ALES. Llibret Falla Cambro 2021

ALES 1

Associació Cultural Falla Cambro l eum iriure dolor in hendrerit in vulputate vel estie consequat, vel illum dolore eu feugiat nu t vero eros et accumsan et iusto odio dignissim raesent luptatum zzril delenit augue duis dolo ulla facilisi. sum dolor sit amet, cons ectetuer adipiscing el nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet agna aliquam erat volutpat. Ut wisi enim ad m quis nostrud exerci tation ullamcorper suscipit isl ut aliquip ex ea commodo consequat. sum dolor sita met, consectetuer adipiscing eli

ALES Segueix la Falla Cambro:

@ fallacambro@gmail.com Facebook.com/cambroeslafalla/

x ea commodo consequat. Du olor in hendrerit in vulputate v at, vel illum dolore eu feugiat n ccumsan et iusto odio digniss um zzril delenit augue duis do em ipsum dolor sit amet, cons sed diam nonummy nibh eui ore magna aliquam erat volut niam, quis nostrud exerci tatio bortis nisl ut aliquip ex ea com m dolor sit amet, consectetuerDipòsit legal:A-188-2011 m nonummy nibh euismod tin a aliquam erat volutpat. Ut wiEste llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres. quis nostrud exerci tation ull nisl ut aliquip ex ea commodoEl present llibre ha participat a la convocatòria dels vel eum iriure dolor in hendrepremis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de

Twitter: twitter.com/fallacambro instagram.com/falla_cambro/ Pots llegir-nos digitalment en: issuu.com/fallacambro0

l’ús del valencià.

ÍNDEX EL RACÓ INFANTIL

FALLA CAMBRO .Introducció

.Esbós de la NO Falla Gran

.Introducció

.Entrevista Falleres Majors i Presidents

.Crítica de la falla

.Pallassades

.Diari del confinament

.Cens infantil

.Comissió Falla Cambro

.Jocs

.Cens

TEXTOS A PART .Ales

.Llibertat o llibertinatge

.Somnis volats

.A rebolcons

.Cupido

.Aprendre a volar

.Distintes ales

.La llibertat, el nostre gran dret

.Tocat de l’ala

.Ales a la imaginació

.La llibertat, un somni

.Perspectives

.La llibertat al món faller

.A les 12 en casa

.Au Fènix

GUIA COMERCIAL

La Falla Cambro no es fa responsable de les opinions expressades pels autors i autores dels articles del llibret.

5

6

INTRODUCCIÓ Ales no és un llibret més. És el primer llibret de falla elaborat enmig d’una pandèmia mundial. Ales naix de la necessitat de detindre la sensació de desassossec del món faller, de tornar a despertar el sentiment faller a la persona que l’ha perdut. A la fi, aquest llibret és la primera pedra del renaixement de les Falles.

I és per això que el titulem Ales, perquè les necessitem per a tornar a volar i reconstruir el camí faller.

No podem oblidar que hem viscut i estem vivint una situació complicada. Però amb la lectura d’Ales podrem oblidar-nos-en per uns moments. Per això tractarem la pandèmia de la millor manera que sabem fer els fallers i falleres: amb sàtira.

Seguirem amb la proposta de l’any anterior, per aquest motiu Ales té un disseny exclusiu que, combinat amb la fotografia i els diferents treballs artístics que els nostres fallers i falleres han preparat, construeixen una proposta atractiva de llibret que convida a gaudir d’una experiència visual i literària única.

La tecnologia també hi estarà present. En les pàgines interiors

Introducció

d’Ales, trobaràs uns codis QR amb els quals podràs visitar una sèrie de continguts audiovisuals que et transportaran més enllà del llibret. Un exemple el trobarem en la divertida i entretinguda entrevista que vam realitzar als màxims representants de la Falla Cambro.

Com no podia ser d’altra manera, les falleretes i els fallerets també tenen el seu Racó Infantil. Un xicotet apartat replet de jocs on podran demostrar que realment són superherois i superheroïnes!

Finalment, en l’apartat dels textos literaris llegiràs les elaboracions dels col·laboradors i col·laboradores que necessàriament havien d’estar relacionades amb la paraula Ales. Des de la llibertat fins a l’educació, passant per la natura i l’amor. Evidentment també parlarem de falles i del necessari renaixement de la festa.

Els fallers i falleres tornarem. I ací teniu la primera mostra. A la Falla Cambro no tenim cap dubte: Donem Ales a les Falles.

Associació Cultural Falla Cambro

7

E N T R E V I S TA F F M M I PRESIDENTS Entrevista del confinament #quedatacasa

10

Entrevista

.Fallera Major Rosa Romero Giner

.Fallera Major Infantil Paula Vidal Gimeno

.President Vicent Almiñana Magraner

.President Infantil Guillem Cantus Ijarro

L’any 2020 ha sigut un any difícil per a aquells que havien posat les il·lusions i esperances en la celebració de les falles. És per això que els fallers i les falleres de totes les falles de València el dia 10 de març d’aquell any fatídic van rebre la pitjor de les notícies que podien donar-se al món faller: la suspensió de les falles.

Ens trobàvem a tan sols cinc dies de la plantà i moltes comissions, com la Falla Cambro, ho tenien tot enllestit per a la celebració de la festa, per aquest motiu la desil·lusió va ser més evident encara.

Però d’entre tota la família fallera, estem segurs que aquells que més van sentir la suspensió de les falles van ser els màxims representants de cada comissió: les Falleres Majors i els Presidents. És per això que ens hem posat en contacte amb ells per conéixer-los un poc més i saber com els ha afectat tot el que ens està passant en aquest últim any.

E: Bon dia Rosa, Coet, Paula i Guillem. Com ja sabeu els membres de la delegació del llibret hem preparat aquesta entrevista del confinament “Queda’t a casa”. Hem pensat que mitjançant l’ús de les noves tecnologies, que tant ens han acostat amb aquells que teníem lluny durant aquests mesos, ens podríem reunir per conéixer les vostres opinions i sentiments al voltant de tot el que ens ha passat durant aquests mesos.

(R: Rosa, C: Coet, P: Paula. G: Guillem) EMPAR: T’has provat el vestit de faller/a? Creus que et vindrà bé?

R: Jo no. Ni he apujat, ni he abaixat de pes.

C: Jo sí, ja que quan vaig gravar el vídeo de Nadal no t’imagines el que vaig patir, i això que era el vestit de saragüells. Va costar d’entrar fins i tot amb una faixa apretadeta, així que crec que he de perdre pes.

P: Jo no, però m’imagine que em vindrà curt.

G: No, perquè provar-me’l hauria sigut massa feina.

E. Però cregueu que us vindrà bé ara després del Nadal?

C: Eixa pregunta, per tindre un poc més d’il·lusió, s’ha de fer dos o tres mesos després de Nadal, quan ja haja perdut tot el que he engreixat en Nadal R: De mesos res, que passa Nadal i venen presentacions, no pots permetre’t dos o tres mesos per perdre pes.

C: Però tu veus això?

(Coet s’alça i ens ensenya la panxa i comencen les rialles i li diguem que pareix que està a punt de tindre “bessons” i així ampliarem la falla).

11

EMPAR: Durant el confinament la gent ha fet de tot. I vosaltres què heu fet? Rebosteria?

R: No, perquè jo a causa de la feina que tinc he treballat igual. He tingut poc de temps. El confinament ha sigut per a la gent que no ha tingut altre remei que quedar-se a casa.

C: Tu em veus amb cara de cuinar? He preparat dos martinis i uns gintònics dels quals n’estic tan orgullós…

EMPAR: Estem parlant de menjar, no de beguda, jajaja.

C: És que mon pare cuina tan bé que no fa falta que ho faça jo. Si tinc por només de veure saltar l’oli…

P: Jo no he fet massa, tampoc contribuïa molt, però un dia vaig fer un pastís.

G: Sols he jugat a la Play i les classes en línia. El menjar, el deixe per a ells.

EMPAR: Els més tecnològics crec que ací són Paula i Guillem. Heu fet molt de tiktoks o heu pujat molts vídeos a Instagram?

P: Un poc, però més per a mirar que altra cosa. Grave, però no massa.

EMPAR: Teniu Tiktok els dos? Heu utilitzat molt les xarxes?

G: Jo tinc el tiktok per riure’m un poquet, però no faig vídeos.

R: Nosaltres videotrucades i poca cosa més.

C: No em faces parlar d’aquest tema. Jo, tiktok? Amparo per favor, va. No, no.

EMPAR: Us ha sorprés o us heu aficionat a alguna cosa que mai no creuríeu que hauríeu fet durant el confinament, com fer esport, cuinar, tiktok, cosir, pintar?

C: Dormir més. Vull dir que he dormit fins a setze hores, i també m’he aficionat a pintar mandales. Qui m’ho diria que pintaria mandales en un foli.

R: Nosaltres les vesprades que estàvem confinats baixaven a la cotxera i agafàvem les bicicletes, jugàvem a baló, corríem, caminàvem, matàvem el temps així.

P: Jo no he fet res del que han fet ells. Jo pujava a la golfa per desconnectar i feia bicicleta i poca cosa més.

G: Un dia em vaig avorrir de la Play, cosa que no m’hauria pensat mai i em vaig descarregar altre joc.

EMPAR: Jajaja, Guillem eres un calaix de sorpreses.

Aquesta parada fallera us ha canviat d’alguna manera? De quina manera?

R: A mi com a persona, saps que m’ha canviat? Que estic de mala llet (rialles) C: La gent que baixava sempre a la falla, acudia als actes, la rutina fallera, les dinàmiques que portaven, es va parar tot. S’ha perdut la dinàmica i ara costarà tornar a arrancar de nou.

P: Ens hem quedat a una setmana de les falles més esperades… Ho trobe molt, molt a faltar, però intente ser positiva.

G: Els primers dies estava molt enfadat amb els xinesos i ara encara seguisc enfadat amb ells perquè ho hagueren pogut fer millor.

12

Entrevista

EMPAR: Què és el primer que fareu només entreu al casal?

R: Jo? Demanar-me una cervesa i una cassalla.

C: Jo un vi de los “Señores”. Tinc un somni que és anar a l’entrega de premis; canviar-me, independentment del premi que guanyem; agafar la botella de los “Señores” i tirar-me-la per damunt.

R: Jo dubte que hi haja entrega de premis.

P: No ho sé, jo sols sé que tinc moltes ganes.

G: Seure a les cadires de fusta i demanar xocolate. Després de nou mesos...

EMPAR: Creieu que després de tot açò les falles seran “normals” com ho eren abans o seran d’altra manera?

C: Vulguem o no, açò ha influenciat per a bé o per a mal. No és el mateix començar una cosa des de zero que tornar a arrancar. La cosa no serà igual, han passat moltes coses tant a la falla com a la gent. Jo espere que la gent baixe igual i continue amb les activitats que teníem, que agafe el ritme i que es torne prompte a la normalitat.

C: El casal no té vida perquè ha estat massa temps tancat. Dona la sensació que ja no pertanyem a la falla i això pot provocar que la gent perda l’essència fallera.

P: La gent té ganes, però com no podem estar junts, molta gent no baixarà per por.

G: Com s’ha de desinfectar tot, no hi haurà inflables.

EMPAR: Què ha sigut el més dur i més divertit durant el procés de confinament i què has aprés de tot açò?

R: El més dur ha sigut que ja estàvem a uns dies de les portes de falles. No quedava gens de temps, teníem els tiquets comprats. I el més divertit han sigut els vídeos que hem fet i gravat entre els fallers.

C: Principalment tota la situació que s’ha viscut. Ens ha fotut a tots els fallers, ens va matar no poder celebrar-ho a tres dies de la gran setmana. Però principalment tota la gent que no feia cas de la situació. I la part positiva ha sigut l’esforç dels fallers que han continuat fent activitats per als xiquets i tots els vídeos que s’han gravat. Estic molt content, ha sigut espectacular i ens han donat un poquet d’alegria.

P: Les primeres setmanes ho he passat malament, però els vídeos ens van alegrar un poc.

G: Els primers dies malament, i després això de no haver d’alçar-te de dilluns a divendres a les 7 del matí...

C: “Minipresi”, desbordes alegria!

(Rialles)

13

EMPAR: Heu de definir amb una paraula la persona que us diré amb la major rapidesa possible.

Rosa a Coet: Feiner Paula a Guillem: Divertit.

Guillem a Rosa: Molt alegre, sempre té un somriure.

Coet de Paula: Afectuosa.

EMPAR: Completa la frase: No podria viure sense…?

R: Sense baixar a la falla els divendres, ho necessite.

C: Sense la FALLA CAMBRO. P: Igual, el mateix, sense la falla, sense FALLES. G: Sense Coet.

EMPAR: Per últim, abans d’acabar aquest bloc, podríeu expressar un desig per al 2021?

R: Jo voldria que canviara la situació i que poguérem gaudir tots junts de la festa que és el que estem desitjant.

C: Principalment que s’acabe la pandèmia, que la gent es vacune i tornem a la vida normal, si és possible.

P: Jo vull que hi haja FALLES, com es puga, però que hi haja.

G: M’agradaria que es feren les falles de la manera més normal possible.

C: Però amb alegria, eh Guillem, amb alegria. Always smilyng.

EMPAR: Un missatge per als fallers i falleres de la Falla Cambro.

R: Que no es desanimen, que tot açò passarà. Esperem.

C: Que continuem sent responsables, que intentem participar en tot el que faça la falla i que la Falla Cambro continua ací.

P: Que es queden a casa fins que es puga eixir.

G: Que baixen tots al casal i a gaudir.

EMPAR: Per acabar l’entrevista us plantegem un joc hipotètic en què heu de contestar ràpidament. Hem buscat parelles de coses que sabem que us agraden molt, però us heu de ficar en situació i imaginar que una de les dues no ha existit mai. Amb quina us quedaríeu?

QUÈ TRIES? (Les respostes d’aquest divertit joc que vam proposar a les nostres falleres majors i presidents les podreu veure a l’entrevista que hem pujat a youtube a la qual podreu accedir amb el codi QR que trobareu al final de l’entrevista)

14

Entrevista

COET Coca-Cola o vi de los Señores Señor de los anillos o Star Wars.

Tallar-se el monyo o tallar-se la barba.

Macarrons de Mariam o Putxero de Vicent.

Millor PIONER de la història o El Rei Louie.

ROSA La nit del 18 o el dia de les paelles.

Bunbury o Queen.

Aladroc o pizza de col.

Llegir o escoltar música.

Dolços de Nadal o xocolate.

PAULA Fideuà o llentilles.

