Festes de Sant Joan, Ciutadella 2016

t n Sa Joan 2016 a l l de C i u ta

SUMARI FESTES DE SANT JOAN 2016

Kiko Domínguez Dani Bagur empatic@empatic.es www.empatic.es

04 Els orígens de la festa 28

Rebostería típica de les festes

12 El protocol dels cavalls 32

La Creu de Sant Joan, símbol de les festa

Caixer Senyor 16 ElLorenzo Salord i Salord 34

Capelletes, Cors de Crist i Sant Joan

18 El “jaleo” i la seva música 36

Instants d’una gran festa

des Born 20 Eli laCaragol Porta d’Artrutx

42

Justes medievals, l’orígen dels Jocs des Pla

22 Sant Joan de Missa

46

Curiositats d’unes festes tradicionals

24 Dites Ciutadellenques 48

Cartells de les festes

26 Vestimenta dels Caixers 50

Els primers fabiolers

Redacció: Cristina Bernabeu, Kiko Domínguez i Dani Bagur.

Col·laboradors: Arxiu històric muncipal de Ciutadella i Biblioteca pública de Maó.

Fotografia Portada: Claudia Faner Moll.

Fotografia: Foto Estudi Hernando i col·leccions particulars.

Disseny Gràfic: Aina Genestar

Redacció i publicitat: C/ Capifort, 6 - 1r pis 07714 Maó (Menorca) 971 36 07 18 empatic@empatic.es Publicitat: Rocío Rodríguez (696 746 600) - publicidad@empatic.es Depòsito Legal: ME 932-2016

SANT JOAN 2016

ORÍGENS de les

FESTES Uns historiadors apunten que van néixer gràcies als tornejos medievals del segle XIV, altres parlen de l’origen religiós, i alguna font assenyala que les van instaurar els Cavallers de Sant Joan de Malta.

Foto Estudi Hernando

4

SANT JOAN 2016

L

a crema i desaparició dels arxius de Ciutadella a conseqüència de la invasió turca “S’any de sa desgràcia” (1558) ha creat molts obstacles i serioses dificultats al desenvolupament d’una investigació històrica escrupolosa. És per aquest motiu que hi ha diverses versions segons els diferents historiadors de l’origen i significat de la festa de Sant Joan, una festa que forma part de l’ànima del poble de Ciutadella.

Cap dels documents que es tenen o s’han trobat fins a l’actualitat i que fan referencia a la festa de Sant Joan assenyala la data de la seva institució ni tampoc hi ha consideracions sobre el seu significat.

L’historiador Oléo, per exemple, data l’origen de la festa l’any 1331, pels titulars que s’establiren a Ciutadella uns anys després de la Reconquesta de Menorca i creu que el seu inici fou a partir dels tornejos i competicions que es realitzaven en aquell temps en els països de tota Europa.

D’altra banda, l’historiador Fernando Ortiz apunta que els seus iniciadors podrien haver estat els cavallers de Sant Joan de Malta, que van venir a Menorca amb Alfons III, ja que la creu blanca amb braços iguals i el color vermell sang s’assembla molt a la dels

5

SANT JOAN 2016

cavallers de Sant Joan de Malta.

A més, se celebra una festa molt similar a La Valetta (Sicília), últim asil d’aquesta Ordre. Tot i així, sembla que la festa es remunta al segle XIV, és a dir, que té al voltant d’uns 600 anys de vida. Segons diverses fonts, l’any 1564 existia una comissió o junta anomenada obreria que s’encarregava de cuidar l’antiga parròquia de Sant Joan d’Artrutx, d’honorar un sant patró i la tasca de

recollir almoines per al manteniment de la seva seu i la celebració de les seves festivitats. Totes les obreries estaven compostes almenys per un membre de cada estament que representaven la societat en aquella època. Així a cada obreria hi havia un eclesiàstic, un cavaller, i també diferents representants dels estaments no privilegiats com els pagesos o els menestrals. Aquests ,coneguts com a obrers o caixers eren elegits 6

pels jurats de la Universitat General a partir d’un sistema de votació i tenien l’obligació d’exercir el càrrec.

Cada membre desenvolupava unes funcions específiques: l’obrer eclesiàstic, “sa capellana”, s’ocupava de la part religiosa i dels pagaments de l’obreria. L’obrer clavari o “caixer senyor” era el dipositari de les almoines de les quals en tenia cura. I d’altra banda els obrers menetrals i pagesos eren els encarregats

SANT JOAN 2016

Foto Estudi Hernando

Foto Estudi Hernando

Família Enrich Pons

d’efectuar les captes. Els actes més importants que celebraven les obreries eren les festivitats relacionades amb el seu sant patró “Sant Joan” o la devoció religiosa on es duien a terme begudes, captes, balls, misses solemnes i les tradicionals Completes (oració final del dia). El costum de la beguda de “sa capellana” i les dues amb les que obsequia el “caixer senyor” perduren encara.

Hi ha un document de 1699 que

Foto Estudi Hernando

“Les obreries estaven compostes almenys per un membre de cada estament que representaven la societat de l’època” 7

explica que la beguda d’aquella època consistia en 10 lliures de confitures i dos bòtils d’aigua amb llimonada. D’altra banda, la colcada, senzilla al principi, va anar aconseguint més importància amb els anys, i el que podia haver començat com un petit acte al voltant de l’ermita de Sant Joan, amb el temps es va anar convertint amb el que ara coneixem com la festa més important de Ciutadella adaptada als nous temps.

SANT JOAN 2016

EL LLIBRE de les

SET SIVELLES Josep Pons Lluch, autor del llibre “Protocols de les festes de Sant Joan de Ciutadella”, fa referencia al ‘Llibre de ses Set Sivelles’. Pons Lluch apunta que és un llibre on la veu popular diu que está anotat minuciosament el formulari de l’etiqueta de les festes de Sant Joan de Ciutadella pels components de l’Obreria, tant la seva organització com el desenvolupament de la festa. L’autor també assenyala que el publicista i folklorista Joan Amades publicà en el seu Refranyer català comentat una dita on fa referencia al llibre dient: “Semblar el Llibre de les Set Sivelles”al·ludint a les antigues Set Sibil·les, que deien que posseïen un voluminós llibre on

es trobava tot el saber. Una altra referència del llibre és la que fa Josep Sebastià Pons on afirma que tothom ha sentit parlar d’ell però que ningú sap on és, que ha estat escrit per un setciències i que dins d’ell s’inclou tota la saviesa.

D’altra banda, Pons Lluch afirma que realment el llibre té una existencia més mental que real i que la meticulositat amb que s’han conservat els protocols dels actes que es celebren s’ha pogut mantenir realment per tradició de pares a fills, i romanen així vius en l’esperit de tots els grans “santjoaners”.

Tot i que mai ningú ha vist aquest llibre, algunes fonts fins i tot apun-

ten a l’aparença que podria tenir.

Induïts pel sentiment, la llegenda i el moment històric en què s’emmarca aquest llibre, molts parlen d’un lligall amb fulles de pergamí, amb coberta de cedre i cuir, i tancat amb set sivelles d’or. Aquest llibre conté tota la ciència i la saviesa divines. Molta gente de terres de parla catalana han sentit parlar d’ell però ningú ho ha vist mai ni sap el seu origen. Entre el seus secrets es troben els de les festes de Sant Joan de Ciutadella.

