Les aigües potables d’ús comunal a Tavernes L´associacionisme a Tavernes

Font del Canut. Arxiu Francisco Teodoro.

LES AIGUES POTABLES D US COMUNAL A TAVERNES: FONTS MONUMENTALS I DE VEINAT

Fent-nos ressò dels versos de Vicent Andrés Estellés: “Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble”, els vallers també tenim la necessitat de protegir i donar a conéixer el patrimoni cultural i material de la nostra ciutat per a poder estimar i posar en valor el llegat que ens van deixar els nostres majors. Com que no es pot estimar allò que no es coneix, en aquest article volem parlar de les aigües potables d’ús comunal de Tavernes i descriurem com va ser la construcció de les nostres fonts monumentals així com les fonts de veïnat, perquè es mantinga viva la memòria i perquè, com diu la lletra del nostre himne, “Lluitem, per fer un poble gran”. Tan sols fa ara uns 100 anys, i ja ens és difícil imaginar com vivien les persones a Tavernes en aquells temps. En la majoria de les cases, per exemple, no es podia fer un acte, ara tan quotidià i que realitzem sense adonar-nos-en. Ens referim al fet d’obrir l’aixeta i rentar-nos les mans. I això era perquè llavors les vivendes mancaven de serveis bàsics com l’aigua corrent. Fins no fa massa temps, quan una casa tenia pou, posseïa un valor afegit a l’immoble. Però no totes en tenien. Algunes, i era el més freqüent, el compartien amb la casa del costat, i per això s’anomenava “pou mitger”. Els veïns també s’abastien d’aigua en els pous públics, com el que hi havia en la plaça dels Graus, actual plaça del metge D. Salvador Mifsud i en alguns pous comunals per a ús de tot un carrer, com el del carrer Sant Roc, “...adosado a la casa número 47” 1 per tal que el veïnat que vivia en eixe carrer poguera fer ús de la seua aigua; però de vegades la potabilitat d’aquestes aigües era bastant dubtosa i el seu consum ocasionava molts problemes, sobretot en els mesos de més calor.

1 ARXIU MUNICIPAL DE TAVERNES DE LA VALLDIGNA (AMTV). Acta de 4 de març de 1902. A-34. 2 AMTV. Acta de 29 d’octubre 1865. A-19.

LA FONT DEL CANUT

La primera font pública del poble, en condicions de salubritat, va ser la font del Canut, situada en la part nord-oest de la població, als peus de muntanya de les Creus. La primera referència que trobem d’aquesta font és de 1865, quan l’Alcalde D. Isidro Mifsud Sansaloni, li comunicava al Governador de la província la necessitat urgent que tenia la Vila de Tavernes d’aprovar un pressupost addicional de 105 escuts, que s’afegirien als 159 escuts ja consignats en el pressupost aprovat de l’any en curs “... con la ayuda de los mayores contribuyentes”, per poder realitzar les obres de la Font del Canut , “... puesto que de otro modo no pueden surtirse los vecinos de aquel barrio de las aguas necesarias para el consumo” 2 . Per al consistori la construcció d’aquesta font era considerada com una obra de primera necessitat, i així li ho exposaren al Governador, “... en tiempos en que viniendo lleno el río Vaca no se puede pasar a surtirse de las aguas de la Ombría que distan más de media hora de esta Villa”. Segons aquesta informació, ja en 1865 els veïns de Tavernes anirien a per aigua a la font de l’Ombria per satisfer les seues necessitats.

En 1867, D. Fidel Garrido, arquitecte de Gandia, realitzà els plànols de la font del Canut3, sent aprovats pel govern civil4 i publicat el plec de condicions econòmiques el 30 d’agost en el Butlletí de la província, amb un pressupost de 692 escuts5, que foren sufragats dels fons municipals6 . La subhasta de les obres es va publicar en el Butlletí Oficial de la Província de València, “...señalándose para el remate el día 3 de noviembre de 1867 a las 10

de la mañana”7. Les obres, que començaren aquest mateix any, foren realitzades pel mestre d’obres de Tavernes Pedro Vicente Galiana Grau8 .

