METGES DE CATALUNYA
| 10
Reportatge A l’aguait de la transparència Ara fa un any, el president del sector d’hospitals concertats de Metges de Catalunya (MC), Xavier Lleonart, es va embarcar en una creuada burocràtica per recollir dades públiques sobre els sous i les retribucions dels directius del sistema sanitari català. D’aquesta experiència en treu una conclusió: “la transparència no se la creu ningú”.
E
n ple Nadal, el 29 de desembre de 2014, el Parlament de Catalunya aprovava la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern (Llei 29/2014). “És una llei molt ben feta, amb molt bona voluntat per part del legislador”, afirma Xavier Lleonart, president del sector d’hospitals concertats de Metges de Catalunya (MC) i un dels peticionaris d’informació més actius des de l’entrada en vigor de la norma. De fet, segons el darrer informe de la Secretària de Transparència i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya, durant el període comprès entre l’1 de juliol de 2016 i el 31 de desembre de 2016, del total de 399 sol·licituds d’accés a la informació pública, 150 corresponen a l’àmbit de la salut, de les quals 121 han estat presentades per Lleonart. Tot i la teòrica bondat de la llei, a l’hora de fer-ne ús i reclamar el dret a conèixer, per exemple, el sou i les retribucions del personal directiu de les empreses sanitàries públiques, es posen més pals a les rodes que facilitats. “Han fet i han publicitat una llei de transparència per quedar bé, però no se la creuen ni fan res perquè es compleixi”, explica Lleonart, que denuncia que, transcorreguts gairebé tres anys des de la seva aprovació, moltes empreses encara no han creat el portal de transparència a què els obliga la norma.
“Quan l’únic que demanes és exercir un dret, la percepció que tens és que ets un tafaner o un emprenyador”
