Revista Festes de Gràcia 2016

F

E

S

T

M A Ó

E

S

2 0 1 6

D

E

SUMARI Festes de Gràcia 2016

04 Els espais de la festa

30 Els protocols

feim el capvespre 08 Què 32 Aquells anys en què... de Gràcia? corregudes 10 Les i els seus Cóssos

34 Joan Orfila, en Yurca

14 La República i les Festes 36 Cartells de les Festes tradició d’enramar 16 La 38 “Va gros” amb Gràcia els carrers

20 Els Pregoners

pomada, beguda 40 La típica de les Festes

maniquí”, la música 24 Vestimenta dels Cavalls 42 “El de les canyes verdes

26 La Romeria de Gràcia 44 La dona a la Festa 1. Autor desconegut. Col·lecció Margarita Caules Ameteller - CIM / 2. Autor desconegut. Fons Fundació Rubió i Tudurí - Andrómaco. CIM / 3. Familia Guash - CIM

Kiko Domínguez Dani Bagur empatic@empatic.es www.empatic.es

Redacció: Edu Cendán Col·laboradors: Arxiu Històric Muncipal de Maó i Biblioteca Pública de Maó Arxiu bibliogràfic: Quadern de Folklore 40 /41 i Quadern de Folklore 84 Fotografia: Estudi foto Hidalgo, Foto Sturla, Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Maó, Arxiu d’Imatge i So de Menorca-CIM Disseny gràfic: Aina Genestar i Jose Morant

Redacció i publicitat: C/ Capifort, 6 - 1r pis 07714 Maó (Menorca) 971 36 07 18 empatic@empatic.es Publicitat: Rocío Rodríguez (696 746 600) - publicidad@empatic.es Depòsit Legal: ME-731/2015

FESTES GRÀCIA 2016

Els ESPAIS de

La FESTA

La fesomia de les festes de la Mare de Déu de Gràcia ha anat canviant durant el segle XX. Algunes tradicions s’han mantingut, altres, en canvi s’han anat perdent amb el temps. Però el que no ha canviat són els espais naturals on es desenvolupa la festa.

Un instant del Jaleo. Imatge: Estudi Foto Hidalgo

4

FESTES GRÀCIA 2016

L

es primeres festes de la Mare de Déu de Gràcia, les de 1890, poc o gens s’assemblen a les celebracions actuals ja que, evidentment, la societat ha canviat bastant des de llavors. El pas del temps ha fet que alguns d’aquells primers actes s’hagin convertit avui en tradicions, altres, en canvi, no van tenir l’èxit esperat i van desaparèixer del programa de festes en algun moment del segle XX. Maó, a més, no ha tingut mai por d’anar assimilant tot allò que, vist en els pobles veïns o vingut directament des de més enfora, ha considerat positiu per engrandir la vistositat i l’opulència dels seus dies grans. Però, a pesar d’aquests canvis, hi ha un esquelet que sempre roman immutable: els seus escenaris. L’Ermita de Gràcia, la plaça de la Conquesta, la Parròquia de Santa Maria i el port no han deixat de ser mai els epicentres de la celebració.

Aquell primer 7 de setembre de 1980, la colcada es reuní a l’Esplanada per davallar fins a l’Ajuntament on s’hi van incorporar el President i la Capellana. Acte seguit es van dirigir a l’Ermita de Gràcia per beneir la nova bandera i fer una missa. La colcada es va dissoldre en arribar de nou a Maó formant-se una altra vegada al capvespre per assistir a les Completes, que van tenir lloc a la parròquia de Santa Maria. A l’endemà, la colcada es reuní per anar al port, on van tenir lloc les

5

FESTES GRÀCIA 2016

Competició de rem al port de Maó. Imatge: Arxiu d’Imatge i So de Menorca - CIM

Castell de focs artificials

corregudes i on el dia anterior s’hi havien realitzat regates a vela i rem.

Així idò tenim que el primer any de celebració, ja uneix els 4 eixos principals, i encara vigents, de la festa.

De l’admiració i veneració del poble maonès envers la Mare de Déu de Gràcia se’n té constància des de fa més de 500 anys. Aquest, junt amb la pèrdua d’interès de les antigues festes, celebrades per Sant Joan, va ser el vertader motiu que provocà el canvi de celebració. L’ermita va ser construïda al segle XV i des de

La colcada a l’Ermita de Gràcia

llavors s’hi feien misses i balls en el seu dia gran. Mai ha perdut el protagonisme i actualment s’hi segueixen celebrant les Completes. La parròquia de Santa Maria ha acollit, des dels inicis de la festa, la celebració de la missa del dia de Gràcia, coneguda com la Missa de Caixers, i la seva situació geogràfica la converteixen en testimoni privilegiat de la festa. La plaça de la Conquesta és el centre neuràlgic de les festes cavalleresques d’avui en dia, allà s’hi celebren els jaleos des de 1962 6

(abans es celebraven a l’Esplanada); també des d’allà es dispara la gran traca que dóna inici als actes de dia 7 i, fins no fa massa, s’hi celebrava també la revetlla. I al port, si bé ja no rep la visita dels cavalls, s’hi segueixen celebrant regates durant els dies previs i s’ha convertit en l’únic escenari dels actes de dia 9, amb balls, revetlles i focs artificials. Així idò, tot i els canvis que han experimentat els programes de festes durant els anys, aquests espais segueixen sent l’esquelet de la festa.

FESTES GRÀCIA 2016

QUÈ FEIM el capvespre de

Gràcia?

