El protagonisme dels animals a les falles

Joan Quilis i Ródenas | El protagonisme dels animals a les falles de Xàtiva

El cadafal que la falla Joan Ramon Jiménez planta aquest any, està ambientada sobre el món animal. Tractarem aquest article sobre animals i falles però no com a representació als monuments fallers, en els quals han sigut tractats de tot tipus i durant totes les etapes de la història de les falles de Xàtiva. Valguen com exemples la primera falla que es va plantar a Xàtiva el 1865, que portava per lema «La peixca del aladroc» o la falla atípica que es va cremar al Bellveret el 1922, que era l’antiga tortuga del Corpus. Però, com hem dit, ací no anem a tractar de les representacions dels animals i del seu significat als monuments fallers, sinó de la col·laboració que els animals han aportat a la festa fallera i sobretot, els que es denominen animals de tir o d’arrossegament com ara cavalls, haques o burros.

Hui en dia, la participació dels animals és sols una aportació testimonial, ja que tan sols els solem veure en contades ocasions. Algun cavall participant a la Cavalcada del ninot el qual va tirant d’algun carruatge a la que va muntada la Fallera Major de la comissió. Dins de la Cavalcada, també hem vist alguna vegada burrets o animals de companyia formant part d’alguna comparsa.

Però açò no ha sigut sempre així, durant molts anys i fins la motorització de la major part de la població de Xàtiva, i per tant, també de les falles, els animals van ser una part molt importat de la festa fallera, sobretot els que se denominen de tir, que solien aportar la seua força i eren els substituts dels cotxes i tractors de hui en dia. Aquestos participaven en desfilades i cavalcades, actes en els quals apareixien tirant de carrosses o sent muntants pels fallers portant a les falleres a la gropa. Açò ocorria quant els vehicles motoritzats no estaven a l’abast de tots i eres els animals de càrrega com cavalls, haques, bous, burros... els que s’encarregaven de fer la feina pesada com era el de tirar de les carrosses. Aquesta situació és fàcil de comprendre ja que en aquells temps una gran majoria dels que formaven part de les comissions falleres treballaven en el camp i molts tenien animals per a les feines de l’horta.

La primera utilitat que trobem que tenien els animals dins del programa faller era la del transport, sobretot en els anys trenta i quaranta, els quals ajudaven a transportar la falla des del taller fins el seu emplaçament. Aquest ús dels animals no l’hem trobat documentat en cap de lloc, però si que l’hem pogut arreplegar per testimonis orals de persones majors que encara recorden com es transportaven les peces grans de les falles en carros tirats per haques o burros, o si la pesa no era molt gran se li carregava simplement a l’animal. També era costum transportar les peces entre els propis fallers si la distancia no era molt llarga.

Dos eren els actes que trobem en els programes fallers on els animals participaven activament, la Cavalcada fallera que se celebrava el dia 18 de març, i la romeria a Sant Josep, que com encara perdura hui en dia, es feia el mati del dia 19. Aquestos dos actes comencen a desenvoluparse a partir dels anys quaranta, ja que durant les falles de la República (1933-1936) no hem trobat cap programa que faça referència a aquest tipus d’actes, encara que si sabem que se feien carrosses i que eren tirades per animals. La prova documental és una fotografia de 1934 en la que apareix, dalt d’una carrossa, Nieves Roca Pelegero, la Fallera Major de la falla Attilio Bruschetti d’aquell any. Però les primeres dades d’aquestos actes les ha localitzat l’amic Rafa Tortosa al diari Las Provincias del mes març de 1943. Una primera referència apareix amb data del dia 20 on es parla de la Cavalcada que se realitzava el dia 18 per la vesprada, on podem llegir:

«Esta tarde recorre la ciudad una lucida cabalgata, yendo las falleras vestidas de labradora a grupa, para entregar los estandartes y diplomas a las fallas premiadas por el Jurado. Forman en el cortejo varias carrozas, destacando al final la del Gremio de carpinteros; ocho bandas de música, comisiones falleras, etc.»

