Falles... animals? 1
De burrades falleres va el nostre monument. En fem a banderes, i en qualsevol moment. J. M. GĂłmez Pla XĂ tiva 2005
2 JRJ 2011
Llibre editat per l’A. C. Falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva (La Costera) www.fallajrj.com Equip de redacció | Yolanda Pérez, , Almu Pastor, Jorge Sánchez, Rafa Tortosa, Patri Viñes, Verònica Llopis. Fotografies | Foto Estudio - Federico, Patri Viñes, Fotografia Alex, Juan M. Carmona, Jorge Sánchez. Col·laboradors | Xelo Descals, Joan Quilis, Verònica Llopis, Rafa Tortosa, Javi Lara, José Manuel Gómez. Publicitat | Javi Cháfer i La Comissió: Manoli Ibañez, Verònica Llopis, Elena Lereu, Laura Borredà, Manolo Roca, Jorge Sánchez. Coberta i maquetació | covanegradisseny Esbossos | Armengol i Cimas Impressió |Matéu impressors, s. l. Dipòsit legal | V-465-2011 Tirada | 500 exemplars
Col·labora| Generalitat Valenciana. Conselleria d’Educació El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. L’A. C. Falla Joan Ramon Jiménez no s’identifica necessàriament amb el contingut dels articles dels col·laboradors. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa, de cap manera ni per cap mitjà, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, tret de les citacions en revistes, diaris o llibres si s’esmenta la procedència.
Falles... animals? 3
falla Joan Ramon JimĂŠnez XĂ tiva 2011
4 JRJ 2011
Falles... animals? 5
FALLES... ANIMALS? Amb aquest lema, ens proposem un lúdic i interessant llibret per a l’edició de 2011. Comparar les falles amb els nostres estimats animals no és gens difícil. Agafant la paraula animal i plasmant-la sobre les el món faller en surten distints aspectes i significacions. Veiem figures d’animals als nostres cadafals, comparant-nos amb ells o sent ells els humanitzats. També hem usat animals dins de les activitats falleres, destacant les grupes valencianes, o simplement, els fallers hem fet l’animal. Hem de dir que la temàtica del cadafal 2011, ens ha servit d’excusa per plantejar-nos aquest llibre, i que com he vist, li hem posat més d’un parell de d’ous. També hem de fer menció, a l’esforç que hem realitzat amb el monogràfic sobre els ninots indultats plasmat al nostre inseparable apartat cultural, El Verí del foc que enguany compleix la seua cinquena edició. Gaudiu del llibret, i sobretot, de les falles.
Programa de festejos | 8 FALLES I ANIMALS | 11 Els refranys: Animalades falleres | 13
Salutació
6 JRJ 2011
Figures d’animals als cadafals fallers | 17 El bou de l’artista | 21
El protagonisme dels animals a les falles | 25 La gropa valenciana | 31 FALLERES MAJORS | 34 Laura Borredà i Gutiérrez | 37 Àngela Roselló i Guarner | 39 ELS CADAFALS | 40 Aprenent | 42 Xàtiva, quin corral! | 47 LA FALLA NOSTRA | 54 Entrevistes | 56 La Comissió | 64 Premis 2010 | 70 Memòria 2010 | 72
Falles... animals? 7
Hola què tal! Des d’aquest privilegiat full, voldria saludar a tota la gent per a convidarvos a l’edició de les falles d’enguany. Estimats veïns del barri, benvolguts col·laboradors, amics de les falles, ciutadans, sabeu que teniu les portes obertes del nostre casal per a què gaudiu de la festa de les falles amb tot el nostre col·lectiu. Recordeu que els cadafals falleres es planten als carrers, sent les falles unes festes del poble i per al poble. A la gent de la falla agrair la vostra participació i col·laboració en totes les activitats realitzades per la nostra comissió. Del que més ha pogut, o ha volgut treballar fins el que no ha pogut, o no ha volgut participar. Recordeu que la falla som tots. També donar les gràcies per mantindre viva la flama d’aquesta estimada comissió. I per finalitzar, només ens queda desitjar a les nostres falleres Majors, Laura i Àngela, i com no, al nostre president infantil, David, que s’ho passen d’allò més bé i que gaudixquen d’aquestes falles. Bones falles, amb il·lusió i coneixement.
El President de la falla Rafa Tortosa i Garcia
8 JRJ 2011
Programa de festejos Dissabte, 15 de gener 20 hores, Salons Palasiet Proclamació de les falleres Majors de la nostra comissió, Laura Borredà Gutiérrez i Àngela Roselló Guarner Dissabte, 29 de gener 20:30 hores, Gran Teatre Proclamació de la fallera Major de Xàtiva i llur cort d’honor Diumenge, 30 de gener 18 hores, Gran Teatre Proclamació de la fallera Major infantil de Xàtiva i llur cort d’honor Dissabte, 19 de febrer 21 hores, Casa de la Ciutat Crida de les falleres Majors de Xàtiva Diumenge, 13 de febrer 11 hores, Pel nucli urbà Ral·li humorístic faller Dissabte, 19 de febrer 10 hores, Glorieta José Espejo Matinal de disfresses per als infantils Dissabte, 26 de febrer 21 hores, Casal I mostra internacional de truites organitzat per la comissió Diumenge, 27 de febrer 12 hores, Casa de Cultura Inauguració i lectura de l’acta de premis de l’exposició del ninot i del Concurs de Maquetes
Dimarts, 1 de març 20 hores, Casa de Cultura Presentació del llibre 2011 Dissabte, 5 de març 10 hores, Glorieta José Espejo Matinal de dibuix per als infantils 22 hores, Salons Palasiet Sopar de Germanor Fallera Dissabte, 12 de març 18 hores, Casal Berenar amb disfresses oferit per la Fallera Major infantil, Àngela Roselló Guarner i el president infantil, David Giner i Carmona 21 hores, Casal Sopar Diumenge, 13 de març 10 hores, Placeta de la Telefónica Festa infantil amb castells inflables i tallers. Organitzen les comissions de J. R. Jiménez i Abu Masaifa 14 hores, Casal Dinar Dimarts, 15 de març 8 hores, L’encreuat Plantà de les nostres falles 14 hores, Casal Dinar 22 hores, Casal Sopar de la nit de la plantà amb la tradicional torrada d’embutit
Falles... animals? 9
Dimecres, 16 de març
Dijous, 17 de març
8 hores, Barri Despertà
9 hores, Casal Esmorzar amb pa, tomaca i pernil
9 hores, Casal Esmorzar de coques de cansalà
13:30 hores, Barri Cercavil·la
13:30 hores, Barri Cercavil·la
14 hores, Jardí XXV anys de Pau Mascletà
14 hores, Jardí XXV anys de Pau Mascletà
14:30 hores, Casal Dinar amb cassoles
14:30 hores, Casal Dinar
17:30 hores, Pel nucli urbà Visita oficial a les falles
19 hores, Casa de la Ciutat Lliurament de Premis
23 hores, Casal Sopar i després discoteca
23 hores, Casal Sopar burguer J. Ramon i després nit de disfresses amb discoteca
10 JRJ 2011
Divendres, 18 de març
Dissabte, 19 de març
9 hores, Casal Esmorzar
8 hores, Barri Despertà
13:30 hores, Barri Cercavil·la
9 hores, Casal Esmorzar
14 hores, Jardí XXV anys de Pau Mascletà
12 hores, Ermita de St. Josep Missa en honor a St. Josep i posterior trasllat
14:30 hores, Casal Dinar de paelles 18 hores, Des de l’Avgda. Selgas Ofrena de Flors a la Mare de Déu de la Seu 23 hores, Casal Sopar de la Fallera Major, Laura Borredà i després discoteca
14 hores, Jardí XXV anys de Pau Mascletà 14:30 hores, Casal Dinar 18 hores, Barri Traca quilomètrica 21 hores, Carrer Camí dos molins Cremà de la falla infantil 22:30 hores, Casal Sopar de torrada de carn 24 hores, L’encreuat Cremà de la falla
Falles i animals
Falles... animals? 11
12 JRJ 2011
Si els burros volaren...
Falles... animals? 13
| Els refranys: «Animalades falleres»
Xelo Descals Ballester
Això era i no era, «Arre burro polseguera», quan les bèsties parlaven i les persones callaven, algú va inventar el primer refrany. Des d’aquell dia «Ha plogut molt» i en l’actualitat, encara que diuen que estan passats de moda, tots en coneguem i també, en més d’una ocasió n’utilitzem. Ara bé, pocs ens hem parat a pensar què són. Podríem definir el refrany com l’exposició en forma sentenciosa d’una idea de la qual se’n desprén una conclusió; ensenyament o norma de conducta. Els refranys reflecteixen la forma de ser i de fer dels pobles i perpetuen la saviesa popular. Per això podríem dir que expressen com érem («Bona nit gresol, que la llum s’apaga»), com som («No em menges el tarro») i tal vegada, com serem (amb imaginació va aquest refranys de collita pròpia: «quan veges el marcià aterrar posa’t a tremolar» per al futur llunyà i aquest altre per a un futur més pròxim «treballar algun dia treballaràs, a mileurista no arribaràs»). Una cosa semblant passa amb el món faller. Mitjançant els monuments, cada any intenten recollir tots aquells fets que han sigut important per a la majoria de la població. Amb la seua crítica constructiva pretenen que la gent reflexione i traga les seues conclusions. I, igual que els refranys, les crítiques de les falles expressen el passat, present i futur de tot un poble perquè s’insereixen totalment dins de la societat. Centrant-nos en el món faller , començarem dient que aquest any a tots ens costarà més «Afluixar la mosca» i ens caldrà «Agafar el bou per les banyes» amb més il·lusió que pressupost. «lluny queda l’època en què «Es lligaven els gossos amb llonganisses». Ara estem en un període de «Vaques flaques» perquè «Estem més nets que l´home dels cavallets». De res, però, ens servirà queixarnos ja que «Llavar el cap a un burro es perdre temps i sabó» i
14 JRJ 2011
no es complirà allò de «Xiquets ploreu que pardalets tindreu». Tot i això, farem la festa: el monument serà més menut, però hi haurà monument , en efecte «Sempre han tingut bec les oques»; el barri es despertarà sol, encara que «Dos gats i una gata no faltarà serenata», «Dos homes i un burro, fira» , «Dues dones i un ànec mercat”. Les falleres estaran precioses perquè ho són i no ens caldrà aplicar el refrany «Encara que es vista de seda, la mona mona se queda». Acudirem tots a l’ofrena i , com cada any , «Se’ns posarà la pell de gallina». Ara bé «Fre d’or, no fa cavall millor» per tant, més que rams, durem ramellets. Pel que fa als esmorzars, dinars, berenars i sopars «A falta de gallina, bo és el caldo de faves», «Quan el tallen en el plat, qui coneix si es llebre o gat?» Per això, tot i que som «Cavalls de bona barra» no tindrem més remei que «Menjar menys que un pardalet» i aplicar la frase «No visques sols per menjar , menja sols per a passar». «Si tens fam, pega un bram» li contestarem a qui
es queixe i al final ens passarà com al ruquet del rector que quan es va acostumar a no menjar es va morir. No «Tirarem l’ase per la finestra» ni tampoc «Tirarem el gat pel fumeral». «Ja té bona renda, aquell que amb poc s’acontenta» perquè al pas que van, «Caldrà pagar per badallar» ja que tot «Costa una mona i un furó». «Bo i barat ja s´ha acabat» I no farem cas del consell «Ni pujar a cavall sense orinar, ni faenada forta sense esmorzar». Intentarem «No estirar més el braç que la màniga» perquè «El deute és com un mosquit que no et deixa dormir». Gastarem, això sí, tot el que tenim ja que «L’avar és com el porc, no aprofita sinó mort». Deixant de banda la butxaca i centrant-nos en les comissions «La gallina vella fa bon brou» però «Cal renovar-se o morir» i a vegades és convenient que altres «Tallen el bacallà». Més d’un ens criticarà ja que «En aquest món de mones hi ha més bèsties que persones» i «De Joseps, Joans i ases hi ha en totes les cases» però «D’home és errar, de bèsties perseverar».
