de la Valldigna a principis del segle XX

L’ASSOCIACIONISME A TAVERNES DE LA VALLDIGNA A PRINCIPIS DEL SEGLE XX

Com totes i tots sabem el dia 25 de desembre de 1916, a la Gaceta de Madrid, apareix un Reial Decret del Ministeri de la Governació pel qual Tavernes de la Valldigna és nomenada ciutat. El reial decret literalment diu que:

Queriendo dar una prueba de Mi Real aprecio á la villa de Tabernes de Valldigna, provincia de Valencia, por el crecientedesarrollo de su agricultura, industria y comercio, y suconstanteadhesión á la Monarquia;

Vengo en conceder el título de Ciudad.

Dado en Palacio á veintiuno de Diciembre de mil novecientosdieciséis.

ALFONSO

El Ministro de la Gobernación Joaquín Ruiz Jiménez

És per eixe motiu pel qual enguany hem encetat un seguit d’actes pel tal de commemorar aquella data. I aquest article, avanç d’altre més exhaustiu que estem preparant, s’insereix plenament en aquest desig per una part de celebrar aquest esdeveniment i per altra d’esbrinar quin és el marc històric en el qual té lloc aquesta declaració.

La declaració ja és bastant explícita sobre el que estava succeint per aquelles dates a Tavernes. S’estava produint, efectivament, un gran desenvolupament econòmic, basat en una pròspera agricultura però també en un sector industrial cada vegada més gran. Al seu torn, aquests dos factors donaran lloc a un gran creixement del comerç tant de productes agraris, especialment per a l’exportació, com industrials. Aquest desenvolupament, tot i que s’havia produït gràcies a la conjuntura favorable de la Primera Guerra Mundial, venia ja d’abans. Ens referim al nodrit grup d’industrials i comerciants que s’havien anat forjant a Tavernes ja des del primer terç del segle XIX i que apareixien clarament reflectits, per exemple, en el Llibres de Contribució Industrial del Sexenni Revolucionari (1869-73). I malgrat que la fi de la Primera Guerra Mundial suposarà per a Espanya l’acabament d’una època daurada, durant aquest primer terç del segle XX assistirem a un gran desenvolupament econòmic basat en l’aprofundiment d’allò que coneguem com a Segona Revolució Industrial.

Només per a situar-nos, cal recordar que el 1917-18 hi hagué un increment de l’activitat vaguística. El 1917 hi hagué una forta crisi amb tres fronts: militar, política i social, juntament amb la convocatòria d’una vaga general la qual provocà incidents molt forts a Madrid, Barcelona, País Basc i Astúries i el govern hi va respondre mitjançant la repressió i la instauració de la llei marcial i l’enviament de l’exèrcit. El 1919 es produí aquella famosa vaga de l’empresa d’electricitat La Canadenca la qual va acabar també donant lloc a una vaga general en la indústria i el comerç catalans que, com sempre passava, obtingué del govern la mateixa resposta: l’ús d’una dura repressió que sobretot s’exercia i sofrien les masses obreres.

Però no és farà palés només eixe desenvolupament econòmic, perquè anirà acompanyat també d’un canvi social, sociològic i de mentalitats que anirà transformant paulatinament la societat vallera. I els dos, al seu torn exigiran un canvi polític que no tardarà a arribar amb la desaparició d’aquell règim que coneguem com la Restauració i la proclamació de la Segona República. No voldria pas deixar de fer notar com aquella “constante adhesión á la Monarquia”a què fa referència la declaració de ciutat sembla no ser massa real. Tavernes serà tant durant la Primera com durant la Segona República un nucli important de republicanisme tal com ja férem notar a l’estudi que elaborarem ara fa uns anys sobre la Primera República a Tavernes de la Valldigna. I aquest republicanisme, com més endavant assenyalarem no va desaparèixer mai de la ment ni de la sensibilitat d’un bon grapat d’homes i dones que formaven part de la societat vallera.

Una vegada feta aquesta breu introducció voldria ara entrar de ple en eixe canvi social al qual féiem esment més amunt. I això perquè, si bé és cert que la declaració de ciutat fou una fita important, més ho va ser el desenvolupament d’un concepte que en part va lligat a aquell de ciutat però que, en aquest cas, és inclús anterior. Ens referim al concepte de ciutadania. És aquesta una idea, una mentalitat, un sentiment, un concepte que va forjant-se a poc a poc entre els habitants de la nostra ciutat i que anirà materialitzant-se en l’exigència i la conquesta d’un seguit de drets que li són inherents. Drets que contribueixen a anar progressivament consolidant allò que coneguem com a ciutadania democràtica/democràcia ciutadana. I entre aquests drets, per descomptat, destacar el dret d’associació.