Starbucks o Llao Llao.

Acte de presentació o entrega de premis.

Anar de viatge a Londres o a Venècia.

Anar de compres amb ta mare o passar la vesprada amb els amics.

GUILLEM Fideuà o gambes.

Posar-te pantalons vaquers tots els dies o menjar bollit cada dia.

Jugar a la Play o tirar coets.

Torrente 2 amb Luis Alberto o Ocho Apellidos Vascos amb Coldo Arrizabalaga.

Auron Play o Ibai.

15

EMPAR: Per a finalitzar solament em queda donar-vos les gràcies per haver acudit a la nostra crida, espere que us haja agradat l’entrevista i us hàgeu divertit tant com ho he fet jo. Ara simplement em queda oferir-vos l’oportunitat d’acomiadar-vos i expressar un últim desig.

R: Crec que res més del que ja he dit. Tinc ganes de baixar a la falla i que torne tot a la normalitat, que falta ens fa.

G: Vull la normalitat, perquè després d’estar tancat sis hores a l’escola amb la mascareta segueix molestant.

P: No sé, que tinc ganes que torne tot.

C: Que continuen passant bones festes i que s’allarguen el màxim possible.

EMPAR: Moltes gràcies als quatre i que tots els desitjos que heu demanat, sobretot aquells que fan referència al món de les falles es complisquen. Espere que les falles es puguen celebrar perquè ens fa falta aquest al·licient i un poc de positivisme i d’aquesta manera que s’acabe la situació dramàtica que estan passant tant als artistes fallers com la gent de la cultura. Un bes als quatre en nom dels delegats del llibret i MOLTES GRÀCIES.

16

Entrevista

17

C O M I S S I Ó FAL L A C AM B R O PRESIDENT VICEPRESIDENTS SECRETÀRIA

Vicent Almiñana Jordi Moreno - Jose Antonio Martinez - José Miguel Losa - Joan Meló - Antoni Moreno Aurora Cantus

COMPTABILITAT

Salvador Fons - Luis Ferrer - Ximo Mifsud - Joan Blasco

EXECUTIVA FDF

Alba Castelló - Carolina Pérez

LOTERIA ACTIVITATS LLIBRET MONUMENT PLAYBACKS INFANTILS COMUNICACIÓ I XARXES CAVALCADA DEL NINOT

Ximo Mifsud - Enric Fons - Vicent Almiñana Magraner Rodolf Gómez - Merxe Armengol - Carolina Pérez - Rosa Mª Ripoll Empar Mayans - Enric Fons - Lara Romero - Aaron Mota - Andrea Pachés Rodolf Gómez - Bautista Martínez - Antoni Correoso Maria Ciscar - Aida Meló - Sergi Moreno - Isabel Gimeno - Raquel Mollà - Paula Pellicer - Carla Cantus - Aina Escrihuela Raquel Mollà - Elisa Gómez - Vicen Mifsud - Joan Almiñana - Alba Castelló Empar Mayans - Aaron Mota - Aurora Cantus Genoveva Estornell - Sonia Sales - Elvira Cascales - Empar Palomares Mª Carmen Brines - Mar Pérez - Nerea Pozos - Carmen Sifres

20

ESPORTS ELECTRICITAT TEATRE BTT PIROTÈCNIA ACTIVITATS DIVERSES GESTIÓ D’INFRAESTRUCTURES CONTINGUT AUDIOVISUAL DECORACIÓ MONUMENT RÈGIM INTERN PROTOCOL BAR

Pau Fuster - Adrià Carbó Gabriel Almiñana - Sergio Marrades - Jose Sala - Victor Corso Raquel Fons - Pilar Mafé Luis Ascó - Jose Sala - David Pineda - Victor Corso Juan Enguix - Belén López - Joan Almiñana Ramon Ijarro - Salvador Peris - Francesc Gimeno - Llorenç González - Pepe Gómez Justo Fonseca - Joan Cantus - Toni Fons - Ivan Català - M. Àngel Talens Juamba Llopis - Sebastian Ciscar - Vicent Ciscar Toni Casanova Sergi Moreno - Nerea Pozos Vicent Benavent - Rafael Cantus - Encar Talens - Ximo Mifsud - Aurora Cantus Encar Talens - Sonia Ijarro - Belén Grau - Gemma Benavent - Anna Sirerol Rodolf Gómez - Enric Fons

21

C E N S FAL L E R Vicent Almiñana Magraner • Joan Almiñana Planas • Vicent Lluís Almiñana Planas • Gabriel Almiñana Romero • Vicenta Almiñana Vidal • Pilar Altur Vercher • Antoni Álvarez Casanova • Jose Alberto Arias Grau • Mercedes Armengol Fernández • Luis Ascó Escrihuela • Regina Teresa Ascó Fons • Susana Bellver Mayans • Gema Benavent Brines • Vicent Ignaci Benavent Llinares • Eugenia Blasco Ciscar • Francesc Blasco Juan • Joan Blasco Lara • Juan Francisco Blasco Llácer • Anna Blasco Llinares • Joan Blasco Llinares • Manuel Francisco Blázquez López • Àfrica Bono Palomares • María Bononad Brines • Mª Josep Bordes Felis • Laura Brines Brines • Maria Teresa Brines Hernandis • M. Carmen Brines Juan • Lorena Brotons Vidal • Sara Brotons Vidal • Joan Rafael Cantus Carbó • Aurora Cantus Enguix • Joan Cantus Enguix • Carla Cantus Marco • Adrià Carbó Péris • Aitana Carrió Bosch • Eider Carrió Bosch • Elvira Cascales Martínez • Alba Castelló Sánchez • Sandra Castelló Sánchez • Iván Catalá Camarena • Cristina Cazorla Granados • Maria Ciscar García • Vicent Ciscar García • Carles Climent Martínez • Dulce Company Vidal • Antonio Corralero Lorenzo • Josep Antoni Correoso Correoso • Ana Corso Martinez • Àngela Cremades Expósito • M. Dolors Cucarella Pérez • Mª Amparo Díaz San Pedro • Joan Enguix Altur • Joan Enguix Giner • Jordi Enguix Ijarro • Aina Escrihuela Cholvi • Juan Salvador Escrihuela Darás • Iris Escrihuela Martínez • Arantxa Cristina Escrihuela Soler • Nora Escrihuela Soler • José Esparza Serra • Anna Espí Bordes • Laura Espí Bordes • Genoveva Estornell Cremades • Ferran Félix Moreno • Eugenia Fernández Tur • Cristina Ferrando Garcia • Luis Ferrer Esparza • Lluís Ferrer Ijarro • Raquel Fons Brines • Joan Enric Fons Escrihuela • Antonio Fons Juan • Salvador Fons Palomares • Pau Fuster Bellver • Jordi Fuster Monzó • Alejandro Gálvez Román • Jordi Gálvez Román • M. Josep Garcia Peris • Josep Roc Garcia Soler • Pilar García Peris • Francesc Gimeno Estruch • Mercedes Gimeno Peris • Isabel Gimeno Sancho • Laura Gimeno Sancho • Vicenta Giner Cantus • Mar Giner Santos-Juanes • Josep Gomez Sala • Rodolf Gómez Arrabal • Elisa Gómez • Correoso • Marta Gonzalez Cremades • Llorenç González Mahiques • Sara Grau Clar • Justo Grau Fonseca • Belen Grau Ribera • José Enrique Grau Sala • Pau Ibáñez Mafé • Rosa Ibáñez Moreno

22

Pilar Ijarro Altur • Ramon Ijarro Altur • Sonia Ijarro Altur • Ramon Ijarro Bono • Xelo Juan Mollà • Cristina Lahosa Enguix • Lucia Lama Gómez • Carmen Llácer Escrihuela • Natalia Llinares González • Juan Bautista Llopis Moreno • Belén López Benavent • Josefa López Benavent • Josep Miquel Losa Charco • Pilar Mafé Talens • Maria Dolores Magraner Ausina • Francisco Magraner Grau • Moisés Magraner Peiró • Sílvia Marco Bixquert • Celia Martí Manclús • Blas Martínez Cruzado • Mª Isabel Martínez Franco • Vicenta Martínez Franco • Josep Antoni Martínez Giner • Verónica Martínez Giner • Baptista Martínez Herrera • M. Empar Mayans Palomares • Joan Meló Ferri • Aida Meló Ferri • Joaquín Mifsud Almiñana • Vicenta Mifsud Almiñana • Xelo Mifsud Almiñana • Miguel Mifsud Pons • Raquel Mollá Franco • Verónica Mollá Ausina • Sergio Monedero Gascó • Víctor Montero Sifres • Sergi Moreno Brines • Francesc Antoni Moreno Casas • Jordi Moreno Mazarrota • Aaron Mota Sabater • Rosana Oltra Jaramillo • Andrea Pachés Roda • Paula Pachés Roda • M. Empar Palomares Gregori • Paula Pellicer Pons • Vera Pellicer Pons • Àngela Pérez Bosch • Carolina Pérez Bosch • Mar Pérez González • David Pérez Martí • Cristina Peris Cascales • Eva Peris Cascales • Salvador Peris Talens • David Pineda Vercher • Dolores Pons Bosch • Raquel Pons Bosch • Nerea Pozos Arrastia • Elisa Reig Gimeno • Rosa María Ripoll Vitoria • Maruja Román Guirau • Silvia Román Guirau • Lara Romero Giner • Rosa Mari Romero Giner • Vicent Rosa Nativitat • Josè Antonio Sala Fajardo • Jèssica Sala Garcia • Vicent Sales Gómez • Sonia Sales Sánchez• Elena Salido Sánchez • Guillem Salom Meló • Iván Salom Soler • Lidia Sánchez Rodríguez • Mª Carmen Sancho Pulido • Neus Sansaloni Martínez • Adoración de los Reyes Santos Juanes Martí • Josep Santos Juanes Martí • Juan Emilio SantosJuanes Ibáñez • Carmen Sifres Vercher • Ariadna Simó Riera • Juan Antonio Sirerol Bordes • Anna Sirerol Talens • Joan Antoni Sirerol Talens • Roger Sirerol Talens • Maria Elena Soler Hernández • Vicent Talens Bea • Miguel Ángel Talens Bononad • Mª Genoveva Talens Estornell • Vicent Talens Estornell • Sergi Talens Marrades • Sergi Talens Ripoll • Encarna Talens Tur • Andrea Tarrasó Vercher • Irene Urosa Martínez • Isis Vecino Borrego • Antoni Vercher Manclús • Antoni Vidal Felix • Xavier Vidal Hernández

23

E S B Ó S FAL L A G R AN

TAV E R N E S

NO T I N DR À FAL L E S . . .

24

El passat dimecres 26 de maig es va mantenir una reunió extraordinària entre els presidents de les sis comissions falleres federades de Tavernes, els membres de la junta executiva i la regidora de Cultura i Festes de l'Ajuntament de Tavernes de la Valldigna, N'Encar Mifsud, per valorar l'actual situació de la festa fallera.

El 10 de maig, la Conselleria de Sanitat va donar el vistiplau a la celebració de les Falles 2021 després de moltes reunions amb la Mesa de Seguiment, emplaçant la celebració de la setmana fallera a partir del dia 1 de setembre de 2021.

Després d’analitzar la situació, s’ha decidit, amb el vot favorable de les sis comissions falleres, la cancel·lació de la setmana fallera 2021 davant el fet de no poder celebrar les Falles tal com les coneixem a la nostra ciutat, unes falles obertes i participatives a tota la ciutadania. La situació econòmica sofrida a causa de la pandèmia i a no poder celebrar cap acte des del passat 10 de març de 2020, ha propiciat també aquesta decisió, que ve presa pels vots dels fallers i falleres de cada comissió.

La Federació de Falles i l'Ajuntament de Tavernes de la Valldigna seguirem treballant per mantenir la flama fallera, amb l'organització de totes aquelles activitats falleres que es puguen celebrar durant la resta de l'any, sempre de forma segura i seguint totes les indicacions de les autoritats corresponents.

Juntes i junts mirem endavant i des de ja tenim el pensament en el nou exercici 20212022. Així doncs, volem enviar el nostre suport a tots els representants de les sis comissions falleres, tant majors com infantils, a la nostra Fallera Major de Tavernes de la Valldigna i a la seua Cort d'Honor.

Tavernes de la Valldigna, 28 29 de maig de 2021

25

C R Í T I C A D E L A FAL L A ( i d e l s f a l l e r s i f a l l e re s) LEMA: Ales caigudes AR T I S TA : E n g u a n y Ta m p o c P l a n t e m F a l l a ALES Senyores i cavallers; els done la benvinguda als vaticinis fallers de moralitat fotuda.

M’encomana novament la comissió de la falla una crítica potent amb gran sàtira i metralla.

Les síl·labes tractaran d’explicar al món sencer que tampoc es plantaran falles al poble valler.

Ens quedem sense les ales que ens havien d’enlairar; el fet de no plantar falles no és fàcil de superar.

I el que havia de ser falla de pirates i pardals amb càrrega de metralla, torna a ser un ideal.

Una falla que tenim en un magatzem guardada, i resem perquè una nit no se la menge cap rata.

Així estem des de fa temps, açò està fent-se molt dur, i fins que no canvie el vent no divisem el futur. És per això que vull fer una menció especial a cada artista faller que ha passat un any fatal.

Des d’ací els animarem a continuar treballant pel món faller que estimem i intenten tirar avant.

I com sempre m’ha agradat ser d’allò més agraït ara em sent ben obligat a fer un clam decidit.

Gràcies a tota la gent que sent amor per la falla i que amb molt de sofriment ens ajuda en la batalla.

No patiu, ens alçarem, al Cambro sempre ho hem fet, i estic segur que traurem de nou falles al carrer.

26

Crítica de la falla

CAURE LES ALES DEL COR Segons les instruccions que diu la pirateria en conclave es triaria el rumb de les actuacions.

Ací és on s’elegirien les maneres d’actuar que s’haurien d’acceptar per tots els que hi assistirien.

El problema consistent és la disconformitat que a vegades s’ha donat per egoisme inherent.

Aquesta incapacitat d’acceptar alguns acords encara que et semble tort fer el que s’hi ha signat.

En eixe moment la inèrcia d’actuacions victimistes construeix negacionistes per extrema controvèrsia.

I ací és quan els assistents solen canviar d’opinió com passa a les reunions que fan ací els presidents.

Per això aquells que van dir de fer falles a setembre han tornat a fer com sempre i s’han tornat a desdir.

Uns deien que no plantaven, altres que sí que ho farien, i uns altres que cremarien uns trastos que els destorbaven.

