EDITORIAL

La teoria de la relativitat i el vi de la felicitat

Som consumidors de vi, i també de temps, i per això el temps en què consumim el vi ens defineix.

El temps que dediquem a apreciar allò que val la pena del vi és equivalent al temps que ens podem permetre dedicarli, la durada del qual es definitòria del nostre estatus, de la nostra posició socioeconòmica.

Des d’aquesta perspectiva, el vi ha estat durant segles un dels marcadors del nivell (intel·lectual, econòmic i social) d’una persona, perquè es reconeixia que el vi tenia qualitats a les que valia la pena dedicarhi temps per conèixerles. Coneixement del que s’esperava extreure un principi de felicitat.

Aquest temps de dedicació, però, és relatiu. I s’ha anat escurçant, de manera que actualment el temps que ens podem permetre dedicar a descobrir les subtileses sensorials del vi ja és prou breu com perquè surti més a compte dedicarlo a altres aventures, generalment digitals, que ens prometen satisfaccions gairebé instantànies o a begudes, artesanals per suposat, que presenten moltes menys subtileses que el vi per entretenirs’hi.

Sabem (i no sols per Einstein) que hi ha un cert conflicte entre el temps i la velocitat, i segurament per això accelerem amb qualsevol excusa i abandonem a tota pressa les empreses que requereixen una dedicació excessiva. Ens intimida tot allò que representi una exigència afegida, una atenció addicional. Per això relativitzem els marcadors clàssics d’estatus (com el vi) i, en vista de les dificultats per assolir la felicitat, ens llancem en braços de la velocitat que ens ofereixen les autopistes digitals, amb alguna d’aquelles begudes a la mà. Ens cal reflexionar, perquè potser en la mesura que puguem recuperar el vi, podrem recuperar el temps. El vi ens ofereix la seva riquesa, els seus matisos, la seva qualitat, en un missatge que només poden escriure els enòlegs. Però cal elaborarlo i transmetre’l, sabent que no és la velocitat sinó el contingut el que ens permetrà compartir la felicitat i el temps de qui l’ha elaborat. 