EL GRAT 720

i valencianes s’ha

a vacunar-se contra la

Especial Barnasants al País

Valencià

BR | País Valencià./ Alcoi i Bellreguard s'estrenen en aquest mes de març en la 26 edició del festival Barnasants, i per a tindre tota la informació sobre aquestes actuacions i sobre els seus protagonistes, tenim les entrevistes a Alfons Olmo, de VerdCel, que actuarà en Alcoi el pròxim 11 de març, a Juanjo Giner, regidor de Cultura de Bellreguard, que tindrà la seua primera actuació el dia 13 de març, de la mà de Montse Castellà, i de Pere Camps, director d'aquest festival de la cançó d'autor, que ens donarà tots els detalls i novetats que s'han preparat al Barnasants per a enguany i que aprofundirà en altres aspectes de la nostra cultura.

A més, també hem parlat amb el cantant de Torrent, Pau Alabajos, encarregat d'inaugurar l'edició del 2021 del Barnasants amb el seu concert que es va celebrar el 17 de gener a L'Hospitalet, Catalunya. Alabajos era l'encarregat de dur a terme l'actuació de cloenda de l'anterior edició, que va estar tan marcada per la pandèmia.

Xavier Molina

Enric Mestre; Pur rostre de la ceràmica valenciana

Personatges

Imatge i Poesia

Antoni Miró & Josep Sou

A Maria del Mar Bonet 2012

Tota la mar al rostre. La presència de la Mediterrània és com un veritable manifest en virtut del qual s’hi eixampla la cultura, travessant illes, platges i carenes. La veu de Maria del Mar Bonet s’encasta, amb la certitud del plaer que ens encoratja, fins el darrer racó del sentiment. La música, la poesia que canta Maria del Mar Bonet, no és cap relíquia del passat, és la burxa que incentiva l’encontre amb l’arrel precisa de la intimitat apresa. Els camins són diàfans quan canta la poetessapintora; no ens visita pas la nostàlgia, com no siga aquella que ens vincla, indissolublement, amb l’esdevenidor. Cultura, a la fi. Cultura clàssica; la de la mar que ens transporta a bord del coneixement i de la brisa serena en barcassa de fusta antiga.

I la conformitat no ens ve, segur, de l’assoliment d’allò que diem «nostre». El de tots, el nostre, és d’ampli reconeixement. El Mediterrani és de llarga aventura i d’abraç plural i divers. El color de la pell dels hòmens, tenyits i bruns de sol, s’aplega rialler a les cançons de l’artista de l’escuma violàcia a l’endins de la seua veu curulla d’intencions. Un món obert! La conhortada causa d’un temps essencial per al repartiment de les melodies. O potser la realitat d’una Mediterrània compartida. I res més!

Antoni Miró emmarca el rostre de Maria del Mar Bonet al si d’un blau intens. Els ulls de melancòlica tornada, i la bellesa, tota, al coneixement que el pintor en té de la generositat de la cantant (trobairitz), que s’hi nodreix asseguda just al trencant de les ones.

Antoni Miró: A MARIA DEL MAR BONET 2012/ Mallorca (Acrílic-mixta s/llenç, 162x114)

J. Sou

Quan l’ecologia tenia raó. El fi de la era del petroli.

A2011, l’accident de la central nuclear de Fuckushima, posa en alerta a la resta de països. França i Alemanya frenen els seus intents d’obrir noves centrals i Espanya comença a revisar els contractes de finalització de les centrals actuals. S’obri el debat en la societat respecte a on guardar de forma segura durant mils d’anys els residus radioactius que any rere any van augmentant.

Era 2014 quan els germans Rockefeller anunciaven que es desfeien dels 50.000 milions de dòlars que tenien invertits en el petroli per apostar per energies netes. L’aplaudiment de la societat en general va ser unànime, uns valents que aposten per un món millor.

A 2020, la Unió Europea, sota el mant d'estimular l’economia greument colpejada amb la COVID-19, aprova el pla ‘Next Generation EU’ amb quasi 1 bilió d’euros de pressupost i d’ahi s’emporta la mitat un apartat denominat ‘Fons de recuperació i resiliència’. A Espanya li corresponen 140.000 milions d’euros per a projectes relacionats amb noves tecnologies i canvi climàtic. Uns 4.000 milions d’eixa quantitat es destinaran a la ciència espanyola (eixa quantitat és 6 voltes superior al pressupost anual de l’Agència Estatal d’Investigació)

El 19 de febrer de 2021 el periòdic econòmic ‘Cinco Días’ anunciava que «Una oleada de bancos extranjeros viene a España para financiar renovables. Bancos alemanes, estadounidenses, italianos o austriacos pugnan por desembarcar en el mercado español»

És a dir, els bancs estrangers venen a vore que poden traure d’eixos 140.000 milions euros que li corresponen a Espanya, venen a pel seu tros del ‘pastel’.

I ara em pregunte jo... ¿tant conscienciats s’han fet ara? ¿les grans fortunes venen a lluitar contra el canvi climàtic?

És clar que no. No sigam ingenus. Tot el que he explicat és per il·lustrar l’autèntica realitat: estem quedantse sense reserves de petroli.

A 2019 l’Agència Internacional de l’Energia ja ens avisava que abans del 2025 tindríem greus problemes per accedir a la principal font energètica del món. Realment no significa que no quede ni gota de petroli, el que vol dir és que les grans empreses petrolíferes estan arruïnant-se en la recerca de petroli perquè el que queda cada vegada resulta més complicat obtindre’l i la tècnica del ‘fracking’ a banda de perillosa, i de tindre una forta repulsa social, no resulta eficaç. Total, BP, Exon i Shell són algunes de les petrolieres que ja han avançat que ha baixat la seua producció i que no la podran recuperar, sinó que esperen que continue baixant, i els preus pujaran a màxims històrics a 2021 i 2022.

I quin paper juga Espanya? A Europa, els malvistos països del Sud tenen la solució a la crisi energètica que es veu vindre: la llum del sol.

És per això que estan injectant-se milions d’euros en la producció energètica renovable, perquè la era del petroli acabarà esta dècada. I no s’enganyem, les renovables no poden donar abast a la demanda actual tal i com la coneixem. S’acosten canvis i davant la magnitud d’ells sols ens queda estar preparats i ser flexibles.

cançons

Ovidi Montllor

Història d'un amic

Sóc fresador des dels tretze anys, tinc condicions però pocs guanys. Tinc al treball molt bons companys que fan menys pesada la jornada.

Tinc una "nóvia" que molt m'estime, i així acabe del meu treball (jornada llarga, més de deu hores), amb ella em trobe fins a sopar. Ella em descansa del meu treball, té una dolçor que força em dóna. Després al llit, que a l'endemà cal matinar, s'ha de tornar a treballar. Quan ve el diumenge dormo fins tard, (un dia que tinc per descansar). A mitja tarda vaig per la "nóvia", i anem al cine, que pague jo.

Després tots dos doneum un tomb, i l'acompanye a casa seva.

i poesia: personatges mirades pixant fora de lloc | à.agulló actualitat alcoià entrevista aranza de gracia reportatge industria | j.llopis reportatge font roja | p.sellés Suplement art&cultura antoni miró de museu programació tetre calderon poble és savi: industri.art reportatge industri.art | b.rivas cicle expositiu alcoi els nostres artistes: enric mestre reportatge la cassola | j.bordera

I en el portal ens estimem fins que la criden. Després a casa, a sopar un poc, i si fan bon programa a la Tele, faig un esforç i em quede. Després al llit, que a l'endemà cal matinar, s'ha de tornar, a treballar. D'aquí a poc temps volem casar-nos, i si pot ser fer una llar. Jo sóc feliç, res no envege més del que tinc. Tan sols tinc por d'estar malalt, no pas pel mal, sinó pel metge, el meu patir. Es que jo, saps, jo he nascut... jo he nascut per a ser metge. 22-23 24-28 24 25 26 27 28 29 30-31 32-33 34-35 36-37 38 39 40

Despullant la rosa dels vents, regalant en cada vers ganes de viure, poder gaudir del teu rostre cada cop més sota la música de cada brisa, entre les arrels d'aquells xops o en les rames dels ametllers i les seves flors... cada dia una nova passió, mil paraules redones escriuré sense cap pressió simplement per gaudir de la visió d'una petita guerrera, que m'ho dona i m'ho lleva tot, alé i sentit, odi i dolor... pujar al cim on albire el teu món, als teus peus, submís i coratjós, on pedres pintades amb mil i un colors guarden granotes que parlen i canten components d'un cor miraculós que inventa violins de la gespa que converteix troncs en flabiols... cada comarca una nova desfeta, del meu cor per la planura de la teva esquena, dolça nena, dolça cloenda, dies que m'allunyen de qualsevol condemna, sospirs mediterranis, una nova ofrena... a la Deessa que mira i marca cada petjada amb la força i intensitat, de la lluita eterna per l'alliberament d'una Terra, que guarda tantes històries i secrets, com dones que mereixen vida eterna als meus somnis i pensaments, sempre copsats per les seves corbes im-perfectes que redolaran pel temps, per tots els indrets... què res em dona més força que la mirada d'una dona, sentir el meu nom brollat d'aquells llavis tornen lent al ràpid, boig al savi, nen a l'avi, que no vull marxar sense haver provat la dolça amargor de les teves besades quan és el Sol qui mor sota l'ombra d'aquells antics andamis.

El trio la benzina

Quan un llegeix o escolta aquestes coses, es pregunta si els qui les diuen saben què signifiquen. Exemples hi ha molts, però he triat tres. Llavors que està un temptat per riure, és major la pena, davant paraules tan reaccionàries. El primer component del trio és l'arque-bisbe de València, que va dir que les feministes porten el dimoni dins. Dic jo que serà perquè no agafe fred, amb aquest hivern... El segon del trio és l'exgovernador del Banc d'Espanya, al qual li sembla que els pensionistes que tinguen habitatge propi van servits. És que ja la gent ni sap ser pobra com Déu mana. Encara tenim sort que aquest senyor ens l'aclareix. La tercera del trio és la presentadora de televisió Ana Rosa, que en un atac de clarividència ha dit que ella donaria suport a la vaga femenina del 8 de Març si no tingués ideologia. Un vaga sense ideologia? Aquest sí que és un invent; supose que ja està treballant en altres innovacions, com la paella sense arròs.

d’Educació, Investigació, Cultura i Esport Generalitat Valenciana.

Imatge: Antoni Miró

Mishima

XXVI Pixant fora de lloc... a la TERRA (part 1)

per Àlex Agulló i Guerra

Iquina manera de fer nosa! Després d’un rastre de dies, i nits, sense parar, encara continues igual. Com si fóra l’última ploguda i ens estigueres abocant tota l’aigua.

Ara que si bé ho pense, sí que podria ser la darrera pluja, si més no per a mi. En quatre dies pegaré a fugir i ja no tornaré mai. Aquestes darreres paraules, o les imatges mentals que li generaven, superposaven una sensació agradosa a sobre del desfici per tanta pluja.

No havia estat un camí fàcil, o tan senzill com acostumaven a assumir-se les seues decisions en el seu àmbit de poder empresarial. Les quimeres inicials dels governs amb capacitat per tirar endavant una mampresa així, eren moltes. Al remat, totes derivades dels efectes secundaris d’un sistema polític ja caduc. Allò de cada persona un vot condicionava molt. Palesament eixe costum encara força escampat no era pràctic, ni massa útil.

Unes vegades al recte i unes altres per les travesses, havia aconseguit, com sempre que m’ho proposava, capgirar les reticències dels governs i de la gent governada. Aquestes martingales, t’ho puc assegurar, allà a la Nova Terra, no es repetiran mai més. I no parle dels diners com a clau per obrir qualsevol porta. Parle, pensava sense que el soroll de la pluja li trencarà el pensament, parle del nou ordre mundial. La capacitat de decisió estarà en mans de la gent amb experiència i èxit en les seues actuacions, la gent que ha estat capaç de medrar gestionant més enllà de la política. Mai en mans de qui aconseguisca més o menys vots en una campanya electoral. Continuar amb tu, acompanyant-te en el teu ocàs no és rentable. Econòmicament faig el balanç i ja no em compensa: sense a penes recursos per explotar, suportant fenòmens atmosfèrics desbocats, trampejant queixes i propostes redistribuïdores de gent rebordonida que pot aparéixer per onsevol, o gestionant l’aparició de noves pandèmies, com et deia adés, ja no em compensa per continuar fent negoci i que no s’escarote el personal. Em veig, seguit seguit, com obligat a continuar enriquir-me d’amagat. El possible guany que albire quan pegue a fugir definitivament no té punt de comparança. I ja no hauré

d'invertir ni temps ni diners en convéncer, cap govern, per vendre a la ciutadania que les malifetes, no són un entrebanc per frenar la inversió, que més aïna s’han de valorar com un estímul per incentivar la necessitat de trobar un planeta alternatiu. Així de simple. Que la repetició incontrolada de fenòmens atmosfèrics desaforats, epidèmies, fams i morts, simplement són efectes secundaris, una mena de danys col·laterals que no poden distraure els diners que gestionen els governs. No és acceptable dedicar massa recursos per allargar la teua irreversible agonia, ni tampoc la de milions de persones mortes de fam. Ha arribat l’hora del comiat. D’abandonar un planeta caduc i malalt. És com si jo, que gestione una major quantitat de diners que molts governs d’aquells països de pacotilla, haguera de dedicar el que he guanyat a tapar forats que afecten persones de tercera categoria. Sempre s’ha mort gent de gana. I els meus guanys són per generar riquesa. Si he arribat ací ha estat pels meus mèrits, per la meua capacitat de fer créixer el meu patrimoni. Això sí, més enllà de la multimilionària herència dels meus avantpassats, que no van tremolar quan calia fer-se amb les riqueses de les colònies, o acumular les plusvàlues derivades de la revolució industrial, o de la més recent revolució derivada d’una globalització econòmica i tecnològica, a la qual, els governs dels països i les seues caduques fronteres, ni poden, ni saben donar resposta. Si, ja sé que tu no has posat cap d’eixes fronteres artificials. A tu no t’aprofiten per a res. A mi m’han aprofitat per a fer més negocis, o per evadir impostos, i a hores d’ara encara em donen molt de joc.

Em sap greu per tu, però si bé ho pense, tampoc massa. Sense tu, mai no haguera arribat on he arribat però, ni la llàstima, ni la compassió, són bones aliades per a moure’s en el món empresarial. De tota manera, no cregues que pegaré a fugir com escopetada de lladre. Mentre anem fent camí, ací continuaré tenint delegacions per gestionar negocis que encara continuen sent agraïts. Fins al darrer viatge, persones de confiança continuaran al capdavant dels sectors més interessants: laboratoris farmacèutics, fabricació d’armament, alternatives a la crisi climàtica que

jo he generat... i tot allò que vaja apareixent com a possible font de negoci. I en pegar a fugir ja valoraré si deixe les delegacions operatives. Que, amb confiança, també t’he de dir una cosa, no et quedaràs sola. Continuaran amb tu totes les persones de la llista negra. No se n’escaparà ni una. Cap anti sistema, ni tampoc cap somnia truites ecològiques tindrà cabuda a la Nova Terra. Allà el progrés i el creixement continuaran com sempre. Ací, eixa gentola podrà seguir amb la seua matraca de controlar el canvi climàtic, de regular i redistribuir recursos i riqueses... Amb les aigües contaminades, les matèries primeres exhaurides i els continents pràcticament inhabitables, ja tindran una excusa perfecta per continuar amb la seua murga.

A més a més, t’ho explique en un tres i no res. Per una banda no ataquinarem de gent la Nova Terra. Per una altra banda, el projecte té un cost i més enllà de la participació majoritària de fons públics, jo, barat a aconseguir la gestió del procés, també he invertit una quantitat simbòlica però no a fons perdut. El tema és de molta envergadura i ha suposat la implicació a temps complet d’un bon grapat de persones. A hores d’ara ja està tot controlat. Les llistes tancades i organitzades. A la part superior, els meus, la minoria amb possibilitat d’abonar el preu complet del viatge i que ja forma part de la complexa gestió de tan lucrativa mampresa. A partir d’aquest estament dirigent, la gent que puntualment ha anat pagant la seua quota hipotecària, als nostres bancs, conformen una part substancial de la llista, i finalment, també s’inclouen un nombre significatiu de persones que han hipotecat les seues propietats, o la seua vida, i continuen i continuaran pagantme el lloguer de per vida allà a la Nova Terra.

Així que com et comentava adés, per decisió pròpia, no tot el món encaixa en el projecte; ni tampoc tot el món pot assumir les despeses per formar-ne part. A petita escala ocorre el mateix que amb tu, planeta de sempre: “allò que no deixa, deixar-ho”. Ara continua plovent a gana, que les teues llàgrimes no em frenaran ni miqueta ni gens i continuaré escampant els virus de les meues pandèmies mentre pare la mà i continue emplenantme les butxaques ací i allà.

POTSER HAURIEM DE CRIDAR

Shhhhhh.... calla, això no es pot dir!

per Joan Pérez i Sempre./

Amb els pas dels anys comences a adonar-te que la majoria de coses ja no et sorprenen. Les notícies van reapareixent en un mode cíclic del qual no podem escapar i informacions que al principi et poden semblar surrealistes, al final, ja no ho són. Una llàstima.

Dit açò, no vol dir que les acceptes, les normalitzes, però no les acceptes.

Des de ja fa uns mesos torna a la graella de les televisions, xarxes socials i la premsa, la trista, indignant, però ja normalitzada notícia de l’empresonament d’un altre artista pel contingut de les seves cançons.

El raper Pablo Hasél s’enfronta a moments molt durs, al ser condemnat per dir el que pensa, per descriure en les seves cançons una realitat que ell considera vergonyosa i posar nom i cognoms a segons quines injustícies. Podrem estar d’acord amb ell o no, però la realitat és que la realitat no canvia.

I ací és on les coses es normalitzen. On abans hi havia sorpresa, ara passa amb més indiferència. Les condemnes a artistes, cantants, comediants, etc., s’han normalitzat d’una forma alarmant: recordem els Titiriters, Valtonyc, els judicis contra César Strawberry o Willy Toledo per les seves declaracions, l’empresonament dels Jordis, la cancel·lació dels concerts de Fermín Muguruza o Soziedad Alkoholica a les sales Madrid, la causa judicial al raper Ayax (que després de ser contractat per un ajuntament va ser denunciat per la Policia local de la mateixa localitat, WTF??!!) o la sentència a la revista satírica Mongolia, per no parlar d’altra gent condenada pels seus tuits... Normalitzem el fet que aquests ‘delictes’ acaben en presó i d’altres com violacions (La manada), corrupció (la infanta, la caixa B del PP), frau, blanqueig i un llarg etc. (Rato), o els últims coneguts de l’antic rei d’Espanya, acaben en poca cosa o res... Potser és el meu prisma, però la balança sempre s’inclina més cap a un costat que cap a l’altre, igual que les porres de la policia.

Com cada cop que hi ha una altra sentència d’aquest tipus (que ja són unes quantes), torna l’etern debat sobre la llibertat d’expressió, però en aquest sentit ens equivoquem, doncs el darrer fons de tota aquesta qüestió va més enllà del que es pot o no es pot dir (que ja és prou greu haver de pensar quan o com podem opinar).

Darrere d’aquesta nova onada d’opinions trobem el problema polític, aquell que aprofita el moment per a posar-se medalletes i posicionar-se quan s’està a l’oposició per guanyar punts, però s’aprofita d’aquestes lleis quan governa, i dir que canviaran les coses quan ja és massa tard. No ens serveix de res tornar a debatre el tema, s’ha d’abordar i corregir; no serveixen de res les declaracions contra de la llei mordassa, quan anys després es pot modificar i no es fa, com que ja està feta...

- Necessitem canvis, no paraules, necessitem accions, no repressió, necessitem indults als represaliats per aquestes lleis, necessitem la llibertat de poder criticar el sistema establert i les seves institucions, necessitem poder criticar i cagar-se en la...

-Shhhhhh, calla, això no es pot dir...

Normalitat democràtica?

per Sergi Rodríguez i Castelló · EUPV

Les manifestacions en defensa de la llibertat d’expressió han esdevingut, en molts casos, mobilitzacions violentes. Mentre la majoria de participants hi assisteixen per reclamar pacíficament un dels drets fonamentals que defineix una democràcia, uns altres aprofiten les convocatòries per provocar violència entre els manifestants, els infiltrats i les forces d’ordre públic. Aquests últims, lluny de protegir el dret de manifestació, descarreguen a tort i a dret. Cap violència resol cap reivindicació. La violència sols aprofita per degradar la imatge de la mobilització. Això ho saben els uns i els altres; uns llancen la pólvora i els altres encenen la flama. El fons de la qüestió és amagada interessadament per la majoria del mitjans de comunicació, ja que el gran poder mediàtic està a les ordres dels qui volen un relat dels fets que desvie l’atenció dels problemes reals. I el problema real és que vivim en un sistema d’anormalitat democràtica, tal com va dir el Vicepresident del Govern Pablo Iglesias, a qui li plouen tota mena de desqualificacions i atacs. Perquè, és normal que en una democràcia plena, com diu el President del Govern Pedro Sánchez, s’empresonen persones per defensar pacíficament el dret d’autodeterminació i la independència del seu País? És normal que cantants i artistes siguen empresonats o estiguin en processos judicials per dir el que pensen? És normal que aquesta gent haja de patir persecució i tancaments per expressar les seues idees, mentre els lladres i els corruptes del PP, dels Borbons, i d’altres herències del franquisme, es deslliuren de tot? És normal que l’extrema dreta cride a l’odi, la xenofòbia, el racisme i es toleren les seues manifestacions sense cap conseqüència penal? És normal que magistrats del poder judicial diguen que el que és anormal és que hi haja comunistes al govern? Una democràcia amb tantes contradiccions no pot ser una democràcia plena. I podem entendre que l’actual sistema provoque la desconfiança de gran part de la joventut, sobretot quan se’ls tanca la possibilitat de viure una vida digna, d’emancipar-se i d’aspirar a un habitatge, a un treball estable i ben remunerat. És lògic que en desconfien quan saben que hauran de viure pitjor que els seus pares, que els tocarà emigrar o patir les mancances més essencials per a poder progressar. No poden creure que viuen en un sistema adequat; per això, desconfien del sistema que diuen democràtic. No creuen en les institucions ni en els partits ni en les promeses d’una vida millor en democràcia, perquè quasi el 50% de gent jove està a l’atur i l’altre 50% treballa ocasionalment i en treballs precaris. Un sistema que els condemna a eixa situació no pot ser un bon sistema. I aquest argumentari, malauradament, és l’aliment per al creixement de l’extrema dreta. La violència desencadenada en cada manifestacióaquesta darrera per la llibertat d’expressió, però també en moltes altres anteriors amb motiu d’altres justes reivindicacions-, és protagonitzada per una joventut farta, descontenta i sense eixida, que expressa la seua ràbia de la pitjor manera. La violència no és justificable mai, però tancar els ulls i mirar cap a un altre costat sense voler anar al fons de les qüestions, no ajuda gens ni mica; ans al contrari, fa que els problemes cresquen.

Ara, com sempre, el punt dels atacs mediàtics, judicials i polítics, van contra qui diu veritats com a punys: eixa part del govern que incomoda als poders de la banca, de la gran patronal, dels mitjans de comunicació a les seues ordres, de la magistratura postfranquista i d’un cos de seguretat amb formes d’actuar que recorden les utilitzades per la dictadura. L’objectiu que busquen és trencar el govern de coalició, evitar que s’avance cap a una veritable democràcia plena amb polítiques d’igualtat social i justícia social. Tenir la ciutadania precària i necessitada de treball és la millor manera de mantenir-la sotmesa a les condicions que ells determinen. Un govern que per la pressió d’UP-IU augmenta el SMI, dedica grans inversions per pal·liar la crisi provocada per la pandèmia, aplica la renda mínima vital, defensa les pensions, i vol anar més enllà, és un perill per al Règim del 78, que voldria tornar a l’alternança entre el PP i el PSOE perquè res no canvie.

La Plaça d’Espanya d’Alcoi es mobilitza per la llibertat d’expressió

Aquesta concentració es va organitzar per a demanar l'alliberament del raper Pablo Hasél

Alcoi./ A les 19h del dimecres 17 de febrer es va convocar una mobilització a la Plaça d’Espanya d’Alcoi, igual que en moltes altres localitats del territori espanyol, en favor de la llibertat d’expressió i la derogació de la Llei Mordassa, a causa de la condemna al raper Pablo Hasél per les seues lletres parlant sobre els Borbons, i que segons la justícia s’ha interpretat com injuries a la corona, i a més, han acusat al raper d’apologia del terrorisme. Una gran multitud de gent es va apropar fins al Centre d’Alcoi per tal d’expressar la seua opinió en una manifestació pacífica en la qual es va poder veure una desmesurada presència policial. La concentració es va celebrar amb total seguretat i respectant les mesures sanitàries, i en cap moment es va haver de lamentar cap altercat.

