3 minute read
Reportatge
A l’aguait de la transparència
Ara fa un any, el president del sector d’hospitals concertats de Metges de Catalunya (MC), Xavier Lleonart, es va embarcar en una creuada burocràtica per recollir dades públiques sobre els sous i les retribucions dels directius del sistema sanitari català. D’aquesta experiència en treu una conclusió: “la transparència no se la creu ningú”.
Advertisement
En ple Nadal, el 29 de desembre de 2014, el Parlament de Catalunya aprovava la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern (Llei 29/2014).
“És una llei molt ben feta, amb molt bona voluntat per part del legislador”, afirma Xavier Lleonart, president del sector d’hospitals concertats de Metges de Catalunya (MC) i un dels peticionaris d’informació més actius des de l’entrada en vigor de la norma. De fet, segons el darrer informe de la Secretària de
Transparència i Govern Obert de la
Generalitat de Catalunya, durant el període comprès entre l’1 de juliol de 2016 i el 31 de desembre de 2016, del total de 399 sol·licituds d’accés a la informació pública, 150 corresponen a l’àmbit de la salut, de les quals 121 han estat presentades per Lleonart.
Tot i la teòrica bondat de la llei, a l’hora de fer-ne ús i reclamar el dret a conèixer, per exemple, el sou i les retribucions del personal directiu de les empreses sanitàries públiques, es posen més pals a les rodes que facilitats. “Han fet i han publicitat una llei de transparència per quedar bé, però no se la creuen ni fan res perquè es compleixi”, explica Lleonart, que denuncia que, transcorreguts gairebé tres anys des de la seva aprovació, moltes empreses encara no han creat el portal de transparència a què els obliga la norma.
Des de l’agost de l’any passat, Xavier Lleonart ha enviat 121 sol·licituds d’informació relatives a les retribucions percebudes pel personal directiu de les entitats del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (Siscat) amb almenys el 25% dels seus ingressos provinents dels pressupostos públics. Rebre les dades, assegura, li ha costat Déu i ajuda, ja que s’ha trobat amb les reticències de no poques institucions a facilitar-li la informació, algunes fins i tot arribant al límit d’interposar davant els jutjats un recurs contenciós administratiu. “Quan l’únic que demanes és exercir un dret, la percepció que tens dels teus interlocutors és que ets un tafaner o un emprenyador. I això en el millor dels casos, perquè en els pitjors directament t’increpen o t’amenacen”.
Les dades són públiques i reproduïbles
L’opacitat que s’intenta preservar no fa més que alimentar les sospites sobre l’existència d’irregularitats. Sovint, per no fer-ho evident, les empreses intenten sortir del pas oferint informació incompleta o que no es correspon amb la petició formulada. A més, adverteixen al destinatari que no pot fer públiques les dades. Per a Lleonart, això és un contrasentit i un intent matusser d’engany perquè “la llei de transparència remarca clarament que les dades no només són públiques, sinó que també han de ser clares, reproduïbles, comparables i qüestionables”.
Per la seva part, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) l’organisme que ha de garantir que el peticionari obté la informació i que aquesta és de qualitat, sovint no aplica aquest filtre, segons el representant del sindicat mèdic. “Ja sigui per evitar el conflicte o per manca de recursos, la valoració sobre si la informació lliurada és errònia o incompleta la deixa en mans del demandant”, assevera Lleonart.
A la tardor, MC farà públics els resultats de la recerca sobre les retribucions dels directius sanitaris. Aleshores, avança Lleonart, es posarà de manifest “la gran heterogeneïtat” que hi ha dins del mateix sistema públic de salut. “Veurem si els sous dels directius són proporcionats i també si hi han incidit les retallades”.