Gran Festival Folklòric: Majorettes des Castell, 1973

El paper cada vegada més important que juguen els cavalls en el conjunt de les nostres festes deixa avui en dia poc espai a altres tipus de celebracions o espectacles durant els dies 7 o 8.

L’augment progressiu del nombre de cavallers que participen a la colcada ha fet que el jaleo del migdia s’allargui fins a l’entrada del capvespre, deixant només un petit descans abans de la celebració de les corregudes. La introducció del darrer caragol pel centre del poble i del darrer toc de fabiol a la plaça Constitució fa que la presencia dels cavalls s’allargui fins gairebé les 10 de la nit. Però abans que tots aquests canvis fóssin introduïts es van cercar moltes alternatives per omplir el buit del capvespre de dia 8.

Gran Festival Folklòric: Grup Escocès, 1973.

S

i miram amb deteniment alguns dels programes de festes d’anys passats veurem que el capvespre de Gràcia ha tingut molts protagonistes diferents al llarg del segle XX. En la dècada dels anys 20, per exemple, quan encara no existia el jaleo tal i com el coneixem avui en dia, la colcada es reunia a les 15:30h per fer les corregudes al Cós Nou, a la vegada

Imatges: Arxiu Municipal Ajuntament de Maó

8

Desfila

Berenars de carrer. Dolfo. Col·lecció Tran

que es feien regates de traineres i mariscadores, i les bandes de música feien concerts al “Paseo de la Alameda”. Així idò, la festa s’allunyava del centre de la ciutat i el port esdevenia l’escenari més concurregut. A partir dels anys 40 el futbol va ser el gran protagonista de la tarda del dia 8.

Era tal l’èxit d’aquest esport que fins i tot la colcada assistia al partit que es jugava a l’Estadi Maonès. La celebra-

FESTES GRÀCIA 2016

ada de carrosses, 1973.

nsició a Menorca. Arxiu d’imatge i So de Menorca-CIM

Gran Festival Folklòric, 1973.

Josep Miquel Vidal Hernández. Arxiu d’imatge i So de Menorca-CIM

ció en aquella època de les corregudes al mateix estadi van desviar el focus d’atenció de la festa cap a aquest nou indret. Als anys 70, amb les corregudes ja a l’hipòdrom, es va adoptar la celebració d’una desfilada de carrosses. La iniciativa es va popularitzar ràpidament i va passar a ser l’acte central del capvespre. La cita solia congregar una gran gernació i moltes vegades les carrosses

sortien acompanyades de bandes de música, grups folklòrics i formacions de majorettes. Però, com en altres ocasions, l’interés va anar decaient entre els maoneses, sempre àvids de novetats, i a l’any 1982 van ser definitivament suprimides. El 1983 se va introduir la “Festa de Carrer.” Aquesta proposta del nou govern local diversificaria l’oferta i descentralitzava la festa ja que consistia en una espècie 9

Reina de les Festes: Dolores Fernández Bretón i macers 1973

de gran festival musical dividit en 6 o 7 escenaris diferents segons els estils (infantil a Sa Ravaleta, rock a la Plaça Bastió, folk a la Plaça Colón...).

Els concursos d’higiene infantil, de bellesa, amb l’elecció de la Reina de les festes i, fins i tot, una corrida de toros celebrada el 8 de setembre de 1935 són algunes de les moltes activitats que s’han fet per omplir el buit del capvespre de Gràcia.

FESTES GRÀCIA 2016

Le s

CORREGUDES I E

S

i una cosa diferencia les festes de Gràcia enfront d’altres festes de l’illa, com per exemple les de Sant Joan a Ciutadella, és que Maó no ha tingut mai problemes per anar mudant i adaptant les seves celebracions festives al ritme que la societat del moment marcava. Gràcia, en els

seus 126 anys d’història, està repleta de canvis i modificacions, innovacions que no van tenir èxit i van morir al cap de poc temps, antics costums ja perduts o potser aspectes actuals que no sobreviuran el pas del temps.

Un clar exemple d’aquest canvi i modernització constant el trobam en les corregudes.

10

Les actuals corregudes del Cós de Gàcia van ser recuperades l’any 1990 en el marc de la celebració del centenari de les festes, però en el transcurs dels anys han canviat prou vegades d’ubicació, dia i fesomia.

Per entendre la importància de les corregudes a Maó ens hem de remuntar ja a les antigues celebra-

FESTES GRÀCIA 2016

ELS SEUS CÓSSOS Fotomuntatge amb diverses fotografies. Imatge: Foto Hidalgo, Societat Hípica del Noble Bruto, AISM i Arxiu Municipal Ajuntament de Maó

cions patronals de Sant Joan, quan la colcada maonesa es formava el 23 de juny i baixava en processó fins a l’ermita dels vergers. Aquelles primeres festes s’organitzaven al voltant de tres actes principals: els religiosos, les corregudes de cavalleries i les regates al port, quelcom que ja denota la importància de les corregudes

durant els segles XVIII i XIX. En la memòria del temps es perd el record de quan les corregudes es duien a terme al carrer Bonaire, al bell mig del casc antic de Maó, quelcom que seria completament impensable avui en dia donades les seves reduïdes dimensions. Un tràgic accident succeït en aquell carrer va obligar a cercar-

11

ne una altre ubicació. Les cròniques de 1864 ja parlen de més de 6000 persones reunides al port per assistir a les corregudes. Tal com apunta Bep Portella en el seu llibre sobre Gràcia (Quadern de Foklore 40/41) des del naixement de les noves festes en el seu format actual, a l’any 1890, fins a la Guerra Civil, les corregudes

FESTES GRÀCIA 2016

La Colcada al Cós Nou a principis de s.XX. Imatge: AISM

es celebren al Cós Nou durant el capvespre de Gràcia i constitueixen un gran acte de festa pels maonesos.

