Els refranys: Animalades falleres

Xelo Descals Ballester | Els refranys: «Animalades falleres»

Això era i no era, «Arre burro polseguera», quan les bèsties parlaven i les persones callaven, algú va inventar el primer refrany. Des d’aquell dia «Ha plogut molt» i en l’actualitat, encara que diuen que estan passats de moda, tots en coneguem i també, en més d’una ocasió n’utilitzem. Ara bé, pocs ens hem parat a pensar què són.

Podríem definir el refrany com l’exposició en forma sentenciosa d’una idea de la qual se’n desprén una conclusió; ensenyament o norma de conducta.

Els refranys reflecteixen la forma de ser i de fer dels pobles i perpetuen la saviesa popular. Per això podríem dir que expressen com érem («Bona nit gresol, que la llum s’apaga»), com som («No em menges el tarro») i tal vegada, com serem (amb imaginació va aquest refranys de collita pròpia: «quan veges el marcià aterrar posa’t a tremolar» per al futur llunyà i aquest altre per a un futur més pròxim «treballar algun dia treballaràs, a mileurista no arribaràs»).

Una cosa semblant passa amb el món faller. Mitjançant els monuments, cada any intenten recollir tots aquells fets que han sigut important per a la majoria de la població. Amb la seua crítica constructiva pretenen que la gent reflexione i traga les seues conclusions. I, igual que els refranys, les crítiques de les falles expressen el passat, present i futur de tot un poble perquè s’insereixen totalment dins de la societat.

Centrant-nos en el món faller , començarem dient que aquest any a tots ens costarà més «Afluixar la mosca» i ens caldrà «Agafar el bou per les banyes» amb més il·lusió que pressupost. «lluny queda l’època en què «Es lligaven els gossos amb llonganisses». Ara estem en un període de «Vaques flaques» perquè «Estem més nets que l´home dels cavallets». De res, però, ens servirà queixarnos ja que «Llavar el cap a un burro es perdre temps i sabó» i

no es complirà allò de «Xiquets ploreu que pardalets tindreu».

Tot i això, farem la festa: el monument serà més menut, però hi haurà monument , en efecte «Sempre han tingut bec les oques»; el barri es despertarà sol, encara que «Dos gats i una gata no faltarà serenata», «Dos homes i un burro, fira» , «Dues dones i un ànec mercat”. Les falleres estaran precioses perquè ho són i no ens caldrà aplicar el refrany «Encara que es vista de seda, la mona mona se queda». Acudirem tots a l’ofrena i , com cada any , «Se’ns posarà la pell de gallina». Ara bé «Fre d’or, no fa cavall millor» per tant, més que rams, durem ramellets. Pel que fa als esmorzars, dinars, berenars i sopars «A falta de gallina, bo és el caldo de faves», «Quan el tallen en el plat, qui coneix si es llebre o gat?» Per això, tot i que som «Cavalls de bona barra» no tindrem més remei que «Menjar menys que un pardalet» i aplicar la frase «No visques sols per menjar , menja sols per a passar». «Si tens fam, pega un bram» li contestarem a qui es queixe i al final ens passarà com al ruquet del rector que quan es va acostumar a no menjar es va morir. No «Tirarem l’ase per la finestra» ni tampoc «Tirarem el gat pel fumeral». «Ja té bona renda, aquell que amb poc s’acontenta» perquè al pas que van, «Caldrà pagar per badallar» ja que tot «Costa una mona i un furó». «Bo i barat ja s´ha acabat» I no farem cas del consell «Ni pujar a cavall sense orinar, ni faenada forta sense esmorzar». Intentarem «No estirar més el braç que la màniga» perquè «El deute és com un mosquit que no et deixa dormir». Gastarem, això sí, tot el que tenim ja que «L’avar és com el porc, no aprofita sinó mort».

Deixant de banda la butxaca i centrant-nos en les comissions «La gallina vella fa bon brou» però «Cal renovar-se o morir» i a vegades és convenient que altres «Tallen el bacallà». Més d’un ens criticarà ja que «En aquest món de mones hi ha més bèsties que persones» i «De Joseps, Joans i ases hi ha en totes les cases» però «D’home és errar, de bèsties perseverar».

Fins ací la nostra visió. Si hem ofés a algú, li demanem perdó. No cal «Buscar tres peus al gat». En aquest escrit no «Hi ha gat amagat». Nosaltres pensem que «Guineu que dorm, no menja gallina» i com «Volem peixet ens mullem el culet». Encara que sabem que «A gall que fa renou, li tallen el coll». També volem donar les gràcies al veïnat «Bous i vaques, i gallines amb sabates» perquè «Qui dóna el que pot, al cel es fa un bon lloc» i «Si vols estar ben casat, busca-la pel veïnat». No volem «Veí agreujat, guerra al costat» ni desitgem «La llengua d’un mal veí, pica més que un escorpí». Per això sabem que «És de ben parit, ser agraït». Molts agraïments a tots els que han col·laborat.

Segur que es preguntaran «A quin sant ve» tan de refrany? I, especialment, d’animals? Els nostres lectors i lectores que «Són més espavilats que un teuladí “ ja deuen haver endevinat de què va el monument: d’animals i d’animalades a carretades: «Vet aquí un gat Vet aquí un gos Vet aquí el conte fos. Vet aquí un gos Vet aquí un gat Vet aquí el conte acabat».

Tant de bo fos tot un conte però el que hem comentat és «La pura veritat».

L’ús dels animals proporcio- na al conjunt una millor es- tètica proporcionant colorit i creant escenes que donen un aspecte més solt i voluminós (Falla J. R. Jiménez, 1994).