Es demana col·laboració ciutadana per a localitzar a familiars de dos víctimes del franquisme

BR | Alcoi./ Des de l’Ajuntament d’Alcoi han demanat la col·laboració ciutadana per a localitzar als familiars de dos víctimes del franquisme que s’han trobat a les excavacions de les fosses comunes d’Alacant. Aquestes dos persones són: Vicente García Vilaplana, nascut en Alcoi en l’any 1905 i afusellat el 31 de maig de 1941, i Ramón Llopis Santonja, nascut a Alcoi o Cocentaina entre 1897 i 1898 i afusellat el 10 de juliol de 1941.

Els familiars o les persones que tinguen alguna informació sobre aquestes víctimes poden posar-se en contacte amb l’Arxiu Municipal d’Alcoi mitjançant el telèfon 96 553 71 53 o el correu arxiu@alcoi.org

Propostes dels més joves per als Pressupostos Participatius

L'edició de la infància segueix el mateix sistema que la dels adults, és a dir, es destina una part per a inversió, i una altra per a despesa corrent

BR | Alcoi./ Un any més l’alumnat d‘Alcoi podrà presentar les seues propostes per als Pressupostos Participatius per a la infància. Des de l’edició anterior aquesta iniciativa segueix el mateix sistema que la dels majors, i per tant, es destina una part per a inversió, concretament 20.000, i l’altra part, dotada amb 5.000 per a despesa corrent.

En aquesta edició participarà l’alumnat de 6é dels centres públics i concertats d’Alcoi, a més del CLIA i CPEE Tomàs Llàcer.

El dimecres 10 de febrer

començarà aquest procés amb una classe formativa per al professorat, i durant el mes de març i abril es duran a terme quatre tallers: Ens informem, Investiguem, Treballem en equip, i Contrastem propostes treballant en grup. Tot s’impartirà de forma telemàtica.

Durant la setmana del 10 al 14 de maig es duran a terme les votacions. El nombre de propostes que es duran a terme dependrà del seu cost i de la seua viabilitat tècnica.

Segons ha explicat la regidora de Democràcia Par-

ticipativa, Teresa Sanjuan: “apostem per l’Educació en la Participació de la infància de la nostra ciutat. Durant el que queda de curs podran treballar les seues propostes i votar-les. La infància podrà veure com amb les seues idees poden ajudar a millorar la nostra ciutat i veure les seues propostes fetes realitat. Vull agrair la participació dels centres educatius i que creguen en aquest projecte, ja que té com a objectiu educar als nostres joves en participació i fer-los créixer com a persones”.

BR

Portes obertes al Col·legi José Arnauda

El col·legi adapta les seues visites al centre educatiu davant la situació sanitaria

BR | Alcoi./ El Col·legi alcoià José Arnauda ha treballat per tal de poder a oferir una jornada de portes obertes. Tot aquell que estiga interessat podrà anar al centre a visitar-ho, però abans haurà de concertar una cita. Cal assenyalar, que si estan els xiquets a l'aula, no es podran veure les classes per motius sanitaris. A més, per a aquells que vulguen fer-ho virtualment, també tindran la possibilitat de parlar amb la direcció i en la web tindran material per tal de veure les seues instal·lacions. Aquestes jornades de portes ober-

tes s'iniciaran a partir de la setmana del 8 de març.

La directora del José Arnauda, Mª José Iborra, ha defensat que aquest col·legi, situat al barri de la Zona Nord, té una atenció individualitzada per a cada alumne, i que tindre una educació continua, des del cicle d'infantil, fins a secundària, és un gran avantatge per a l'aprenentatge dels xiquets i xiquetes. També, ha recalcat que el tracte familiar és molt proper fins i tot, en temps de Covid, ja que la família és un punt molt important per a l'escola.

Complim un any de La Veu dels Llibres,sobretot, gràcies a ell

per Moisès Vizcaino Editor de Diari La Veu i Nosaltres La Veu Fundador del projecte comunicatiuLa Veu del País Valencià

Sí. Sense pretendre fer elogis buits de contingut, sinó amb voluntat de ser fidels a la veritat dels fets, volem fer un reconeixement públic i just. Per això, vos hem de dir que La Veu dels Llibres és una idea original de l’escriptor i activista Víctor Labrado. Una iniciativa que hem fet nostra com a editors treballant amb esperit d’equip. I des d’ací li donem les gràcies de forma pública.

En setembre del 2019, Víctor Labrado ens va buscar per parlar de la seua idea: editar una revista d’informació i crítica literària sobre els llibres escrits o traduïts en català, fonamentada en la llibertat d’expressió dels col·laboradors externs i freelances, que escriuen els seus articles i trien les obres i, a més, representen tots els territoris del nostre àmbit lingüístic. Un projecte comunicatiu valencià en clau de tots els territoris de parla catalana, que vam iniciar el 15 de febrer del 2020.

Per a portar endavant aquesta idea, a més de proposar-nos que en fórem els editors (una proposta que acceptàrem des del primer dia), Víctor Labrado va buscar i va trobar els mecenes que han fet possible retribuir els continguts de La Veu dels Llibres durant el primer any, així com poder actualitzar-los cada dissabte. El nostre agraïment públic a les persones que han fet de mecenes, amb les quals ens hem reunit de forma periòdica per tal d’explicar-los tota la gestió dels continguts, les novetats, els especials i, com no, de la part econòmica. Sense la seua implicació no haguera estat possible: una lliçó per als nostres empresaris que haurien de contribuir a donar suport econòmic a la difusió de projectes com aquest.

I gràcies a les complicitats, al compromís i al treball altruista del fundador, dels mecenes i de l’equip de La Veu; sumat a la implicació dels col·laboradors, editorials, ajuntaments i institucions que han participat en aquest primer any; hem fet possible que La Veu dels Llibres complisca un any.

I no només hem fet una revista sobre llibres en la nostra llengua. Aquest projecte ens ha donat la motivació suficient per impulsar Nosaltres La Veu des del començament del 2020 i per treballar a fi de recuperar Diari La Veu dels País Valencià. Sempre agraïts.

Podeu trobar tots els articles del 2020 i les actualitzacions cada dissabte en www.laveudelsllibres.cat

L’hostaleria podrà adquirir marcadors de CO2

BR | Alcoi./ Des de l’Ajuntament d’Alcoi indiquen que volen treballar per a “pal·liar la crisi econòmica provocada per la Covid-19 amb diferents mesures i ajudes”. Una d’aquestes iniciatives que es planteja és adquirir marcadors de CO2 per a poder proporcionar-los als negocis d’hostaleria, per tal que puguen donar amb tranquil·litat els seus serveis amb bona ventilació.

Com argumenta el govern local: “els experts indiquen que, la ventilació dels espais d’interior és igual d’important que les mascaretes, alguna cosa que s’està duent a terme tant en els centres escolars com en les empreses”. Per aquest motiu, l’Ajuntament facilitarà aquests marcadors als establiments hostalers que ho sol·liciten a través del correu comercio@alcoi.org fins al 22 de març.

La fase 1 de la conversió en zona de vianants del començarà el 29 de març

BR | Alcoi./ El regidor de Mobilitat Sostenible de l'Ajuntament d'Alcoi, Jordi Martínez, ha comparegut en roda de premsa per tal d'explicar com s'aniran aplicant les diferents fases de la conversió a zona de vianants del Centre de la localitat. Un projecte que es començarà a aplicar en la seua primera fase a partir del 29 de març En la compareixença, s'han explicat els diferents estudis que s'han realitzat, com per exemple el recompte de vehicles que passen al dia per diferents punts d'aquesta zona d'Alcoi, els resultats de diferents enquestes que s'han realitzat en el Camí i al carrer Sant Tomàs, per tal de saber com organitzar novament el trànsit, o com s'arreglaran els punts conflictius ubicats als carrers Casablanca, el gir des de Sant Tomàs, cap a Sant Jaume, o

el semàfor del carrer Capellà Belloch. En les dites consultes es va confirmar que molta gent de fora d'Alcoi, passa pel Centre per tal de desplaçar-se fins a altra localitat, o que

Arxivada la causa en contra dels socialistes Martínez i Zamorano

presumpte pagament irregular d'hores en la Policia Local

PS | Alcoi./ Arxivada finalment la causa per malversació contra els edils Jordi Martínez i Lorena Zamorano per malversació de cabals públics. El Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 d'Alcoi ha exonerat els dos membres del govern socialista pel presumpte pagament irregular d'hores en la Policia Local, un fet que havia sigut denunciat pel Sindicat de Policies Locals de la Comunitat Valenciana (SIPOL). Es posa fi d'aquesta manera a un litigi que s'ha prolongat durant els darrers anys, quan en 2014 l'esmentat sindicat va iniciar un procediment per la via penal pel qual denunciava el pagament irregular de 4.700 euros en concepte d'hores extraordinàries no justificades entre juliol de 2012 i novembre de 2013. A més de Martínez i Zamorano (llavors regidors de Seguretat i Personal respectivament) la denúncia es va fer extensiva a tres funcionaris

municipals, entre ells al cap de la Policia Local, José Luis Guerrero, que exercia en funcions per comissió de servei. Tots cinc han quedat absolts. Encara que en octubre de 2020 es va acordar el sobreseïment provisional de les acusacions, SIPOL va presentar un recurs de reforma que va ser admés i traslladat al Ministeri Fiscal i a les parts implicades. Finalment el jutge ha desestimat aquest recurs, mantenint així l'arxiu i el sobreseïment acordat l'any passat.

Des de 2014 el govern municipal ha acumulat fins a dotze denúncies penals que ara han sigut ar-

xivades i que, segons l'alcalde Toni Francés, han suposat "una campanya d'assetjament i intent d'enderrocament". El primer edil va comparéixer en roda de premsa el passat 12 de febrer en companyia de Martínez i Zamorano per a valorar l'arxivament de la causa. Tant un com l'altra van fer èmfasi en "l'elevat cost a pagar entre tots els alcoians" derivat del procediment judicial. També denunciaren "la caça" a la qual han estat sotmesos durant els darrers huit anys, així com a "totes les mentides i falses acusacions" abocades contra tots dos.

la majoria de cotxes que circulen vénen des del barri de Santa Rosa. Segons ha indicat Martínez, la gent haurà de canviar alguns hàbits de circulació, però s'ha treballat per

les fosques’ torna a l’Eduardo Latorre

BR | Alcoi./ El Complex Esportiu Municipal Eduardo Latorre commemora el Dia Internacional de la Dona amb ‘A les fosques’, però donada la situació provocada, l’activitat es realitzarà entre els dies 5 i 8 de març, de manera individual.

La jornada consisteix a fer una sèrie d’eixides durant aquests dies de manera individual, i no competitiva, que poden realitzar-se caminant, en bici o corrent, amb un trajecte d’aproximadament una hora de duració, i entre els 4 i 10 km.

Les dones que vulguen participar podran arreplegar el kit en la recepció, i quan finalitzen la seua participació penjaran a la tanca ubicada a la porta del Complex, un mocador com a testimoni i certificació de la seua participació en l’activitat. Els kits estaran disponibles a partir del 3 de març i seran gratuïts.

a donar opcions a la gent. A més, també ha anunciat que des del dia 1 de març, ja es poden demanar els permisos per a residents o persones llogades en habitatges, per a propietaris

o llogats de places de garatge, o per a repartidors i proveïdors dels comerços, farmàcies i l'hostaleria del Centre, així dels repartidors de menjars a domicili. Tots aquests permisos es poden demanar o bé per la seu electrònica de l'Ajuntament, en la qual estan totes les opcions explicades mitjançant formularis, o presencialment en el consistori.

La primera fase de la conversió en zona de vianants, com ja hem dit, s'iniciarà el 29 de març, i alguns dels canvis importants que implica aquesta primera fase són que el carrer Sant Nicolau serà sols de pujada, i per tant, el carrer Casablanca, acollirà tots aquells vehicles que baixen des de la Zona Alta, l'avinguda del País Valencià tindrà doble direcció, i el carrer Sant Llorenç quedarà tancat.

La incidència de Covid-19 baixa a les comarques

Alcoi, Ibi i Muro ja estan per davall dels 70 casos, i Castalla, Cocentaina i Onil, per baix dels 140

BR | Alcoi./ La conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha actualitzat les dades sobre l’evolució de la pandèmia dels municipis del País Valencià, i cada vegada els resultats són millors. Alcoi i Muro, ja tenen una incidència de 67 i 64 casos per cada 100.000 habitants, respectivament, el que suposa que actualment a aquestes localitats hi ha 40 i 6 casos actius de Covid-19.

Ibi a hores d’ara és el municipi que més baixa té la seua incidència, ja que, la ciutat dels joguets a dia 2 de març té una incidència de 38 casos per cada 100.000 habitants, el que es tradueix en 9 casos po-

sitius de coronavirus. Malauradament, en Ibi ha sigut en l’única d’aquestes localitats que s’ha lamentat una víctima mortal.

Per la seua part, Castalla i Cocentaina, encara tenen xifres més altes, i la seua incidència és de 138 i 112 respectivament, és a dir, en aquests pobles hi ha 14 i 13 persones que estan patint la malaltia.

Onil, que era la localitat que més lentament estava baixant la seua incidéncia ha millorat notablement als últims quatre dies, ja que de 226 casos per cada 100.000 habitants que hi havia el passat 26 de febrer, ara ja estan en 119 casos, el que significa que hi ha 9 casos actius.

El regidor Jordi Martinez en la presentació de la primera fase del projecte./

El gran projecte del govern local de fer el Centre d'Alcoi per als vianants està més prop de convertir-se en una realitat

‘A

Pel

Jordi Martinez amb Toni Francés i Lorena Zamorano

El Pare Vitòria a la fase final de la lliga de debat

Aquest certamen està organitzat per la Xarxa Vives d'Universitats, i l'institut alcoià representarà a la Universitat d'Alacant en la fase final

BR | Alcoi./ L’IES Pare Vitòria d’Alcoi ha sigut el guanyador de la fase local de la Lliga de Debat de la Xarxa Vives d’Universitats, el que significa que serà el representant de la Universitat d’Alacant en la fase final. En l’edició de 2021 el debat és sobre la pregunta: “És compatible el creixement global de l’economia amb el respecte al medi ambient?”, i té com a novetat que no es fa presencial, ja que per culpa de la pandèmia, l’organit-

zació ha optat per fer debats virtuals mitjançant videoconferències. L’equip alcoià està format per Aina Seguí, Maria Belloso, Alba Cortell, Maya Torregrosa, Arnau Vila, Ariadna Vilaplana i Pablo Picó, capitanejats pel professor Saül Blasco. La fase final es disputarà a partir del 13 d’abril amb el mateix format front a tots els equips guanyadors de les fases locals del País Valencià, Catalunya, Illes Balears, Andorra i Sardenya.

‘Literatura i Educació’, curs de la Coordinadora

Serà un curs virtual de 10 hores, certificat pel CEFIRE d'Alcoi, cada dimecres fins al 28 d’abril

BR | Alcoi./ Des de la Coordinadora pel Valencià han organitzat el curs virtual, ‘Literatura i Educació des del Foment Lector’. Seran 10 hores de curs, certificats pel CEFIRE d’Alcoi i estarà dirigit als docents, però també obert al públic en general.

Cada dimecres a partir del dia 3 de març i fins al 28 d’abril, es presentarà una novetat literària de forma virtual, en horari de 19 a 20h. Aquells docents que vulguen certificació s’hauran d’inscriure

en la pàgina del CEFIRE d’Alcoi. Les connexions a aquests esdeveniments virtuals es realitzaran per la web del Campus d’Alcoi de la Universitat d’Alacant. També podrà accedir des de la pàgina de la Coordinadora pel Valencià.

Des d’aquesta entitat aprofiten per a recordar que encara hi ha calendaris de paret, que es poden aconseguir pel correu de la coordinadora, o en la llibreria Detroit d’Alcoi o la Biblioteca de Cocentaina. Són gratuïts.

Alcoi estrena la Capitalitat Cultural amb l’òpera ‘L’Isola Disabitata’

La representació tindrà lloc el diumenge 7 de març a les 19h al Teatre Calderón

EG | Alcoi./ Per fi comença la Capitalitat Cultural a Alcoi aquest diumenge 7 de març al Teatre Calderón. L’obra encarregada d’inaugurar aquest any especial per a la cultura alcoiana és ‘L’Isola Disabitata’, una òpera de cambra de Manuel García (1775-1832), basada en un text de Pietro Metastasio,

que es va estrena en l’any 1831. L’obra, que té una duració de 1h i 25 minuts (sense descans), conta la història de dos germanes, Costanza i Silvia, que són supervivents en una illa deshabitada, on van quedar aparentment abandonades després d’una escala realitzada per un vaixell, en el qual viatja també

l’espòs de Constanza, Gernando, que serà segrestat per uns pirates.

Aquestes germanes passen 13 anys en aquesta illa, i Costanza, no pot evitar infondre a Silvia el rebuig i odi cap als homes, perquè es considera una víctima d’un abandó per part del seu marit. Gernando tornarà a l’illa, amb el

seu amic Enrico, per tal de trobar-se novament amb Costanza.

Les localitats es poden comprar per 10 euros a la web de ticketalcoi.

L’obra està produïda pel Teatre Arriaga de Bilbao, Teatre de la Maestranza de Sevilla, i el Palau de Les Arts Institut Valencià de Cultura.

L’alberg caní d’Alcoi encara la segona fase de les seues obres de millora

Aquestes actuacions van ser proposades i aprovades als Pressupostos Participatius

EG | Alcoi./ Les obres a l’alberg caní, que van ser la segona proposta que es va triar en els Pressupostos Participatius, ja encaren la seua segona fase d’actuacions. Es tracta de la renovació de la fusteria metàl·lica de les portes d’accés a les gàbies. La inversió per a aquests treballs ha sigut de 48.342 euros.

En la primera fase es va millorar la pavimentació exterior i interior d’aquestes gàbies.

Els treballs s’estan realitzant de forma més lenta, ja que no només és canviar les portes, també s’ha de traslladar als gossos que viuen ací a unes altres gàbies per a poder dur a terme aquesta actuació.

Aquestes portes són

més lleugeres i segures i s’evita que puguen clavar les mans pels seus forats, de tal manera que s’evita qualsevol perill.

Teresa Sanjuán, regidora de Democràcia Participativa, ha destacat que “els Pressupostos Participatius tenen com a ob-

jectiu principal la participació directa de la ciutadania en aquest procés, a fi d’establir les seues demandes i preocupacions principals en matèria d’inversió i despesa corrent i incloure-les en el pressupost anual de l’any següent. És impor-

tant que la ciutadania veja com els projectes que presenten i després són votats es porten a termeAquesta va ser la segona proposta més votada de l’any passat, continuem així reforçant l’empoderament de la ciutadania en anar fent realitat propostes emeses als pressupostos participatius. Aquest treball es veu reflectit a l’increment de la participació en el procés any rere any”

Amb aquestes obres, i amb les de l’interior de les casetes, i en la zona de jocs, s’ha aconseguit millorar les condicions higièniques i de seguretat a l’interior de les casetes dels gossos, a més un altre objectiu és donar-li una major utilitat a la zona de jocs.

Aranza de Gracia: “No hem de baixar mai la guàrdia perquè encara queda molt”

El dia 8 de març és el Dia de la Dona, i com a regidora d'Igualtat, per què penses que encara és important commemorar aquest dia?

Perquè és la lluita que hem de tindre totes les dones i tota la societat cap a la igualtat. Nosaltres treballem per la igualtat en tots els àmbits, una igualtat real. Fa uns dies celebràvem la igualtat salarial, jurídica, totes les classes d'igualtat s'ha de reivindicar-les i s'ha de donar aquesta visibilitat a aquest dia perquè encara queda molt per fer perquè eixa igualtat siga real.

- S'està preparant alguna iniciativa en especial des del teu departament?

Sí, nosaltres el que normalment fem és tenir el contacte amb totes les entitats que treballen per a aquest dia, moltes entitats ens proposen coses que volen fer i nosaltres els donem la visibilitat, a part des de la regidoria es proposen una sèrie d'activitats i moltes regidories diferents com poden ser Cultura, Esport, Educació o Joventut, treballen a la par i sumem en totes aquestes activitats.

El dia 8 és el Dia de la Dona, però nosaltres considerem que hem de tindre una visió més ampla, i intentem abarcar tot març, tot el mes per a donar eixa visibilitat al que és el mes de març i no concentrar-ho tot en un dia en concret.

- I quines són aquestes propostes?

Totes les activitats són molt benvingudes perquè hi ha molta varietat perquè està molt bé.

Han treballat totes les entitats i la resta de regidories. Encara que el 8 de març no es podrà fer una activitat presencial, pel moment en el qual estem, sí que la farem de forma virtual. S'ha proposat que el col·lectiu 8 de març faça un manifest. Intentarem fer-ho el més accessible per a tota la ciutadania, perquè tots tinguem aquest manifest per la igualtat i pel 8 de març.

També hi haurà propostes que es faran per les xarxes, però que estaran visibles per la ciutat.

- En l'àmbit nacional va haver-hi polèmica per les manifestacions presencials. Quina és la teua opinió?

Crec que en el moment en el que estem hem de continuar tenint les mateixes mesures que estem tenint, hem de tindre cura. Jo pense que aquest dia es pot fer visible, però es pot fer de moltes maneres. Per això el dic que a Alcoi les llums del color de la igualtat, i la ciutat en si, veurà reflectida aquest dia, però jo recomane que tinguem la manera possible, siga des de casa, o des de qualsevol àmbit en el qual estem. Però no podem baixar la guàrdia en aquest moment. Hem de continuar amb aquestes mesures que hui per hui Alcoi va millor, va bé, i hem de contribuir entre totes i tots.

- Canviant un poc de tema.

Però no podem baixar la guàrdia en aquest moment. Hem de continuar amb aquestes mesures que hui per hui Alcoi va millor,va bé, i hem de contribuir entre totes i tots.

rents projectes, però no són sols, ens quedem en això, també rebem subvencions per part de conselleria, per part de Diputació i d'altres col·lectius o mitjans, i donen aquest suport per a poder treballar. Alcoi forma part del Pacte d'Estat, i en ell també es poden fer moltes coses en altres àmbits. A més, des de moltes regidories donen suport a aquest 8 de març o a aquest mes, però durant tot l'any es treballen activitats conjuntament amb Igualtat.

- Per finalitzar, creus que algun dia deixarem de reivindicar la igualtat entre dones i homes?

Dins dels pressupostos municipals, quins són els projectes dedicats a la Igualtat?

Sempre apostem per tindre un pressupost per la Igualtat, per treballar, per diferents activitats. Tenim una partida pressupostària per a la regidoria d'Igualtat, que són uns 6.000 euros que estan destinats a dife-

Jo pense que la igualtat hem de reivindicar-la sempre. És una utopia, perquè segons estan les coses últimament, que estem sentint en les notícies tot el que passa... Jo crec que costarà, hem de fer força, i no baixar mai la guàrdia perquè encara queda molta gent per educar en la igualtat, i això és una de les coses que ens proposem des de la regidoria, l'educació per la igualtat.

Belén Rivas./

Parlem amb la regidora d’Igualtat d’Alcoi Aranza de Gracia

Aranza de Gracia dona

sobre l’estat del feminisme i la igualtat en la societat ./

Periodisme local, una visió a contracorrent

per Pau Sellés./

Que Alcoi disposa d'un ecosistema propi és una cosa de sobres coneguda. L'alcoicentrisme és un fenomen tractat fins a la sacietat en monòlegs, sainets, tertúlies radiofòniques i altres manifestacions del folklore popular. Aquesta empremta alcoiana es deixa veure fins i tot en els sectors més insospitats, entre ells el periodisme.

A la nostra ciutat existeix una abundància de mitjans de comunicació. Sense haver realitzat un estudi comparatiu amb altres localitats de similar envergadura, podem convenir que a Alcoi la relació de mitjans per habitant és molt elevada. Algú podria al·legar que a major nombre d'empreses informatives més llibertat de premsa i per tant major espectre ideològic cobert. Si bé això és cert en altres esferes, a escala local m'atreviria a dir que la línia editorial dels mitjans és difusa. La raó de ser per a alguns és la mera subsistència, independentment de la qualitat o selecció de continguts. Molts dels articles que es publiquen són patrocinats per empreses o comerços, encara que rares vegades es faça constar el seu caràcter promocional.

Però si parlem de finançament, el vertader quid de la qüestió radica en la publicitat institucional, és a dir, la publicitat que contracta l'administració pública. Amb una caiguda de les audiències i de la inversió privada, els ajuntaments, diputacions i Generalitat són els que permeten a molts mitjans continuar existint. El problema radica en la forma en què es distribueix aquesta inversió. Molts ajuntaments no disposen d'un reglament en la matèria, per la qual cosa fan l'assignació de manera discrecional. Fins fa ben poc ningú sabia massa bé com es feia aquest repartiment en Alcoi, la qual cosa que generava (i continua generant) suspicàcies entre els responsables dels mitjans locals, irritats davant la possibilitat que la competència estiguera rebent una major porció del pastís.