Haver de sortir del poble i baixar fins a la ribera nord del port constituia gairebé una espècie de pelegrinatge col·lectiu.

Són aquells uns anys on les corregudes tenen molta més rellevància que la pròpia colcada, que només apareix en les festes en 14 ocasions entre els anys 1890 i 1940.

Amb la postguerra arriba l’estabilització de la colcada, que ja sortirà regularment, i la responsabilitat organitzativa de les corregudes recaurà en la entitat dels “Amigos del Noble Bruto”. Exceptuant l’intent fallit de realitzar les corregudes al carrer J. M. Quadrado, aquestes es celebraran a partir d’ara a l’Estadi Maonès (antic hipòdrom) compartint el capvespre del dia 8 amb el partit de futbol fins a la dècada dels 50.

Durant els anys 60, tornaran esporàdicament al Cós Nou, però

Tot a punt per començar les corregudes al Cós Nou. Imatge: AISM

l’urbanització de la zona i la decaiguda de l’interés les tornaran a portar a l’Estadi Maonès. Després d’intentar convertir Fort de l’Eau en un nou Cós (1971), les corregudes passaran al

“Les actuals corregudes del Cós de Gràcia van ser recuperades l’any 1990 però en el transcurs dels anys han canviat prou vegades d’ubicació, dia i fesomia” nou hipòdrom, a la carretera de Sant Lluís, a tres quilòmetres del centre de la població. Allà es celebraran en la jornada del dia 9, on deixaran de ser un acte popular i moriran definitivament fins a la seva recuperació a l’any del centenari.

12

Avui en dia, la recent revisió dels protocols de les festes, deixa ben clar qui pot i qui no pot participar, i com han de ser les corregudes.

Aquestes han perdut el caràcter competitiu que van mantenir durant molts anys, i actualment se les considera exclusivament com un acte simbòlic i d’exhibició. S’ha de tenir en compte també que es realitzen enmig del Cós de Gràcia, amb abundant presència de públic i sense barreres protectores.

Una altra de les diferències de les actuals corregudes amb les que es realitzaven antigament és que ara són els propis caixers de la colcada els que hi participen. Acabat el jaleo de dia 8 i després d’un merescut descans d’unes hores, la Junta de Caixers i els cavallers del terme de Maó que així ho desitgin, tornen a formar la colcada per emprendre el darrer tram de festa a cavall que tindrà en les corregudes i el darrer toc fabiols els seus actes principals.

FESTES GRÀCIA 2016

Els

toros

la república i les Festes

T

ot i el conegut origen religiós de les nostres festes, l’arribada de la II República a l’any 1931, no va suposar la seva suspensió, però sí que es van introduir alguns canvis evidents. El marcat laïcisme i anticlericalisme de les autoritats de llavors, va obligar a eliminar totes les referències religioses de les festes.

El nom de la festa, per exemple, va deixar de ser de “Fiestas de Nuestra Señora de Gracia” per passar simplement a “Fiestas populares de septiembre” o “Fiestas Mayores”. La

colcada també va desaparèixer (tot i que en els 41 anys anteriors només s’havia reunit 11 vegades). Evidentment es van deixar de celebrar les Completes a l’ermita de Gràcia i la presència de cavalls a la festa es va veure reduïda a les corregudes del Cós Nou. Però el buit deixat pels actes eliminats s’omplirà amb noves activitats, com els gegants i capgrossos (van arribar al 1934 i ja es van quedar per sempre), les curses de bicicletes o inclús una insòlita corrida de toros de la que parlam amb més detall a continuació.

14

Potser un dels capítols més curiosos i estranys en l’afany d’incloure noves activitats a les festes de Gràcia sigui el fet d’arribar-hi a celebrar una corrida de toros. Va ser a l’any 1935, durant el capvespre de dia 8, a la “Plaza de las Arenas de Mahón” i en ella es van torejar i matar 4 braus duits expressament d’una acreditada ramaderia de Madrid. Els toreros van ser Joselito Moreno “Morenito” i el menorquí Alfredo Coll “Calles”. A l’endemà l’espectacle taurí va continuar amb una “Charlotada Nocturna”, una espècie de corrida còmica on els toreros-charlots feien les seves bufonades davant 4 vadells. La iniciativa, tot i l’èxit d’aquell any, no es va tornar a repetir.

FESTES GRÀCIA 2016

LA TRADICIÓ d enramar els

CARRERS Un fet que marca amb tota certesa l’arribada de qualsevol celebració important a un poble o ciutat és la decoració i engalament dels seus carrers principals.

Aquest fet, però, no és només propi de les festes patronals. Els carrers de Maó són enramats, és evident, durant les festes de la Mare de Déu de Gràcia, però també amb l’arribada de les festes nadalenques, el carnaval o, més recentment, amb la celebració primaveral del Maó+Flors. Però tota aquesta decoració festiva no sempre s’ha organitzat de la mateixa manera, i ni les despeses que açò comporta les ha pagat sempre el Consistori. A principis de segle passat eren els pròpis veïns els encarregats d’aquestes tasques.

