Metges Sense Fronteres

“Seguim afrontant el mateix problema d’escassetat de vacunes”

Miriam Alía, responsable de vacunació i resposta a epidèmies de MSF, especialitzada en meningitis. És una de les dues persones de l’organització que treballa en el Grup Internacional de Coordinació per al Subministrament de Vacunes (ICG, per les sigles en anglès).

Ara mateix hi ha epidèmies declarades de meningitis C a Níger i Nigèria. Per què són recurrents aquest tipus d’epidèmies en aquesta àrea?

Es poden donar casos de meningitis durant tot l’any, però el clima sec i ventós d’aquesta regió entre desembre i maig afavoreix la seva propagació. La infecció es transmet a través de gotes de saliva i aquest tipus de clima irrita la gola, que deixa d’actuar com a barrera per als bacteris. Amb l’arribada de l’època de pluges, la transmissió es talla i el nombre de casos es redueix exponencialment. L’ideal per evitar aquestes epidèmies seria vacunar, com fem ara amb el xarampió. Però mentre que amb el xarampió tenim un sol tipus de vacuna que funciona bé, per a la meningitis hi ha moltes vacunes diferents. Lamentablement, no hi ha prou producció de vacunes per immunitzar preventivament de tots els tipus de meningitis.

Quin tipus de vacunes hi ha actualment per a la meningitis?

D’una banda, tenim les vacunes polisacàrides que són barates, senzilles de produir i que eviten el contagi, però només són efectives durant tres anys i, a més, no eviten que hi hagi portadors sans. I després, tenim les conjugades que són eficaces també en portadors sans i que proporcionen una immunitat més prolongada, però que són més cares. La primera vacuna conjugada que es va usar de manera massiva va ser la MenAfriVac, molt barata i efectiva, que va aconseguir frenar les explosives epidèmies de meningitis A. Gràcies a la col·laboració de la Fundació Bill Gates, la UNICEF i l’OMS es van fer campanyes de vacunació massiva i s’està introduint progressivament en el calendari de vacunació infantil rutinari dels països. Es calcula que s’han vacunat més de 260 milions de persones des de 2009.

Per què no fer la mateixa campanya massiva per a la meningitis C?

Després del gran èxit amb la meningitis A, no esperàvem epidèmies similars d’altres serogrups. No obstant això, el 2013 i 2014 hi va haver epidèmies de meningitis C al nord-oest de Nigèria, i el 2015 hi va haver una gran epidèmia, molt virulenta, que va afectar Nigèria i Níger. Mai havíem tingut una epidèmia tan gran de meningitis C i la producció de vacunes no era suficient. Per a la meningitis C tampoc hi ha una vacuna de protecció prolongada i tan barata com la MenAfriVac. Ara mateix, l’Institut Serum de l’Índia està treballant en una vacunada conjugada pentavalent que, en principi, estarà disponible per al 2020. Si és tan eficaç i segura com la MenAfriVac estem davant la supervacuna. L’efecte pervers d’això és que la resta de laboratoris no produiran moltes vacunes perquè si no les fan servir abans saben que després no tindran mercat.

Hi ha prou vacunes per fer front a les actuals epidèmies de meningitis C?

Després de l’epidèmia de meningitis C de 2015, l’ICG va establir un estoc mínim de cinc milions de vacunes per al serogrup C. No obstant això, no hem arribat a aquesta xifra ni el 2016 ni aquest any. No hi ha tanta producció i els laboratoris no s’arrisquen a produir una vacuna que només es ven si hi ha epidèmia i que té mercat només fins al 2020. Així, les vacunes disponibles només es poden utilitzar de manera reactiva quan es declara una epidèmia i no de forma preventiva en zones de risc per a evitar-la. Aquest any hi ha epidèmies declarades a l’est i oest de Nigèria, en diverses parts de Níger i també hi va haver una petita epidèmia a Togo.

Com funciona el ICG?

L’ICG es va crear en els anys 90 per gestionar les vacunes amb poca producció i distribuir-les d’acord a criteris epidemiològics i d’equitat. Hi formen part l’OMS, la UNICEF, la Federació de la Creu Roja i MSF. Ara mateix, l’ICG gestiona les vacunes de febre groga, meningitis i còlera. Per assegurar-ne la producció, l’ICG compra per endavant les vacunes segons les seves previsions, encara que no estigui assegurada la seva utilització. Quan es dona una epidèmia, el ministeri de salut del país d’origen ha de fer una petició a l’ICG i aquest ha de respondre en 48 hores. A més de les vacunes, l’ICG també pot proporcionar el material injectable i el tractament.

Com es respon a aquest tipus d’epidèmies?

És molt important conèixer ràpidament el tipus de serogrup. Cal reforçar la vigilància epidemiològica, assegurar el tractament de casos, vacunar sempre que sigui possible i fer molta sensibilització a les comunitats perquè els casos arribin aviat a l’estructura de salut de cada país. Sense tractament, la meitat de les persones que desenvolupen la malaltia mor; amb tractament, la mortalitat pot arribar fins al 10%.

(La meningitis provoca una inflamació de les meninges, les fines membranes que recobreixen el cervell i la medul·la espinal. La malaltia pot ser d’origen viral o bacterià, però mentre la meningitis és generalment benigna, la meningitis bacteriana (causada pel bacteri Neisseria meningitidis) és greu i pot ser mortal. Segons l’OMS, en els últims 20 anys s’han reportat prop d’un milió de casos sospitosos i 100.000 persones han mort. La regió mundial més afectada és l’Àfrica).