Seguidament parla dels actes del dia següent, però ens dóna més informació el diari Las Provincias del dia 21 on podem llegir, una crònica de Carlos Sarthou Carreres :

«Nunca en la historia setabitana se han visto como hoy la cuesta y el “Bellveret”, con la ermita de San José tan animada y alegre...

¡Y valla cuadro pintoresco y animadísimo! Ocho bandas de música de pueblos comarcanos: sesenta grupas a la valenciana...

Las falleras pusieron las flores, los cirios y la alegría, viniendo a la grupa montadas en jacas enjaezadas de mantas rayadas y rojos madroños.»

En aquest últim text, podem destacar dues característiques. Una primera, on ens descriu com anaven abillats els cavalls, en aquest cas haques: «Enjaezadas de mantas a rayas y rojos madroños». És de suposar que per aquestes activitats els animals es llavarien, pentinarien, s’endreçarien i serien engalanats amb els millors complements, per a poder-los lluir i poder destacar. L’altra característica del text ens indica que els fallers portaven a les falleres muntades a la gropa, sent una pràctica molt freqüent durant aquella època. A l’exposició de Joaquin Sorolla, Visió d’Espanya, organitzada per Bancaixa el 2009 amb els fondos de la Hispanic Society of America, en un dels quadres que representa a Valencia, titulat «Las Grupas», podem veure distintes grupes. Aquesta pràctica de muntar a les falleres a la gropa, a banda de les falles, la trobem també a les festes de carrer i concretament les del carrer Sant Josep tenint com a testimoni fotogràfic la imatge que il·lustra aquest article. També sabem que en altres carrers com Sant Gaietà o Sant Joaquim també es practicava aquesta forma de muntar.

Una primera cosa que crida l’atenció tant de la Cavalcada del dia 18 com de la Romeria del dia de Sant Josep, és que ja se realitzen en l’any 1943, sent considerat com el primer en què es recuperen les falles després del parèntesi de la

Parella de valencians, dels anys quaranta, muntant a la gropa en les festes del carrer Sant Josep.

Guerra Civil, i si bé els anys 1941 i 1942 s’havien realitzat algunes falles plantant-se sense cap tipus d’organització i un poc de forma individual i espontània, sent el 1943, amb dotze falles, la verdadera recuperació de la festa fallera en Xàtiva.

Més referències d’aquestes activitats en la que destaquen els animals, les trobem als diaris de Las Provincias del 15 i 19 de març de 1944, i així com el del 20 de març de 1945. També en el diari Levante d’aquest mateix any. No les reproduïm perquè venen a dir-nos més o menys el mateix que ja havem exposat més amunt i no ens aporten res nou.

La utilització dels animals en aquestos dos actes, es mantindrà durant la dècada dels anys quaranta. Al programa oficial de festejos de l’any 1948 encara trobem referències a les carrosses i gropes que pujaran a la ermita de Sant Josep del dia 19, però respecte a la Cavalcada del dia anterior, encara que se realitza, ja no ens dóna referències a la participació d’animals o carrosses. Cosa que fa pensar que ja sols participaven l’últim dia de falles. El 1952, el programa oficial tampoc dona referències d’animals a la Cavalcada del dia 18. Però a la romeria del dia de Sant Josep si que parla de les carrosses i de les gropes, per tant en aquest any, encara es veuen equins als actes de les falles de Xàtiva. Pocs anys desprès, el 1956, desapareix tota referència al programa oficial sobre l’ús dels animals de tir tant en la Cavalcada com a la Romeria. Podem extraure la conclusió, fins què algun document demostre el contrari, de què els animals de tir desapareixerien dels esdeveniments fallers a principis dels anys cinquanta.

Pel temps, l’Ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu ocuparà el lloc de la Cavalcada en el dia 18 de març, i aquesta passarà a realitzar-se el dia 17, evolucionant l’acte que hui coneguem com a Visita de falles, en la que un altre tipus d’animals també participen.