Carrer des Frares , any 1892 Imatges: Foto Sturla

16

FESTES GRÀCIA 2016

Gran ambientació als carrers de final de s.XIX

Carrer d’Isabel II

E

l Consistori maonès, presidit l’any 1890 per Damiàn Moysi Albertí, va voler que les noves festes de la Mare de Déu de Gràcies lluïssin com mai altra festa havia lluït a Maó. Per aquest motiu es va convidar als veïns del poble a fer un important esforç per vestir els carrers de la manera més vistosa possible. Com dèiem, van ser els propis veïns els que van decorar, i pagar, aquell any la deco-

“L’any 1890 es van enramar una cinquantena de carrers de Maó, però l’any següent només van ser dos”

17

ració dels carrers. Les cròniques ens parlen que en aquell 1890 van ser 50 els carrers enramats. Tal com es pot observar en les fotografies dels carrers des Frares, Isabel II i Sa Raval, l’esment i la dedicació de la gent va ser gran, potser perquè l’Ajuntament havia organitzat un concurs per premiar el carrer més ben decorat.

Sembla ser, però, que el premi no va ser massa gran o l’esforç decoratiu massa important perquè a l’any se-

FESTES GRÀCIA 2016

Sa Raval

Carrer Infanta

güent van ser només dos els carrers enramats durant les festes. Els concursos es van deixar de celebrar i no és ja fins a l’any 1932 quan se’n troba una altra edició. Aquesta, però, tampoc va tenir continuïtat en el temps i, tot i que trobam altres concursos en els anys 1947 i 1952, podem afirmar que aquest és un costum que no va

arribar a arrelar entre les tradicions pròpies de les festes de Gràcia.

Actualment, aquella festa veïnal d’enramar els carrers ha deixat de ser un acte participatiu per passar a ser competència exclusiva dels operaris municipals.

L’Ajuntament és avui qui corre amb les despeses de la decoració i enllu-

18

Sa Raval, 1899

menat del poble i, a part de posar arena als carrers on passaràn els cavalls, instal·la també prop de 35.000 metres de serrells i banderetes.

Potser l’únic costum que es manté viu, i probablement en augment, en aquest aspecte, és la decoració de les façanes particulars amb banderes i canyes verdes.

FESTES GRÀCIA 2016

Els

pregons de

GRÀCIA La balconada de l’Ajuntament de Maó reuneix cada any a una multitud de gent que espera ansiosa l’inici de les festes amb la proclama del pregó.

Aquest acte, relativament recent, s’ha convertit ja en ineludible.

Una gernació omple la Plaça Constitució al pregó de 2002

P

ocs pobles de Menorca tenen en el seu pregó un esdeveniment tant multitudinari i participatiu com Maó. Aquesta part de la festa és relativament nova dintre de la historia de les festes de la Mare de Déu de Gràcia, però durant les dues darreres dècades ha esdevingut ja un acte estimat i ineludible que marca el punt d’inici de les nostres festes.

El primer pregó amb caràcter formal es remunta a l’any 1971 quan Ramón Tejedor va pronunciar la seva proclama de benviguda de la festa dins del Saló d’Actes de l’Ajuntament.

Durant els anys posteriors, el pregó quedà enmarcat dintre del discurs dels Jocs Florals, celebrant-se també a l’interior de la Sala.

Va ser a l’any 1982 quan ja el trobam present oficialment dins del programa de festes. Però si un any marca el Imatge: Arxiu Municipal, Ajuntament de Maó. Pregons.

punt d’inflexió en la celebració del pregó, aquest és probablement el de les festes de 1988. Aquell any, l’expectació aixecada pel discurs que havia de pronunciar el periodista

“La música ha estat un dels denomidadors comuns en els pregons dels últims anys” Iñaki Gabilondo va fer evident que el recolliment i la privadesa de l’interior de l’Ajuntament havien quedat petits davant un acte que cada vegada era seguit per persones. Així idò, a l’any següent, el pregó va sortir a la

20

balconada i es convertí, des d’aquell moment, en un nou i multitudinari preludi de la festa. La periodista Rosa Maria Mateo fou l’encarregada d’estrenar el nou format a l’any 1989 i el cantautor Joan Manel Serrat pronuncià el discurs de 1990, el que conmemorava el centenari de les festes. Serrat, reconegut enamorat de Maó i resident habitual de “s’altra banda” del port, va saber tocar el cor de la gent fent un pregó a ritme de glosa menorquina. Aquell va ser, sens dubte, un dels més emotius i recordats pels maonesos.

En els anys posteriors han estat molts els personatges públics que, des del balcó de la Sala, han encetat les nostres festes. Durant uns anys, a més, es va respectar la llei no escrita d’alternar un personatge illenc, amb un altre personatge “famós” gairebé sempre de fora de l’illa. Així, han fet

FESTES GRÀCIA 2016

El batle Borja Carreras-Moysi i el cantautor Joan Manuel Serrat

Pregó d’Antoni Borràs

21

FESTES GRÀCIA 2016

L’humorista Pepe Rubianes fent el seu pregó

ONA CARBONELL El ciutadellenc Joan Pons abans de fer el pregó al 1991

el pregó alguns cantants com Ana Belén i Víctor Manuel; també actrius i actors com Àngels Gonyalons, Josema Yuste, Santi Millán o el desaparegut Pepe Rubianes; han passat també per la balconada de l’Ayuntament els periodistes Boris Izaguirre o Mercedes Milà, i l’humor dels components de La Trinca i El Tricicle.