El govern local va externalitzar l'any passat l'assignació de publicitat institucional, tasca que hui dia recau en mans d'una agència. "Una empresa especialitzada serà l'encarregada d'assegurar que el missatge que l'administració ha de difondre arribe a l'audiència apropiada, en el lloc i moment adequat i amb el menor cost possible per a l'Ajuntament". Declaracions de la regidora de Democràcia Participativa després de la licitació del servei i que en més d'una redacció van fer saltar les alarmes, sobretot per la menció al "menor cost possible per a l'Ajuntament" Aquest estalvi de la inversió publicitària entra en conflicte amb la proliferació i dispersió de mitjans locals, sobretot en un temps on la lògica empresarial tendeix a la concentració.

L'escassa inversió es tradueix en plantilles reduïdes, pocs recursos tècnics, baixos salaris... Circumstàncies en les quals és molt difícil oferir un periodisme de qualitat i que al remat justifiquen la crisi de credibilitat que pateix el sector. Els professionals s'acostumen a treballar a base de notes de premsa i cada vegada són menys els que breguen amb temes propis. La influència de les xarxes socials, si bé ajuda a difondre el missatge, també és brou de cultiu per al clickbait, les fake news i altres efectes que caldria abordar en un article a part.

La crisi generada per la Covid-19 no ha fet més que agreujar el problema. El periodisme és ara més necessari que mai, però això no impedeix que assolisca cotes elevadíssimes de precarietat. La societat continuarà demandant informació pel que la fi de la professió és impensable, no obstant això la reinversió sembla necessària. S'hauran de buscar altres fórmules de finançament sense perdre de vista els nous hàbits de consum de l'audiència. En definitiva, el periodisme haurà de continuar remant a contracorrent.

Isabel-Clara Simó protagonista del nou Cicle d’exposicions d’Alcoi

Tres exposicions organitzades per la Càtedra Antoni Miró, i l'Ajuntament d'Alcoi

BR | Alcoi./ L’escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó és la protagonista de les tres exposicions del Cicle d’Exposicions d’Alcoi, que es podran visitar al Centre Ovidi Montllor, la Casa de Cultura i la Llotja de Sant Jordi. La primera d’elles, la del Centre Ovidi Montllor, està titulada ‘Anatomia d’un lloc’, realitzada per Maria Josep Zanon. A la Casa de Cultura, trobarem ‘Transitant per Alcoi’, en la qual participen Carme Carot, Carme García Gordillo, Anna Karina Lema, Empar Navarro, Cristina Navarro, Empar Santamarina i Ada Sinache. Per últim, la Llotja de Sant Jordi acull ‘Pintura & Poesia. Recordant Isabel-Clara Simó’.

Totes elles es podran visitar a partir del dia 2 de març. Per culpa de la Covid-19 no es podrà realitzar cap acte d’inauguració. Aquest cicle expositiu està organitzat per la Càtedra Antoni Miró i per l’Ajuntament d’Alcoi.

Demanden a la Generalitat per no e aborar plans de millora de l’aire

Aquests plans són obligatoris des de l'any 2010 quan es van superar els valors objectius de contaminació per ozó, que a més, afecten especialment en zones d'Alcoi i Ontinyent

BR | Alcoi./ Ecologistes en Acció del País Valencià, organització de la qual forma part la Colla Ecologista la Carrasca d’Alcoi, ha presentat davant el Tribunal Superior de Justícia de València una demanda contra la Generalitat per incomplir reiteradament els valors objectius de contaminació per ozó troposfèric.

La legislació obliga des de 2010 a complir aquests valors, i si s’incompleixen, a elaborar i aplicar plans de millora de la qualitat de l’aire.

La demanda es fa perquè s’han sobrepassat els valors d’ozó de manera reiterada en 11 de les 18 zones i aglomeracions urbanes en què es divideix el País Valencià, però, segons Ecologistes en Acció: “la Generalitat, a pesar dels anys transcorreguts, encara no ha elaborat cap pla per a reduir aquesta contaminació”

Per a l’organització “es tracta d’una negligència que posa en perill la salut dels 2,1 milions de valencians que viuen en les zones afectades”.

Ecologistes en Acció ha

demanat en el recurs presentat que la sentència condemne el govern valencià a adoptar de manera urgent els plans de millora de la qualitat de l’aire que la legislació exigeix.

L’associació indica que segons les dades oficials de la Xarxa Valenciana de Vigilància i Control de la Contaminació Atmosfèrica, en l’última dècada el valor objectiu per a la protecció de la salut s’ha incomplit quasi tots els anys des de 2010 en les zones de les localitats d’Ontinyent i Alcoi.

L’ozó troposfèric és un contaminant secundari, ja

que es forma a partir d’altres contaminants: els compostos orgànics volàtils i els òxids de nitrogen, procedents del trànsit i la indústria. La reacció d’aquestes substàncies químiques precursores provoca la formació d’ozó per efecte de la radiació solar. En primavera i estiu és quan les concentracions d’ozó són més altes.

I és que, des d’Ecologistes en Acció, indiquen que aquest problema afecta la salut humana, i a la vegetació, ja que provoquen unes 1.800 morts prematures a l’Estat espanyol, i també provo-

quen un baix rendiment dels cultius agrícoles.

Aquesta organització lamenta que “la Generalitat no haja atés les seues sol·licituds i que s’haja limitat a anunciar que té la intenció d’encarregar una investigació sobre l’ozó, sense concretar cap calendari” i afegeixen que “Cal actuar ja i sense excuses. Són imprescindibles mesures concretes, programades i pressupostades. La reducció dràstica de les emissions de precursors de l’ozó derivada de les mesures de confinament per la pandèmia de la Covid demostra que hi ha un marge important per a millorar la qualitat de l’aire amb mesures locals”.

Amb aquest recurs, els ecologistes volen “preservar la integritat física de les persones, evitar morts prematures i, en definitiva, actuar a favor de la protecció de la salut i del medi ambient. Per això seria una molt bona notícia que el Tribunal Superior de Justícia estimara la nostra demanda”.

Estació per mesurar la qualitat de l’aire a Alcoi./

La indústria resisteix enfront de la pandèmia

Quan es compleix un any de l'inici de la pandèmia del coronavirus, l'economia d'aquestes comarques presenta una característica positiva que la diferéncia de la resta de la Comunitat Valenciana: els sectors industrials manufacturers, tèxtil i joguet, han mostrat una innegable capacitat per a resistir la crisi i per a inventarse nous models de producció. Enfront de la desfeta dels serveis (hostaleria i comerç), la indústria ofereix molt bons números com a producció i ocupació i reclama ajuda institucional de la Generalitat per a convertir-se en la punta de llança de la nova economia que vindrà després de la commoció creada per aquest gran desastre sanitari.

Les estadístiques no enganyen. Al llarg de l'any passat, el sector serveis de la Comunitat Valenciana va perdre més de 20.000 ocupacions, mentre que la pèrdua de llocs de treball en la indústria va ser només de 2.400. Enfront de la desfeta viscuda per l'hostaleria i el comerç, el sector industrial valencià va tancar 2020 amb un descens de 5,8% en la producció, quasi la meitat del minvament de producció viscuda per la indústria a nivell nacional. Aquestes dades incontestables han fet que la mirada dels estrategs de l'economia valenciana s'haja tornat cap a aqueix grup de comarques industrials format per l'Alcoià, El Comtat, la Foia de Castalla i la Vall d'Albaida. Després de dècades de

suport sistemàtic al turisme i als serveis, els responsables autonòmics es troben amb un model econòmic més sòlid, que ha sabut resistir l'embat de la crisi econòmica i que es converteix en un exemple per al futur.

Especialment esperançador ha sigut el comportament del tèxtil d'aquestes comarques, les xifres de producció de les quals i d'ocupació han aguantat l'estirada de la crisi. Hi ha hagut dues causes principals a l'hora de justificar aquesta situació. En primer lloc, cal subratllar que les vendes de tèxtils per a la llar s'han mantingut, atés que durant els mesos de confinament són moltes les famílies que han decidit escometre treballs de reforma i de redecoració de les seues cases. No obstant això, el principal motiu per a aquesta situació positiva ve de la capacitat del sector per a reinventar-se. Situades davant un panorama sanitari d'alarma, les empreses tèxtils de l'Alcoià,

El Comtat i la Vall d'Albaida han protagonitzat una profunda i ràpida transformació, incorporant a la seua producció els tèxtils sanitaris. Prova d'aquesta peculiar situació és que el Govern central va rebre 185 propostes d'empreses per a fabricar teixits per a lluitar contra la Covid-19, de les quals 105 estaven situades en aquestes comarques. El balanç final de 2020 deixa molt clara aquesta situació: el tèxtil va veure baixar el seu ús un 2,7%, la seua producció va tindre un descens del 9,9%, les exportacions van baixar un 7% i fins i tot es va produir un lleuger augment de les inversions en maquinària i equipaments. Són quasi totes dades negatives, però que presenten un contrast evident amb les caigudes brutals que pateixen sectors com l'hostaleria i el comerç.

Especialment importants han sigut iniciatives com la creació del Clúster Sanitari

d'Ontinyent. Un autèntic lobby d'empreses tèxtils, que s'han dedicat a la fabricació i comercialització de productes relacionats amb la prevenció de la pandèmia, des de màscares a equips de protecció. L'impacte d'aquest projecte ha sigut tal, que fins i tot la capital de la Vall d'Albaida ha aconseguit acabar l'any 2020 amb un lleugeríssim descens de la desocupació.

Un altre sector important de la indústria comarcal, el joguet, va aconseguir superar amb un cert èxit el terratrémol de la pandèmia. Els jogueters van tancar 2020 amb una facturació de 929 milions d'euros, la qual cosa representa un 7% menys de la registrada en l'exercici anterior. És una caiguda moderada, que des del sector es considera acceptable, donades les negres perspectives existents. L'última campanya joguetera va estar marcada pel tancament de comerços durant les etapes de confinament més

estricte, que va acabar provocant un espectacular augment de les vendes en línia, que van créixer un 63%. La pandèmia també va accentuar la tradicional estacionalització d'aquest sector, fent que més de la meitat del total de les vendes es concentrara en el mes de desembre.

Davant aquesta acumulació d'evidències, les empreses manufactureres d'aquestes comarques han decidit reivindicar-se com un sector clau en l'economia del futur. Per a consolidar aquesta posició consideren que és imprescindible un suport clar i rotund per part de les institucions públiques. En diferents reunions amb dirigents de la Generalitat Valenciana han posat sobre la taula un pla d'ajudes valorat en un total de 330 milions d'euros. L'objectiu és consolidar un sector industrial fort i sòlid, que permetria mantindre l'economia autonòmica en bons nivells d'activitat i d'ocupació enfront de possibles situacions d'alarma com la viscuda amb el coronavirus.

La reacció de la indústria davant la crisi de la Covid-19 torna a posar en evidència la necessitat de revisar el model econòmic de la Comunitat Valenciana. Durant dècades, les institucions públiques han prioritzat les inversions en sectors com el turisme i els serveis, deixant en un segon pla a àmplies àrees industrials, que aportaven solidesa i continuïtat al teixit econòmic valencià. La capacitat de resistència de les indústries de les comarques centrals fa obligat i urgent un canvi dràstic d'aquesta política.

Sectors manufacturers d'aquestes comarques, com el tèxtil i el joguet, van aconseguir frenar la pèrdua d'ocupació i van mantindre bons índexs de producció · Les empreses demanen suport a la Generalitat per a consolidar-se com una alternativa de futur enfront de la crisi del turisme i els serveis

Javier Llopis./

Vista aèria del polígon industrial de la ciutat d’Ibi./

El paper la industria en emps de covid a les comarques

La Font Roja vol atallar l’accés incontrolat de vehicles

Es tracta d'un problema arrossegat des de fa anys i que aquest 2021 podria tenir solució. Desenes de vehicles accedeixen al Parc Natural de la Font Roja sense que hi haja un control de l'aforament. El resultat és que, una vegada que s'ocupen les places d'aparcament habilitades a l’àrea del santuari, nombrosos vehicles acaben estacionant als màrgens de la carretera; un fet que genera col·lapses i que compromet el protocol de seguretat del parc. Davant d'aquesta situació, tant l'Ajuntament d'Alcoi com la direcció del parc treballen en una regulació que limite l'accés de vehicles particulars. Des del consistori alcoià avancen que la limitació podria entrar en vigor abans de Setmana Santa, o si més no, per a estiu, un termini que dependrà en gran part dels avanços en la lluita contra la Covid-19.

Cal dir que ja s'està preparant el terreny per a l'aplicació d'aquesta regulació, i és que des de fa unes setmanes es pot veure instal·lada una tanca automàtica a l'altura del Poliesportiu Francisco Laporta, just en la cruïlla on la carretera es bifurca per a accedir a Sant Antoni. Malgrat que ja està col·locada, la barrera encara no es troba en funcionament, tot a l'espera de què es done llum verda al projecte. El tema es va tractar en la darrera reunió telemàtica celebrada pel consell de protecció del parc, el passat 27 de novembre.

Tal com assenyala el regidor de Transició Ecològica de l’Ajuntament d’Alcoi, Jordi Silvestre, “encara s'estan estudiant les fórmules amb els quals es procedirà a regular l'accés de vehicles”. El que pareix evident és que les limitacions no afectarien treballadors i personal tècnic del parc, bombers, residents, o persones allotjades a l'hotel i altres establiments rurals. El que es vol evitar és l'accés incontrolat de visitants, i que té especial incidència els caps de setmana i durant dies festius. Aquestes fórmules que s'estan estudiant podrien incloure un lector de matrícula per als visitants que volgueren passar a través de la barrera, mentre que el personal autoritzat podria ac-

cedir amb la introducció d'una clau d'accés o amb una simple cridada de telèfon. Una altra de les alternatives que es contempla és la prohibició explícita d'accés a vehicles particulars (excepte els autoritzats) i l'habilitació d'un servei d'autobús per a arribar fins al paratge. Però com déiem, aquestes són propostes que s'estan estudiant.

Encara que els responsables del parc barallen des de fa temps la iniciativa, la recent conjuntura provocada per la Covid-19 ha accelerat els esdeveniments. A ningú se li escapa que amb els tancaments perimetrals i amb les nombroses restriccions a peu de carrer, molta gent ha vist en l'entorn natural una via d'esca-

pament. Soles cal veure les xifres de visitant del passat estiu: 8.628 persones visitaren el parc durant els mesos de juliol i agost; una xifra que de mitjana en altres anys sol ser de 5.560 visitants. Des del parc assenyalen que s'ha percebut una major demanda sobre les activitats de promoció, fent quatre activitats durant l'estiu (màx. 30 persones/activitat), i havent-se omplert en pocs dies totes les places oferides.

Això ha fet que en els darrers mesos fóra habitual veure en els accessos del paratge a desenes de vehicles estacionant al marge de la carretera. Jordi Tormo, president del Consell de Protecció del Parc Natural de la Font Roja, especifica algunes de les negatives

conseqüències que generen aquestes visites. D'una banda la contaminació acústica i d'emissions que generen els vehicles en transitar per un espai tan fràgil com és la Font Roja, però a la vegada els problemes d'accés que els cotxes poden generar als vehicles d'emergències en cas d'haver-hi d'alguna incidència. Només cal recordar les escenes del passat mes de gener a les Serres de l'Aitana i La Carrasqueta, plenes de gent que volia xafar la neu caiguda durant el temporal Glòria. Per a evitar aquests episodis en la Font Roja es va tallar la seua carretera d’accés, una limitació que no va impedir que molts arribaren igualment al paratge.

Recents millores en el parc

En altre ordre de coses, recentment s'han dut a terme dues actuacions per a millorar les condicions del parc. D'una banda al Pla de la Mina, millorant el seu accés i la seua cartelleria, i col·locant un banc de fusta com a punt de descans i vista panoràmica del Carrascal. L'altre dels indrets condicionats és el Pou del Barber, situant al sector Oest del Parc. Es tracta d'una de les antigues neveres on s'acumulava i emmagatzemava la neu. Els treballs realitzats s'han centrat a assegurar l'estructura del pou, i també s'ha col·locat una plataforma al costat de la porta que permet veure el seu interior. A més s'han consolidat els edificis annexos, una xicoteta casa per als treballadors i el pesebre de les mules, per a museïtzar el conjunt col·locant panells informatius.

Pau Sellés./

Carretera d’accés al Parc Natural de la Font Roja d’Alcoi./

suplement Art&Cultura

Mitja nit al Sopalmo, mas-taller prop d’Alcoi, al País Valencià. Antoni Miró, un dels nostres protagonistes, pinta en el silenci de la seua cambra a la seua estimada amiga. Sona de rerefons el Feliu Ventura, amic íntim i cantautor de Xàtiva. Al mateix temps, les paraules formen versos punyents i sincers, d’eixos que t’obrin els forrellats del cor de bat a bat, en la foscor de l’ànima. Són d’Isabel-Clara Simó, l’altra protagonista. Pintor i escriptora comparteixen llenguatges, canvien impressions amb els seus diferents estris en espais expressius coincidents. Uns lligams que demostren la famosa sentenciosa horaciana “ut pictura poesis” que ha estat contrastada al llarg del temps per teòrics i experts en literatura comparada i interacció entre discursos, com Daniel Bergez, Joseph Joubert o Garcia Berrio, entre d’altres.

Per la seua banda, l’escriptora afirma que “estem davant d’un home que treballa sense parar i sense abaixar mai el llistó. Estic parlant d’un geni, que es diu Antoni Miró”. Mentrestant, el pintor s’aclama a la seua amiga en uns versos sense llenç. Antoni Miró no és un poeta, o sí? Tanmateix és artista autodidacta i ha begut de les fonts dels escriptors més importants del panorama de la literatura escrita en català, com Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu o Vicent Andrés Estellés, i així ho demostra: “quins vents desbrossen els teus amagatalls de saviesa que trobem a les palpentes”. Els dos amics patiren la censura creativa en l’ominosa postguerra. Les seues vides són els miralls de les seues obres. La lluita antifranquista per les llibertats dels pobles, per la supervivència de l’art i la literatura en una llengua prohibida i força perseguida durant els seixanta i setanta, a hores d’ara encara està considerada per a alguns com a llengua de segona. Una analogia dels dos llenguatges que ha estat estudiada per M. Carmen África Vidal Claramonte, qui exemplifica com es pot dur aquest tipus d’anàlisi comparativa a través de casos concrets d’escriptors i artistes durant les tres primeres dècades del segle XX a París. Com

bé poden ser la interacció entre William Gaddis i Julian Shnabel, d’una banda, i Kathy Acker i Sherrie Levine, d’altra; al mateix temps que analitza l’obra de René Magritte, Ruscha Cobo i James Lee Byars.

Aquestes coincidències ideològiques i personals dels nostres protagonistes són bàsiques a l’hora d’entendre els paral·lels conceptuals de les creacions respectives. Una línia d’anàlisi que segueix l’analogia de contextos, la comparació entre productes artístics que obeeix a la voluntat de percaçar el transfons extraliterari comú dels diversos membres de la comparació.

Ja des de Barcelona, IsabelClara Simó inicia la seua trajectòria com a escriptora. A partir d’ací mai deixarà d’escriure, obsessivament. Contes, novel·les i unes darreres poesies ens han fet hereus d’una obra que forma un llenç coral i immens de personatges i formes sota el seu emblema: “La literatura és un art, no un pamflet ni una eina de combat”. Simó mai ha estat considerada poeta fins la seua última etapa, subtilment reivindicativa: “T’han dit estúpida i vulgar. I ho han fet amb les armes més terribles: aquells que et fan sentir vertigen de tant d’amor com hi aboques”. Els antecedents d’aquests versos inclosos en el seu poemari La mancança són altres poemes publicats a la seua òpera prima: El conjur, 2009. Malgrat la distància BarcelonaAlcoi, Miró i Simó han mantingut sempre el contacte, els dos amics intercanvien confidències, matisen aspectes del seu treball conjunt i, fins i tot, emocions cap a altre amic en comú: el cantautor alcoià Ovidi Montllor, recentment homenatjat al seu poble pels seus 25 anys de vacances:

Estimat Toni: Per fi t’envio els poemes. Si no fos per tot el que t’estimo, no hauria fet l’esforç de sacrificar quasi tots els grafismes -no em mereixes ostres-, davant dels teus dubtes que ja saps que respecto moltíssim. Ara ha quedat quasi escurat, amb 4 o 5 punyetetes que espero que incorporaràs al text. Fins la “O”, que m’agradava tant, te l’he simplificada. Apa: tu guanyes. Alcoià havies de ser, tossut més que tossut.

“Ell amb els pinzells, ella amb les paraules. Antoni Miró i Isabel-Clara Simó són dos amics de fa molts anys [...] Tots dos pertanyen a una mateixa generació, la dita dels 6070, van nàixer en un mateix lloc, Alcoi; tots dos han cregut i participat en moltes aventures col·lectives per una pàtria-màtria més somiada que possible, han lluitat per un món millor des de l’art propi i la pròpia consciència”Josep Piera

Barcelona, 2 de novembre de 1994. Isabel-Clara Simó

Els poemes a què es refereix l’escriptora formen part d’una publicació ABCDARI AZ. Una mostra formada per vint-i-quatre taules de lletres de l’abecedari pintades per Miró el 1993 i introduïdes totes per un poema de Simó. Un conjunt pictòric de gran regularitat visual, on dominen les tonalitats blaves i violàcies i d’on sobresurten les lletres de l’abecedari que alternen els colors predominants en cada peça. Cada taula va referida a una lletra, amb l’excepció del vint-iuné, que agrupa tres lletres (UV-W), un recurs de l’artista per tal de dotar de regularitat el mural resultant. En relació als poemes, tots de vers lliure, cal citar l’ús que Simó fa de figures localitzables en la literatura clàssica grecollatina, com també en la tradició bíblica i que no mantenen cap relació amb els dibuixos de Miró. Un treball conjunt icònic que no deixa de sorprendre a l’espectador, així com l’artista també ho va fer l’any 1994 a “Suite eròtica”, vint aiguaforts que seran un homenatge a l’erotisme del món clàssic grecollatí, juntament amb un poema de l’escriptora Isabel-Clara Simó, “Sexe bell”, que és incorporat a la carpeta d’aiguaforts: “Que no ho veus, que hi ha vida en els membres bategants que cerquen els badalls humits que són la font de fonts, l’origen?”. L’erotisme del món grecollatí, un nou espai de creació compartit entre els dos amics, tal i com ja avançàvem al nostre estudi publicat el 2007: ABCDARI AZ (1995): poesia i pintura d’Isabel-Clara Simó i Antoni Miró. Però el primer poema que va escriure Isabel va estar dedicat a la figura del seu amic Toni l’any 1987 i que portava el títol “Per Antoni Miró, el millor pintor del món”,

publicat per primera vegada en el llibre Trenta al Cercle vers Antoni Miró, un recull de diversos testimonis poètics que homenatgen al pintor. Posteriorment, el 1999 també va ser inclòs a la monografia Prohibit prohibir. A banda dels poemes de l’escriptora, hem de fer al·lusió necessària a tots els textos i pròlegs dels nombrosos catàlegs en què l’obra de Miró ha estat el punt de referència per a l’escriptora: El Dòlar. Antoni Miró amb pròleg d’Isabel; Suite eròtica (a Grècia fa 2500 anys). Món d’Antoni Miró, escrit per Isabel Clara Simó i fotografies de Faust Olcina. El pròleg de la primera biografia, escrita per Gonçal Castelló; 20 aiguaforts d’Antoni Miró; Antoni Miró. Els ulls del pintor; L’Ovidipopular. 21 anys de vacances; Mireu l’Ovidi: el Convent, espai d’art; Prohibit prohibir: Antoni Miró. Antològica 1960-1999; Antoni Miró: “Vivace”; La Volta d’Antoni Miró; Les bicicletes d’Antoni Miró; Viatge interior; Volem l’impossible Antoni Miró: antològica 1960-2001 o El tribunal de les Aigües, entre d’altres textos i col·laboracions en què IsabelClara Simó ha participat ( “Els ulls del pintor”; “Les impostures”; “Silencis i crits”; “Ser pintura” o “Mira Miró”).