El que sembla clar és que, històricament, només gràcies a la tradició oral de generació en generació s’han pogut conservar totes les tradicions d’unes festes molt sentides.

SANT JOAN 2016

9

SANT JOAN 2016

Sant Joan A MAÓ

Centre d’Art i d’Història Hernández Sanz

L

es festes de Maó, les de la Mare de Déu de Gràcia, són unes celebracions que, tret de les modificacions que s’han anat fent per adaptar-se als nous temps, tenen els mateixos costums i tradicions que les que se celebraven al segle XVI, tot i que podrien ser anteriors.

Maó també celebrava Sant Joan: a finals del mes de juny, la ciutat es vestia de gala per celebrar les seves

festes. La Colcada, en lloc d’anar a l’ermita de Gràcia, es desplaçava fins a l’Ermita de Sant Joan, ubicada al Pla dels Vergers de Sant Joan, que era on s’organitzaven els tots els actes religiosos. Una vegada que aquests finalitzaven, tota la comitiva pujava al cavall de nou i tornava a Maó per poder celebrar les tradicionals corregudes, els balls, i totes les altres activitats festives que es feien fins a finals del segle XIX. En el quadre del segle XVIII que 10

il·lustra aquesta pàgina es pot observar la celebració de les festes de Sant Joan al Pla de la Parroquia.

Una altra curiositat d’aquestes festes és que es van començar a celebrar al mes de juny, però a l’any 1890, gràcies a la gran devoció que el poble de Maó sentia per la Mare de Déu de Gràcia des de feia 400 anys, la festa es va traslladar al 8 de setembre, tot i que no va ser declarada patrona fins l’any 1962.

SANT JOAN 2016

El protocol dels

CAVALLS Les festes de Sant Joan de Ciutadella no tindrien sentit si no existís el seu símbol representatiu: el cavall. Però no tots van guarnits igual. Cada caixer treu un cavall adornat d’acord amb la seva posició. Tot molt protocol·litzat.

E

l cavall a la festa de Sant Joan té una simbologia molt arrelada i uns protocols també molt estrictes.

Un dels punts més importants és que els cavalls a Sant Joan han de ser sementals i han de portar les seves distincions i ornaments específics. El seu ornat és diferent segons la categoria del genet que el munta.

de Ciutadella, igual que el Caixer Senyor. Tot menys les pistoleres. La buldrafa és propietat de l’Ajuntament i adequada a l’estat del Caixer, aquesta és de vellut violat brodada amb sedes de colors i or, i emmarcada amb un galó i un flecó de plata. Va ser estrenada l’any 1967

Caixer senyor

El cavall del Caixer Senyor porta sella, la buldrafa (gualdrapa) i pistoleres de vellut color granat, carmesí, blau o verd brodada en or o plata i l’escut d’armes de la casa del cavaller, amb dues pistoles antigues.

Finalment, les corretges són de xarol negre i el pitrall, sivelles, testera, estreps i esperons de plata abrillantada, sense ornaments a la brida. Amb cua llarga, amollada i ben cuidada, igual que els renclins.

pel capellà Pere Olèo Cortès. No duu ornaments de flors ni corona.

Sa Capellana

Caixer Pagès

En el cas del cavall del Caixer Capellà, aquest porta els guarniments propietat d’una família noble

claus de llautó i buldrafa. A la testera un ornament en forma d’estrella, o no, en un rodó amb un mirallet en el centre, conegut vulgarment per ‘corona’. La cua recollida, subjectada amb flocs de seda, flors de roba o de paper amb colors diferents. A cada banda de la brida ha de dur ornaments a l’estil dels que s’han posat a la cua, tot i que el més típic és que sigui adornada amb algunes clavellines vermelles.

Caixer Menestral

L’única diferencia entre el cavall del Caixer Menestral i la del Caixer Pagès és la cua desfeta, la testera sense corona i la sella i buldrafa.

El cavall del Caixer Pagès com el de la resta de cavallers ha de dur sella de muntar de cuiro clavetejat amb 12

I és que Sant Joan sense aquests protocols tan elaborats no seria la festa que coneixem en l’actualitat a Ciutadella. Els cavalls solen ser de raça menorquina, un tipus molt especial. La seva existència és molt antiga, fet que l’ha convertit en un exemple de raça que ha perdurat durant molts segles.

SANT JOAN 2016

13

Familia Enrich Pons, 1945

SANT JOAN 2016

EL CAIXER SENYOR

LORENZO DE SALORT I DE SALORT La familia De Salort, amb una branca resident a Ciutadella i l’altra a Alaior, va aconseguir el Reial Despatx de Noblesa a l’any 1864 de mans de la Reina Isabel II

16

SANT JOAN 2016

L

orenzo de Salort i de Salort ha estat l’elegit per ostentar l’honor de ser el Caixer Senyor d’aquest bienni a les festes de Sant Joan. Aquesta família ha presidit la qualcada cinc vegades d‘ençà que va obtenir el títol nobiliari al segle XIX. La darrera vegada va ser durant el bienni 1980-1981 amb Carles de Salort i Sintes.

Aquest any, i també el proper perquè enceta bienni, Lorenzo de Salort tindrá la confiança de la Junta de Caixer Senyors de Ciutadella qui el va nomenar després de valorar les idoneïtats d’aquest noble enfront d’altres noms de famílies nobiliàries de Ciutadella. El seu cosí Gabriel de Salort i Sintes el representarà el matí de Sant Joan. D’aquesta manera, la tradició d’assistir al primer toc de fabiol i d’escoltar el Caixer Senyor donant al fabioler el seu permís per iniciar el replec, es desplaçarà fins a la casa de la primera branca dels De Salort situada entre els carrers Sant Antoni i Santa Clara, al mateix centre històric.

La casa dels De Salort La genealogia de la familia Salort ens situa en el lloc d’Albaida, a mitjans del segle XVI. Un temps més tard, una part d’aquesta familia va anar a viure a Alaior i l’altra es va establir a Ciutadella. Juan Salort Mercadal (Alaior 1689-1728) es va casar a Ciutadella amb Catalina Serra Gomila el 30 d’agost de 1710.

Les dues branques, tant la d’Alaior com la de Ciutadella perteneixien al rang de ciutadans, fins que ambdues families van aconseguir simultàniament el Reial Despatx de

Noblesa de la seva casa expedit per Juan-José Vilar Psaila, cronista Rei d’Armes de la Reina Isabel II a Madrid. Així, el primer noble de la familia va ser Tomàs de Salort i de Salort (1832-1901),qui va rebre el Reial Despatx de Noblesa l’any 1864.

La seva buldrafa és del segle XIX, de vellut vermell, brodat en or.

L’escut heràldic està dividit en 8 parts, i cada una d’elles representa cadascun dels llinatges de la noblesa. Les dues primeres parts són les de la familia Salort, on es pot observar, dalt, un camp d’or amb un jardí verd, i a la part inferior, un camp de plata amb unes

salines. La familia Salort té el seu enterrament en una capella lateral de l’església de Nostra Senyora del Toro on avui en dia es pot trobar la lápida.

