SOMNI DE JOVENTUT
El temps passa volant. De vegades m’alce pensant que encara sóc aquell xic que va fer la mili a Almeria... fa vora cinquanta anys -el 1969-, i no, no sóc el mateix; torne a la realitat. Aquell any de la mili va ser molt important arreu del món: el cim del moviment hippy, l’alliberament de moltes coses que fins a aquell moment eren tabús. Fou un moment per a somiar, encara que ací continuava la dictadura, començava a respirar-se
Tavernes 2017
| 26
un cert canvi que pocs anys més tard es consolidaria. Podia presumir de poble allà a Almeria, on ens ajuntàvem jóvens de tot arreu. Tavernes disposava d’un enllumenat i una pavimentació dels carrers pròpia de ciutats més grans. Tenia estació de tren, cosa que la comunicava amb els pobles de l’entorn. L’economia era pròspera, tant amb productes agrícoles (hortalis-
ses, arròs, taronja…), indústria del moble i, per descomptat ací, a la costa valenciana: un incipient turisme i la construcció que duu lligada. Els magatzems donaven faena tant a hòmens com a dones, concentrant-se estos al que ara diríem “polígons”, com era la Plaça del Prado. Teníem permés somiar. I ho vàrem fer. No calia desplaçar-se per a tindre oci: orxateries al passeig, cinc cinemes (dos
