Memòria 2010

Yolanda Pérez i Ferri | Memòria 2010

L’exercici 2009/2010 va ser un any estrany, però no menys important per a la nostra comissió. Va ser el primer any que no teníem ninguna representant femenina com a falleres Majors i tampoc teníem president infantil.

Començà l’exercici al mes d’abril amb la dació dels conters per part del president. Aquest dia dimití, però com que no hi havia cap membre que volguera presentar-se per a president, Juan Manuel Carmona Trujillo decidí tornar a presentar-se. S’obria aleshores el termini per a què les xiques i xiquetes que volgueren ser falleres majors es presentaren. Aquest termini s’acabaria el 15 de maig. Plegat el dia, no teníem representants, i ampliàrem el termini, però no vàrem obtenir ninguna representant.

Pel mes de maig es va firmar també el contracte amb els artistes envers els monuments. L’infantil estaria en la secció especial, i la major també, sent realitzats per Josep Almiñana i Carlos Orts. El mes de juny, juliol i agost, són mesos de transició per a les comissions, donat que no hi ha actes fallers programats per a aquets mesos. La nostra comissió continuava organitzant actes que transcorrerien a partir d’agost.

Es va començar a decidir com serien les dues cavalcades, que es celebren en setembre i octubre. També es va convocar una reunió on es va decidir que, degut a les dades que s’aproximaven, i donat que no hi havien encara falleres majors, i no hi havia expectatives de que ninguna es presentara, seria convenient que es decidira com estaria representada la nostra comissió en els diferents actes. Finalment acordàrem que es faria un sorteig amb totes aquelles xiques que volgueren representar a la comissió, i que cadascuna aniria a un acte. Això es va acordar també per als infantils.

Al mes de juliol es va presentar també els documents per a sol·licitar els bunyols i els distintius. I una vegada planejada la cavalcada infantil, es va fer la reunió, per part de les delegades infantils, per a què tots els xiquets saberen quina era la seua disfressa. Passat l’estiu, s’acabava de preparar la cavalcada infantil, que es celebraria el mes d’octubre.

En setembre es celebraria el mig any faller infantil, el dia 19, on la nostra comissió va participar, i els xiquets van gaudir d’allò més bé. També es va celebrar el dissabte dia 26 de setembre el mig any faller major, on la gent va poder ballar una estona després de sopar amb l’orquestra que per a aquest event es va contractar.

Al mes d’octubre es celebraren les cavalcades infantil i major. Una diumenge al matí, amb molta participació per part dels menuts. La cavalcada major es celebrava dissabte de vesprada, i aquest any va ser dels que menys participació va tenir la nostra comissió. Al mes de novembre començaren per part de les altres comissions els nomenaments de les seues falleres. Nosaltres no poguérem celebrar aquest any les nostres per manca de representants. Tanmateix, nosaltres vàrem decidir que no celebraríem proclamació, degut a que no teníem ningú que foren les nostres falleres majors, i aquest acte és més per donar-los homenatge a elles. Començava el

mes de gener, i amb ell el començament de tres mesos molt ocupats per als fallers.

Al gener es celebraren les presentacions de les falleres majors de Xàtiva, l’infantil el dia 31, i la major el dia 30. Les nostres representants van gaudir d’allò més bé i a tots es van demostrar que aquella experiència fou inoblidable. El 6 de febrer es celebrà la crida per part de les falleres majors de Xàtiva, i a continuació anaren tots a sopar per a celebrar-ho. La setmana següent venia l’acte que més els agrada als joves, el ral·li humorístic. Aquest dia Xàtiva s’omplí de color, perquè els cotxes que participaren en el ral·li anaven tots ben adornats, i les disfresses dels participants també acoloriren els carrers.

