amb una incorporació destacada del personal facultatiu jove.
En aquella època, també va construir i inaugurar el Casal del Metge, i va crear la Mutual Mèdica, la Cooperativa de Consum i la Caixa de Previsió i Crèdit. Fins i tot, el president del sindicat, Manuel Corachan, va ser nomenat conseller de Sanitat de la Generalitat. Podríem dir que l’organització feia alhora les funcions de sindicat, col·legi i conselleria.
Mentre les altres organitzacions sindicals han perdut força en els darrers anys, nosaltres hem crescut. Hem d’estar contents de ser el sindicat mèdic més antic d’Europa i gaudir de tan bona salut. Tenim tots els ingredients per seguir lluitant i aconseguir l’anhelat conveni mèdic. Som-hi, perquè tot està per fer i tot és possible.
Amb la restauració de la democràcia, el sindicat va recuperar el seu batec i els treballs que va fer per a la reforma de l’atenció primària i la campanya MESTO (metge especialista sense títol oficial) van generar un augment considerable de l’afiliació.
METGES DE CATALUNYA | 8
Afiliació 2002-2021
Afiliació per sexe - 2021
METGES DE CATALUNYA | 10
Article Limitar el sobreesforç per protegir la salut
J
ornades laborals inacabables, hores extres a dojo, agendes sobresaturades, doblatges de jornada, autocobertura d’absències... tot per salvaguardar l’assistència i contrarestar les deficiències d’un sistema sanitari infradotat de recursos humans i materials que està castigant amb força la salut del personal facultatiu en particular i dels professionals sanitaris en general. Però aquest sobreesforç ha de tenir un límit, perquè la situació és insostenible i l’Administració resta immòbil. Així ho demostren les dades: més d’un 70% del col·lectiu mèdic presenta símptomes de cansament emocional compatibles amb la síndrome de burnout, segons un estudi de Metges de Catalunya (MC). Per aquest motiu, el sindicat ha endegat la campanya “Posa Límits”, mitjançant la qual ofereix als professionals de la medicina un document perquè notifiquin a les direccions o gerències i als departaments de recursos humans dels seus centres la seva determinació de no fer durant el 2022 més hores anuals de treball que les que són exigibles per llei (2.187 hores com a màxim entre la jornada ordinària i la d’atenció continuada, respectant els descansos mínims diaris i setmanals). Així mateix, en l’escrit també consta la renúncia dels professionals a treballar fora dels seus horaris per fer activitat extraordinària (peonades), atès que aquesta és voluntària. Les persones interessades han de presentar el document al més aviat possible, abans de finalitzar l’any o a principis de 2022, i, una vegada l’hagin registrat en el seu centre, n’han d’enviar una còpia (escanejada o fotografiada) a l’adreça de correu electrònic posalimits@metgesdecatalunya.cat, per tal que el sindicat monitoritzi la campanya.
Posa fi al teu esgotament Què has de fer? Emplenar el document que pots descarregar-te des del codi QR o des del web del sindicat (metgesdecatalunya.cat). Quan has de presentar el document? Abans de finals de 2021 o durant els primers dies de 2022. On l’has de presentar? A la direcció o la gerència i al departament de recursos humans del teu centre de treball. S’ha de notificar a Metges de Catalunya? Sí. Un cop registrat el document, cal enviar una còpia (escanejada o fotografiada) a l’adreça de correu electrònic posalimits@metgesdecatalunya.cat, per tal que el sindicat pugui monitorar la campanya.
Document “Posa Límits”
11 | METGES DE CATALUNYA
METGES DE CATALUNYA | 12
Reportatge Quan la consulta crema
Roda de premsa de presentació de l’estudi de burnout mèdic realitzat per Metges de Catalunya (MC). Octubre 2021.
10
anys de retallades i dos de pandèmia. Un còctel explosiu per a la sanitat pública i per als seus treballadors i treballadores. Si els signes de l’esgotament eren evidents abans de la COVID, fins al punt d’estimular la convocatòria de tres vagues mèdiques i denunciar sengles vegades l’Institut Català de la Salut (ICS) davant la Inspecció de Treball per la sobrecàrrega laboral a què es sotmet el col·lectiu mèdic, l’emergència sanitària provocada pel coronavirus ha reblat el clau del benestar emocional del personal facultatiu. El resultat no és altre que una elevada prevalença de la síndrome d’esgotament professional o síndrome de burnout. Una situació que es dona especialment en les professions assistencials, les quals exigeixen una relació constant i directa amb altres persones. La sensació d’estar cremat a la
feina es manifesta en forma d’esgotament físic i psicològic, una actitud despersonalitzada i un sentiment de falta de realització personal. A partir de l’1 de gener de 2022, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) reconeixerà oficialment el burnout com a malaltia relacionada amb la salut mental. Metges de Catalunya (MC) ha realitzat un estudi per avaluar la incidència del burnout entre els facultatius dels centres de salut públics i concertats. Efectuat entre els mesos de maig i juny de 2021 per mitjà de la metodologia del Maslach Burnout Inventory (MBI), en l’estudi han participat 2.716 professionals de tots els sectors sanitaris i especialitats mèdiques. Una mostra significativa tenint en compte investigacions precedents, molt menors quant a nombre d’enquestats.