Fou aquest un dret que va tardar molt a ser reconegut a Espanya. Fou la Revolució Gloriosa de 1868 la que essencialment obrí el camí per a aquest reconeixement el qual obtingué la seua sanció total a ser inclòs a l’article 17 de la Constitució de 1869. Posteriorment, la Constitució federal de 1873, tot i que no va entrar en vigor, reconeixia aquest dret en l’article tercer. I encara que en un primer moment l’època de la Restauració marcà un clar retrocés en relació amb aquest dret, a poc a poc el règim no tingué més remei que anar reconeixent-lo. Dates clau foren el 17 de febrer de 1881, quan una circular del Ministeri de la Governació permeté que isqueren de la clandestinitat les associacions obreres; igualment el 1887 quan es va donar la primera Llei d’Associacions d’Espanya la qual reconeixia associacions religioses,

polítiques, científiques, patronals i obreres –la primera que es va crear a l’empara d’aquesta llei fou la UGT; o l’any 1906, ja durant el regnat d’Alfons XIII, quan es va aprovar la Llei de Sindicats Agrícoles. Els sindicats professionals tanmateix no s’aprovaren malgrat alguns projectes presentats els anys 1913 i 1919.

Tot indica que fou en el marc d’aquest últim projecte de 1919, quan es va pretendre fer una llista de totes les associacions que hi havia en aquell moment amb la recopilació de les dades i la informació rellevant que se n’extreia. I això era més necessari encara si tenim en compte que segons el RD de 15 de març de 1919 hom disposava la creació de comités paritaris, fet que fou refermat pel RD de 3 i 30 d’abril de 1919 que tornava a disposar la creació de comités i juntes paritàries amb funcions de proposta i establir “términos de concordia entre patronos y obreros, procurando resolver en bases de armonía los conflictos entre ambos” tal com es diu en un ofici del Centro Unión Republicana

Afortunadament tenim per a Tavernes de la Valldigna documentació sobre quines eren les associacions existents en aquell moment en la recentment declarada ciutat. Totes les associacions del moment utilitzen unes fórmules semblants a fer esment que “En cumplimiento a lo dispuesto en suescrito de fecha 6 del actual adjunto remito a V. relación exacta de los individuos que componen la junta Administrativa Comité y numero total de afiliados a este centro” o “En cumplimiento a la Circular del SeñorGobernador Civil de la provincia a que hace referencia su oficio de ayer, tengo el honor de manifestar que esta sociedad denominada ……. esta domiciliada en …… con carácterrecreativo, consta de …..socios y es presidente en la actualidad Don …...”.

Algunes de les associacions que apareixen en aquella indagació són les següents:

- Centro Obrero Socialista - Sociedad de Obreras La Emancipación de Tabernes de Valldigna - Sociedad Humanitaria de Tabernes de

Valldigna - Cooperativa de consumo La Protectora o Sociedad La Protectora o Protectora

Unión Agrícola de Tabernes de Valldigna - Circulo El Progreso de Tabernes de

Valldigna - Circulo Recreativo de Tabernes de Valldigna - Circulo de Ynstruccion y Recreo - Casino La Unión. Abans hi havia una

Sociedad Casino de Tabernes de Valldigna - Centro Artístico Musical - Banda Primitiva. - Centro Ynstructivo Republicano, posteriorment Centro Unión Republicana i finalment Centro Republicano Tabernes de Valldigna.

Com podem observar el nombre d’associacions és bastant gran, i a més divers; tot i comptar amb un nombre de socis i sòcies que pot abastar els 250 en el cas de la Unión Agrícola fins als 550 del Circulo de Ynstrucción y Recreo. Nogensmenys, la més nombrosa, com després veurem, serà la Sociedad de Obreras la Emancipación amb 1.243 sòcies. Algunes són de caire polític o si volem politicosindical com és el cas del Centro Unión Republicana –encara que s’amaguen sota l’objectiu de la “Ynstruccion”- , el Centro Obrero Socialista o la Sociedad de Obreras La Emancipación; altres tenen com a objectiu la cultura en general i la música en particular com és el cas del Centro Artístico Musical o la Banda Primitiva; també tenim exemples de les que tenen com a prioritat proporcionar esbarjo -encara que també instrucció i educació- com passa amb els casinos; i finalment n’hi ha aquelles que tenen com a prioritat la defensa dels interessos dels seus socis -és l’exemple de la Cooperativa de Consumo La Protectora-. A més hi apareixen altres amb un objectiu molt més difús i poc concret, entre altres motius perquè tampoc la documentació aporta més detalls. És el cas de la Sociedad Humanitaria.