I entre tanta indecisió i opinions ben radicals en cadascun dels casals va fer-se una votació.

El món faller va elegir entre les dues opcions: falles per tots els racons o festa sense sentit.

I jo estic fins als collons de no poder acabar el vers que vaig començar ara farà un any o dos.

Ens van dir al món fester que plantaven monument, i ara tenen a la ment de fer un mig any faller.

I pretenen canviar falles d’espectaculars plantades, d’ofrenes i mil cremades per cerveses i cassalles?

27

Les festes de borratxera envairan els carrers, i els sentiments vertaders seran beguda i fartera.

A setembre nadarem en piscines de cassalla, i la vertadera falla romandrà en un magatzem.

Mentre passa l’ocasió d’ensenyar al món sencer que el nostre sentit faller va més lluny del garrafó.

Jo mentrestant els espere i escric els versos amb por, mentre les ales del cor em cauen pel pas arrere.

Però els faig una pregunta que a mi em porta turmentat: en tot aquest destrellat, quin paper juga la Junta?

TOCATS DE L’ALA És moment de relatar barbaritats d’uns pirates que semblen tocats de l’ala que naveguen per uns mars adulterats en l’estat de benestars i vanitats convertit en pantomima i martingala.

Fins que un dia va arribar la solució al problema que venia de la Xina, la vacuna es convertia en salvació, i uns pirates van fer nova corrupció vacunant-se de manera clandestina.

Hem passat temps de pandèmies peculiars que arribaven amb malignes intencions amb microbis que volien contagiar l’organisme dels humans per afectar la salut amb alarmants infeccions.

Mentrestant altres pirates exigien presidències al Congrés dels Diputats i es cridaven, s’insultaven, discutien, es burlaven, s’acusaven, s’obstruïen... com patètics egocèntrics trastocats.

Entre tanta transmissió que es transmetia el govern confinaria tot l’estat insinuant que la maror es calmaria com l’olor d’un pet pudent en rebel·lia que entre els aires de grandesa s’ha esfumat.

I entre els vents de les tempestes llevantines els pirates d’estribord més radicals afectats per sobredosi d’endorfines preparaven les excuses viperines d’un motí en temps de dols nacionals.

La burrera d’aquells fets tan clandestins escampava els nous microbis de la Xina entre els jóvens, els adults i els querubins que seguien navegant pels vells confins sobre aigües d’imprudència sibil·lina.

I en les illes dels enormes oceans on onegen banderes del parlament renunciava el segon dels capitans al càrrec d’antic ministre al·legant que Madrid necessitava un president.

Però un dia l’Homo Sapiens va pensar pensaments d’algaravia i prepotència, i la mar es va tornar a marejar i els pirates van tornar a fondejar en onades de pandèmia i inconsciència.

Aquells dies auguraven clams guerrers amb batalles per botins presidencials, amenaces amb epístoles mortals dimissions per transfuguismes punyeters i eleccions sense motius electorals.

I de nou noves onades impactaven com una hòstia contra el cor dels espanyols, amb efectes destructors que auguraven previsions de cataclismes que bramaven com campanes que denoten cants de dol.

Mentrestant els Ciutadans desembarcaven del vaixell de la política estatal, i observaven que al Cantó es desbocaven dimissions d’alguns barons que propugnaven les unions amb les gavines nacionals.

28

Crítica de la falla

També els contes d’aquells dies van contar les històries d’un pirata tan emèrit que hissant veles cap a Aràbia va salpar carregat amb un botí espectacular fent l’ullet a la justícia i al descrèdit.

El pirata, tan reial com la corona, enfuria de manera viperina i amb el cor desenganyat per la teutona eximia els seus pecats com a persona declarant mitja riquesa clandestina.

Mentrestant en algun altre continent poc després de celebrar-se eleccions uns pirats amb cornamenta contundent alenats per qui abans era president van entrar el Capitoli amb dos collons.

Entre tanta condició d’adversitat el Marroc va decidir obrir la porta que separa el desgraciat de l’agraciat en un món ple de racisme i crueltat on la Lluna va ser la més noble i forta. És així com hem passat un any sencer, governats per governants molt problemàtics, amb pandèmies assetjant el món sencer, decisions com les de fer i contrafer i extremistes amb cervells asimptomàtics.

I envoltats de destrucció i complexitat cal que hissem una bandera d’esperança, que els estels marquen el rumb cap al trellat perquè els somnis puguen fer-se realitat entre mars de benestar i benaurança.

29

TALLAR LES ALES Tal com ha començat tot la història arriba a la fi, sense armar massa escarot, ni hem fet pols ni remolí.

Gaudirem passacarrers amb música de xaranga, i la Vall despertarem amb l’aroma de rosada.

Aquest poeta sonat s’acomiada de vostés totalment esperançant que algun dia tornarem.

Veurem la falla plantada pels xicons de Carcaixent, que ens espera emocionada dins d’un replet magatzem.

Tornarem a veure falles envaint tots els carrers; els plors es faran rialles i alegrarem els vallers.

Plorarem amb cada esclat de l’eterna mascletà i podrem fer realitat el somni de la cremà.

Esclataran els coets que ara han sigut silenciats, per la pandèmia primer i després per insensats.

I sobretot tornarem a estar tots junts al casal, on novament gaudirem d’una amistat especial.

Jose Colero

30

Crítica de la falla

31

DIARI DEL CONFINAMENT per Jose Colero

L’any passat quan estàvem a punt de plantar les falles va arribar una pandèmia amb fatals conseqüències per a la població mundial i, per descomptat, per a les falles.

Ha passat un any d’aquella arribada inesperada i el món sembla que s’ha parat. I les falles, com sempre han fet, han intentat tirar endavant i sobreposar-se a la pandèmia, a la fatalitat i als polítics que ens representen i malauradament hem votat, mentre ells al congrés s’encarreguen de demostrar com de mediocres, patètics i ridículs són.

Per deixar constància a posteriors generacions hem elaborat un diari poètic que representa l’evolució d’aquest any faller. Tot, evidentment, des del punt de les falles, la poesia i la sàtira. Això sí, en l’elaboració d’aquest reportatge poètic s’ha usat la mascareta i s’ha mantingut la distància de seguretat.

32

Diari del confinament

Pocs dies després de l’inici del confinament arribaven les primeres notícies sobre la manera com havia aparegut el virus i les normes que tots havíem de seguir per controlar la pandèmia. Però tot i això la gent s’inventava estratègies per a eixir al carrer i s’obsessionava a comprar paper del vàter, farina i llevat.

EM QUEDE A CASA El coronavirus és una maligna pandèmia amb tant de perill que OT ja ha tancat l’acadèmia.

De moment ja han ajornat Falles i la Magdalena, i als espanyols han posat tot un més en quarantena.

Segons diuen va aparéixer allà a la xina oriental, i no ha parat de créixer ni de tocar el pardal.

El govern ha prohibit que ningú vaja al carrer i solament s’ha consentit comprar i traure el gosset.

Sembla ser que algun xinés menjà una rata penada...

Xe, no haver-se estimat més una figa ben pelada.

Hui he arribat a sentir que més d’un ha passejat un peluix que ha fet amb cuir, llana i un cordell nugat.

Després va arribar a Itàlia i en no-res va contagiar des del que anava amb sandàlia fins al que estava en el bar.

Fins i tot he comprovat jo en primera persona que ara viure en societat és fer cua al Mercadona.

Amb tanta condescendència i falta de previsió, no és estrany que amb virulència entrara en esta nació.

El virus ens ha ensenyat la més gran de les lliçons, l’antídot més eficaç és tocar-nos els collons.

El país sencer va eixir a rebre’l entre ovacions, i ell es va reproduir en les manifestacions.

Per això ens hem de quedar a casa ben tranquil·lets i acabarem per guanyar al virus... i alguns quilets.

Diuen que és tan contagiós com les cançons de Camela, que apareix amb febre i tos i que hem d’anar amb cautela.

Que se’n vaja a fer la mà aquell que posa en perill la salut del ciutadà, la meua i la del meu fill.

33

Passaven els mesos i la pandèmia continuava incidint en la nostra societat. El confinament es feia més pesat cada dia i els polítics, novament, es passaven el temps discutint com si foren uns xiquets, si un deia blanc, l’altre deia negre. Fins i tot es van atrevir a convocar una moció de censura mentre la gent moria als hospitals, els xiquets no podien eixir de casa i les empreses havien de tancar perquè no els arribaven les ajudes. Pel que fa al tema faller, no estàvem millor. La impossibilitat de celebrar la festa impedia tirar endavant i els treballadors de les falles veien com el seu ofici moria a poc a poc (artistes, indumentaristes, orfebres, pirotècnics...).

Llavors vam decidir enviar a fer la mà a tota la gent que en compte de donar llum dona fum, cosa que, per cert, sols es pot fer en la nostra llengua, perquè no imaginem un castellà enviant a hacer la mano.

A FER LA MÀ Enviar a fer la mà és com un acte reflex que qualsevol valencià té tatuat a la pell.

Qui no manté la distància, qui no usa la mascareta, qui encara no té constància que el virus no fa brometa.

Jo ho he fet últimament i he enviat a fer la mà la Covid que actualment sols fa que tocar el nas.

I si de falles parlem, enviaré a fer la mà al que no tinga present que hem de tirar endavant.

Per això us he de dir que enviaré a fer la mà als polítics per mentir i actuar sense trellat.

Cremem falles quan es puga que l’artista està patint, i no posem cap excusa que l’ofici està morint.

No puc creure que en moments amb la nació destrossada puguen fer del patiment política interessada.

Encenem de pirotècnia el cel que s’està apagant i diguem a la pandèmia que se’n vaja a fer la mà.

I el que a partir de demà retalle la sanitat l’enviaré a fer la mà per no aprendre del passat.

Si entre tots donem suport, aconseguirem guanyar, i salvarem de la mort la nostra festa més gran.

Amb especial contundència també envie a fer la mà a aquell que no té prudència obviant la seguretat.

Respectem les tradicions que ens fan ser bons valencians: plantar falles als cantons i enviar a fer la mà.

(Versió A fer la mà de Sonatines i sonats) 34

Diari del confinament

El confinament va acabar i van començar a aparéixer notícies que el rei emèrit Joan Cales I emigrava a Abu Dhabi sense la reina.

Suposem que com a emigrant que és, el representant d’algun partit polític espanyol va enviar algun missatge al departament d’immigració d’Aràbia Saudí per avisar de l’arribada de la pastera d’un immigrant il·legal carregada de sacs (no podem assegurar que foren bitllets) per tal d’impedir-li l’entrada en un país estranger. Nosaltres, amb la incredulitat increïble de la notícia vam decidir escriure-li una carta avisant-lo de l’enveja i el malestar que la seua marxa havia provocat en alguns sectors del país que ara es quedava orfe i dessolat. Com va dir la presidenta madrilenya: “el rei Joan Carles no és un ciutadà més davant la llei”. Sens dubte, una visionària.

EPÍSTOLA POÈTICA Distingida majestat: li escric aquestes paraules perquè s’estan contant faules de gran incredulitat.

Valga’m déu, quanta mentida!

Vosté ha sigut tan lleial que donaria la vida per la glòria nacional.

Disculpe’m la insensatesa si ho he fet en valencià, però amb la seua saviesa no dubte que l’entendrà.

No suporte tanta farsa, com quan caçant un conill el va envestir l’elefant que el va posar en perill.

No sé què fer ni què dir perquè sé que el patiment no el deixarà ni dormir vetlant per la seua gent.

És normal que el matara, que ells no ho haurien fet si una fera els atacara i els deixara ben maltrets?

El seu país l’ha traït inventant fatalitats dient que s’ha enriquit i que a Espanya li ha robat.

L’IMSERSO ha subvencionat viatjar a Aràbia Saudí com qualsevol jubilat fins que se’n vaja el Covid.

A mi no hi ha que m’enganye; vosté ja era ric abans quan es deixava les banyes treballant sense descans!

Però ens tornen a mentir per enveja popular i ho intenten convertir en un intent d’escapar.

I ara que parlem de banyes, també han xafardejat, contant mentides estranyes, que a la reina ha enganyat.

Sense altre particular i ànima compungida s’acomiada el seu vassall amb l’estima sense mida.

35

Continuava la pandèmia i arribava la segona onada, una de les mesures que va prendre la Generalitat va ser la prohibició de fer reunions en grups de més de sis persones, amb la qual cosa ens adonàvem que el que temps enrere havíem conegut com a falla es convertia en una utopia i que les falles digitals prenien cada vegada més força des que en el mes de març vam quedar confinats i vam viure les mascletades, les cercaviles, les plantades i cremades de les falles a través de records en vídeos i fotografies d’internet.

LA FALLA MODERNA En els temps que estem passant les falles s’han adaptat i han fet un passet avant buscant la modernitat.

No et preocupes pels coets, xarangues ni despertades, estos sorolls tan molests són de falles antiquades.

Ja no existeix el casal, allò era un niu de contagis, la nostra falla és virtual i elegida per sufragi.

La nova falla procura cuidar-nos de meravella, i ens comunica el Figura que farà online la paella.

Compra’t un ordinador i veuràs com és senzill gaudir al navegador de falles sense perill.

En la nit de la plantà ja no patirem més fred, la viurem des del sofà dins de casa calentets.

No t’has de moure de casa ni per fer les reunions, i si algú pega molt la brasa, silencia’l en dos segons.

La revetlla sonarà en auriculars collonuts, i cadascú es triarà la música per Youtube.

Els divendres a la nit connecta’t per al sopar, ves amb pijama vestit, però enfoca l’entrepà.

Ni quotes, ni loteria, no et costarà ni un gallet, paga sols la companyia que et proporciona internet.

Ja s’ha acabat de patir si carregues de cassalla, perquè el llit per a dormir està prop de la pantalla.

Oblideu-vos del treball, s’ha acabat el patiment, la nostra falla virtual és tot un descobriment.

36

Diari del confinament

Apareix la vacuna i amb aquesta ens posem a reflexionar de tot el que hem passat durant aquest any i afortunadament hem deixat enrere. Tot aquest infern produït per la pandèmia ens fa girar la vista i tornar al passat en el qual vam posar el punt i seguit a la vida que ara reprenem. I no tardem massa a arribar a una conclusió: el nostre país, la nostra comunitat i nosaltres els valencians som de categoria.

DE CATEGORIA Nosaltres els valencians fills del tro i l’algaravia, de moros i de cristians, de tomaques i encisams som gent de categoria.

I entre tanta borumballa deixem morir cada artista que ompli el carrer de rialla, d’art, cultura, festa i falla, perquè tots girem la vista.