El test MBI analitza tres factors relacionats amb el burnout. El primer, cansament emocional -esgotament físic i psíquic en el treball-, afecta el 70% dels facultatius. El segon, despersonalització -actitud d’aïllament i distanciament davant el treball-, es dona en el 61,5% dels professionals mèdics. El tercer, manca de realització personal -autopercepció d’incapacitat per assumir les tasques assignades-, es presenta en el 44% dels participants de l’estudi. Si es té en compte la concurrència dels factors, un de cada de tres facultatius (33%) està afectat pels tres símptomes del burnout alhora. Una xifra que s’eleva fins al 51% si se suma la incidència del cansament emocional i la despersonalització laboral.
13 | METGES DE CATALUNYA
Què causa el burnout? • Sobrecàrrega laboral inabastable i sostinguda. • Jornades de treball prolongades de manera sistemàtica. • Manca d’autonomia i control sobre la pròpia agenda assistencial. • Condicions laborals i retributives poc satisfactòries. • Sentiment de desprotecció / desconsideració per part de les administracions i empreses. • Conflictes de rol i competències professionals. • Dificultat elevada per conciliar la vida personal i laboral. • Escasses oportunitats formatives, d’investigació i recerca.
Tot i que l’esgotament afecta de manera tranversal el col·lectiu mèdic, l’estudi del sindicat reflecteix que les metgesses, amb una edat compresa entre els 31 i els 50 anys i que treballen en l’àmbit de l’atenció primària de salut, presenten un grau d’afectació major. La doble vida laboral de les dones, que segueixen assumint de manera majoritària les tasques domèstiques i de cura familiar, potencia l’esgotament, l’ansietat i l’estrès per no arribar a tot. Les conseqüències del burnout entre el col·lectiu mèdic recauen sobre la salut dels afectats, sobre la seva dedicació professional i sobre la comunitat a la qual presten serveis. Insomni; fatiga; cefalea; problemes digestius, obesitat, afectació cardiovascular; problemes dermatològics; dolor muscular, afectació de sistema immunològic; clínica
ansiosa-depressiva; “boira” cognitiva i, fins i tot, idees suïcides, són els principals símptomes de l’afectació del burnout sobre la salut. Les errades; l’absentisme; els accidents de treball; el decreixement de la productivitat, la desmotivació i un clima de treball tens i enrarit, són el producte laboral d’un treballador cremat. Pel que fa als efectes sobre la comunitat, el facultatius amb burnout oferiran una atenció desigual, amb risc de pèrdua de la qualitat assistencial i desatenció, en els casos més severs.
Fosos Els resultats de cansament emocional i despersonalització són molt elevats entre el col·lectiu mèdic del sistema sanitari català i fan pensar en problemes de salut dels professionals, però també d’organització i funcionament de la xarxa sanitària. Els facultatius
no només se senten cremats, sinó que molts manifesten estar “fosos” a nivell emocional i físic. L’estat de salut dels professionals és, probablement, un reflex de l’estat de l’assistència sanitària pública. Com s’ha dit moltes vegades, no es pot donar una atenció de qualitat a la població sense cuidar les persones que cuiden. Cal escoltar les necessitats dels professionals i calen respostes per part de l’Administració. Incrementar els recursos i millorar les condicions laborals i retributives, però també prendre consciència i reconèixer l’existència del problema per fer-hi front des de tots els àmbits: recursos humans, prevenció de riscos laborals, gestió sanitària, i polítiques de salut.
Com pots identificar el teu esgotament professional • Penses que el treball t’està desgastant. • Creus que estàs massa temps en el teu lloc de treball. • Ets sents emocionalment esgotat/da per la feina. • Ets sents frustrat/da. • T’has fet més dur/a amb els pacients. • Ets sents al límit de les teves possibilitats. • Ets sents buit/da en acabar la jornada. • Sents que tractes els pacients com a objectes.
METGES DE CATALUNYA | 14
BURNOUT MÈDIC Factor Cansament emocional Despersonalització Manca de realització
Afectació 70% 61,5%
51%2
33%1
44% 1 2
Afectats simultàniament pels tres factors.
Afectats pels factors cansament emocional + despersonalització.