Falles... animals? 15
Fins ací la nostra visió. Si hem ofés a algú, li demanem perdó. No cal «Buscar tres peus al gat». En aquest escrit no «Hi ha gat amagat». Nosaltres pensem que «Guineu que dorm, no menja gallina» i com «Volem peixet ens mullem el culet». Encara que sabem que «A gall que fa renou, li tallen el coll». També volem donar les gràcies al veïnat «Bous i vaques, i gallines amb sabates» perquè «Qui dóna el que pot, al cel es fa un bon lloc» i «Si vols estar ben casat, busca-la pel veïnat». No volem «Veí agreujat, guerra al costat» ni desitgem «La llengua d’un mal veí, pica més que un escorpí». Per això sabem que «És de ben parit, ser agraït». Molts agraïments a tots els que han col·laborat. Segur que es preguntaran «A quin sant ve» tan de refrany? I, especialment, d’animals? Els nostres lectors i lectores que «Són més espavilats que un teuladí “ ja deuen haver endevinat de què va el monument: d’animals i d’animalades a carretades:
«Vet aquí un gat Vet aquí un gos Vet aquí el conte fos. Vet aquí un gos Vet aquí un gat Vet aquí el conte acabat». Tant de bo fos tot un conte però el que hem comentat és «La pura veritat».
16 JRJ 2011
L’ús dels animals proporciona al conjunt una millor estètica proporcionant colorit i creant escenes que donen un aspecte més solt i voluminós (Falla J. R. Jiménez, 1994).
Falles... animals? 17
|Figures d’animals als cadafals fallers de Xàtiva
Rafa Tortosa i Garcia
Arran l’aparició de figures d’animals al cadafal faller d’aquesta comissió del present exercici, ens hem vist obligats a parlar sobre els monuments fallers i l’aparició de peces que representen animals bé siga com a remat de la falla o com una figura complementaria a aquest. A la majoria de les vegades, l’aparició de una classe d’animal al cadafal ha fet influir en la determinació del lema així com el desenvolupament del tema per totes les escenes que conformen la falla. Hi ha lemes que s’han fet famosos al llarg de la història de les falles, i que any rere any han anat repetint-se per tota la geografia valenciana. El lema de «burrades» o les vessants com «Burrocràcia», «Quantes burrades», «L’hora de les burrades» o «Si els burros volaren» és freqüent trobar-lo quant a l’esbós es mostra com a figura principal la representació d’un o diversos burros. Altres exemples podrien ser «Gataes», «Monaes», «Quins pardals», «Ratoneries»... imaginant-se quin seria el remat. De les prop de cent vint casos que hem trobat a la història fallera de la nostra ciutat hem arribat a la conclusió de què les figures dels animals es presenten d’acord amb tres aspectes. El primer és que els animals es presenten als cadafals com a tal, representant el seu estat natural, amb la seua fisonomia i una estètica que representa la realitat. Pot aparèixer un gos junt un ésser humà per exemple, unes aus volant o cavalls arrossegant un carro o de manera eqüestre. Aquest tipus es sol donar menor importància sent una figura secundaria, atès que no són influents a l’hora de traçar el tema del monument actuant com a complement. Açò no vol dir que podem trobar figures que siguen part del conjunt del remat conformant una situació on es requerisca un animal. Clar exemple d’açò pot ser la representació de la figura literària del Quixot que vaja damunt del seu cavall, com és el cas de «Quixotades» (M. Blanco, Molina – Claret, 1984), «Festes d’estiu» (A. Díaz, J. R. Jiménez, 1987) on apareix un home sobre un cavall en el moment de trobar-se a dues potes o els indis amb els seus cavalls a «La reserva índia de Xàtiva» (A. Bernat,
18 JRJ 2011
Els animals es solen humanitzar (J. R. Jiménez, 88)
També serveixen per tematitzar la falla (R. Argentina,10)
Raval, 2005». També els podem trobar dins d’un gènere on siga habitual l’ús dels animals com és el cas de la gastronomia on apareixen tota mena d’animals, com el «Menú per a tots» (P. Roca, J. R. Jiménez, 1994) on apareix un pollastre, una gallina i un ànec junt el cap d’un cuiner. O altre tema concorregut al món dels cadafals és el del circ on solen aparèixer animals con ara «A qui cal domar» (M. Blanco Climent, Benlloch, 2006).
o «Ratoneries» (A. Grau, Selgas – Tovar, 1994) on trobem una gran rata amb vestit i barret amb una bossa a la mà.
Un altre grup les quan trobem les figures dels animals de forma humanitzada amb postures que realitzem les persones i l’ús d’elements d’indumentària, amb vestits o complements com ara barrets, polseres o sabates. En aquest cas sí que condicionen el lema i la representació de l’escenografia de tot el monument. El fet d’humanitzar els animals és per emfatitzar allò que es vol transmetre. El mussol amb jaqueta sobre una pala mecànica del remat de «Destrucció i progrés» (P. Roca, J. R. Jiménez, 1988) ens mostra perfectament on es vol arribar amb la destrucció —la màquina— de la natura, representada en aquest cas pel mussol
Una altra classe de cadafals amb representació d’animals és on es troben els animals amb una postura inventada per tal d’exagerar allò que s’està criticant, usant posicions impossibles de trobar en la natura. El que s’intenta en aquestos casos és fer valer la característica essencial de determinada espècie o la costum o «sambenito» que han adquirit. Podem enumerar casos com els caragols o tortugues que tenen la condició de lents i a la falla es tramet en la crítica d’alguna situació on alguna construcció o resolució va bastant espai. La tossudesa del burro es representa amb «Burrocràcia» (Molina – Claret, 1987; Selgas – Tovar, 1979) o «L’hora de les burrades» (Germans Navarro, Benlloch, 1994). Les cotorres i el seu no parar de «xarrar» també tenen connotacions ciutadanes que es representa a «Sorpreses» (P. Roca, J. R. Jiménez, 1986) o l’apreciat caldo de la gallina també és motiu de tema a les falles amb gallines com «Bons i roïns caldos» (B. J. Iñigo, Sant Jaume,
Falles... animals? 19
Ús del bou com icona espanyola (Raval, 1978).
Figures d’animals famosos pel cinema (Molina, 96).
1984). També trobem gallines i pollastres en «Quin galliner» (P. Roca, R. Argentina, 2010). La fama dels gossos la trobem a «Perreries» (Navarro i Olcina, Benlloch, 1981) o la dels pardals, amb els dos voltors sobre la bola del món de «Quins pardals» (X. Herrero, Sant Feliu, 1995). I ja no diguem l’aspecte poc acurat dels porcs i tot allò que pot representar en la vida quotidiana i que faça ressò un monument faller, sent un clar exemple «Porcades» (J. R. Espuig, Molina – Claret, 2002). També es relacionen a l’escena habituals frases fetes, acudits o refranys que tothom coneix com ara «Pardal que vola a la cassola» (M. Blanco, R. Argentina, 1980) i «Els que paguen el pato» (Navarro i Olcina, Benlloch, 1979; A. Grau, Tetuan, 1993).
el turisme l’argument principal de la crítica. Clar exemple són els monuments «Ja som Europa» (M. Blanco, Raval, 1978) o «Turisme de Garrofer» (J. Varela, J. R. Jiménez, 1976). L’altre tema és l’ús d’animals que s’han fet famosos dins del món del cinema com ara el famós King Kong i el Lleó de la Metro Golden Mayer principalment, on els artistes han creat monuments amb l’ús del tema del cinema introduït per un remat representant algun d’aquestos animals, com és el cas de «Monotemàtic» (Germanes Lluna, Molina – Claret, 2006), «Pel·lícules de la vida» (P. Baenas, Verge del Carme, 1993), «Comença la sessió» (A. Gil, Selgas – Tovar, 2000), «De pel·lícula» (F. Guerrero, Espanyoleto, 2005) o «Quina morterada» (X. Herrero, J. R. Jiménez, 1992).
Per últim hem de fer ressò de dos temes que apareixen en cadafals fallers on es fa l’ús d’animals. Un és el tema de la festa nacional espanyola amb els bous com a clar icona del turisme de l’Estat espanyol, com es demostra en tots els exemples consultats, on apareix aquest animal de lidia sent
Semblava que no hi haurien moltes falles on aparegueren animals al seu remat i han aparegut moltes més de les que ens pensàvem. I és que l’ús dels animals proporciona al conjunt una millor estètica proporcionant colorit i creant escenes que donen un aspecte més solt i voluminós.