Que bonic quan presumim de l’autèntica senyera, sobretot quan discutim ens barallem i sofrim pel color de la bandera.

La joventut conjectura la moderna apologia que la cassalla estructura com a forma de cultura perquè és de categoria.

I estem contents i pagats que a València dia a dia tinguem la necessitat de parlar en castellà que té més categoria.

Gaudim la corrupció que els polítics han creat, la vivim amb gran passió i intentem fer extensió a la resta de l’estat.

Presumim amb devoció de taronges del terreny, i portem la producció del Marroc o del Japó però ací no passa res.

I ofrenen per ofrenar la nostra valenciania a un país que ens ha ofegat perquè ens ha infrafinançat per ser de categoria.

Mentre el pobre llaurador traït per l’economia ven el camp a un constructor o l’abandona amb pudor... i això és de categoria.

Per totes estes raons que ací ens passen cada dia hem sofrit grans mutacions que ens fan ser grans meninfots, però... de categoria.

37

Passava el temps i la gent tornava a eixir als carrers. Els pobles s’omplien d’algaravia i als cantons es trobaven alguns veïns per comentar l’actualitat, sobretot política, del país. Però d’entre tots ens cantons en destacava un, un Cantó que respirava tanta valenciania que el cor li reclamava ser convertit en fallera major, un Cantó que havia accedit que el nou Mestalla portara el seu nom, un Cantó tan valencià que estava a punt de substituir la imatge de la Mare de déu dels Desemparats en l’ofrena de flors. Un cantó que era la imatge idíl·lica dels Ciutadans valencians. Però el Cantó era tan sacrificat que, com qualsevol valencià, un dia es va despertar amb la sensació que el Partit Popular madrileny necessitava la seua brillant imatge per a guanyar les eleccions. Però eixe Cantó, que no és com qualsevol altre cantó, sempre estarà al nostre cor.

EL CANTÓ DEL MEU CARRER Al meu carrer hi ha un Cantó com els que hi havia abans que era centre de reunió d’un muntó de Ciutadans.

Al Cantó del meu carrer un actor sempre actuava de polític viatger i d’un partit a altre anava.

El Cantó mostrava encants amb bogeria distreta a tots aquells habitants que arribaven per la dreta.

L’actor d’aquell vell Cantó que abans era Ciutadà tenia la sensació que ara havia de volar.

Allà tenien converses molts il·lustres valencians amb les idees disperses i somnis extravagants.

I aquell actor va somiar una experiència divina: la màgia el va transformar de ciutadà en gavina.

I pactaven condicions de tripartits estatals amb extremes coalicions per la glòria nacional.

És que era tan erudit que somiava en castellà somnis en els quals Madrid se l’enduia de la mà.

La gent d’aquell vell Cantó en Twitter sempre opinava tanta absurda opinió que a vegades la cagava.

I de sobte aquell actor es va fer tan Popular que es va endur el meu Cantó a un lloc de la capital.

Passaven el dia odiant que arribaren vianants i que estigueren parlant en l’idioma valencià.

Ara li queda una espina al Cantó del meu carrer: que l’anomenen Esquina que sembla més madrileny.

38

39

SUPER RACÓ INFANTIL

42

INTRODUCCIÓ No tenen ales però volen com si les tinguren. Són els superherois i les superheroïnes del Racó Infantil.

Necessiten que també vosaltres es convertiu en un d’ells, i utilitzeu els vostres superpoders per a resoldre tots els següents misteris.

Podreu superar els reptes que proposem al Racó Infantil?

43

PALLASSADES

44

Utilitza la teua “supervisió” per trobar les 7 diferències.

Solució:

45

PALLASSADES Pallassades és el lema que enguany té la nostra falla i segur que amb aquest tema traurà més d’una rialla.

Fer riure és la professió que solament podrà fer aquell que té vocació i un humor clar i sincer.

En el circ de l’alegria trobem gent particular: pallassos amb simpatia que ens intenten alegrar.

Amb elegància especial ens demostra el seu amor per un art sensacional com la rialla i l’humor.

Els pallassos són persones de respectable llavor i ens alegren les estones amb alegria i color.

Ens donen la benvinguda amb el seu cor a la mà i amb aquesta gran rebuda l’espectacle ens sorprendrà.

46

La pintura dels pallassos és d’allò més especial, fins i tot es posen nassos de mida descomunal.

El canó llança als pallassos amb força descomunal i ells han de ser capaços de sobreviure al ritual.

Al circ també es pot trobar un simpàtic tocador on es poden maquillar i retocar-se el color.

Hi ha pallassos que fan gràcia tocant uns grans instruments, altres fan una acrobàcia amb objectes sorprenents.

Els pallassos faran riure de manera diferent: uns intenten sobreviure a un canó gran i potent.

Un fa sonar platerets altre un bonic tambor, també hi ha qui satisfet toca el més gran saxofon.

47

Al circ hi ha ballarines que fan uns balls elegants amb figures tan divines que encisaran els infants.

Nosaltres els proposem fer d’aquestes pallassades un mot que relacionem amb actituds agraciades.

La màgia d’alguns pallassos ix de l’ànima i el cor i fins i tot són capaços de fer créixer unes flors.

Intentem ser més feliços i la vida ens somriurà sense excuses ni matisos i aquest món millorarà.

A la nostra societat la gent és molt negativa, i ser pallasso és usat de manera despectiva.

Perquè traure les rialles a l’actual societat sols ho poden fer les falles i els pallassos agrupats.

48

49

cens faller infantil Gabriela Almiñana Sifres • Martín Almiñana Sifres • Dàlia Àlvarez Benavent • Dario Àlvarez Benavent • Emma Andrés Ferreres • Victoria Ascó Fons • Vicent Beltrán Sancho • Asier Benavent Grau • Ferran Benedito Gimeno • Josep Blasco Juan • Gema Campos Garcia • Guillem Cantus Ijarro • Estrella Cantus Pérez • Manel Cantus Pérez • Alba Chaveli Bono • José Vicente Chaveli Garcia • Luis Chofre Armengol • Carla Climent Boscà • Aitana Corralero Felis • Asier Correoso Falquet • Jose Emilio Correoso Falquet • Unai Correoso Falquet • Lucia Cors Espí • Marc Egea Cazorla • Gerard Enguix Romero • Jaume Enguix Romero • Julia Escrihuela Gascón • Andrea Escrihuela Molla • Manel Escrihuela Mollà • Adriana Fernández Tur • Adriana Fons Cogollos • Valeria Fuster Bellver • Maria Gallardo Magraner • Vera Garcia Castelló • Sara Giner Garcia • Joel Giner Santos-Juanes • Paula Gómez Sales • Alba Gómez Tur • Marcos González Cremades • Guillem Grau Gimeno • Cristina Grau Peris • Martina Grau Peris • Eric Haba Ibáñez • Iker Haba Ibáñez • Ian Ibáñez Mafé

50

Angel Ibáñez Tavira • Ivan Ibáñez Tavira • Quim Iborra Català • Aitana Ijarro Martí • Ramon Ijarro Martí • Erika Lis Soler • Lucia Llinares Vargas • Iker Llopis Pérez • Alma Losa Martínez • Josep Losa Martínez • Moises Magraner Cucarella • Carla Magraner Talens • Iris Martí Camarasa • Nico Martínez Blasco • Àngel Martínez Corella • Guillem Martínez Pérez • Izan Martínez Pérez • Emma Mifsud Brotons • Idaira Monedero Salido • Irene Monedero Salido • Daniela Montero Corso • Víctor Montero Corso • Daniel Ochoa Román • Neus Pelegrí Castelló • Mireia Pérez Mifsud • Conxa Ribis Mollá • Rosa Ribis Mollá • Clara Ribis Mollá • Mireia Roca Castelló • Andreu Roda Villar • Emma Rodríguez Giménez • Jordi San Juan Català • Biel San Martín Hernández • Maria Santosjuanes Gimeno • Adrián Savall Martí • Alejandra Savall Martí • Josep Soler Bono • Paula Sorlí López • Inés Talens Fuentes • Izan Talens Ibáñez • Sergi Talens Ibáñez • Mario Talens López • Joan Talens Mifsud • Ximo Talens Mifsud • Carles Talens Ripoll • Ivan Tormos Calzada • Manel Valero Díaz • Guillem Vidal Gimeno • Emma Yébenes Gómez • Mireia Yébenes Gómez

Els superherois i les superheroïnes de la Falla Cambro 51

el bingo del cambro Marca amb una X les caselles que sí que has fet i demostra el millor “superpoder”: ser de la falla cambro!

He jugat el campionat de futbet de falles

He rodat la falla infantil quan encara cremava

He eixit al Playback

He sigut Faller/a d’Honor

He pujat a l’escenari a cantar, ballar o jugar

He participat en les activitats en línea de la falla

He tirat coets quan la falla cremava

He acabat els coets l’últim dia de falles

52

He menjat xocolate calent al casal

He anat a totes les despertades

M’he disfressat a la Cavalcada del Ninot

He anat a la cercavila del Camell

He anat a l’entrega de premis

He ballat la cançó “Despacito”

He gaudit la Festa d’estiu

He jugat als castells inflables de la falla

He anat a les activitats infantils del casal

He visitat el Pare Nadal al casal

He participat en el concurs de disfresses

La meua foto ha eixit en el llibret de la falla

53

BUSCA PARELLES Connecta el cronòmetre i cerca totes les parelles.

Quan les hages trobades totes passa al següent quadre, fixa-t’hi bé, cada vegada hi ha més parelles!

Qui més ràpidament aconseguisca totes les parelles guanya!

54

3

1

CASAL FALLA CAMBRO

2 CASAL FALLA CAMBRO

4 CASAL FALLA CAMBRO

CASAL FALLA CAMBRO

55

COVID EN RATLLA FOTOCÒPIA O IMPRIMEIX ESTES DUES PÀGINES. DESPRÉS RETALLA LES PECES PER LA LÍNIA DE PUNTS I A JUGAR! ERES CAPAC DE GUANYAR EL VIRUS BLOQUEJANT-LO AMB UNA LÍNIA DE “3 EN RATLLA”?

56

57

els superherois i les superheroïnes del futur

Minerva Santos Juanes Serra 26 febrer 2020

Gabriela Almiñana Sifres 10 juliol 2020 58

salva tur juan 14 agost 2020

María Jiménez Talens Diana jiménez talens 26 maig 2020

59

Nico Martínez Blasco 20 febrer 2020

T E X T O S A

61

P A R T

ALES Jose Colero

Dona’m la mà i entre batecs de benaurances esculpirem ramells de meravelles mentre el fènix fa eclosió entre pasdobles silenciats.

Mira’m als ulls i esdevindrem eternitat i així, plegats, arraconarem les hores somortes i anunciarem al món esclats de primaveres.

Riurem de nou, com riuen els ninots la nit dels somnis, fogueres i emocions i amalgamats respirarem esperances per contagiar vida i festa duradora.

Llavors espigolarem els últims besos que ens van ser robats aquella nit de Sant Josep.

Acomiadarem la recança ombrívola que amb rudesa i traïdoria ha enterbolit el dia, i les pintures d’esclats de coets i rialles conqueriran les arrels inertes de la ciutat amb vells poemes que romanien confinats entre metàfores d’oblit i desesperació.

Dona’m la mà i desplegarem les ales, i acaronarem les espurnes efímeres, i tornarem a anunciar solsticis i alegries mentre s’enlairen palmeres de cotó-en-pèl i les falles cremen llàgrimes de vida, perquè la vida s’obrirà pas entre l’algaravia.

62

Textos a part

63

A REBOLCONS Cristina Lahosa

Comença setembre, el mes dels canvis i dels inicis. És dilluns i el sol brilla, però d’una manera peculiar, diferent.

— Hui estàs més bonica. Hui la teua mirada i el teu somriure brillen més que mai —em diu Rosa, una dona de pèl rull i blanc amb qui em creue cada dia.

El termòmetre de la plaça marca trenta graus. L’escalfor del sol traspassa la roba. Quina calor! Però ja no pense en la platja, l’arena i la cervesa. Ara tinc un altre objectiu. Ara pense en el present i, per què no dir-ho, en el futur.

S’esperen canvis, noves etapes, noves experiències i nous aprenentatges. Amb el sol pegant-me a la cara aprofite, una vegada més, per tancar els ulls i somiar com serà el gran dia.

Les expectatives són molt altes, i els nervis estan a flor de pell.

Som el canvi, i el futur està a les nostres mans.

Creue el pas de vianants, gire a la dreta i m’endinse per un carrer estret. Ja sent el murmuri de la gent. Gire a l’esquerra i ja he arribat. Les rialles, els somriures, els acomiadaments i les abraçades s’apoderen de l’espai.

Ha arribat el moment, però de sobte la claredat es torna foscor, les portes es tanquen i m’acorralen quatre murs. Una forta llum em sorprén. La meua vista s’acomoda i aconsegueix llegir les dues paraules que m’il·luminen el rostre: SISTEMA EDUCATIU. Una xicoteta porta s’obri. Quasi no hi cap, però entre dins de la boca de la fera. Alce el cap i faig una ullada prèvia a l’entorn.

Sembla una mena de gimcana, una sèrie de proves que hem de passar al llarg del transcurs educatiu. És inevitable pensar en el passat, en tot allò que m’han ensenyat i en les altes expectatives que al llarg del temps han inundat la meua ment. Res és com imaginava. Les proves són dificultoses i són poques les facilitats que em trobe al llarg del camí.

No soc l’única que s’hi troba. Milers i milers de persones es troben en la mateixa situació que jo. Tant els docents com l’alumnat han de passar moltes proves, i de vegades l’alumnat té les més difícils. Han de superar barreres que, sense ajuda externa, són impossibles, i sense la minimització o l’eliminació d’aquestes no poden aconseguir una educació equitativa i de qualitat.

A la meua dreta veig una taula en què diverses lletres formen la paraula “Recursos”, però n’hi ha pocs, els bàsics, els de “tota la vida”. M’hi fixe bé i baix d’aquesta en trobe més, però són inabastables. Com he de crear alumnat capaç i competent sense els recursos necessaris?

Una docent em saluda i li pregunte què du a la carpeta. Em respon que la llei educativa actual, però em recomana que no m’hi familiaritze massa, perquè es modifica com qui es canvia de mitjons.

A la meua esquerra puc observar un grup d’alumnes que, individualment i amb la mirada baixada, ixen per una porta.

Afine la vista i llig un xicotet cartell: abandonament escolar.

