3 minute read
La gropa valenciana
Verònica Llopis i Viñes | La gropa valenciana
Podríem definir la gropa de moltes maneres, però una d’elles és podria dir que és un dels símbols més significatius que ens han identificat al llarg dels temps com a valencians i que sense dubte ens representa.
Advertisement
Aquesta estampa valenciana fa referència a l’estima que es tenia pels animals generalment cavalls o burrets i que normalment eren els mateixos que els ajudaven en les tasques de l’horta. Aquestos eren els utilitzats en les grans ocasions i sobretot per a les festes patronals dels pobles o festes de carrer. A l’animal se li engalanava i se li omplia per tots els llocs en molts i riquíssims adorns per poder lluir a l’animal en tot el seu esplendor, fent una burda comparació quasi més que a un membre de la família.
Hui per hui està pràcticament en desús si no fóra per les festes dels diferents pobles que encara estan arrelats en el més pur estil valencià. També és solen vorer aquestes estampes en algunes processons, cavalcades o passa carrers que de tant en tant ho trauen a la llum per a recordar aquells temps i que no es perda aquesta bonica tradició.
La gropa valenciana és una tradició típica valenciana com hem dit abans, i d’aquesta és desprenen moltes obres d’art que han atret a molts artistes de totes les èpoques i branques dins de la pintura sobretot. El quadre més famós i nomenat, com no, és el del mestre Joaquim Sorolla i Bastida. Es tracta d’un llenç pintat al oli l’any 1906 d’unes dimensions de 200 cm per 187cm que hui per hui és pot contemplar al Museu de Belles Arts de Valencia i en ell és pot observar a les seues dos filles configurant una rica i formosa gropa valenciana plena de riquesa, de color i llum com ens té acostumats aquest fantàstic mag del pinzell. Serà també Joaquim Sorolla qui pinte el 1916 el famós quadre de «Las Grupas», dedicat a la seua terra on representa diverses parelles sobre cavall anant a la gropa. Aquesta obra, junt altres, es va exhibir a la col· lecció «Visión de España» al Centre Cultural Bancaixa de València, sent l’obra propietat de la Hispanic Society de Nova York.
«La Grupa Valenciana» de Joaquim Sorolla.
Una cosa que seria important destacar per tal de relacionar aquest símbol valencià amb el món faller és la representació d’aquesta forma de muntar a cavall dins d’un cadafal faller. Múltiples exemples hi trobem. Per la seua repercussió el més representatiu va ser el remat de la falla que es va plantar a la Plaça de l’Ajuntament de València l’any 1996 feta per l’artista Josep Pasqual «Pepet» i que tenia per lema «De València i dolces». També és representatiu, el cadafal que va realitzar Francesc López per a la demarcació de Convent de Jerusalem – Matemàtic Marzal l’any 2009 i que duia per lema «Falles. som», on va representar distintes gropes al capdavant del monument.
Representació de gropes al cadafal «Falles.som» de Francesc López a Convent de Jerusalem - M. Marzal, l’any 2009.
A Xàtiva han estat diversos casos de representació de gropes als monuments, com el signat per Manolo Blanco Climent per a la demarcació de Benlloch l’any 2010, on es va representar al remat una simpàtica gropa. També, a la part de darrere del monument «Després de 750 anys...» realitzat per Paco Roca per a la nostra falla l’any 1989, es va reproduir en relleu, el quadre de «Las Grupas» de Joaquim Sorolla.
Però no sols les gropes valencianes es representen en falles i quadres, si no també en «socarrats», taulells típics valencians i quadres fets en trencadís, tots tres pintats a mà.
Falleres Majors