L’any següent, les obres ja estaven acabades i per tal d’aprofitar l’aigua i que no es balafiara, es va pensar de construir un reixat que envoltara tota la font i que permetera tancar-la per les nits “... para que los vecinos no puedan abrir los grifos por la noche y poco a poco se vaya recogiendo el agua en el depósito receptor”9 . Es van realitzar els plànols del reixat pel mateix arquitecte que l’havia dissenyada, D. Fidel Garrido10 i foren presentats i aprovats pel Govern civil11, amb un cost de 700 escuts que es pagaren dels fons municipal12 . Segons la documentació consultada aquest reixat sols es va col•locar en part, doncs aquestes obres no es van acabar mai. Els documents ens diuen que el 1871, sent alcalde D. Santiago Martí Talens, el dipositari dels fons econòmics de l’ajuntament reclamava al mestre d’obres Sr. Galiana part dels 700 escuts que se li havien entregat l’any 1868 “...por poner unas rejas en la fuente del Canuto, que no se terminaron de colocar13. Aquest reixat es col•locaria posteriorment en el Clot de la Font i és el que avui tanca el naixement de l’aigua en el Clot.

L’any 1912 es va construir un aljub de grans dimensions en la part posterior de la Font del Canut, que encara es conserva en bon estat “...al objeto de recoger las aguas que emanan de dicha fuente ...” 14 .

Font de l’Ombria o Clot de la Font

3 ARXIU DIPUTACIÓ PROVINCIAL DE VALÈNCIA (DPV). Plano de la situación de la fuente del Canut y plano detallado de la fuente,. 1867.

Arquitecto. Fidel Garrido. Escala en metros 31 x 117 cm. 4 AMTV. Acta de 11 d’agost 1867. A- 20. 5 .L’escut era el nom genèric que tenien les monedes d’or i plata que portaven en una de les seues cares un escut. Es va mantenir com unitat monetària a Espanya fins a 1868, quan es va establir la pesseta. 6 AMTV. Acta de 8 setembre 1867. A- 20. 7 ADPV. BOPV, 8 de octubre 1867. 8 AMTV. Acta de 2 de febrer de 1868. A-20. 9 AMTV. Acta de 29 de març de 1868. A-20. . 10 AMTV. Acta 17 de maig de 1868. A-20. 11 AMTV. Acta 21 juny de 1868. A-20. 12 ADPV. Obras Hidráulicas, Fuentes 1871. Expedientes. 1871. 13 AMTV. Acta 14 de març de 1869. A.-21. 14 AMTV. Acta de 25 agosto de 1912. A- 43.

LES AIGUES DE LA FONT DE L OMBRIA APLEGUEN A TAVERNES

Entre les acaballes del segle XIX i començament del segle XX, de totes les transformacions i millores que es realitzaren en el poble, caldria destacar la conducció d’aigües des de la font de l’Ombria, situada a uns dos quilòmetres de la població, mitjançant canonades de ferro colat fins a les fonts de veïnat, que s’instal•laren en els principals carrers del poble per a consum comú del veïnat.

En 1859, sent alcalde D. Cristóbal Almel•la, el consistori acordà iniciar un expedient15 per endreçar la font de l’Ombria, avui més coneguda com el Clot de la Font.

“Habiendo y existiendo en el término de esta Villa una fuente llamada de la Ombría cuyas ricas y preciosas aguas sirven para el consumo de este vecindario y encontrándose tan descuidada y tan sucia y expuesta a recibir objetos nocivos para la salud pública, a fin de que se mejore dicho nacimiento, parece muy conveniente se limpie perfectamente su recinto, realizando en su circunferencia una pared de cal y canto a la salida de los manantiales y a la parte de su entrada una gradería de piedra de sillería rodeándolo todo del correspondiente arbolado y dejándolo en una mediana decencia; para todo lo cual según el cálculo del maestro de obras D. Pablo La Casa tan solo se necesitan 3500 reales”16 .