La noblesa ciutadellenca Ciutadella va ser el centre de poder de Menorca fins al segle XVIII, seu de la Universitat General, òrgan de govern insular, seu principal de la noblesa, ciutat d’intrigues i pactes polítics d’importància capital, una cort en miniatura, jerarquitzada de forma piramidal on un títol nobiliari possibilitava ocupar el cim. Res estrany en aquella època.

17

En el repartiment de les terres conquerides es practicava una distribució en “cavalleries“ perquè aquestes contribuïssin a la defensa de l’illa mitjançant la prestació de “cavall armat” i residència personal.

Les cavalleries (cavallers medievals) van ser el nucli primitiu de la futura aristocràcia menorquina.

Encara que es tenguin poques notícies del repartiment, segons una Reial Ordre de 1598 (tres-cents onze anys després de la conquesta de 1287) se suposa que els avantpassats de Lorenzo Gomila, Pedro Lozano, Antonio Olivar, Juan Ximenes, Juan García, Luis Millá i Gil Martorell, cavallers residents a Menorca, havien obtingut cavalleries atorgades per Alfons III en el repartiment.

Després del conegut “S’any de sa Desgràcia”, quan l’illa va patir l’atac turc, Ciutadella va sofrir conseqüències devastadores com la destrucció d’edificis, la pèrdua de tota la documentació dels arxius, el robatori de tots els objectes d’art i l’esclavisme de molts dels seus habitants, que van ser duits a Constantinoble. La noblesa menorquina tenia dues procedències: una era la noblesa, integrada per les famílies que es creien descendents dels primers cavallers nomenats pels Reis Alfons III d’Aragó i Jaume II de Mallorca, i una altra, constituïda per aquelles famílies procedents de pagesos o mercaders enriquits que, amb ànsia d’obtenir nobleses i cavalleries, van aprofitar la inflació de títols i executòries donats pels últims Àustries, freqüentment mitjançant donacions monetàries per apuntalar les fallides de la Monarquia, o a través de contribucions a la construcció d’importants edificis.

SANT JOAN 2016

...i la seva música

Foto Estudi Hernando

C

ada any a les festes, la banda de música interpreta una de les músiques més conegudes per tots els ciutadellencs, la jota extreta de la sarsuela “El postillón de la Rioja” del conegut compositor, pianista, i director d’orquestra Cristobal Oudrid l’any 1856. La melodia s’ha fet tan coneguda que el jaleo s’ha convertit en un dels actes centrals de la celebració.

Tot i que Sant Joan és una festa molt ben ordenada i descrita amb uns pro-

tocols molt estrictes en cadascuna de les seves cerimònies, no passa el mateix amb la música. Segons el musicòleg Amadeu Corbera en el seu llibre “Les festes de Sant Joan de Ciutadella. Sota l’ombra del poder” hi ha una deixadesa musical dins dels esquemes formals de la festa, més enllà de les marques rituals del tambor i el flabiol o els elements que provenen de l’àmbit estrictament festiu com la banda de música o els pasdobles.

Fins ara, només la música del “Jaleo” és l’única que ha pogut entrar dins la

18

categoria de cançó ritual a la mateixa altura que el toc de flabiol. Els seus orígens es remunten a la Ciutadella de l’any 1888, on la banda de música dirigida per Guillem Alba Llorens creada en 1880 per tal d’animar el Caragol des Born i els Jocs des Pla va tocar la peça i es va convertir en un gran èxit, tot i que ja ho era als teatres de finals del segle XIX a Menorca.

Els cavalls en sentir la música començaren a fer bots i cabrioles fentse tan popular que s’incorporà a les festes finalment.

SANT JOAN 2016

El

CARAGOL des

BORN

I LA PORTA D’ARTRUTX

E

l Caragol des Born té lloc a la plaça on avui hi ha l’ajuntament, que era precisament on es trobava l’antiga residència del Governador. El pati d’aquesta residència ocupava mitja plaça del que ara es coneix com es Born, on actualment es fan les tres voltes del primer caragol de les festes en conmemoració a aquest fet. Per aquí passaven a cavall els membres de la coneguda Confraria de Sant Joan d’Artrutx, per demanar permís per sortir fora de les muralles i anar fins a l’ermita de Sant Joan de Missa on es celebrarien les “Vespres”. Els cavallers anaven a demanar al governador que deixés oberta la porta d’Artruxt, una de les portes de la muralla més properes al camí que conduïa a Sant Joan de Missa, ja que antigament la muralla es tancava a sol post.

La muralla medieval de Ciutadella es va construir al segle XIV, després de la seva incorporació a la Corona d’Aragó, imitant les de Perpinyà, encara que es coneix l’existència d’un mur que protegia la medina islàmica i que quedava separada de l’antiga alcassaba. Aquesta muralla va quedar en molt mal estat després del saqueig turc de 1558, per aquest motiu les autoritats van promoure en el segle XVII la construcció d’una nova muralla amb el mateix traçat però adaptada a les necessitats artilleres del moment. Els baluards de Sa Font i del Governador són els dos únics testimonis que es conserven d’aquella antiga muralla després de ser demolida en els segles XIX i XX per afavorir el creixement urbà de la ciutat. L’edifici de l’ajuntament que s’aixeca on es trobava la residència del governador de l’illa li dóna nom al conegut bastió.

SANT JOAN 2016

“Per aquí passaven a cavall els membres de la coneguda Confraria de Sant Joan d’Artruxt, avui Sant Joan de Missa”

Lorenzo Llorens, 1847

21

SANT JOAN 2016

SANT JOAN

de MISSA Part important dins la història de la festa de Sant Joan és, sens dubte, l’església de Sant Joan Baptista situada a uns 5 quilòmetres de Ciutadella i on es canten les Completes de la Vigília. Es tracta d’una petita església rural que ja existia el 1301. Fou nomenada com una de les 7 parròquies en què va ser dividida Menorca per Jaume II en aquell any, possiblement amb la intenció de crear un pol d’atracció per a establir en aquesta zona una nova població. Aquesta idea va fracassar, ja que al llarg del segle XIV es va transformar en capella i va passar a dependre de la parròquia de Ciutadella.

La capella lateral de Sant Isidre es del segle XVII. El 1884 s’edificà la capella de Nostra Senyora de la Providencia que avui coneixem.

L‘

ermita de Sant Joan de Missa té més de set segles d’història i és la que acull l’encant de la festa amb una gran quantitat de símbols que representen el poble de Ciutadella. Hi ha fins i tot un document del segle XVIII que diu que aquesta església és matriu de tota l’illa. L’any 1290 en Ramon Rosselló 22

ja esmenta la seva existència i el 1301 en el Pariatge és nomenada monestir prop de Ciutadella. Per administrar aquesta parròquia, el 1399 hi havia una obreria que era l’encarregada del seu manteniment. Al llarg dels segles aquesta ermita ha tingut diferents usos que li han anat donant una fisonomia pròpia ben arrelada a la gent del camp. A més de la funció

SANT JOAN 2016

Tònia Salord Bosch

religiosa va tenir altres usos com, per exemple, lloc de refugi dels atacs dels musulmans. Per aquest motiu, hi havia fins i tot una torre de defensa on segles més tard s’han trobat restes. L’any 1577, la companyia de pagesos d’Artrutx demanà canviar la seva seu a Sant Joan de Missa. Un segle més tard, al voltant de l’any 1652 es produí una gran epidèmia de pes-

“L’ermita de Sant Joan de Missa va ser refugi dels atacs dels musulmans”

23

ta que va causar uns 800 morts i es va construir un llatzeret a l’ermita per ser un lloc apartat i on es podien controlar els malalts. Tot i la quantitat d’usos diferents que ha tingut aquesta església al llarg dels segles, la més coneguda en l’actualitat és la que es fa cada any dins de la festa de Sant Joan on els cavallers acudeixen a per a celebrar les tradicionals Completes.