El diumenge 21 de febrer la nostra comissió organitzà un esmorzar i una visita al taller dels artistes. A la fi, fou un esmorzar de germanor, on es van poder fer tots fotografies amb el monument i veure el lloc on s’han fet les nostres falles. El

dia 28 s’inaugurava l’exposició del ninot, i totes les comissions estaven nervioses per veure qui aconseguia el premi gros dels ninots, l’indult. És emocionant sentir el nom de la comissió que rep l’indult, i com ells expressen aquesta alegria amb crits i plors. Això ho sabem nosaltres ben be, que ho hem pogut sentir alguna que altra vegada.

Començat el mes de març, el mes de la festa gran, la que tots estàvem esperant, un fum d’actes ens esperàvem a tots. Començant pel dia 6, dia que es celebra el sopar de tots els fallers, el sopar de Germanor, on totes les comissions sopen juntes i ballen fins ben entrada la nit. La nostra comissió sempre és una de les més nombroses, i com no, una de les més sorolloses.

I arriba la setmana fallera, la més important de tot faller, la que hem estat preparant durant tot un any, i que comença amb «la plantà». Aquest dia tota la comissió es mou al mateix ritme. Uns preparen el monument, altres preparen el

sopar i altres preparen el carrer per a què quede d’allò més bonic. A mitja nit ,la Junta Local Fallera i les falleres majors ens van visitar, i van veure com nosaltres ho preparàvem tot. Com sempre la preparació acabava a la matinada.

El dia 16 era un altre dia important. Els nostres representants acudien als diferents actes que aquell dia estaven prevists. L’últim d’ells, també el més esperat, es celebrava a la porta de l’Ajuntament. Una porta plena de gent, de música i de soroll. Un soroll que va dur com a final l’aparició de les falleres majors de cada comissió amb els banderins que es van guanyar després de celebrar l’entrega de premis. Com sempre hi ha gent satisfeta i gent que no ho està tant. Gent que pensa que hi ha injustícies, i gent feliç de guanyar el que esperaven. A la fi, tots obliden les penúries quan arriben al cassal i posen els banderins als monuments per a que tots els puguen veure. Després a la nit, festa i diversió.

L’endemà és un altre dia que ompli Xàtiva de festa. El dia 17 totes les comissions van per tota la ciutat visitant els altres monuments. Els visitants de la ciutat es troben amb música, festa i molts fallers ballant sense parar. Per la nit, tot és festa un altra volta, però cadascú al seu cassal. Al nostre cassal, com no, la festa també és bona i llarga.

I finalment arriben els dos últims dies més seriosos i religiosos de la nostra festa. El dia 18, de vesprada, es celebrava l’Ofrena de flors a la Mare de Deu. Com tots els anys, milers de ramells acaben conformant un gran tapís que, poc a poc, i amb cada fallera, resulta una meravella per a contemplar. Per la nit, la nostra comissió va tenir un sopar diferent a qualsevol any. Sense fallera major, vam organitzar una nit en la que el menjar ens el portaven fet, com si estenguérem en un restaurant. I després de sopar, ball i festa.

L’últim dia de la setmana fallera, el dia 19 de

març, comença amb la romeria que, des de l’església de Sant Josep, i passant per la plaça Espanyoleto, arriba fins l’Albereda, on una vegada finalitzada aquesta, es dispara una mascletà. Ja de vesprada, cap a les sis, la nostra comissió, junt a la comissió d’Abu Masaifa, disparen una traca quilomètrica que recorre tot el barri unint les dues comissions. Molta gent espera aquest moment per córrer darrere la traca des de l’inici fins el final. És molt emocionant.

I arriba el moment que ningú no vol que arriba, el moment de cremar els monuments que amb tant esforç hem pogut plantar. La cremà d’aquest és un ritual que lluny de ser tots els anys igual, és diferent cada any. Diferent perquè els sentiments són diferents, i cada any l’esforç es crema amb el monument. Una vegada aquest ha desaparegut, tots pensem com serà el proper any, perquè quan un any acaba, un altre comença de nou.