Entre els personatges illencs que han pregonat la festa hi ha hagut una mica de tot. Han estat pregoners els esportistes Fernando Rita i Tisi Reynés, també els escriptors Pau Faner o Pedro J.Bosch, gent del carrer i estimada com els germans Gomila, de la barberia... Però si hi ha un element que ha sobresortit sempre per damunt dels altres, aquest és la música.

Res agermana més als menorquins

que les seves cançons, i res emociona tant com sentir a tota una plaça plena de gent cantant a l’uníson.

No és d’extranyar llavors que per la balconada de l’Ajuntament hagin passat gairebé tots els cantants d’arreu de l’illa. Hi ha hagut cantants d’òpera, com els maonesos Lluís Sintes i Antoni Borràs, l’alaiorenc Simón Orfila i el ciutadellenc Joan Pons; compositors i cantants d’havaneres com Tòfol Mus, Los Parranderos, Joana Pons i ses guitarres; entitats dedicades a l’art i la música com l’Orfeó Maonès o La Clota-Groc, els estimats Pinyeta Pinyol o la ballarina Ute Dahl. Tots ells han contribuït a fer que el nostre pregó de les Festes de Gràcia sigui un dels actes més esperats i estimants pels maonesos.

22

La campiona mundial de natació sincronitzada, Ona Carbonell (Barcelona, 1990), serà l’encarregada de realitzar el pregó de les festes d’aquest any. És estiuejant habitual de l’illa des que era petita, concretament d’Es Murtar, on els seus pares hi tenen una caseta des de fa anys.

Medallista olímpica als jocs de Londres 2012 i amb un munt de medalles en campionats europeus i mundials, Carbonell ha participat també als recents Jocs Olímpics de Rio. Tot i que no passa a l’illa tots els dies que voldria, no dubta en proclamar el seu amor per Menorca cada vegada que en té ocasió, tant en entrevistes com en les xarxes socials, on té més de 200.000 seguidors.

FESTES GRÀCIA 2016

VESTIMENTA

EL MIRALL

dels

El mirall que duen tots els cavalls sol ser rodó o en forma d’estrella.

Pot dur també flocs de colors. El caixer batle i la capellana no duen mirall.

CAVALLS Els cavalls, protagonistes absoluts de les nostres festes, tenen també els seus protocols a l’hora d’anar engalants. Ben igual que els caixers, no tots es vesteixen igual.

EL PITRAL

Els pitrals només podran ser de cor, anella, estrella o creu de Malta. A més, el caixer fadrí ha de dur un sobrepitral de vellut negre, amb picarols i l’escut de la ciutat.

la CABEÇADA

La cabeçada dels cavalls ha d’anar guarnida amb flocs de colors a les galteres. Els cavalls de la capellana i el caixer batle aniran sense flocs ni guarniments.

24

FESTES GRÀCIA 2016

la buldrafa

La buldrafa ha de tenir un fons de color honest, preferiblement negre.

La del caixer batle serà la representativa de l’Ajuntament, sobre fons de vellut granat.

la sella

Tots els cavalls de la colcada, sense distincions, han de dur muntura menorquina i el suador només pot ser blanc o negre i sense cap inscripció visible.

la coa

La coa dels cavalls va també adornada amb flocs de colors. Ha d’anar recollida amb una calça, excepte la del caixer batle i la capellana, que van sense recollir.

25

FESTES GRÀCIA 2016

LA ROMERIA de

GRÀCIA A diferència de la majoria de pobles de Menorca, on el sant venerat durant les festes té la seva església dins el recinte urbà, Maó troba l’ermita de la seva patrona fora de la ciutat. L’actual creixement del municipi gairebé ha engolit la petita església dedicada a la Mare de Déu, però en el Maó de 1890, l’ermita quedava encara bastant enfora dels límits del poble. Fins als anys 50, la Colcada visitava l’ermita fins a tres vegades. S’hi feia primer el cant de les Completes durant el capvespre de dia 7, única missa que es manté en l’actualitat, després es tornava a pujar per celebrar la Missa de l’Alba, a primera hora del dia 8 i, finalment, també s’hi celebrava la Benedicció dels premis, on eren beneïdes les canyes i culleretes de plata que es disputaven durant les corregudes.

P

erò els diferents canvis en els esdeveniments de la festa, van fer que la Missa de l’Alba i la Benedicció dels Premis es deixesssin de celebrar. Aquesta pèrdua de protagonisme de l’Ermita, juntament amb la relaxació de la moral cristiana de principis dels anys 60, van dur a les autoritats de llavors a organitzar una 26

romeria popular per venerar la imatge mariana. A pesar de no tenir massa fonament històric i ser una acció poc arrelada en la cultura popular menorquina, la romeria es mantingué entre els anys 1962 i 1976, tot i que mai arribà a consolidar-se en cap moment concret de la festa.

