"Es Firó" Sóller 2016

LA HISTÒRIA D’UN POBLE VALENT SÓLLER 2016 The history of a brave town Sóller 2016

la victòria dels sollerics The grand victory of Sóller

Els inicis d’aquesta fira es remunten a mitjans del segle XIX, en un Sóller en plena expansió.

The beginning of this fair dates back to the 19th century, in Sóller, where commerce was booming.

Un dels esdeveniments més importants de Sóller que han marcat la seva història i tradicions.

One of the most important events in Sóller that marked its history and customs.

“es Firó”: passió per la festa “Es firó”: Passion for its festival

col·lectius: unió I força Collectives: The union builds strength

Comencen a sonar les campanes. És l’avís que ja s’han albirat naus enemigues.

The church bells begin to ring. it’s the signal that they have already spotted enemy ships.

Kiko Domínguez Dani Bagur www.empatic.es

Gràcies a la unió dels col·lectius, el poble de Sóller ha aconseguit ser una festa espectacular.

Thanks to the union of the collectives , the town of Sóller brought forth a spectacular festival.

Directora editorial: Laura Pons Sales Redacció: Cristina Bernabeu.

Col·laboradors: Toni Quetlgas i Pere Joan Oliver.

Fotografia: Pere Joan Oliver i Col. lectiu de Moros 11 de Maig .

Disseny gràfic: Aina Genestar i Jose Morant.

Traducció: Brandy Lyn Wilson Agraïments: Toni Quetglas i Pere Joan Oliver.

Redacció i publicitat: C/ Capifort, 6 - 1r pis 07714 Maó (Menorca) 971 36 07 18 empatic@empatic.es Publicitat: Rocío Rodríguez (696 746 600) publicidad@empatic.es Depòsit Legal: ME 701-2016

SUMARI ES FIRO 2016

inicis d’una tradició The beginning of a tradition

ES FIRÓ | SÓLLER

INICIS D’UNA

TRADICIÓ The beginning of a tradition

E

ls inicis d’aquesta fira es remunten a mitjans del segle XIX, en un Sóller que es trobava en plena expansió comercial. Aquest gran progrés té lloc gràcies al desenvolupament de diversos mercats com el de la taronja, el de l’oliva i la fabricació de teixits que sortien del port de Sóller per ser distribuïts arreu del món. Aquest període de gran abundància va animar els sollerics a crear la primera fira en l’any 1854, convertint-se en un gran esdeveniment no només econòmic sinó també social i cultural. La fira va permetre atreure multitud de visitants a la ciutat, cosa difícil en aquella època, per oferir els seus productes i la possibilitat que els sollerics venguessin els seus.

El Firó de Sóller es va començar a celebrar un any més tard (1855), coincidint amb la commemoració de la victòria dels sollerics davant dels corsaris que volien saquejar la ciutat, un 11 de maig de 1561.

The beginning of this fair dates back to the mid 19th century, in Sóller, a city where commerce was booming. The town was progressing thanks to the growth of various sectors such as the orange, olive and textile manufacturing which departed from the Port of Sóller to be distributed worldwide. This period of great abundance encouraged the people of Sóller to set up its first fair in 1854, which became a great event not only financially but also socially and culturally. The fair attracted many visitors to the city, which was difficult at the time, to offer their products and the chance for the people of Sóller to sell theirs.

Es Firó de Sóller, took place a year later (1855), coinciding with the commemoration of the victory of Sóller against the privateers who sought to sack the city on 11th May 1561.

Col.lectiu de Moros 11 de Maig

4

ES FIRÓ | SÓLLER

5

ES FIRÓ | SÓLLER

Col.lectiu de Moros 11 de Maig - Festa de la victòria, en el port de Sóller 1897

D’aquesta manera, a més de convertir la ciutat en un gran aparador comercial, es recuperava un dels majors esdeveniments històrics de la memòria de Sóller i naixia el Firó com un complement de la fira.

No obstant això, mentre la fira es consolidava, Sóller va patir una de les pitjors crisis econòmiques de la seva història. Els tarongers van viure una terrible malaltia provocant la mort de molts d’ells i les teles produïdes van començar a no poder-se vendre a l’exterior provocant la fallida de l’ajuntament per no poder-se pagar els impostos. Però la festivitat estava tan arrelada que quan el consistori es va voler desentendre de les despeses, el poble es va resistir i es va aconseguir mantenir amb subscripcions populars.

Van ser anys inestables i amb molts canvis convidant els sollerics a viure les festes d’una manera diferent. Hi

va haver fins i tot veus contràries pel seu caràcter popular, per aquest motiu, en diverses ocasions es va substituir el simulacre de l’atac per carreres de vaixells, desfilades de carrosses o concursos de “tir al colom” També es va voler substituir l’arenga del “Capità Angelats” per una missa, ja que es considerava ridícula per fer riure als visitants.

Una altra de les dificultats que va viure el Firó en els seus inicis va ser la manca de personal per a la seva representació, per això en moltes ocasions se li va haver de pagar a diverses persones perquè es vestissin a la festa. A més, els que representaven als moros se’ls havia de pagar cinc pessetes més perquè a ningú li agradava ser derrotat.

Una altra dada anecdòtica va succeir l’any 1924 quan el rector de Sóller va prohibir l’entrada a la missa a tot aquell que anava vestit de moro.

6

Malgrat tot, la festa va continuar fins i tot en els moments més durs de la dictadura. En aquesta època es va llogar als soldats de la Base Naval perquè fessin de moro. Però el que realment va fer que la festa es mantingués viva va ser la força i motivació d’un grup de gent compromesa, que a principis dels anys 70 van introduir actes nous com: el pregó, l’ofrena de flors o la participació de les dones en el dia del Firó aconseguint revitalitzar la festa.

El Firó es va mantenir amb alts i baixos fins a l’any 1996, quan un grup de valents, després d’una forta polèmica, van decidir encarregar-se de l’organització de la festa. A partir d’aquest moment es van crear els col·lectius de Moros, Pagesos i Pageses i des de llavors el simulacre no ha deixat de créixer en participació i espectacularitat.

ES FIRÓ | SÓLLER

Premsa i xilografies de Mallorca (antigua casa Guasp)

Thus, in addition to converting the city into a large commercial showcase, it also recovered one of the major historical events of Sóller and Es Firó was born as a complement to the fair.

However, while the fair was beginning to be established, Sóller suffered one of the worst economic crises in its history. The orange trees contracted a terrible disease killing off many of them, and the fabrics were not being sold abroad causing the Town Hall to go bankrupt as taxes were not being paid. But the festival was so ingrained in the town that when the town council wanted to avoid its expenses, the people resisted and it was carried on by public subscription.

Those years were unstable and many changes were made that gave the festival a different fee-

ling. The villagers did not want to except the changes, so on several occasions the re-enactment of the attack was replaced by boat races, parades or clay pigeon shooting contests. Also the harangue of Captain Angelats was to be replaced by a Mass since it was considered ridiculous to make visitors laugh.

Another difficulty that Es Firó faced in the beginning was the lack of performers, so in many occasions several people were paid to dress up in the festival. In addition, those representing the Moors were paid five pesetas more (old Spanish currency) because nobody liked being defeated. On another account that occurred in 1924 the rector of Sóller forbade anyone from entering who was dressed in Moorish costume.

7

Nevertheless, the festival carried on even in the hardest moments of the dictatorship. At that time the soldiers of the Naval Base were hired to be the Moors. But what really kept the festival alive was the strength and motivation of a group of committed people, who in the early 70s introduced new events such as the opening speech, the offering of flowers or allowing women to participate in the day of Es Firó, resulting in revitalizing the festivities.