Ens els darrers anys, Miró s’ha encarregat de pintar a Isabel-Clara Simó en diferents moments de la seua vida. Des de 2012, un retrat de l’escriptora es repeteix en diferents catàlegs, com per exemple a la sèrie “Personatges”, oberta encara a la cerca de noves imatges d’il·lustríssims del món de la Cultura. Aquest és el mateix retrat que apareix a la sèrie “De mar a mar. Antoni Miró”, amb un text introductori de Josep Sou que demostra novament la interrelació entre escriptora i artista: “Un senyal d’identitat. Una ferma amistat

traçada al llarg dels anys i de la feliç concurrència. Un munt de projectes de línies escrites o de llenços amerats per la substància d’un afecte irreductible”. L’any següent, l’artista pinta el rostre jovenívol d’una Isabel que encara viu la foscor del franquisme, sorprenentment la trobem amb una mirada ferma i alegre. La mateixa obra està inclosa al catàleg Personatges. Antoni Miró, a l’espai cultural Sant Domènech de Xàtiva, també dins del catàleg que porta el mateix nom, de l’espai cultural Menador de Castelló. Trobem un acrílic que té el seu origen l’any 84 al mateix mas Sopalmo, sota el títol “Sóc Isabel”. Miró també ha conreat al llarg de la seua vida l’escultura. Parlem de les conegudes elaboracions d’acer corten “Estimada Isabel”, març del 2013, de 187 x 240 x 40 cm, i l’altra de 202 x 250 x 40 cm situada al mateix mas Sopalmo. A Més a més, l’artista produeix almenys una cinquantena de petites escultures que estan repartides arreu de tot el país.

Malgrat el recent traspàs d’Isabel-Clara Simó, la relació entre tots dos amics continua. De fet, l’escultura “Estimada Isabel” acompanya les seues cendres al Cenotafi del cementeri d’Alcoi, tots just al costat del seu benvolgut Ovidi. I no sols això, de segur ens sorprendrà ballant nous tangos de pinzellades amb l’autora.

Per acabar, tal i com podem comprovar a partir de la combinació de llenguatges, tècniques i recursos diversos, artista i escriptora ens plantegen una estratègia d’inversió comunicativa que ens remet a la sintaxi, la semàntica i la pragmàtica de l’obra, amb la barreja dels recursos estilístics del llenguatge. Hem observat, en definitiva, com aquest treball conjunt és una mostra més de la interacció dels nous llenguatges visuals amb la literatura. Unes semblances que la crítica ha apuntat al llarg de la història, com és el cas de la conclusió de l’assaig Littérature et peinture de Daniel Bergez: “Décrire n’est d’ailleurs qu’un intensif du verbe écrire: le partage d’un meme lexique entre littérature et figuration semble renvoyer à une même fonction essentielle.”

Art&Cultura

Art&Cultura

Alba Miró

El poble és... savi

La jove alcoiana Alba Miró és dissenyadora de moda, però, ara també s'ha iniciat en el món de la pintura. Ella, és una de les artistes que forma part del projecte INDUSTRI.ART, i segons ella mateixa explica: "és molt bona iniciativa, útil per a la gent que li agrade l'art i vulga saber un poc més de l'oferta local, però sobretot per als artistes, ja que ens permet mostrar la nostra obra, i és una ferramenta per arribar al públic". A més, especialment en el seu cas destaca que: "com a artista jove que està començant, i no té molts recursos, considere que em dona moltíssima visibilitat, i estic molt agraïda d'estar en aquest projecte, tenint en compte que molts dels artistes que apareixen són reconeguts", i afegeix que "Em pareix increïble, i m'alegre de formar part d'INDUSTRI.ART, és molt enriquidor per a mi, així que sols puc donar les gràcies". Pel que fa a la dona dins d'aquest món, i en especial en aquest projecte: "jo note que hi ha igualtat, no se m'ha ocorregut comparar-me amb el sexe, sols amb l'experiència i els anys de treball”.

"Crec que ara mateix vivim uns temps súper complicats artísticament, perquè la cultura sempre s'ha vist prou afectada econòmicament, i quan hi ha una crisi, som els primers en patir", argumenta l'artista d'INDUSTRI.ART, Paloma Orts, que afegeix que: "Pense que en Alcoi s'està fent una feina molt bona en aquests temps per a recolzar als artistes i que puguem sobreviure". Dins d'aquest projecte de l'Ajuntament, també es van adquirir obres d'artistes locals: "Es va fer el projecte de la Capella, en el qual es van seleccionar obres, i jo vaig ser seleccionada, estic molt il·lusionada i agraïda, a més, aquesta feina s'està fent des del poble". Pel que fa a la desigualtat entre homes i dones en aquest món, aquesta artista alcoiana afirma que: "Dins d'INDUSTRI.ART ho vaig veure prou equitatiu, ja que normalment la diferència és molt gran entre les obres d'homes i dones, i en l'àmbit històric ja sí que és molt exagerat", tot així destaca que "pareix que el sistema ho està rescatant un poc, i s'està anant cap a una cosa mes igualitària, ja ens tenen més en compte”.

Il·lustradora i dissenyadora gràfica, Maria Salcines és una de les artistes que formen part del grup d'INDUSTRI.ART. Aquesta lleonesa confessa que: "Quan vaig veure la iniciativa em va sorprendre i em va fer il·lusió perquè l'art no està molt valorat en Espanya, i està molt bé que al lloc al qual vius dediquen un pressupost per als artistes". Segons Salcines: "La competència és cada vegada major i hi ha moltíssima varietat", per la qual cosa, pensa que: "Tant de bo cada vegada hi haja més projectes per visibilitzar a més artistes". I és que ara mateix tot aquell que es dedica a la cultura està en un moment complicat: "Pareix que hages de decidir que és un hobby, quan no és així, també és una professió". Des del seu punt de vista en aquesta iniciativa en concret no ha vist cap diferenciació entre homes i dones, però, sí que manifesta, que en la cultura en general: "és cert que falta més informació sobre dones artistes, hi ha més visibilitat en els homes, però, això passa en quasi tots els camps. Encara que sí que és veritat que cada vegada la cosa està més equilibrada”

La il·lustradora alcoiana, Rosanna Crespo, que ha creat dibuixos en més de quaranta contes, forma part d'aquest projecte creat per l'Ajuntament d'Alcoi, i segons ha confessat: "Em sembla una proposta molt bona, perquè és una manera de donar-nos a conéixer, és una forma de què la gent conega molt més als artistes locals, i ací tenen una plataforma molt bona en la qual pot trobar-nos a molts". Crespo va rebre la notícia de què aquesta iniciativa anava a dur-se a terme directament per part de l'Ajuntament, i com ella mateixa ha indicat: "M'ho van comunicar directament, i sense dubtes vaig dir que sí". L'art, sempre ha sigut un sector en el qual s'ha comptat amb més amb referents masculins, però aquesta il·lustradora assegura que les coses estan canviant: "En aquest projecte no he notat cap diferència entre dones i homes, fa molt de temps que sí que podies notar desigualtat, però ara, personalment no note cap diferenciació entre sexes".

“Em pareix increïble, i m'alegre de formar part d’INDUSTRI.ART, és molt enriquidor per a mi"

Paloma Orts

“S'està fent una feina molt bona en aquests temps per a recolzar als artistes”

Maria Salcines

“Està molt bé que al lloc al qual vius dediquen un pressupost per als artistes”

Rosanna Crespo

“És una proposta molt bona, perquè és una manera de donar-nos a conéixer”

Parlem amb diferents artistes sobre el nou projecte artístic alcoià

La plataforma INDUSTRI.ART està en marxa, i des del seu inici està tenint una gran acollida. D’aquest projecte formen part un gran grup d’artistes locals i per tal de saber més, i aprofitant que està prop el Dia de la Dona, hem volgut saber l’opinió de quatre dones protagonistes d’aquest aparador artístic

L'art a l'abast de tot el món

· INDUSTRI.ART ·

La nova plataforma creada per la regidoria de Cultura està sent una de les iniciatives per a donar suport i visibilitat al gran teixit artístic que hi ha a Alcoi, i així ho manifesten Gilberto Dobón, Ximo Canet i Mònica Jover

Aprincipis de la pandèmia, en l'època de confinament tots els sectors econòmics es van veure molt afectats per culpa de la Covid-19, però, especialment, el món de la cultura va patir aquestes conseqüències de forma més important, ja que és un dels sectors que més restriccions ha rebut. Per tal d'ajudar-los, des de l'Ajuntament d'Alcoi, concretament des de la regidoria de Cultura, encapçalada per Raül Llopis, es va iniciar el projecte INDUSTRI.ART, que ara, ja és una realitat per als artistes locals.

Com bé ha explicat un dels creadors d'aquesta plataforma digital, Gilberto Dobón: "és un web per a donar visibilitat i sobretot, fomentar la part comercial de l'art perquè els artistes puguen vendre".

A hores d'ara, ja formen part d'aquest projecte 65 artistes que compten amb els seus perfils que poden autogestionar, i en el que mostren a la societat els seus treballs, amb la finalitat de poder vendre'ls. Dos dels artistes que formen part d'INDUSTRI.ART, són els pintors Ximo Canet i Mònica Jover. Per a Canet és una ferramenta important, ja que, segons com ell mateix ha explicat: "És una forma de què ens conega més gent, no sols d'Alcoi, també de fora, o gent jove. És una manera de difondre". Per la seua part, Jover pensa que: "Hui dia és important donar eixa visibilitat, molts tenim pàgines web o xarxes socials en les quals publiquem, però, aquesta plataforma, a part de relacionar-nos amb altres artistes de la zona, també et dona una visibilitat major,

més activa i més ràpida, ja que no s'ha d'anar a una exposició per a buscar. És com un aparador continu, i això és molt bo".

I és que, des de la inauguració d'INDUSTRIA.ART, el passat 9 de febrer, s'han registrat dades molt positives sobre les visites que ha rebut el web. Dobón, ha assenyalat, que segons els indicadors, s'han registrat 23.278 pàgines vistes, unes 1.500 sessions, i la gent que ha visitat la plataforma, ha passat una mitja de 6 minuts veient el seu contingut. "Per la velocitat a la qual anem actualment, acostumats a Facebook o Instagram, és molt de temps, són 6 minuts navegant per una web, i això és perquè és atractiva".

Aquesta iniciativa no es queda sols en la pàgina web, també té un altre vessant en la qual els artistes rebran una sèrie de tallers. "Les propostes dels tallers em pareixen molt bones, perquè la gent que ho fa és molt professional i és gent que està molt relacionada en el món de l'art, i crec que és fantàstic, anirà molt bé, i anime a la resta que participe, ja que de segur que serà molt interessant", ha comentat la pintora alcoiana.

INDUSTRI.ART ha arribat per a quedar-se, i segons Ximo Canet: "Quan m'ho van comentar, em va paréixer una molt bona idea, perquè pense que és per ajudar al món de la cultura en aquest moment, així que, espere que el projecte es quede, i crec que es quedarà".

La plataforma està oberta a acollir a qualsevol disciplina artística i anar creixent, mostrant a tota la ciutadania el gran teixit cultural, i el gran talent que hi ha a la nostra ciutat.

Belén Rivas./

Alcoi reinicia l’activitat cultural amb diferents exposicions

BR | Alcoi./ Ha arribat març, i amb ell una relaxada en les restriccions que la Generalitat Valenciana va implantar per tal d’evitar la propagació de la Covid. És per això, que ara novament es pot gaudir de la cultura a Alcoi.

Són molts els espais culturals que té la localitat, però, concretament, hi ha tres d’ells que tenen preparades diferents exposicions per tal d’oferir al públic una alternativa d’oci

segura. Per una part està la Sala Fundació Mutua Levante, que actualment acull dos exposicions: ‘Antolí’, que està dedicada a l’obra de Manolo Antolí i que es podrà visitar fins al 31 d’aquest mes, i en la Sala B podem veure ‘Defiance’, de Jaume Cremades, que també es podrà visitar fins a finals de mes. Un altre dels espais cultural d’Alcoi és el Centre Ovidi Montllor, en el qual podrem veure la

mostra de l’artista alcoiana Paloma Orts, ‘XIII’, que es podrà visitar a la sala polivalent des de l’1 al 26 de març. Aquesta exposició és un projecte seleccionat per La Bienal de Mujeres en las Artes Visuales. Per últim, tenim la Capella de l’Antic Asil, on es pot visitar fins al 30 d’abril l’exposició ‘Poderoses’ de l’artista castellonenc Alejandro Mañas García, i que fa un homenatge a les dones sàvies.

Industri.art ofereix tallers per als artistes locals

En aquestes jornades aprendran eines, habilitats i recursos, gràcies a tres tallers que se celebraran el 4, 25 de març, i el 15 d'abril

BR | Alcoi./ La iniciativa INDUSTRI.ART aposta per donar suport al gran teixit d’artistes de la nostra terra, i per això ha creat una plataforma digital que engloba els treballs de tots els artistes que participen, però, a més d’aquest vessant comercial, també ofereix unes jornades formatives dedicades als professionals d’aquests sectors.

La primera d’aquestes jornades se celebrarà el dia 4 de març, a les 18h de la mà de Nacho Ruiz, Doctor en Història de l’Art i especialista en el mercat de l’art, i la seua xerrada du el títol de ‘Com accedir al mercat de l’Art’, en el qual parlarà sobre aquest tema sobre el punt de vista d’un galerista.

Eva Mengual serà la següent ponent el dia 25 de març, també a les 18h, i desenvoluparà el taller ‘Tècniques de producció d’obra gràfica’, en el qual parlarà sobre les possibilitats de l’edició de l’obra gràfica des d’una perspectiva tant comercial com creativa. Mengual és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de València, i especialista en el món del gra-

vat. Finalment, el dia 15 d’abril, a la mateixa hora, Òscar García parlarà sobre ‘Màrqueting personal per a artistes’. Llicenciat en Història de l’Art i especialista en Taxació i Valoració d’Actius Artístics, Culturals i de Col·leccionisme, explicarà com utilitzar els mitjans digitals i les xarxes socials amb visió de les estratègies de venda.

La sala Fundació Mutua Levante, el Centre Ovidi Montllor, i la Capella de l'Antic Asil, són alguns dels espais que tornen a obrir les portes al públic

Consultar bases en su punto de venta Serraiba más cercano.

Art&Cultura

Enric Mestre; Pur rostre de la ceràmica

· Els nostres artistes al País Valencià VI ·

Aquest alboraier, va néixer l’any 1936, va ser professor a la facultat de belles arts de la UPV acadèmic de Sant Carles i avui dia, als seus 85 anys de vida, està considerat com un dels millors ceramistes a nivell nacional i reconegut internacionalment.

Durant gran part de la seva vida, va decidir transmetre tots els seus savis coneixements sobre l'art pertanyent al professorat de la Facultat de Belles Arts de la UPV a València. No obstant això, a poc a poc va anar creant el seu gran futur com a artista, concretament dins el món de la ceràmica, ja que en el seu passat, al voltant de l'any 1964, va cursar estudis sobre vidriats artístics d'alta temperatura al Lycée Technique Henry Brisson de Vierzon, a França, gràcies a una beca de la Universitat de València. Aquestos, van començar a l'Escola d'Arts i Oficis de València, on va conéixer a un gran amic seu i gran fotògraf Francesc Jarque. L'artista Va estudiar Dibuix a l'Escola de Sant Carles de València i Ceràmica a l'Escola Pràctica de Ceràmica de Manises i a l'Escola d'Arts Aplicades de València. Finalment, es va

llicenciar en Belles Arts per la Facultat de San Carlos a la UPV, el 1982.

Des del seu estudi a l'horta d'Alboraia, Enric Mestre aplicava una tècnica rigorosa i fins i tot científica per construir peces de ceràmica amb uns objectius purament creatius i artístics. Incloent la preparació inicial de la seva matèria primera, el fang, l'artista intenta controlar sempre totes les llargues fases del procés de la ceràmica. A la construcció inicial utilitza planxes tallades acuradament que apega amb barbotina, una mena de farinetes preparades amb la mateixa pasta alleugerida amb aigua. D'altra banda, Mestre en cada peça que es va tancant, realitza forats de comunicació, ja que si no l'espai d'aire tancat que es formaria, faria que la pròpia figura ceràmica esclatés. Finalitzat el muntatge, realitza un intensiu procés d'acabat en les arestes i

de polits i textures a la superfície. Sol aplicar engalba en algunes de les parts de les seves ceràmiques, la qual cosa li dona un toc més detallat, ja que l'utilitza per a un canvi en la textura de l'acabat. Un cop acabada la peça, és necessari un llarg procés d'assecat per eliminar lentament la humitat i així evitar trencaments tant en l'assecatge com en la cocció de la peça. Sovint, intenta dominar el foc per aconseguir colors i textures d'acord amb la seva especial visió de la ceràmica.

L'artista és un apassionat defensor del minimalisme i les línies depurades. L'innovador ceramista aposta des de sempre per l'experimentació amb els llenguatges artístics que envolten el mil·lenari modelat de fang. Però més enllà del trencament amb la ceràmica tradicional i el seu anhel dins de les avantguardes, aquest valencià troba inspiració en la seva més

“Aquest valencià troba inspiració en la seva més immediata quotidianitat: l'horta i les seves alqueries i les naus industrials que es disseminen al voltant de Meliana”

immediata quotidianitat: l'horta i les seves alqueries i les naus industrials que es disseminen al voltant de Meliana.

Les seves obres han format part d'exposicions individuals i col·lectives arreu del món, especialment a Espanya, Dinamarca, Alemanya, Suïssa, Regne Unit, Holanda, França i el Japó. No obstant això, en l'àmbit nacional, ha aconseguit grans èxits com formar part dels fons dels centres d'art més importants del País Valencià; des del Museu de Ceràmica de Manises, fins al Museu de Be-

lles Arts de València, i fora del País Valencià, formant part de museus com el d'Art contemporani de Madrid, el Museu de Ceràmica González Martín, o el de la ceràmica a Barcelona. A més, les seves creacions també es troben en nombroses col·leccions particulars i ha realitzat desenes de murals en ceràmica per a empreses i entitats.

Gran defensor de la tècnica artística coneguda com ceràmica, Mestre s'identifica amb un art minimalista i contemporani que trenca amb tot allò establert fins ara, creant unes ceràmiques impressionants i modelades al seu propi gust a base d'una tècnica personalitzada fomentada per la precisió i detallisme de cada una de les peces que fan que agrupades formen explícites peces plenes de misteri amb un petit toc de sensualitat i que el converteixen en el pur rostre de la Ceràmica.

Yolanda Murcia Oltra / Fotografies:Mateo Gamon./

Art&Cultura

El teatre dels somnis d'un poble

· La Cassola ·

Fa exactament cinquanta anys -més un de pandèmia, que tantes coses ha impedit- una humil companyia teatral d'Alcoi va ser honrada amb el Premi Nacional de Teatre. Tant per la seua trajectòria, com per la magnífica representació de Ubú Rei, obra mestra del teatre surrealista amb la qual van enlluernar Madrid. També al més reconegut dels seus membres fundadors, el periodista, actor i director Mario Silvestre –poques persones han viscut amb més passió damunt d'un escenari- li van concedir el premi a la direcció. L'únic Premi Nacional de Teatre nascut a Alcoi. Per això, entre altres pecats, la Casa de Cultura porta amb orgull el seu nom.

Sota la seua cura -i el d'altres grans com Moisés Hidalgo, Rafael Casasempere, Luis Mataix o els germans José Luis i Jaime Bordera-, La Cassola va passar de ser una companyia amateur sense local ni recursos en els seus primers passos, a treballar en els millors teatres i palaus de l'art en els anys daurats del teatre –com a mostra, La Muralla China, representada amb un gran èxit en el Palau de la Música de Barcelona, amb Ovidi Montllor fent de Napoleó-, fins a arribar a la seua consagració estatal en un tercer acte que va iniciar el premi, i que encara va durar un parell de dècades més. De Lorca a Kafka o Goethe, passant per Ionesco, Pirandello, Valle Inclán, Frisch o Bernhard. I tants altres genis que van prestar les seues creacions. En totes aquelles etapes va ser una vàlvula d’alleujament del clima de repressió franquista enfront de la qual no li va faltar ni talent ni valentia. En La Cassolaterme que fa referència en els teatres antics al lloc de les entrades més barates, el corresponent al poble- es cuinava a foc lent aliment per a l'esperit. Una vegada s'havia omplit el cos després de les dures fams de la postguerra, l'ésser humà continuava necessitant un tipus d'aliment que els fogons mai podran proporcionar i que la dictadura reprimia. És llavors quan en el “Hogar del Camarada”, en 1955, s'ajunten els ingredients necessaris: una penya teatral emergent, uns intel·lectuals compromesos i una quantitat de talent i imaginació desbordant, i es funda la companyia que va veure col·laborar a grans artistes, actors i actrius, entre els quals a la meua memòria venen noms com Pep Cortés, Neus Agulló, Juli Mira, Mari Carmen Canalejas, Ximo Llorens, Roberto Sansilvestre, Adolfo Mataix, Amparo Murcia o Joan Gadea i a artistes plàstics, com Roc Candela, Alejandro Soler, Javier Navarro, Manolo Arjona, etc. Que em disculpen els que mereixerien fer aquesta enumeració molt més extensa.

En els kafkians temps de la censura del règim, els seus començaments van ser molt difícils, amb crítiques dels poders que no entenien aquell teatre d'avantguarda que no tractava “només dels clàssics espanyols”. Es van succeir representacions cancel·la-

des, visites a comissaria i revisions de textos “poc decorosos”, però malgrat tot i de tots, la companyia va anar llaurant-se una reputació irreprotxable com un dels referents estatals del renaixement artístic dels anys seixanta. La seua labor i prestigi els van anar guanyant una llibertat creixent, que es va manifestar fins i tot en el respecte d'aquells que la temien o no l'entenien: Ramón Micó, qui va representar a Ubú en l'obra que els va portar al doble guardó, relata una anècdota fantàstica: “una vegada, delegats del govern van vindre per Mario, i se'l van emportar apart, li van dir que canviara això i allò d'un text, i Mario en tornar ens va dir: ací no es canvia res”. No es tractava tant de desobeir, com de, quan les circumstàncies ho requereixen, arriscar-se, i tractar de seguir els dictats d'una llei superior -la de l'art- més digna que la de l'obediència cega. Art, ciència, cultura, són expressions de rebel·lia, de llibertat, d'un cervell que no és passiu i conforme, sinó que vol anar més enllà, com apunta el neurobiòleg italià Maffei.

Després dels èxits de la dècada dels setanta com “El Retaule del Flautista” o “Mirando hacia atrás con ira”, que va aconseguir colar-se a les cases de tot el país, a través de la pantalla en La 2 de Televisió Espanyola, es va arribar a un procés de maduració en els anys huitanta on es van produir

les primeres llavors/escissions, com la que va donar forma a la fructífera companyia La Dependent. Ací comença el lent declivi, però amb l'orgull d'haver pogut ser pedrera de tant de talent.

Ja en els noranta és impossible oblidar el Minetti, amb el qual Mario es va acomiadar de les taules en una actuació memorable -que jo ja vaig poder gaudir en directe-, poc abans de comen

çar a tindre greus problemes de salut que mai més li van permetre ser un amb l'escenari. El meu pare, Jaime Bordera, va recollir el testimoni ja quan els seus millors anys arribaven també a la seua fi, però encara es va aconseguir amb la inestimable ajuda de Gregorio Casasempere i la Simfònica representar dues òperes d'alt nivell en el Teatre Calderón: Madama Butterfly i Norma. Donant forma

a la Companyia d'Opera d’Alcoi. A principis del mil·lenni es van continuar produint recitals ocasionals, i intents breus de recuperar el ritme d'antany, com amb Inventando a Dulcinea. Però la lluentor acostuma a marxar-se per a no tornar, i La Cassola va desaparéixer, quedant fora de perill en la memòria, les fotografies, uns pocs vídeos i les retallades de premsa que testifiquen la tremenda resplendor d'un passat que no hauria de caure en l'oblit.

I llavors arribem al 2020 que ha canviat el planeta sencer i les vides de tots. Just quan va començar el malson, em trobava fent les primeres gestions per a tractar de donar suport a un homenatge, que d'alguna manera honrara a totes aquelles generacions de somiadors que van aconseguir portar somnis, riures, pensament i entreteniment a un poble famolenc de llibertat. Però aquell any extra de pandèmia ha impedit si més no la possibilitat d'imaginar un esdeveniment per a commemorar -mig segle després- a l'únic Premi Nacional de teatre de les nostres terres i a la companyia que ho va fer possible.

De les obres que van ser gravades, moltes s'hauran perdut en el temps. Potser és el moment de donar suport a un treball de recuperació del que queda d'elles per a salvar-les de l'etern i devorador oblit que a tots ens acabarà consumint. Conformar un xicotet homenatge a les persones que van fer somiar a tot un poble és una tasca que hauria d'estar en l'agenda cultural i política. Tal vegada un vídeo explicatiu de la història de la companyia, que es puga ensenyar en instituts i centres culturals, acompanyat del material que sobreviu encara al pas de Cronos, i que encara podria comptar amb testimoniatges vius d'aquella època daurada del teatre alcoià. Un poble que oblida la seua història -negativa- està condemnat a repetir-la, diuen. Però un poble que oblida les seues victòries, perd part de la seua capacitat per a replicar-les. I a les noves generacions els podria vindre bé conéixer el seu radiant passat escènic.

