Somni de Joventut

El temps passa volant. De vegades m’alce pensant que encara sóc aquell xic que va fer la mili a Almeria... fa vora cinquanta anys -el 1969-, i no, no sóc el mateix; torne a la realitat. Aquell any de la mili va ser molt important arreu del món: el cim del moviment hippy, l’alliberament de moltes coses que fins a aquell moment eren tabús. Fou un moment per a somiar, encara que ací continuava la dictadura, començava a respirar-se un cert canvi que pocs anys més tard es consolidaria.

Podia presumir de poble allà a Almeria, on ens ajuntàvem jóvens de tot arreu. Tavernes disposava d’un enllumenat i una pavimentació dels carrers pròpia de ciutats més grans. Tenia estació de tren, cosa que la comunicava amb els pobles de l’entorn. L’economia era pròspera, tant amb productes agrícoles (hortalisses, arròs, taronja…), indústria del moble i, per descomptat ací, a la costa valenciana: un incipient turisme i la construcció que duu lligada. Els magatzems donaven faena tant a hòmens com a dones, concentrant-se estos al que ara diríem “polígons”, com era la Plaça del Prado.

Teníem permés somiar. I ho vàrem fer. No calia desplaçar-se per a tindre oci: orxateries al passeig, cinc cinemes (dos

d’ells terrasses d’estiu). De fet, un dels cinemes -el mític Capitolio- era referent per als artistes de l’època. Tampoc ens podem oblidar de les pistes de ball, poc de temps més endavant s’obririen les discoteques.

Gran part d’esta prosperitat era gràcies a les grans empreses que hi havia: indústria del moble, magatzems de taronja, molins d’arròs, etc. Un poble del que ara s’estila dir “emprenedors”, que anaven cap altres zones menys fèrtils que esta a exportar les seues idees. Negocis que han anat tancant a principis del nou segle.

MALSON

A poc a poc, la modernitat per una banda, la crisi i el canvi de mans de l’economia, per altra, van apagar aquell xicotet esplendor que lluïa Tavernes.

Els primers en caure foren els xicotets magatzems (algun de gran també) i fàbriques menudes. No corregueren millor sort els cinemes -que a finals dels 80 i al llarg dels 90- en pro d’una modernitat impulsada pels nous centres comercials i els cinemes multisales. Tampoc ha tingut millor sort la resta de l’oci del poble, no fa tant (a principis dels 2000), encara n’hi havia una oferta diversa orientada al públic jove, hui aquella oferta s’ha reduït a la meitat. A més, els jóvens (i no tan jóvens) han de desplaçar-se a altres localitats (fins i tot més menudes), per a disfrutar de serveis com ara la piscina climatitzada. Això sense comptar que per a anar a l’estació cal anar en cotxe, ja que no hi ha servei de bus digne, cosa que no ajuda a moure’s.

Però la pitjor part d’este viratge del poble va ser conseqüència del tancament de part de les grans fàbriques. Malgrat que des dels 80 la faena de l’horta ha anat de capa caiguda, Tavernes podia fer pit de tindre una forta indústria installada que compensava la deriva del món rural. Però amb el canvi de segle les empreses començaren a acomiadar gent, fer retallades, noves derives en les seues polítiques... En resum, acabaren tancant. Estos fets, junt amb l’explosió de la bambolla immobiliària (i la conseqüent caiguda del sector de la construcció), han fet que ens trobem en un punt un tant fosc.

DRET A SOMIAR

Jo ja sóc major per a canviar les coses de Tavernes, però tinc l’esperança de poder vore una altra volta un poc d’aquella lluentor ençà. Per això este escrit no pretén ser pessimista, ni tampoc ser l’enyorança d’un home ja gran. El que pretenc és que espavilem, som un poble amb gran potencial tant per la ubicació que tenim, com pels recursos de què disposem. També vull aplaudir tots aquells valents que, malgrat tots els trons que ens ha tocat viure estos últims anys, s’han llançat a l’aventura de muntar negocis i, per descomptat, a aquells que els han mantingut. Vull convidar els jóvens a quedar-se al poble, a tractar entre tots de fer-lo atractiu perquè no se’n vagen.

Tornar a somiar tots junts per un poble que cause enveja pertot arreu. Perquè som privilegiats de viure en un entorn tan ric i bonic.

Bones festes!

Salvador Vercher i Talens Reiet i Roget de Xerta