Perfil

Joaquim Barraquer i Moner (1927-2016)

Nascut a Barcelona el 26 de gener de 1927, és la tercera generació d’una prolífera saga d’oftalmòlegs catalans. El seu avi, Antoni Barraquer, va ser el primer catedràtic d’Oftalmologia de la Universitat de Barcelona

Joaquim Barraquer i Moner ha estat un dels oftalmòlegs més prestigiosos del món. Expert en cirurgia de cataractes i de glaucoma, va ser un pioner que va revolucionar la cirurgia oftalmològica amb la introducció de noves tècniques.

Al llarg de la seva extensa carrera, va ser el president de la Societat Espanyola d’Oftalmologia, va rebre el títol de Doctor Honoris Causa per 11 universitats, algunes internacionals, va ser membre honorari de 40 societats científiques i 52 societats mèdiques, i va publicar més de 350 articles, alguns dels quals s’han traduït en diversos idiomes. El 1999 se’l va guardonar amb la Creu de Sant Jordi.

Una vida dedicada a l’oftalmologia

Nascut a Barcelona el 26 de gener de 1927, és la tercera generació d’una prolífera saga d’oftalmòlegs catalans. El seu avi, Antoni Barraquer, va ser el primer catedràtic d’Oftalmologia de la Universitat de Barcelona i el seu pare, Ignasi Barraquer, el fundador el 1941 de la clínica que porta el cognom familiar.

La vocació de Barraquer per l’oftalmologia es va iniciar ben aviat al costat del seu pare, a qui acompanyava amb només onze anys a visitar pacients i ajudava en les operacions de cataractes amb tretze.

El 1951, seguint la tradició familiar, es va llicenciar en Medicina a la Universitat de Barcelona; el 1955 es va doctorar a la Universitat de Madrid i el 1970 va ser nomenat catedràtic en Cirurgia Ocular per la Universitat Autònoma de Barcelona. També va ser el fundador del Banc d’Ulls per al Tractament de la Ceguesa i del Centre d’Oftalmologia Barraquer, on ha format nombrosos professionals entre els quals els seus fills Elena i Rafael.

La seva carrera es va centrar principalment en el transplantaments de còrnia i en la cirurgia de cataractes, glaucoma i miopia, i es va fer cèlebre per la creació de la tècnica de la zonulosi enzimàtica o “tècnica Barraquer” que va facilitar considerablement l’extracció capsular o total de la cataracta. També va ser pioner en la introducció de lents intraoculars per corregir l a miopia i un referent mundial en transplantaments de còrnia.

Però la seva contribució a la ciència també inclou la creació d’instrumental per als tractaments oculars, entre els quals hi ha un microscopi que va idear conjuntament amb el seu germà, José Ignacio, i que es va emprar en microcirurgia, i un altre d’especial per filmar els procediments quirúrgics. També va dissenyar una lent ocular que permetia corregir les miopies d’entre -10 i -30 diòptries.

Joaquim Barraquer va morir el 26 d’agost de 2016 al seu domicili de Barcelona, a l’edat de 89 anys, després de dedicar tota la seva vida a l’oftalmologia.