20 JRJ 2011
Falles... animals? 21
Javi Lara
|El bou al taller... i al carrer
Als tallers fallers sempre ha hagut «Bou», siga per una cosa o per un altra, en major o menor mesura, quan s’arriba a dates pròximes de la setmana fallera apareix aquesta figura de tan gran cornamenta per espavilar a l’artista faller a realitzar els monuments contractats. Ha passat i passarà, però en l’actualitat estem travessant una època de crisis que com no, afecta al món de les falles i de rebot a tots els professionals que viuen de la festa fallera. Referint-se al monument, la gran majoria de les comissions han reduït considerablement el seu pressupost destinat a ell, i com no, té la seua repercussió en l’artista. Molts dels artesans fallers s’han vist obligats a contractar més monuments per tal de cobrir les despeses del seu taller i d’altres es troben en l’aigua al coll perquè no cobreixen les seues necessitats i es plantegen molt sèriament tancar les portes. A més, trobem l’intrusisme en aquesta professió d’artesà faller que resta competitivitat i feina a qui realment ho és. Per tal de tindre treball, més d’un artista s’ha tingut que recórrer casal per casal, esbós en mà, a vorer qui els contractava. Que ha passat? Que les comissions falleres s’han vist en cinc o sis esbossos damunt la taula per a triar. En aquest punt les comissions es tenen que fiar dels artistes i de la seua professionalitat, que després molts no demostren quan estan plantats els monuments al carrer, i contractar en molts casos sobre paper el monument faller. Però realment quin perill té que un artista contracte més monuments dels que en ell són habituals per a cobrir el pressupost?... Esta clar, que els pille el «Bou» al taller i no puguen finalitzar totes les falles a temps. Ni que dir ja dels problemes per arribar a temps a totes les comissions i acabar la plantà a hora.
22 JRJ 2011
I quin és el problema que tenen les comissions?... També esta clar, el paper és molt sofrit. Més d’un esglai tindrà alguna comissió amb els artistes que tinguen «Bou» i no hi veien al carrer el gran monument que els van prometre sobre paper. A la fi de tot, lo que realment importa es que una comissió estiga contenta amb el seu monument que s’ha plantat al carrer, que avaluen i comparen els diners que s’han gastat amb lo que realment s’observa al carrer i donar la importància necessària al premi aconseguit. Al carrer es veuen totes les imperfeccions dels monuments i per tant, si l’artista faller és un professional, si ha tingut «Bou» o si realment no té la vocació per a esta professió. Els defectes en la falla per falta de massilla, per falta de rascar un poc més els ninots, imperfectes de pintura, composició, etc... ho tenen que tindre en compte els jurats i premiar si un artista ha sigut professional durant tot l’any, perquè per desgràcia, la majoria de les comissions no avaluen si al carrer tenen plantat lo que s’han gastat, sols veuen el numeret al palet i açò realment manca l’esdevenir de la festa.
Escena que representa gràficament allò d’agafar-li el bou a l’artista, pertanyent al cadafal de l’any 2009 de la falla Benlloch, realitzat per Manuel Blanco i Climent.
Falles... animals? 23
24 JRJ 2011
Carrossa de la falla d’Attilio Bruschetti de l’any 1934.
Falles... animals? 25
| El protagonisme dels animals a les falles de Xàtiva Joan Quilis i Ródenas
El cadafal que la falla Joan Ramon Jiménez planta aquest any, està ambientada sobre el món animal. Tractarem aquest article sobre animals i falles però no com a representació als monuments fallers, en els quals han sigut tractats de tot tipus i durant totes les etapes de la història de les falles de Xàtiva. Valguen com exemples la primera falla que es va plantar a Xàtiva el 1865, que portava per lema «La peixca del aladroc» o la falla atípica que es va cremar al Bellveret el 1922, que era l’antiga tortuga del Corpus. Però, com hem dit, ací no anem a tractar de les representacions dels animals i del seu significat als monuments fallers, sinó de la col·laboració que els animals han aportat a la festa fallera i sobretot, els que es denominen animals de tir o d’arrossegament com ara cavalls, haques o burros. Hui en dia, la participació dels animals és sols una aportació testimonial, ja que tan sols els solem veure en contades ocasions. Algun cavall participant a la Cavalcada del ninot el qual va tirant d’algun carruatge a la que va muntada la Fallera Major de la comissió. Dins de la Cavalcada, també hem vist alguna vegada burrets o animals de companyia formant part d’alguna comparsa. Però açò no ha sigut sempre així, durant molts anys i fins la motorització de la major part de la població de Xàtiva, i per tant, també de les falles, els animals van ser una part molt importat de la festa fallera, sobretot els que se denominen de tir, que solien aportar la seua força i eren els substituts dels cotxes i tractors de hui en dia. Aquestos participaven en desfilades i cavalcades, actes en els quals apareixien tirant de carrosses o sent muntants pels fallers portant a les falleres a la gropa. Açò ocorria quant els vehicles motoritzats no estaven a l’abast de tots i eres els animals de càrrega com cavalls, haques, bous, burros... els que s’encarregaven de fer la feina pesada com era el de tirar de les carrosses. Aquesta situació és fàcil de comprendre ja que en aquells temps una gran majoria dels que formaven part de les comissions falleres treballaven en el camp i molts tenien animals per a les feines de l’horta.
26 JRJ 2011
La primera utilitat que trobem que tenien els animals dins del programa faller era la del transport, sobretot en els anys trenta i quaranta, els quals ajudaven a transportar la falla des del taller fins el seu emplaçament. Aquest ús dels animals no l’hem trobat documentat en cap de lloc, però si que l’hem pogut arreplegar per testimonis orals de persones majors que encara recorden com es transportaven les peces grans de les falles en carros tirats per haques o burros, o si la pesa no era molt gran se li carregava simplement a l’animal. També era costum transportar les peces entre els propis fallers si la distancia no era molt llarga. Dos eren els actes que trobem en els programes fallers on els animals participaven activament, la Cavalcada fallera que se celebrava el dia 18 de març, i la romeria a Sant Josep, que com encara perdura hui en dia, es feia el mati del dia 19. Aquestos dos actes comencen a desenvoluparse a partir dels anys quaranta, ja que durant les falles de la República (1933-1936) no hem trobat cap programa que faça referència a aquest tipus d’actes, encara que si sabem que se feien carrosses i que eren tirades per animals. La prova documental és una fotografia de 1934 en la que apareix, dalt d’una carrossa, Nieves Roca Pelegero, la Fallera Major de la falla Attilio Bruschetti d’aquell any. Però les primeres dades d’aquestos actes les ha localitzat l’amic Rafa Tortosa al diari Las Provincias del mes març de 1943. Una primera referència apareix amb data del dia 20 on es parla de la Cavalcada que se realitzava el dia 18 per la vesprada, on podem llegir: «Esta tarde recorre la ciudad una lucida cabalgata, yendo las falleras vestidas de labradora a grupa, para entregar los estandartes y diplomas a las fallas premiadas por el Jurado. Forman en el cortejo varias carrozas, destacando al final la del Gremio de carpinteros; ocho bandas de música, comisiones falleras, etc.» Seguidament parla dels actes del dia següent, però ens dóna més informació el diari Las Pro-
vincias del dia 21 on podem llegir, una crònica de Carlos Sarthou Carreres : «Nunca en la historia setabitana se han visto como hoy la cuesta y el “Bellveret”, con la ermita de San José tan animada y alegre... ¡Y valla cuadro pintoresco y animadísimo! Ocho bandas de música de pueblos comarcanos: sesenta grupas a la valenciana... Las falleras pusieron las flores, los cirios y la alegría, viniendo a la grupa montadas en jacas enjaezadas de mantas rayadas y rojos madroños.» En aquest últim text, podem destacar dues característiques. Una primera, on ens descriu com anaven abillats els cavalls, en aquest cas haques: «Enjaezadas de mantas a rayas y rojos madroños». És de suposar que per aquestes activitats els animals es llavarien, pentinarien, s’endreçarien i serien engalanats amb els millors complements, per a poder-los lluir i poder destacar. L’altra característica del text ens indica que els fallers portaven a les falleres muntades a la gropa, sent una pràctica molt freqüent durant aquella època. A l’exposició de Joaquin Sorolla, Visió d’Espanya, organitzada per Bancaixa el 2009 amb els fondos de la Hispanic Society of America, en un dels quadres que representa a Valencia, titulat «Las Grupas», podem veure distintes grupes. Aquesta pràctica de muntar a les falleres a la gropa, a banda de les falles, la trobem també a les festes de carrer i concretament les del carrer Sant Josep tenint com a testimoni fotogràfic la imatge que il·lustra aquest article. També sabem que en altres carrers com Sant Gaietà o Sant Joaquim també es practicava aquesta forma de muntar. Una primera cosa que crida l’atenció tant de la Cavalcada del dia 18 com de la Romeria del dia de Sant Josep, és que ja se realitzen en l’any 1943, sent considerat com el primer en què es recuperen les falles després del parèntesi de la
Falles... animals? 27
Parella de valencians, dels anys quaranta, muntant a la gropa en les festes del carrer Sant Josep.
