Antonio Chover Salom

A propòsit dels actes de celebració del centenari de Tavernes com a ciutat: Esbós biogràfic d’Antonio Chover Salom, compositor, director, guitarrista, fill predilecte i estudiós de la música popular de Tavernes de la Valldigna.

Antonio Chover va nàixer el 12 de setembre de 1922, en la casa número 23 del carrer Convent, hui anomenat Gabriel Hernández. A l’any de nàixer, sa mare, que aleshores deuria tindre uns 20 anys, va quedar embarassada de la seua germana Isabel (1) i, tal com era el costum en aquella època, va anar a viure amb els seus avis materns a la veïna casa del carrer Sant Roc núm. 108. Amb una aptitud artística nata, prompte són reconegudes les seues capacitats per a la música. El seu avi matern, José Salom Cantus (2), afavoreix i catalitza els inicis en la seua educació musical cap al 1932, ensenyant-li “guitarra, cançons i primeres melodies populars” (3). L’avi li va comprar un guitarronet, i el xiquet va demostrar de seguida les seues habilitats, sent capaç de reproduir amb rapidesa en l’instrument tot allò que cantava.

Havia de ser un esperit molt despert, perquè alhora que estudia guitarra i solfeig comença a vincular-se a figures locals com Francisco Valiente Izquierdo (4), conegut popularment com “el metge dels pobres”, i Ladislao Marí Simó, que regentava una drogueria, però que al mateix temps era un representant del “valencianisme cultural” (5) local. Aquestes dues persones foren les que veritablement l’aconsellaren i orientaren cap a la música, els autèntics mentors del jove Antonio Chover. Amdós estaven vinculats als ideals liberals republicans i mostraven una oberta inclinació valencianista que els va portar a crear junts l’himne de Tavernes. Antonio Chover recorda en les seues anotacions autobiogràfiques que Ladislao Marí interpretava a la guitarra, per a ell, l’himne mentre estava component-lo. L’Ajuntament, durant els anys 70, va sol·licitar a Chover que adaptara l’himne, cosa a la qual ell es va negar inicialment per respecte als seus mentors i mestres. No obstant això, en l’arxiu apareix una versió orquestrada per a banda del citat Himne de Tavernes, amb guió reduït per a la direcció, amb indicació del músic que interpretaria cada veu i les partitures dels instruments.

En 1935 comença a estudiar guitarra amb Salvador García García “Panxa Verda”, que alhora havia estat deixeble directe de Francisco Tàrrega.

En plena Guerra Civil va recórrer moltes vegades a peu (amb el seu amic i també music, el guitarrista Antonio Company) el trajecte Tavernes-Gandia-Tavernes, per tal de rebre el magisteri de l’insigne concertista. Comentava que, de vegades, durant el trajecte els sorprenia ”La Pava” (6) i havien de refugiar-se fins que passava el perill. Durant la Guerra Civil l’activitat acadèmica a les Escoles Nacionals o s’interromp o no té un transcurs reglat. No obstant això, el jove Antonio Chover mostra també, en aquesta ocasió, ser una persona desperta i sociable, perquè es relaciona amb les Joventuts Llibertàries de Tavernes, que organitzen i sufraguen en col·lectivitat una escola racionalista que anomenaran “EL Porvenir”, amb Vicente Consoli i Pura Arcos (7).

Antonio Chover sempre va dir que en aquesta escola hi havia un ambient molt sa en les relacions humanes i en tot allò relacionat amb la cultura i el saber. Antonio, als 14 anys, va ser designat bibliotecari de l’escola. Una anècdota que em va contar és que, acabada la Guerra Civil, li demanaren que salvara els llibres de la biblioteca, que se’ls emportara a sa casa, perquè en la seua família eren tots molt creients i practicants i així els “nacionals” no sospitarien i no registrarien sa casa i, per tant, els llibres restarien a lloc segur i no serien cremats. I així fou. La seua afició per l’esperanto, la vida naturista, la seua religiositat panteista vénen d’eixa època.