SANT JOAN 2016

L

es festes de Sant Joan tenen el seu propi llenguatge. A través dels temps han quedat immortalitzades certes expressions que s’utilitzen any rere any a les festes i que mai moriran perquè constitueixen una part important del seu ritual. Hem volgut recollir algunes de les frases més importants per a entendre millor tota la simbolo-

gia de la festa conservada a través dels segles d’aquesta tradició santjoanera.

“Sí, sí, sí, Sant Joan ja és aquí”, aquesta expressió la diu la gent del poble quan espera el primer toc de fabiol per començar les festes.

“Mooolt bé!” Expressió utilitzada quan un cavall fa un bot.

“Senyor Caixer, donau vós permís per començar es replec?” És

24

la frase mítica que diu el fabioler al Caixer Senyor perquè li doni el permís per a poder iniciar les festes de Sant Joan. Aquesta es pronuncia dins la casa del Caixer Senyor quan el fabioler, després del seu recorregut des de casa seva, puja les escales de la casa i pronuncia aquesta frase en veu alta davant de tota la família del caixer i tots els ciutadellencs i foras-

SANT JOAN 2016

ters que s’han apropat per escoltarlo.

“Caixer, Senyor, sortiu a n’es balcó!” Es diu cada vegada que la gent acudeix al palau del Caixer Senyor perquè surti a acomiadar-se des del seu balcó. També es diu en el Dia des Be perquè faci la tradicional salutació a tota la gent que s’aproxima a la casa senyorial.

“Tot l’amo!” Expressió emprada per demanar un bot a un cavall.

“Sort i ventura” Desig que es dóna als cavallers que participaran en els Jocs des Pla. “A n’es Pla hi falta gent!” La diu el batle de Ciutadella a la convidada del dia 24, després que el Caixer Senyor l’ha convidat a assistir als Jocs des Pla. El batle la pronuncia perquè

25

tothom vagi al Pla a veure els Jocs d’origen medieval.

Al comiat de les festes, el primer any del seu bienni, el Caixer Senyor diu als caixers i cavallers: “Fins l’any que ve, si Déu vol”. Acabat el seu segon any com a Caixer Senyor dirà: “Fins un altre, si Déu vol”. Les dues expressions són contestades de la mateixa manera.

SANT JOAN 2016

VESTIM CAIX

E

ls proto timen són mo perme a la improvisac dels cavallers ha damunt el seu indumentària q seu rang a la p Colcada. Cada bienni, es public de les persones elegides per re de Sant Joan. A fabioler, la junta per sis ind

Es Fabioler

Caixer Fadrí

Caixer Pagès

Vesteix amb pantaló curt, guardapits, camisa i corbatí. Frac, capell negre o guindola i espasí corbat. Les botes de cavalcar aniran amb pompó i no durà ni guants ni fuet (no forma part de la Junta de Caixers). Durà un tambor adornat, penjat del colze del braç esquerre, de manera que pugui fer-lo sonar amb la mà dreta mentre que amb l’esquerra pugui fer sonar el fabiol.

La vestimenta d’aquest caixer és igual a la del Caixer Pagès si és pagès o com la del Caixer Casat si és menestral. No duu fuet quan munta a cavall. Aquest càrrec s’alterna cada bienni, per tant cada dos anys hi ha un caixer fadrí que és menestral i després un que és pagès. Ha de ser forçosament fadrí, i és sempre qui duu la bandera durant els actes oficials de la festa.

Pantaló curt, botes de cavalcar, pompó i esperons. Guardapits, frac, capell de teula, amb les ales de dreta i esquerra recollides en la part alta i corbatí negre.

Camisa blanca, espasí corbat a la cintura i sense guants. El fuet fet de verga de bou, adornat el cap de baix amb un floc vermell, i a la part alta amb un sobrecoll del mateix color per portar-lo penjat al braó del braç dret.

26

SANT JOAN 2016

MENTA XERS

ocols de vesnta dels caixers olt estrictes i no eten cap marge ció. Cadascun an d’anar vestits cavall amb la que marca el piràmide de la a dos anys, un ca la nominació s que han estat egir les festes Al marge del està composta dividus:

Caixer Casat

Caixer Senyor

Sa Capellana

Com tots els anteriors durà la següent vestimenta: pantaló curt, guardapits, camisa, corbatí, frac i capell negre o guindola. En substitució de l’espasa portarà un espasí corbat, igual que els cavallers i caixers pagesos. Les botes de cavalcar aniran amb pompó i no portarà guants. El fuet que durà serà similar al que duen el Caixer Senyor i el Caixer Capellà.

Aquest caixer vesteix pantaló curt, guardapits, camisa, corbatí i guants de pell en color blanc.

Frac i capell negre o guindola i botes de cavalcar negres sense pompó i amb esperons. Fuet amb pom de plata i espasa amb puny elegant. Elegit d’entre els membres de l’antiga noblesa ciutadellenca, és qui presideix la festa i qui té a càrrec seu el bon funcionament de tots els actes.

Va vestit amb pantaló curt i botes de cavalcar sense pompó i amb esperons. Guardapits, plastró negre amb coll clerical blanc.

Capell de dos becs anomenat guindola. Capeta curta negra recollida a la cintura en la part dreta. Guants de pell de color blanc i cinglador o fuet amb el pom de plata. Com correspon a la seva condició de capellà no porta espasa ni espasí.

Francesc Hernàndez Mora

27

SANT JOAN 2016

REBOSTERIA TÍPICA de les

FESTES Les festes de Sant Joan ofereixen una gran varietat de rebosteria tradicional que fins i tot forma part dels protocols de la festa.

Damunt de la taula de qualsevol ciutadellenc podem trobar gran quantitat de dolços que són la delícia dels seus tastadors. Alguns dels més importants són els del berenar del Diumenge des Be i les berenetes del dissabte després del Caragol des Born. A més dels plats de celebració el dissabte i del dia de Sant Joan al migdia.