Guerra Civil, i si bé els anys 1941 i 1942 s’havien realitzat algunes falles plantant-se sense cap tipus d’organització i un poc de forma individual i espontània, sent el 1943, amb dotze falles, la verdadera recuperació de la festa fallera en Xàtiva. Més referències d’aquestes activitats en la que destaquen els animals, les trobem als diaris de Las Provincias del 15 i 19 de març de 1944, i així com el del 20 de març de 1945. També en el diari Levante d’aquest mateix any. No les reproduïm perquè venen a dir-nos més o menys el mateix que ja havem exposat més amunt i no ens aporten res nou. La utilització dels animals en aquestos dos actes, es mantindrà durant la dècada dels anys quaranta. Al programa oficial de festejos de l’any 1948 encara trobem referències a les carrosses i gropes que pujaran a la ermita de Sant Josep del dia 19, però respecte a la Cavalcada del dia anterior, encara que se realitza, ja no ens dóna referències a la participació d’animals o carrosses. Cosa que fa pensar que ja
sols participaven l’últim dia de falles. El 1952, el programa oficial tampoc dona referències d’animals a la Cavalcada del dia 18. Però a la romeria del dia de Sant Josep si que parla de les carrosses i de les gropes, per tant en aquest any, encara es veuen equins als actes de les falles de Xàtiva. Pocs anys desprès, el 1956, desapareix tota referència al programa oficial sobre l’ús dels animals de tir tant en la Cavalcada com a la Romeria. Podem extraure la conclusió, fins què algun document demostre el contrari, de què els animals de tir desapareixerien dels esdeveniments fallers a principis dels anys cinquanta. Pel temps, l’Ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu ocuparà el lloc de la Cavalcada en el dia 18 de març, i aquesta passarà a realitzar-se el dia 17, evolucionant l’acte que hui coneguem com a Visita de falles, en la que un altre tipus d’animals també participen. La utilització, tant d’animals de tir o arrossegament, com la de carrosses a les falles, té influències d’altres festes, con la de Sant Antoni i el Cor-
28 JRJ 2011
Carrossa de la falla d’Enriquez dels anys quaranta.
pus. Com tots sabem, Sant Antoni és el patró dels animals. Aquesta festivitat està molt expandida per tota la comarca de la Costera sent Canals el màxim exponent. A totes les localitats s’utilitzen animals, sobretot cavalls o haques per a diverses tasques, com l’entrà de la soca, desfilades i sense oblidar-nos de la vendició dels animals. A Xàtiva encara està per estudiar en profunditat aquesta festivitat, però encara molta gent recorda les carreres de cavalls que se realitzaven al camí de Sant Antoni el dia de la festa. A la festivitat del Corpus, durant molts anys, les carrosses eren un element destacat. Els diferents gremis competien per traure al carrer la millor carrossa sent tirades per cavalls o bous. Un altra celebració on abundaven les carrosses eren les Proclamacions Reials, destacant les que se varen celebrar en el segle xviii. Ací els gremis competien per traure la millor carrossa sent tirades per cavalls o bous. A l’Arxiu municipal es conserven documents on apareixen representades diversos tipus de carrosses gremials que participaven a la processó del Corpus, i en aquestes desfilades de les Proclamacions.
El 1923 es proclama la Mare de Déu de la Seu com a patrona de la ciutat, i per commemorar tal esdeveniment, és va celebrar una gran processó amb carrosses. El llibre «Records d’una època, 1900-1935», editat per la impremta Marbau l’any 1997, dedica un apartat d’aquest esdeveniment, en el qual apareixen diverses fotografies a la que es veuen com eren les carrosses tirades per cavalls i aquestos abillats amb els apers. Els ocupants apareixen vestits de la tradicional indumentària valenciana, tant elles com ells. En aquestes imatges podem fer-nos una idea com serien més o menys les carrosses que durant alguns anys eren utilitzades en les activitats falleres dels anys quaranta. Per a concloure vull anotar dos comentaris respecte a la participació dels animals a les falles. La primera apareix al programa de festejos de l’any 1952 en el llibret de la falla plaça de Sant Jordi, i encara que esta escrit d’una forma humorística, ens dóna una dada molt significativa. Llegim en els actes del dia 18:
Falles... animals? 29
Rafael Cerdà, a la plaça de St. Francesc quan era faller de la plaça Enríquez als anys quaranta, muntat a la gropa.
«A les nóu de la nit, altre pasacarrer, en el que fará pregó i se dirán al barrio els actes del dia de San Chusèp. (El pregó será fet per nòstre correligionari “D. Mec”, damúnt del burro d’un llaurador del barrio).» Com veiem, crida l’atenció la utilització d’un burro per a fer el pregó. Açò ens fa pensar, si en els pregons que en molts programes es nombren i que es realitzaven freqüentment la nit de la planta, sí podrien aparèixer mes equins com a protagonistes. L’altra referència d’animals que volia comentar és de l’any 1948 i apareix en el programa oficial. Es tracta d’un festival tauri que es realitza el dia 19 a les quatre de la vesprada, no especifica quin tipus de festival tauri és, però segur que apareixerien bous o jònecs en ell. No vull extendre-me en aquest tema i que quede sols com una simple anotació del bous en falles, perquè seria per a fer un altre article i perquè el tema de les corregudes de bous s’aparta un poc de la idea d’aquest article. A banda de què no sóc massa partidari d’aquestes celebracions.
Bibliografia AA. MM: Visió d’Espanya. Sorolla en les col· leccions de la Hispanic Society of America i de Bancaixa, Ed. Fundació Bancaixa, València, 2009. Monferrer, Alvar: Sant Antoni Sant valencià, Ed. Sèrie Minor, Generalitat Valenciana. Consell Valencià de Cultura, València, 1994. Quilis Rodenas, Joan: «Les Carrosses falleres i els seus precedents», Falles a Xàtiva 2001, Junta local Fallera, Xàtiva, 2001. Sisternes Alacot, JM, Sisternes Climent, J i Sisternes Climent, A: Records d’una època 19001935, Impremta Marbau, Xàtiva, 1997 Llibret explicatiu falla Sant Jordi, Xàtiva, 1952. Las Provincias, edicions dels dies 20/03/43, 21/03/1943, 15/03/1944, 19/03/1944, 20/03/1945. Hemeroteca Municipal de València. Programes oficials de falles de 1948, 1952 i 1956.
30 JRJ 2011
«Las Grupas» de Joaquim Sorolla.
Falles... animals? 31
Verònica Llopis i Viñes
| La gropa valenciana
Podríem definir la gropa de moltes maneres, però una d’elles és podria dir que és un dels símbols més significatius que ens han identificat al llarg dels temps com a valencians i que sense dubte ens representa. Aquesta estampa valenciana fa referència a l’estima que es tenia pels animals generalment cavalls o burrets i que normalment eren els mateixos que els ajudaven en les tasques de l’horta. Aquestos eren els utilitzats en les grans ocasions i sobretot per a les festes patronals dels pobles o festes de carrer. A l’animal se li engalanava i se li omplia per tots els llocs en molts i riquíssims adorns per poder lluir a l’animal en tot el seu esplendor, fent una burda comparació quasi més que a un membre de la família. Hui per hui està pràcticament en desús si no fóra per les festes dels diferents pobles que encara estan arrelats en el més pur estil valencià. També és solen vorer aquestes estampes en algunes processons, cavalcades o passa carrers que de tant en tant ho trauen a la llum per a recordar aquells temps i que no es perda aquesta bonica tradició. La gropa valenciana és una tradició típica valenciana com hem dit abans, i d’aquesta és desprenen moltes obres d’art que han atret a molts artistes de totes les èpoques i branques dins de la pintura sobretot. El quadre més famós i nomenat, com no, és el del mestre Joaquim Sorolla i Bastida. Es tracta d’un llenç pintat al oli l’any 1906 d’unes dimensions de 200 cm per 187cm que hui per hui és pot contemplar al Museu de Belles Arts de Valencia i en ell és pot observar a les seues dos filles configurant una rica i formosa gropa valenciana plena de riquesa, de color i llum com ens té acostumats aquest fantàstic mag del pinzell. Serà també Joaquim Sorolla qui pinte el 1916 el famós quadre de «Las Grupas», dedicat a la seua terra on representa diverses parelles sobre cavall anant a la gropa. Aquesta obra, junt altres, es va exhibir a la col· lecció «Visión de España» al Centre Cultural Bancaixa de València, sent l’obra propietat de la Hispanic Society de Nova York.
32 JRJ 2011
«La Grupa Valenciana» de Joaquim Sorolla.
Una cosa que seria important destacar per tal de relacionar aquest símbol valencià amb el món faller és la representació d’aquesta forma de muntar a cavall dins d’un cadafal faller. Múltiples exemples hi trobem. Per la seua repercussió el més representatiu va ser el remat de la falla que es va plantar a la Plaça de l’Ajuntament de València l’any 1996
feta per l’artista Josep Pasqual «Pepet» i que tenia per lema «De València i dolces». També és representatiu, el cadafal que va realitzar Francesc López per a la demarcació de Convent de Jerusalem – Matemàtic Marzal l’any 2009 i que duia per lema «Falles. som», on va representar distintes gropes al capdavant del monument.
Falles... animals? 33
Representació de gropes al cadafal «Falles.som» de Francesc López a Convent de Jerusalem - M. Marzal, l’any 2009.
A Xàtiva han estat diversos casos de representació de gropes als monuments, com el signat per Manolo Blanco Climent per a la demarcació de Benlloch l’any 2010, on es va representar al remat una simpàtica gropa. També, a la part de darrere del monument «Després de 750 anys...» realitzat per Paco Roca per a la nostra falla l’any 1989, es va re-
produir en relleu, el quadre de «Las Grupas» de Joaquim Sorolla. Però no sols les gropes valencianes es representen en falles i quadres, si no també en «socarrats», taulells típics valencians i quadres fets en trencadís, tots tres pintats a mà.
34 JRJ 2011
Falleres Majors
Falles... animals? 35
36 JRJ 2011
Laura Borredà i Gutiérrez
Falles... animals? 37
38 JRJ 2011
ร ngela Rosellรณ i Guarner
Falles... animals? 39
40 JRJ 2011
Els Cadafals
Falles... animals? 41
42 JRJ 2011
Secció segona
Aprenent d’Armengol i Cimas
Enmig del cadafal trobem l’entusiasmat mestre de l’escola que, amb la seua saviesa, intenta explicar als xiquets que convé estudiar i així, al futur, podrem tindre una vida molt digna, i a més a més, aprendre moltes coses que ens formaran culturalment i ser més educats, així com no ser uns autèntics ignorants de la vida. També ens diu que si t’organitzes bé, tindràs temps de fer el deure i així poder jugar al que més t’agrada, tant siga a les videoconsoles o a qualsevol dels antics joguets, que últimament estan més que abandonats. I ens recomana que utilitzem Internet, però de manera moderada. Navegar per la xarxa és molt guai, ja que coneixem moltes coses bones, i malauradament, també coses roines. Però també ens recalca que hem de llegir. Amb els llibres també aprendrem i ens ho podem passar molt bé amb les aventures dels seus personatges. Ja ho saps, si lliges aprendràs un muntó!
Falles... animals? 43
44 JRJ 2011
APRENENT és el lema de la nostra falleta. Si t’interessa el tema, pega-li la volteta.
La xarxa d’Internet és una meravella, en un momentet naveguem per dins d’ella.
El mestre ens explica que cal estudiar, i atenent una mica ens anirà fenomenal!
Però no cal oblidar els nostres llibres, on podem també trobar aventures molt xules.
Els llibres no són usats prefereixen la viquipèdia, trobant dades a grapats i arxius multimèdia.
No està gens mal agafar un llibre. Llegir és fenomenal i t’ajudarà a escriure.