En el trist panorama cultural, econòmic i moral que deixa la postguerra, Antonio Chover torna a donar mostres de flexibilitat i capacitat d’adaptació al principi de realitat, car es veu immers en la dinàmica cultural de Tavernes amb la preparació de La muerte y pasión de Jesús, un drama sacre d’Enrique Zumel, amb música coral composta per ell, i que es representaria durant algunes temporades al teatre Patronat, tinguem en compte que sa mare era una persona de fortes conviccions religioses.

És en eixa època quan decideix dedicar-se per complet als estudis de la música i disposa d’una habitació en la casa del carrer Sant Roc on situar el seu estudi. Aleshores en la casa vivien sa tia Encarnació (germana de sa mare), el “tio” Pepico (el seu marit), i les dues filles del matrimoni (Maria i Encarna) amb l’àvia Encarnació. En aquesta casa estudia i

comença a donar classes particulars a algunes xiques (també a les seues cosines) i enceta el que seria el nucli inicial del cor que cantava en l’església Sant Josep, que posteriorment representaria la Mort i Passió en el Teatre Patronat. En aquest ambient gaudeix de l’atenció i l’estima dels seus oncles i de les seues cosines, amb qui es cria com a germans. En aquesta casa del carrer Sant Roc s’allotjaria Manuel Palau en la seua visita a Tavernes durant les festes del poble.

En 1939 enceta una etapa decisiva en la seua vida quan comença a estudiar musica de forma particular amb Manuel Palau, de qui aprendrà solfeig, piano, harmonia, composició, estètica, història de la música, contrapunt, fuga, formes musicals, folklore i direcció d’orquestra. Tot això, paral·lelament als seus estudis oficials en el Conservatori de València, on aconsegueix en l’any 1948 el títol de composició, obté les màximes qualificacions i rep, per unanimitat, el Primer Premi de Composició per la seua Simfonia núm. 1 per a orquestra.

El 1950 el mestre Palau el crida per a treballar a l’Institut Valencià de Musicologia com a becari encarregat de les missions folklòriques. L’estima i preparació de Chover per a aquesta feina feu que el 1951 l’Institut Alfons el Magnànim li editarà el llibre Canciones, danzas y pregones de Tabernes Valldigna, un inici en la tasca que li permetrà, al llarg dels anys, arreplegar gairebé tot el folklore de Tavernes, material que a hores d’ara encara roman inèdit i que tanta influència tindrà en algunes etapes de la seua obra.

El 1951 ingressa, per oposició, en el cos de Directors Músics de l’Exèrcit, activitat que el portarà a residir durant 40 anys a la ciutat de Cadis. Allí desenvolupa també la seua faceta pedagògica com a professor de guitarra, harmonia i composició.

Durant els anys 60 veu com les seues obres per a guitarra són publicades i interpretades a Espanya, Itàlia i Alemanya.

El 1967 compon l’obra coral La barraca, basada en la cançó popular de Tavernes del mateix nom.

La seua personal col·laboració amb el Conservatori de Cadis en els anys 80 el feu valedor de la medalla d’or, la màxima distinció d’aquest centre, en reconeixement de la seua tasca docent. Amb motiu de la pròxima publicació i presentació del llibre Integral de la obra para guitarra de Antonio Chover Salom. Biografía y edición crítica, del professor i guitarrista Carlos Blanco Ruiz, vos voldria fer algunes cites del susdit professor, en què es refereix a la música enregistrada en un CD que acompanyarà l’edició: “Las obras aquí presentadas en concierto son una selección de su producción y muestran las diversas fases por las que discurre su producción, desde la Canción lejana y la Suite Cádiz, pasando por las originales e incluso a veces osadas Variaciones sobre un tema escocés o el emotivo Preludio-Coral, dedicado a su mentor Ladislao Marí, hasta llegar a las obras más personales como son los Preludios cósmicos y las arriesgadas Minidanzas del siglo XX. Las esencias de su trabajo musicológico aparecen también reflejadas en la obra que le dedicó a su maestro Manuel Palau, la bella Suite de Valencia. Toda una vida dedicada a la composición, con la guitarra como instrumento con el que supo expresarse de la manera más personal. Es un repertorio que merece ser escuchado con atención y valorado en su contexto. El libro que acompaña a estas músicas seleccionadas contiene unas completas referencias biográficas y una edición crítica comentada de todas sus obras en una nueva edición preparada para su interpretación”. El llibre es presentarà el dia 27 d’octubre, acompanyat d’un concert per a guitarra amb obres d’Antonio Chover que farà l’esmentat professor Carlos Blanco.