Es Firó carried on with ups and downs until 1996, when a brave group, after much controversy, decided to take charge of the organization of the festival. From that moment on, the collective of Moors, and Peasants was established and since then the re-enactments have not stopped growing in participation and improving in the quality of the spectacle.

ES FIRÓ | SÓLLER

The grand victory of Sóller One of the most important events in Sóller that marked its history and customs forever was the attack of the Moors that took place in the 16th century, although it was one of the bloodiest attacks the town suffered.

Un dels esdeveniments més importants de Sóller que han marcat la seva història i tradicions per sempre va ser l’atac dels moros al segle XVI, tot i que va ser un dels episodis més sagnants que ha sofert el municipi.

T

ot comença a l’inici d’un maig de l’any 1561. Guillem de Rocafull, virrei de Mallorca havia enviat dues fragates armades al nord d’Àfrica amb la missió de fustigar les costes d’Algèria.

En aquella època el Mediterrani s’havia convertit en un niu de pirates turcs que tenien a tots els pobles costaners atemorits. És per això que a l’illa de Mallorca ja es tenien indicis que els turcs volien atacar-la.

El dissabte 10 de maig van arribar notícies noves, una flota formada

per un total de 23 vaixells turcs que navegaven per Eivissa havien desembarcat a l’illa per agafar provisions d’aigua. Com que el virrei no sabia quin era el poble que havien decidit saquejar va manar al capità de cada vil·la organitzar la seva defensa.

L’endemà, dia de Sant Ponç van desembarcar a la cala de Ses Puntes al voltant d’uns 1.700 corsaris turcs i algerians sota la direcció d’Ulutx Alí, un antic esclau que havia fugit de Sóller i que coneixia les millors rutes per fer l’atac. Prop de les quatre de

la matinada els moros començaren a baixar de les galeres i un grup de vigilants que estaven de guàrdia els albiraren des de la barraca del Coll de l’illa. Tot d’una els guardes baixaren al poble per a advertir a tots els sollerics de l’arribada de l’enemic tocant un corn.

L’estratègia dels moros era acorralar als sollerics des de dos fronts mentre encara dormien. Pensaven que el factor sorpresa seria la clau per controlar la possible reacció d’aquests i aconseguir la victòria.

It all started in the beginning of the month of May in 1561, the viceroy of Mallorca known as Guillem de Rocafull had sent two armed frigates to the North Africa with the orders to attack the coast of Algeria. At that time the Mediterranean had become a nest of Turkish pirates who had all the coastal towns terrified. That is why the island of Mallorca already had notices that the Turks had wanted to attack.

On Saturday 10th May new notices came, a fleet of a total of 23 Turkish

ships that was sailing near Ibiza had landed on the island to collect water.

As the viceroy did not know which town was chosen to be sacked, he sent the Captain of each town to prepare their defence.

The next day, “Sant Ponç”day, around 1,800 Turkish and Algerian pirates disembarked in the cove of Ses Puntes under the command of a former slave who had fled from Sóller and knew the best routes to plan the attack. About four in the morning, the Moors began to come ashore off

the galleys and a group of guards who were on duty spotted them from the hut of Coll on the Island. The guards immediately went down to the village to warn all the villagers of the arrival of the enemy by sounding a horn. The Moors’s strategy was to trap Sóller on two fronts while the town was still asleep. They thought that taking them by surprise would be the key to controlling the possible revolt and to defeat them. What they never imagined was that the people of Sóller were aware of their presen

8

ES FIRÓ | SÓLLER

9

ES FIRÓ | SÓLLER

El que no s’imaginaven era que els sollerics eren conscients de la seva presència i per tant el factor sorpresa no es va produir.

Cap a les cinc de la matinada el capità Angelats té a tots els homes reunits i els situa en el Camp de s’Oca que és el camí d’accés des del mar. Mentre les dones, els ancians i els nens caminen cap a les muntanyes per a poder refugiar-se guiats pel mossèn Antoni Canals.

Poc després d’això els moros arriben al Pont de Barona pensant que no hi ha ningú i es troben el campament cristià que els està esperant donantlos la sorpresa que ells volien donarlos. És un moment de molta confusió perquè els corsaris no saben quants combatents cristians hi ha i quina és la seva capacitat de defensa. Comença la batalla amb els trets d’uns arcabussos disparats des del pont i al mateix temps un cavaller torna a Sóller per a comunicar a la resta de la tropa que els altres corsaris estan saquejant el poble per l’altre costat.

Davant la força dels sollerics, els turcs s’acovardeixen i comencen a fugir i

els cristians són ara els que es tornen forts i comencen a perseguir-los pel camí del Port, l’Horta i el Puig de Muntaner fins a Son Avinyona on aconsegueixen matar al capità que dirigeix la tropa enemiga, segons creuen és Issuf el fill del temut Ulutx Alí, comandant de la flota.

La segona batalla més important es produeix a Son Avinyona. Una vegada que el nombre més gran d’assaltants és reduït, el capità Angelats i el seu grup decideixen replegar-se i esperar al grup que havia entrat a saquejar Sóller. El capità creu que els assaltants tornaran pel mateix camí d’anada i és precisament el que succeeix. Els corsaris tornen carregats de roba, diners, joies i presoners havent saquejat l’església i arribant fins a Sa Coma. És per tant a Son Avinyona on es tornen a desembeinar espases i on els turcs tornen a tenir por, fugint de nou i abandonant fins i tot les armes.

L’últim dels enfrontaments té lloc prop del pont de Ses Alzines. Com que els moros desconeixen el camí s’equivoquen i van a parar al camí del

10

Ginjolar (Can Baixo). Darrere d’ells un grup de 25 sollerics aconsegueixen agafar-los produint-se la darrera batalla.

Els sollerics acaben perseguint als moros fins que tornen al seu vaixell i han aixecat àncores sent prop de migdia. Els valents sollerics han guanyat la batalla matant a 211 turcs entre ells tres oficials. Per la seva banda cauen mitja dotzena de sollerics amb una gran quantitat de ferits dels dos bàndols, molts d’ells moren més tard per les greus ferides que han sofert. Els moros s’emporten només un presoner, Joan Arbona, guàrdia a l’atalaia del Coll de s’Illa que no va poder partir perquè era coix.

Gran quantitat del motí que es van emportar els corsaris va poder ser recuperat i quan va acabar la jornada els objectes van ser tornats als seus propietaris. Dos dies més tard, els Jurats del Regne de Mallorca li van enviar una carta a Felip II explicant-li tot el que havia succeït a Sóller, magnificant l’actuació i exaltant al virrei Rocafull.

ES FIRÓ | SÓLLER

ce and therefore they were not taken by surprise at all.

Around five in the afternoon, Captain Angelats had gathered all the men and had placed them in the field, Campo de s’Oca, which is the access road from the sea. While the women, the elderly and the children walked towards the mountains to seek refuge guided by the clergyman Antoni Canals.

Shortly after this the Moors reached the Barona bridge thinking that no one was there and they came across the Christian squad who was waiting for them, taking them by surprise as the Moors had originally planned.

It was a very confusing moment because the pirates did not know how many Christians soldiers there were and who they were really up against.