Aprenent
Falles... animals? 45
És un momentet fer el farragós deure ! Diu aquest xiquet, qui ja juga a la DS.
Si no vols ser un ignorant i quedar-te un poc penjat, ja pots anar estudiant i així trauràs trellat.
Ja no juguen els xiquets amb els trastos de sempre: trencaclosques i ossets els abandonen prompte.
Fes el deure quan cal i no quant et convé. Tindràs temps de jugar i passar-t’ho molt bé.
En la mona de pasqua, el xiquet està pensant, sense ganes d’anar a escola i una gossera important.
És important estudiar per al dia de demà i poder treballar en allò que més t’agrada.
46 JRJ 2011
Secció segona
Xàtiva, quin corral! d’Armengol i Cimas
La falla d’enguany ens endinsa en el corral que s’ha convertit la nostra ciutat, apareixent les persones i els animals. El pastor intenta controlar el seu ramat així com les escarotades gallines que conformen l’autèntic galliner xativí, en el major sentit de la paraula. Venen eleccions i els partits polítics ens venen amb el mateix conte de tota la vida, i després resulta que el conte ha canviat sense ells tindre culpa de res. La granja de l’Ajuntament, amb el seu empresari al capdavant, ha inventat una nova màquina de fer diners, això si, a costa dels ciutadans. Introdueix tota mena d’animals, xafigant-los i traient-li el màxim, obtenint una major producció. Però no tot és fenomenal, forats a les conduccions de la màquina fan roí l’invent. A la part més antiga de la granja li han fet una tanca i així els animals podran entrar degudament, però sembla que aquest altre invent té importants deficiències. I no oblidar l’època de les vaques flaques que vivim, i que afecta també a les nostres falles, on la producció de llet (o mala llet) no arriba per a tot. A la part del camp, trobem a l’oposició que està «removent» la terra sense replegar cap collita. I finalment, i ha costat anys, presencien el ramat que es produeix (o produïa) a la porta de la Policia Local per tal d’obtindre el document d’identitat. Per fi arriba la tecnologia!
Falles... animals? 47
48 JRJ 2011
Xàtiva,quin corral! Segons diu el diccionari, la paraula corral «és un lloc tancat i descobert, destinat a recollir o el bestiar o ramat». Així és com s’ha convertit el nostre poble, un lloc tancat, on el seu «pastor» no sempre està cuidant del seu ramat perquè té molta feina a la Capital i les seues hores li està costant. El seu millor, el gos, ja no s’hi troba al seu lloc. Tanmateix la feina al corral comença ja a amuntonar-se i ja no es pot arribar a tots els llocs. Els llauradors sempre s’han oposat a què el ramat xafigue el seu bancal, i trau el seu «rotovator» per impedir que entre el ramat, i mentre treballa la terra, ixen a la llum assumptes soterrats. Aquest corral sempre havia sigut molt productiu en quant a les seues formes de finançament, teníem una màquina de transformació d’animals, que els convertia en xicotets envasos, tapant-se d’aquesta manera alguns forats. Però en aquesta història sempre hi ha algú que ix perdent. Unes vaques molt xuclades i sense una gota de llet per omplir els recipients, i el granger desesperat ja no sap que fer. Aquest corral era molt conegut a la contornà, venint fins i tot d’altres pobles per conèixer com criaven els animals i les fórmules per mantindre’ls tant callats, però en arribar al portar del Lleó es trobaven amb dificultats per a accedir al recinte en forma de pilons, semàfors i altres artilugis que els feia impossible avançar. I per finalitzar en tot aquest conte, sempre hi ha sorpreses i ens trobem com els papers han canviat amb el famós conte de la Caputxeta Roja i en aquest corral la protagonista és qui intenta engalipar al llop d’altres maneres de dur aquest corral. La veritat siga dita, vostès podran pensar si tota aquesta història té parèixer amb la nostra realitat.
Xàtiva, quin corral! és el lema d’enguany i no crear-los un engany amb aquesta història real. Tenir aquesta aparença amb ficció o realitat ens demostra la sapiència de moltes formes d’enganyar
per José Manuel Gomez i Pla
Falles... animals? 49
El pastor intenta posar ordre al revolicat corral «Com a amo d’aquest corral que sóc em dirigisc a tots vosaltres, i declare en un tres i res que aquest ramat no s’esvalote, tanque el corral, però que ningú s’enfade». Aquestes paraules podrien ser dites per qualsevol polític quan no troba la manera de què el seu poble no s’altere degut a les males accions fetes, amagant el cap i pensant, per què m’hauré clavat en aquest corral sense amo? Xàtiva, quin corral s’ha convertit nostre poble i ningú que quede cabal perquè es gran el desordre.
Per alimentar l’Ajuntament ens pugen a tots la contribució i el poble ho passa malament per culpa d’aquesta mala acció.
No hi ha més bemols que acabar a la fi pagant sinó et deixen fet pols, els recàrrecs que van pujant.
Com amo del corral intenta que ningú s’esvalote i ensenya als animals que vagen pel lloc correcte.
L’Ajuntament, hui en dia és una de les grans empreses i no para de recaptar diners eixit de les nostres butxaques.
La bona situació passada pensem que no tenia final. I l’Ajuntament està patint ara la fastigosa crisi actual.
No és gens fàcil dur un corral com aquest. Tot siga en el futur no tinga menjar per a ells.
Puguem fer comparacions amb els animals i nosaltres doncs fem les mateixes accions, però que ningú s’enfade.
Sí, senyores i senyors nostre poble és un corral, perquè entre forats i muntons, açò no sembla que tinga final.
50 JRJ 2011
L’oposició, passant el rotovator L’oposició d’aquest poble té molta ressemblança amb els llauradors, que treballant la terra ha trobat la millor manera de traure a la llum assumptes soterrats. Amb la seua màquina rotovator apareixen els assumptes més escandalosos que el nostre Ajuntament ha fet al llarg dels anys i esta serà lo fórmula per poder desbancar als populars de la Casa de la Ciutat. «Xe, aquestos del PSOE, Bloc i EU, s’han donat compte que amb aquesta màquina s’avança molta feina. Benvinguts al segle XXI».
Amb esta màquina precisa pensa llaurar el meu bancal i abans d’acabar una missa ho deixarà tot com cal.
Doncs pensem molt en positiu i no llancen al vol les campanes, caldrà ser més bastant ofensiu si les eleccions volen guanyar-les.
És pesat açò de llaurar, estant tot el dia al camp. No guanyes ni per a menjar i estant tot el dia pencant.
El poble llaurador incrèdul s’hi troba i mira amb malhumor el que per allí s’asoma.
Nostra oposició a l’Ajuntament podria treballar com els llauradors, traient els assumptes en ment i buscar la millor de les solucions. Sota terra s’havien amagat els temes més escandalosos i algú, segur, eixirà trasquilat quan el veiem a les fotos.
I a una de les nostres terres l’oposició es troba novament, traient a la llum «assumptes» del nostre Ajuntament.
Falles... animals? 51
El ramat de la cua del DNI Normalment parlar de les coses de govern dóna molt de joc. Clar exemple el tenim amb la nostra Delegació de Govern de València que es pensa que per a traure’s el Document d’Identitat o Passaport a la nostra ciutat, hem de desfilar com a borregos, un darrere de l’altre i amés a més les instal·lacions no donen per a més. Recomanen que done una volta per ací, i veure amb els seus propis ulls com els policies fan de pastors d’un ramat on allí ens trobem els ciutadans. I podríem dir «mare meua quin corral d’instal·lacions». Cues com aquestes es fan tots els matins, desfilant com borreguets per obtindre els DNI’s.
I la situació es dificulta sobretot un quan fa fred, per ser tan llarga la cua i no tindre espai ben calentet.
I el pastor policia els ensenya el seu camí així ningú se’n ix de la fila arribant tots al seu destí.
Sí, senyores i senyors estem al segle vint-i-u el problema s’ha fet major i solució no en dona ningú.
Però la fila pot desfer-se quan un cotxe vol passar i sempre hi ha algun valent que d’ella no es vol menejar.
I el Peralta ha passat del tema a denunciar i així esperem a la Botella ens done un lloc com cal.
La rustidora, nova màquina de fer diners Un artefacte com aquest el nostre Alcalde estava buscant i per fi sembla que l’ha trobat. En un corral com el de l’Ajuntament ja no val allò d’amagar partides en la terra perquè pot vindre el llaurador i traure-les a la llum. Aquesta nova màquina es poden crear diversos envasos a partir del mateix producte amb només tocar una tecla.
Vaja màquina tant meravellosa, l’Alcalde es troba molt content. Fa una feina molt profitosa, estant orgullós del seu invent. I este invent desventurat a l’escena hem posat i no ens hem oblidat per a què s’ha comprat. A un corral com aquest tota ferramenta ve molt bé creixent, en un tres i no res els ingressos cada mes.
Ja han comprovat a la cinta transportadora com ha acabat el nostre ramat en envasos molts desitjats. En alguna que altra població ja demanen una com aquesta preguntant quina és la subvenció per fer front a la despesa. Prompte se n’ha adonat que pot fer moltes feines tapant algun que altre forat o no deixant eixir les peles.
52 JRJ 2011
L’accés al nucli antic, errades ha patit Tenim una qüestió que per més que s’informe no agrada massa a la gent, i és que el tancament del nucli antic va estar una pensada amb bona intenció, però el seu funcionament dóna molt que desitjar. Per això algun animal s’ha carregat semàfors i pilons. Tot i això sembla com el tancat de Gibraltar, primer les persones i després els animals. Tal i com resa el cartell està prohibida l’entrada al nostre demacrat casc vell teniu paciència cada vegada. El llaurador incrèdul, estira de l’animal, i el xampinyó li diu que diga la matrícula ja!
Hauran de pagar les despeses de tot allò que han trencat i a l’altra no anar en preses per ser un animal despistat. Amb la idiosincràsia que té el poble xativí De la situació farem gràcia a l’escena plantada ací.
Molts intenten col·lar-se i els puja el xampinyó. Mare meua quin desastre, la reparació valdrà un colló.