Vivim en un sistema educatiu que en lloc de donar-nos ales ens les talla. Ens impedeix alçar el vol, ser qui volem, com i quan volem. Ens dificulta crear ales, i ens priva d’accessos i oportunitats perquè siguem lliures, autònoms i autocrítics. És aquest el sistema educatiu que volem?

Escric açò alhora que m’endinse en una aula de vint-i-cinc alumnes heterogenis, amb diferents dificultats i necessitats, sense recursos ni facilitats, mentre polítics, associacions i altres aboquen les seues frustracions en la base de la societat.

64

Textos a part

65

DISTINTES ALES Aaron Mota

Marc és un jove alacantí de díhuit anys que prové d’una família amb un alt nivell de vida. Sempre ha estat a l’ombra del seu pare, que es dedica a la política. Son pare va començar sent alcalde del seu poble i a poc a poc, ha anat ascendint posicions al seu partit, fins a convertir-se en el cap de llista de la circumscripció d’Alacant per a les eleccions que se celebraran l’any que ve. Aleshores, els seus èxits sempre han eclipsat els de Marc. Però ell està disposat a canviar-ho. Ell fuig de la política i el que sempre l’ha apassionat és la ciència. És per això que en uns mesos començarà el grau de Ciències Biomèdiques a València. ____ Al nord d’Àfrica es troba Hakim, un jove magrebí de vint anys que viu amb la seua parella i la seua mare en una barraca característica d’aquella zona. Són una xicoteta família molt coneguda al seu poble, ja que regenten una tenda de productes artesanals africans. En els últims temps Hakim sempre té un somriure a la cara, i és que, d’ací a uns mesos, naixerà la seua primera filla. ____ A Espanya ja s’han celebrat les eleccions generals. El lema “Espanya, primer”, del partit polític on milita el pare de Marc, ha triomfat entre els votants i aquest partit ha aconseguit la majoria absoluta al Congrés dels Diputats. Per tant, el pare de Marc s’ha convertit en diputat al Congrés i a més, és un dels homes de confiança del President del Govern. Una vegada més, quan el jove havia fet el pas d’anar a viure a València i havia començat a estudiar el que ell tant desitjava, la figura del seu progenitor s’alçava sobre la d’ell. ____ Hakim ja té un nou amor a la seua vida, ni més ni menys que la seua filla. A pesar de les precàries condicions sanitàries al seu país, tant la filla com la mare es troben perfectament. Quina alegria que hi ha a casa de la família aquests dies. No obstant, alguna cosa preocupa al xicot. Corren rumors que en els pròxims anys hi haurà una crisi al país. Ell ja va viure una forta crisi quan era menut, i té records molt durs. No voldria que la seua filla passara pel mateix. ____ Cinc anys després, Marc ja és graduat en Ciències Biomèdiques. A més, la situació política segueix igual, el partit de son pare tornà a guanyar les eleccions i ara ell forma part del Consell de Ministres. No obstant això, el govern no ha tingut entre les seues prioritats la inversió en ciència i tecnologia. A conseqüència d’açò, Marc es troba a l’atur, i no vol rebre cap favor de son pare per tal de treballar.

Ell vol llaurar els seus propis èxits, per la qual cosa decideix emigrar a Alemanya, on sí que hi trobarà molta oferta de treball en tema d’investigació. Son pare no es va prendre massa bé la decisió del jove, però ell tenia el suport de sa mare i a la fi, el seu pare va haver d’acatar la decisió. ____ 66

Textos a part

Els pitjors presagis s’han fet realitat. La situació és crítica al país d’Hakim, la tenda que mantenia econòmicament la família ja no existeix després dels constants saquejos que han rebut. Els aliments, a més, són pràcticament nuls. Al jove li preocupa el futur immediat de la seua filla i de la seua família. És açò el que l’impulsa a prendre la decisió. Creuarà el Mediterrani amb pastera per tal de guanyar-se la vida a Europa i poder enviar aliments a la seua família o, qui sap, poder dur-los algun dia amb ell. En uns dies eixirà una pastera de la costa amb una cinquantena de persones, Hakim serà una d’elles. ____ Una setmana després d’arribar a Alemanya, Marc ja ha tingut la seua primera entrevista de treball. El primer que va fer després de l’entrevista fou cridar els seus pares per tal de contar-los com havia anat. Sa mare, molt emocionada també, li va desitjar sort i li va donar l’enhorabona. No obstant, i com de costum, el seu pare li restà importància a la notícia i li contà al jove una llei aprovada al Congrés, de la quan n’estava molt orgullós. Aquestes foren les seues paraules: “Molt bé fill, saps què? Per fi hem aprovat la llei antiimmigració.

A partir de hui mateix s’establiran controls marítims a tota la costa per impedir el pas de persones il·legals al país”. Marc, molt molest pel fet que, una vegada més, son pare no el valorava com calia, i molt enfadat pel que acabava d’escoltar, li digué: “Pare, jo vaig haver de volar del niu per tal de construir el meu propi futur. Si el meu nom fora Hakim, tu no hauries dubtat a tallar-me les ales”.

67

ALES A LA IMAGINACIÓ Pilar Ijarro

A través de les venecianes lleugerament obertes, travessen les escletxes dels raigs de sol hivernals que llueixen aquest dia, brins xicotets i juganers ballen en l’aire decidint si posar-se o continuar la seua alegre dansa.

Davall de la finestra, un escriptori trobat en un mercat de vell, escatat suau i a consciència per a traure-li totes i cadascuna de les capes de pintura que hi havia tapat les vetes de la fusta al llarg dels anys, ha sigut cobert ara amb una fina capa de cera d’abella fent que en brolle la més pura i dolça essència de la fusta.

A sobre de l’escriptori hi ha un grapat de fulls blancs esperant que la tinta de la ploma dipositada a la seua vora comence a dibuixar lletres al seu damunt.

Els fulls esperen amb infinita paciència les paraules i les idees que en aquest moment estan completament desordenades en la ment de l’escriptor qui, amb els ulls tancats, sembla que els observa com una mare mira atentament el seu fill, i al temps, la ploma també desitja trobar-se envoltada pels seus dits amb què traçar una bonica dansa.

I ara, ha començat el ball de lletres al compàs de la música que projecta la ment de l’escriptor, el més complicat és fer el primer pas, la resta segueix sense cap mena de pudor, la primera lletra sobre aquest blanc i imponent full ha sigut com sempre la més desitjada, la més pensada.

“Una nit sense lluna, en la qual les estreles s’estenen fins a la invisible línia de l’horitzó i encara més enllà, reflectint-se a la superfície del Mediterrani com si no tingueren suficient espai al seu cel i pretengueren estendre els seus dominis sobre la mar.

En pocs segons, quasi imperceptibles, aquesta línia invisible comença a fer-se més nítida i el cel comença a encendre’s amb una roja alba que deixa perfilar la silueta de les llunyanes illes…”

La ploma queda depositada al costat del full, abans blanc i ara ple de línies blaves i ondulades encara humides que hi arrosseguen els sentiments d’aquell que les ha dibuixades. El més difícil ja està fet, s’ha iniciat el ball, ara només cal donar ales a la imaginació i continuar la dansa al ritme de l’escriptor.

68

Textos a part

69

70

Textos a part

L A L L I B E R TAT A L M Ó N FAL L E R Encar Talens i Toni Sirerol

Matins de despertades, xocolate, esmorzars (que com els de València, en cap altre lloc del món), jocs, cassalletes i misteles, mascletades i dinars. Les vesprades repletes d’actes oficials, cercaviles, xarangues i nits d’algaravia, disfresses, sopars, actuacions i festa que ens fan oblidar el dolor de peus, la falta de son, la incomoditat del pentinat o del vestit faller i el cansament.

Llibertat és voler i poder fer tot açò, perquè és una recompensa a un any intens de treball, maldecaps i sacrifici, i tot per amor a l’art.

Perquè així ho hem decidit i ho volem fer, i sols té sentit i s’entén perquè es viu la festa lliurement.

Ofrenem flors, respecte i devoció a la Mare de Déu dels Desemparats, celebrem la tradicional missa dedicada a Sant Josep i recordem tots els fallers i falleres que malauradament ens han deixat al llarg d’aquests anys. I ho fem lliurement, ningú mira ni obliga a res a ningú.

Quan arriba el moment de la catarsi de les falles, les Falleres Majors encenen la “metxa” del foc purificador i el cel s’il·lumina amb els colors de l’Arc de Sant Martí anunciant l’arribada d’una nova vida, la renaixença en forma de primavera. Eixe és el foc que torna en flames tot el que lliurement hem denunciat davant de tot el poble amb les crítiques locals i el monument durant quatre intensos dies. És en arreplegar les cendres d’ambdues falles quan, com si de màgia es tractara, naix un nou esperit que crearà també lliurement els projectes per a un nou any faller, perquè decidim cremar art per a tornar a construir art de nou.

Durant dècades, la flama de la festa ha estat dominada pels sectors més conservadors. A hores d’ara, cregueu que progressa el món faller cap a un estat de total igualtat entre ambdós gèneres? Tant de bo ens agradaria que així fora. En temps passats, a les dones no les era permés el fet de prendre decisions transcendentals per al desenvolupament de la festa fallera, de fet elles sempre han pogut regnar, però mai governar. No obstant això, de falleres no n’han faltat mai a cap comissió perquè lliurement així ho han desitjat. Ser fallera es porta a l’ànima.

Els petards, la música i els monuments fallers, cada mes de març conquereixen per tot arreu el nostre poble. Cada comissió admira l’obra de la seua falla amb la il·lusió de la feina ben feta després de tot un any de treball i sacrifici. És el moment d’expressar-se lliurement, el moment, fins i tot, de saber encaixar les crítiques i les opinions de tots els veïns del poble, en general, i la resta de falleres i fallers, en particular (no sempre fetes amb bona intenció), i que molt possiblement no coincideixen amb les nostres.

Per a finalitzar, voldríem recordar i agrair amb estima especial la lliure i espontània reacció d’alegria de totes les comissions falleres i del poble de Tavernes, en general, quan la nostra falla, la Falla Cambro, va ser premiada amb el desitjat Primer Premi a l’acte d’entrega de premis de les últimes falles, les falles del 2019.

71

L L I B E R TAT O L L I B E R T I N AT G E ?

Sònia Ijarro

Aquestes dues paraules són morfològicament semblants i potser aquest siga el motiu pel qual molta gent, tal vegada massa gent, les confon i les interpreta bastant malament.

Segons l’Acadèmia Valenciana de la llengua podem definir aquests mots d’aquestes maneres: Llibertat [ʎibeɾtát]

1. f. DRET. Estat o condició de qui és lliure, de qui no és esclau o no està empresonat.

2. f. DRET. Falta de subjecció i subordinació.

3. f. pl. DRET. Prerrogatives, privilegis, llicències.

4. f. FILOS. Capacitat de la voluntat humana d’elegir entre diverses possibilitats.

Llibertinatge [ʎibeɾtináʤe]

m. Comportament llicenciós, dissolut.

No us sembla que la definició de llibertinatge és un poc difícil d’entendre? Tal vegada per eixe motiu ens passa el que ens passa.

Cerquem la definició en llengua castellana segons la RAE (Real Academia Española de la Lengua) i veureu com queda un poc més clar: 1. m. Desenfreno en las obras o en las palabras.

Eureka! Desenfrenament, eixa és la clau, disbauxa, desbocament i altres sinònims com vici, corrupció, perversió, llibertinatge, relaxació, dissipació, orgia, totes aquestes paraules envers una única paraula antònima “virtut”.

I és que, hui en dia, conéixer la diferència sembla ser tota una virtut.

En la primera accepció la RAE defineix la llibertat d’aquesta manera: 1. f. Facultad natural que tiene el hombre de obrar de una manera o de otra, y de no obrar, por lo que es responsable

de sus actos.

L’escriptor i filòsof estatunidenc Elbert Green Hubbard (1856-1915) va escriure aquesta citació “la responsabilitat és el preu de la llibertat”, i no li faltava raó. La llibertat és un dret i un valor vinculat al respecte i a la responsabilitat. Tothom té, o almenys desitja, la llibertat d’actuar, pensar i decidir el que li done la gana, però sempre que no afecte la resta de persones. La Declaració Universal dels Drets Humans adoptada per l’Organització Mundial de les Nacions Unides (ONU), afirma que qualsevol ésser humà naix igual i lliure, és per això que podem dir amb certesa que a la responsabilitat i el respecte hem d’afegir la igualtat i, per tant, també la justícia.

Aleshores, què podem dir d’aquelles accions que en nom de la llibertat subjuguen els drets dels altres? Em refereix a aquelles persones que enarboren amb orgull la bandera de la llibertat per imposar la seua voluntat i els seus desitjos sense cap mena de respecte pel parer de la resta, encara que aquesta “resta” siga només una ínfima part de persones que no opinen o actuen com ells defenen. Són lliures o llibertins? Vull dir, fins a quin punt són lliures d’actuar així? Estan actuant amb completa llibertat? El filòsof francés Voltaire (1694-1778) deia que “és difícil alliberar als necis de les cadenes que veneren”, i això em fa pensar que pot ser que aquells entossudits en certs propòsits siguen presoners de les seues pròpies idees.

72

Textos a part

El llibertinatge és una conducta caracteritzada per un abús sistemàtic del dret a la llibertat pròpia, sense tindre en compte els drets de les altres persones, i sense assumir les conseqüències derivades de les accions exercides. Generalment, el llibertinatge implica una transgressió dels valors ètics i morals d’una societat, sense cap altre fi que la satisfacció pròpia. Per això, el llibertinatge podria resumir-se com una falta de respecte a les regles. Llibertinatge ve del llatí libertinus i significa “sense límits”, i malauradament d’això en coneixem un muntó de casos pertot arreu, accions llibertines en nom de la religió, de la política, del pensament, de la llengua, de la cultura, etc.

No obstant això, és important ressaltar que el concepte de llibertinatge depén en gran manera del context cultural en el qual s’expresse aquesta conducta. Cada societat té les seues pròpies normes i delimita el que considera apropiat i el que no. Així que el que podria considerar-se llibertí en una cultura podria no ser-ho en una altra. Caldrà conéixer en quin entorn ens trobem, quines són les regles democràticament establides i de quina manera actuar lluny del caos i obrant sempre amb seny i responsabilitat, no tot s’hi val, quan moltes vegades, fins i tot, la vida de les persones entra en joc.

Tal vegada la llibertat en la diversitat tal com l’entenia el jurista i polític estatunidenc Charles Evans Hughes (1862-19489) siga la màxima que hem de tindre en compte quan se’ns ompli la boca amb la paraula llibertat. Hughes deia que “quan perdem el dret de ser diferents, perdem el privilegi de ser lliures”, i és que la llibertat ressona on les opinions xoquen. I tu, què n’opines?