The battle began with the characteristic firing of muskets from the bridge and at the same time a rider returned to Sóller to communicate to the rest of the troops that other pirates were sacking the other side of the village. . The power of the village of Sóller intimidated the Turks and they began

to flee, and the Christians at that moment became stronger and began to pursue them along the path of the Port, Huerta and the Puig de Muntaner until they arrived at Son Avinyona where they killed the captain who lead the enemy troops, it is said that it was Issuf, the son of the feared Ulutx Alí, commander of the fleet.

The second most important battle occurred in Son Avinyona. Once the number of attackers was reduced, Captain Angelats and his group decided to regroup and wait for the group of Moors that had entered Sóller to sack it. The captain believed that the enemies would return along the same path back and that was precisely what happened.

The privateers returned laden with clothes, money, jewels and prisoners having ransacked the church and reaching Sa Coma. It is therefore in Son Avinyona where swords were unsheathed again and where the Turks once again were afraid, and fled again leaving their weapons behind.

The last face-off took place near the bridge of Ses Encinas. As the Moors

11

did not know the path, they chose the wrong way and ended up in the path of azufaifo (Can Baixo). Behind them a group of 25 villagers caught up with them and fought the last battle.

The people of Sóller ended up chasing the Moors until they returned to their ship and raised anchors at about noon. The brave town of Sóller had won the battle, killing 211 Turks among them three officers. Meanwhile half a dozen people from Sóller had died with a large quantity wounded on both sides and many died later from serious injuries. The Moors only took one prisoner, Joan Arbona, the guard of the watchtower on Coll de s’Illa who could not leave because he was lame.

Much of the booty that the pirates had taken was recovered and at the end of the day the objects were returned to their owners. Two days later, the Court of the Kingdom of Mallorca sent a letter to Philip II telling him everything that had happened in Sóller, magnifying the performance and exalting the viceroy Rocafull.

ES FIRÓ | SÓLLER

CAPITA ANGELATS, EL SALVADOR DEL POBLE SOLLERIC captain Angelats, the saviour of the town of Sóller

J

oan Angelats va ser el capità d’armes del municipi de Sóller, la persona que s’encarregava de mobilitzar, organitzar i dirigir les milícies per a defensar el seu poble d’atacs exteriors. Just abans de l’assalt es trobava a Palma, però en conèixer la notícia va tornar ràpidament a la Vall per a preparar-

se per al possible atac. Després de la invasió va començar a posar més mesures de defensa com la construcció d’una fortalesa al voltant de l’església i la Torre Picada, construïda per a millorar la vigilància en futurs atacs. Fou un capità amb molt de coratge, gràcies a la seva estratègia va aconseguir la victòria d’un

assalt que hagués sigut impossible guanyar pel desavantatge de combatents. Angelats continuà desenvolupant la seva tasca com a capità de guerra a Sóller durant un temps més després de la batalla. Bernat Reynés és el nou capità Angelats que va ser elegit per quatre anys el passat febrer de 2014.

Joan Angelats was the field marshal of Sóller, in charge of organizing, mobilizing and leading the militias to defend his people from foreign attacks.

Just before the attack he was in Palma, but when he received the news he quickly returned to La Vall de Sóller to prepa-

re for the likely attack. After the invasion he increased the defence measures by building a fortress around the church and a tower, Torre Picada, which was built to improve vigilance for future attacks. He was a courageous captain, thanks to his strategies he was able to claim

victory in an attack that was nearly impossible to win due to the drawback of having less soldiers. Angelats continued his work as captain in Soller for a time after the battle. Bernat Reynés is the new Captain Angelats who was chosen for a four-year term in February 2014.

12

ES FIRÓ | SÓLLER

ULUTX ALI: EL PIRATA QUE ATERRA EL MEDITERRANI EN EL SEGLE XVI Ulutx Alí: The pirate who terrorised the mediterranean in the 16th century

C

onegut com a Ulutx Ali, va ser un dels millors marins musulmans del seu temps, tot i que fou d’origen calabrès (Itàlia). Capturat per un corsari algerià anomenat Alí Amet quan era molt jove va ser esclau fins que es va convertir a l’Islam. Gràcies a la seva conversió va poder ser un

home lliure i defensar el seu honor aconseguint càrrecs importants en la flota corsària del temible almirall otomà Turgut Reis, més conegut com a Dragut. Aquest li va donar el comandament de més d’una vintena de naus perquè saquegessin el poble de Sóller. Tot i la derrota va seguir ocupant alts càrrecs entre els

pirates algerians arribant a convertirse en l’home més poderós de tota la Berberia, territori format pel Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia.

El rei moro està representat aquest any per Guillem Reynés, elegit des de febrer de l’any 2014. I el seu fill Issuf està representat per Víctor Colom.

Known as Ulutx Alí, he was one of the best Muslim sailors of his time, although he originally came from Calabria (Italy). He was captured by an Algerian pirate named Alí Amet when he was very young and was made a slave until he converted to Islam. Thanks to his religious conversion he became a

free man and could defend his honour by being granted important posts in the Ottoman corsair fleet of the feared admiral Turgut Reis, better known as Dragut, the same man who gave him the command of more than twenty ships to sack the village of Sóller. Despite being defeated in Sóller, he carried on

occupying high posts among the Algerian pirates by becoming the most powerful man in all Barbarian territories formed by Morocco, Algeria, Tunisia and Libya.

The Moorish king is played by Guillem Reynés this year, chosen since February 2014. His son Issuf is represented by Víctor Colom.

13

ES FIRÓ | SÓLLER

IL.LUSTRES MALLORQUINS

Els bandolers The bandits

Capità d’Alaró C. de Bunyola Captain of the Alaró Captain of the Bunyola

Coneguts a Mallorca com “bandejats” eren persones que estaven fora de la llei mitjançant un bàndol de crida i cerca. El grup de bandolers en l’actualitat està format per: Joan Amengual, Xisco Arbona, Damià Artigues, Jaume Castanyer, Vicenç Bisbal, Andreu Castanyer, Xisco Castanyer, Jaume Celià, Miquel Coll, Toni Fèlix, Pep Garcia, Guillem Mayol, Bartomeu Muntaner i Pep París.

En Pere de Sant Joan era el capità de les milícies del poble d’Alaró.

Es trobava baix les ordres del conegut Virrei Guillem de Rocafull i s’encarregava de la defensa de l’illa de Mallorca dels eventuals atacs corsaris. Les milícies d’Alaró havien d’acudir en auxili sempre que Sóller fos atacat per l’enemic.

En l’actualitat el Capità Alaró està representat per Javier Martínez Núñez.

Ignasi Garcia era el capità Bunyola.

També es trobava baix les ordres del virrei de Rocafull i tenia l’obligació com tots els capitans de defensar l’illa de qualsevol atac corsari. Una de les seves funcions com a capità era dirigir les milícies i protegir els municipis propers com Sóller d’un possible atac corsari.

Tomeu Bernat Sastre és el Capità de Bunyola aquest any.

The bandits or known as the “Bandejats” in Mallorca, were bands of people ostracized from society and were “wanted” outlaws.The current cast of the group of “bandejats” are: Joan Amengual, Xisco Arbona, Damià Artigues, Jaume Castanyer, Vicenç Bisbal, Andreu Castanyer, Xisco Castanyer, Jaume Celià, Miquel Coll, Toni Felix, Pep Garcia, Guillem Mayol, Bartomeu Muntaner and Pep París.

Pere de Sant Joan was the Captain of the Alaró militia. Following the orders of the Viceroy Guillem Rocafull, he was made responsible for the defence of the Majorca island from likely pirate attacks. The Alaró militias were obligated to give aid to Sóller whenever attacked. Currently Capità Alaró is played by Javier Martínez Núñez.

