METGES DE CATALUNYA | 18
Reportatge La salut amb ulls d’infant El “Primer diccionari de medicina il·lustrat” (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2018) és un llibre pioner a Europa que pretén explicar el significat i l’ús de les paraules més comunes que els nens i les nenes senten i fan servir quan parlen de la seva salut i les seves malalties. Dirigida per la lingüista i professora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu i Fabra (UPF), Rosa Estopà, l’obra conté 200 termes definits i il·lustrats per infants d’entre vuit i 10 anys.
Q
uè és un virus? I un bisturí o una radiografia? Què és una otitis? Aquests són alguns dels gairebé 200 termes de medicina que recull el “Primer diccionari de medicina il·lustrat”, un llibre elaborat a partir de les definicions i els dibuixos que han fet 1.200 nens i nenes de segon, tercer i quart curs de primària de vuit escoles catalanes. L’obra, adreçada a infants de sis a 12 anys, és pionera a Europa i ha comportat una feina en equip durant tres anys que ha dirigit la lingüista i professora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu i Fabra (UPF), Rosa Estopà. El mètode de treball que s’ha fet servir per a l’elaboració del diccionari no ha estat l’habitual en aquest tipus de publicacions. Primer es va demanar als nens i a les nenes que van participar en el projecte que definissin i dibuixessin paraules relacionades amb la salut, “com si les haguessin d’explicar a un nen que acaba d’arribar d’un altre país o d’un altre planeta”, explica Estopà. Després, un grup
d’experts en llengua, didàctica i medicina es van encarregar de desconstruir les explicacions dels infants i destriar les informacions correctes –des d’una òptica científica– de les errònies, negatives o perjudicials com a conseqüència de falses creences. Una vegada enllestit aquest procés, els especialistes van construir de nou les definicions a partir del coneixement acumulatiu que havien aportat els petitsgrans lexicògrafs, de manera que cap d’ells ha escrit una definició concreta del diccionari, però entre totes les informacions que van aportar s’ha construït l’explicació de les paraules. “Nosaltres, els adults, no hem imaginat ni simulat res. No hem intentat pensar com els nens voldrien que els expliquéssim les coses. Hem fet una aposta més arriscada i hem col·laborat amb ells”, assenyala la directora del diccionari, que puntualitza que, en algunes ocasions, han hagut d’afegir alguna informació que no havia aportat cap escolar per ajudar a acabar d’entendre millor la realitat o desmentir
idees enganyoses, com que la síndrome de Down és una malaltia o que el càncer es contagia. “El que volíem era apropar la salut als nens i explicar-la a través dels seus ulls per humanitzar-la”, afirma. “Moltes vegades ens oblidem dels més petits, però ells també necessiten entendre el que els està passant”. En aquest sentit, l’equip multidisciplinari que ha fet el diccionari ja treballa en l’adaptació de l’obra al suport vídeo, per poder-la projectar en les sales d’espera dels centres de salut. Des d’un punt de vista pedagògic, la recopilació i elaboració dels continguts del llibre han sorprès Estopà, en descobrir que els termes de medicina proposats es podrien classificar en tres tipus, en funció de la coneixença que en tenen els infants: “Ens ha xocat el desconeixement i les creences imaginatives que tenen molts nens i nenes en paraules freqüents del món de la salut com vacuna, grip o mocs o el catastrofisme amb què veuen alguns trastorns com la síndrome de