Que es cuiden aquells que donen per mort al teatre en els accelerats temps de Netflix, porten fent-ho incomptables i ridículs profetes de dubtosa fiabilitat des de fa més de dos mil·lennis.

Juan Bordera./

Part del plantell de ‘La Cassola’ a l’obra “La muralla China” al Palau de la Música de Barcelona./

Ovidi Montllor (Napoleó Bonaparte) amb Jaume Bordera (El Actual)./

Jaume Bordera, Alberto Miralles i Mario Silvestre./

Si hagués de recomanar algun títol de l’obra narrativa d’Enric Valor, no dubtaria a triar-ne Viatge de Nadal i Temps de batuda. Viatge de Nadal, recollit en el volum Narracions perennes, és un relat que combina el món de la rondalla popular i el de la novel·la realista. En aquest sentit, constitueix una síntesi, absolutament reeixida, del seu món narratiu. Conté una descripció impressionant d’una nevada, en què es veu atrapat un carreter a la serra d’Aitana, la Nit de Nadal. No té res a envejar a les que podem llegir en els novel·listes russos.

Temps de batuda, la segona novel·la de la trilogia de Cassana, és la millor de les tres, i segurament la millor novel·la de Valor. És la que té un caràcter més autobiogràfic. En el pròleg, hi afirmava que en aquest cas s’havia decantat per la «novel·la impura», per un tipus de novel·la en què la pura fabulació cedeix el lloc a la crònica i a la memòria personal. Aquest canvi respecte a Sense la terra promesa, la primera de la trilogia, ve remarcat per l’abandonament del narrador omniscient en favor d’un narrador personatge que trasllada molt de prop la veu de l’autor.

En aquesta crònica-novel·la, Valor hi va rememorar els seus orígens personals: el naixement i la infantesa en el si d’una família provinent de la noblesa rural de les comarques meridionals valencianes, la ruïna posterior amb la pràctica proletarització que la va seguir. Amb l’arribada de l’estiu del 36, Valor fa coincidir l’entrada definitiva en l’edat adulta del protagonista amb l’esclat de la revolució i la guerra. En aquest moment el narrador i la seua família -la mare i la germana- reben una herència inesperada, modesta, però positiva: l’Almussai, nom figurat d’un mas de les muntanyes de l’Alcoià. Tots tres decideixen instal·lars’hi per passar-hi l’estiu, mentre s’aclareix la situació política.

La major part de la novel·la està centrada en la vida al mas -les passejades, les collites, els canvis de la natura, les xerrades a poqueta nit- amb el rerefons, somort, de la revolta i la guerra. És aquest contrast, el que s’estableix entre el ritme impassible de la natura, de l’home integrat en un món rural mil·lenari, i la consciència de la tragèdia que s’està vivint, el que dóna a Temps de batuda la seua peculiar tensió narrativa, i no la peripècia argumental. Com va comentar Josep Iborra, en «Temps de batuda, els trets llunyans d'un afusellament, el cadàver trobat pel camí, el fugitiu que tracta d'escapar a la

Notes de lectura: ‘Temps de batuda’, la millor novel·la d’Enric

Valor

per Enric Iborra./

mort per aquelles serralades mig salvatges, ressonen com elements anòmals de la vida de Cassana». Hi ha una escena, antològica, en què Valor utilitza aquesta tècnica d’intensificació per narrar-hi un fet que se sent al lluny, a Cassana, confús i inquietant enmig de la solitud de la muntanya.

Sobre els dies que se succeeixen en una «monotonia temerosa» -«surava sobre tot com una censura»-, la natura hi manté una presència obsessionant. El narrador no l’expressa líricament, sinó mitjançant la descripció precisa, sensual, com ara quan rememora els sons de la nit, la remor de les pinedes o l’aigua de l’aljub, «que té sentor de romaní, de timó, d’espígol, i l’aspror de la coscolla».

Un aspecte d’aquest coneixement del paisatge natural que mostra Valor, com s’ha remarcat sovint, és la precisió i la ri-

quesa lèxica amb què el descriu. Els arbres no són arbres, sinó el pi blanc, el roig i el ver, la carrasca, el ginebre, els oms, les acàcies, els xops, les nogueres, les serveres… Les aus són els «greixosos cruixidells, que tenen una denteta al paladar», o «les xisclaires torrudanes», o «les cogullades, sempre plenes d’astúcia». Aquesta vivacitat lèxica apareix també quan Valor descriu les accions humanes: «els veien bracillejar discutint», «hi ha una embrolla de dos mil dimonis», «de cara a un petit foc -un foguet de lladres». No fa falta tirar mà del diccionari davant mots i expressions que la majoria de nosaltres llegim per primera vegada. Els entenem i els fem nostres de seguida, com si els haguéssem mig oblidat i els retrobàssem, nous de trinca, en les seues pàgines.

Les descripcions del camp es combinen amb les discussions ideològiques,

amb referències a fets de l’actualitat política, d’una manera que recorda els temes i els procediments de la novel·la russa. El mateix narrador, que llegeix un llibre de narracions de Gogol, apunta un «paral·lelisme de la vida de la Casa Gran de l’Almussai amb la de les granges russes, sucoses, alegres i patriarcals, que tan vivament i amb tan nostàlgic amor conservador evocaven les lectures de Gogol». Al mateix temps, no tanca els ulls davant les dificultats de la vida al camp, de l’analfabetisme i de la misèria. En l’obra d’Enric Valor el món rural és l’expressió d’una vivència profunda, no l’esplai sentimental d’un urbanita.

La tensió que es crea entre la calma de la vida a la muntanya i els fets polítics ve redoblada pels sentiments ambigus del protagonista davant la revolució i els curs dels esdeveniments. D’una banda, veu amb simpatia aquell «gran intent d’una part molt viva i sacrificada de la Humanitat»; de l’altra, se’n distancia davant la crueltat i la irracionalitat. De més a més, i és un altre motiu d’inquietud, el narrador és conscient de trobar-se, socialment i personalment, en una situació equívoca. Ha estat expulsat i ignorat pels de la seua classe, «una societat tancada i egoista», i és mirat amb recel pels jornalers, que en les maneres i en la cultura del desclassat hi perceben encara el senyor. El narrador acaba reconeixent-se com una personalitat dual, escindida, dotada d’una «interna desconfiança» tant sobre els propis sentiments com envers la lògica dels esdeveniments: «Estava inevitablement entre dos mons, ni d’un plenament ni de l’altre tampoc»

“Amb l’arribada de l’estiu del 36, Valor fa coincidir l’entrada definitiva en l’edat adulta del protagonista amb l’esclat de la revolució i la guerra. En aquest moment el narrador i la seua família -la mare i la germana- reben una herència inesperada, modesta, però positiva: l’Almussai, nom figurat d’un mas de les muntanyes de l’Alcoià”

La desconfiança i la incertesa es resolen en un final que recorda el de La muntanya màgica de Thomas Mann. Com un Hans Castorp, el protagonista de Temps de batuda s’incorpora a les forces combatents de la República.

RUTES LITERÀRIES

Els bancals de Planisses, amb el Maigmó a la dreta./ Tàndem (1991)./ Mas de Planisses, en la novel·la, l'Almusai./

LLIBRERIA: NARRATIVA 'Serem Atlàntida' de Joan Benesiu

LA LLIBRERIA: ASSAIG Enzo Traverso,'Els nous rostres del feixisme'

Mirko Bevilacqua i Clara, una curiosa parella que junt amb el narrador viatja per diferents indrets d’Europa d’una manera poc convencional recercant, una mica inconscientment, alguna autenticitat inconcreta.

Aquesta temptativa, tothora present, capta l’atenció de qui llegeix atés que la història del relat pot canviar el seu rumb en qualsevol moment.

Serem Atlàntida ha fet palés fins a quin punt Joan Benesiu era un escriptor necessari per al País Valencià. La novel·la, publicada per Edicions del Periscopi el passat 2019, va ser degudament reconeguda amb el premi Ciutat de Barcelona 2020. Benesiu continua així una trajectòria literària que començà a veure la llum amb Intercanvi (Bromera, 2008) i posteriorment amb Gegants de gel (Edicions del Periscopi, 2015). El seu estil es caracteritza per l’articulació d’una escriptura a cavall entre la narració i l’assaig mitjançant la qual no només relata esdeveniments, sinó que obri espais de pensament per a reflexionar sobre qüestions força suggerents. A més, en un gest d'honestedat intel·lectual, Benesiu desplega el seu univers cultural citant en el text nombroses referències que van des de la filosofia, el cinema, la literatura i l'art, fins a la història o la geopolítica. En aquest sentit es pot dir que Serem Atlàntida és un llibre treballat, amb un estudi temàtic profund que ens convida a pensar i a mantenir en tot moment un ritme de lectura assossegat. Serem Atlàntida conta el periple de Mirko Bevilacqua i Clara, una curiosa parella que junt amb el narrador viatja per diferents indrets d’Europa d’una manera poc convencional recercant, una mica inconscientment, alguna autenticitat inconcreta. Aquest enigma serveix al lector per introduir-se en un moviment metafòric al voltant de la nostàlgia. En un món dominat per la societat de l’espectacle, en què el turisme ha explotat i posat al descobert tots els racons existents, sembla impossible accedir a un paratge veritablement insòlit i desconegut. No obstant això, als protagonistes de la novel·la els queda alguna esperança i, com si d’un joc literari es tractara, s’aventuren a l’atzar resseguint els meridians, intentant trobar-se entre el bullici de grans ciutats europees, visitant ciutats fantasma com ara la mateixa Prípiat, o sovint zones fronteres com ara Trieste. Benesiu estira la literatura per a situar el relat i els personatges davant l’abisme de les situacions límit.

Serem Atlàntida ens obri així a l'inesperat i fins i tot desconegut. Aquesta temptativa, tothora present, capta l’atenció de qui llegeix atés que la història del relat pot canviar el seu rumb en qualsevol moment. A més, el moviment constant dels protagonistes, el seu trànsit per diferents escenaris, dota de gran dinamisme la novel·la. No hi ha una ubicació permanent sinó moltes. De fet, el desplaçament humà és un tret força distintiu en la literatura de Joan Benesiu. Amb Serem Atlàntida reflexiona sobre el contrast “extraordinàriament lacerant” que mostra Europa entre vols low-cost, maletes facturades o agències de viatges, i exiliats que a les perifèries lluiten per sobreviure davant la frontera que suposa l’espai Schengen. Amb quina justícia es pot parlar de la gent exiliada com a “refugiats” tenint en compte la situació d’intempèrie i desemparança a què els llança Europa? El text suggereix preguntes d’aquesta mena perquè l’autor transporta la literatura als territoris de frontera. La preocupació per aquelles identitats sotmeses a la radiació estrangera, és a dir, a la relació amb qualsevol forma d’alteritat, es palesa en les seues novel·les. En Serem Atlàntida, Trieste és l’espai narratiu amb major fixació. Es tracta d’una frontera triple o, en paraules de Benesiu, “d’una cruïlla plena de desigs”, la qual no ha deixat d’atreure nombrosos escriptors. La multitud d’ètnies, governs, llengües i interessos que ha albergat al llarg de la història reflecteix, en efecte, un potent xoc cultural així com una realitat identitàriament complexa. Trieste simbolitza la perennitat de les ciutats i les seues gents davant dels conflictes europeus i les nombroses mutacions frontereres. És Europa, amb tot, una Atlàntida perduda? L’Atlàntida -diu Benesiu- és “un lloc mític, un lloc que no hi és, però que pot orientar, que es pot buscar”. La nostàlgia, en el fons, constitueix una hibridació que -com el mateix títol del llibre- combina futur i passat. Serem Atlàntida ens convida a repensar el nostre llegat històric a fi d'albirar amb ulls crítics l'avinguda de nous horitzons polítics.

El contingut del llibre el constitueix una conversa, mantinguda a París el 2016, entre l'antropòleg Régis Meyran -que fa el paper d'inquiridor- i Enzo Traverso, el reputat historiador (també) de les idees, que exposa el seu pensament sobre el tema que dóna títol al llibre: les noves formes adoptades pel feixisme. La versió catalana és de Gustau Muñoz. Crec que els tres noms esmentats són garantia suficient de la qualitat del producte. D'altra banda, és digne d'encomi que una editorial valenciana menuda, com és Balandra, publique un text d'aquestes característiques. La conversa que recull el llibre fou revisada per l'autor als Estats Units justament durant el període de les eleccions que portaren a Trump al poder. Ara, quan escric aquestes línies, les acaba de perdre, però havent-hi obtingut més de setanta milions de vots. Això és una mostra de la necessitat de llibres com aquest. Personatges com ara Donald Trump encarnen molts dels elements del que Traverso anomena postfeixisme, elements que ajuden a entendre la puixança de l'extrema dreta i que, com demostra aquest cas, no sols es dóna a la vella Europa, sinó també a altres llocs del nostre món. Però, com ell diu, les analogies no són homologies: hi ha similituds, però també diferències que fan que fenòmens com el de Trump, Le Pen i tants altres meresquen un estudi independent per tal d'interpretar adequadament l'actualitat.

En el llibre s'exploren i analitzen diferents manifestacions de la política actual, com són els populismes, la islamofòbia, el radicalisme islamista, la xenofòbia, la deriva de la Unió Europea i el Brexit. Quina relació tenen tots aquests fenòmens amb el postfeixisme? Què explica la seua actual vigoria? A Traverso li agrada emprar el terme postfeixisme en compte de feixisme o neofeixisme, perquè sembla que uns moviments i altres són considerablement diferents. Partits com ara el Front National de Marine Le Pen no són feixistes, perquè tenen una sèrie de característiques que l'allunyen del feixisme clàssic, no es presenten tampoc com un intent de recuperar-lo, com podria ser el neofeixisme estantís d'algun país de l'Europa de l'Est. El postfeixisme té la seua matriu en el feixisme clàssic, ens diu Traverso, però no presenta una continuïtat clara amb ell.

A diferència del feixisme clàssic, no vol acabar amb el sistema, sinó transformar-lo des de dins. Accepten la democràcia d'una manera instrumental i tramposa; no són feixistes, però tampoc demòcrates de veritat. Han trencat relativament amb el passat, però no saben cap a quin futur es dirigeixen. D'altra banda, ens diu l’historiador que l'extrema dreta presenta rostres diferents en diferents països, tot i que amb trets comuns, com són la xenofòbia, la islamofòbia, l'homofòbia, el nacionalisme contra la globalització, el proteccionisme, l'antifeminis-

A diferència del feixisme clàssic, aquest no vol acabar amb el sistema, sinó transformar-lo des de dins. Accepten la democràcia d'una manera instrumental i tramposa; no són feixistes, però tampoc demòcrates de veritat.

Personatges com ara Donald Trump encarnen molts dels elements del que Traverso anomena postfeixisme, elements que ajuden a entendre la puixança de l'extrema dreta.

me, etc., i el fet que, a diferència dels feixismes clàssics, "no volen ni reconstruir imperis colonials ni fomentar guerres". Són moviments que sorgeixen del desencant, de la desconfiança respecte dels partits polítics, que cada vegada donen menys importància a la ideologia i més a la comunicació estratègica i les enquestes.

Un tema que s'aborda des de diferents perspectives és el de l'islam. En primer lloc, fins a quin punt la islamofòbia juga en els postfeixismes el paper que tenia l'antisemitisme dels feixismes clàssics i fins a quin punt l'ha substituït. Certament la islamofòbia ha conegut un gran auge als països occidentals arran de l'esclat del terrorisme islamista. Però, d'altra banda, fins a quin punt es pot parlar amb justícia d'islamofeixisme? Es pot considerar al Daesh com un moviment feixista?

Traverso marca una altra vegada les diferències amb el feixisme tradicional: mentre que el nazisme i del feixisme italià s'han considerat "religions polítiques", que tractaven de substituir les religions tradicionals per "creences paganes que disposaven dels seus propis sistemes de valors i dels seus propis símbols", el Daesh representa més aviat una religió polititzada, "una religió tradicional, interpretada de forma integrista, que es polititza i es radicalitza fins a l'extrem". De tota manera, el concepte que s'aplica amb més propietat a aquest fenomen és, d'acord amb l'autor, el de totalitarisme, perquè no està tan històricament constret i és de més ample espectre.

I ara, dues consideracions per acabar. Com he dit al començament, quan Traverso va escriure el llibre, Trump acabava de guanyar les eleccions americanes. Quan jo escric aquestes ratlles, les acaba de perdre, i algunes coses significatives han canviat, com ara, que aleshores Vox no havia pres tanta volada i el poc que s'ofereix al llibre de la visió del panorama polític a Espanya ha variat d'una manera digna de consideració. L'altra, que l'anàlisi dels moviments polítics està molt focalitzat en el cas francés. Pel que fa a la resta, un llibre ben útil per entendre la situació política del nostre temps.

LA

per Tobies Grimaltos./

per Víctor Crespo Ribot./

Art&Cultura

“Barnasants no s’entén sense Alcoi. La ciutat és una de les ànimes de la cançó d'autor al País Valencià i per això ha de jugar un paper actiu al festival”

Pere Camps

El lema d'enguany és 'Cultura! o Barbàrie'.

Un missatge més vigent que mai en l'actual context de privació de llibertats d'expressió, precarietat, pandèmia...

La que més ens preocupa és la pandèmia autoritària, reaccionaria i antidemocràtica, que soles pot ser aturada amb la vacuna de la cultura. Estem vivint la crisi d’un model de desenvolupament econòmic totalment depredador. La pandèmia no és més que el resultat d'aquest model. Per això pensem en el Barnasants com un projecte de cultura en xarxa que pretén reivindicar el pensament crític, no tant com un simple festival. - De fet la cultura pot ser una bona eina per a fer política. Tot és política. Tot té contingut ideològic. La cultura et permet veure que quan Julio Iglesias canta una cançó, es tracta d'una cançó ideològicament reaccionària; que parla d'un model d'amor reaccionari. Si no tens

capacitat crítica caus en el parany de pensar que allò que canta Feliu ventura és polític, i el que canta Julio Iglesias no.

- Com han afectat les restriccions derivades de la crisi sanitària a l'organització del festival?

Hem tingut un any per a adaptar-nos. L'any passat el festival estava en la recta final quan ens van confinar. Ràpidament vam haver de reprogramar tot allò que vam poder, fonamentalment el nostre km 0, que per a nosaltres va des de la Catalunya nord fins a Guardamar, i des de Maó fins a Fraga. El que no vam poder reprogramar és el que venia de fora de les nostres fronteres lingüístiques. No vam poder portar artistes cubans, que era el nostre país convidat a 2020. Aquest any tampoc hem pogut; amb una mica de sort els podríem portar l'any que ve, però crec que fins a 2023 no ho podrem fer plenament.

Per a enguany teníem clar que les coses s'havien de fer sense

por però amb prudència, perquè parlem d'una pandèmia que mata gent i per tant s'han de prendre mesures. A Barcelona per exemple hem reduït els aforaments de 300 fins a 120 persones.

- Seguireu descentralitzant les actuacions al llarg dels Països Catalans?

Ja feia anys que apostàvem per una estructura confederal, incloent en la nostra programació al País Valencià i a les Illes Balears. És una llavor que s'anava cultivant i que dissortadament l'any passat es va haver de frenar a causa de la pandèmia. Enguany hem tornat a apostar per la cultura en xarxa a tots els territoris del nostre domini lingüístic, amb 25 concerts al País Valencià. Pot ser inclús una bombolla d'oxigen per a ciutats com València, que ha patit un tancament perimetral i que per tant està tenint poca activitat escènica. Ens agrada pensar que si programem un concert, ho fem per a programar esperança.

Tot té contingut ideològic. La cultura et permet veure que quan Julio Iglesias canta una cançó, es tracta d'una cançó ideològicament reaccionària”

- Quin paper juga Alcoi en la història del Barnasants?

Alcoi és clau. Va ser de les primeres ciutats del País Valencià que va voler formar part del Barnasants. Recordem el concert ‘Ovidi Simfònic’ de l'edició de 2016, una actuació fantàstica que es va enregistrar i editar, i que després vam repetir a Barcelona. El festival no funciona sense la voluntat dels que estan en disposició de tirar-lo endavant, per això vam veure amb alegria que Alcoi volguera tornar a formar part de la programació. Barnasants no s'entén sense Alcoi. La ciutat és una de

les ànimes de la cançó d'autor al País Valencià i per això ha de jugar un paper actiu, més inclús del que juga actualment.

- Al programa d'enguany se segueix apreciant una aposta pels joves talents.

Sempre ens hem caracteritzat per la barreja de veus clàssiques i veus emergents. Això fa que el Barnasants siga el punt de trobada i la referència de la cançó d'autor, especialment dels territoris d'àmbit llatí. Som un pont d'intercanvi i diàleg amb molts pobles del món. A més seguim sent una pedrera de joves artistes, i treballem pel que hauria de ser una cosa normal, i és que quan els cantautors presenten un nou treball, ho puguen fer a tot el seu territori de domini lingüístic. Al nostre territori hi viuen 15 milions d'europees i europeus, 10 milions dels quals coneixen la llengua i cultura pròpia. Aquest gran potencial permet enfortir la llengua i la cultura, a més de generar més llocs de treball.

Pau Sellés./

El ressorgiment de la nova cançó catalana no es podria entendre sense Pere Camps, director i principal artífex del festival Barnasants. 25 anys han passat des de la primera edició celebrada a les cotxeres de Sants, i l'esperit de reivindicació continua sent el mateix. El que sí ha canviat al festival és la seua estructura -més confederal- amb actuacions programades arreu del territori de parla catalana. Sense anar més lluny, Alcoi acull enguany dues actuacions (Verdcel al Teatre Calderón l'11 de març, i Feliu Ventura a l'IVAM CADA el 8 d'abril) i també Bellreguard forma part de la programació per segon any consecutiu, amb les actuacions de Paco Ibáñez, Montse Castellá i Joan Isaac & Carme Sansa. Parlem amb Camps sobre l'arrelament del festival als Països Catalans, el joves talents de la nova cançó...

Fotografia Juan Miguel Morales./

“La cançó d’autor ha pogut aguantar el colp millor que altres propostes musicals” Pau Alabajos

El passat 17 de gener Pau Alabajos inaugurava a Hospitalet la 26a edició del festival Barnasants, una actuació que havia de suposar la cloenda a l'edició de l'any passat però que la pandèmia va obligar a ajornar. "Tot un privilegi", com reconeix el torrentí, poder inaugurar el que possiblement és el festival de cançó d'autor més important de tot el continent i que ha bastit la seua programació sobreposant-se a la crisi de la Covid-19. Assegura el cantautor que la cançó d'autor "ha pogut aguantar el colp (de la crisi sanitària) millor que altres propostes musicals", que depenen de majors recintes i on el públic assistent no es pot asseure per a gaudir del concert.

Teníem moltes ganes de tornar a actuar en directe, ens tocàvem damunt! A l'estiu passat vam fer algunes actuacions, però la inauguració del Barnasants suposava l'estrena de l'últim treball". Es tracta de ‘Les hores mortes’, títol del seu vuité treball i que fa referència a un dels poemes de l'obra ‘Estimada Marta’, de Miquel Martí i Pol. Per motius de seguretat no es va donar cabuda al Teatre Joventut de l’Hospitalet a totes les persones que havien comprat entrada inicialment, així que l’organització va decidir retransmetre l'acte per streaming. Al marge d’aquesta, el cantautor té previstes altres actuacions en el marc del 26é Barnasants: el 20 i el 21 de març a Menorca, i a Mallorca en una altra data per a determinar.

La importància de la paraula

El missatge esdevé cabdal en la proposta del Barnasants, tal com reconeix el mateix Alabajos: "Allò important és l'intercanvi d'idees, i més en la situació actual, on la llibertat d'expressió està cada vegada més en perill". Referència evident a l'aldarull mediàtic derivat de l'empresonament del raper Pablo

“El feixisme ix al carrer sense màscara, tant figurada com no figurada”

Hasél. "El feixisme ix al carrer sense màscara, tant figurada com no figurada". En aquest context el lema que el Barnasants presenta sembla fet a mida (Cultura! o barbàrie). "Davant de l'actual situació l'antídot més important és la cultura; ens fa tocar de peus a terra i permet l’intercanvi d'idees, que en el cas del Barnasants es vehiculen a través de la música"

L'ofici de l'artista No són pocs els que s'adonaren de la importància de l'art durant els recents mesos d'estricte confinament. "Gent que estava a casa i que li queia el sostre al damunt, disposaven d'una finestra per a evadir-se a través dels llibres, pel·lícules, concerts retransmesos en streaming...". A pesar d'aquesta evidència, la desescalada no va ser especialment favorable per al món de la cultura, el qual es continua arrossegant avui dia. "Està costant molt recuperar la dinàmica perquè la gent torne als espais escènics", i la respos-

ta podria estar en un necessari canvi de mentalitat: "La cultura és un patrimoni que s'ha de protegir; serveix per a alimentar l'ànima. Igual que molts altres professionals, els creadors també es troben de guàrdia per tal de nodrir aquestes ànimes".