Ignasi García was the Captain from the Bunyola militia. Also following the orders of the Viceroy of Rocafull he was commanded to defend the island from any pirate attacks. One of his duties as captain was to lead the militias and protect nearby towns like Sóller from any likely attacks.

The Capitan of the Bunyola militia this year is Tomeu Bernat Sastre.

14

ES FIRÓ | SÓLLER

ILLUSTRIOUS MALLORCANS

Virrei

C. de Santa Maria

C. of the Santa Maria

Sergent Soler Sergeant Soler

Viceroy

Aquest capità segons el dictat del virrei Guillem de Rocafull havia de protegir l’illa de Mallorca d’un possible atac produït per la flota corsària.

A més, a diferència dels anteriors capitans, ell només havia d’acudir eventualment en auxili de Sóller si la ciutat era atacada o es trobava en perill per un atac de l’enemic.

El Capità de Santa Maria d’enguany el representa en Joan Oliver Ramon.

Antoni Soler era el sergent de la milícia local, era un home amb molta trajectòria, per la seva experiència militar i per haver servit en l’exèrcit imperial de Carles I a Flandes. En tornar a Sóller va assumir càrrecs polítics i militars utilitzant les seves millors estratègies de guerra.

Aquest any en Joan Far López dóna vida al valent Sergent Soler al Firó de Sóller.

El virrei Guillem de Rocafull era el Lloctinent General de Mallorca, que va ocupar el seu càrrec des de l’any 1558 fins al 1563. El seu govern va estar marcat principalment per la construcció d’un gran nombre de fortificacions per defensar l’illa de les nombroses incursions islàmiques. Va aconseguir dominar el bandolerisme familiar i garantir l’ordre públic.El virrei d’aquest 2016 és Antoni Josep Bernat Sastre.

This captain, according to the dictates of the viceroy Rocafull, must protect the island from any likely pirate attack.

In addition, unlike the previous captains, he was only occasionally ordered to come to the aid of Sóller if the city was attacked. This year’s Captain of Santa Maria is Joan Oliver Ramón.

Antonio Soler, sergeant of the local militia, was a man with a vast military experience having served in the Imperial Army of Charles I in Flanders.

Upon returning to Sóller he took on political and military posts using his best strategies of war.Sergent Soler is played

by Joan Far López.

Viceroy Guillem de Rocafull was Mallorca’s General Lieutenant who took office from 1558 until 1563.

His government was mainly marked by the construction of a large number of fortresses to defend the island from the numerous Islamic raids. He managed to control the family banditry and ensure public order. The viceroy of this 2016 edition is Antoni Josep Bernat Sastre.

15

ES FIRÓ | SÓLLER

LES VALENTES DONES Courageous Women

C

Catalina and Francisca Casesnovas were Joan Casesnovas’s two sisters, a man who fought against the Algerians in the attack of the privateers at Sóller. They lived in the house Can Tamany near the path where the pirates travelled on. During the sack, one of them broke into his house while he was drinking wine and one of his sisters grabbed the metal rod that was used to close the door, she hit him on the head and killed him on the spot. When they finally closed the door they took the body and threw it out the window. Just at that very moment, some of the other pirates were passing by and the body fell on them causing them to flee scared by the scene.

The Casasnovas sisters are played each year by two young girls from Sóller in the festival “Es Firó”. For this 2016 edition, the members of Es Firó have selected from the four pairs that tried out, Xisca Morey and Naomi Arbona to be the Courageous Women and the two women have chosen Joan Cortés to be the “Barrut”.

atalina i Francisca Casesnovas són les dues germanes de Joan Casesnovas, un home que va lluitar contra els algerians en l’atac corsari de Sóller. Vivien a les cases de can Tamany prop del camí per on passaven els pirates. Durant el saqueig un d’ells va entrar a casa mentre estava bevent vi i una de les germanes va agafar la barra que s’utilitzava normalment per tancar la porta, li va pegar al cap i el va matar a l’acte. Quan van poder tancar la porta van agafar el cadàver i el van llançar per la finestra.

Just en aquell moment passaven altres pirates per allà i els va caure a sobre provocant la seva fugida a causa de l’ensurt.

Les germanes Casasnovas són representades tots els anys per dos joves de Sóller a la festa del Firó. Aquest 2016 els socis dels col·lectius del Firó han escollit d’entre les quatre parelles que es van presentar a Xisca Morey i Naomi Arbona com “Les Valentes Dones” i elles han triat a Joan Cortés perquè sigui el “Barrut”.

16

ES FIRÓ | SÓLLER

18

ES FIRÓ | SÓLLER

MALLORCA AL S.XVI Mallorca in the 16th century

D

urant el segle XVI el Regne de Mallorca formava part de la Corona d’Aragó, fet que produí la seva integració dins la monarquia hispànica gràcies al matrimoni dels Reis Catòlics, però tot i així, continuà conservant les seves lleis i les seves institucions dins el Gran i General Consell.

D’altra banda, els representants de la monarquia eren els virreis, lloctinents generals que concentraven els màxims poders civils, militars i de vegades judicials. A més, el regne era governat per una sèrie d’oficials de l’administració reial situats jeràrquicament baix l’ordre dels virreis que en nombroses ocasions tenien discrepàncies i tensions amb ells.

Tot i la seva unió a la monarquia hispànica, la imatge del Regne de Mallorca era la d’una comunitat afligida per greus problemes. La seva capital es començava a anomenar Mallorca en un intent de recuperar el seu antic nom llatí, fent referencia a la populosa Ciutat de Mallorca en un temps on la monarquia mallorquina havia viscut anys d’esplendor.

Un temps on la monarquia mallorquina havia viscut anys d’esplendor A time where the Mallorcan monarchy had lived years of splendor.

During the 16th century the Kingdom of Mallorca was part of the Crown of Aragon, which led to their integration into the Spanish monarchy with the marriage of the Catholic Monarchs, but they still continued to preserve their laws and institutions within the Grand and General Council.

Moreover, the representatives of the monarchy were the viceroys, general lieutenants that concentrated the maximum civil powers, and sometimes military courts.

The kingdom was ruled by a series of royal administration officials hierarchically under the order of the viceroys, who often had disagreements and tensions with them.

Despite the union with the Spanish monarchy, the image of the Kingdom of Mallorca was a community beset by serious problems. Its capital began to be called Mallorca in an attempt to regain its former Latin name, referring to the populous city of Mallorca at a time where the monarchy of Mallorca had lived years of splendour.

19

ES FIRÓ | SÓLLER

A partir d’aquest segle l’urbs entra en un període de recessió a causa de les recents lluites socials de les Germanies, rebel·lions armades que es van produir a les Illes Balears creant una de les primeres crisis del sistema feudal. Aquesta revolta fou promoguda per pagesos i artesans per a aconseguir representants a les institucions que eren controlades en aquells moments només per la noblesa. Tot i així, la monarquia es posà de part dels nobles i acabaren vencent. Foren anys d’una gran de-

terioració econòmica motivada per la impossibilitat d’auto proveïment de cereals i sobretot per l’amenaça constant de la poderosa flota naval turca que obligava a una permanent acció de defensa i fortificació, al mateix temps que augmentava el seu aïllament de la resta dels dominis de la monarquia.

L’economia estava basada en una agricultura de blat vinyes i oliveres i la producció tèxtil i del cuir. Són anys de gran inestabilitat demogràfica a causa les grans epidèmies

importades pels conqueridors sent la de la pesta una de les més destacades.