El 25 de setembre de 1859, es celebrà un ple municipa17, on van ser convocats els majors contribuents de la vila per exposar-los el projecte de les obres, sota la presidència de l’alcalde D. Cristòbal Almel•la. Acordaren la necessitat de realitzar-la “...por la conveniencia y utilidad beneficiosa a la salud publica... cuyas aguas sirven para el consumo de este vecindario”. Estes obres configuraren pràcticament el Clot de la Font tal i com avui el coneixem. I així consta en una làpida de marbre col•locada sobre la paret que porta la llegenda: “Por el ayuntamiento, 1860”. Passaren 25 anys de la realització d’aquestes obres i el 1886, sent alcalde D. Gabriel Hernández Martí, es va aprovar en ple municipal el projecte de canalització de les aigües des de la Font de l’Ombria fins a Tavernes “... por medio de canalización sean conducidas a la plaza Mayor de esta Villa la cantidad de aguas necesaria para el consumo de sus habitantes,” i s’acordà que les obres es farien mitjançant prestació personal, “... para llevar adelante con mayor rapidez y comodidad las mejoras”18. L’arquitecte municipal, D. Joaquín María Arnau, s’encarregà de realitzar els plànols i la memòria , que costaren a les arques municipals un total de 2.196 pessete20 . Les obres van ser adjudicades al Sr. Teodoro Balaciart i, amb el tren Carcaixent-Dénia, el 1890 varen aplegar a l’estació de Tavernes els 2.121 metres de canonada de ferro colat d’un diàmetre de 12’5 centímetres que foren necessaris per la seua construcció21 . Però va sorgir un problema amb la Societat de Ferrocarrils d’Almansa-València-Tarragona, que era la propietària de la línia fèrria Carcaixent-Dénia, ja que les canonades havien de passar sota el pont de la via del tren en el quilòmetre 20. La Societat els va donar permís però amb la condició que no es paralitzara el pas de cap tre22. L’ajuntament presidit per Gabriel Hernández així ho va fer i, una nit alçaren les vies, col•locaren les canonades i al dia següent els treballs estaven conclosos i els trens pogueren passar. Les obres foren acabades el 1890 i l’ajuntament, va col•locar una làpida commemorativa amb la llegenda “Conducción Aguas Potables 1890”, que també podem veure al Clot de la Font i que va costar 14’75 pessetes23 .

Font de veïnat i font ornamental, amb el fanal de petroli. Plaça Major.

15 AMTV. B-247. Expedient 1859- 1861. 16 AMTV. B-247. 24 setembre 1859. 17 AMTV. Acta de 25 de setembre de 1859. A-17. 18 AMTV. Acta d’1 de juny de 1886. A-7. 19 AMTV. Acta de 28 d’abril de 1889. A-28. 20 AMTV. Acta de 24 de maig de 1891. A-29. 21 AMTV. Acta de 21 de setembre de 1890. A-29. 22 AMTV. Acta de 26 d’abril de 1891. A-29. 23 AMTV. Acta de 21 de juny de 1891. A-29. 24 AMTV. Acta de 14 de desembre de 1890. A-29.

A TAVERNES ES COL•LOQUEN FONTS DE VEINAT

Font ornamental del Passeig. Aquesta font estava col•locada a la Plaça Major des de 1890. Font de veïnat de la Plaça de l’Ajuntament abans de la reforma.

Font Plaça de l’Ajuntament després de la reforma. Arxiu Pura Reig.

A poc a poc, als principals carrers de Tavernes es col•locaren diverses fonts d’aigua potable i els veïns s’acostumaren a anar-hi per omplir la botija i el cànter. A la Plaça Major es construïren tres fonts el 189024: dues de veïnat -una a cada cantó de la plaça- i una altra monumental, situada davant mateix del nou ajuntamen25. Per tal d’il•luminar les fonts de la Plaça Major es va instal•lar una columna de ferro colat amb un fanal de petrol26 .

La font ornamental fou realitzada amb pedres polides de les pedreres de Vilamarxant, l’aigua eixia en forma de cascada i estava envoltada per un reixat i un jardine27. Va costar a la Vila un total de 2.122’78 pessetes. Aquesta font posteriorment es va traslladar des de la Plaça Major a l’actual Passeig del País Valencià, quan es va traslladar el Mercat comarcal a la seua nova ubicació “... al nuevo ensanche... entre la vía férrea i la carretera”28 .

En la dècada dels anys 1950 s’amplià la Plaça Major i es va canviar la font de veïnat que hi havia al davant dels números 9 i 10, “... para facilitar el paso de los peatones por dicha acera,29 . Al bell mig de la Plaça Major col•locaren un fanal de diversos llums. Avui aquesta font està ubicada en la rotonda de l’entrada del poble per la part est.