El conte de la Caputxeta Roja Moltes formes té d’engalipar el nostre Ajuntament com el conte que diu així «On vas caputxeta per aquesta ciutat?» diu el llop. I lluny de tindre por, contesta la xiqueta «collons, a veure les obres faraòniques que estan fent». I el llop li respon «Ah si? Què és el que estan fent?». Caputxeta li ensenya la cistelleta i apareixen la Ciutat de l’esport, el nucli antic tancat, la Plaça de bous, el Centre Cultural, l’Escola d’idiomes... I el llop per acabar diu «sí que ha canviat el conte!». I en aquesta faula ens trobem ara mateix no sabem si serà gran la bala que aquest Ajuntament pretén. El llop no es creu tot el que li ensenya solta un collons i redéu quan obri la cistella.
La xiqueta diu: Obres faraòniques pagades per tots omplint les butxaques d’algun tio capgròs.
Sota la llum de la lluna Xàtiva lluirà sencera la llavada de cara feta tal i com mostra Caputxeta.
Falles... animals? 53
Temps de vaques flaques a les falles En tota granja sempre hi ha algun animal que dóna tot el que té i així se sent orgullós de veure que de la seua llet s’aprofiten tots els demés i veu com d’ella se’n fan altres productes. Però les vaques, com les falles, sempre han tingut que alimentar-se per a poder subsistir, i fins ací la crisi arriba, i d’on primer es retalla és del menjar. Puix pensant en açò de les similituds ho podem traduir a les falles. Són temps de vaques flaques per a les falles, tenint un pressupost que ja no es pot estirar més perquè no hi ha fallers. Temps de vaques flaques, són per a les nostres falles ja no sabem els fallers d’on traure les peles. De la mamella de la festa ja no es pot traure més caldrà pensa en fer la resta i que passen els mals temps. Ja fa temps que les falles viuen mals moments i caldrà començar a retallar no sols dels monuments.
Estem en temps de crisi i nostra festa està patint, la situació es torna difícil als temps que estem vivint. El faller – granger està desolat de veure com està la situació d’aquesta festa tant xuclada per culpa d’una mala acció. Nostre cadafal vol parlar d’animals en un corral i farem l’esforç de retratar totes les coses com cal.
Epíleg Si voleu saber com segueix la història, l’explicació haureu de llegir, no se’n podeu anar a dormir sense saber al remat tot el que dic. No perdem de vista nostra falla, hi ha una explicació de falla, que a molts esclatarà la rialla, i altres pensaran, aquest tio falla! Dedicat a la meua xiqueta Laura i a ma mare, i també com no, a esta habitació que m’enllumena tant bé.
54 JRJ 2011
La falla nostra
Falles... animals? 55
56 JRJ 2011
Laura Borredà, fallera Major 2011:
«M’encanta vestir-me de valenciana» A començaments d’exercici Laura va prendre la decisió de presentar-se a Fallera Major. Considerava que era el moment de donar el pas per tal d’aconseguir fer realitat uns dels somnis pendents. Acabava la seua carrera com a mestra, era el moment de representar la seua comissió. I així fou com un divendres del mes de maig s’assabentà que ella seria la fallera Major de l’any 2011. Des d’aquell moment va representar la nostra comissió excel·lentment. Si voleu conèixer-la de més prop, ací teniu una conversa amb Laura.
entrevistes
Falles... animals? 57
Després d’anys com a fallera, que és el que t’ha animat a presentar-te a fallera Major de la nostra Comissió? Sempre he volgut ser Fallera Major de la meua comissió, però tenia una condició indispensable per a poder ser-ho i era finalitzar els meus estudis. Ara ja ha arribat el moment. Podries explicar com va transcorre el dia que anàveu a conèixer qui eren les falleres majors del 2011? T’esperaves eixir escollida? Eixe dia se me va fer etern... molts nervis i al mateix temps emoció! No tenia clar que anava a eixir escollida perquè hi havia una altra candidata. Fa uns anys vas ser cort d’ honor de la fallera Major infantil de Xàtiva, i enguany eres la fallera Major de la teua comissió. Creus que serà igual o diferent la teua experiència? Aquell any m’ho vaig passar molt bé i ho vaig gaudir al màxim, però pense que ara és diferent perquè sent fallera Major estàs més prop de la teua comissió i pots gaudir junt a ells. Són dues experiències diferents pel que fa a la manera de viure-ho. Segons la teua manera d’opinar, quina és la indumentària que més t’agrada per a una fallera? La del segle XIX o del segle XVIII? Segle XVIII Un o tres monyos? Tres monyos Mantellina blanca o negra? Mantellina negra Has tingut la sort de poder compartir alguns actes amb Àngela i David, que ens podries dir d’ells? I de Rafa la persona que t’acompanyarà en el teu regnat?
Els quatre ens ho passem molt bé! Àngela és una xiqueta molt viva i havem congeniat molt bé. Rafa és una bon presi, ajjajaja. Està sempre molt atent i és molt agradable. Creus que totes les dones deurien viure aquesta experiència? Si trobares una dona indecisa l’animaries ? Trobe que ser fallera Major és una experiència que deurien de tindre totes les dones falleres l’oportunitat de viure-la. Ser la representant de la teua comissió és un orgull. Per suposat que l’animaria! Quins són els actes que esperes amb més il·lusió? Tots els actes en els que me tinga que vestir de fallera m’agraden, perquè és una cosa que m’encanta. Però l’acte que més m’emociona és l’Ofrena de les flors. Què esperes de la teua comissió per a les falles del 2011? Sols demanaria que deixem a un costat els problemes i que tots junts gaudim d’aquesta festa, així de segur que passem unes bones falles. Vols dedicar algunes paraules especials per algú? Donar-li les GRÀCIES als meus pares i a la meua família pel seu gran suport. Espere que gaudisquen amb mi d’aquestes falles. Àngela, David i Rafa, passem molt bons moment junts, espere que passem unes falles inoblidables. Simplement dir-vos que quan les flames s’apaguen recordem aquesta experiència, que de segur mai oblidarem.
58 JRJ 2011
Si veieu una xiqueta molt nerviosa, que no para ni un segon i que no para de xerrar, no ho dubteu, és la nostra fallera Major infantil. Des de començament d’exercici ha estat la màxima representant de la comissió infantil i amés fent-ho de categoria. Si la voleu conèixer, llegiu el que ens diu. En tant sols 10 anys com a fallera, que és el que t’ha animat a presentar-te com a fallera major infantil de la nostra comissió? Que és divertit ser fallera Major infantil i m’ajuda a conèixer a falleres d’altres comissions de la ciutat. Fa uns anys la teua germana va ser la fallera Major infantil de la nostra comissió i tu ho vas viure des de fóra. Aquest any seràs tu la Fallera Major Infantil. Creus que ho viuràs igual o de diferent manera? T’ha donat algun consell? Crec que ho viure de diferent manera. M’ha donat molts consells i que a pesar de ser xicotets puc dir que si que m’ajuda en tot el que necessite. Podries explicar com va transcorre el dia que anàveu a conèixer qui eren les falleres majors del 2011? T’esperaves eixir escollida? El dia va transcórrer com un dia normal anant al col·legi però els meus pensaments sols tenien ganes de què aplegara la nit i digueren qui era la fallera Major infantil. Si que esperava eixir escollida perquè pensava que no ni havia una altra fallera presentada. Has tingut la sort de poder compartir al-
guns actes amb Laura i Rafa que ens podries dir d’ells? I de David la persona que t’acompanyarà en el teu regnat? Laura i Rafa puc dir que són dos bones persones i que m’ajuden en tot. I de David puc dir que és una bona persona i un bon amic. Si tots els berenars infantils foren al mateix dia, a quin t’agradaria acudir? Per què? En aquestos moments podria dir que al berenar que m’agradaria acudir seria al de la falla Selgas - Tovar perquè crec que el berenar serà de disfresses i perquè conec a la fallera Major infantil. Quins són els actes que esperes amb més il·lusió? La presentació perquè estrene els meus vestits de valenciana i el dia de la plantà oficial de les falles perquè serà el dia que veuré la meua falla. Què esperes de la teua comissió per a les falles del 2011? Que participen tots i que gaudisquen de les falles. Si tingueres la sort de dedicar unes paraules especials durant el teu regnat per a qui serien i què li diries? A la meua família perquè m’han recolzat molt i m’ajuden en tot el que poden. Tens ganes de què arribe el dia de la teua exaltació? Si perquè era el inici del meu any com a fallera major infantil de la comissió.
Falles... animals? 59
Àngela Roselló, fallera Major infantil 2011:
«És divertit ser fallera major»
60 JRJ 2011
David Giner, President infantil 2011:
«Espere que
aquestes falles siguen tan divertides com les de l’any passat»
Falles... animals? 61
Per fi tenim president infantil! Després d’uns anys sense tindre’l tenim l’orgull de presentar-vos a David, el nostre president infantil. I no penseu que és nou en açò d’ostentar càrrecs. El proppassat any 2009, David va ser acompanyant oficial d’una dama de la fallera Major Infantil de Xàtiva. Coneguem qui és David. Què és el que t ‘ha animat a presentar-te a president infantil de la comissió? L’any passat vaig ser acompanyant en la Junta Local Fallera, i l’experiència va ser tan al·lucinant, que com que no volia que acabara, vaig pensar que podia tornar a viure-ho, aquesta vegada com a president de la meua Falla. Com esperes que siguen les falles d’enguany?
moltes ganes d’ocupar aquests càrrecs. I sé que junts ho passarem genial.
Molt divertides, fer molts amics entre els presidents i falleres Majors de les altres comissions, i per favor que faça bon temps, per a poder gaudir de tots els actes.
Coneixes altres Presidents i falleres Majors d’altres comissions?
Ara que ja estàs vivint la festa, com t’ ho estàs passant? Per ara molt bé, però el millor està per vindre, que serà la setmana de Falles. Has tingut la sort de poder compartir alguns actes amb Laura i Rafa que ens podries dir d’ells? I d’Àngela, la persona que t’acompanyarà en la teua presidència? Que la representació de la nostra falla no podria estar en millors mans, tant Laura com Rafa i Àngela, se’ls nota que tenen
Si, el president infantil de Sant Feliu, i la fallera major infantil de Sant Jaume, són amics meus de sempre. També conec al president infantil de Sant Jordi, i al d’Abu Masaifa que enguany repeteix. Quin acte t’agrada més? Jo crec que el que més m’agrada es el del lliurament de premis, perquè es molt emocionant. Un desig per a les falles del 2011 Viure a tope aquestes falles, que es fan massa curtes, i a poder ser guanyar algun que altre premi. I animar a tots el fallers a viure aquestes falles al màxim.