La societat estava formada majoritàriament per pagesos i jornalers sense terres, classes urbanes escasses i un petit grup de poder dirigit per la noblesa i l’església.

A més, hi havia un altre col·lectiu minoritari que estava format per jueus conversos anomenats “xuetes” a Mallorca, els quals també tenien pocs drets sent perseguits fins al segle XVII.

From that century on the city entered a period of recession due to the recent social struggles of the Germanias (brotherhood), millions of armed rebels, that revolted in the Balearic Islands creating one of the first crisis of the feudal system. This revolt was prompted by farmers and artisans to get representatives in the institutions that were controlled at that time only by the nobility.

Still, the monarchy sided with the nobles and ended up winning.

Those were times of great econo-

mic deterioration motivated by the impossible self-supply of grains and especially by the constant threat of the powerful Turkish naval fleet which required a permanent defence plan and fortification, while increasing their isolation from the rest of the domains of the monarchy.

The economy was based on agriculture especially, wheat, vineyards and olives and the production of textile and leather. These were years of great demographic insta-

bility due to the great epidemics imported by the conquistadores like the plague being one of the most prominent.

Its society was formed mostly by farmers and landless labourers, few urban classes and a small group of power led by the nobility and the church. In addition, there was another small collective which consisted of converted Jews called “chuetas” who also had few rights as they were persecuted until the 17th century.

20

ES FIRÓ | SÓLLER

COM ES

LA PAGESA The woman peasant La pagesa pot portar calces o no i les espardenyes poden ser blanques o negres.

També ha de dur calçoneres, faldetes de color, de la padrina o blanques i la butxaca per guardar les claus. És imprescindible la trunyella, la clenxa enmig i els cabells fermats.

How they dress...

EL REBOSILLO Hankerchief or scarf

EL PAGES The Farmer

The woman peasant may or may not wear tights and her espadrilles can be either black or white. Also, she should wear knickers, coloured skirts from her godmother or white and a pocket for her keys. A braid is essential, parted in the middle and her hair tied back.

EL GIPÓ O MARINERETA El “Gipó” o “Marieta”

EL DAVANTAL Apron

EL CAPELL Hat

El pagès pot portar o no calces. Pot anar amb guardapits o sense. El mocador té dues posicions: al cap o a sobre les espatlles. Un altre accessori que pot dur, si porta el mocador a les espatlles, és el capell de palla.

The farmer may or may not wear tights or a waistcoat.

The scarf is worn two ways: on the head or shoulders.

Another accessory that can be worn when the scarf is being worn on the shoulders, is a straw hat.

LA FAIXA Sash

ELS MANEGOTS Sleeves

LES PORQUERES Espadrilles

LES ESPARDENYES Espadrilles

LA FALDA Skirts

22

ES FIRÓ | SÓLLER

VESTEIX...

EL MOCADOR Scarf

EL MOCADOR Scarf

L’ESPASA Sword

LA CAMISA AMB MàNIGUES Shirt with sleeves

LA CAMISA Shirt

EL GUARDAPITS Waistcoat EL GUARDAPITS Waistcoat

EL MORO The moor

EL CINTURÓ Belt

El moro porta també espardenyes o “xines” i la camisa pot ser amb mànigues o sense. Pot portar guardapits o només una xilaba. És molt importat incloure complements com: joies, collars o braçalet i molta pintura negra.

The Moor also wears espadrilles and his shirt can be sleeveless or it can have sleeves. He can wear a waistcoat or just a djellaba.

It is very important to include accessories such as jewels, necklaces or bracelets and lots of black paint.

LES ESPARDENYES Espadrilles

CALÇONS AMB BUFES Pantaloons (Baggy trousers, in the leg area) CALÇONS AMB BUFES Pantaloons (Baggy trousers, in the leg area)

23

ES FIRÓ | SÓLLER

“ES FIRO”:PASSIO PER LA FESTA “Es Firó” : Passion for its festival

Fotografia: Pere Joan Oliver

24

ES FIRÓ | SÓLLER

L

a festa del Firó de Sóller s’inicia com tots els anys al voltant de les 10 del matí amb el monument i homenatge a aquells herois de l’11 de maig junt amb la tradicional ofrena de flors. Tot seguit, la missa a can Tamany, les cases on les dues Valentes Dones residien quan van matar d’una barrada als sarraïns.

A més, participen els personatges històrics i els Xeremiers que amb la seva música animen l’acte. El so del Firó de Sóller comença amb els tirs dels bandolers que proven els trabucs que han estat guardats durant tot l’any i que a la fi poden desenfundar de nou per defensar Sóller en el dia més important de la festa de la seva localitat. I és precisament d’aquesta manera que es preparen per començar aquest simulacre. A les tres de l’horabaixa els pagesos s’uneixen a la plaça dels Estiradors per anar tots junts a la lluita i poder participar en la gran batalla.

The festival “Es Firó de Sóller” begins at around 10 am like every year with the monument and tribute to those heroes from 11th May along with the traditional floral tribute.

Then Mass in can Tamaño, the houses where the two Courageous Women were living when they killed a Saracen with a metal bar.

In addition, historical characters participate and the Xeremiers play their music, giving life to the act. The sound of Es Firó de Sóller begins with shots fired by the bandits who are trying out their blunderbusses that have been put away for a year and are finally drawing their weapons to defend Sóller on the most important day of their town’s fete. And it is precisely, how the re-enactment is begun. At 3 pm the peasants join the square, plaza de los Estiradors, to head out together to fight and participate in the great battle.

25

ES FIRÓ | SÓLLER

Comencen a sonar les campanes parroquials, és l’avís que donen els pagesos que ja s’han albirat naus enemigues. És l’hora en què tots es reuniran a la plaça de la Constitució perquè el Capità Angelats durà a terme la històrica arenga on s’encomana a la mare de Déu de la

Victòria i anima a tots els pagesos a lluitar amb valentia, honor i coratge contra els 1700 turc-algerins que estan a punt d’arribar a les costes solleriques. S’aproximen els moments més importants de la festa, al voltant de les cinc de la tarda arriben a la platja de can Generós les tropes

sarraïnes que intenten desembarcar, però després d’una persistent lluita són rebutjades pels sollerics. Tornen a intentar-ho de nou a la platja del Repic aconseguint finalment el desembarcament i un cop replegades totes les tropes solleriques es tornen a enfrontar amb els invasors en una

The church bells begin to ring, it’s the signal the peasants give to alert that they have already spotted enemy ships. It is time for everyone to gather in the square, plaza de Constitución, where Captain Angelats gives the historic harangue and commends the victory in the hands

of the Virgen and encourages all the peasants to courageously fight with honour and bravery against 1,700 Turkish Algerians who are about to reach the shores of Sóller.

The most important moments of the festival are gettine closer. Around 5 pm on the beach, playa de Can

Generoso, the Saracen troops try to disembark, but after a relentless fight, the people of Sóller overcome them. The Saracens try again on the beach, playa del Repic, finally disembarking and once all the troops of Sóller are regrouped, they meet with the invaders again

26

ES FIRÓ | SÓLLER

esgotadora batalla al conegut pont d’en Barona. Aquesta és una de les batalles més sagnants que han viscut els sollerics i que any rere any es representa durant la festa.

A partir de les vuit i mitja, i després d’un merescut berenar per part dels col·lectius, es preparen per a tornar

a la plaça de la Constitució on el Rei Moro prendrà possessió, dins la mateixa plaça, de les cases de la vila i proclamarà la seva victòria.