Foto Estudi Hernando

28

SANT JOAN 2016

xocolati amb ensaïmada S’ensaïmada de Sant Joan és alta, enroscada i compacta en forma d’espiral típica de les festes. Se sol menjar amb xocolati calent o fred. Amb la mateixa pasta també es fan altres coques de fruites, que llavors perden la seva forma espiral característica. Aquesta coca es fa amb farina de forner, saïm, sucre, ous, llevat de forner i aigua. Tradicionalment es consideren més polides les que més pugen i s’estoven.

dolces Els dies 23 i 24 de juny se serveixen en totes les convidades del Caixer Senyor. Tot i que sembla una recepta senzilla no ho és realment. Es bull sucre en un recipient. A part es fa una glaça amb sucre i blanc d’ou, de la que més tard se’n tirarà una cullerada dins l’olla de sucre bullint. La mescla es remena ben bé. Una vegada ben lligada es fica tot dins del motlle que els pastissers anomenen escala, que és on agafa la seva forma. Finalment després d’uns minuts ja es pot menjar.

macarrons i confits Són típics només a Ciutadella. Es posen en un cucurutxo blanc i es donen als caixers i cavallers a la convidada. Són de color blanc i tenen gust de batafaluga (anís). La recepta comença tamisant el sucre en un bol i afegint la clara de l’ou i les gotes d’anís. Barrejar molt bé a mà o amb pastadora. Posar el sucre entre dos plàstics i aplanar amb el corró. Finalment, tallar-los en forma de flor i col·locar-los en una placa al forn.

pastissets També un dels postres més típics de les festes, encara que avui en dia ja se’n menjen tot l’any. Es mesclen en un bol el sucre amb els vermells d’ou, s’afegeix la farina, llimona rallada i el sèu fins a aconseguir una massa homogènia i ben lligada. Estirar la massa amb un corró deixant una gruixa d’uns 7 a 8 mil·límetres aproximadament. Tallar-los en un motlle amb forma de flor.

Entrar-los dins del forn entre 10 i 12 minuts a 180 graus.

carquinyols Avui en dia també se’n menjen tot l’any, però son típics de les festes. Ja es coneix a la cançó d’en Carralet a “Foc i Fum”.

Els carquinyols són pastes dolces, seques i cruixents que compten amb una llarga tradició. Aquest dolç s’elabora de maneres diferents que li donen un aspecte i unes peculiaritats inconfusibles, encara que es caracteritzen per la cruixent textura que li atorga el seu ingredient principal: l’ametlla.

29

SANT JOAN 2016

Fundació Foment del Turisme de Menorca

LA MESCLA DE GIN I LLIMONADA

L‘

origen del Gin amb llimonada es remunta al segle XVIII. En aquesta època, Menorca va estar ocupada pels britànics, per la qual cosa molts soldats i mariners es trobaven a l’illa destinats. Això va fer que la zona tingués una forta influència britànica, i que augmentés la demanda de productes britànics com la ginebra.

La ginebra menorquina, produïda per artesans de Maó, s’elaborava a partir de l’aiguardent obtingut de la fermentació de cereals, seguit d’una posterior destil·lació i aromatització amb baies de ginebró i altres elements. Més tard, es va obtenir a partir d’alcohols de procedència agríco-

la, diferents dels cereals. Encara que en 1802 els anglesos van abandonar Menorca, la ginebra va continuar consumint-se.

Segons apunta Alfons Méndez al seu bloc “Qui compta s’erra”, tot i que el 30

gin és una beguda que té una gran tradició a l’illa de Menorca, el gin amb llimonada (anomenada ‘pomada’, fora de Ciutadella) no fou descobert fins a principis dels anys setanta, precisament a Maó. La seva popularitat va ser tan gran que es va assentar ràpidament, en part beneficiat pel nou clima social que es va establir arran de l’elecció democràtica dels ajuntaments, els quals van donar molt de suport i un fort impuls a les festes locals.

Avui el gin amb llimonada s’ha convertit en imprescindible per acompanyar les festes de Sant Joan, beguda refrescant perfecta per a l’estiu i que s’ha de consumir de forma moderada... i amb seny!

SANT JOAN 2016

LA CREU DE SANT JOAN,

SÍMBOL DE LES FESTES

E

l desconeixement de l’origen de la festa de Sant Joan ha fet que hi hagi moltes teories sobre què és el que realment va succeir.

Dins d’aquestes hipòtesis hi ha un antecedent molt concret que ens aproxima a La Valetta, capital de l’illa de Malta, on tenia el seu assentament l’ordre de cavallers de Sant

Joan Baptista de Malta, abans de Jerusalem, i és precisament en aquest indret on se celebren unes festes de Sant Joan molt paregudes a les que es fan a Ciutadella. Una de les dades més significatives és la bandera que ostenten, la creu blanca de vuit puntes amb el fons color vermell sang, i que el Summe Pontífex Innocenci III va senyalar com a insígnia dels 32

cavallers de Malta. A més, aquests cavallers de Sant Joan de Jerusalem varen tenir fortes arrels a les Balears.

Tot i així, es tracta d’una creu cristiana que va ser portada per primera vegada pel Caixer Fadrí a les festes de Sant Joan l’any 1658.

Però en l’actualitat més que un símbol religiós representa les festes de Ciutadella convertint-se fins i tot

SANT JOAN 2016

en un símbol de marxandatge que es pot veure en camisetes, gorres, clauers o mocadors de gran quantitat de turistes que venen a la festa.

La bandera o penó de Sant Joan té una forma trapezoïdal, és a dir, una mica més ampla per un costat que per l’altre. Amb un color granat i vorejada a la seva part final per un serrell que l’emmarca. A l’interior s’hi troba una creu blanca que s’erigeix al centre i l’asta és d’una longitud curta, cosa que permet un fàcil maneig de qui la porta, el Caixer Fadrí, per realitzar les diferents salutacions protocol·làries que farà terme en el transcurs dels actes en el que participa la Qualcada. És justament damunt d’aquesta creu, que simbolitza la festa de Sant Joan, que els historiadors han donat diferents versions, uns l’han denominat “La Creu de Malta” per la seva indis-

cutible semblança amb aquesta creu, mentre que altres l’anomenen de “Sant Joan”, amb orígens en una antiga Ordre Hospitalària de caràcter militar. També s’han arribat a vincular a cavallers que pertanyien a ordres militars que tenien com a símbol aquesta creu entre els segles XIV i XV. Tot i així, no es sap realment quina és la seva procedència, a causa de la desaparició de gran part de l’arxiu històric de Ciutadella després de l’espoli dut a terme pels turcs l’any 1558, motiu pel qual és impossible profunditzar en nous estudis que permetin fer afirmacions contundents. Per aquesta raó, avui en dia s’ha determinat que es digui formalment “Creu de Sant Joan”. D’aquesta manera, cada bienni es confeccionen dues que seran entregades al Caixer Senyor, president de la Qualcada, en mans

33

de l’alcalde del municipi durant la proclamació del bienni que té lloc en una sessió solemne un 9 de juliol a la Sala Gòtica de l’Ajuntament. En posició de salutació, el Caixer Fadrí l’ha de portar amb l’asta creuada horitzontalment sobre el cavall, quedant el penó sempre a la seva part dreta, de manera que la Creu de Sant Joan miri contínuament cap al davant. La creu és, per tant, un símbol universal que segons el filòsof Réné Guénon representa la totalització de l’espai, la unió de contraris com el Yin i el Yang, i que a l’antic Egipte ja tenia molta importància per formar part de gran quantitat de sepulcres en forma de creu. Però sens dubte, el seu significat sempre estarà relacionat amb els cavallers, gràcies a la llarga tradició de més de set cents anys de les festes de Sant Joan a Ciutadella.