Resultats segons àmbit de treball
Valors indicatius de burnout Cansament emocional
>27
Valors indicatius de burnout Despersonalització
>10
Valors indicatius de burnout Realització personal
<34
METGES DE CATALUNYA | 16
Article Avancem en igualtat Mireia Montesinos, advocada del Col·lectiu d’Assessorament i Defensa Jurídica AiDE
E
n ocasió de la celebració del Dia de la Dona Treballadora de 2018, com a col·lectiu AiDE vam publicar un article en aquesta mateixa revista en què, sota el títol “Metgessa i dona: una vocació compartida”, afirmàvem que hi havia molta feina per fer i que la tasca sindical i jurídica en aquest àmbit era necessària i engrescadora. Ens hi vam posar i hi seguim posades, i ara volem compartir l’assoliment d’un èxit en aquest sentit: l’Institut Català de la Salut (ICS) ha estimat el plantejament que li fèiem des de l’Assessoria Jurídica de Metges de Catalunya (MC) en el sentit que una treballadora embarassada amb el lloc de treball adaptat que, com a conseqüència del seu estat, deixi de fer guàrdies, ha de percebre la mateixa remuneració que percebria si no es produís l’adaptació i, per tant, amb inclusió de la mitjana de l’atenció continuada no realitzada per la seva condició de dona embarassada. Així, cal partir, d’una banda, del principi general d’Igualtat i No Discriminació, que s’estén a l’àmbit de l’accés a l’ocupació, el desenvolupament de la relació laboral i també a la seva finalització, a raó del que estableix la normativa que el garanteix: Constitució espanyola, Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut, i Estatut dels Treballadors, i que suposa l’absència de tota discriminació per raó de sexe, i, especialment, les derivades de maternitat, l’assumpció d’obligacions familiars i l’estat civil. Cal tenir present també allò que disposa la Llei de prevenció de riscos
laborals, que, en el seu article 26, determina l’obligatorietat d’una avaluació de riscos específics que ha d’incloure un estudi sobre els agents, procediments o condicions de treball que puguin influir negativament en la salut de les treballadores o del fetus, i també estableix una especial atenció del treball nocturn i treball a torns, assentant un seguit d’accions preventives que, per ordre de realització, van des de l’adaptació de les condicions de feina, al canvi de lloc de treball i fins a la suspensió del contracte per risc durant l’embaràs. És clara, doncs, la llei quan estableix com a última raó la suspensió del contracte de treball i és important tenir-ho present en tant que l’embaràs no pot ser un impediment al desenvolupament de la carrera professional de les metgesses, provocant de manera automàtica la seva separació del món laboral durant un període més o menys llarg de temps, amb tot el que això implica.
Amb tot, caldrà aplicar l’article 11.1 de la directiva 92/85/CEE del Consell, de 19 d’octubre de 1992, relativa a l’aplicació de mesures per promoure la millora de la seguretat i de la salut en el treball de la treballadora embarassada, que hagi donat a llum o en període de lactància que consagra el dret al “manteniment d’una remuneració i/o el benefici d’una prestació adequada de les treballadores”. No abonar les guàrdies mèdiques durant el temps que s’adapta el lloc de treball, i la consegüent disminució retributiva que això suposa per a les treballadores embarassades, comporta un minvament retributiu derivat de la seva condició de mare i de dona i, per tant, suposa una vulneració del seu dret a la igualtat i a la no discriminació per raó de sexe. Demaneu, doncs, l’adaptació del lloc de treball, envieu al sindicat l’informe que us lliurin en què s’indiqui que no podeu fer atenció continuada i la programació de les guàrdies del període afectat i us tramitarem la corresponent reclamació.
17 | METGES DE CATALUNYA
Preguntes freqüents: drets de les metgesses embarassades Què puc fer si no és possible l’adaptació del lloc de feina i cal anar finalment a la suspensió per risc durant l’embaràs? Cal tenir present que la situació protegida és la derivada de riscos o patologies que puguin influir negativament en la salut de la treballadora o del fetus, quan estigui relacionada amb agents, procediments o condicions del lloc de treball, que neix el dia en què s’inicia la suspensió del contracte de treball per aquesta causa i que finalitza el dia anterior a l’inici de la suspensió per maternitat, o el de la reincorporació al seu lloc de treball o un altre compatible amb el seu estat. Des de l’Assessoria Jurídica de Metges de Catalunya (MC), et tramitarem la petició d’abonament de les guàrdies en el complement que ja et paga la teva empresa, tant si és l’Institut Català de la Salut (ICS) com si pertany al sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT). Contacta amb el sindicat i t’indicarem com fer-ho.
Quins drets retributius tinc durant el permís de maternitat?
Tinc dret al complement de maternitat per la reducció de l’escletxa de gènere?
Cal tenir present que les situacions protegides per aquest permís són la maternitat, l’adopció i la guarda amb finalitats d’adopció o acolliment sempre que la seva durada no sigui inferior a un any. El permís té una durada de 16 setmanes ampliables en diferents supòsits. Les primers sis són de descans obligatori immediatament després del part, la resolució judicial per la qual es constitueix l’adopció o la decisió administrativa de guarda amb finalitats d’adopció o d’acolliment i comprèn una prestació econòmica des del mateix dia en què comença el descans, que és del 100% de la base reguladora. El sindicat també t’acompanyarà en la reclamació per tal que aquest 100% de la base reguladora sigui complementat fins a assolir el 100% de les prestacions fixes i periòdiques, en el ben entès, a més, que les guàrdies són prestacions fixes i periòdiques.