Així trobam que a l’any 1962 es fa el dimarts dia 4, mentre que entre el

FESTES GRÀCIA 2016

Filletes vestides de pageses. Imatge: Dolfo. Col·lecció Transició a Menorca. Arxiu d’Imatge i So de Menorca-CIM

64 i el 68 es farà al matí de dia 8 per portar la imatge des de l’ermita fins a Santa Maria. Tal com apunta Bep Portella en el seu llibre sobre les Festes de Gràcia, l’any 1969 i 1970 la romeria es redueix a una senzilla recepció de la imatge. Entre 1971 i 1974 hi participaran també la colcada, la colcada a l’antiga (una colcada que es celebrà alguns anys

“La romeria es crea com a resposta a la pèrdua de pes de l’ermita dins la festa”

27

però amb vestits de pagesos) i les autoritats del poble. Finalment, els anys 75 i 76 es torna a organitzar el dia 7 per acompanyar la colcada a Completes i s’hi afegeixen els grups folklòrics, les carrosses i la Reina de les festes amb les seves dames d’honor. Però l’arribada de la democràcia va provocar que la romeria es deixàs de fer, i no va

FESTES GRÀCIA 2016

Joves colcant ases i cavalls

Romeria baixant de la plaça Príncep

Romeria durant els anys 70

ser fins a finals dels 90 que no es va reemprendre aquesta tradició. En un primer moment, l’organització va anar a càrrec de l’Associació de Veïns de Sa Raval, tot i que actualment són el Grup Floklòric Es Rebost i el Grup de Cavallers de Maó les entitats que estan al capdavant d’aquesta celeImatge: Arxiu Municipal de Maó

bració. La romeria, que s’ha instaurat ja habitualment en el darrer dissabte abans de les festes, es reuneix a les 5 del capvespre a la plaça Constitució i passa pels carrers de Sant Roc, Sa Raval, Sa Rovellada de Dalt i el Cós de Gràcia. Carros, cabriols, cavalls i ases formen una comitiva encapçalada per 28

les cançons i els balls d’Es Rebost i i els gegants de la ciutat. A més, una gernació cada any més nombrosa s’afegeix espontàneament a una festa que cada vegada és més popular entre els maonesos i que acaba amb una gran ofrena floral als peus de la Verge, que espera al pati de l’Ermita.

FESTES GRÀCIA 2016

els protocols de les Festes

Passadís a les autoritats a la sortida de Missa. Imatge: Miguel Seguí Mercadal - AISM- CIM

E

l passat 28 de juliol es van aprovar definitivament els nous protocols que han de regir en el futur les festes de la Mare de Déu de Gràcia.

Aquesta darrera revisió va incloure les modificacions introduïdes pels propis caixers després que l’any passat ja s’apliqués aquest nou protocol a mode de prova. La redacció definitiva inclou algunes petites variacions de caire formal i intenta adequar la festa als temps corrents. S’estableix així la base per garantir la continuïtat de les tradicions, com a mínim en el

que es refereix a les parts de la festa més relacionades amb els cavalls i les celebracions religioses. Els primers protocols aprovats a Maó, daten de 1985. Fins llavors, la tradició i els costums manaven a l’hora d’organitzar la festa, però la falta d’uns criteris concrets establerts per escrit, va fer que la festa es modifiqués en multitud d’ocasions, a vegades per la simple decisió arbitrària dels batles o les corporacions municipals. Hem de recordar, per exemple, que dels 126 anys d’història de les festes de la Mare de Déu de Gràcia, la colcada

30

s’ha deixat de celebrar en 38 ocasions, quelcom que seria totalment impensable avui en día.

Així idò, els nou protocols estableixen quin és el cerimonial concret per a cada dia de la festa, des del dia del pregó, fins a l’acabament de la festa amb el darrer toc de fabiol.

A més, es fixa com ha de ser la vestimenta de caixers i cavalls, així com l’ordre que aquests han de respectar dins la colcada. Marca també en quins moments els caixers s’ha de descobrir el cap en senyal de respecte, entre moltes altres coses.

FESTES GRÀCIA 2016

Aquell any què...

1890

1909

L’any 1890 marca l’inici de les actuals festes de la Mare de Déu de Gràcia. Per primera vegada es deixen de celebrar les festes per Sant Joan i es passen a la data actual. Aquell any també es funda l’Orfeó Maonès envoltat d’una gran expectació.

Les festes de principis de segle concedien més importància als esports i als balls que no actualment. Aquell any es va celebrar el primer partit de futbol de les festes a la plaça de s’Esplanada, una tradició que va romandre immutable durant els següents 64 anys.

1930

Aquell any, com molts altres durant la primera meitat del segle XX, no hi va haver colcada. De fet, dels primers 50 anys de festes, aquesta només va sortir en 14 ocasions. No és fins a l’any 1939 quan ja es regularitza la colcada, exceptuant el bienni 1960-61, quan tampoc n’hi va haver.

Jaleo de finals dels anys 70. Imatge: Miguel Seguí Mercadal. AISM-CIM

32

FESTES GRÀCIA 2016

1945

El partit de futbol del capvespre de Gràcia ja es celebra a l’Estadi Maonès i té tal rellevància (enfronta a la Unió i el Menorca) que fins i tot reb la visita de la colcada, que hi romandrà durant tot el joc. El fet que les corregudes també es celebrin allà fa d’aquest espai un dels nous epicentres de les festes.

Un detingut al Jaleo de 1976. Imatge: Fotos antigues de Menorca

1984

1976

Es crea la primera Junta de Caixers de les festes de la Mare de Déu de Gràcia i es confeccionen també els primers protocols, que s’aproven, definitivament, l’any següent. En aquell moment la Junta s’amplia amb nous càrrecs com els de Vocals i representants de Sant Climent i Llucmaçanes.

La mort del dictador Franco i els aires de democràcia es noten ja a les festes. Aquell any, les protestes d’un nodrit grup de joves contra l’alcalde Escudero acaben amb una càrrega policial, uns quants detinguts i la suspensió del jaleo.