SANT JOAN 2016

CAPELLETES, CORS de CRIST I SANT JOAN

11

16

A Ciutadella hi ha 21 capelletes repartides per diferents zones del nucli antic. Les capelletes són petites construccions en forma de capella que contenen a la seva part interior l’escultura d’un sant, que en moltes ocasions correspon al del mateix carrer on es troba.

Durant la Guerra Civil en van destruir unes quantes.

Per aquest motiu, algunes ja no hi són i altres han sigut substituïdes per làmines.

Una de les tradicions de la festa és que cada vegada que els caixers passen per davant d’una d’aquestes capelletes han de llevarse el capell en senyal de respecte i de salutació al sant. Un altre element religiós important és el Cor de Crist, que està situat a la part superior de les portes. En aquest cas, els cavallers també es treuen el capell quan passen per davant d’aquests i quan passen davant les cases senyorials, la Catedral o la plaça des Be.

15

17

14 12 10

13 20 18

8

7

9

19

21

1

2 3

4 5

34

6

SANT JOAN 2016

1. Sta. Puríssima

2. St. Pere Alcàntara 3. St. Pere Alcàntara 4. Beat Ramón LLull

5. St. Joan Baptista

6. St. Joan Baptista

7. St. Joan

8. St. Pere

10. St. Josep

11. Sta. Rosalia

12. Sta. Clara

13. St. Cristòfol

16. St. Bartomeu

17. St. Jaume

18. St. Rafel

21. St. Cristòfol

9. St. Pere

14. St. Cristòfol

19. St. Sebastià

Els cavallers també es lleven el capell quan pasen per les figures del ‘Cor de Crist’ que es troben a moltes cases del casc antic de Ciutadella.

35

15. St. Cristòfol

20. St. Antoni

SANT JOAN 2016

Instants d una

gran FESTA Les Festes de Sant Joan de Ciutadella estan plenes de records inoblidables que han quedat gravats dins els cors dels seus habitants.

En aquestes pàgines farem un recorregut per diferents moments especials de la festa i que potser més d’un coneixerà per haver pogut participar en ells.

Les fotografies ens traslladen i ens fan rememorar l’emoció que sentírem quan vam viure aquests instants. Es crea, per tant, un canal d’unió entre el passat i el present on la vivència pren forma de nou.

Volem donar gràcies a les persones que ens han compartit moltes de les imatges que formen part del record d’una gran festa.

1

JFP

Familia Enrich Pons, 1936

2 Tònia Salord Bosch

Claudia Faner Moll

1

FENT BULLA PER LES FESTES. La imatge ens porta a un moment on un grup d’amics gaudeixen de les festes acompanyant a un cavaller que saluda fent la capadeta. Al darrere una gernació de gent que observa com passa la Qualcada.

36

2

SANT JOAN DE MISSA. L’arribada a Sant Joan de Missa se celebrava antigament passant pel pati de davant l’ermita. Les columnes estaven ben adornades amb flors. Avui en dia s’ha perdut aquesta tradició i els cavalls ja no passen per davant.

SANT JOAN 2016

3

4

5 Claudia Faner Moll

3

sa COMITIVA DES DIA DES BE. Es tracta d’una imatge del dia des Be de l’any 1936. Un mes abans de l’inici de la Guerra Civil. En ella es pot observar la Comitiva formada per un Caixer Senyor i un Caixer Casat molt joves, cosa poc freqüent en l’actualitat.

4

REPLEC DE CAIXERS. Curiosa imatge del replec dels caixers amb uns carrers encara poc concurreguts.

Darrere del fabioler es pot observar el Caixer Fadrí que encara no duu la bandera que anirà a recollir de mans de la dona del Caixer Casat.

37

5

EL FABIOLER. Després del primer toc un grup d’infants acompanya al fabioler en el seu recorregut per a cercar a tots els Caixers que formarán part de la Qualcada. Els al·lots es senten orgullosos d’anar al costat del fabioler i el segueixen en el seu recorregut.

SANT JOAN 2016

6

7

Auxiliadora Ser

6

PASSAR PER DAVALL D’UN CAVALL. Antigament els més atrevits per fer broma passaven per baix d’un cavall. En aquesta divertida fotografia un jove camina a la gatzoneta sota el cavall d’un cavaller que es troba en es Pla preparat per viure els tradicionals jocs.

Carreras Vigo

7

CAIXER SENYOR AMB UN CAVALL BLANC. Es tracta d’una peculiar fotografia on el Caixer Senyor en comptes de cavalcar amb el tradicional cavall negre de raça menorquina típic ho fa damunt del llom d’un cavall de color blanc. Una escena curiosa que no es sol veure mai a les festes.

38

8

JOCS DES PLA. Imatge dels Jocs des Pla a Baixamar a principis de segle, on un grup de ciutadellencs passeja tranquilament vestit amb les elegants americanes i capells que s’estilaven a principi de segle.

Aquesta imatge contrasta amb les massificacions d’avui en dia al Pla.

SANT JOAN 2016

8 Carreras Vigo

39

SANT JOAN 2016

9

JFP

10

11

Foton’Estudi Hernando Ca Hernando Fotos

9

CAMÍ CAP A SANT JOAN DE MISSA. Fotografia on es pot observar com tota la Qualcada es dirigeix cap a l’ermita de Sant Joan de Missa on se celebraran les Completes. Al davant de tot el Caixer Fadrí porta la bandera, i el segueixen el Caixer Casat i la resta de cavallers

Tònia Salord Bosch

10

SA CONVIDADA ALS JOCS DES PLA. Després de fer el replec del capvespre del dia de Sant Joan el Caixer Senyor demana permís per començar els Jocs des Pla davant la porta de l’Ajuntament de Ciutadella.

“A nes Pla hi falta gent!”

40

11

CARAGOL DES PLA. Curiosa imatge durant la celebració dels entrenaments dels Jocs des Pla durant el matí del dia de Sant joan. Un cavall esgavellat puja damunt la tarima de la banda de música preparada per als jocs del capvespre.

SANT JOAN 2016

12

Foton’Estudi Ca Hernando Hernando Fotos

13 Foto Hernando Ca n’Estudi Hernando Fotos

12

CARAGOL DES PLA. Imatge del Caragol des Pla del dia de Sant Joan al capvespre. A la fotografia la gent no camina enmig des Pla on els cavalls feien el Caragol com ara sinó que observaven l’espectacle asseguts a les tarimes o de peu deixant espai als cavallers.

14 JFP

13

ERMITA DE SANT JOAN DE MISSA. Els cavallers arriben a Sant Joan de Missa per a celebrar les tradicionals Completes. En aquesta imatge es pot veure com alguns ciutadellencs es fan càrrec dels cavalls mentre els cavallers entren a peu dins l’ermita.

41

14

EL CARAGOL DES BORN. A la imtage es pot observar un Caragol des Born amb molt poca gent. Enfora de les massificiacions actuals, on la plaça s’omple de joves que fan botar els cavalls, antigament els cavallers celebraven el Caragol amb més tranquil·litat.