73

CUPIDO Jose Colero

Vaig sentir la fletxa de Cupido. La vaig sentir entrant al meu cor sense demanar permís. En aquell moment els segons es van convertir en hores i les hores en eternitats. I els desitjos transportats per espurnes efímeres van confessar a les estrelles el meu amor, mentre la lluna xiuxiuejava cançons de nits de Sant Josep al món sencer. És eixa sensació la que se sent quan el capritx de l’angelet travessa les barreres de la raó i es materialitza en enamorament. La que et permet volar entre els esclats de les palmeres. La que deté el món entre les llàgrimes que vessen per la cara d’una fallera que regala un ram d’aroma de primavera a la Mare de Déu. La que t’ompli el cor de records cada vegada que lliges els versos del poeta. La que t’embriaga quan escoltes la remor de la dolçaina i el tabalet. És eixa sensació la que t’adverteix que t’has enamorat de les falles.

Feia anys que ens coneixíem però mai m’havia adonat de quan les estimava, fins al moment que vaig tornar a veure aquell Cupido entre les flames que es resistia a ser convertit en eternitat. Perquè l’amor pot aparéixer en el simple fet d’escoltar el cor i sentir que cada batec és la simfonia d’un pasdoble que sona enmig d’un passacarrer.

Fins que va arribar el dia que l’àngel es va convertir en dimoni i em va tornar a apuntar fixament amb l’arc i va disparar una sageta, esta vegada de plom, carregada de pandèmia i confinament, amb la intenció de sembrar l’oblit i la ingratitud dins del meu cor. I va passar un any. I es va fer molt llarg, tan llarg que sols les vaig poder veure en fotografies i alguns vídeos que circulaven per les xarxes socials, però seguia sentint-les prop de mi. Tan prop que de tant en tant les somiava plenes de vestits d’ombres de roser i meravelles. I podia tornar a sentir l’aroma del masclet i emocionar-me amb el tremolor del sòl durant la mascletà. I llavors em vaig adonar que la distància sols és l’oblit quan no s’estima de veritat.

74

Textos a part

75

L A L L I B E R TAT, E L NOSTRE GRAN DRET Toni Sirerol i Encar Talens

Abans de començar de ple amb el text faller d’aquest llibret del 2021, permeteu-nos primer que fem una definició del significat de LLIBERTAT. La llibertat, o més ben dit l’estat de llibertat, defineix la situació, circumstàncies o condicions d’aquell individu que no és esclau, ni està subjecte, ni li són imposats els desitjos o normes d’altres de manera coercitiva o imperativa. La llibertat és allò que permet a algú decidir si vol fer alguna cosa o no però tenint clar que ha de ser responsable dels seus actes, en la mesura que ha de preveure i valorar les conseqüències d’aquests.

La llibertat en els estats democràtics és un dret. Un valor superior i inalienable que permet i assegura la lliure determinació i ideologia social i política de les persones. És un principi fonamental i racional que va inherent a la condició humana.

Bé, després d’esta definició tan densa del significat de la paraula llibertat, anem al que ens interessa. La llibertat ens dona la possibilitat de fer totes les coses que fem diàriament, entre aquestes les activitats lúdiques i d’oci que ens permeten GAUDIR LA VIDA. I és ben cert, que una de les principals activitats que ens fan gaudir a una gran quantitat dels valencians és la festa fallera.

La llibertat és el grau més elevat d’independència que es pot considerar legítim. És naturalitat, soltesa, falta de cohibició en el

comportament, familiaritat, confiança, habilitat i destresa per a fer coses. És una facultat per a actuar o expressar allò que volem dir o fer sempre que tinguem en compte les lleis, la moral i l’ordre públic.

Podríem parlar dels significats de la llibertat per als diferents filòsofs, però no entrarem gens en matèria, per descomptat (tampoc volem avorrir-vos). Els filòsofs, eixes persones el nom del qual ens donava mal de panxa escoltar de jovenets, i pensàvem que tenien com a objectiu fastiguejar-nos el poc temps lliure que ens deixaven les tasques després de classe perquè la finalitat de la seua existència era donar-nos “la tabarra” en l’època de l’institut.

Podem citar: Aristòtil, Descartes, Spinoza, Rousseau, Hegel, Marx, Nietzsche, Heidegger, Sartre, entre altres.

La llibertat també ha estat la inspiració per a diversos artistes i se n’ha fet present en les diferents manifestacions. Podem mencionar per exemple l’Estàtua de la llibertat a Nova York, dissenyada per Bartholdi (1874-1886), que va ser un present de França als EUA; o “La llibertat guiant al poble”, obra del gran pintor francés Eugène Delacroix (1798-1863), exposada al Museu Louvre a París. I moltes altres que no cal anomenar ara.

76

Textos a part

Durant l’últim terç del segle XVIII la llibertat era representada en una figura d’una matrona romana. Sí, es tractava d’estructures sempre damunt d’una alta columna o similar, i quasi sempre representades per una figura femenina. En el món de les falles succeeix el mateix, la llibertat es representa de dues maneres: una dona grossa amb actitud victoriosa o una esvelta fèmina dotada de molt de moviment i dinamisme.

Cada vegada més i més gent és més conscient de la importància de la igualtat entre dones i homes, però encara queda molta feina per fer, doncs de vegades es veuen diversos tipus de comportament masclistes, que per descomptat cal eliminar amb l’educació com a eina principal.

Voldríem comentar altres tipus de manifestacions de la llibertat dins del món faller, com la llibertat sexual i llibertat de parella; perquè, qui no ha tingut mai algun “rotllet” amb altre faller o fallera? O quants matrimonis i fallerets o falleretes han sorgit de passar temps a la falla? Un exemple de la llibertat econòmica i de contractació el podem trobar a poder escollir i contractar els artistes fallers, cambrers i cambreres, etc. que considerem oportú.

A banda, podem dir que la llibertat religiosa ens permet professar la religió catòlica, per exemple, i aquesta té una gran importància en l’origen de la nostra festa. El culte a alguns sants, com Sant Josep, el nostre patró, va permetre el fet que sorgira la festa fallera. Si bé, la festa valenciana per antonomàsia ha anat evolucionant amb el pas del temps, té un origen eminentment religiós, i aquest és un tret que segueix formant part de la nostra tradició al territori valencià durant el mes de març.

Com sabeu, és ben cert que podem parlar també de la llibertat d’expressió d’impremta, de comerç, d’associació, de pensament,

d’opinió, d’elecció i de càtedra… però si ens n’adonem, tots tenen en comú la paraula que va davant: llibertat. I aquest dret fonamental, és el que ens permet organitzar l’associació de la nostra falla: la FALLA CAMBRO. Com gaudim dels sopars al casal molts divendres de l’any i, principalment, els dies grans de falles, veritat? Com ens divertim escrivint o llegint les crítiques locals de la falla o del casal! O com s’esplaien els artistes fallers caricaturitzant actors, actius, cantants, polítics o qualsevol famós o famosa de qualsevol àmbit del panorama del “corazón, corazón”! Doncs, bé fa diverses dècades ni açò ni moltes altres activitats es podien fer al nostre país, doncs no teníem aquest dret fonamental que és la llibertat.

Afortunadament, els temps i les circumstàncies han canviat. I així és, hi ha tants tipus de llibertat com gotes d’aigua hi ha a la mar (i no hi ha poques).

Ara bé, si som sincers, hui en dia mentre nosaltres i altres falleres i fallers estem escrivint per a aquest llibret, tampoc podem exercir el nostre dret a la llibertat de reunió, ja que no hem d’ajuntarnos una gran quantitat de gent al casal o, ni tan sols, en una casa particular. Però no per falta de llibertat, en absolut, sinó per altra causa totalment diferent: la difícil i perillosa situació sanitària que estem vivint per culpa de la pandèmia mundial provocada pel virus SARS-CoV-2, que ocasiona la malauradament la coneguda malaltia COVID-19. Per tant, hem d’apel·lar a la RESPONSABILITAT individual i col·lectiva i prendre les mesures adients per tal de frenar els contagis i poder tornar a la normalitat al més aviat possible, està a les mans de tots. Però bé, la responsabilitat és altre tema que ara no ve al cas. Tal vegada el tractem en futurs llibrets, qui ho sap?

77

L A L L I B E R TAT, U N S O M N I Vicent Benavent

Llibertat és una paraula idealitzada per les societats de les diferents èpoques perquè, què és realment la llibertat? Ningú és lliure d’acord amb el sentit més estricte de la paraula. Tothom viu “presoner” de la societat, dels seus ideals i de la seua moral, perquè els priva de realitzar accions que limiten la llibertat dels altres. Totes aquestes limitacions queden eliminades a través dels somnis, moment on tots som lliures de fer les activitats que en la vida real no podem realitzar. És el que succeïx als empresonats que, no disposant de llibertat, mitjançant els somnis són capaços d’evadir-se de la presó, fins i tot volar.

A més a més, aquesta llibertat està subjecta a uns somnis que ens proposem aconseguir al llarg de la vida. Des de ben menuts ja somiàvem a aconseguir diferents tipus de joguets, amistats, etc., que per diferents motius (principalment econòmics), moltes vegades eren impossibles d’obtindre.

Si mirem arrere en la història més recent, observarem que aquesta situació la van sofrir les persones majors que van viure la Guerra Civil i, posteriorment, la postguerra. La llibertat en aquell temps era quasi inexistent. Tothom vivia presoner del temor i la por, subjectes a la disciplina i al poder dels alts comandaments d’aquell temps.

La gent tenia uns somnis molt diferents dels de hui en dia: Somiaven que l’endemà tindrien menjar per als seus fills, que els familiars que estaven al front a la guerra tornaren sans i estalvis a casa... somnis que la major part de les vegades no es complien.

Miquel era un dels milers de casos d’aquell temps. Va nàixer l’any 33 i tenia tres anys quan va esclatar la guerra. Una vegada acabada esta, les brigades s’endugueren detingut son pare, de vint-i-sis anys, i el seu somni era tornar a veure’l. Poc de temps després l’afusellaren com a molta altra gent, i va deixar esposa, fill i filla. El somni de Miquelet s’havia esfumat.

A mesura que anava creixent anaven sorgint diferents somnis que, per unes circumstàncies o per altres uns es realitzarien i altres no.

Miquelet tenia llibertat de somiar però no tenia la llibertat d’aconseguir que els somnis es feren realitat.

Com que en aquell temps el joc al carrer era una utopia, Miquelet somiava a aprendre a llegir, escriure i realitzar operacions i problemes matemàtics. Pogué anar a l’escola fins als huit anys, i va aconseguir aprendre bàsicament tot allò que havia somiat, edat en què deixà l’escolarització per haver d’anar a treballar i poder guanyar una o dues pessetes i així ajudar econòmicament la seua família. No tornà mai més a l’escola, encara que el seu desig d’aprendre va fer que no deixara mai de llegir i escriure.

Com que era temps de postguerra, les “persones lliures” no tenien llibertat de moviments i sols els quedava ser lliures mitjançant els somnis, encara que sabien que era quasi impossible que es realitzaren.

78

Textos a part

Miquelet havia crescut i havia conegut la seua parella, la que el completava, la que seria l’amor de la seua vida. Ara el seu somni era formar una família i oblidar dins del possible totes les penúries passades. Un altre somni d’aquell temps era anar modernitzant-se i, per descomptat, poder comprar-se primer una bicicleta i després una moto Guzzi.

Quan tenia 27 anys es casà i com que no tenia recursos econòmics, s’establiren a casa de la família de la seua muller.

El següent somni de Miquelet era aconseguir un habitatge digne per a la seua família, que en aquell temps havia augmentat en nàixer la seua filleta que era l’alegria de la casa. El somni començà a fer-se realitat en comprar una casa vella que s’encarregà de construir a poc a poc durant les nits, després de llargues jornades de treball, mentre feia llum amb el fanal de la seua moto.

La llibertat de Miquelet era limitada perquè encara que somiava, sabia que sols es podien fer realitat somnis modestos adaptats a les seues possibilitats. Així va aconseguir comprar-se un cotxe 127 blanc per poder passejar la seua família, que havia augmentat en nàixer la seua segona filla.

La vida de Miquelet anava passat, sempre treballant al camp de sol a sol per poder aconseguir els seus somnis.

El temps passava i Miquelet anà fent-se major, travessant moments d’alegries i dolors, fins que es va jubilar en complir els seixantacinc anys (cal dir que el somni que l’ha perseguit tota la seua vida ha sigut trobar les restes del cos de son pare, soterrat a una fosa comú de Bétera). Encara es trobava àgil i fort per gaudir de la vida juntament amb la seua família, que anava augmentant a mesura que naixien els nets. Esta fortalesa va anar minvant amb el temps i la seua llibertat desapareixia a l’hora que la seua mobilitat. Va arribar l’hora en què no podia desplaçar-se autònomament: la llibertat limitada que havia tingut anava acabant-se. Ara sols podia ser lliure mitjançant els somnis.

Com que la ment no es fa mai major, continuava somiant cada nit, encara que els somnis ja no eren en mires al futur. Ara somiava més sovint i eren uns somnis més clars, quasi reals, perquè era l’única manera de ser lliure. Solien ser somnis del passat que milloraren el futur de la gent del seu voltant.

Un d’aquests darrers somnis va succeir una nit que estava ingressat a l’hospital. Va despertar quan les infermeres li prenien la tensió i... es trobava molt jove i amb molta força! Què havia passat? Va preguntar a les infermeres i estes li van dir que no havien notat cap canvi en ell, el trobaven igual que la nit anterior.

79

Era dissabte i hi havia vaga de metges. Aleshores, sense qüestionar-se allò que li passava a Miquelet i com que eixe dia no passarien els metges, la supervisora de les infermeres li va dir que podia passar el dia fora de l’hospital. Ell va demanar que l’ambulància el portara a la finca del Massalari, on havia treballat la major part de la seua vida. En arribar, allí continuava la masia, al centre de la finca.