62 JRJ 2011
Verònica Llopis, Recompensa JLF 2011:
«Vull que aquest any siga recordat per tots com el del bon companyonatge» Finalment ha rebut la recompensa que es mereixia, aquesta treballadora fallera. El 2007 va ser proclamada fallera Major de la Comissió, i durant aquestos anys no ha parat de treballar a les activitats més artístiques i culturals de la falla. La «xapeta» d’enguany, és d’ella, és de Vero. Esperaves que la teua comissió pensarà en tu per a obtindre la recompensa? Doncs si, però no esperava que me la donaren aquest any, tenia una xicoteta esperança que podria ser una de les candidates, però va ser tota una esperança. Què vas sentir quan t’anomenaren que series la persona que rebria la recompensa? Vaig sentir molta emoció, de què els meus companys de la comissió em recompensaren la feina que faig dins de la meua falla, desprès d’anomenar-me vaig entendre algunes coses. Què és per a tu una comissió fallera? Una comissió fallera, baix el meu punt de vista, ha de ser un conjunt de persones unides amb el mateix sentiment faller, amb ganes de treballar junts per les mateixes coses que engloben tot el que comporta any rere any, el plantar dos monuments al carrers del nostre barri, no sols en la qüestió dels monuments sinó també l’amistat, la sinceritat i la feina que comporta portar una falla endavant. Podries imaginar-te un any sense falles? Sincerament no! Hui per hui no entra en els meus plans deixar de ser fallera, i molt menys de la
Falles... animals? 63
meua comissió però en un futur no es sap mai el que pot passar. Recorde que en l’any 2005, al mes de novembre em vaig donar-hi de baixa cinc mesos abans de falles degut a una circumstancia que més val no recordar, i ho vaig passar molt mal els dies de falles, i això que en aquell moment no hi havia falles al meu poble. Aquell any em varen cridar per telèfon per a anar a arreplegar el dia del sopar de la fallera Major el Socarrat i els vaig dir que em tornarem a censar per a l’any següent. T’agradaria dir unes paraules a la teua comissió? Si, m’agradaria dir-los moltes coses, però no sabria per on començar, una d’elles seria dir-los que em trobe molt agust en tots i totes, i que encara que de tant en tant hi han algunes «parauletes» no tinc en compte res a ningú, i espere i aprofite per a
dir des d’ací que si alguna vegada he ofès a algú, no era la meua intenció i que em disculpen. També vull dir que «carrega agust no pesa» i que la feina que realitze estant en la junta per ami és important i no em dol fer-la i ajudar als meus companys. Des del teu punt de vista creus que tens que agrair alguna cosa algú? Si, una part important que jo considere que la recompensa me l’hagen donat a mi, es gràcies no sols a la meua voluntat, si no també a la col·laboració dels amics que han estat durant els últims quatre anys recolzant-me quant els he necessitat, com: Cristina, Patri Viñes, Eva, Jorge, Àngel, Manolo, Correas, Estefania, Yolanda, Anna, Manoli, David Roca i Alexa, perdoneu si me deixat algú, però sobretot hi ha dues persones que voldria destacar: una de elles és el meu estimat amic Rafa, ell sap que des de el primer dia li vaig dir que l’ajudaria i el recolzaria en tot el que poguera i espere estar fent-ho bé o al menys intentant-ho, la segona persona es el meu marit Sergio,com no, ell millor que ningú sap el que m’esforçe per a intentar que tot el que faig per la falla es perquè m’agrada, perdona si en algun moment a tu i a Sergi vos he descuidat per les tasques de la falla. Et queda realitzar algun desig dins del món de les falles? Clar que sí, una de elles és que la meua comissió guanye el primer premi del llibret de falles, i el primer premi de decoració de monument tant gran com infantil i que també tinguem algun dia un casal propi, i que sent jo fallera d’aquesta comissió la xiqueta que va ser fallereta major infantil amb mi l’any 2007, Eva Samit siga fallera Major de Xàtiva. I per finalitzar, un desig per aquestes falles. Que no ploga, que no faça excessivament fred, i que siga un any per a recordar-lo tots com el any del bon companyonatge , i que a pesar de ser menys fallers la crisi no ens afecte i que tot isca bé.
64 JRJ 2011
Fallers i falleres Fallera Major Laura Borredà i Gutiérrez President d'Honor José Sánchez i Garcia President Rafael Tortosa i Garcia Vicepresidents Anna I. Calvo i Pastor Jorge Sánchez i Tàpia Secretària Yolanda Pérez i Ferri Sotssecretària Patricia Viñes i Martínez Tressorera Verónica Llopis i Viñes Comptadora Elena Tortosa i Garcia Delegat Festejos Sergio Antoli i Jordà Del. d’Act. Diverses David Badenes i Rubio
Delegada de Loteries Cristina Gramaje i Garcia Delegada dels Infantils Alexa Gramaje i Victoria Delegada Rel. Públiques Manoli Ibáñez i Casanova Delegats del casal Angel Borredá i Gutiérrez M. Carmen Gramaje i Garcia Paco Roselló i Benet Bibliotecària- Arxivera Isabel Gosálbez i Baraza Delegada del Barri Elena Lereu i Barberà Delegat del Foc i cremà Luis Llopis i Llopis Delegada d’Activitats Infantils Patricia Lereu i Barberà Delegat de jocs Juan José Correas i Diaz Delegat d’Act. extraordinàries Cesar Climent i Estrela
Falles... animals? 65
Vocals Fco. Manuel Roca i Sanchis Estefania Bixquert i Tarin Juan Manuel Carmona i Trujillo Àngela Borreguero i Hervás Enrique Cerdà i Samit Enrique Cerdà i Martínez M. Carmen Bonete i Gayá Casimiro Bono i La Huerta M. Soledad Carmona i Trujillo Juanmi Cuquerella i Català Esther Espinosa i Gila Pedro Gil i Valero Rubén Garcia i Morales Rafael Giner i Amorós Tamara González i Ortega M. Angeles Guarner i Chuliá Cristina Ibañez i Pont M. Carmen Lluch Samit
Amparo Samit i Gracia M. José Moreno i Moreno Pilar Navarro i Pérez Juani Martínez i Patón Almu Pastor i Hernandis Fátima Rico i Tortosa Pablo Riquelme i Caro Desiré Roca i Sanchis Eva Samit i Quiles Alfonso Sanz i Garcia Ruben Viñes i Martínez Jose Luís Sánchez i Tapia Carmina Tapia i Cantero Isabel Sanz i Cháfer David Roca i Gallart Àngela Gil i Borreguero Helena Roselló i Guarner Andrea Llácer i Martinez Sara Esplugues i Rubio
66 JRJ 2011
els menuts Fallera Major Àngela Roselló i Guarner President David Giner i Carmona Sergi Antoli i Llopis Joan Badenes i Gramaje Natalia Barrios i Reguillo Adrian Bono i Moreno Rocio Bono i Moreno
Aroha Borredà i Rico Fatima Borredà i Rico Magdalena Canet i Borreguero Alberto Carmona i Lluch Laura Carmona i Lluch Víctor Carmona i Lluch Julio L. Cuesta i Beltrán Maria Climent i Bonete Salvador Climent i Bonete Andrea Cuquerella i Tortosa
Carlota Cuquerella i Tortosa Claudia Fuster i Victoria Borja Ferrús i Pérez Laura Gil i Borreguero Esther Giner i Alacot Carla Giner i Guarner Sara Giner i Guarner Érica Gramaje i Victoria María Jesús Ibáñez i Rengel Julio Cesar Ibáñez i Rengel
Falles... animals? 67
Claudia Hernández i Borredà Natàia Jiménez i Garcia Giorgio Lereu i Padilla Joan Luzón i Guarner Christian Llopis i Pérez Adria Llopis i Pérez Pablo Navarro i Pérez Jose Vicente Oltra i González Sheila Perez i Parra Carolina Penadés i Roca
Laura Penadés i Roca Idoia Ribot i Lereu Maria Riquelme i Sanz Eric Riquelme i Sanz Manuel Roca i Ibanez Aroa Roca i Bixquert Lucía Roca i Bixquert Dafne Roca i Bixquert Ana Sanchez i Espinosa Marta Sánchez i Gosálbez
Oscar Sánchez i Gosálbez Pablo Sanz i Rodriguez Nadia Sanchis i Tomás Judith Vila i Lereu Mark Vila i Lereu
68 JRJ 2011
Guardonats Recompensa Junta Local Fallera Verònica Llopis i Viñes Bunyol de Brillants Rafael Giner i Amorós Carmina Tàpia i Cantero M. Pilar Navarro i Pérez Bunyol d’Or
Socarrat d’Argent
Socarradet d’Argent
Verònica Llopis i Viñes
Joan Badenes i Gramaje Borja Ferrús i Pérez Laura Gil i Borreguero
Socarrat de Coure Patricia Lereu i Barberà Almu Pastor i Hernandis Distintiu d’Or
César Climent i Estrela
Magdalena Canet i Borreguero Laura Carmona i Lluch Carolina Penadés i Roca
Bunyol d’Argent
Distintiu d’Argent
Patricia Viñes i Martínez Cristina Gramaje i Garcia M. Carmen Gramaje i Garcia
Érica Gramaje i Victoria Carlota Cuquerella i Tortosa
Socarrat d’Or Isabel Gosálbez i Baraza
Socarradet d’Or David Giner i Carmona Àngela Roselló i Guarner
Socarradet de Coure Sergi Antolí i Llopis Oscar Sánchez i Gosálbez Adrián Bono i Moreno Rocio Bono i Moreno Eric Riquelme i Sanz Laura Penadés i Roca Aroha Borredà i Rico Aroha Roca i Bixquert Víctor Carmona i Lluch Lucia Roca i Bixquert Claudia Fuster i Victoria Dafne Roca i Bixquert Esther Giner i Alacot Natalia Jiménez i Garcia Giorgio Lereu i Padilla Adrià Llopis i Pérez
Falles... animals? 69
Abonats del barri Adela Pérez Amadeo Perales Climent Amparo Cabanes Amparo Cosme Ana Martínez Serrano Ana Naguera Andrea Benet Molla Àngela Jorques Fuentes Angelines Angelita Marti Reig Angi Barbera Padilla Antonio Gonsalbez Garcia Antonio Tapia Antonio Torres Bernabé Cañadas Carmen Garcia Requena Dolores Benavente Pérez Edelmira Sendra Mahiques Erika Sanchis Garcia Fernando Martí Jorques Fina Ferri Mateu Fini Garcia Serrano Graci Padilla Bermúdez Isabel Sanchis Grau
Jacinta Torresano Jerónimo Sánchez Olivar Joaquin Anaya Boluda José Lereu Roca José Palomares Ripoll Josefa Pelegero Maset Josele Padilla Bermúdez Josemari Garcia Lolita Castells Gandia Lolita Rosa Luisa Pellicer Ferrer M Ángeles Vila Marti M. Adela Sanz Ortiz M. Carmen Garcia Navarro M. Carmen Moscardó Úbeda M. Carmen Richart M. Tere Martí Jorques Maria Feliu Sifres Maria Trujillo Quebedo Maruja Martínez Encargos Matilde Cardona Mayte Pérez Benítez Monica Pons Nieves Cerdà Ferrer
Óscar Vela Paco Marti Jorques Pilar Tortosa Tomàs Pili Serrano Puri Quiles Palomares Purificación Perales Marti Rafael Salazar Rafaela Chulià Roselló Rosa Soler Garcia Salvador Matoses Sonia Pacio Sansano Teresa Martorell Teresa Sanchis Aria Valentina Moya Vanesa Cerdà Victor Morata Nuria Pérez Ferri Rafa Prats Hernández Deli Argente Julia Obre Gascón Antonio Mateu Reyes Peris Vicenta Garcia
70 JRJ 2011
Premis 2010
Premis
Classificacions
Accèssit Secció Especial Falles Grans 3r premi Secció Especial Falles Infantils 2n premi llibre de falles 2n premi decoració monument falles grans 1r premi decoració monument f. infantils Millor escena falles infantils 23é premi Llibre de falles Generalitat V. Millor puntuació Ral·li faller 2n millor ninot secció especial f. infantils 1r premi enginy i gràcia falles infantils
4t Crítica Fallera 4t ninot falles secció especial 4t – 7é – 21é Millor comparsa Ral·li humorístic 4t – 9é – 18é Millor vehicle Ral·li humorístic 5é – 6é – 29 é Millor disfressa Ral·li humorístic 5é Concurs de Maquetes infantils 7é Cavalcada del Ninot infantil 7é Coberta llibre de falles 8é Millor escena monument falles grans 14é Cavalcada del Ninot
2n premi ninot secció especial inf.
