Reportatge

Mosaic humanitari contra l’oblit

fotos: juan carlos tomasi / metges sense fronteres

L’organització d’acció medicohumanitària Metges Sense Fronteres (MSF) acaba de celebrar aquest 2021 el seu 50è aniversari i per commemorar-ho ha publicat el llibre La memoria del olvido (Ed. Blume) que recull bona part de la seva història, a través de més de 140 imatges captades pel fotògraf

Juan Carlos Tomasi que porta més de dues dècades documentant la tasca que fan els més de 41.000 professionals sanitaris, logístics i administratius, entre altres perfils, repartits per alguns dels conflictes i desastres naturals més punyents d’arreu del món.

Les fotografies d’aquest mosaic neixen, com la resta de la fotografia humanitària, amb la intenció de mostrar i denunciar les crisis més dures del planeta i tractar de millorar la situació de les poblacions afectades. No obstant això, el seu autor és conscient que “una imatge no pot canviar el món, tot i que sí que pot ajudar a entendre’l”.

Tomasi posa el focus també en moviments massius de la població i en històries més properes i humanes de dones i infants en llocs remots on es desenvolupen els programes d’assistència mèdica de MSF. “És un llibre de persones ajudant persones, de societat civil a societat civil. Totes les imatges estan plenes de testimonis i denúncies. A la seva manera, intenten agitar les consciències i, a més d’informar, qüestionen i interpel·len el lector”, explica el fotògraf, que afegeix que les seves “són històries d’homes i dones que lluiten per deixar enrere el dolor”.

Per al seu autor, les fotografies serveixen com a memòria històrica del món i, alhora, ajuden a desenvolupar l’esperança o a inventar-la on no existeix. Amb tot, sosté que, avui en dia, els professionals de la fotografia necessiten noves formes de narrativa per poder explicar els fets i que arribin amb més força i impacte. “Ara estem molt acostumats a veure imatges. Hem de buscar fotografies que expliquin històries”, remarca.

La memoria del olvido és un llibre que, sense ser cronològic, narra part de la trajectòria del moviment humanitari i ideològic de MSF, avui tan vigent i necessari –Síria, Etiòpia, Iemen, Orient Pròxim, Haití o Ucraïna són alguns dels focus internacionals de conflicte actius– com quan va néixer al 1971. Mig segle després, les causes que van motivar la creació d’aquesta organització segueixen presents: crisis humanitàries cada vegada més complexes i una comunitat internacional incapaç de donar-hi una resposta.

“50 anys de Metges Sense Fronteres són massa, encara que lamentablement tot ens indica que haurem de seguir endavant”, lamenta en el pròleg David Noguera, president de MSF quan es va presentar el llibre. “El que per a altres institucions o organitzacions és un aniversari assenyalat i un moment de celebració, en la nostra necessàriament genera sentiments contradictoris. És la mateixa sensació que quan ens concedeixen un premi o un reconeixement –explica–. Els triomfs i les gestes de la nostra gent sempre ocorren en un context major de patiment i mortalitat de persones i comunitats, i de fracàs de la humanitat i, en particular, dels estaments i individus que són causants d’aquella crisi o no fan el suficient per evitar-la”.

Noguera destaca que el secret de la persistència de MSF “és saber que cada vida que salvem, en el racó del planeta que sigui, independentment de qualsevol altre consideració, és un triomf enorme, de molta rellevància i absolutament necessari”. Així, posa en relleu que tal vegada la seva organització perdi totes les guerres, però guanyi milions de batalles.

Es mostra summament crític amb aquelles persones que ostenten responsabilitats i tenen els recursos per acabar amb les barbàries humanes o contrarestar els desordres de la naturalesa, però no fan res de res. En aquest sentit, assegura que la presència i el treball de MSF es converteix en un “recordatori incòmode” d’aquesta contradicció i deixadesa.

“Tan de bo no complim els 100 anys. Ens apassiona el que som i el que fem, però no tenim anhel major que desaparèixer per innecessaris. Tan de bo arribi el dia que puguem tancar la nostra oficina i llançar les claus a aquest mar Mediterrani tan nostre, el que ens uneix (no separa) d’Àfrica, com homenatge i disculpa per no haver pogut assistir a qui va morir intentant creuar-lo”, expressa Noguera.

De moment, la trajectòria i el compromís de MSF ens deixa La memoria del olvido, un llibre que pretén ser “una vacuna contra la indiferència i una pastilla i un tractament per combatre i compartir el dolor aliè”.