El complement de maternitat s’aplica a les pensions contributives de jubilació, incapacitat permanent i viduïtat i hi tenen dret les dones que hagin tingut un o més fills, i que siguin beneficiàries d’una de les pensions que s’han esmentat, amb exclusió de la pensió de jubilació parcial, però que es podrà sol·licitar quan s’accedeixi a la jubilació plena. La normativa aprovada el febrer de 2021 estableix que el complement es reconeixerà a les pensions causades a partir de la seva entrada en vigor, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha estimat l’aplicació del principi de retroactivitat de norma favorable de Seguretat Social. En aquest sentit, es podrà reclamar per a aquelles pensions que, causades a partir de l’1 de gener de 2016, no complissin els requisits del complement anterior, per aportació demogràfica, però sí del nou complement.
METGES DE CATALUNYA | 18
Article Més de 200 MIR demanen cobrar les guàrdies a les vacances i les pagues extres
La campanya iniciada per Metges de Catalunya (MC) perquè els MIR de l’Institut Català de la Salut (ICS) reclamin el pagament de la mitjana de les guàrdies treballades a les pagues extres i a la nòmina de vacances ha estat un èxit. Més de 200 residents han mostrat el seu interès a tirar endavant la reclamació que, segons el sindicat, pot suposar un increment retributiu d’uns 3.000 euros anuals, comptant amb quatre guàrdies mensuals de mitjana. Gràcies a les sentències prèvies guanyades per MC, les empreses estan obligades a incloure en totes les retribucions la part proporcional de les guàrdies treballades els mesos anteriors, tant de presència física com de localització, perquè, segons la legislació internacional i les directives de la Unió Europea (UE),
els treballadors no poden veure reduïts els seus ingressos normals o habituals durant el període de vacances. Per als MIR la reclamació és ben senzilla, ja que el gabinet jurídic del sindicat s’encarrega de tots els tràmits i gestions, inclòs el càlcul de quantitats degudes.
Campanya jurídica guàrdies MIR Qui pot reclamar? Residents de l’ICS i de la xarxa concertada.
Xarxa concertada
Què es reclama?
Els residents que treballen en entitats de la xarxa sanitària concertada també poden presentar la demanda, però en el seu cas només podran reclamar els imports no abonats a les pagues extraordinàries perquè la nòmina de vacances ja incorpora la mitjana de les guàrdies treballades. Amb tot, la reclamació també és interessant per als MIR de la xarxa concertada perquè pot comportar un guany aproximat de 2.000 euros entre les dues pagues extres.
Pagament de les guàrdies a les pagues extres i a la nòmina de vacances (ICS). Pagament de les guàrdies a les pagues extres (Concertada). Més informació Envia un correu a mir@metgesdecatalunya.cat
19 | METGES DE CATALUNYA
Espai per a les emocions i reflexions Salut mental en temps de pandèmia Agrupació de Psicòlegs de Metges de Catalunya
Són moltes les notícies que estan apareixent en la premsa relacionades amb la salut mental de la població, a conseqüència dels efectes de la pandèmia. Bé sigui per la quantitat de gent afectada, per la variabilitat i la intensitat dels símptomes o per la manca de recursos per poder atendre’ls, entre altres causes. Ens trobem, de cop i volta, amb una expressió social de les emocions totalment excepcional, on cada vegada és més habitual parlar de les experiències viscudes i del patiment que han generat. Hi ha una part positiva en tot això que és que estem normalitzant i de retruc desestigmatitzant parlar sense recança d’allò que sentim, d’allò que ens fa patir. Exposar les emocions no sempre ha estat socialment ben viscut i la tendència ha estat amagar-ho. Però sens dubte existeix també la part negativa i preocupant de tot aquest procés i és la referida a la intensitat i la generalització dels possibles trastorns i el seu abordatge. Aquest és necessari que arribi des de diferents àmbits: el de la salut i el psicològic per descomptat, però també el de la part social, comunitària i política. Les administracions tenen una tasca de gestió cabdal en aquests moments. Dependrà d’elles resoldre aquesta situació complexa i s’espera que siguin valentes i coherents, capaces d’estar a l’altura de les circumstàncies en un moment tan excepcional i difícil. Més enllà d’analitzar la situació, han de treballar des de l’empatia per les persones i amb les persones. Incloure en les seves anàlisis i resolucions la societat. És necessari que es comuniquin amb aquells col·lectius que han de participar de la recuperació, invertint tot allò que faci falta.