El futur de la cançó valenciana

Les elevades cotes de precarietat que està patint l'estament musical no han servit per a tallar les ales de la creació, més aviat al contrari. "Una crisi sempre pot ser vista com una oportunitat. De fet, molta gent que no s'havia enfrontat mai a un full en blanc va aprofitar el confinament per a crear". Com a secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor (un termòmetre per conéixer l'estat de la música en valencià) el cantautor assegura que en 2020 es van publicar més d'un centenar de referències musicals al nostre país. "Açò ens demostra que una fornada de nous músics està 'picant pedra' perquè el futur estiga garantit". Tot i això, igual ens toca esperar un temps perquè aquests projectes puguen veure la llum. "Moltes d'aquestes propostes hauran d'anar lligades a la realització de concerts, i el panorama actual no pareix el més idoni".

Pau Sellés./

Per a qui no conega el treball SOS, com és aquest projecte?

És un projecte que va començar en plena pandèmia, en veritat, just abans de començar el primer confinament. Van començar a eixir unes peces que no sabíem bé a on ens portaven. Era un treball que era simplement connectar entre nosaltres i amb la gent, tenia aquesta intenció i a poquet a poquet, vam anar configurant alguna lletra i alguna cançó, a produir-les des de la distància amb els mitjans que teníem a casa, perquè clar, treballàvem confinats, era complicat, però vam trobar molta complicitat, entre nosaltres i de cara a la gent. Vam començar a llançar càpsules de cançons soltes, i tot això des de març, fins a principis de l'estiu vam estar treballant en aquest treball, però finalment va eixir el disc i el llibre. És a dir que aquest treball té cançons, vídeos, il·lustracions i textos, en un llibre CD que és una espècie de crònica creativa del que va ser la vivència de la pandèmia.

- Estàs satisfet per l'acollida que ha rebut el projecte?

Des del principi si, la manera de comunicar-ho ha sigut molt ben acollida per la gent directament, perquè ha sigut així, la cosa acabava d'eixir del forn, traiem una cançó i la compartíem per totes les vies, i a eixe nivell sí. Evidentment estem en uns temps que no són normals, i per tant el recorregut que té és especial, a nivell de mitjans, o de concerts és diferent.

Veníem de 2019 de traure dos discs i un llibre, i clar, no esperàvem fer açò al 2020, i ha sigut així, però, tot i no estar previst, ha tingut una envergadura com a treball igual que els altres i a més a més, a nivell de repercussió ha tingut igual o més que els altres.

- VerdCel sereu els encarregats d'inaugurar una altra vegada a Alcoi com a seu del Barnasants després d'alguns anys d'absència en aquest fes-

tival. Què significa per a la banda aquesta actuació?

En primer lloc reprendre un camí que no s'havia hagut de deixar, era molt bona iniciativa la que es va tindre fa uns anys, però malauradament es va decidir arraconar el Barnasants i una sèrie de propostes culturals, i en canvi així es restableix un poc.

- Quina importància té el Barnasants dins del món de la cultura?

És un projecte cultural que articula moltes coses, a nivell de llengua, cultural o de territoris i és necessari que hi haguera molts Barnasants per a tindre una miqueta més de dret a accedir a la cultura tots, i tenir una certa musculatura que no tenim com a cultura i llengua pròpies, ja que tenim moltes deficiències i anormalitats, i projectes com aquests són imprescindibles.

- Enguany el festival està ajudant un poc a reanimar als artistes, perquè com bé has dit, és un moment complicat. Com veus ara mateixa l'estat de la música dels Països Catalans?

Pff... En el moment concret que estem vivint crec que un poc com tot, i com totes les músiques de tot arreu, però a més, en la nostra situació anormal crònica, doncs, més greu, perquè les propostes més grosses, habitualment festivals o festa major, doncs, manegàvem fins i tot pressupostos desorbitats o que d'alguna manera s'havia apostat molt per això, i ara està dinamitat totalment. Aleshores la resta sobrevivim com sempre, i al final es tracta d'això, donar dignitat a l'ofici, al públic que ho gaudeix, als mitjans que li donen cobertura, que d'alguna manera ens ho creguem, i això ja és una cosa que habitualment no passa, així que sumant la pandèmia…

És de veres que la música feta en la nostra llengua o del nostre territori, sí crec que ha crescut molt, i hem guanyat en diversitat, però, no podem conformarnos en poc, no podem tenir sols

Verdcel a Alcoi

El grup alcoià VerdCel tindrà el honor de tornar a inaugurar Alcoi com a seu del Barnasants, i per tal de saber més sobre aquesta esperada actuació hem tingut el plaer de parlar amb el seu cantant, Alfons Olm, amb el qual hem tingut una distesa xarrada en la qual hem tocat diversos temes d’actualitat musical. El vocalista del grup VerdCel ens ha explicat com és el seu nou treball SOS, la seua actuació en Alcoi per motiu del Barnasants, i a més, ha repasat l’estat actual de la música en la nostra llengua.

música comercial i coses que ens facen distraure'ns, hem de tenir una musculatura de base, que és el pensament crític, el fet d'aprofundir, tindre un nivell de no renunciar a lletres o continguts. Hem de diferenciar entre entreteniment i cultura. Hi ha una línia, i nosaltres passem d'un extrem a un altre, i l'alta cultura està en mans d'uns pocs, i no està a l'abast de tothom, i estaria bé que tot el món tinga accés i que es potencie.

Està bé que als Països Catalans hi haja una certa indústria musical que funcione, però resulta que la base potser no és sòlida. Crec que hem de fer autocrítica.

- Tornant a l'actuació de VerdCel en el Barnasants, què pots avançar-nos del concert del pròxim 11 de març a Alcoi?

Serà una ocasió única perquè és un concert, que a part dels temps en els quals vivim, és un concert molt potent, hi ha més elements, no és sols la música i la banda. També hi haurà dansa contemporània, projeccions en directe, col·laboracions... Realment serà una festa per als sentits, intentem entrar en el públic amb diferents formes d'expressió i clar en un lloc com el Teatre Calderón, amb eixes condicions, i venint tota la gent que serem... És una ocasió única, re-

alment per veure un espectacle multidisciplinari, un espectacle pensat i parit d'una manera interdisciplinària i col·lectiva.

- Estàs content de tornar a la teua terra?

Clar, sempre. És una cosa especial i es nota que imposa més que en altres llocs, però sempre és excitant i estimulant tornar a Alcoi i poder-ho fer d'aquesta manera és bonic. És complicat, però intentarem que vinga el màxim de gent possible.

- Per a finalitzar i parlant un poc d'actualitat, sobre el tema de la detenció de Pablo Hasél, creus que està en perill la llibertat d'expressió en el món de la cultura?

Sí, ja fa molts anys. Moltes cançons en temps de dictadura es cantaven i la gent no anava a la presó, tot i que utilitzaven metàfores, al·legories i les seues estratègies per estalviar-se certs conflictes, i no deixar de dir el missatge o d'expressar-se, però, hui dia, les coses se suposa que es poden dir i estem lluny d'això, perquè per desgràcia, no és sols Pablo Hasél, hi ha 14 rapers més en presó, i titellaires, activistes... Que tu penses que pugues sent ser el següent. El que volen és dissuadir de certes coses que els molesten perquè no els interessa la llibertat d'expressió, o millor dit, no els interessa certa llibertat d'expressió, ja que altres que fan apologia del franquisme que encara pot ser més sanguinari que l'altre, els deixen fer. Però en canvi, acotar i posar tantes pegues com dir una veritat com un temple com que el Borbó és un lladre, pues al final tot això, demostra que l'ambient que volen que respirem és aquest. Dir que tenim una democràcia modèlica és mentir.

“la música feta en la nostra llengua o del nostre territori,si crec que ha crescut molt” Alfons Olmo

“La música feta en la nostra llengua o del nostre territori, si crec que ha crescut molt, i hem guanyat en diversitat,”

Belen Rivas./

Art&Cultura

El Síndic de Greuges pretén imposar el castellà a Bellreguard

Comencen les actuacions del Barnasants a Bellreguard

BR | Bellreguard./ Primerament la inauguració anava a realitzar-se el dia 5 de febrer amb l'actuació de Paco Ibáñez, però per culpa de la pandèmia i de les restriccions s'ha hagut d'ajornar: "Farà la cloenda, l'1 de març, una data significativa per a la classe treballadora, i per això vam decidir que era una data perfecta".

Així que, Montse Castellà serà la primera a estrenar aquesta nova edició del Barnasants a Bellreguard. El seu concert tin-

drà lloc el dia 13 de març: "L'actuació estarà relacionada amb el Dia de la Dona, ella és una activista feminista", explica Giner, que argumenta que: "Eixa és la línia que estem portant a Bellreguard, que la cultura siga una eina de transformació, vincularho a les lluites de les classes populars". Ja seguidament per al mes d'abril, Joan Isaac & Carme Sansa oferiran la seua actuació.

El regidor, ha explicat que per a les entrades s'ha

fet un abonament del Barnasants per tal de poder assistir als tres concerts, i que té un preu de 15 euros. Si enguany la pandèmia també impedeix poder realitzar alguna de les actuacions, Juanjo Giner, afirma que: “Si no es pot fer algun continuarem en la línia de no suspendre, sinó ajornar. Nosaltres, igual que els grups tenen el compromís de vindre a Bellreguard, tenim un compromís amb ells per a reprogramar-los i que vinguen”.

La Veu | Bellreguard./ El Síndic de Greuges, Ángel Luna, ha sol·licitat a l’Ajuntament de Bellreguard presidit per Àlex Ruiz, que redacte en castellà “tots els escrits i comunicacions” que remeta a la institució en relació a una queixa “que es va dirigir a la Sindicatura en castellà”, ja que la persona promotora “va elegir la llengua oficial en la qual vol relacionar-se i rebre les respostes de l’Administració, segons el que preveu l’article 9 de l’Estatut d’Autonomia”. Ja que, “és possible que es traslladen a la persona interessada, la qual té dret a rebre-les en la llengua oficial que va elegir”.

Tanmateix, en el requeriment de la Sindicatura de Greuges, no consta enlloc que la persona que va presentar la queixa va iniciar en valencià les seues peticions a l’Ajuntament de Bellreguard i tampoc no té en compte l’aplicació del

reglament municipal d'ús preferencial del valencià d’aquest ajuntament.

A causa d’això, l’alcalde, Àlex Ruiz, ha presentat aquest dimecres a la Sindicatura de Greuges una resolució d’alcaldia en què exposa la vulneració de les normes reguladores de l’ús del valencià per les institucions de la Generalitat Valenciana i la infracció dels drets lingüístics de l’Ajuntament de Bellreguard.

També sol·licita al Síndic de Greuges “còpia de tots els escrits interposats per LCP i, en especial, els do-

cuments on conste l’apoderament i representació en legal forma de cadascuna de les 601 persones a l’esmentat ciutadà, a les quals es fa referència en les actuacions de la queixa”.

També sol·licita a aquesta institució que notifique a l’Ajuntament «redactats íntegrament en valencià tots els escrits i comunicacions de la queixa esmentadai que corregisca i modifique el nom del municipi en els seus escrits fent constar el nom correcte de Bellreguard (acabat en d, i no en t)».

Juanjo Giner, regidor de Cultura ha estat contant-nos com serà aquesta segona vegada de la localitat sent seu del Festival de la Cançó d'Autor, Barnasants

Quico Pi de la Serra en la seva última actuació al Barnasants de Bellreguard./

La institució ha sol·licitat al consistori que redacte en castellà «tots els escrits i comunicacions» que remeta a aquesta institució en relació a una queixa

L'alcalde de Bellreguard, Àlex Ruiz./

L’IES Pare Arques viatja al ‘Tren dels Anglesos’

Dins del projecte d'innovació educativa l'alumnat aprendrà el que va suposar que aquest tren passara per Cocentaina

BR | Cocentina./ L’IES Pare Arques està treballant en aquest curs, en un projecte d’innovació educativa. Es tracta de ‘Pels camins de Diània: la Via Verda del Tren dels Anglesos’, i té com a objectiu acostar a l’alumnat tot el que va suposar per a Cocentaina la construcció i funcionament d’aquest tren.

Aquestes activitats estan pensades per a poder ferles seguint totes les mesures sanitàries. Entre la programació hi ha una creació d’itineraris de bici i d’audioguies didàctiques, reco-

llida de materials orals, itineraris matemàtics, estudis d’arqueologia industrial, estudis de biodiversitat al riu Serpis, xarrades, tallers, programes de ràdio, concerts, recerca de totes les músiques i cançons creades al voltant del tren, estudis geològics, elaboració amb làmines retallables d’estructures i edificis de la via verda, intercanvis epistolars, una cursa solidària o la comparació del medi rural de la via verda amb els espais ambientals d’alguns clàssics literaris, entre altres…

Turballos recorda al Pare Vicent amb un poema de Vicent Luna

El Pare Vicent, que va crear una comunitat cristiana en aquest poble, va morir en gener de 2018 i des d'aquest moment s'ha estat recordant la seua figura

BR | Turballos./ Recentment Turballos ha instal·lat un nou monument en honor al Pare Vicent, un home molt important i destacat per a la vida d'aquest poble. L'11 de gener de 2018 va ser quan va faltar, ja en aquest moment, des del Centre Ovidi Montllor, del qual era un soci molt actiu, es va decidir plantar una carrasca per tal de recordar-lo.

Poc temps després, el seu amic Vicent Luna, va escriure un poema fent-li homenatge i en el qual es parla d'aquesta carrasca tan significativa. Luna explica que: "jo tenia molt bon record d'ell, i vaig decidir fer un poema, un sonet. Al cap d'uns dies, li ho vaig enviar a la seua amiga Pilar Matutano, i li va agradar molt".

Finalment, aquest poema s'ha transformat en un monument de taulellets de ceràmica, elaborat pel ceramista Toni Palomés.

"Va vindre la pandèmia, i la idea era posar-lo abans, però ho vam haver d'ajornar, i hem fet aquest acte en el mes de febrer d'enguany, justament el dia que va nàixer Ovidi Montllor, el 4, i més o menys dos anys després de la mort del Pare Vicent", ha explicat Vicent Luna.

Casa Taino es reinventa com a tenda ‘Eco-Amigable’

Després de més d'una dècada treballant com a allotjament rural, la Covid-19 ha fet que aquest negoci de Benilloba s'haja adaptat en l'actualitat d'una forma sostenible

BR | Benilloba./ Casa Taino s’ha reinventat, s’ha adaptat a aquesta nova situació mundial. Després de més d’una dècada treballant com a allotjament rural, s’han fet més conscients de la importància de respectar al medi ambient. En aquest temps d’història de Casa Taino també s’han adaptat a l”ecoturisme’, però ara, per la Covid-19, han volgut donar un pas més enllà, i s’han reinventat gràcies a ‘Siserres’, una tenda Eco-Amigable.

Una nova forma de compra responsable, participativa, i que practica l’economia circular, en la qual influeixen les sis erres: reduir, reutilitzar, reciclar, regenerar, regalar i redistribuir.

En aquesta nova botiga de Benilloba, podràs trobar objectes únics i originals com mobles, quadres, artesania, teles, objectes àtics, decoració, elements útils, funcionals o culturals com fotografies, pintura, escultura, música, llibres i jocs. Tots ells busquen

una nova vida.

Des de ‘Siserres’ expliquen sobre aquesta nova iniciativa que: “Es tracta, simplement, de sentirnos millor sabent que estem cuidant el medi ambient, practicant una forma de vida més responsable amb l’entorn”. A més, afegeixen que: “Reduir, reutilitzar i reciclar t’ajuden a tirar menys brossa, a estalviar diners i a ser un consumidor conscient amb la importància de reduir les emissions de carboni”.

Alumnes de l’IES Pare Arques a l’antic recorregut del tren./

Fotografia Pau Mompó./

Una història que es repeteix: de la mala a l’infortuni

- Bautista Navarro Gimeno,Castelló de Rugat (la Vall d’Albaida) -

Fins el passat més recent, en els pobles menuts i agrícoles, quan moria el cap de família la resta d’integrants de la unitat familiar es trobaven totalment desemparats. Poques eren les eixides que se’ls oferia a les dones: posar-se en amo o treballar en una fàbrica. Ninguna de les dues condicions eren factibles a l’agrícola Castelló de Rugat. Per això, en faltar el pare Bautista Navarro Boronat en els anys vint del segle passat, la mare i els fills van emigrar a una població industrial com era Alcoi. En la capital de l’Alcoià hi havia maneres legítimes de guanyar-se la vida i poder sobreviure.

Bautista Navarro

Gimeno fou el fill major dels quatre que van tindre Bautista Navarro Boronat (1881), llaurador, i Milagros Gimeno Catalá, les faenes de casa (1892). Vivien al carrer de l’Ermita de la localitat de Castelló de Rugat, a la falda del Benicadell. Després de Bautista, nascut a les quatre del matí de l’11 d’abril de 1916, vingueren al món Teresa, en 1919; Remedios, en 1923 i María. És nét, per part de pare, d’Antonio Navarro Llorens i de Teresa Boronat Parra; i, per part de mare, de Miguel Gimeno Pastor i de Josefa Catalá Moreno, tots ells naturals i veïns de Castelló de Rugat. Posteriorment els pares de Bautista es van traslladar a viure al carrer de l’Església.

En morir el pare, cap a 1930 o 1931, la família se n’anà a la fabril Alcoi. Allí tenien moltes més possibilitats de trobar feina que a l’agrícola Castelló de Rugat. Cal tenir present que eren quatre dones i un home, i que a Alcoi, a més d’ocupar-se en alguna fàbrica tèxtil de les moltes que hi havia llavors, també tenien l’opció que les filles es posaren en amo. Segons sembla, el fill, Bautista, no

va seguir la família fins a Alcoi. No apareix als padrons d’habitants ni al Llibre de Quintes. El seu nebot, José Linares Navarro, fill de la seua germana Teresa, diu que pot ser que es posara a treballar de llaurador en una finca del terme d’Atzeneta d’Albaida i que convisquera amb la família d’acollida. Siga com siga, el ben cert és que segons sembla va tornar a Castelló de Rugat. En el camp de concentració de Mauthausen dóna com a domicili el carrer de la Caldereria, núm. 14, de Castelló de Rugat.

En arribar l’any 1936 i l’esclat de la guerra, Bautista se’n va voluntari. Per raons d’edat (era de la quinta de 1937) anaven a cridarlo aviat i, anant-se’n voluntari, almenys podia triar destinació. Se’n va, entre altres, amb el seu cunyat José Linares Vilaplana, de 20 anys, d’Alcoi. Linares s’havia casat amb la seua germana Teresa i s’havien independitzat. Seria en un permís militar quan deixaria embarassada l’esposa i, posteriorment, en tornar al front, desapareixeria; i no arribà a conéixer el fill que la dona portava en les seues entranyes. José Linares Navarro va nàixer el 16 d’oc-

tubre de 1938. En morir el pare, la mare amb el fill se’n torna a viure a casa de la seua mare.

No se sap el periple que Bautista Navarro va fer en guerra, però parcialment almenys sí que es pot seguir el seu rastre per les fotografies que envia. En són dos. En la primera, sense data, escriu a l’anvers: “Os mando esta foto para que le deis un beso porque yo no os lo puedo dar. Salud y Revolución”. Després hi ha un segell que identifica l’autor de la fotografia, “Fotos Rodríguez. Montera, 4-5, Madrid”, la qual cosa significava que en algun moment va estar destinat en la defensa de Madrid. Posteriorment hi ha una altra fotografia feta en la província de Barcelona i que sí que està datada. Escriu:

Guillem Llin Llopis./

· Històries de la deportació IX ·

“Sempre vam saber que havia mort a Mauthausen, que havia mort en un forn crematori”. Bautista Navarro havia mort al camp de concentració de Mauthausen

“Tona, a 3 del 8 del 38. Madre: solamente estas letras diciéndole que aquí le mando a todos mis amigos y a su hijo, que tanto deseaba verlo, una vez que no puede ser en persona, por lo menos que lo pueda ver en la foto. Así es que mucha salud a toda la familia. Reciba muchos besos de Bautista Navarro. Salud y República”. La fotografia són nou soldats en un moment de descans posant davant la càmera amb acordió inclòs.

En 1940, la família s’ha traslladat des del carrer de Pérez Galdós, 65, al carrer de la Virgen María, 133, d’Alcoi. Aquest carrer és el que en guerra tenia la denominació de María Guerrero, que el franquisme va canviar en entrar victoriosos. Apareixen al padró la mare, Milagros Gimeno Catalá; les seues filles, Teresa i Remedios; el fill de Teresa, José; i l’home, José Linares figura com a “desaparecido”. En la relació falta María, la filla, la qual es trobava en amo.

En perdre la guerra, Bautista Navarro travessa la frontera i es converteix en un exiliat més. L’empresonen en un camp de refugiats on malviu en els mesos següents. Té una possibilitat d’eixir apuntant-se a una Companyia de Treballadors Estrangers i opta per aquesta opció. Ha de fer feines de suport per a l’exèrcit francés però aquest no està per a guerres. Sensiblement inferiors als alemanys, amb poca o gens moral, poc entrenats, amb munició obsoleta i una estructura antiquada, són un joguet en mans dels nazis. Conquereixen

França en una operació rellamp. Els refugiats espanyols queden a la intempèrie. L’única possibilitat és amagar-se i que els nazis no els troben. Ho explica molt bé, fins i tot gràficament, Ferran Planes en El desgavell: “Ja un cop a França, ens havíem allistat a una Companyia de Treballadors Estrangers. Quan els alemanys trencaren el front, ens vam trobar encerclats com a gats engabiats. (...) Érem bales perdudes d’un món enfollit contra el qual nosaltres no podíem lluitar i menys encara tractar de véncer”.

Bautista Navarro cau presoner de la Gestapo i l’internen en l’stalag I-B, a Hoenstein (hui Olsztynek), a l’est de Polònia i prop del mar Bàltic, en un viatge d’uns 1.500 quilòmetres. En un primer moment els alemanys consideren militars els republicans però prompte canvien d’opinió i no els concedeixen aquesta qualificació, que encara que siga sobre el paper té l’emparament dels tractats internacionals. En realitat, però, cal reconéixer que els republicans que s’integraren a les companyies de treballadors no tenien oficialment l’estatus de militars, per més que treballaren per a l’exèrcit.

Dormen una nit en la presó d’Allinstein, ben a prop de Hoenstein. D’ací ixen el 6 d’agost de 1940 en un trasllat d’uns mil quilòmetres cap al sud. Arriben al camp de concentració de Mauthausen el dia 9 d’agost. És el segon comboi de deportats de refugiats republi-

Històries de la

cans. En entrar, al·leguen com a motiu ser uns “Rotspanier”, uns “rojos espanyols”, i a Bautista Navarro li assignen el número de matrícula 3.644. En el camp de concentració, el treball que li encomanen és el de granger. I perquè no quede cap dubte li posen Landwirt (Häftling), és a dir, pres. Com és possible que els alemanys, d’una banda, estigueren deportant republicans espanyols i, per altre costat, preguntant a les autoritats espanyoles què feien amb els que havien agafat presoners? L’ambaixada alemanya a Madrid va preguntar en quatre ocasions diferents per la qüestió: el 20 d’agost de 1940, el 28 d’agost de 1940, el 13 de setembre de 1940 i el 3 d’octubre de 1940. Cap d’aquestes ocasions van obtenir resposta per part de la diplomàcia franquista. Va ser solament, a l’octubre de 1940, quan el ministre d’Afers Estrangers -el germanista, pronazi i cunyat de Franco, Ramón Serrano Suñer- va fer una visita oficial a Berlín, on està prop d’un mes i és quan el règim franquista es veu obligat a haver de respondre. Aleshores, Franco i Serrano Suñer argumenten que fora de les fronteres no hi ha cap espanyol. Aleshores es trobaven ja en el camp de concentració de Mauthausen i els seus kommandos 1.281 republicans espanyols, que havien arribat en huit carregaments els dies 6 d’agost de 1940 (398 deportats), 9 d’agost (169 deportats), 13 d’agost (91 deportats), 24 d’agost (377 deportats; aquest és el comboi d’Angule-

ma, l’únic que va tenir eixida des d’un centre de reclusió civil i no des d’un centre militar, a més a més, fou un dels poquíssims viatges en què els deportats no estaven sota control de la Gestapo, sinó de la RSHA), 30 d’agost (22 deportats), 6 de setembre (un deportat), 8 de setembre (201 deportats) i 27 de setembre (28 deportats). Bautista Navarro arriba en el segon comboi. L’assumpte és complex però la resposta, potser molt senzilla. Com que la Gestapo era un cos especial, les seues accions no estaven subjectes a revisió judicial i, consegüentment, anaven per lliure, sense importar-los si hi havia gestions de la cancelleria alemanya o no. Tenien la potestat de detenir preventivament tots els elements que consideraren sospitosos i que podien ser un perill per a la seguretat del Reich, sempre sota el seu criteri. Ells feien el que els pareixia i no havien de donar comptes a ningú.

