Les festes ahir i hui

Les festes del poble, ja fa alguns anys, eren esperades amb molta il•lusió i alegria pels veïns de Tavernes. Era una celebració important per a tots, una cosa nostra; un esdeveniment que ens permetia expressar-nos com a col•lectiu, com a poble, i per això les festes tenien una gran importància per a cadascú de nosaltres. La data anava apropant-se i ja es podien observar canvis que anticipaven que alguna cosa gran estava a punt d’ocórrer: els veïns pintaven les façanes de les cases, els menuts ens mostràvem més inquiets en pensar que prompte vindria la fira i per fi ens comprarien el joguet que havíem estat esperant (“quan vinga la fira”, ens repetien cada vegada que demanàvem als pares que ens compraren joguets), i fins i tot els majors desitjaven que prompte vingueren les festes, les festes de tot el món. Les festes tenien lloc a la darreria de setembre, quan els llauradors havien acabat amb les tasques de l’arròs i ja el teníem a casa, la qual cosa ens permetia a tots ser-ne partícips. Sí, tots volíem formar part de les celebracions, “l’epicentre” de les quals era el Passeig, ja que allí es muntava la fira; un passeig amb arbres, amb ombra, amb molta vegetació i, per tant, amb molta vida; un lloc que, lamentablement, no té res a veure amb l’actual Passeig després de la destrossa patida fa uns anys i amb la qual se li va arrabassar a aquest lloc emblemàtic tota la seua màgia, fins a convertir-lo en una cosa inerta: qui t’ha vist i qui et veu. Les festes, així és, eren quasi que “sagrades” per a tota la població. Ens pertanyien, i això ens feia sentir poble i enfortir els vincles d’un amb la resta de la comunitat. Ens sentíem vallers i la màxima expressió d’aquest sentiment es manifestava a les festes. Ha passat temps de tot açò, i algunes coses han anat perdent-se (i desfent-se) al llarg de la història del nostre poble. Exemple d’açò és la pèrdua de gran part del patrimoni cultural i en gran mesura, com a conseqüència d’això, la minva del sentiment de ser un poble. Molts emblemes vallers han anat desapareixent a causa del pragmatisme d’alguns i del mal gust d’altres, i s’ha actuat en moltes ocasions sota la idea errada de “el que no és útil (econòmicament), no ens serveix i, per tant, no cal conservar-ho”. Així, gran part del nostre patrimoni, part d’allò simbòlic -i estètic- que ens unia al llarg de la història, ha anat esborrant-se i ha provocat alhora, com dèiem, una pèrdua d’identitat i d’unió. Pensem, doncs, que cal conservar la nostra història i el nostre patrimoni cultural, històric, i agraïm els esforços que s’han fet en els últims anys en aquest sentit. Creiem que és fonamental reivindicar allò que ens identifica com a poble, i per aquest motiu també valorem –i seguim valorant- les festes del poble, les nostres festes. Gaudiu de les festes 2017.

Vicenta Félix