Per part dels facultatius, és necessari recuperar la normalitat, però cal ser curosos i no arriscar la salut. Necessitem eines i recursos ja. La presència d’estats d’angoixa i ansietat en els facultatius davant aquesta situació d’estrès laboral crònic, amb esgotament físic i mental i amb presència de sentiments d’ineficàcia, està sent molt preocupant. Atendre la població amb tot aquest increment de símptomes afectius és un afegit al seu dia a dia i és rellevant disposar d’eines personals per abordar-ho i no emmalaltir a causa de l’exercici de la professió. Si no estem bé emocionalment, no podrem atendre els altres. Aprendre de les situacions viscudes implica escoltar-nos i ser conscients també del nostre estat emocional, treballar per recuperar-nos, demanar ajuda i aprendre a posar límits. Recentment, el sindicat ha fet una enquesta sobre el burnout en els facultatius i hem obtingut unes dades molt preocupants amb alts percentatges
d’esgotament professional, sentiment de despersonalització davant el treball i manca de realització professional. Dades que ens revelen que un de cada tres facultatius està esgotat, cremat i desmotivat. És molt difícil recuperar-se d’aquest estat emocional postpandèmic amb manca de professionals, pressió assistencial molt intensa i una projecció de futur que no aporta gaires solucions. Metges de Catalunya (MC) aposta per treballar des de la motivació i cura dels facultatius, amb la lluita de drets laborals, però també amb formació contínua organitzant cursos sobre temes de benestar emocional. Des de l’Agrupació de Psicòlegs, en concret, estem disposats a col·laborar en tot allò que puguem i encetem aquesta secció , com espai de reflexió sobre temes relacionats amb aquest benestar, amb la salut mental, l’atenció psicològica i l’afectació cognitiva, entre d’altres.
METGES DE CATALUNYA | 20
L’estrèpit, la por, el búnquer: la meva estada en un hospital afganès en primera línia de combat Gianna Falchetto, infermera de MSF a l’Hospital Boost a l’Afganistan
A la ciutat de Lashkar Gah, Afganistan, Metges Sense Fronteres (MSF) dona suport a l’Hospital Boost. Aquest és un dels centres mèdics més grans de la regió, amb un total de 300 llits disponibles i uns 1.000 treballadors. Hi vaig treballar com a directora d’infermeria i vaig viure a Lashkar Gah durant els intensos dies d’enfrontaments que van tenir lloc l’estiu de 2021. El meu any a Lashkar Gah va ser de molta feina. Cada dia podíem veure les conseqüències que tenia per a la comunitat la manca de seguretat que s’arrossegava des de feia anys. La gent anava a l’hospital només quan era realment necessari a causa de l’accés limitat a l’assistència sanitària i el risc que comportava traslladar-s’hi. Per això, molt sovint, els pacients arribaven a l’hospital quan el seu estat de salut era realment greu. L’octubre de 2020 ja vam observar un deteriorament de la seguretat, però la situació ha empitjorat encara més amb els enfrontaments recents. Aleshores, prop de 15.000 persones havien fugit a pobles veïns buscant llocs més segurs. Molts van rebre ajuda dels seus familiars i d’altres van trobar refugi temporal.
La violència Després d’un període de relativa i aparent calma, la situació va tornar a empitjorar aquest maig passat. Els enfrontaments es van intensificar novament i es produïen cada cop més a prop de la ciutat. El soroll de les explosions era molt fort i els helicòpters sobrevolaven més sovint Lashkar Gah. Una tarda, quan preparàvem el sopar, vam sentir una forta explosió. Havien llançat míssils contra diferents edificis de la ciutat. Alguns van impactar molt a prop de casa nostra, on vivia l’equip internacional de MSF. Mai abans no havia passat una cosa així.
Els enfrontaments es van intensificar de manera molt ràpida. Normalment, el nostre hospital no es dedicava a tractar traumatismes de guerra, però des de maig vam començar a tractar una gran quantitat de ferits de bala, metralla i explosions.
Nits al búnquer La situació va empitjorar fins al punt que ens vam veure obligats a dormir al búnquer de l’hospital. Així podíem estar a prop dels pacients i disponibles per a tots els que ens necessitessin. Vam passar 12 dies al búnquer. Teníem matalassos a terra i mantes per poder descansar quan fos possible. Aquest sistema ens va permetre continuar treballant amb els nostres companys locals i assegurar la continuïtat de l’atenció a l’hospital. Però les nits al búnquer no eren sempre fàcils. En la foscor, les explosions semblaven més fortes. Però intentàvem donar-nos suport els uns als altres. L’hospital estava just a primera línia de combat, per tant, les bales i la metralla volaven constantment sobre el recinte. Durant aquells dies, la quantitat i tipus de pacients va anar canviant. Normalment, l’hospital era ple de nens i adults greument malalts. Tot i això, durant aquelles dues setmanes, la majoria dels pacients eren ferits de guerra. A la maternitat, on hi solien haver 80 naixements al dia, a penes s’arribava a 10. A més, el nombre de treballadors va disminuir. Molts dels nostres companys no podien arribar a l’hospital o van haver de fugir amb les famílies a llocs més segurs.