El 4 de novembre de 2013 l’Ajuntament de Tavernes va nomenar-lo fill predilecte de la ciutat. Un poc abans de faltar (174-2014) va rebre el premi Valldigna per la seua dedicació a la cultura del poble. En aquest acte de lliurament del premis Valldigna, es va presentar el llibre Antonio Chover Salom: L’obra per a piano, a cura de José Andrés Romero Mazarrota, amb una edició crítica de les partitures. Tanmateix, en el decurs de l’acte, la Coral XV de març, dirigida per Fran Lledó, va interpretar obres d’Antonio Chover (Canta la mare, Cantiña, La Barraca, La Virgen María i Càntic a la Vall).

No voldria acabar sense parlar-vos de la seua forma de ser. Done testimoni de la seua honestedat i bonhomia, de la seua estima i dedicació a la família, amb un tret molt característic: un humor “absurd” amb jocs de paraules i molt d’enginy, bon amic dels seus amics (8) que des d’algun indret donen el mateix testimoni que jo. (9)

Ferran Enguix Benavent

(1) A més d’Isabel, va tindre altres quatre germans: José [Pepe], Manuel [Manolo], María Teresa i Encarna. Antonio era el major dels sis. (2) “Se cuenta que era un excelente “ballaor” de “ball de compters” y un magnífico “cantaor” de “cançons populars valencianes,”cante jondo” y canciones de estilo andaluz”. Font: Notes autobiogràfiques redactades el 19 de maig de 1989. Arxiu AChS. (3) Font: Notes autobiogràfiques de l’arxiu AChS. (4) Francisco [Paco] Valiente Izquierdo (Villanueva del Grao, Valencia, 1889- Tavernes de la Valldigna, 1939). “Fue mi medico, maestro, consejero y amigo. Me curó de una pulmonía muy grave, siendo yo muy niño y viendo en casa de mis abuelos maternos, Pepe y Encarnación.. Al estallar la Guerra Civil, D. Paco fue Comandante Médico en la parte republicana. Falleció en el pueblo recien terminada la guerra. Era un excelente poeta y escritor. Fue alcalde de Tabernes y un enamorado de la Ciudad que trabajó mucho por su cultura” Font: notes manuscrites per Antonio Chover dels àlbums de fotografies. Arxiu AChS (5) Ladislao Marí Simó (Silla 1895- Tavernes de la Valldigna 1938) Autor de dues obres teatrals Orgull de rassa, Comèdia lírica valenciana (Cullera, 1931) amb música de Vicent i Arturo Terol, estrenada en el Teatre de la Princesa de València en 1929 i Salvadoret l’aprenent. Duet còmic en vers (Tavernes, 1931). (6) Avió de combat Heinkel-46, anomenat popularment La Pava. Font: “La Pava” Article de Manuel Vicent aparegut en la edició impresa del ”Domingo El Pais”, 16 d’octubre de 2005. (7) Purificación Pérez Benavent [Pura Arcos] (València, 1919 – Windsor, 1995). “Educada entre Valencia y Barcelona, formarà parte de la secretaría de propaganda del Subcomité Nacional de “Mujeres Libres” mientras imparte clases en “El Porvenir” de Tavernes de la Valldigna.

Tras la guerra mantuvo la lucha en la clandestinidad en la red de apoyo a los presos anarquistes hasta su marcha a Canadá en 1959” (---,

Mujeres Libertarias, Pura Arcos 2015) (8) Conversa amb Antonio Company guitarrista i professor del Conservatori de Málaga. (9) Eduardo Galiana, Vicente Peris i Brines [“Tocata”] (no recorde el nom, ja em perdonareu, però era el senyor que feia tan bé de presentador en tots els actes de les festes del poble).