També es col•locaren fonts de veïnat en el carrer Convent30, en el carrer Major, i en el carrer la Ma31. En el carrer la Barca, malgrat que es va projectar, no va ser possible la seua instal•lació pel desnivell del terreny, doncs la pressió de l’aigua no podia aplegar a aquest carrer i donats els inconvenients es va acordar que s’instal•lara al final del carrer Major“... junto a la entrada del callejón del empedrado, que va a desembocar en la calle de la Barca.”32 . Posteriorment, en la dècada dels anys 1910 es va construir una font al carrer la Barca, al final del carrer l’Església i en la dècada dels anys 1940 es va col•locar una altra font en el carrer de l’Estació (actual Carretera) En totes les fonts s’instal•laren uns gots de zinc nugats amb cadenes a la font per a poder beure amb més comoditat, evitant així que l’aigua no es balafiara ni s’entollara35 . En 1903 es van portar les aigües des de la font de l’Ombria fins al carrer Barranc, i els veïns d’aquest carrer demanaven des de feia temps la instal•lació d’una font de veïnat36. Es va estudiar però finalment no es va fer, per por que faltara aigua per a les altres fonts en els mesos d’estiu. En 1908 l’ajuntament presidit per D. Vicente Mifsud Grau va manar tancar i inutilitzar els pous d’aigua dels carrers Sant Roc i el de la Plaça dels Graus perquè suposaven un perill per a la seguretat de les persones i també per higiene, “... puesto que los usuarios de ellos ya pueden utilizar las aguas potables establecidas en esta Villa desde el año 1888”37 . En 1939, encara s’utilitzaven les seues aigües segons denuncia realitzada pel inspector municipal de sanitat D. Vicente Narbón38 .

25 AMTV. Acta de 29 de març de 1891. A-29. 26 AMTV. Acta de 24 de maig de 1891. A-29. 27 AMTV. Acta de 24 de juliol de 1900. A-33. 28 AMTV. Acta de 21 d’octubre de 1952. A-74. 29 AMTV. Acta de 22 de setembre de 1959. A-80. 30 AMTV. Acta de 21 de febrer de 1892. A-29. “Que se formalice el pago de 280 ptas. a Mamanghtan Hermanos por dos fuente sde vecindad con sus rejillas de desagüe que se sirvió el 15 de diciembre de 1890 y que se colocó en la calle Mayor y en la del Convento”. 31 AMTV. Acta de 23 d’octubre de 1892. A-30.

Rotonda de l’entrada a Tavernes, amb la font ornamental que abans estava al Passeig. És la tercera ubicació d’aquesta font.

Font de veïnat del carrer Convent. Al fons es veu el cacau escampat en la vorera per assecar-se al sol. Arxiu Amparo Sales.

Font dels Gitanos.

Fonts del mercat municipal El mercat municipal va ser inaugurat en 1941 però fins l’any 1952 no van ser inaugurades les dues fonts redones, situades en el centre del mercat, una a cada lateral que eren abastides per l’aigua “de la conducción procedente del Clot de la Font”39 .

L’any 1949 sota l’alcaldia de D. Vicente Oltra Giner, es construeix a l’eixida del poble, cap a la mar, una font amb abeurador “... en la carretera, cruce de la Avenida de José Antonio con la Avenida de Germanías … por un importe de 92417’60 ptas”, més coneguda com la Font dels Gitanos40 , perquè d’aquesta font solien abastir-se d’aigua els gitanos que acampaven pels garroferars del voltant.

En 1952 es portaria l’aigua potable al nou Prado de les tomaques i es feren diverses fonts mitjançant la construcció d’una canonada de 200 metres de llargària, per un import de 12.146 ptes41 . Un altre projecte realitzat en la dècada de 1950 a 1960, com a conseqüència del creixement de l’entramat urbà de Tavernes, va ser la remodelació de la plaça del Calvar42, l’actual replaceta del tio Julio, amb un mercat i una font de veïnat de forma similar a la Font dels Gitanos. Com a curiositat aquestes obres sempre s’inauguraven el 18 de juliol.

Font del Calvari

32 AMTV. Acta de 30 d’abril de 1893. A-30. 33 AMTV. Acta de 23 de juliol de 1916. A-46. 34 AMTV. Acta de 23 de setembre de 1942. A-66. 35 AMTV. Acta de 14 de juliol de 1895. A-31. 36 AMTV. Acta de 16 d’agost de 1898. A-32. 37 AMTV. Acta de 5 de gener de 1908. A-39. 38 AMTV. Acta de 30 de juny de 1939. A.-62. 39 AMTV. Acta de 22 de novembre de 1940. A-64. 40 AMTV. Acta de 22 de desembre de 1949. A-73. 41 AMTV. Acta de 12 de maig de 1952. A-74. 42 AMTV. Acta de 16 d’abril de 1957. A-78. 43 AMTV. Acta de 28 de juny de 1914. A-44. 44 ADPV. “Se acuerda aprobar el expediente instruido a instancia de

Francisco Grau y Compañía, para la construcción de un depósito de aguas en la calle del barranco”. 45 Diari Las Provincias, 8 d’octubre de 1929. L’article titulat “Solemne inauguración de las aguas potables en la ciudad de Tabernes de

Valldigna” està signat per Luis Alvárez Izquierdo, mestre de la ciutat. 46 AMTV. Acta de 27 de març de 1935. A-57. 47 AMTV. Acta de 22 de juny de 1965. A-84. 48 AMTV. Acta de 18 de gener de 1967. A-86. 49 AMTV. Acta d’1 de desembre de 1971. A-88. 50 AMTV. Acta de 15 d’octubre de 1969. A-88. 51 AMTV. Acta de 29 de gener de 1970. A-88.