La por i la família Tinc tants records d’aquells dies. Recordo el soroll ensordidor d’un helicòpter que, durant una nit, va disparar els seus objectius a pocs metres de l’hospital. També recordo amb claredat que una tarda un míssil va impactar contra la teulada de
l’àrea de consultes externes. Un lloc que hauria de ser segur havia estat malmès pels enfrontaments, com havia passat en altres hospitals de la zona. Tothom estava espantat. Quan aquell míssil va impactar contra l’edifici, altres infermers de l’equip internacional i jo érem a dins. Recordo un gran estrèpit, la pressa per posar-se fora de perill al búnquer, la por. Recordo que, en aquells moments tan difícils, algú de sobte va començar a pregar i tots el vam seguir. En harmonia, cadascú de nosaltres resava a la seva manera perquè tot el que estava passant acabés al més aviat possible. Enmig d´aquella tragèdia i aquell horror, ens vam convertir en família. Durant el dia, em vaig aturar a xerrar amb l’equip. Tothom estava treballant molt dur per mantenir la moral alta. Alguns explicaven històries i, fins i tot, es burlaven una mica els uns dels altres.
Afluència de pacients Aleshores, una nit, tot va acabar de sobte. El soroll constant de trets i bombardejos va cessar. Però, en aquell moment, només importava que estàvem vius. Jo era viva. Una tarda vam tornar a casa nostra, que, sortosament, no havia patit danys durant tots aquells dies. Tot estava intacte. Ens sentíem afortunats. Prendre una dutxa i dormir en un llit de debò va ser una meravella. Els dies següents vam seguir treballant com de costum amb tot l’equip. Els carrers tornaven a estar plens de gent. En acabar els enfrontaments, molts malalts i ferits ja podien arribar a l’hospital de manera segura. Aviat, la nostra sala d’emergències estaria abarrotada una altra vegada. Així va ser. A mesura que tractàvem aquells que s’havien quedat asilats a causa del conflicte, vam arribar a pics de 800 pacients al dia.
23 | METGES DE CATALUNYA
Espai jurídic Col·lectiu d’Assessorament i Defensa Jurídica AiDE
En què consisteix un Pla d’Igualtat a l’empresa?
L
’ordenament jurídic, amb l’objectiu de lluitar contra les desigualtats entre homes i dones en el treball, ha creat diverses eines que les empreses de més de 50 treballadors estan obligades a aplicar. El Pla d’Igualtat, en les empreses amb més de 100 persones treballadores, ja hauria d’estar negociat i implantat. Respecte de les empreses de 50 a 100 persones treballadores, el termini fineix el 7 de març de 2022.
indicadors quantitatius i qualitatius relatius a les desigualtats, diferències, desavantatges, dificultats i obstacles que poguessin existir per a la consecució de la igualtat real i efectiva en el treball. L’informe haurà de tractar almenys les matèries següents: - Processos de selecció i contractació - Classificació i formació professional
mesures de conciliació, l’exigència de disponibilitat no justificada i d’altres factors empresarials discrecionals). - Establir un pla d’actuació per a la correcció de les desigualtats retributives detectades, amb la determinació dels objectius, les actuacions concretes, el cronograma i els mitjans humans i materials necessaris per a la seva implantació i seguiment.
- Formació El Pla d’Igualtat és el recull d’un conjunt de mesures, adoptades després de fer una diagnosi de la situació, dirigides a assolir la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, i eliminar la discriminació per raó de sexe en el treball.
- Exercici dels drets de conciliació de la vida personal, familiar i laboral
Pel que fa a la valoració de llocs de treball, s’hauran de seguir els passos següents:
- Infrarepresentació femenina
1. Definir els factors de valoració de cada lloc de treball.
- Prevenció de l’assetjament sexual i per raó de sexe - Retribucions: auditoria retributiva
El pla té tres eixos principals: fixació dels objectius de l’empresa en matèria d’igualtat; definició de les estratègies i pràctiques per a la seva consecució, més enumeració de les mesures concretes a aplicar amb els seus terminis i, finalment, determinació dels sistemes de seguiment i avaluació dels objectius prèviament fixats.
L’auditoria retributiva té per objecte obtenir la informació necessària per comprovar que el sistema retributiu de l’empresa, de manera transversal i completa, compleix amb l’aplicació efectiva del principi d’igualtat entre dones i homes en l’àmbit salarial.
El Pla d’Igualtat haurà de contenir, com a contingut mínim, l’informe de la diagnosi de situació de l’empresa i els resultats de l’auditoria retributiva, amb indicació de la seva vigència i periodicitat.