La utilització, tant d’animals de tir o arrossegament, com la de carrosses a les falles, té influències d’altres festes, con la de Sant Antoni i el Cor

Carrossa de la falla d’Enriquez dels anys quaranta.

pus. Com tots sabem, Sant Antoni és el patró dels animals. Aquesta festivitat està molt expandida per tota la comarca de la Costera sent Canals el màxim exponent. A totes les localitats s’utilitzen animals, sobretot cavalls o haques per a diverses tasques, com l’entrà de la soca, desfilades i sense oblidar-nos de la vendició dels animals. A Xàtiva encara està per estudiar en profunditat aquesta festivitat, però encara molta gent recorda les carreres de cavalls que se realitzaven al camí de Sant Antoni el dia de la festa.

A la festivitat del Corpus, durant molts anys, les carrosses eren un element destacat. Els diferents gremis competien per traure al carrer la millor carrossa sent tirades per cavalls o bous. Un altra celebració on abundaven les carrosses eren les Proclamacions Reials, destacant les que se varen celebrar en el segle xviii. Ací els gremis competien per traure la millor carrossa sent tirades per cavalls o bous. A l’Arxiu municipal es conserven documents on apareixen representades diversos tipus de carrosses gremials que participaven a la processó del Corpus, i en aquestes desfilades de les Proclamacions. El 1923 es proclama la Mare de Déu de la Seu com a patrona de la ciutat, i per commemorar tal esdeveniment, és va celebrar una gran processó amb carrosses. El llibre «Records d’una època, 1900-1935», editat per la impremta Marbau l’any 1997, dedica un apartat d’aquest esdeveniment, en el qual apareixen diverses fotografies a la que es veuen com eren les carrosses tirades per cavalls i aquestos abillats amb els apers. Els ocupants apareixen vestits de la tradicional indumentària valenciana, tant elles com ells. En aquestes imatges podem fer-nos una idea com serien més o menys les carrosses que durant alguns anys eren utilitzades en les activitats falleres dels anys quaranta.

Per a concloure vull anotar dos comentaris respecte a la participació dels animals a les falles. La primera apareix al programa de festejos de l’any 1952 en el llibret de la falla plaça de Sant Jordi, i encara que esta escrit d’una forma humorística, ens dóna una dada molt significativa. Llegim en els actes del dia 18:

Rafael Cerdà, a la plaça de St. Francesc quan era faller de la plaça Enríquez als anys quaranta, muntat a la gropa.

«A les nóu de la nit, altre pasacarrer, en el que fará pregó i se dirán al barrio els actes del dia de San Chusèp. (El pregó será fet per nòstre correligionari “D. Mec”, damúnt del burro d’un llaurador del barrio).»

Com veiem, crida l’atenció la utilització d’un burro per a fer el pregó. Açò ens fa pensar, si en els pregons que en molts programes es nombren i que es realitzaven freqüentment la nit de la planta, sí podrien aparèixer mes equins com a protagonistes.

L’altra referència d’animals que volia comentar és de l’any 1948 i apareix en el programa oficial. Es tracta d’un festival tauri que es realitza el dia 19 a les quatre de la vesprada, no especifica quin tipus de festival tauri és, però segur que apareixerien bous o jònecs en ell. No vull extendre-me en aquest tema i que quede sols com una simple anotació del bous en falles, perquè seria per a fer un altre article i perquè el tema de les corregudes de bous s’aparta un poc de la idea d’aquest article. A banda de què no sóc massa partidari d’aquestes celebracions.

Bibliografia

AA . MM: Visió d’Espanya. Sorolla en les col· leccions de la Hispanic Society of America i de Bancaixa, Ed. Fundació Bancaixa,

València, 2009. Monferrer, Alvar: Sant Antoni Sant valencià,

Ed. Sèrie Minor, Generalitat Valenciana. Consell Valencià de Cultura, València, 1994. Quilis Rodenas, Joan: «Les Carrosses falleres i els seus precedents», Falles a Xàtiva 2001, Junta local Fallera, Xàtiva, 2001. Sisternes Alacot, JM, Sisternes Clim ent, J i Sisternes Clim ent, A: Records d’una època 1900- 1935, Impremta Marbau, Xàtiva, 1997 Llibret explicatiu falla Sant Jordi, Xàtiva, 1952. Las Provincias, edicions dels dies 20/03/43, 21/03/1943, 15/03/1944, 19/03/1944, 20/03/1945. Hemeroteca Municipal de

València. Programes oficials de falles de 1948, 1952 i 1956.