1979

1990

Els antics porrons de vi que s’havien repartit fins llavors, són substituïts per botes de vi, menys perilloses. Van ser llençades per primera vegada 250 botes des del Principal de Guàrdia. Un acte que s’ha convertit ja en tradicional i que tothom acompanya al ritme del ‘Volem Vi’.

En motiu del centenari de les festes, es reprèn el costum tan arrelat antigament de les Corregudes des Cós. Aquell any, per primera vegada, la Colcada va contar amb 100 caixers i amb les banderes de tots els pobles de l’illa, excepte la de Ciutadella.

33

FESTES GRÀCIA 2016

Joan Orfila, T

en YURCA

ots els qui van conèixer en Yurca es posen d’acord en afirmar que, sobretot, era una bona persona. En Joan Orfila va ser un home polifacètic, generós i senzill que, amb la seva bonhomia, va captivar el cor de diverses generacions de maonesos. D’origens humils, com gairebé tots els menorquins nascuts durant els anys de la guerra, en Yurca va ser un home vinculat a moltes ac-

Homenatge a Yurca - Gràcia 2004. Imatge: Arxiu Municipal, Ajuntament de Maó.

tivitats del municipi. El seu amor pels infants el van dur a fer d’entrenador i àrbitre de futbol de molts fiets.

També destacà intentant apropar a molts escolars l’art de l’horticultura, una de les seves grans passions.

El ciclisme, el judo o l’atletisme van ser alguns dels esports als que va dedicar més anys de la seva vida.

Però si una cosa li agradava per damunt de les altres, aquesta era participar de les Festes de Gràcia.

34

Va prendre part durant alguns anys com a caixer de la colcada en els seus anys de joventut. Més endavant va ser membre de la Colla de Geganters de Maó, i en els darrers anys de la seva vida va instaurar a la nostra ciutat el “berenar de caixers”. Des del seu Camí des Castell on vivia, Yurca va convertir en un acte tradicional la convidada que durant més d’una dècada va voler oferir a tots els caixers de la festa.

FESTES GRÀCIA 2016

CARTELLS de les

FESTES Els cartells i programes de festes són un fidel testimoni del pas del temps.

L’evolució de la festa es fa evident a les seves portades. En repassam alguns exemples del segle passat.

1950 1952 Davant el Pont de Sant Roc amb les ballades com a principal reclam.

Els gegants, ja esdevenen protagonistes al cartell de 1952.

1971 1988 1994 La colcada, amb el fabioler al davant, els protagonistes durant els anys 70.

La democràcia ja incorpora la nostra llengua als cartells de les festes.

36

En línea amb el cartells d’aquesta dècada, els dissenys són més eclèctics.

FESTES GRÀCIA 2016

“va gros” amb Gràcia Aquests són els animats assajos dels dimecres al bar Infanta

E

nguany farà sis anys que el grup del “Va Gros” surt pels carrers de Maó a pregonar la l’alegria de les festes durant els dies prèvis a Gràcia.

La cosa va començar així com comencen totes les coses bones de la vida, mig en broma. Uns quants joves, entre els que destacaven Héctor Pons i Jordi Cardona, van arreplegar al voltant del Bar Infanta un petit grup de gent amb ganes de cantar i passar-ho bé. Es tractava en principi de trobar-se els dimecres de juliol i agost per fer “quatre cantades”amb

Imatge: Bernat Villalonga

El grup del ‘Va Gros’ a punt de començar la seva actuació

Cantada davant les portes de l’església del Carme

una guitarra. Però la cosa va anar a més. Mica en mica es va afegir més gent, prest el bar va quedar petit, la gernació envaïa el carrer i els assajos s’havien d’organitzar. Bé, en realitat, dir que la trobada dels dimecres al Bar Infanta és un assaig, és ser molt optimista. Allò en realitat és una festa, una vega, una excusa perfecta perquè gent de totes les edats es trobi durant dues horetes per passar entretinguts els capvespres d’estiu cantant les cançons que més estimen. Actualment són més d’un centenar les persones que s’apleguen al 38

voltant d’aquest genial idea, al cap i a la fi molts pobles de l’illa tenen aquestes agrupacions populars que fan d’improvitzats pregoners de la festa, i Maó no havia de ser menys que les altres... Així idò, aquest gran grup d’amics treu el seu petit orgull de maonesos (cosa que als maonesos ens sol costar una mica) i convida a tothom a afegir-s’hi i gaudir de la festa. Ja ho diu la cançó del Va Gros: “a cantar, a xalar, tant si ets bo, com si ets flac, si mos vols acompanyar ara és un bon moment, ben a gust t’hi trobaràs...”