Aquesta auditoria comporta les obligacions següents per a l’empresa: realitzar la diagnosi de la situació retributiva a l’empresa i establir un pla d’actuació per a la correcció de les desigualtats retributives detectades:
L’informe de la diagnosi s’emet de manera consensuada per la representació social i empresarial, i és el resultat final de la fase de diagnosi. Aquesta consisteix en una anàlisi detallada, precisa i rigorosa de la situació de l’empresa en matèria d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes, a partir de la recollida i examen de dades,
- Realitzar la diagnosi de la situació retributiva a l’empresa requereix avaluar els llocs de treball i indicar els factors desencadenants de la diferència retributiva, així com de les possibles deficiències o desigualtats que es puguin apreciar en el disseny del sistema retributiu (en relació amb la promoció professional, l’aplicació de
2. Identificar els factors: coneixement i aptituds, responsabilitat, esforç i condicions de treball. En el supòsit d’incompliment del Pla d’Igualtat, es poden dur a terme diverses actuacions: 1. Activar els mecanismes de resolució de conflictes acordats per la comissió negociadora. 2. Interposar denúncia davant la Inspecció de Treball: la Llei de sancions i infraccions en l’ordre social preveu com a infracció greu, en matèria de relacions laborals, l’incompliment de les obligacions relatives als plans i mesures d’igualtat. Serà considerada infracció molt greu quan l’elaboració del Pla d’Igualtat hagi estat acordada per l’Autoritat Laboral en el marc d’un procediment sancionador. 3. Interposar demanda davant la jurisdicció social; en concret, la representació social legitimada podrà interposar demanda de conflicte col·lectiu.
METGES DE CATALUNYA | 24
Medicina i Catalunya, una mica d’història Els arquitectes del Casal del Metge Josep Lluís Martín i Berbois, doctor en Història Contemporània
U
na de les grans efemèrides del Sindicat de Metges al llarg de la Segona República va ser la construcció del Casal del Metge. La idea de crear un centre per als metges va sorgir el novembre de 1923, però la Dictadura de Primo de Rivera va aturar la proposta fins al 1929. El 28 de maig de 1930 l’Ajuntament de Barcelona va adjudicar al sindicat el solar al número 31 de la Via Laietana i el 5 de març de 1931 va col·locar-se la primera pedra de la nova seu. La inauguració oficial va ser el 10 de desembre de 1932 a càrrec del president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià i Llussà. L’edifici va acollir les seccions del sindicat i d’altres relacionades amb el món sanitari. L’Acadèmia de Ciències Mèdiques va aprofitar la seva presència a l’edifici i va inaugurar una magnífica biblioteca cedida pel cirurgià Francesc Fàbregas i Mas. El Casal del Metge també va disposar d’una residència d’estudiants i d’una pensió per a metges i els seus familiars, dues sales de juntes i una sala d’actes amb 400 seients. Les dues plantes superiors van destinar-se a l’hostatgeria dels metges que visitaven la Ciutat Comtal. Per tal de disposar d’un emplaçament, el sindicat va contractar dos reconeguts arquitectes per tal de dissenyar i construir un edifici a l’alçada de l’entitat. Els escollits van ser Adolf Florensa i Ferrer (1889-1968) i Enric Catà i Catà (18781937). Però qui eren? Anem a conèixer-los una mica més.
A més d’arquitecte, Florensa va exercir com a urbanista, teòric, crític i historiador de l’art. També va ser professor auxiliar a l’Escola d’Arquitectura, arquitecte municipal de l’Ajuntament de Barcelona des de 1921, fet que va anar-li molt bé al sindicat, i cap de Servei d’aquest consistori el 1929. Respecte al seu estil arquitectònic, la historiadora de l’art Raquel Lacuesta va definir-lo com “d’estètica noucentista decantada cap al classicisme i el barroc”. En són un exemple, els tres edificis que va dur a terme a la Via Laietana: la casa de Francesc Cambó, el Foment del Treball Nacional (en col·laboració amb Josep Goday) i el Casal del Metge. Adolf Florensa també va adequar les restes romanes, visigòtiques i medievals de Barcelona (a les ordres de l’arquitecte Joaquim Vilaseca i Rivera i amb la col·laboració de l’historiador Agustí Duran i Sanpere), va intervenir al Saló del Tinell i va recuperar i restaurar el palau del Virrei per ubicar-hi l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Entre 1957 i 1966 va restaurar les Drassanes per instal·lar-hi el Museu Marítim i alguns palaus del carrer Montcada per a reutilitzar-los com a museus de la ciutat. Tots aquests treballs i recerques editades va comportar que fos reconegut o formés part de distingides institucions com la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (acadèmic, 1926), la Reial Acadèmia de Doctors de Catalunya, l’Académie d’Architecture de París (membre corresponent, 1927), la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando
(1961), Cavaller de l’Orde al mèrit de la República Italiana (1964) i, a títol pòstum, la Medalla al Mèrit Cultural de la Ciutat de Barcelona (1969). Enric Catà va impartir classes a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, primer com a professor auxiliar i, posteriorment, com a catedràtic de Geometria Descriptiva (1918). A partir de 1917, va ser nomenat arquitecte municipal d’Arenys de Munt on va projectar un gran nombre d’actuacions a la població que han perdurat fins als nostres dies. Segons la historiadora de l’art Montserrat Viader, l’estil de Catà va caracteritzar-se per “un estil modernista, però amb connotacions austeres i amb un fort sentit de l’equilibri saltat pel color de les decoracions i la utilització dels diferents materials que, alhora que configuren elements arquitectònics, també ajuden a decorar i a donar personalitat a l’obra”. Cal afegir que va col·laborar estretament amb els eminents arquitectes Lluís Domènech i Montaner (Hospital de Sant Pau i Palau de la Música), Francesc Guàrdia Vidal, Eusebi Bona i Puig o Eugenio Pedro Cendoya Oscoz (va guanyar el concurs per fer el Palau Nacional de Montjuïc construït per a l’Exposició Internacional de Catalunya el 1929). Com hem vist breument, l’elecció dels dos arquitectes va ser del tot encertada i acreditada pels seus brillants currículums i la posterior realització del Casal del Metge. Un edifici que, avui en dia, encara traspua majestuositat a la Gran Via.