Millor puntuació Ral·li
23é pr
Falles... animals? 71
3r premi Secció Especial Falles Infantils Millor decoració de monument infantil
Accèssit Secció Especial Falles Grans 5é premi Concurs de maquetes. Autor: Alberto Carmona Lluch
2n premi decoració de monument falles grans
remi llibre de falles
72 JRJ 2011
Falles... animals? 73
Yolanda Pérez i Ferri
| Memòria 2010
L’exercici 2009/2010 va ser un any estrany, però no menys important per a la nostra comissió. Va ser el primer any que no teníem ninguna representant femenina com a falleres Majors i tampoc teníem president infantil. Començà l’exercici al mes d’abril amb la dació dels conters per part del president. Aquest dia dimití, però com que no hi havia cap membre que volguera presentar-se per a president, Juan Manuel Carmona Trujillo decidí tornar a presentar-se. S’obria aleshores el termini per a què les xiques i xiquetes que volgueren ser falleres majors es presentaren. Aquest termini s’acabaria el 15 de maig. Plegat el dia, no teníem representants, i ampliàrem el termini, però no vàrem obtenir ninguna representant. Pel mes de maig es va firmar també el contracte amb els artistes envers els monuments. L’infantil estaria en la secció especial, i la major també, sent realitzats per Josep Almiñana i Carlos Orts. El mes de juny, juliol i agost, són mesos de transició per a les comissions, donat que no hi ha actes fallers programats per a aquets mesos. La nostra comissió continuava organitzant actes que transcorrerien a partir d’agost. Es va començar a decidir com serien les dues cavalcades, que es celebren en setembre i octubre. També es va convocar una reunió on es va decidir que, degut a les dades que s’aproximaven, i donat que no hi havien encara falleres majors, i no hi havia expectatives de que ninguna es presentara, seria convenient que es decidira com estaria representada la nostra comissió en els diferents actes. Finalment acordàrem que es faria un sorteig amb totes aquelles xiques que volgueren representar a la comissió, i que cadascuna aniria a un acte. Això es va acordar també per als infantils. Al mes de juliol es va presentar també els documents per a sol·licitar els bunyols i els distintius. I una vegada planejada la cavalcada infantil, es va fer la reunió, per part de les delegades infantils, per a què tots els xiquets saberen quina era la seua disfressa. Passat l’estiu, s’acabava de preparar la cavalcada infantil, que es celebraria el mes d’octubre.
74 JRJ 2011
Falles... animals? 75
En setembre es celebraria el mig any faller infantil, el dia 19, on la nostra comissió va participar, i els xiquets van gaudir d’allò més bé. També es va celebrar el dissabte dia 26 de setembre el mig any faller major, on la gent va poder ballar una estona després de sopar amb l’orquestra que per a aquest event es va contractar. Al mes d’octubre es celebraren les cavalcades infantil i major. Una diumenge al matí, amb molta participació per part dels menuts. La cavalcada major es celebrava dissabte de vesprada, i aquest any va ser dels que menys participació va tenir la nostra comissió. Al mes de novembre començaren per part de les altres comissions els nomenaments de les seues falleres. Nosaltres no poguérem celebrar aquest any les nostres per manca de representants. Tanmateix, nosaltres vàrem decidir que no celebraríem proclamació, degut a que no teníem ningú que foren les nostres falleres majors, i aquest acte és més per donar-los homenatge a elles. Començava el
mes de gener, i amb ell el començament de tres mesos molt ocupats per als fallers. Al gener es celebraren les presentacions de les falleres majors de Xàtiva, l’infantil el dia 31, i la major el dia 30. Les nostres representants van gaudir d’allò més bé i a tots es van demostrar que aquella experiència fou inoblidable. El 6 de febrer es celebrà la crida per part de les falleres majors de Xàtiva, i a continuació anaren tots a sopar per a celebrar-ho. La setmana següent venia l’acte que més els agrada als joves, el ral·li humorístic. Aquest dia Xàtiva s’omplí de color, perquè els cotxes que participaren en el ral·li anaven tots ben adornats, i les disfresses dels participants també acoloriren els carrers. El diumenge 21 de febrer la nostra comissió organitzà un esmorzar i una visita al taller dels artistes. A la fi, fou un esmorzar de germanor, on es van poder fer tots fotografies amb el monument i veure el lloc on s’han fet les nostres falles. El
76 JRJ 2011
Falles... animals? 77
dia 28 s’inaugurava l’exposició del ninot, i totes les comissions estaven nervioses per veure qui aconseguia el premi gros dels ninots, l’indult. És emocionant sentir el nom de la comissió que rep l’indult, i com ells expressen aquesta alegria amb crits i plors. Això ho sabem nosaltres ben be, que ho hem pogut sentir alguna que altra vegada. Començat el mes de març, el mes de la festa gran, la que tots estàvem esperant, un fum d’actes ens esperàvem a tots. Començant pel dia 6, dia que es celebra el sopar de tots els fallers, el sopar de Germanor, on totes les comissions sopen juntes i ballen fins ben entrada la nit. La nostra comissió sempre és una de les més nombroses, i com no, una de les més sorolloses. I arriba la setmana fallera, la més important de tot faller, la que hem estat preparant durant tot un any, i que comença amb «la plantà». Aquest dia tota la comissió es mou al mateix ritme. Uns preparen el monument, altres preparen el
sopar i altres preparen el carrer per a què quede d’allò més bonic. A mitja nit ,la Junta Local Fallera i les falleres majors ens van visitar, i van veure com nosaltres ho preparàvem tot. Com sempre la preparació acabava a la matinada. El dia 16 era un altre dia important. Els nostres representants acudien als diferents actes que aquell dia estaven prevists. L’últim d’ells, també el més esperat, es celebrava a la porta de l’Ajuntament. Una porta plena de gent, de música i de soroll. Un soroll que va dur com a final l’aparició de les falleres majors de cada comissió amb els banderins que es van guanyar després de celebrar l’entrega de premis. Com sempre hi ha gent satisfeta i gent que no ho està tant. Gent que pensa que hi ha injustícies, i gent feliç de guanyar el que esperaven. A la fi, tots obliden les penúries quan arriben al cassal i posen els banderins als monuments per a que tots els puguen veure. Després a la nit, festa i diversió.
78 JRJ 2011
Falles... animals? 79
L’endemà és un altre dia que ompli Xàtiva de festa. El dia 17 totes les comissions van per tota la ciutat visitant els altres monuments. Els visitants de la ciutat es troben amb música, festa i molts fallers ballant sense parar. Per la nit, tot és festa un altra volta, però cadascú al seu cassal. Al nostre cassal, com no, la festa també és bona i llarga. I finalment arriben els dos últims dies més seriosos i religiosos de la nostra festa. El dia 18, de vesprada, es celebrava l’Ofrena de flors a la Mare de Deu. Com tots els anys, milers de ramells acaben conformant un gran tapís que, poc a poc, i amb cada fallera, resulta una meravella per a contemplar. Per la nit, la nostra comissió va tenir un sopar diferent a qualsevol any. Sense fallera major, vam organitzar una nit en la que el menjar ens el portaven fet, com si estenguérem en un restaurant. I després de sopar, ball i festa. L’últim dia de la setmana fallera, el dia 19 de
març, comença amb la romeria que, des de l’església de Sant Josep, i passant per la plaça Espanyoleto, arriba fins l’Albereda, on una vegada finalitzada aquesta, es dispara una mascletà. Ja de vesprada, cap a les sis, la nostra comissió, junt a la comissió d’Abu Masaifa, disparen una traca quilomètrica que recorre tot el barri unint les dues comissions. Molta gent espera aquest moment per córrer darrere la traca des de l’inici fins el final. És molt emocionant. I arriba el moment que ningú no vol que arriba, el moment de cremar els monuments que amb tant esforç hem pogut plantar. La cremà d’aquest és un ritual que lluny de ser tots els anys igual, és diferent cada any. Diferent perquè els sentiments són diferents, i cada any l’esforç es crema amb el monument. Una vegada aquest ha desaparegut, tots pensem com serà el proper any, perquè quan un any acaba, un altre comença de nou.
80 JRJ 2011