Recorregué la senda que duia a la masia i en arribar observà que la porta del magatzem estava oberta i allí estava la seua moto Guzzi encara disposada per a ser utilitzada. Feia dos dies que plovia i se n’adonà que a la dreta hi havia una gran llosa quadrada d’aproximadament dos metres quadrats. A sota s’escoltava un soroll sord que no sabia encertar. Sense pensar-s’ho dues vegades va alçar la llosa no sense esforç, i al davall va descobrir tres tenques de riu que boquejaven, envoltades de tres caragols que els donaven l’alé perquè no moriren. Miquelet va agafar les tres tenques i les va portar a la bassa de reg que hi havia al costat de la casa. Estes, en banyar-se, començaren a moure les aletes i... sorpresa: les aletes de darrere es convertien en cames mentre que les de davant es van transformar en braços. En un tres i no res les tres tenques s’havien convertit en tres homes xicotets, el més gran de 80 cm d’estatura i el més menut mesurava 40 cm.

—Qui sou vosaltres? — va preguntar Miquelet sorprés.

—Nosaltres som metges— respongué el més alt—. Jo cure problemes d’esquena; ell, malalties de la cama i el més menut és especialista dels peus.

—Aleshores, pugeu en la moto i anem a curar l’esquena de la meua filla i el genoll i les cames de ma muller! — va demanar Miquelet als tres metges quasi suplicant.

Miquelet va acomodar els dos més menuts al sarró de la moto i el més gran va seure en el portamaletes. En arribar a casa, els metges van fer el seu treball i van curar la filla i la muller.

—Bon amic— l’homenet més gran es va dirigir a Miquelet— nosaltres continuarem el nostre camí. Tu hauràs de tornar al Massalari i allí on ens has trobat hi ha tres caragols que encaminaràs cap a la muntanya. Un caragol és moro, un altre és cristià i el tercer, blanquet. Els ha deixat Déu allí perquè repoblen la terra. Que no tiren verí per als caragols perquè per allà per on passen no faran mal a les plantes si més no, netejaran l’ecosistema.

—Però si a la muntanya està tot sec i no hi ha menjar ni aigua per als caragols!— replicà Miquelet preocupant-se per la supervivència dels animalets.

—No passa res— digué el més gran dels tres—.

Tots els dies 31 de cada mes plourà i farà una bona saó, de manera que no tornarà a faltar mai més aigua per a regar i per a sobreviure els caragols. De tota manera, el mes que no tinga 31 dies no plourà.

Així ho va fer Miquelet i els caragols, a mesura que s’enfilaven cap a la muntanya anaven multiplicant-se, de manera que en un tres i no res hi havia una mar de caragols que anaven deixant al seu pas un mant verd molt bonic. En girar-se cap al sud, observà una onada de milers de caragols que es desplaçava en eixa direcció.

Com que ja era tard, l’ambulància tornà per Miquelet que el va tornar a l’hospital. En despertar l’endemà se n’adonà que tot havia sigut un somni i tornava a quedar privat de la llibertat que havia pogut gaudir eixa nit mitjançant el somni. Miquelet havia donat als animalets la llibertat que ell no podia gaudir.

La història de Miquelet és una de tantes històries que succeïxen dia rere dia a totes les persones que, mitjançant l’experiència de la vida, han sofert diferents calamitats que els han privat de la llibertat que sols han pogut aconseguir mitjançant els somnis.

80

Textos a part

81

A LES 12 EN CASA Rafa Cantus

Enguany ens toca escriure de les ales, i no sabeu l’alegria que m’he endut, ja era hora que tractàrem un tema que només de sentir-lo se’m fera la boca aigua. Jo que soc un fan VIP de Masterchef i molt especialment del gran cuiner Juan Salazar (encara que em pareix que el jurat no va ser massa just en les valoracions d’aquest virtuós de la cuina).

Com estava dient, en saber el tema d’enguany he començat a salivar pensant en eixe famós, tradicional, socorregut, popular, saborós, apetitós, i mai suficientment venerat, arròs caldós amb aleta de pollastre; un plat de calent de tota la vida que igual aprofitava als hòmens que anaven a l’horta a treballar de sol a sol per a dinar que per a sopar i que juntament amb un got de vi els reparava de l’esforç d’un dia de treball. A més a més les cuineres afegien un grapat de fesols, un nap trossejat, quatre caragols, alguna bleda i, encara que siga mala de coure, un bon tros de penca (que no desmereixia els altres condiments) que cuinats amb l’aigua de la Vall (posseïdora de la calç precisa per donar el punt just de cocció a l’arròs que es feia a la Partida) hagueren deixat amb la boca oberta Chicotes, Arguiñanos i la resta de cuiners de caràcter internacional.

Les ales sempre han tingut molta fama arreu del món. A l’antiga Grècia ja eren famoses les ales d’Ícar, encara que la qualitat d’aquestes no va resultar bastant fiable per a salvar-li la vida, perquè funcionar funcionaven bé, tan sols amb les ales i la força dels braços va aconseguir fugir de l’illa on estava reclòs. Però clar, ja que volava li va vindre la vena del tremendisme, i això que son pare li va dir que no s’acostara massa al Sol, que les plomes estaven pegades amb cera i es desapegarien (per descomptat que encara no coneixien el Super Glue). I va passar que va voler arribar a l’estratosfera, el Sol va fondre la cera i va baixar a la Terra molt més ràpidament del que havia pujat.

També eren famoses a la Grècia antiga les ales de Pegàs, un cavall alat que passava més temps volant com les aus que galopant per terra. Jo crec que devia ser una mutació genètica creada en un laboratori ja que els grecs antics eren molt intel·ligents, segons el que he vist als documentals de la 2 i al National Geographic.

Textos a part

També tenim les dites valencianes com agafar ales i donar ales, dites que supose que són el tema del llibret d’enguany i que sense que cree un precedent tocaré al meu escrit.

Després d’un confinament que s’ha allargat més del que esperàvem tots i molt menys del que feia falta per conscienciar-nos a tots i totes de la greu situació que ens correspon passar, no queda altra opció que tirar endavant i agafar ales. Agafar ales en les coses de cada dia i, sobretot, pel que fa a la falla.

Ens hem adonat que al voltant d'una falla hi ha moltes il·lusions i també moltes persones que depenen d'ella per portar un plat de calent (amb aleta de pollastre o sense aquesta) a casa; com els artistes fallers, els pirotècnics, els indumentaristes... i és per això que aquestes dites valencianes ens cauen com del cel ara mateix.

Agafem ales i enlairem la nostra il·lusió fallera i entre tots donarem ales a tota eixa gent que, amb més o menys protagonisme, amb el seu treball, fan de la nostra festa un esdeveniment tan gran que ens ha convertit des de fa uns pocs anys en Patrimoni Immaterials de la Humanitat.

Això sí, tinguem trellat i A LES... dotze a casa.

S O M N I S V O L AT S Mariam Magraner

N’estàvem ben informats pels mitjans de comunicació. No paraven de repetir-nos-ho, però nosaltres ho véiem tan lluny que tot ens va vindre de sorpresa, pensàvem que estava tan lluny que en el moment que les paraules del president Ximo Puig: “Les Falles del 2020 queden ajornades fins nou avís”, sonaven a la televisió, una poalada d’aigua freda ens va caure damunt de tots els valencians, però sobretot del món faller. Era un malson del qual ningú sabem com despertar.

Milers de joves, xiquets i xiquetes rebien eixa fatal notícia amb el cor angoixat i els sentiments a flor de pell. Les falles estaven tan a prop que tenien la sensació que quan es miraven en un espill es veien reflectides escenes de la setmana fallera: la festa de tradició i pólvora. A poc a poc els nostres sentiments es congelaven com si es tractara d’una traca i ens esclatava el cor en mil trossos. Les falleres majors i presidents veien com els ulls emocionats de dies anteriors donaven pas a la tristesa i l’amargura. Unes llàgrimes amargues, ja que anunciaven que el seu desig, l’any del seu somni, s’havia trencat per una epidèmia convertida en pandèmia. Des del dia 1 de març València feia olor de pólvora, mentre les carpes, els escenaris i els carrers tancats anunciaven que les falles ja havien arribat.

El cap de setmana del 7 i 8 de març la festa ja estava al carrer. Els Casals estaven plens de vida, perquè eixa setmana entràvem de ple en la nostra festa. Però eixe fatal comunicat ens va fer anul·lar tot allò que teníem plantejat.

En un temps rècord es van desmuntar carpes i pavellons. Les rialles i les bromes del dia anterior donaven pas a la decepció i a la consternació de tots els fallers. Sols quedava el sentiment de germanor de les falles 2020.

Encara que estàvem confinats, gràcies als milers de vídeos casolans que circulaven per les xarxes socials, tots els fallers donaven ànims i suport a les falleres majors, a les seues famílies i als presidents. Ells ho havien donat tot perquè aquest any fora el més feliç de la seua vida, però la pandèmia ens ho havia canviat tot. No obstant això pogueren fer les unes falles virtuals en el 2020, però això sí, des de casa, confinats.

Se succeïen una rere altra les reunions virtuals per prendre les millors decisions tant pel que fa a la falla, com per a la festa. Des de la perspectiva actual no sabem si hem fet el millor o el pitjor per a les falles, sols el temps ens ho dirà.

Som patrimoni, tradició i sobretot cultura. Per a molts sols festa, però darrere d’aquesta festa deixem un gran impacte en l’economia del nostre país. No sols l’hostaleria i el turisme de tota València viuen de les falles; també xicotetes empreses, comerços i autònoms.

84

Textos a part

Som un motor de l’economia tant per a València com per a la resta del país. I tampoc podem oblidar els artistes fallers que han de reinventar-se i adaptar-se als temps que corren, perquè cal recordar que molts d’ells són fràgils autònoms.

Necessitem més que mai el suport dels governants, que fixen la mirada en la nostra festa, que li donen un suport moral i econòmic. Els fallers sempre estarem donant suport a tots aquells que necessiten la nostra ajuda com sempre ho hem fet, participant en les campanyes de recollida de menjar per als més necessitats de la nostra ciutat. Però ara som nosaltres els que necessitem l’ajuda dels governants perquè aquesta festa que, a més a més és patrimoni de la humanitat, puga continuar sent realitat.

Són nostres eixes paraules “l’any que ve més i millor”. Els valencians encara que caiguem ens alcem, i amb més força; ja siga per l’olor de pólvora, per l’aroma de la tarongina o per l’elixir de la cassalla.

En qualsevol situació sempre tirem endavant, però en aquest cas un fort tsunami ens colpejava de ple, no sols a la festa sinó també a l’economia, una economia ja molt colpejada per l’anterior crisi econòmica. Enguany la foscor i el silenci han acompanyat el nostre monument mentre espera el dia màgic en què podrà eixir al carrer com la festa s’ho mereix, esperant eixe moment en el qual després de dies de màgia es convertirà en cendra. I tot això passarà i el que ara estem vivint serà un malson del qual haurem despertat i podrem gaudir de nou unes falles com les que sempre hem conegut.

85

APRENDRE A VOLAR Ximo Mifsud

En la mitologia grega, Ícar és fill de l’arquitecte Dèdal, constructor del laberint de Creta. Ícar estava retingut al costat del seu pare, Dèdal, a l’illa de Creta pel rei Minos. Aquest rei, fascinat per l’enginy del pare i del fill, va decidir retindre’ls a la seua jurisdicció perquè mai pogueren revelar els secrets de les seues obres ni l’eixida del laberint que havien dissenyat.

Com qualsevol pare, en veure perillar la vida del seu fill, Dèdal va decidir escapar de l’illa, però atés que els soldats del rei Minos controlaven les aigües i la terra, es va posar a treballar per a fabricar un aparell que els poguera facilitar l’eixida volant, ja que era l’únic mitjà per poder escapar. Així doncs, va construir dues ales per a ell i dues per al seu jove fill. Ho va fer amb les ferramentes més rudimentàries que tenia a la seua disposició.

Observant com les aus feien per escapar de les preses, va decidir enllaçar plomes entre si unint amb fil les plomes centrals, i va utilitzar cera d’abella per a unir-les, ja que seria un bon element d’unió que una vegada solidificat donaria la consistència necessària per a poder sostindré el seu pes i, al mateix temps li donaria al conjunt de l’obra la curvatura necessària que li permetera domar els corrents d’aire com ho fan les ales d’un ocell.

Després de realitzar les primeres proves i reforçar l’invent amb les plomes necessàries, era el moment de posar-se en marxa i escapar dels dominis de Minos. No obstant això, abans d’enlairar-se li va donar les primeres indicacions per a poder ferne ús al seu fill. Va recordar a Ícar que no volara massa alt perquè la calor del sol fondria la cera, soltaria les plomes i cauria al buit, i que tampoc ho fera massa baix perquè la humitat del mar banyaria les ales i no li permetria volar.

Els nostres familiars, des de ben menuts, dia rere dia ens donen

els mitjans necessaris per a poder sobreviure i defendre’ns en la vida. Ens donen una educació, ens ensenyen les primeres lliçons de vida. Se sacrifiquen amb esforç perquè no ens falte de res i puguem tindre les coses que a ells els van faltar en la seua infantesa. Elles i ells ens marquen el camí que hem de seguir i ens indiquen, de la millor manera possible, com ens hem de salvaguardar de les dificultats de la vida perquè nosaltres no hàgem de patir els sofriments que elles i ells van experimentar, i d’aquesta manera ens ofereixen una millor qualitat de vida.

Ens conten les seues experiències en forma de batalles que han lliurat al llarg de les seues vides. Ens en fan sentir partícips, tot esperant que nosaltres no caiguem en les mateixes errades; no obstant això ens donen la llibertat per escollir el camí. En aquest punt, podríem posar de manifest la infinitat que vegades que ens han advertit que si realitzem tal acció, tindrem tal altra conseqüència.

No puges a la font que pots caure; si vens més tard de l’hora, et quedaràs a dormir al carrer; ves amb compte quan estigues fora de casa, no jugues amb el foc; no tires menjar al fem, etc. Ordres que de menuts rebatem perquè no les arribem a comprendre, però que, amb el pas dels anys, ens fan reflexionar sobre la importància en la vida.

L’altre dia recordava amb molta estima quan de menut renyia amb ma mare i li deia una i una altra vegada: “Que ganes tinc de ser gran i pegar a fugir d’esta casa”. I ara uns anys més tard donaria tot el que tinc per poder passar un sol dia en aquella casa i amb les persones que hi vivien. Però els humans som així, ens preocupem per viure la vida al límit i oblidem amb molta facilitat les ensenyances d’aquells que ens han dut a aquest món.

86

Textos a part

També Ícar va desobeir les ensenyances del seu pare. Una vegada va agafar seguretat amb les ales, en veure un esbart d’ocells va començar a ascendir. L’escalfor de la llum del sol va ablanir la cera que mantenia unides les plomes i aquestes es van enlairar. Ícar va agitar els seus braços, però no quedaven suficients plomes per a sostindre’l en l’aire i va caure al mar on va morir en l’acte.