Amb les forces que els queden, els pagesos, tornen a lluitar valerosament i, a la fi, aconsegueixen vèncer definitivament a l’enemic. D’aquesta

manera el Capità Angelats proclama la victòria dels sollerics i fa l’acció de gràcies a la Mare de Déu de la Victòria amb el cant de la Balanguera. Els sollerics han tornat a guanyar de nou la batalla i ho tornaran a fer l’any que ve gràcies a la valentia que caracteritza als seus habitants.

in a gruelling battle on the popular bridge, Barona bridge. It is one of the bloodiest battles the people of Sóller have ever lived and year after year is re-enacted during the festival. From half past eight, and after a well-deserved breakfast, they get ready to return to the square,

Plaza de Constitución, where the Moor King takes office in the same square, of the houses of the village and claims his victory.

With all the strength they have left, the peasants start fighting back valiantly and, ultimately overcome the enemy. Thus Captain Angelats

claims victory for the people of Sóller and gives thanks to Our Lady of Victory with the singing of the anthem, “Balanguera”. The town of Sóller has once again won the battle and they’ll do it again next year thanks to the bravery that characterizes its inhabitants.

27

ES FIRÓ | SÓLLER

L’ORGULL DE SER SOLLERIC

A LA LLUITA SOLLERICS, A LA LLUITA! FIGHT, PEOPLE OF SOLLER, FIGHT!

Proud to be from Sóller

E

ls habitants de Sóller senten un profund orgull per formar part d’un poble que va lluitar amb totes les seves forces davant d’un enemic que semblava impossible vèncer. Ser solleric, no és només pertànyer a aquest punt de la geografia mallorquina, és sentir als seus avantpassats que malgrat la por, la incertesa i el terror no s’acovardiren. Així ho sentí el col·lectiu de Sant Ponç de Pagesos i Bandolers quan escrigué aquestes paraules.

The people of Sóller are extremely proud to be from a town who fought with all its might against an enemy that seemed impossible to overcome.

Being from Sóller, it is not just merely coming from this point of the island of Mallorca, it’s a feeling for one’s ancestors that despite the fear, uncertainty and terror, they were undaunted. That is how the collective of peasants of Sant Ponç and the Bandits felt when they wrote these words.

Fotografia: Pere Joan Oliver

28

ES FIRÓ | SÓLLER

J

a puc sentir el so estrident i cridaner dels corns d´avís que els guardians del coll de l´Illa sonen sense aturar per alertar a la població... Una vintena de naus sarraïnes aprofitant la matinada s´apropen clandestinament, volen saquejar la vila. La meva imaginació vola a l’11 de maig de 1561, m’imagín la situació, la por, el terror, l´ànsia que els meus avantpassats degueren sentir en assabentar-se de l´imminent

atac dels pirates turcs i algerians.

La sang bull, l´angoixa els envaeix.

Les campanes de tota la vall sonen esbojarrades, puc veure com el poble es transforma en un formiguer en desbandada, mares i fills corren a les muntanyes, s´enduen tot el que poden, han de salvar la vida i els seus béns. La indignació m’envaeix! La defensa del poble és vital, no es pot permetre que es prenguin la vall, ens hem de jugar la vida.

L´enfrontament és molt desigual, els turcs són el doble que els sollerics, les ballestes, les espases, els trabucs, les llances es baten sense pietat...

Moments d´incertesa, de perill, de mort, de sang... La sorpresa i el coratge dels defensors tomben la victòria cap als nostres, els fan tornar enrere.

Ho han fet! Han rebutjat l´atac!

Un sentiment d´alleujament, d´alegria i eufòria els guanya el cor, i un crit se sent a la vall.

I can already hear the striking-shrill sound of the horns that the guardians of the Coll de l’Illa are sounding continuously to alert the town ... Twenty Moorish ships, are benefiting from the early hours and are secretly approaching, wanting to sack the town.

My imagination flies to 11th May 1561, I can imagine the situation, fear, terror, the anxiety that my ancestors must have felt upon learning of the likely attack of the Turkish and

Algerian pirates. Their blood boils, anguish invades them. All the bells of the valley are wildly ringing, I can see how the town is transformed into an disarrayed anthill, mothers and children run to the mountains, carrying everything they can, they must save their lives and belongings. Anger overwhelms me! The defence of the people is vital, we can not allow them to take the valley, we have to risk our lives. The battle is very uneven, there

are twice as many Turks as people from Sóller, crossbows, swords, shotguns, spears are mercilessly employed ... Moments of uncertainty, danger, death, blood ... The surprise and the courage of the defenders claim the victory for our people, they made them retreat. They have done it! They have resisted the attack! A feeling of lightness, joy and euphoria wins their hearts, and a cry is heard in the valley.

29

ES FIRÓ | SOLLER

ES FIRO EN BLANC I NEGRE 1

“Es Firó” In black and white

La festa des Firó està plena de moments especials que han quedat immortalitzats gràcies a les fotografies. Et presentem un conjunt d’imatges que quedaràn sempre en el record de Soller.

3 The festival, “Es Firó”, is full of special moments that have been immortalized in photographs. Here are a group of photographs that will always be remembered in Sóller.

1

2

RE-ENACTMENT OF THE ENTRANCE OF THE SARACEN SAILBOATS. Early 20th century. From Joan F. Rullan Vallcaneras’s archives.

The performance of the Moorish landing on Sóller’s shores.

RE-ENACTMENT OF THE LANDING. Juan F. Rullan Vallcaneras’s archives.

The Moorish landing on Sóller’s shores. This photograph is from the 1920s.

ENTRADA DE LLAÜTS SARRAÏNS EN EL SIMULACRE. Principis del segle XX. Arxiu de Joan F. Rullan Vallcaneras. Mostra la representació del desembarcament moro a les costes solleriques.

30

DESEMBARCAMENT DEL SIMULACRE. Arxiu de Joan F. Rullan Vallcaneras. Mostra el desembarcament dels moros a les costes solleriques. És una imatge dels anys vint.

ES FIRÓ | SOLLER

2

4

3

COLLA DE XEREMIERS. Celebració del IV Centenari. Arxiu de Fotos Deyà. Es tracta d’una fotografia de l’any 1961 on els xeremiers fan sonar els seus instruments. Els xeremiers o sonadors de les xeremies foren una formació musical que arribà a Mallorca amb la conquesta catalana de Jaume I.

4

Col.lectiu de Moros 11 de Maig

SIMULACRE A LA PLATJA DE LA TORRE. Arxiu de Fotos Deyà. Imatge de l’any 1961. A aquesta fotografia podem observar com un grup de sollerics gaudeix del simulacre de la batalla de Sóller a la platja de la Torre.

Una fotografia en la qual s’aprecia el bon ambient que es viu a la festa.

“XEREMIERS” DUO. 400th Celebration. Deyà Photograph Archive. This is a photograph from 1961 where the “Xeremiers” or bag pipers are playing their instruments.

The “Xeremiers” or bag pipers were a musical group that arrived to Mallorca during Jaume I’s Catalan conquest.

RE-ENACTMENT ON THE BEACH OF THE TOWER. Deyà Photograph Archive. This photograph is from 1961. In this photograph we can see how a group of people from Sóller are watching the re-enactment of the battle of Sóller on the beach where the tower is located. Here the good atmosphere of the festival is shown.

31

ES FIRÓ | SOLLER

5

6

5

REPRESENTACIÓ DEL SIMULACRE A LA PLATA DE LA TORRE. Celebració del IV Centenari.