SANT JOAN 2016

JUSTES MEDIEVALS,

L’ORIGEN DELS JOCS DES PLA L‘

origen dels Jocs d’es Pla és segons molts investigadors un afegit de la part cavalleresca de la festa a la celebració religiosa que s’acostumava a fer i que va convertir aquells jocs en una festivitat civil.

En l’actualitat, els Jocs d’es Pla són un dels actes més rellevants i esperats de les festes de Ciutadella. Se-

gons apunten diferents historiadors aquests jocs tenen el seu origen en les “justes” i els torneigs medievals, que eren els combats que es feien entre dos contendents, a cavall i amb llança, per justificar el dret d’algun, i és precisament d’aquí que ve el nom de justa.

Les justes es van estendre després als jocs o exercicis de cavalleria on els cavallers acreditaven la seva des-

42

tresa en el maneig de les armes. Encara que es confonguin com a sinònims les paraules “justa” i torneig són ben diferents. Un exemple clar d’això són les armes emprades en aquestes conteses. En les “justes” s’utilitzaven armes reals, ja fossin ofensives o defensives, resultant de vegades els combatents greument ferits, i fins i tot morts. En canvi, en els tornejos gairebé sempre eren

SANT JOAN 2016

armes simulades, per tant hi havia menys perill. Es va generalitzar de tal manera aquest costum en l’Edat Mitjana que en gairebé totes les poblacions hi havia un paratge destinat per a fer aquests combats que es trobava normalment als extramurs de la ciutat, molt a prop de la muralla i que s’anomenava tela. En casos extraordinaris es designaven llocs en camp ras, publicitant els

combats a quants cavallers o campions volguessin acudir a mesurar les seves armes amb el reptador de la justa. Tot i que els actes d’es Pla es remunten a l’època medieval, els primers jocs que es coneixen es van celebrar per primera vegada l’any 1601 per a commemorar el naixement de la princesa Anna d’Àustria.

Després, l’any 1643 es van tornar a celebrar però sense tenir a veure

43

amb les festes de Sant Joan. D’altra banda, el primer document que mostra que els jocs van tenir lloc el 24 de juny són els de 1690. En un principi en aquests jocs només participaven les persones nobles, i per tant, no va ser fins a finals del segle XVIII quan els jocs es van començar popularitzar i van poder participar altres classes socials més humils com és el cas dels pagesos.

SANT JOAN 2016

S’ENSORTILLA

SES CAROTES

CóRRER ABRAÇATS

És el joc més conegut de tots els que es fan. Hi participen els cavallers que ho han sol·licitat, sempre de major a menor edat.

Un caixer, el de més edat dels que han de córrer en aquest joc o el que va precedint al caixer amb l’autorització d’aquest, va a comprovar l’altura on s’ha de col·locar l’ensortilla. L’altura ha de coincidir més o menys amb la de l’espatlla del caixer muntat a cavall.

Corren tres vegades sempre a galop. Quan aconsegueixen encertar, la banda els obsequia amb una peça de música i els genets són premiats després amb una canya verda d’on penja una cullera de plata.

A la tornada de cada una de les passades d’on s’ha corregut l’ensortilla des de la font de beure fins a la colàrsega, els que han encertat han de desfilar portant la punta de l’asta encarada a terra. Els altres hauran de portar la mà dreta descansant-la sobre el braç esquerre.

A continuació, segueix el joc de Ses Carotes. Es corren en sis, dividits en parelles. La carota la porta amb el braç esquerre el cavaller que corre per la part dreta. El joc consisteix que cada parella de cavallers, els dos muntats a cavall i corrent al galop, han de rompre la carota amb les lladrioles o bé amb el puny. Era tradició que abans d’entregar les carotes als cavallers passés un criat de la casa noble a oferir lladrioles a les autoritats que assistien al Pla, per si volien quedar-se alguna com a record (les carotes i les lladrioles són a càrrec del Caixer Senyor). Després, el mateix criat les oferirà també a totes les amistats dels nobles que acudien als jocs. Aquestes carotes han de tenir una maneta, dos bastaixos i clàvies, i a més, no poden portar claus. Abans de finalitzar la carrera han de trencar-se, si no ho aconsegueix el company, ho haurà de fer el mateix cavaller que les porta ajudat pel seu genoll.

Per acabar, l’últim dels tres jocs és el de córrer abraçats. En aquest, els dos cavallers amb el cavall al galop, des de la colàrsega fins a la font, hauran d’unir els seus cavalls, córrer junts, donar-se la mà, abraçar-se i finalment besar-se mentre el cavall corre sense aturar-se. Es tracta d’un exercici totalment acrobàtic, ja que han de coordinar el seu cavall amb el de l’altre genet i fer tots els moviments sense caure ni ensopegar en cap moment. Les hores que dura aquest espectacle són les de màxima emoció, però també les de més perill, per aquest motiu els genets han d’estar molt ben preparats per enfrontar-se a aquest repte tots els anys que participen. Acaba la festa amb un caragol, fent un total de tres voltes, mentre els músics toquen la tradicional música del Jaleo en la primera i tercera volta. En aquest caragol final participen tots els caixers i cavallers, fins i tot, els que no han participat en els altres jocs.

Foto Estudi Hernando

44

SANT JOAN 2016

Curiositats

d’unes festes tradicionals

1679

En aquells anys el Caragol de Sant Joan es realitzava dins el pati del conegut convent de Santa Clara, però aquell any el governador ho va prohibir i es va començar a fer pels carrers.

Foto Estudi Hernando

1835

1861

Neixen per primera vegada les corregudes a la plaça per saludar els Jurats de la Universitat.

Actualment aquest acte es coneix com el caragol de Ses Voltes, que consisteix en tres voltes pels carrers del centre de Ciutadella.

Durant el bienni 1861-1862 s’inclouen els sabaters, coneguts com els “rafels”, dins les festes de Sant Joan.

A més, els sabaters Nicolau Pons i Magí Serra van ser multats per llençar avellanes i fer la guitza als cavallers amb expresions com: “Tot l’amo” o “Sa Capadeta”.

Una altra curiositat d’aquest any va ser que l’alcalde D. Pere Martorell prohibí tirar avellanes a causa d’aquest contratemps que s’havia produit amb els sabaters.

1843

1874

1978

Per primera vegada es fa la “Convidada” a l’Ajuntament de Ciutadella, per poder dur a terme els famosos Jocs des Pla.

En aquest any es va suprimir el tradicional ball de gala que realitzava el Caixer Senyor per així poder allargar el Caragol de Santa Clara amb nous carrers com: Santa Rosalia, Maria Auxiliadora i Francesc de Borja Moll.

El regidor Jaume Anglada Benejam va presidir aquell any les festes de Sant Joan. La curiositat d’aquestes festes va ser que van incloure dotze cavalls sanats (sense testicles), cosa que prohibeix els protocols de Sant Joan.

46

SANT JOAN 2016

Anys en els quals no s’ha celebrat la festa

1654

TRADICIONS que s han

PERDUT

Va ser un dels moments més terribles que va viure el poble de Ciutadella. En aquell any va tenir lloc una de les pitjors epidèmies de pesta, que va arrasar tot el municipi i, per tant, no es van celebrar les festes.

1

1666

S`han perdut els passacarrers del Bou del Corpus i la penjada de bujots per les finestres i portes.