Únicament, en el cas que Franco haguera dit alguna cosa en el sentit de no deportar-los als camps de concentració (per exemple, teniu-los presoners, però en stalags), i s’haguera produït una comunicació de l’oficina de la Cancelleria del Tercer Reich cap a la Gestapo, aleshores sí que s’hagueren assabentat i s’haurien paralitzat les deportacions de republicans espanyols.

El 9 de gener de 1941 Bautista Navarro passa al kommando sinistre de Gusen, no sabem si seria voluntari o per elecció dels comandaments nazis, el qual no

està encara acabat i és una extensió del camp de concentració de Mauthausen. Ací té el número 9.492. En el submón concentracionari nazi resisteix 416 dies. Mor durant la nit del 29 de setembre de 1941, als 25 anys, a causa d’una broncopneumònia, segons certifiquen els metges de Gusen, una certificació que cal agafar amb pinces, perquè segons aquestes, ningú era assassinat ni tant sols moria pels maltractaments dels soldats nazis. En la mateixa nit, a la barraca en la qual es trobava Bautista moren un total de 12 deportats. Al nostre protagonista el trauen a les set i mitja del matí cap al forn crematori. Eixe mateix dia, a Kíev, els alemanys executen més de 30.000 jueus.

La família sí que va saber, en la dècada de 1940, que Bautista Navarro havia mort al camp de concentració de Mauthausen. Ho recorda el nebot José Linares Navarro: “Sempre vam saber que havia mort a Mauthausen, que havia mort en un forn crematori”. El comandament del camp comunicava per carta totes les morts, però aquesta possibilitat que la família s’assabentara per aquest mitjà és molt remota, ja que no haguera passat la censura franquista una carta provinent d’Àustria, d’un camp de concentració on van anar a parar milers de republicans espanyols. Cal suposar que va ser la Delegació Internacional de la Creu Roja la que va informar del trist fet a la família.

Contacte: ssdeportats@gmail.com

Fitxa de deportat de Bautista Navarro Gimeno. Document: Service Historique de la Défense de France./ Bautista Navarro Gimeno, plantat a la dreta, en la guerra junt a uns companys a Tona (comarca d’Osona, Barcelona). Observes el paregut del primer assegut a terra a la dreta amb el poeta Miguel Hernández, i precisament té una “M” per identificar-lo. Fotografia: Família Linares Navarro./ A l’esquerra: Bautista Navarro Gimeno, amb un company en la guerra. La fotografia està feta a Madrid. Fotografia: Família Linares Navarro./

·

deportació IX ·

Sols l'1,84% dels valencians s'ha negat a vacunar-se contra la Covid-19

BR | País Valencià./ Segons els registres de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, sols l'1,84% dels valencians i valencianes als quals se'ls ha oferit la vacuna l'han rebutjat, un xifra que per a aquesta conselleria evidència que la necessitat d'immunitzar-se està molt present als grups en els quals està més avançat el procés: sanitaris i persones que viuen o treballen als centres de majors o de diversitat funcional del País Valencià.

L'objectiu d'aquestes vacunes és prevenir la infecció per Covid i disminuir la gravetat i mortalitat d'aquesta malaltia en cas de posar-se malalt, com passa amb altres vacunes. Aquestes dosis protegeixen a la persona immunitzada, però, a més de forma indirecta a la resta de la població.

A hores d'ara s'estan administrant dosis de Pfizer,

Moderna i AstraZeneca, i totes elles han demostrat als assajos clínics que tenen capacitat per prevenir el coronavirus, i que són segures.

Als centres de salut i hospitals s'han rebutjat 0,71 dosis de cada 100 administrades, entre el personal de residències 1,11 per cada 100 dosis, i quasi inexistent entre les persones que viuen a residències.

Per tal de gestionar bé la

vacunació, els sistemes d'informació i registres valencians diferències els rebuigs explícits dels casos en el qual la vacunació està contraindicada, ja que hi ha grups poblacionals als quals encara no és recomanable vacunar, com és el cas de les dones embarassades, perquè no hi ha prou evidències per a aconsellar el seu ús durant la gestació.

A més, des de Sanitat també es registren a aque-

lles persones a les quals se'ls ofereix la vacuna, però que no l'accepten perquè ja han passat la Covid-19 i consideren que la immunització natural que han generat és suficient. Aquest cas s'ha produït en 0,77 de cada 100 dosis. De totes maneres, cal assenyalar que des de Sanitat s'ofereix la vacunació a totes les persones dels grups prioritaris, independentment de si han passat la malaltia o no.

La Coordinadora intentarà salvar els murals de Muro

Podrien veures afectats per un procés participatiu per a decidir que es fa a la zona del Batà

BR | Muro./ Segons la Coordinadora pel Valencià, l’Ajuntament de Muro ha iniciat un procés participatiu per a decidir el projecte de construcció d’un parc i equipaments culturals en la zona del Batà de Muro.

L’espai era un antic solar privat que va adquirir el consistori fa poc temps, i concretament, al mur que fita amb el carrer Batà es troben els “Murals Literaris”, un projecte amb una desena de murals sobre escriptors valencians. Des de la Coordinadora pel Valencià expliquen

que: “s’han convertit en tot un referent per a la localitat”. Les obres són d’Antoni Espinar, i en elles es poden veure a autors com Ramon Llull, Ausiàs March, Joanot Martorell, Sor Isabel de Villena, Enric Valor o Ovidi Montllor.

L’Ajuntament de Muro, ha convocat a una primera reunió als representants de vora una trentena d’entitats locals, aquesta decisió ha despertat malestar entre alguns sectors exclosos, com els centres educatius, o altres associacions culturals excloses.

Fotografia de Paco P. Esplugues

La majoria de la població valenciana disposada a rebre la vacuna contra la Covid-19./

Per a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, aquestes xifres signifiquen que la gran majoria de la població evidència la necessitat d'immunitzar-se

Mural d’Antoni Espinar a l’escriptor Joan Fuster./

Xavier Molina: “És un reconeixement a la riquesa cultural del poble”

L'alcalde de Bocairent, Xavier Molina, ens ha atés per a comentar-nos quina és la situació que travessa la Capitalitat Cultural al municipi, i com s'aprofitarà aquesta oportunitat per a ser més que un aparador de cultura al País Valencià. A més, ja que teníem l'ocasió, hem parlat breument sobre la situació actual de la pandèmia en la localitat, i sobre les famoses ajudes Parèntesi.

- Fins ara les restriccions han sigut molt dures, concretament en què ha afectat fins a aquest moment a la Capitalitat Cultural?

Ha tingut una incidència molt notable perquè no hem pogut arrancar l'activitat, tant com estava previst, en gener, i aleshores, el que tenim previst és poder començar en la segona quinzena de març. Ha afectat perquè no hem pogut dur a terme les activitats que teníem programades en gener i en febrer, però en març hem treballat per a continuar les tasques de planificació i d'alguna ho hem preparat per a quan siga possible.

- S'ha plantejat alguna fórmula per a poder dur a terme la programació?

La idea és reprogramar tot allò que estava previst, i a partir de la segona quinzena de març ho posarem en marxa. També s'està treballant en uns canals de difusió, alguna plataforma de difusió d'activitats culturals per si la presencialitat no es pot fer.

- Des de l'Ajuntament es va iniciar una campanya de voluntariat per a la Capitalitat Cultural, en què consisteix aquesta iniciativa?

Un dels trets identificatius que vam posar a la candidatura és que volíem un projecte amb la implicació més gran de persones. Per tant va haver-hi una comissió executiva que és qui d'alguna manera està fent el seguiment del projecte, que és una comissió plural, el Consell de Cultura, que és d'on va nàixer el procés, i després tenim el grup de voluntaris i voluntàries, que són les que ajuden a dur a terme la realització de les activitats. Són les persones que des de desembre estan fent que les activitats siguen viables per a quan es puguen dur a terme.

- Què representa per al món de la Cultura que Bocairent

tinga aquest càrrec durant el 2021?

Nosaltres valorem que és un reconeixement del treball cultural que s'ha fet al poble, que s'ha fet des de tots els agents culturals, el teixit associatiu, l'Ajuntament, les persones a títol individual, però també un reconeixement a la riquesa cultural del poble al llarg de tota la seua història, i també representa una oportunitat, ja que nosaltres hem plantejat les iniciatives com una oportunitat de consolidar activitats que ja duem a terme en els últims anys, amb el parèntesi de la Covid, però també l'oportunitat de posar en marxa algunes iniciatives que perduren més enllà de la Capitalitat Cultural. I és un repte que les iniciatives que duguem a terme enguany tinguen continuïtat més enllà de la mateixa Capitalitat.

- I quines podrien ser algunes d'aquestes noves iniciatives?

En aquests moments estem treballant, acabant de tancar algunes idees, però, per exemple es vol posar en marxa una con-

“Aquestes iniciatives que anirem sumant al llarg de l'any tindrien la voluntat de durar més enllà de la convocatòria actual, i que en el futur, cada any, o cada dos anys, poguérem també tindre lloc a Bocairent”

al valor de la Cultura, i per tant a la riquesa patrimonial i a la riquesa històrica, a les oportunitats de Bocairent com a espai de creació. Nosaltres enguany, quan les circumstàncies milloren, volem centrar la difusió de Bocairent a través del valor que aporta la Capitalitat Cultural. Aleshores, el valor de dinamisme, de creativitat, d'un passat molt ric, serà la campanya de difusió en l'àmbit turístic i fora del poble anirà enfocada a valorar la capitalitat Cultural.

“Volem centrar la difusió de Bocairent a través del valor que aporta la Capitalitat Cultural”

“El valor de dinamisme, de creativitat, d'un passat molt ric, serà la campanya de difusió en l'àmbit turístic i fora del poble anirà enfocada a valorar la capitalitat Cultural.”

- Deixant un poc de costat la Capitalitat, i parlant sobre altres temes d'actualitat. Quina és la situació ara mateix de la pandèmia en Bocairent?

En aquests moments que estem parlant, la situació és positiva, no hi ha cap cas actiu, però sí que és de veres que encara que la situació és positiva, cal gestionar-la amb moltíssima prudència, perquè tenim el referent dels mesos de gener i febrer que van ser molt complicats al poble, per tant, hem de ser tots molt prudents i responsables i així poder continuar tenint aquesta situació d'estabilització de la no incidència de la Covid, que paral·lel amb el procés de vacunació que va avançant, han de marcar un poc el camí de la normalitat.

- Per a pal·liar els efectes de la Covid, en tot el territori Valencià s'està treballant en la gestió de les Ajudes Parèntesi. Com s'està treballant aquesta subvenció en la localitat?

vocatòria d'un premi d'investigació local, es vol posar en marxa una residència temporal d'artistes convidats, també dur a terme unes jornades d'arqueologia. Aquestes iniciatives que anirem sumant al llarg de l'any tindrien la voluntat de durar més enllà de la convocatòria actual, i que en el futur, cada any, o cada dos anys, poguérem també tindre lloc a Bocairent.

- Més en general, quins beneficis econòmics pot tindre la Capitalitat Cultural per a Bocairent?

És una oportunitat de difondre Bocairent i d'afegir eixa difusió

- Per a quan són els pròxims esdeveniments que estan programats?

Si les circumstàncies ho permeten, seria la segona quinzena de març, quan començaria amb una presentació de la Capitalitat en clau local, perquè ja es va fer la presentació institucional a València, juntament amb Alcoi, però aquesta seria una presentació en l'àmbit local que seria la que marcaria l'arranque. Després al mes d'abril, on habitualment fem activitats vinculades als llibres i la literatura, seria ja la primera programació que intentaríem dur a terme.

Ja vam aprovar les bases, i estem pendents de la publicació en el BOP per a poder aplicar de manera immediata eixes ajudes. Nosaltres hem optat per un termini de sol·licitud curt, per tal de poder articular el pagament de manera immediata, i prèviament, com som coneixedors de què hem deixat un termini de presentació curt per tal d'agilitzar el procés, hem anat fent reunions informatives amb els sectors, per tal de garantir que tinguen clar tot el procés, la documentació que s'ha de presentar, els requisits que vam exigir, i que en eixe procés de presentació que serà només de 10 dies hàbils puga fer-se sense cap incidència.

Belén Rivas./

Parlem amb Xavier Molina, Alcalde de Bocairent

La ciutat de Bocairent ostenta durant aquest 2021 el càrrec de Capitalitat Cultural, en un any en el qual possiblement la Cultura està sofrint una situació difícil.

El seu alcalde, Xavier Molina, ens explica com estan organitzant-se per a aprofitar al màxim aquest títol.

Xavier Molina valora positivament la concessió de la Capitalitat Cultural a Bocairent./

El mestre jubilat Joan Cogollos rep el suport d’Esquerra Unida a Gandia

BR | Gandia./ En l’any 2018, l’activista de Gandia, Joan Cogollos, un jubilat d’uns 75 anys, va participar en una protesta pacífica contra un desnonament que es va produir a Oliva en el qual deixaven sense llar a una família amb quatre menors.

Un dels agents de Policia que va participar va denunciar a Cogollos per una presumpta agressió que va fer que aquest es lesionara.

Durant el matí del 8 de febrer d’aquest 2021 s’hi havia de celebrar el judici, però s’ha ajornat a desembre.

En aquests anys molts han mostrat el seu suport a aquest home, i inclús es va crear el hashtag #jotambésócJoan.

Ara, Esquerra Unida del País Valencià ha volgut mostrar el seu suport a Joan Cogollos en una roda de premsa, en la que ha participat Estefania Blanes, diputada a les Corts, i el coordinador lo-

cal, Nahuel González. Blanes ha manifestat que: “Per a EUPV és importantíssima la lluita dels moviments socials, i en aquest cas l’exemple d’una persona com Joan Cogollos compromesa amb els que més patei-

xen”

A més han oferit a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) les “ferramentes que disposem com el Grup Parlamentari d’Unides Podem-EUPV per presentar qualsevol iniciativa així

Vol convertir l’Alqueria de la Torre dels Pares en un espai sostenible

També es recuperarà una part del jardí per a convertir-lo en un lloc atractiu

BR | Gandia./ Alicia Izquierdo, regidora d’Agricultura de l’Ajuntament de Gandia, ha anunciat que va a posar-se en marxa el projecte de recuperació agrícola de l’Alqueria de la Torre dels Pares, un patrimoni de la localitat que és declarat com a Bé d’Interés Cultural.

Izquierdo ha explicat que aquest pla de recuperació consisteix en un programa d’accions mitjançant les quals es pretén convertir aquest patrimoni en un espai agrícola i cultural sostenible de referència per a la ciutadania: “volem fer visites escolars, de la ciutadania en general, i ser un punt de referència del que és l’agricultura valenciana, però l’agricultura sobretot des de l’àmbit de la sostenibilitat, és a dir, l’agricultura ecològica. I també, conéixer, la història del procediment que ha sigut l’agricultura i conreu al llarg de la història del territori valencià”.

El projecte s’ha iniciat amb la preparació de la terra situada enfront de la Torre, on es replantaran totes les varietats de taronges i altres cítrics, perquè la gent puga visitar i conéixer l’agricultura autòctona.

A més, també es recuperarà una part del jardí de l’alqueria per a convertirlo en un espai atractiu “on poder esmorzar, vindre amb la família i passar el dia”, i s’habilitarà una col·lecció de fruiters en la part posterior de l’edifica-

ció amb l’objectiu de mantenir les varietats que encara s’hi conserven.

La regidora ha destacat que una de les parts més ambicioses del projecte és la instal·lació d’un viver d’empreses agrícoles i una zona de microramaderia per tal de reviure les pràctiques rurals de forma sostenible: “El que estem pensant és donar un futur als joves i les joves que vulguen dedicar-se al camp i a la terra des de el vessant de l’agricultura i la ramaderia ecològica.”

com sumar-nos a les que actualment estan en marxa”.

Nahuel González, ha explicat que: “l’assemblea local d’Esquerra Unida ha manifestat el suport incondicional a Joan Cogollos”.

‘El port de Forges’a La Casa de Cultura

L'exposició d'unes 200 vinyetes de l'humorista gràfic Antonio Fraguas, Forges, es podrà visitar a la capital de La Safor fins al dia 28 de març

BR | Gandia./ La Casa de Cultura Marqués González de Quirós de Gandia acull l’humor, enginy i l’actualitat de les 200 vinyetes que formen part de l’exposició ‘El port de Forges’. Obres que fan descobrir el recorregut de l’humorista gràfic Antonio Fraguas, Forges, i fa que l’espectador reflexione sobre temes que continuen estant en el nostre dia a dia.

L’exposició està organitzada per l’Autoritat Portuària de València (APV),

en col·laboració amb l’Institut Quevedo de les Arts de l’Humor de la Universitat d’Alcalá de Henares i el departament de Cultura de l’Ajuntament de Gandia, i es podrà visitar fins al dia 28 de març.

La mostra recull a manera de retrospectiva els canvis i transformacions econòmiques i socials viscuts a Espanya en els últims 50 anys a través dels personatges creats per l’humorista gràfic Antonio Fraguas, Forges.

Acolliment a les mascotes de les víctimes de violència masclista

BR | Gandia./ El projecte de l’Associació ‘Patitas casas de acogida’, VIOMASC té un caràcter solidari, i s’ha implantat a Gandia, perquè segons ha explicat la regidora d’Igualtat, Juana Navarro, hi ha “un 30% de dones víctimes de violència de gener que tenen animals de companyia. Per aquesta raó, és important crear una xarxa d’espais segurs per als animals que en moltes ocasions també són víctimes del maltractament de l’agressor, qui pot agredir i fins i tot assassinar a les mascotes per a danyar a la seua parella o exparella”.

Aquestes acollides seran temporals dirigides a les víctimes que hagen d’abandonar temporalment el seu lloc de residència.

Encontre virtual sobre la vacunació massiva

Ximo Puig parla amb els alcaldes i alcaldesses dels municipis de més de 50.000 habitants

BR | Gandia./ L’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, ha participat en una videoconferència amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, el secretari autonòmic de Promoció Institucional i Cohesió Territorial, Alfred Boix, els 16 alcaldes i alcaldesses dels municipis de més de 50.000 habitants del País Valencià, i el president de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, per tal de tractar el pla de la vacunació massiva.

Ximo Puig ha explicat que es preveu un escenari en el qual es puguen administrar 400.000 dosis setmanals, una xifra que s’ajustarà als subministraments definitius, i està previst a més, que es duga a terme aquesta vacunació en 161 municipis del País Valencià.

Diana Morant, alcaldessa de Gandia, ha declarat que està “a disposició de la Generalitat per a coordinar-se en tot allò que siga necessari i avançar quant més prompte millor en l’esperat procés de vacunació”.

L’home de 75 anys havia de ser jutjat per presumpta agressió a un agent de Policia en un desnonament

Torre dels Pares. Foto Àlex Oltra./

Integrants d’EU en suport a Joan Cogollos. Foto Jordi Estevan./

Visita de l’alcaldessa a la mostra de Forges./

Senten les bases per culminar la històrica concentració parcel·lària de Pego-Oliva

BR | Oliva./ L’alcalde d’Oliva, David González, i els regidors d’Agricultura i Turisme, Miguel Doménech Joaquin Calafat, s’ha reunit amb el secretari autonòmic d’Agricultura, Roger Llanes, i amb el director general d’Agricultura, Antoni Quintana, i l’alcalde de Pego, Enrique Moll, per tal de parlar sobre el document que tindrà les bases per culminar la històrica concentració parcel·lària de la Marjal d’aquestes dos localitats.

Els treballs per elaborar aquestes bases van començar en març de 2019 i s’han centrat en una tasca d’investigació dirigida a aclarir la propietat d’aquestes parcel·les, obrint la porta a finalitzar aquest llarg procés que es va iniciar ja fa 50 anys, i que s’ha vist sotmés a múltiples avatars.

Aquest procés permetrà aclarir la propietat de les parcel·les, reordenar el cultiu de l’arròs en el marc del

Parc Natural, així com la zona de màxima protecció, i dur a terme inversions semblants a altres zones humides que el facen valdre i milloren l’experiència dels visitants.

Afectarà al voltant de 880 hectàrees, en les quals hi ha 916 propietaris. Molts d’ells tenen els seus terrenys en zona del parc protegit, unes 400 hectà-

rees, de les quals, la Generalitat ja té en propietat al voltant de 170. Les 230 restants les haurà d’adquirir durant els pròxims 3 anys, el termini estimat per a finalitzar el projecte.

Des de la Conselleria d’Agricultura contemplen diverses opcions com la permuta de terrenys, és a dir, el propietari intercanvia un terreny d’aquesta

Oliva commemorarà virtualment el Dia Internacional de la Dona

Des de la regidoria d'Igualtat i Diversitat de l'Ajuntament de la localitat, conviden a tota la ciutadania a participar en aquesta activitat que tindrà lloc a les 19h del dilluns 8 de març

BR | Oliva./ La regidoria d’Igualtat i Diversitat de l’Ajuntament d’Oliva, encapçalada per Anna Mena, han organitzat una commemoració virtual del Dia Internacional de la Dona, a la que volen convidar a tota la ciutadania a participar.

Amb aquesta activitat es volen reivindicar els drets i lluitar contra les desigualtats que encara existeixen a la nostra societat, però, per culpa de la pandèmia, no és possible realitzar els actes com altres anys, així que, des d’aquesta regidoria, es realitzarà un acte online, que tindrà lloc el dilluns 8 de març a les 19h, i es podrà seguir a través del Facebook de l’Ajuntament d’Oliva. En aquest acte es llegirà un manifest com es fa any rere any.

Per a participar plenament en aquesta commemoració, l’Ajuntament indica que s’ha de seguir quatre passos. El primer

d’ells és que a partir de l’1 de març tots aquells que vulguen formar part d’aquesta lluita, poden decorar el seu balcó o finestra amb un mocador, una tela, o una peça de roba de color violeta, després s’haurà de fer una fotografia i pujar-la el dia 8 de març a Facebook, amb els hashtags #OlivaÉsVioleta #8M, i amb alguna frase que simbolitze

aquest dia. Aquest mateix dia a les 19h es farà una lectura del manifest en la pàgina de Facebook del consistori.

Des de la regidoria d’Igualtat i Diversitat volen la participació de la ciutadania i que: “omplim entre totes i tots, les xarxes socials d’igualtat”, amb el lema: “Fem del nostre municipi una ciutat violeta!”.

zona de protecció, per un altre en zona de cultiu que és propietat de la Generalitat. També es preveu la compra de terrenys per part del Consell, una iniciativa que començarà en aquest 2021, i que, segons ha confirmat el secretari autonòmic, Roger Llanes, “hi ha una partida de 300.000 euros per a iniciar aquest procés”.

Taller Formatiu sobre la gestió d’associacions

Aquest taller està dins del tercer cicle Provincial de Jornades sobre Emprenedoria Social, i està dirigit per a gerents i membres d'associacions

BR | Oliva./ La regidoria de Participació Ciutadana de l’Ajuntament d’Oliva, juntament amb la Universitat de València i la Diputació de València, s’ha unit per a dur a terme un dels tallers formatius sobre gestió d’associacions del tercer cicle Provincial de Jornades sobre Emprenedoria Social, que està dirigit per a gerents i membres d’associacions.

La jornada està emmarcada dins d’un programa formatiu molt ampli que abasteix totes les àrees de l’emprenedoria social, des del moviment associatiu fins a les formes empresarials cooperatives i de desenvolupament social.

Aquestes jornades tindran lloc al Centre Polivalent d’Oliva i està previst que es puguen fer el dia 6 de maig de 2021 de 17.00h a 20.30h.

El cicle complet està organitzat per l’Aula Empre-

social de la Universitat de València, en col·laboració amb la Diputació de València.

Josep Escrivà, regidor de Participació Ciutadana de l’Ajuntament d’Oliva, ha convidat a les associacions de la Safor a participar. A més, també ha valorat positivament que aquests tallers es duguen a terme en la seua localitat, ja que: “apropa la formació d’alta qualitat al ric teixit associatiu d’Oliva”.

‘Súbditos de la inocencia’ la primera novel·la de Paula Bernabeu

Aquesta nova escriptora de vint-i-sis anys, afirma que encara té “molt de camí per recórrer”

Les obres de Santa Llúcia s’executen en temps rècord

BR | Oliva./ Les obres de restitució del col·lector residual i de remodelació de Santa Llúcia s’han executat en temps rècord i han suposat un impacte mínim per al casc antic d’Oliva.

Les obres van començar al carrer Santa Llúcia de remodelació i restauració de la calçada, i de restitució parcial del col·lector d’aigües residuals de la zona. L’actuació que venia avalada per la demanda dels tècnics municipals del consistori oliver, s’ha executat en apenes uns dies.

