Falles... animals? 13
| Els refranys: «Animalades falleres»
Xelo Descals Ballester
Això era i no era, «Arre burro polseguera», quan les bèsties parlaven i les persones callaven, algú va inventar el primer refrany. Des d’aquell dia «Ha plogut molt» i en l’actualitat, encara que diuen que estan passats de moda, tots en coneguem i també, en més d’una ocasió n’utilitzem. Ara bé, pocs ens hem parat a pensar què són. Podríem definir el refrany com l’exposició en forma sentenciosa d’una idea de la qual se’n desprén una conclusió; ensenyament o norma de conducta. Els refranys reflecteixen la forma de ser i de fer dels pobles i perpetuen la saviesa popular. Per això podríem dir que expressen com érem («Bona nit gresol, que la llum s’apaga»), com som («No em menges el tarro») i tal vegada, com serem (amb imaginació va aquest refranys de collita pròpia: «quan veges el marcià aterrar posa’t a tremolar» per al futur llunyà i aquest altre per a un futur més pròxim «treballar algun dia treballaràs, a mileurista no arribaràs»). Una cosa semblant passa amb el món faller. Mitjançant els monuments, cada any intenten recollir tots aquells fets que han sigut important per a la majoria de la població. Amb la seua crítica constructiva pretenen que la gent reflexione i traga les seues conclusions. I, igual que els refranys, les crítiques de les falles expressen el passat, present i futur de tot un poble perquè s’insereixen totalment dins de la societat. Centrant-nos en el món faller , començarem dient que aquest any a tots ens costarà més «Afluixar la mosca» i ens caldrà «Agafar el bou per les banyes» amb més il·lusió que pressupost. «lluny queda l’època en què «Es lligaven els gossos amb llonganisses». Ara estem en un període de «Vaques flaques» perquè «Estem més nets que l´home dels cavallets». De res, però, ens servirà queixarnos ja que «Llavar el cap a un burro es perdre temps i sabó» i