Dèdal va arribar sa i estalvi a Sicília, on va quedar sota la protecció del rei Còcal. Li va demanar que aquell mar que s’havia engolit la vida del seu fill portara el seu nom per tal de salvaguardar la seua memòria. I així fou com a partir d’aquell dia l’illa i el mar de la jurisdicció del Rei Còcal es coneixeria amb el nom d’Icària i les aigües que la banyen amb el nom de mar Ícar. Dèdal va construir allà un temple en honor a Apol·lo en el qual va penjar les seues ales com a ofrena al déu.

A nosaltres la vida ens juga males passades. De joves pensem que ho sabem tot i que allò que els nostres pares ens volen ensenyar no és important, i donem més valor a les coses que realment no en tenen. Amb el pas dels anys la vida ens recorda que els nostres familiars no són eterns i, com Ícar, agafen les ales i se’n van per a sempre del nostre costat. En eixe moment ens adonem de la falta que ens feien, d’aquella recepta que tantes vegades em van dir que anaven a ensenyar-me a fer i no tenia temps per a atendre’ls, i ara, en el moment que ja no estan entre nosaltres, donaríem el que fora per haver-los dedicat més temps.

87

T O C AT D E L’A L A Aurora Cantus

Solem associar la dita “estar tocat de l’ala” a aquella persona que no està massa “ben acabada” o és d’aquelles que posa en pràctica idees molt absurdes; en resum, aquell o aquella que està malament del cap.

Però, no ens hem parat mai a pensar si aquesta frase també la podem atribuir a aquella gent que obri les ales i vola amb la seua imaginació?

Al terreny de l’art hi ha artistes que amb les seues malalties mentals estaven rebutjats per la gent del seu temps, i aquesta soledat i el mal tracte que van rebre els va agreujar el caràcter dolent, per la qual cosa aquesta característica es va convertir en el motor fonamental de les seues obres. Potser ni els mateixos artistes ho sabien, però les malalties ajudaven a comunicar-se amb el subconscient i els podien fer arribar a llocs, idees o conclusions on d’altra manera no ho haurien pogut fer, ja que els feia observar la vida des d’una altra perspectiva.

Una de les principals mostres és l’Art Brut o Art marginal. Descriu l’art creat fora dels límits de la cultura oficial i s’enfoca especialment a les manifestacions artístiques dutes a terme per pacients d’hospitals psiquiàtrics sense formació acadèmica.

Els artistes marginals són aquells que desenvolupen la creativitat responent a la motivació intrínseca utilitzant els materials i tècniques que creuen convenients.

Les obres d’aquest art solen reflectir els estats mentals i l’alliberament de fantasia que experimenten els creadors.

Un dels moviments artístics més conegut per les arts visuals i el joc amb el subconscient com és el Surrealisme també té certs tocs d’influència d’aquest art. Els grandíssims Dalí o Picasso durant la seua carrera van estar influenciats per algunes obres dels malalts dels centres psiquiàtrics, i arribaren al punt d’obsessionar-se tant per entendre-les i poder reproduir alguna cosa similar, que intentaven saber què pensaven, què sentien i fins on arribava la seua ment.

Com a exemple d’artista amb malaltia mental cal esmentar Vincent Van Gogh, que patia un trastorn bipolar amb al·lucinacions tant de veus com de visions i amb les irrupcions

88

de la psicosi; la seua capacitat creativa es va desenvolupar tant quantitativament com qualitativament. Alguns dels seus quadres més famosos els va pintar quan estava en la fase més aguda de la malaltia.

També cal esmentar que per mitjà dels somnis també es pot arribar a llocs sorprenents. La teoria Freudiana de “L’anàlisi dels somnis” afirma que el subconscient pot fer-nos viatjar mentre dormim mitjançant al·lucinacions de desitjos o pensaments. Quantes vegades en despertar i recordar el somni que acabem de viure ens adonem que no tenen ni cap ni peus, que tot és un despropòsit i res no té sentit?

Estem en un lloc (real o imaginari) i en girar-nos estem en altre; amb gent que coneixem (o no), alguns

Textos a part

amb rostre, altres sense; fent coses irreals però que les podem realitzar i que, fins i tot, podem sentir les emocions que experimentem en el moment de somiar, i que rememorem en contar-ho. Si reflexionem bé, tocats de l’ala estem tots i totes en algun moment, ja siga per haver fet alguna cosa absurda o per haver viscut una experiència a través d’un somni que ens ha vingut a la ment a través del subconscient.

Però, i si ens plantejàrem observar la vida des de la perspectiva que ens dona el subconscient o en món dels somnis? Tal volta, gaudir la vida des del punt de vista dels tocats de l’ala podria ser d’allò més especial.

89

PERSPECTIVES Aina Escrihuela

Bufa el vent, les fulles dels arbres s’agrunsen, cauen i s’amuntonen en una pila de color roig groguenc que convida a gitar-se al damunt.

Es respira un aire pur, es pot ensumar l’aroma de les flors mesclada amb l’olor de gespa banyada, i es pot sentir la cantarella d’unes cries de rossinyol bord al seu niu.

Des de l’ombra d’un arbre observe el paisatge, mai m’havia adonat de la majestuositat d’aquesta terra. Tot el parc és un espectacle de diversitat, des de la marjal amb el seu cultiu d’arròs, fins als illots de vegetació palustre de les mates. 21.120 hectàrees, que semblen molt més grans des dels meus ulls.

Més enllà, els núvols de pols contaminen l’ambient oferint un horitzó difós, cada vegada més a prop, més gran.

Grans ciutats de ciment i fàbriques gegants que contaminen l’ambient i s’obrin pas davant la natura i la meua llar.

Al centre d’aquell laberint de ciment i pols, viu ell. Envoltat de clàxons i crits i amenaces que volen entre finestres dels cotxes i el pas precipitat dels vianants.

M’agrada mirar la ciutat. Sols a uns quants metres, la vida és tan diferent. No puc evitar sentir un poc d’angoixa en mirar-los, no pareixen feliços, la vida afaenada que semblen tindre, no es pot comparar amb la meua. És inevitable pensar en aquella, com en una societat d’esclaus. No m’estranya que molts d’ells opten per vindre a delectar-se de tant en tant, amb la tranquil·litat que s’hi respira.

Pel mig del parc, passa un dels camins d’asfalt que uneixen grans ciutats. Centenars de cotxes els travessen cada dia, i en un d’aquests, ell apareix de nou.

Un home d’aproximadament quaranta-cinc anys, vestit de manera informal i amb gàbies i reclams a l’encorbada esquena.

Una vegada posa el peu al camí de terra, tot l’ambient es queda en silenci i l’aire s’ompli d’inseguretat. Els insectes s’estremeixen i els peixos s’amaguen entre les pedres de l’estany i no s’hi pot veure cap dragonet comú a les proximitats.

La resta d’aus obrin les ales i s’allunyen, jo les seguisc.

M’enlaire.

Pum. Caic.

90

Textos a part

91

92

AU FÈNIX

Textos a part

Carmen Sifres

Animal vertebrat de sang calenta, proveït de bec i ales, amb el cos cobert de plomes. Es reprodueix mitjançant ous i té respiració pulmonar i circulació doble i completa.

Partim d’una definició simple i plana de la paraula FÈNIX. Però en aquest text reflexionarem i profunditzarem sobre aquest concepte.

Conta la mitologia grega que el fènix és una au de vida llarga que es regenera de les cendres del seu predecessor. Segons algunes fonts, el fènix mor en un espectacle de flames i combustió.

Amb un espectacle de flames i combustió desapareixen els monuments fallers cada 19 de març per ressorgir en noves històries, nous somnis, nous espectacles; en fi, en un nou exercici faller.

Cada 19 de març?

L’any 2020 s’ha convertit en l’excepció que confirma una regla, tal com diu la dita popular. El darrer 19 de març ha passat a la història com el Sant Josep que no ha mort. Els masclets no han explotat. No hem pogut gaudir de l’espectacle de llum, soroll i flames que ens ofereixen les nostres festes josefines.

Si donem una ullada al passat, sis han sigut els anys en els quals els valencians i la resta del món no hem pogut veure les falles als carrers: 1885, 1886, 1896, 1937, 1938 i 1939. La majoria d’aquests per motius bèl·lics i alguns altres per desacord del pagament d’una taxa impositiva abusiva. Però el que sens dubte passarà a la història és que, el 2020 ha sigut el primer, després d’haver decretat la festa com a Patrimoni de la Humanitat, que no hi ha hagut falles a la ciutat.

Com en ressorgirem?

Si ens centrem una vegada més en llegendes històriques i més concretament a la gènesi de la vida: nàixer, créixer, reproduir-se

i morir. La finalitat de la vida d’un individu és la supervivència de l’espècie. L’individu es perpetua en l’espècie d’igual manera que els monuments fallers es perpetuen en un nou exercici. És el sentit de la vida. És el sentit de les falles. Les flames s’emporten molt més que un monument al carrer; s’emporten un any per al record. Hi posem un punt final perquè un nou any faller puga començar, puga nàixer.

Si l’exercici 2020 no ha acabat en flames, com en naixerà un de nou?

Preguntes i més preguntes. La incertesa és el que envolta al món faller en aquest moment.

El passat 14 de març, ja immersos en la setmana més gran, el món faller i el món sencer es va parar per una pandèmia que continua present i seguirà a les nostres vides fins no se sap quan: la Covid-19. “La nova normalitat”, diuen. L’ésser humà és una raça que s’adapta de seguida a les noves circumstàncies. Però aquesta pandèmia, ens ha colpejat ben fort tant als nuclis familiars com a les festes i tradicions.

Atés que 2021 no pinta massa bé, és moment de ser positius.

No és la primera vegada que la festa fallera es veu truncada pel destí, per aquest motiu és hora de ressorgir i adaptar les tradicions centenàries a una nova normalitat.

No és el que més ens agrada, ni molt menys el que més desitgem, però les flames han de donar pas a una nova festa.

Com més prompte passe, més prompte ens podrem adaptar i sols així tornarem a gaudir.

Ara tan sols ens queda despertar d’aquest malson desitjant que l’any que encetem ens permeta convertir en cendra les nostres falles.

93

EDITA / Associació Cultural Falla Cambro

Realització i Muntatge Equip de llibret Falla Cambro Col·laboracions Literàries Sònia Ijarro • Pilar Ijarro · Josep Antoni Martínez • Vicent Benavent • José Miguel Losa · Aurora Cantus • Carmen Sifres • Aaron Mota • Rafa Cantus • Cristina Lahosa • Aina Escrihuela • Encar Talens · Toni Sirerol • Ximo Mifsud· Mariam Magraner Col·laboracions Artístiques Sònia Ijarro · Aurora Cantus · Aina Escrihuela · Maria Magraner · Roberto Català Racó Infantil Aaron Mota • Cristina Lahosa • Empar Mayans Correcció Lingüística José Antonio Martínez Coordinador de publicitat Joan Enric Fons Fotografies Ales Pepa López Fotografia · Robert Cogollos · Sara Mira😉 Disseny i Maquetació Andrea Pachés Impressió Blauverd Impressors ... I si ens hem deixat a algú, perdoneu-nos, no ha sigut la nostra intenció. A tots i totes els que heu format part d’aquest somni, gràcies per fer-lo realitat.

94

GUIA COMERCIAL

Perquè sabem tot l’esforç que heu fet sempre per ajudar-nos, és moment que la Falla Cambro us ajude a vosaltres.

Gràcies per fer possible tantes vegades el nostre llibret.

96

97

Falla Cambro 2021

Falla Cambro 2021

Falla Cambro 2021

Falla Cambro 2021

Falla Cambro 2021

BAR CAMPOS

Esmorzars populars C/ Pintor Sorolla, 8

46760 • TAVERNES DE LA VALLDIGNA Tel. 638 661 3777

La Costera, 18 • Cambro, 3 • Tel. 962 820 969 info@cmbosch.es 46760 TAVERNES DE LA VALLDIGNA

Falla Cambro 2021

Falla Cambro 2021

Falla Cambro 2021

Falla Cambro 2021

M.G.M. Asistencia S.L.

Servicio de gruas y remolcadores de pequeño y gran tonelaje Asistencia en carretera de motocicletas, turismos, furgones, camiones de pequeño y gran tonelaje y autocares Transportes en góndola Alquiler de maquinaria Ctra.Nac. 332, Km. 239 • 46760 Tavernes de la Valldigna - Valencia Tels: 962836777 / 962820420 www.gruasmgm.com

Falla Cambro 2021

Falla Cambro 2021

C/ GABRIEL HERNÁNDEZ, 2 BAJO 46760 TAVERNES DE LA VALLDIGNA TEL. 962821407 info@transvercher.com

Falla Cambro 2021

Agent exclusiu

Agent exclusiu

ASSESORIA COMPTABLE FISCAL I LABORAL ASSEGURANCES GENERALS

Falla Cambro 2021

Falla Cambro 2021

Falla Cambro 2021

Falla Cambro 2021

Falla Cambro 2021

Falla Cambro 2021

Falla Cambro 2021

Falla Cambro 2021

CAP

Tavernes de la Valldigna Valencia Economistas Gran Vía Germaníes, 62-bajo C/Barcelona, 11 1º Abogados Tel. 96 283 66 99 Tel. 96 392 50 12 Graduados Sociales www.grauase.com Gestores Administrativos

Falla Cambro 2021

Falla Cambro 2021

FUNERARIA JUANI MARTÍNEZ Serveis funeraris i tanatori

Falla Cambro 2021

Falla Cambro 2021

Falla Cambro 2021

Dissabte nit

Falla Cambro 2021

OLIVES ANTONI CEBOLLA C/ LA CANTANT VENDRELL,19 • 96 170 27 72 - 619 41 11 96 46410 - SUECA - VALÈNCIA

Falla Cambro 2021

45

Falla Cambro 2021

Falla Cambro 2021

Cocina nómada Comuniones Bodas Cumpleaños Despedidas ...

Cuéntanos qué quieres celebrar y Grupo Casablanca lo hará relalidad

649 890 933 www.casablancagrupo.com administracion@casablancagrupo.com

Falla Cambro 2021

Falla Cambro 2021

Oscar Egea Altabert

Tècnic d’instruments de vent Pintor Sorolla, 2, baix • 46760 • Tavernes de la Valldigna Tel. (+34) 655 57 17 33 • oscar@alvent.es • www.alvent.es

Falla Cambro 2021

FALLES 2021

Falla Cambro 2021

Falla Cambro 2021

Falla Cambro 2021

www.glassknots.es

ALES