L’objectiu d’aquesta obra ha sigut donar resposta al veïnat del barri de les seues demandes sobre les filtracions d’aigua al mur de la Plaça de Sant Roc.

BR | Oliva./ L’olivera Paula Bernabeu ha publicat la seua primera novel·la titulada ‘Súbditos de la inocencia’, en la qual es barreja el terror amb el desig, i la confiança amb la traïció, en un llibre carregat d’enigmes. La seua història es desenvolupa en un barri de València, quan la seua protagonista, Adriana rep una nota anònima. Pocs dies després ha de fer front a un crim que canviarà la seua vida.

Aquesta nova escriptora de vint-i-sis anys, afirma que encara té “molt de camí per recórrer”, però que també compta amb “moltes ganes per complir els seus somnis”. Encara que és Graduada en Administració i Direcció d’Empreses, i treballa com a professora interina de Formació Professional, compagina la seua passió per la lectura i l’escriptura. En 2017 va començar a desenvolupar

la història, que ara s’ha traduït en una novel·la que ja està publicada.

Com ella mateixa explica sobre el procés de traure aquest llibre: “El personatge d’Adriana i els misteris que l’envolten ja tenen diversos anys de vida, però ha sigut haver de treballar uns mesos lluny de casa el que m’ha donat els moments d’inspiració i tranquil·litat necessaris per a acabar el que és per a mi un dels projectes de la meua vida”.

Aquest document obri la porta a la culminació d'un llarg procés que es va iniciar fa 50 anys

Visita a la zona de la Marjal entre les dues poblacions./

Propostes online per celebrar el Dia de la Dona a Oliva./

El regidor, Josep Escrivà./

VOLS

Serveis &Treballs

GENERALS

- Se ofrece ayudante de cocina para cualquier oferta, limpieza de cristales, limpieza general, reponedor, ay de cocina. Experiencia y vehículo propio. R: 678 052 407 Jaime.

< Se ofrece chico para arreglos en general: pintura, bricolaje, montaje de muebles, etc. Precios económicos. R: 600 717 491 Pablo.

- Se ofrece mujer para trabajar en cualquier oferta laboral como interna o externa. Con disponibilidad. R: 632 61 92 10/ 620 63 83 31.

- Se ofrece chico como ay. de cocina y limpieza de salones, bares, restaurantes... para cualquier oferta laboral. R: 643 211 190.

ADMINISTRACIÓ

< Se ofrece administrativa seria y responsable com mucha experiencia para llevar contabilidad de empresas por horas o media jornada. R: 634 409 978 tardes.

COMERÇ

- Se ofrece chica como dependienta, camarera o en comercio. R: 607 092 506.

- Se ofrece chica como dependienta, camarera, reponedora o para cualquier oferta. R: 643 211 190 Fátima.

< Se ofrece chica para dependienta, trabajos textil o limpieza. R: 633 068 537 Esmeralda.

HOSTALERIA

- Se ofrece chica como camarera, cuidado personas mayores o para cualquier oferta, con experiencia. R: 617 280 991.

< Se ofrece camarero de 30 años con experiencia en el sector hostelero. R: 642 95 39 30/ 634 25 52 66.

REFORMES i CONSTRUCCIÓ

< Se ofrece chico para pintar

Anuncis Classificats

pisos, fachadas, garaje, presupuestos sin compromiso R: 682 67 56 89.

- Se ofrece chico para trabajar en obra o pintar para la comarca, con experiencia. R: 675 67 64 85.

SERVEI DOMÈSTIC

- Se ofrece persona para cuidar niños o personas mayores o para limpieza del hogar. Tere. R: 618 03 50 35.

- Se ofrece chica para limpieza, hosteleria o cuiddo de mayores. Tere. R: 642 024 998.

- Se ofrece señora para el cuidado de mayores y niños o limpieza en general, con recomendaciones. Seria y responsable. R: 688 465 514 Inés.

< Se ofrece chica responsable para tabajar en cuidado de niños, mayores o personas en-

fermas, dia y noche, también para trabajo en hosteleria, don de gentes. R: 642 024 998 Amalia.

- Se ofrece señora para limpieza, cuidado de personas mayores, o cualquier oferta laboral, responsable y trabajadora. R: 642 303 358 Antonia.

- Se ofrece señora para limpieza en general por horas. R: 650 725 093.

- Se ofrece pareja para cuidar casita o masia, también cuidado de personas, por horas o internos. R: 633 782 733.

ALTRES

- Agente fotógrafo busca modelos con o sin experiencia de 18 a 55 años. R: 608 06 05 94.

- S'ofereix xic amb 19 anys com a ajudant de perruqueria

amb 2 anys de titulació en perruqueria i estètica. R: 690 380 507.

- Se ofrece señora para trabajar como conserje o recepcionista, limpieza en clínicas u oficinas y para compañia de mayores, experiencia. R: 695 552 346.

SERVEI ASSISTENCIAL

- Se ofrece chica rsponsable con mucha experiencia para el cuidado de niños, de lunes a viernes. R: 601 255 818 Corina.

- Se ofrece señora rsponsable y seria con mucha experiencia para el cuidado de personas mayores, de lunes a viernes. R: 601 255 818 Corina.

< Se ofrece chica para el cuidado de personas mayores,

interna. R: 642 926 802.

- Se ofrece mujer para el cuidado de personas mayores, niños o limpieza, cualquier oferta laboral. R: 658 084 537.

- Se ofrece chica para cualquier oferta laboral, cuidado personas mayores casa u hospitales, niños, limpieza, Interna, externa o por horas. R: 671 399 635 Marcela.

- Se ofrece chica como interna para el cuidado de personas mayores o cualquier

oferta laboral, experiencia. R: 688 379 453.

CLASSES PARTICULARS

- Se ofrece persona para conversación en francés nativo. R: 625 38 46 00.

< Se ofrece licenciada para dar clases de inglés, de todos los niveles A2,B1,B2 y C1 y primaria, secundaria y bachiller. R: 677 36 75 03.

-Se ofrece licenciada para dar clases de primaria de todas las asignaturas y de se-

cundaria lengua, valenciano, geografía e historia. R: 677 36 75 03.

< Se ofrece profesora con experiéncia para dar clases de inglés, matemáticas, química o repaso general. R: 619 623 458.

DEMANDES

- Es necessiten soldadors amb experiència. Remitir CV: empleoenalcoy@gmail.com

Temps Lliure &Festers

TRAGES FESTES i FILAES

- Vendo traje de ligero para niño de 8 a 10 años, completo con bolsa y metales y traje para adulto. Precio a convenir. R: 620 445 515.

- Vendo traje de la filà Muntanyesos de la talla 1012 años. Precio a convenir. R: 676 463 218.

- Vendo trajes de Abencerraje completos, para adulto XXL, adolescente y niño. R: 616 182 445.

- Vendo traje de Abencerraje completo para adulto. P: 300€. R: 617 902 255.

- Vendo traje de Mozárabe para adulto, talla 46, completo sin casco ni capa. R: 630 147 439.

CÀMPING i CARAVANES

-Vendo caravana Rolleraloma 435F con avance y accesorios. R: 639 009 118.

- Vendo carro convertible estilo paraguas con tienda

Terrenys &Immobles

PISOS

- Vendo piso-entresuelo en c/ Tossal 40 de Alcoi, 59m2 de vivienda, 14m2 de terraza y comunicado con semisotano de 101m2, perfecto para duplex, También dispone de trastero bajo cubierta, pack indivisible. R: 630 147 439.

-Vendo 3ºpiso en c/ Entença, comedor, 4 habitaciones, 2 baños, cocina, vestidor, amueblado. R: 658 990 989.

<Vendo 2ºpiso en c/ Gabriel Miró con ascensor, 3 habitaciones, 2 baños, cocina. Galeria, despensa, 2 balcones grandes a la calle, todo exterior. 140m2. Económico. R: 607 056 900 Carlos.

PISOS LLOGUER

- Busco piso en alquiler sin muebles por la zona Centro o Santa Rosa de Alcoi. R: 639 90 00 39.

< Alquilo estudio/loft en Calle Entenza. Amueblado y económico. R: 658 08 37 78.

- Alquilo estudio en Plaza España. P: 320 €. R: 605 01 95 48.

PISOS COMPARTITS

- Alquilo dos habitaciones

Combicamp, fabricado en Dinamarca, con arcón, rueda de recambio y toldo, excelentes condiciones. R: 689 510 449.

OCI JOGUETS

- Vendo futbolín 4 patas convertible en mesa de Pingpong y otros juegos, como nuevo. R: 678 101 020.

< Vendo mesa de pinpon grande. R: 658 575 238 / 96 554 52 16.

MATERIAL ESPORTIU

- Vendo bicicleta estática con muchos extras marca Proaction. En buen estado. P: 60 euros. R: 635 259 881.

< Vendo bicicleta estática Trakaction, muchos indicadores, buen estado. P: 80 €. R: 635 259 881.

BICICLETES

- Vendo bicicleta Konnor. En buen estado. P: 60 euros. 635 259 881.

CURSOS-LLIBRES-REVISTES

- Compro libro História del Alcoyano Tomo 3. R: 655 199 666.

COL·LECCIONISME i ANTIGUITATS

en la Plaza de España en el Centro. R: 640 27 56 46.

- Alquilo habitación en c/Entenza. P: 150 E. R: 652 848 504.

CASES

- Alquilo local de 100m2 para oficina, con 1 aseo y puerta exterior en Plaza la Font. P: 190 €. R: 646 81 44 93.

< Vendo casa unifamiliar de 100m2 con 4 dormitorios, cocina, comedor con aire acondicionado y 1 baño. R: 607 46 0906. Rogelio.

CASES DE CAMP i XALETS

- Vendo casita entre Muro y Benimarfull, 180m2 habitables, agua, luz, terraza y barbacoa. R: 600 384 715.

< Vendo casa rural en Vall d’Ebo de 130m2 con 6 parcelas incñuídas (oliveras y almendros), entre 15.00020.000 m2 de terreno y valorado todo por 46.000 € R: 671 11 98 47. Valerio o Loli.

TERRENYS

- Vendo/ alquilo terreno en la urbanización del Sargento de 2.500m2 vallado, con agua y luz y caravana. Precio a convenir. R: 666 75 62 10.

LOCALS

- Vendo planta baja de 500m2, con salida de emer-

- Compro tebeos antiguos años 40-65. R: 722 341 776.

- Vendo muñeca Rosaura. R: 608 205 942.

- Vendo 1 Belén completo. R: 608 205 942.

< Compro tren de juguete Rico 1.000 + vagones. R: 655 199 666.

ANIMALS i ACCESSORIS

- Vendo 2 monturas de caballo, espuelas, bocaos, pechos petrales, varitas. R: 680 36 03 85. Enrique.

- Vendo jaula para animales. R: 633 507 624.

PLANTES

< Vendo tinajas de aceite para jardin y objetos anti-

guos. R: 627 700 721.

- Vendo bonsais y prebonsai. R: 687 887 046.

FOTOGRAFIA i VÍDEO

- Vendo cámara Cannon EOS Mark II 35.000 disparos y 2 baterias. P: 950 E. R: 617 889 819.

MÚSICA, HI-FI

- Vendo altavoz, amplificador. R: 669 71 09 54.

< Vendo minicadena Aiwa mod. NSK550, 2 altavoces, a estrnar: P: 60 E.R: 659 559 010.

DISCOS-PEL·LÍCULES-DVD-CD’S

- Vendo muchos DVDS, UHS de películas antiguas y colecciones de libros de historia universal, national geo-

grafic, … R: 635 25 98 81.

- Vendo discos de vinilo R: 680 557 565.

INFORMÀTICA

- Vendo tablet Huawei T310/4G con poco uso, regalo teclado. P: 150 E. R: 661 762 901.

< Vendo ordenador de mesa . P: 80 €. R: 635 25 98 81.

-Vendo ordenador portátil 465 gb, dvd, rw (D). Sistema windows HD color: P: 200€. R: 693 56 25 10.

VIDEOCONSOLES

- Vendo mandos de juego para ordenador y un CD Rom de Play Station. P: 20 E. R: 660 159 198.

T.V.-VÍDEO-DVD

- Vendo TV 24” Sony. P: 250 E. R: 96 633 62 97.

TELEFONIA-GPS

- Vendo teléfono inalámbrico. P: 20 E. R: 627 700 721.

INSTRUMENTS

- Vendo bandurria nueva con sonido especial y perfecto. R: 966 109 538.

- Vendo órgano casio con patas. P: 120€. R: 660 35 94 47.

<Vendo bateria completa musical totalmente nueva. Económica. R: 96 651 70 77.

RADIO AFICIONATS

- Vendo walkie-talkie nue-

vos, de 6km. P: 20 E. R: 677 167 134.

REPRODUCCIÓ

- Vendo máquina de escribir. R: 669 71 09 54.

- Vendo máquina de escribir. R: 608 205 942.

REGALS-CRIDES-EXTRAVIAMENTS

- A San Judas Tadeo reza 9 Ave Marias durante 9 dias, pide tres deseos, uno de negocios y 2 imposibles. Al noveno dia publica este anuncio se cumplirá aunque no lo creas. DPD

NO CLASSIFICABLES

- Vendo tubos de PVC de 25 cm de diámetro y várias válvulas de bronce. R: 96 651 67 82.

- Vendo tres escopetas económicas: 1 Franchi repetidora, 1 Superpuesta Lamber y 1Paralela Victor Sarrasqueta con pletina entera. R: 675 234 519.

SALUT i BELLESA

- Vendo aparato de presoterapia nuevo, con 2 perneras, aparato punciones, faja... costó 2.500 E. P: 1.300 E . R: 661 762 901.

< Vendo carro con silla para persona mayor. P: 60 E. R: 625 415 449.

< Vendo Scooter mobil, 4 ruedas, se puede regular velocidad. R: 661 088 171.

gencia, oficinas y cuarto de baño adaptado. R: 659 07 24 01.

- Vendo local en crta. Molinar, 2 bajo, con 116m2, piso de gres y aseo nuevo.P: 25.000 €. R: 609 62 93 55.

OFICINES

(1) Alquilo oficina en zona Alameda con opción garaje, económico. R: 656 827 818 Victor.

TRASPASSOS

-Vendo restaurante casino Benilloba compuesto de tres plantas de 200m cada uno, reformado y listo para trabajar. P: a convenir. R: 610 036 985.

- Traspaso papeleria por jubilación. R: 651 444 177.

GUARDAMOBLES

- Alquilo local guardamuebles 100m2 con todos los servicios, en la zona Pla de la Font de Cocentaina. P: 180€. R: 646 814 493.

NAUS INDUSTRIALS

- Alquilo nave de 280 m2 más 30m de patio, con aseo, oficina, luz y agua. En Muro de Alcoi. P: 400 €/mes. R: 610 70 18 21.

apartamento en Campello con 2 habitacio-

nes, salón-comedor, cocina, piscina, jardin comunitario, 2ªlinea de playa. R: 680 172 195.

- Aquilo piso en Campello, urb. completa. Todo el año o larga temporada. R: 96 592 65 92.

PLACES DE GARATGE

- Vendo plaza de garaje en C/ Xixona nº3, Santa Rosa. Precio 8.500 euros. R: 652 59 98 08. Paco.

< Alquilo plaza de garaje en Parking Colon de Alcoi, coche pequeño o moto, económica. R: 653 641 571.

- Vendo 2 plazas de garaje en c/Perú , 63 de Alcoi, mediana y pequeña. R: 635 198 750.

PISOS-CADIRES BALCONS FESTES

Casa&Llar

MOBILIARI

- Vendo habitación de matrimonio en buen estado. R: 696 630 862.

- Vendo sofá de 2 plazas estampado, en buen estado. P: 70 €. R: 639 90 00 39.

MOBLES D’OFICINA COMERÇ

- Vendo dos sillas de oficina en buen estado. P: 40 y 30 €. R: 635 25 98 81.

-Vendo mesa de oficina con cristal y las patas metálicas de 80X160C,. P: 70€. R: 675 60 19 46.

DECORACIÓ

- Vendo cuadros artísticos. R: 626 58 47 14.

-Vendo dos espejos uno cuadrado y otro ovalado dorados. P: 30 € y 40 €. R: 646 08 75 35/ 96 633 35 66.

Rodes &Motor

TURISMES

- Vendo Skoda fabia con 170.000 km, con itv pasada y recién cambiadas las ruedas. 1.200 motor y con 15 años. P: 2.300 €. R: 667 58 16 93.

< Vendo volkswagen passat gris plata. P: 1.000 € R: 694 449 801.

- Vendo BMW 318 TDI, económico. R: 642 953 930.

- Vendo Seat Ibiza 190 con las ruedas cambiadas recientemente, en buen estado, ITV y seguro en vigor, mejor ver y

contraventana de aluminio de 120 x 100cm. P: 626 485 230.

- Vendo 2 puertas de roble. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80.

- Vendo 3 ventanas, una con marco y las otras dos no. R: 677

probar. P: 900€ R: 628 412 727.

TOT TERRENY

< Vendo nissan patrol 2.8, (A-BV) con AA y CC. P: 900 E neg.R:627 950 589.

INDUSTRIALS

- Vendo 2 cajas de herramientas para maquinaria pesada (camiones, etc). R: 622 494 821.

< Vendo generador diesel Perkings de 7’5kw. P: 1.100 E. R: 661 252 328.

FURGONETES

- Vendo furgoneta Mercedes diesel modificada convertida en volquete. P: 1.200 E. R: 661 252 328.

< Vendo Berlingo de 06’,

76 56 92/ 627 38 15 80.

ELECTRODOMÈSTICS i ACCESSORIS

- Vendo cocina de butano y eléctrica mixta. R: 669 71 09 54.

- Vendo congelador d 1,40 largo y un TV de 21 pulgadas. Económico. R: 642 95 39 30/ 675 23 45 19.

< Vendo 2 neveras, una sin congelador. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80. - Vendo calefactor de baño de 2 tubos. P: 10 €. R: 650 29 14 16/ 622 74 07 63.

- Vendo estufa butano, utilizada solo un invierno: P: 30 € . R: 650 29 14 16/ 622 74 07 63.

SANEJAMENTS

- Vendo fregadero inoxidable 2 senos, 80x 50cm. R: 626 485 230.

< Vendo encimera nueva con 3 fuegos de inducción. P: 150 €. R: 654 50 23 26.

perfecto estado. P: 2.300 E. R: 646 933 958.

TRACTORS i REMOLCS

-Vendo remolque de mula mecánica. R: 642 953 930.

-Vendo cuba de sulfatador de 600l. Y pistolas totalmente reaparadora. R: 642 953 930.

CAMIONS

< Compro encimera y remolque para camion.R:607 321 069.

MOTOS i QUAD

- Vendo moto trial gas-gas, 350cc. R: 642 95 39 30/ 675 23 45 19.

< Vendo Suzuki Intruder 250cc. En perfecto estado, 12000 km con extras. P: 1600€, R: 607 221 257.

- Compro motos de más de 25 años de documentación o sin documentación. R: 652 929 137. José.

NÀUTICA

MAQUINÀRIA

- Vendo máquina de coser. R: 669 71 09 54.

- Vendo máquina de coser Refrey con motor y armario. y máquina de coser antigua Singer. R: 608 205 942.

< Vendo máquina de coser con mueble. R: 680 36 03 85.

-Vendo máquina de punto recto industrial. P: 200€ Bien cuidada. R: 646 08 75 35.

HORÒSCOPS

Àries Àries (Del 21 de març al 20 d'abril): Etapa marcada per l’augment de la paciència. Ets menys reactiu has guanyat en seguretat. Sol i Venus per Casa XII poden portar un amor mig secret i força romàntic.

Taure (Del 21 d'abril al 20 de maig): El sector més beneït ara mateix, és el de l’amistat i dels projectes a futur. Podries iniciar una etapa de formació artística. L’amor es pot trobar en el grup d’amics.

Bessons (Del 21 de maig al 21 de juny): Mercuri ja es troba directe i algunes coses es desencallen. Si tenies pendent una visita a un amic o fins tot, una cita a cegues, en aquests dies us podreu trobar.

Cranc (Del 22 de juny al 21 de juliol): Pots viure situacions dures al teu voltant de persones que passen per experiències límit i et fan pensar sobre el sentit de la vida. Connexió amb una persona estrangera.

Lleó (Del 22 de juliol al 23 d'agost): Repassa bé el correu que s’hagi quedat endarrerit, perquè una informació important es podria haver perdut. Si tens parella, penseu en formalitzar legalment la relació.

Verge (Del 24 d'agost al 23 de setembre): Venus a Casa VII pot portar nous i interessants contactes. Si tens vocació artística o musical i vols exposar la teva obra, amb aquest trànsit, trobes gent més receptiva.

Balança (Del 24 de setembre al 23 d'octubre): Venus transitant per la Casa VI, inclina a trobar solucions i avenços a l’àmbit de la salut i de la feina. Si estàs a l’atur, pot donar-se una bona oportunitat laboral.

Escorpí (Del 24 d'octubre al 22 de novembre): L’aspecte de Mart amb Plutó, et proporciona una dosi extra d’energia, que pots aprofitar per fer el que normalment et fa mandra o bé per enfrontar alguna situació difícil.

Sagitari (Del 23 de novembre al 21 de desembre): Venus transitant per Casa IV, pot portar una bonica trobada familiar i també alguna bona oportunitat en el sector immobiliari. Pots tenir noticies d’un amor del passat.

Capricorn (Del 22 de desembre al 20 de gener): Amb el Sol, Venus i Neptú per la Casa III, augmenta el teu bon humor i la inspiració. Es poden donar idees genials i gaudiràs de les bones converses. Flaixos intuïtius que et faran desconectar.

Aquari (Del 21 de gener al 19 de febrer): Venus fa aparició a la teva Casa II i pots rebre alguna entrada de diners que esperaves. Aquesta posició, també inclina a donar-te alguns plaers i a sortir de compres.

Peixos (Del 20 de febrer al 20 de març): Amb Venus transitant pel teu signe, pots resultar més atraient i l’amor podria trucar a la porta. Com a mínim, pot sorgir un admirador amb qui passar una bona vetllada.

Herbes remeieres

per Ferran Albors

FLEIX

-Fraxinus Oxicarpa(Freix, Fleix, fresno)

Floració a la primavera. Es recol·lecta als mesos de maig i juny. Les virtuts més importants d'aquesta planta són les antireumàtiques i les antiartrítiques.

El meu company de marxes, Paquito Campaneta, em deia que quan estava a la serra amb el bestiar, doblegava les vares rectes de fleix per la punta i les lligava amb un pot per a fer-los la corba. Les deixava durant bastant temps perquè agafaren la forma del mànec del bastó, i després els tallava de llarg per a donar-li la forma definitiva.

També els llenyataires que anaven per la serra, per a arreplegar la llenya per al foc del forn, usaven vares de fleix per a conduir els animals de càrrega, perquè anaren més lleugers i no es retardaren pel camí.

Des d'ací els done el meu reconeixement sincer i una gran admiració a aquells llenyataires que sempre han estat lluitant en aquest treball difícil que ha sigut mantenir les serres netes i ajudar a la sostenibilitat del medi natural.

REMEI CASOLÀ:

Es prenen infusions de les fulles per al mal de reuma i l'artritis.

Nota: en aquest capítol es realitza una descripció de la planta medicinal, com també es relaten receptes i remeis populars que m'han transmès els meus avantpassats, però cal tindre clar que el diagnòstic de les malalties correspon sempre als professionals pertinents.

“ Si jo tenia memòria!” per Àlex Agulló

Exercicis per treballar les nostres capacitats cognitives

Aprofita les hores de bonança del març. Un mes que fa anys ja no és ni tan curt com abril, ni tan llarg com gener. Per què?

• Col·loca les paraules al seu lloc i formaràs tres locucions diferents; però una de les paraules està compartida i apareix a les tres.

NO - NO - ÉS – AIGUA - NO - NI – AMIC. – NI –DEMANA. - TÉ – TÉ – TRAMUNTANA – SANA. –ABRIC – BONA - I - L’HOME – LA – LA – LA - POBRE

> _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _’_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ . > _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _. > _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _.

• Prova de continuar les seriacions. Primer en el paper i després, si pots, de cabet.

>0 – 5 – 15 – 20 – 30 – 35 - ... >0 - 10 - 9 - 19 - 18 - 28 - ... Si arribes al 100 pots parar. O continuar. >. / , / _ / , / . / - / . / , / _ / , / . / - /...

• Ara repetim la darrera activitat amb el cos: . --> patada amb la cama dreta , --> patada amb la cama esquerra _ --> palmada baix - --> palmada dalt

• Completa els quadres posant una paraula en cadascun. Escriu paraules de cinc lletres que porten la lletra A en...

Vinyeta de Manel Fontdevila./ www.amic.media

L’acudit del mes