S

PIC A D E

i hi ha una beguda que vagi absolutament lligada a les festes d’arreu de l’illa, aquesta és sens dubte la pomada. Aquesta senzilla mescla de ginebra amb llimonada ha esdevingut companya inseparable de les nostres festes i, en certa manera, ha tingut també una certa influència en la seva evolució. L’aparició de la pomada l’hem de situar cap als anys 70 a Maó. L’empenta que aquella generació de joves va donar a les festes , junt amb l’arribada de la democrà-

cia, va servir per fer més generalitzat el consum moderat d’alcohol. La pomada va arrelar profundament entre el jovent i ràpidament es va escampar per totes les festes patronals de l’illa. Avui en dia trobam que la pomada s’ha convertit ja en tradició, inclús podriem afirmar que és una part més de la festa: al igual que es preparen formatjades o crespells durant els dies previs, també hi ha qui fa una bona provisió d’aquest còctel menorquí per poder oferir a tot aquell que ens visiti a casa durant els 40

SF ESTES

BEGUDA

TÍ

M O A P

A D

LA

FESTES GRÀCIA 2016

E L

dies de festa. Tot i que habitualment la prenem simplement mesclant gin amb refresc de llimona, la pomada té alguns antecessors una mica més elaborats com la “pellofa”. Aquesta beguda s’obté mesclant el gin amb una mica de sifó i afegint la pell d’una llimona. Sigui com sigui, és evident que, des del seu naixement, la pomada i les festes han anat de la mà, prova d’açò és que gairebé no es consumeix durant la resta de l’any però per les festes la beu fins i tot la gent a la qui ni li agrada el gin.

FESTES GRÀCIA 2016

El Maniquí

La música de les

canyes verdes És la peça que sona habitualment durant la volta on es reparteixen les canyes verdes i les culleres de plata. El seu origen és ben curiós i no té res a veure amb Menorca.

J

untament amb el Jaleo, podem dir que la música que sona durant la volta de l’entrega de les canyes i culleretes de plata és una de les melodies que més identifica les nostres festes. Però curiosament, cap d’aquestes dues melodies té res a veure amb Menorca. Gairebé tothom sap que la música del jaleo és en realitat una jota de la sarsuela “El Postillón de la Rioja” (Cristóbal Oudrid, 1856). Però el que poca gent coneix és l’origen d’aquesta altra peça musical, que es coneix popularment com “ses canyes verdes”, i que en realitat és un pasdoble que es diu “El maniquí”.

Tal com apunta Miquel Villalonga en el seu llibre “Música per a una festa” (Quadrens de Folklore 84), l’obra va ser escrita a l’any 1963 pel compositor Pio Díaz Olarte (Logroño 1905-1993), músic que va arribar a gaudir de cert renom a la seva terra natal però sense rellevància fora de la seva província, si exceptuem, evidentment, el cas de Menorca.

Fins a l’illa va arribar probablement a través de la correspondència que Díaz Olarte mantenia amb altres músics d’arreu de l’estat espanyol, tot i que l’autor no va trepitjar mai la nostra illa.

Sigui com sigui, la partitura de “El maniquí” va caure en les mans del director de la banda de música des Migjorn Gran, Miquel Moll, durant la dècada dels anys 80. L’obra, escrita originàriament per a acordió, va ser adaptada per a banda i es va incloure en el repertori de les festes. Les actuacions de l’agrupació migjornera la van popularitzar entre altres bandes, estenent-se ràpidament per totes les festes de Menorca i quedant fixada com la música que sona en el moment de repartir les canyes verdes.

42

FESTES GRÀCIA 2016

a l a A N O D LA A T S FE

44

FESTES GRÀCIA 2016

Les

PRIMERES DONES A

Maó Marta Triay Humbert, fou la primera caixera en participar a la colcada. Va ser durant les festes de l’any 1979 i amb Guillermo Gardés com a caixer Batle. El seu exemple el van seguir tres dones més durant les festes del 1980. Des de llavors, el nombre de dones no ha deixat de créixer.

Descripció

E

l camí que les dones han hagut de recórrer per aconseguir una participació igualitària a les festes d’arreu de Menorca ha estat molt díficil i, probablement, encara no ha acabat. Aquell camí, com molts ja saben, el va obrir la ferrerienca Consuelo Marquès a les festes de Sant Bartomeu de l’any 1970. Aquella jove de només 19 anys va haver de fer front a un món dominat absolutament pels homes fins aquell moment. Aquella passa, però, va donar peu a que altres dones seguissin el seu exemple.

Marta Triay, fou la següent, participant a les colcades de Sant Jaume i Sant Llorenç a l’any 1978. Un any més tard ho faria també a Maó, convertint-se així en la primera dona en el colcar a les festes de Gràcia. L’any 1980, Cristina Rubió, Antònia Rosselló i Maria

Jesús Vinent també participarien a la colcada. A partir de llavors, la presència de la dóna a les nostres festes s’ha fet cada vegada més important. El primer càrrec ocupat per una dona dins de la Junta de Caixers de Maó

“Les festes de la Mare de Déu de Gràcia de 2015 va suposar un rècord: 58 dels 160 caixers, van ser dones” el trobam al bienni 1987-1988, quan Rafaela Fiol hi va formar part com a vocal. El lloc de fabiolera el va estrenar Laura Guardia durant el bienni de 1997-1998. Guardia ocupà el càrrec 45

durant el dissabte de Gràcia, fent “tanda” amb el seu avi, l’aclamat fabioler Bartomeu Deyà, qui ocupà el càrrec durant més de 50 anys.

Guardia va repetir la “tanda” els dos anys posteriors, i ocupà el càrrec en solitari a l’any 2000 després de seva mort del seu avi. Una de les darreres conquestes de les dones a Maó ha estat representar el paper de caixera batlesa, càrrec que Àgueda Reynés va ostentar al 2011 per primera vegada, i també al 2012 i 2014. L’arribada del s.XXI ha suposat un creixement exponencial en el nombre de dones participants. Valgui d’exemple el cas de 2015 on van prendre part de la colcada 58 dones, del total de 160 caixers participants. A més, una altra dada per a l’optimisme, moltes d’elles tenien just 14 o 15 anys. El futur està assegurat!