Arxiu de Fotos Deyà. També es tracta d’una foto de l’any 1961 on es veu la lluita entre sollerics i moros.

PERFORMANCE OF THE RE-ENACTMENT ON THE BEACH OF THE TOWER. 400th Celebration. Deyà Photograph Archive. Another photograph from 1961 where the fight between the Moors and the people from Sóller is shown.

Col.lectiu de Moros 11 de Maig

6

7

HISTORIC CHARACTER. 400th Celebration. Deyà Photograph Archive.

Photograph from 1961. Here we can see how a historic character was dressed at the time.

RE-ENACTMENT IN THE SQUARE. Deyà Photograph Archive. In this last photograph you can see the clothing of a group of farmer workers participating in the re-enactment of 1961 in the Plaza de Sóller.

PERSONATGE HISTÒRIC. Celebració del IV Centenari. Arxiu de Fotos Deyà. Imatge de l’any 1961. Aquí podem observar com anava vestit un personatge històric d’aquella època.

32

SIMULACRE A LA PLAÇA. Arxiu de Fotos Deyà. En aquesta última fotografia es poden veure les vestimentes d’un grup de pageses que participen en el simulacre de l’any 1961 a la plaça de Sóller.

ES FIRÓ | SOLLER

7

33

ES FIRÓ | SÓLLER

COL.LECTIUS: LA U

Collectives: The union builds strength

ELS PAGESOS

D

The peasants

urant finals dels anys 80 i principis dels 90, la festa del simulacre del Firó havia entrat en un període de crisi organitzativa i de participació molt preocupant. L’any 1993 un grup de participants del bàndol dels pagesos prenen consciència de la importància de realitzar alguna acció per a re-

vitalitzar la festa, i un any després es comença a parlar més seriosament d’organitzar un grup de pagesos en una mena de confraria o associació.

Tot i així, no és fins al Firó del 95 quan es dóna l’impuls definitiu. Després d’aquest Firó, un grup de Pagesos comença a organitzar reunions junt amb molta gent jove i d’altres

més veterans que es van sumant. Es marquen uns objectius clars com el de crear un sentit de col·lectiu entre els pagesos, intentar millorar el simulacre i ajudar a l’organització de la festa. L’any 1999 finalment neix la denominació del “Col·lectiu Sant Ponç” legalment constituïda com associació amb els seus estatuts.

In the late 80s and early 90s, the re-enactment at the Es Firó festival entered a period of organizational crisis and a very concerning participation. In 1993 a group of participants on the peasant’s side became aware of the importance of taking action to revitalize the festival, and a year later, they

started talking more seriously about organising a group of peasants in a kind of brotherhood or association.

However, it was not until Es Firó in the year ‘95 when the final impetus was given. After this edition of Es Firó, a group of peasants began to organize meetings with many young people and other veterans that con-

tinued added to it. Clear objectives were being marked such as creating a sense of collective among the peasants, trying to improve the re-enactment and help with the organization of the festival. In 1999 it was finally named, “Colectivo Sant Ponç” a legally incorporated association with its statutes.

34

ES FIRÓ | SÓLLER

UNIO FA LA FORCA

LES PAGESES

E

The women peasants

l col·lectiu de pageses com el coneixem avui en dia va començar a fer feina entre els anys 1995 i 1996. Els col·lectius en aquells moments encara no estaven definits i tots formaven part del “Grup 11 de maig”, adscrit a la Regidoria de Cultura i Festes.

Hi havia molta feina a fer, ja que

es pretenia dignificar la festa, tant amb l’organització de les activitats com amb la indumentària. A aquest col·lectiu li preocupava a més qui representaria cada any el paper de les germanes Casasnovas i com es podien triar cada any. Fins a l’any 1999 les Valentes Dones es triaven amb els noms de les candidates dins

una capsa i una mà innocent per extreure el paperet. A partir de l’any 2000 comencen a presentar-se per parelles i ser votades pels membres de tots els col·lectius. Un altre avanç important pel que fa a la indumentària, va ser la realització de vídeos i xerrades per a definir com ha d’anar ben vestida una pagesa.

The women peasant group as we know it today began work between 1995 and 1996. The groups at that time were not yet defined and were all part of the “Grupo 11 de mayo” (11th of May group) affiliated with the Department of Culture and Festivals. There was a lot of work to be done, as it was

meant to dignify the festival, both in the organization of activities as well as the costumes. This group’s concern each year was how they could choose the role of the Casanovas sisters each year. Until 1999 the Courageous Women were chosen from a box of the candidates’ names and an innocent hand

pulled out the slip of paper. As of 2000 pairs began to try out and were voted by members of all the groups. Another important development in terms of the costumes, was the making of videos and talks to define how a woman peasant should be properly dressed.

Fotografia: Pere Joan Oliver

35

ES FIRÓ | SÓLLER

ELS MOROS

E

The Moors

s va iniciar quan un grup de persones que s’encarregaven de representar el saqueig dels moros durant el Firó va decidir unir-se després d’una època en la qual la festa havia anat decaient. En aquells anys l’ajuntament havia tocat fons intentant introduir la desfilada dels llavors anomenats “moros gua-

pos” de la tradició valenciana, una iniciativa que no va tenir una bona acollida pel poble de Sóller. Aquest fet fou el detonant per a aquest grup d’enamorats del Firó provocant que a l’any següent, amb l’ajuda dels nous regidors de cultura i festa es donés una empenta a l’organització de la festa. El 19 de febrer de l’any

1996 es va constituir la junta Gestora del llavors anomenat “Grup 11 de maig”, i dos anys després la Junta Gestora del “Grup 11 de Maig” es va constituir com associació cultural amb el nom “Col·lectiu de Moros 11 de maig”. Finalment, L’abril 1999 el col·lectiu presentà els estatuts davant el Govern Balear.

It began when a group of people took on the role of acting out the looting of the Moors during Es Firó and decided to join up when the festival had been declining. In those years the town council had hit rock bottom trying to add the parade of the so-called “handsome Moors” of the Valencian tradition,

an initiative that was not well-received by the people of Sóller. This was the trigger for this group, lovers of Es Firó, to unite causing the following year, with the help of new town councillors for culture and festivals, to boost the organization of the festival. On 19th February 1996 the management board of the then

called “Grupo 11 de mayo” was established, and two years later the Management Board was established as a cultural association with the name “Colectivo de Moros 11 de mayo “ (Moors Collective 11th May). Finally, in April 1999, the group presented the statutes to the Balearic Government.

36

ES FIRÓ | SÓLLER

ARENGA

“La Partida” HARANGUE: “Farewell”

L’arenga de “la Partida” és la primera de les tres arengues que el capità Angelats pronuncia per donar la força i el coratge a tots els sollerics i guanyar una de les batalles més dures que ha sofert el municipi.

Gràcies a les seves paraules el poble aconsegueix la victòria.

The “farewell” harangue is the first of three speeches given by Captain Angelats to give strength and courage to the people of Sóller to win one of the toughest battles it has ever lived.

Thanks to his words the people claimed victory.

Sollerrics que vos haveu aquí ara congregats, les campanes parroquials per tal cause vos han cridat.

El motiu d’aquesta alarma es per fervos avinent que Sóller está en perill, perill greu i inminent.

Nostre poble está en perill de caure en mans dels enemics, que han vengut com a lleons ben resolts i decidits.

Venen per robarvos els vostres bens i riqueses i moltes més altres coses de gran valor I belleses Venen per deshonrà vostres dones i donçelles; per robá I assessiná homos, donas, vells I joves.