Aquests bujots es cremaven després del Caragol de Santa Clara durant les festes de Sant Joan.

En els anys en què el dia 24 de juny coincideix amb la festivitat de Corpus Christi, la festa de Sant Joan s’ha de translladar al diumenge següent, perquè la celebració de les dues festes no s’ajuntin el mateix dia.

Aquest fet es va produir justament aquest any, per aquest motiu, les festes es van celebrar els dies 26 i 27 de juny. També va tenir lloc aquesta festivitat junt a la de Sant Joan l’any 1886, el 1743 i, més recentment, l’any 1943.

2

Una altra de les activitats que s’ha anat perdent al llarg del temps durant les festes han sigut les corregudes d’ases que es realitzaven a sa Contramurada, unes corregudes que han quedat en el record de molts.

1786

3

1924

4

També han desaparegut els olis sagrats que la Capellana baixava al Pla per si es produïa qualsevol desgràcia durant els jocs i havia d’acudir per a donar l’extrema unció a algun cavaller que participava.

El Caixer Senyor D. Pere Sintas Saura, noble que pertany al Palau de Can Olivar, volia cavalcar amb un matxo i com que no va voler sortir amb un cavall es van suspendre les festes.

Finalment, s’han perdut els majestuosos balls de gala que feien els nobles al seus palaus. Aquesta tradició se celebrava en un temps en el que la noblesa ciutadellenca va viure la seva època daurada.

Un ruixat d’aigua que es va produir el dissabte de Sant Joan va fer que es suspengueren les festes, i que es tornaren a reprendre els dies 24 i 25 de juny d’aquell any.

47

SANT JOAN 2016

CARTELLS de les

FESTES Les festes de Sant Joan no han tingut cartell fins no fa gaire. Han estat sempre tan profundament arrelades al cor dels ciutadellencs, que la plasmació gràfica d’un sentiment no era necessària.

Però els temps canvien i el 1959, el primer intent per treure un cartell de festes va ser un fracàs.

La foto d’aquell primer cartell era d’un caixer amb pantalons blancs.

I quin era el problema?

Idò que a Ciutadella es dues negres! El cavaller era d’un altre poble de Menorca. El cartell es va retirar immediatament i no es va repartir.

No va ser fins a l’inici de la dècada dels 70, amb el disseny gràfic obrint-se pas amb força, quan apareix el primer, com una manera de representar de forma artística unes festes que es duen a l’ànima.

1971

L’any 1971 es va publicar un altre cartell, però de nou amb un error, aquesta vegada l’errada estava dins del text. El cartell deia el següent: “Fiestas de San Juan de la Ciudadela”, en comptes de “Fiestas de San Juan de Ciudadela”.

Per aquest motiu, es va haver d’enganxar el text corregit damunt del que tenia l’error. Com es pot observar a la fotografia encara s’hi veu als costats del cartell l’adhesiu que s’utilitzà per a rectificar l’errada amb el nou text que es va afegir finalment. A cadascun dels exemplars que s’editaren aquell any es va haver de posar la correcció amb un adhesiu.

48

SANT JOAN 2016

1978 1980 1983 Fotografia amb un marc per a separar la imatge del text. Apareix la fotografia dels Jocs des Pla en color.

És el primer cartell que es fa en català.

A partir d’aquest any tots s’escriurien amb aquest idioma.

Es tracta d’una imatge molt típica de les festes però que està feta des d’una perspectiva molt diferent.

1985 1996 1999 A partir de 1985 es comença a utilitzar la tècnica del grafisme per a il·lustrar les festes de Sant Joan.

En aquesta imatge es continua utilitzant el grafisme però es complementen amb colors molt més cridaners.

49

L’any 1999 es realitza per primera vegada un fotomuntatge amb diferents imatges creant una composició.

SANT JOAN 2016

ELS PRIMERS FABIOLERS

Miquel Franco, el primer fabioler del que es te constància escrita i gràfica (1881-1903) Fotografia 1: Pere Pons Capó “Peruix” Segle XX (1904-1913) Fotografia 2: Josep Truyol Monjo “Bep Candela”, fabioler desde el 1914 fins el 1931.

Aguedita Pons i Carreras Vigo

50

SANT JOAN 2016

EL FABIOL

j

ust abans de les dues del capvespre del dia 23 de juny el fabioler surt de casa seva qualcant damunt d’un ase de cria i es presenta al palau del Caixer Senyor. Quan arriba entra sense descavalcar i no baixa de l’ase fins que es troba al mig de l’entrada de la casa. A les dues en punt li demana permís al Caixer Senyor per iniciar el replec de caixers i cavallers, i així començar amb els actes que se celebraran durant les festes de Sant Joan. El fabioler és, per tant, l’iniciador d’un dels moments més emocionants de la festa, un instant que tot el món espera amb gran il·lusió durant tot l’any.

Aquesta tradició ha estat gairebé inalterada des de fa molts anys. La figura del fabioler té una importància capdal i en tota la festa, però des que es té constància d’ell, almenys gràfica, és una altra cosa.

En aquest article parlarem dels tres primers fabiolers dels que es té constància escrita i gràfica.

Els tres primers fabiolers Miquel Franco té l’honor de ser el fabioler més antic retractat. Aquest funcionari municipal que vivia a sa Plaça Nova va exercir com a fabioler amb sa somereta des de

1881 fins a 1903, dates on les festes de Sant Joan es vivien amb més tranquil·litat, sense les aglomeracions d’avui en dia. Poques dades més es tenen d’aquest fabioler, només que a diferencia dels fabiolers actuals feia sonar un fabiol de llenya amb forats davant i darrere, en comptes de canya.

Pere Pons Capó. “Peruix”, com també era conegut popularment, va obtenir el càrrec de sereno interí de l’Ajuntament de Ciutadella el 1892, segons l’estudi publicat pel subinspector de la Policia Local de Ciutadella, Francesc Pallicer Pons, el 28 de setembre de 2012. En aquest extens informe s’esmenta que “Peruix” era també, possiblement, el mateix que va ser escarceller de la presó de Ciutadella. Pere Pons Capó “Peruix” va ser fabioler des de la ‘jubilació’ de Miquel Franco l’any 1904, fins que va complir 54 anys, el 1913.

Josep Truyol Monjo, conegut com “Bep Candela”, va agafar el testimoni de Pere Pons Capó.

La seva primera aparició com a fabioler va ser l’any 1914 i la seva vida com a tal va ser més longeva, un total de 17 anys en total.

51

El fabiol que s’utilitza a Ciutadella durant Sant Joan és diferent al que s’empra a la resta de festes de Menorca. El fabiol de Ciutadella està fet amb un tub de canya comú sense nusos, d’uns 16 centímetres de llargària per uns 10-12 mil·límetres de diàmetre interior, en el qual s’han obert dos forats rectangulars a la part anterior d’un dels dos extrems.

PAls altres pobles de Menorca, el fabiol té una mida aproximada de 25 centímetres, una mica més llarg que el de Ciutadella, i té set forats melòdics.

Aquest instrument consisteix en un tub recte de canya amb l’embocadura en bisell, amb cinc forats a la part superior i dos a la inferior.