Medicina i Catalunya, una mica d’història

La creació del Casal del Metge

Josep Lluís Martín i Berbois, doctor en Història Contemporània

Un dels grans avenços qualitatius i, a la vegada, logístics del Sindicat de Metges de Catalunya al llarg de la Segona República va ser la construcció del Casal del Metge. El novembre de 1923, el psiquiatra i secretari del sindicat, Tomàs Busquet i Teixidor (1850-1935), va escriure un article on reclamava la creació d’aquest edifici.

Uns mesos més tard, aquesta idea va consolidar-se a l’Assemblea de Delegats de l’entitat amb el projecte d’edifici social que va mostrar l’otorinolaringòleg Lluís

Vila i d’Abadal (1889-1937) amb el nom de Llar del Metge. La proposta va ser aprovada pels assistents i el 1925 va iniciar-se una subscripció entre els facultatius, però va haver de suspendre’s degut al govern dictatorial de Miguel Primo de

Rivera Orbaneja (1870-1930).

El 1929 es va reprendre la idea de la creació de la futura seu del Sindicat. El 27 d’octubre, uns mesos abans de la caiguda del règim, l’Assemblea va decidir comprar un solar al número 31 de la Via Laietana per construir-hi el futur immoble. Els reputats arquitectes escollits per aquesta comesa van ser Adolf Florensa i Ferrer (1889-1968) i Enric Catà i Catà (1878-1939).

El 5 de març de 1931 va col·locar-se la primera pedra durant el mandat del gastroenteròleg Josep Tarruella i Albareda (1870-1957). Per tal que el projecte fos una realitat va realitzar-se una subscripció de 1.200.000 pessetes en obligacions nominals de 500 pessetes, pagables en tres terminis, amb un interès del 4% anual (amortitzables en 50 anys) que va ser completada amb una hipoteca de 600.000 pessetes que va aportar la Mutual Mèdica, l’única “fillola” del Sindicat que ha perdurat fins als nostres dies.

El Casal del Metge va acollir les tres seccions de l’entitat, la Cooperativa de Consum i Crèdit, la Caixa de Previsió i Crèdit i l’esmentada Mutual Mèdica, però també va allotjar altres organitzacions de renom com el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, l’Institut Medicofarmacèutic de Catalunya, l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya, l’Associació Catalana de Metges Sanitaris i d’Assistència Pública, la Societat Oftalmològica, la Societat d’Obstetrícia i Ginecologia, l’Institut Estomatològic i els Col·legis Oficials d’Odontòlegs, de Veterinaris i el de Llevadores.

Totes les entitats van signar un contracte de lloguer de 1.800 pessetes amb el Sindicat de Metges, ara sota la presidència de l’eminent cirurgià i futur conseller de Sanitat, Manuel Corachan i Garcia (1881-1942), ja que era el propietari de l’edifici.

El Casal del Metge també va disposar d’una residència d’estudiants i una pensió per a metges i els seus familiars, dues sales de juntes i una amplíssima sala d’actes amb 400 seients. Les dues plantes superiors van destinar-se a hostatjar aquells metges que estiguessin de pas per la Ciutat Comtal.

La inauguració oficial va ser el 10 de desembre de 1932 amb la presència del president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià i Llussà (1859-1933). Tanmateix, van celebrar-se un seguit d’actes, del 10 al 18 de desembre, on van realitzar-se exposicions pictòriques i fotogràfiques, projeccions de pel·lícules i sessions extraordinàries de la Mutual, Cooperativa, Caixa de Previsió i Crèdit.

La concentració de totes aquestes institucions mèdiques i la seva esplèndida biblioteca van fer del Casal del Metge un dels centres més rellevants, sinó el primer, de la sanitat catalana del moment.

Actualment, Metges de Catalunya (MC) espera que el Tribunal Suprem es posicioni davant la reclamació del valor de l’edifici del Casal del Metge (més de 4 milions d’euros) que el sindicat demana com a compensació per l’expropiació que va patir el 1940 quan el Ministerio de Gobernación del règim franquista va dissoldre l’organització.