Editorial

Ens diuen, i les dades sembla que així ho confirmen, que ens trobem al final de la sisena onada de la COVID-19. Amb la incertesa de si n’hi haurà una setena (i quan) o si bé s’acabarà gripalitzant la malaltia, la societat en general i, especialment, les facultatives i els facultatius del sistema públic de salut necessitem poder recuperar un xic de normalitat. Després de dos anys de pandèmia, les ferides són molt profundes a l’economia, la societat i, òbviament, a l’atenció sanitària.

Però recuperar la normalitat en cap cas vol dir tornar al desembre de 2019 i fer veure que no ha passat res. El sistema sanitari es troba en un punt de no retorn i, per més que les administracions s’entestin, no pot tornar a la situació en què estava just abans de la pandèmia, després d’una dècada de retallades i amb un personal sanitari que ha passat per un autèntic suplici.

Necessitem reformular el sistema sanitari i posar al seu centre les persones (usuàries i professionals). Necessitem revertir ràpidament i decididament les retallades: els aplaudiments als balcons la primavera de 2020 també volien dir això. I els poders polítics farien molt bé en prendre bona nota d’aquest clam i tornar a situar l’atenció sanitària com a una prioritat de país, ja que ara no ho és. Amb un pressupost que, descomptant les despeses extres de la COVID-19, se situa al mateix nivell que al 2009, serà pràcticament impossible redreçar la situació actual del sistema sanitari. I no tant pels equipaments (que també), sinó, fonamentalment, per la dignificació i la millora de les condicions retributives i laborals de les professionals sanitàries en general, però, per damunt de tot, de les facultatives i els facultatius. I cal, d’una vegada per totes, posar l’atenció primària al lloc que es mereix, que és el de ser el principal motor del sistema, i dotar-la de recursos suficients. I tot això és imperatiu fer-ho com més aviat millor.

Millorar el tracte dispensat als professionals impacta de forma molt directa en la qualitat assistencial que pot rebre la població. D’una banda, perquè amb més temps i millors recursos per a l’atenció, la ciutadania en surt beneficiada. I de l’altra, perquè la millora del tracte al personal farà que les professions sanitàries al nostre país tornin a ser atractives i s’aturi la constant i creixent fuga de professionals a llocs on tenen clar que cuidar el capital humà és cuidar el sistema.

I millorar els pressupostos del sistema en general, però de l’atenció primària en particular, probablement faci el sistema molt més eficient. Algú té dubtes que, amb més temps per dedicar als pacients, per escoltar i interactuar millor amb ells, no estalviarem en exploracions complementàries i/o tractaments?

En els darrers mesos, la notícia que les pòlisses de salut privades estan augmentant significativament ens ha d’alertar. Si no ens hi posem ja, correm el risc d’americanitzar l’atenció sanitària pública. Des de Metges de Catalunya (MC) farem tot el que estigui al nostre abast per evitar-ho. Ens ajudes?

Americanitzar la sanitat pública