ANTONIO CHOVER SALOM A propòsit dels actes de celebració del centenari de Tavernes com a ciutat: Esbós biogràfic d’Antonio Chover Salom, compositor, director, guitarrista, fill predilecte i estudiós de la música popular de Tavernes de la Valldigna. Antonio Chover va nàixer el 12 de setembre de 1922, en la casa número 23 del carrer Convent, hui anomenat Gabriel Hernández. A l’any de nàixer, sa mare, que aleshores deuria tindre uns 20 anys, va quedar embarassada de la seua germana Isabel (1) i, tal com era el costum en aquella època, va anar a viure amb els seus avis materns a la veïna casa del carrer Sant Roc núm. 108. Amb una aptitud artística nata, prompte són reconegudes les seues capacitats per a la música. El seu avi matern, José Salom Cantus (2), afavoreix i catalitza els inicis en la seua educació musical cap al 1932, ensenyant-li “guitarra, cançons i primeres melodies populars” (3). L’avi li va comprar un guitarronet, i el xiquet va demostrar de seguida les seues habilitats, sent capaç de reproduir amb rapidesa en l’instrument tot allò que cantava. Havia de ser un esperit molt despert, perquè alhora que estudia guitarra i solfeig comença a vincular-se a figures locals com Francisco Valiente Izquierdo (4), conegut popularment com “el metge dels pobres”, i Ladislao Marí Simó, que regentava una drogueria, però que al mateix temps era un representant del “valencianisme cultural” (5) local. Aquestes dues persones foren les que veritablement l’aconsellaren i orientaren cap a la música, els autèntics mentors del jove Antonio Chover. Amdós estaven vinculats als ideals liberals republicans i mostraven una oberta inclinació valencianista que els va portar a crear junts l’himne de Tavernes. Antonio Chover recorda en les seues anotacions autobiogràfiques que Ladislao Marí interpretava a la guitarra, per a ell, l’himne mentre estava component-lo. L’Ajuntament, durant els anys 70, va sol·licitar a Chover que adaptara l’himne, cosa a la qual ell es va negar inicialment per respecte als seus mentors i mestres. No obstant això, en l’arxiu apareix una versió orquestrada per a banda del citat Himne de Tavernes, amb guió reduït per a la direcció, amb indicació del músic que interpretaria cada veu i les partitures dels instruments. En 1935 comença a estudiar guitarra amb Salvador García García “Panxa Verda”, que alhora havia estat deixeble directe de Francisco Tàrrega. En plena Guerra Civil va recórrer moltes vegades a peu (amb el seu amic i també music, el guitarrista Antonio Company) el trajecte Tavernes-Gandia-Tavernes, per tal de rebre el magisteri de l’insigne concertista. Comentava que, de vegades, durant el trajecte els sorprenia ”La Pava” (6) i havien de refugiar-se fins que passava el perill. Durant la Guerra Civil l’activitat acadèmica a les Escoles Nacionals o s’interromp o no té un transcurs reglat. No obstant això, el jove Antonio Chover mostra també, en aquesta ocasió, ser una persona desperta i sociable, perquè es relaciona amb les Joventuts Llibertàries de Tavernes, que organitzen i sufraguen en col·lectivitat una escola racionalista que anomenaran “EL Porvenir”, amb Vicente Consoli i Pura Arcos (7). Antonio Chover sempre va dir que en aquesta escola hi havia un ambient molt sa en les relacions humanes i en tot allò relacionat amb la cultura i el saber. Antonio, als 14 anys, va ser designat bibliotecari de l’escola. Una anècdota que em va contar és que, acabada la Guerra Civil, li demanaren que salvara els llibres de la biblioteca, que se’ls emportara a sa casa, perquè en la seua família eren tots molt creients i practicants i així els “nacionals” no sospitarien i no registrarien sa casa i, per tant, els llibres restarien a lloc segur i no serien cremats. I així fou.
Tavernes 2017
| 32
La seua afició per l’esperanto, la vida naturista, la seua religiositat panteista vénen d’eixa època. En el trist panorama cultural, econòmic i moral que deixa la postguerra, Antonio Chover torna a donar mostres de flexibilitat i capacitat d’adaptació al principi de realitat, car es veu immers en la dinàmica cultural de Tavernes amb la preparació de La muerte y pasión de Jesús, un drama sacre d’Enrique Zumel, amb música coral composta per ell, i que es representaria durant algunes temporades al teatre Patronat, tinguem en compte que sa mare era una persona de fortes conviccions religioses. És en eixa època quan decideix dedicar-se per complet als estudis de la música i disposa d’una habitació en la casa del carrer Sant Roc on situar el seu estudi. Aleshores en la casa vivien sa tia Encarnació (germana de sa mare), el “tio” Pepico (el seu marit), i les dues filles del matrimoni (Maria i Encarna) amb l’àvia Encarnació. En aquesta casa estudia i