LES AIGUES POTABLES APLEGUEN A LES CASES

Font lluminosa a l’entrada del poble.

Les aigües potables per a ús del poble en fonts públiques era un gran progrés, però també una incomoditat, perquè s’havia d’anar carregats amb cànters i botiges a les fonts. En època estival l’aigua minvava i el subministrament d’aigua que arribava a les fonts era insuficient. L’any 1914, sota l’alcaldia de D. Manuel Pérez Bononad, es pren l’acord de construir un dipòsit d’aigües potables, per a l’abastiment particular de la població, en la part alta del carrer Barranc. L’empresa encarregada de construir i administrar el nou dipòsit d’aigües potables s’anomenava Francisco Grau y Compañí43. El projecte va eixir publicat en el BOPV el 25 de novembre de 1914.44 Es va construir per zones la distribució de les canonades i finalment en 1929 va tindre lloc la inauguració de les aigües potables45, esdeveniment que va ser publicat en el diari Las Provincias el 8 d’octubre de 1929, pel corresponsal Luis Álvarez Izquierdo, aleshores mestre a Tavernes. Però l’aigua potable no arribava a les aixetes de totes les cases i en 1935 el govern municipal, encapçalat per D. Baldomero Chofre Fons, li va exigir a la companyia que perllongara la xarxa de canonades en tots els carrers que encara no tenien subministrament d’aigua, i en contrapartida, la companyia sol•licità a l’ajuntament “...concesión del servicio a perpetuidad”46. Però el consistori no hi va accedir. Passaren 30 anys i el 1965 havia augmentat la població de Tavernes, s’havien incrementat el nombre de cases i finques urbanes i el consum d’aigua potable s’havia incrementat considerablement47. Tots els estius hi havia restriccions forçoses d’aigua, el poble quedava sense subministrament per les nits i en casos més extrems, era el camió cisterna el que omplia el dipòsit de les cases. Davant d’aquesta situació, la companyia comunicà a l’ajuntament que no podia subministrar aigua potable a les noves construccions. L’ajuntament va analitzar les aigües dels pous de l’escorxador municipal i del camp d’esports, per veure si podien abastir la meitat del casc urbà. Semblava que aquesta era tan sols una solució provisional, perquè l’any 1967 va ser aprovat el pressupost extraordinari per adquirir un nou subministrament d’aigües potables, per un import de 2.900.000 pessetes48. La solució al problema d’abastiment d’aigua potable va arribar finalment en 1971 amb la perforació d’un nou pou en la partida de Racó de Joana, sota l’alcaldia de D. Joaquin Bixquert Grau49 .

LA PRIMERA FONT LLUMINOSA DE TAVERNES

En 1969, sota l’alcaldia de D. Amado Vila Giner el consistori acordà ampliar l’entrada a la ciutat per la Gran Via Germanies i construir una font ornamental. En un primer moment es contemplava la realització d’una font amb un pedestal amb una torre al centre i al seu voltant estarien representats motius agrícoles i industrials representatius de la ciutat50 . Però finalment es va instal•lar una font lluminosa formada per un estany circular de 6 metres de diàmetre amb 4 eixides d’aigua que formaven llums de colors51. Era tot un esdeveniment tenir a Tavernes una font amb sortidors i llums de colors. Va costar un total de 579.621 pessetes i, pel seu alt cost, els vallers i valleres amb molta sorna l’anomenaren “la bien pagà”.

L’arribada de les aigües potables a Tavernes va tenir molt a veure amb la solució a les epidèmies de còlera, que foren molt freqüents a la nostra població. Precisament, les mateixes processons de la Baixada i la Pujada del Crist de la Sang rememoren a les nostres festes patronals els episodis de còlera que patí la ciutat. Per totes aquestes històries cal que els vallers actuals sapiguem valorar en la justa mesura l’esforç d’aquelles persones que ens precediren i que posaren tot el seu afany per portar l’aigua a Tavernes i ho aconseguiren.

Encarna Sansaloni Martí Cronista Oficial de Tavernes de la Valldigna