Venen de la Moreria en barcos grans i petits, dispots per logrà tal cosa ben armats i decidits.

Segons noticies rebudes se sap qu’han desembarcat i han pres rumbo an es poble per comensà es combat.

Veig que tot es poble en massa n’es vengut com a guerrers; inclús i tot han vengut an sos trabucs es bandolers.

Son ben dignes aquets homos d’alabança i de perdó, que es seu comportament indica un gran való.

Amb tot aixó jo vos pregunt á tots vosaltes, sollerics: hem de permetre que fassa tant de maitx, l’enemic? (No! No!) I hen de permetre que’els moros nos ne duguen presoners, junt amb ses nostres alhajes nostros tresors i diners? (No! No! I donç bono, à la lluita, á la lluita, sollerics, sense temó i amb coratje, contra els nostres enemics.

A la lluita i á combatre amb l’ajuda del bon Deu, baix del mantell de María y del Patró Sen Batomeu.

A la lluita, sollerics, à la lluita amb valentía, à combatre y a vence á tota la morería.

Visca Sóller. Visca Mallorca.

Visca Espanya

37

The people of Sóller who have gathered here now, the church bells have called you.

The reason for this alarm is to inform you that Sóller is in danger, grave and imminent danger.

Our town is in danger falling into enemy hands, who have come like lions well resolved and determined.

They’ve come to rob us of our belongings and riches and many more things of great worth and beauty.

They come to dishonour your wives and daughters; to rob and murder men, women, the old and young.

They come from the Moorish lands in large and small boats, willing to accomplish such a thing well armed and determined.

According to notices it is known they have disembarked and they have taken towards the town to start the fight.

I see all the town gathered And have come as warriors; even the bandits have come with their blunderbusses.

These men are worthy of praise and forgiveness, for their behaviour It shows their great value.

With all this I ask all of you, Sóller: must we allow the enemy to hurt us so? (No! No!) And must the Moors to take us as their prisoners, along with our jewels our treasures and money? (No No!) So, fight, fight, Soller, fearlessly and courageously, against our enemies.

In the combat, fight with the help of the good Lord, beneath Mary’s veil and the patron saint, Saint Bartholomew.

In the fight, Soller, fight bravely, fight and overcome the whole Moorish territories.

Long live Sóller. Long live Mallorca.

Long live Spain.

ES FIRÓ | SÓLLER

E

n el segle XVI, durant el regnat de Carles V, el corsarisme barbaresc estava molt lligat a la figura del conegut pirata Kayredín Barbarroja. D’altra banda, els turcs comptaven amb un cabdill conegut com l’esfereïdor Solimán II “el Mag-

nífic” o sultà de Constantinoble que prop de l’any 1520 havia succeït al seu pare Soliman I. El nomenament de Barbarroja com el nou almirall de Solimán i l’aliança d’ambdós amb França va suposar un predomini dels turcs durant tot aquell

període. Aquest fet provocà que les costes espanyoles estiguessin en un constant estat d’alerta a causa dels atacs dels turcs i pirates nordafricans, com el municipi Sóller. La coneguda expressió: “Moros en la costa” o “Veure moros en la costa”

In the sixteenth century, during the reign of Charles V, Barbary privateering was closely linked to the pirate Kayredín Barbarroja, known as Barbarossa or Redbeard. Moreover, the Turks had a terrifying warlord known as Suleiman II “the Magni-

ficent” or Sultan of Constantinople who circa 1520 had succeeded his father Soliman I. With Barbarossa being appointed as the new Admiral of Suleiman and the alliance of both with France was a predominate advantage for

the Turks during that period. This caused the Spanish coasts to be in a constant state of alert of attacks by the Turks and North African pirates, like the village of Sóller. The known expression: “Moors on the coast” or “Moors in sight on the coast”

38

ES FIRÓ | SÓLLER

sorgeix d’un record que ha persistit d’aquells anys d’inseguretat permanent amb el significat de precaució o cautela per indicis d’un perill imminent. Durant aquell període es va començar a construir una gran quantitat de torres de vigilància per a poder alertar de la presència de possibles atacants davant el temor d’un assalt de l’armada otomana, ja que eren freqüents les incursions dels corsaris. Les drassanes de grans ciutats mediterrànies com Barcelona van iniciar una època de

gran activitat amb la construcció de galeres i la costa es va anar poblant progressivament de torres per a la defensa del litoral. Es va arribar a tal punt que molts pobles de la costa van acabar abandonant la zona del litoral retirant-se a les altures. El perill es va agreujar encara més quan els turcs, molt conscients del poder dels pirates barbarescs, van crear una aliança i amb la seva acció conjunta i coordinada es van convertir en un poderós enemic. La defensa de les ciutats i les viles durant

aquella època va recaure en moltes ocasions en els veïns, un exemple ben clar és el de Sóller. Aquesta situació d’assetjament per part del cors obligà a què les poblacions s’organitzaren d’una manera més eficaç dividint-se en companyies baix el comanament de capitans o sergents. D’aquesta manera va sorgir la milícia, un recurs que les autoritats municipals van utilitzar molt en aquells temps per a la guarda de les poblacions sent un mitjà habitual de virreis i governadors.

emerges from a lasting memory that has continued on from those years of constant insecurity, meaning to take caution of any likely danger.

During that period many watchtowers were built to alert the presence of possible enemies out of the fear of being attacked by the Ottoman navy as they were frequent raiders. The shipyards of the great Mediterranean cities such as Barcelona began a period of great activity with the construction of galleys and

the coast was gradually populated by towers for coastal defence. It reached such a point that many coastal villages ended up leaving the coastal area retreating to higher land. The danger became even worse when the Turks, well aware of the power of the Barbary pirates, created an alliance and working together by coordination, became a powerful enemy. The defence of cities and the villages during that time fell on many occasions to thr

neighbouring cities, a clear example is that of Sóller. The pressure from the group of pirates forced towns to organize themselves in a more effective manner by dividing into companies under the command of captains and sergeants. Thus the militia was created, a resource that municipal authorities used frequently in those days to protect the towns and it became a common means of viceroys and governors to aid other threatened coastal towns.

BALEARS

ALACANT

ALGER

39

ES FIRÓ | SÓLLER

FESTA D’INTERES CULTURAL Festival of cultural interest

el Cupó del dia 9 de t ca di de ha CE N l’O y Aquest an afia que representa el gr to fo la b am r lle Só maig al Firó de Sóller en sarraïns a les costes de ls de t en am rc ba m se de de maig. commemoració de l’11 May of Es ated its lottery ticket on 9th This year ONCE has dedic g of the graph depicting the landin Firó de Sóller, with a photo h May. , in commemoration of 11t Moors in the coast of Sóller

L

eclosió de la festa els darrers anys ha provocat que l’Ajuntament de Sóller hagi sol·licitat que el Firó sigui declarat Festa d’Interès Cultural. Aquesta distinció del Consell de Mallorca està lligada a la tasca de la UNESCO per protegir i difondre el Patrimoni Immaterial que aglutina: la música, les tradicions, les expressions orals, els rituals o les festes. Aquest patrimoni és molt important, ja que permet mantenir la diversitat cultural en un món on predomina la globalització.

The festival in recent years has bloomed and because of this the City of Sóller has requested that Es Firó be declared a Festival of Cultural Interest. This distinction of the Mallorca Council is linked to the work done

by UNESCO to protect and promote the intangible heritage that brings together: music, traditions, oral expressions, rituals and or festivals. This heritage is very important because it helps maintain cultural diversity in a world where globalization prevails.

40