No és ara el moment d’entrar ara i ací a l’anàlisi en detall de totes i cadascuna de les associacions . Però sí que m’agrada-

ria almenys detallar-ne la composició i algun detall d’una, ja que em sembla bastant significativa. Em referisc a la Sociedad de Obreras La Emancipación.

Pel que fa a aquesta, no se li escapa a ningú que el simple fet que es tracte d’una associació de dones és per se ja un motiu per a atorgar-li un paper destacat. No podem deixar de congratular-nos pel fet que un grapat de dones valentes començara en data tant primerenca a organitzar-se per a defensar els seus drets com a dones i com a obreres.

El 6 de setembre de 1919 l’associació remetia a l’alcalde el nombre total d’afiliades i el nom i cognoms de cadascuna d’elles així com la relació nominal de totes les sòcies que componien la Junta Directiva. Signava la secretària de l’associació Isabel Chover. El nombre total d’afiliades i la composició de la Junta s’annexaven en un altre document amb data no consignada on consta que el nombre total era de 1.243. Un nombre bastant elevat.

La Junta Directiva la formaven les següents persones: Presidenta Dolores Sala Melo Vicepresidenta Rosario Garcia Boch Secretària Isabel Chover Palomares Vicesecretària Francisca Sandro Tresorera Isabel Sifres Martí Vocals Daniela Marti Tales “ Josefa Magraner Grau “ Dolores Faus Jimeno

“

Carmen Bellver Juan “ Emilia Talens Grau Ara bé, no sabem ben bé què degué passar però, pocs de temps després, el 5 de novembre de 1919, es produirà un incident ben estrany. Un nodrit grup de membres d’aquesta associació, a través de l’Ajuntament sol•licitarà la baixa. L’Ajuntament comunicarà a l’associació la decisió d’aquestes persones mitjançant un ofici que s’expressava en aquests termes:

“Por las vecinas de esta Ciudad que al margen se expresan se ha presentado en esta Alcaldía una instancia en la que solicitan ser dadas de baja en esa Sociedad, de la que son socias, solicitando al propio tiempo se notifique a esa entidad la determinación tomada pro (sic) las exponentes.

1 L’estudi complet està a hores d’ara pendent de publicació i la seua extensió excedeix molt l’espai de què disposem en aquest llibre de festes. És per això que ací només volem donar unes quantes pinzellades per tal de remarcar la importància de l’associacionisme en aquelles dates 2 Cal destacar que és la mateixa que en el document anterior, per la qual cosa cal suposar que aquesta és la relació que s’esmentava en el primer ofici.

Lo que cumunico a V. esperando que a la brevedad posible de conocimiento a esta Alcaldia de la resolución que sobre el particular se haya tomado a los fines consiguientes.

Dios guarde a V. muchos años

Tabernes de Valldigna, a 5 de Nobre de 1919

Señora Presidenta de la Sociedad de Obreras “La Emancipacion” de esta ciudad”

Sociedades Numº

Vicenta Grau Alberola Olegaria Ferrando Almiñana Teresa Ferrando Almiñana Maria Ferrando Almiñana Francisca Lanaquera Pastor Francisca CuñatBufante Pura Camarena Nadal EncarnacionHernandezMarti Gertrudis Galiana Brines Francisca Grau Tur Josefa HernandezLlecer (sic) Asuncion Bosch Escrihuela Vicenta Vercher Palomares Isabel Ciscar Solanes Josefa Gimeno Palomares Amparo SansaloniGascon Maria Soler Escrihuela Isabel Sala Escrihuela Amparo Camarena Nadal Magdalena MartiCliment

Tot açò ens indica que encara queda molt per esbrinar i que cal continuar indagant en aquest aspecte de la societat vallera tan poc estudiat i tant important. Important entre altres coses pel que de termòmetre de l’assumpció del concepte de ciutadania comporta. Però així mateix perquè ens diu molt de com empraven una part del seu temps lliure, el que ara anomenem oci, aquells veïns nostres de principis de segle passat.

Com a conclusió, he de dir que hem pogut comprovar que estem, doncs, davant una societat avançada, adulta, que fa ús dels seus drets com a ciutadans i ciutadanes actives, que saben organitzar-se i que participen en la vida de Tavernes mitjançant l’associacionisme polític, obrer, cooperativista o les societats culturals i d’esbarjo. I que en molts aspectes es mostra capdavantera com ho demostra el fet que les dones són ja clarament visibles i que ocupen el lloc de la història que els correspon i que, cal dir, no havien abandonat mai.

Josep Ciscar Vercher. Cronista Oficial de Tavernes de la Valldigna