25 | METGES DE CATALUNYA
METGES DE CATALUNYA | 26
HEM DIT
> 28/10/2021
> 09/11/2021
MC demanarà als facultatius que limitin el sobreesforç laboral per protegir la seva salut física i mental
MC demanda l’Hospital Parc Taulí de Sabadell per vulnerar el dret a la salut de 14 facultatius de l’UCI
La suma de les retallades i la pandèmia ha deixat el personal facultatiu “esgotat, cremat i desmotivat”, segons MC. Per mitjà d’una enquesta realitzada entre la seva afiliació, el sindicat ha constatat que fins a un 70% dels professionals presenta algun dels símptomes compatibles amb la síndrome de burnout. Per pal·liar aquesta situació, MC instarà els facultatius a posar límits al seu sobreesforç per protegir la seva salut física i mental.
MC ha interposat dues demandes davant el Jutjat Social de Sabadell contra el Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí per vulnerar drets fonamentals de 14 facultatius de la UCI del centre, en imposar-los la realització de guàrdies i establir un sistema de treball per torns un cop superades les 2.187 hores màximes de jornada laboral anual (1.688 hores de jornada ordinària i 499 hores obligatòries de jornada complementària).
> 09/11/2021
> 14/07/2021
MC considera que el MC aconsegueix que les DPO pressupost de Salut per a l’any de 2021 del personal de la 2022 es queda “molt curt” xarxa concertada es vinculin íntegrament a la gestió de la pandèmia
MC creu que la partida d’11.171 milions d’euros per a Salut que preveu el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per a l’any 2022 es queda “molt curta” per seguir fent front a la despesa que genera l’atenció a la pandèmia i a la postpàndèmia, i per revertir “per complet” les retallades sanitàries aplicades des de l’any 2010. Segons MC, si es detreuen els fons extraordinaris habilitats per a la lluita contra la Covid, el pressupost és “continuista” i “deficient”.
Les patronals de la xarxa sanitària concertada han acceptat la petició de MC de vincular íntegrament les DPO del personal per a l’any 2021 a la gestió de la pandèmia de COVID-19. D’aquesta manera, s’evita un greuge comparatiu amb el personal de l’ICS que, gràcies també MC, tenen vinculades les DPO de 2021 a l’atenció a la COVID.
27 | METGES DE CATALUNYA
MITJANS COMUNICACIÓ
El secretari general de MC, Xavier Lleonart, denuncia el burnout que afecta els facultatius
“Aquesta situació de semiesclavatge s’ha d’acabar perquè l’única cosa que aconsegueix és emmalaltir els nostres companys i companyes i deteriorar progressivament la qualitat assistencial.”
El vicesecretari general de MC, David Arribas, denúncia l’espera per a l’atenció presencial als CAP
“Ara tenim un mes de llista d’espera i el que és esperable és que ben aviat en siguin dos, tres i quatre. Quan arribi l’epidèmia de grip pot ser un caos.”
Edgar Cortés, intensivista de l’Hospital Parc Taulí, explica la denúncia de MC per la imposició de guàrdies als facultatius de l’UCI
“Hores d’ara, a finals d’octubre, porto vora 1.000 hores de guàrdia treballades, i el contracte és de 499 anuals”
Xavier Lleonart, secretari general de MC, i Ia Jaumà, delegada de Primària ICS de MC, denuncien el burnout que afecta els facultatius
“Estem veient el desbordament del sistema i això no s’arregla coaccionant els professionals perquè facin més hores”
METGES DE CATALUNYA | 28
Humor Gràfic per N a p i
