Xàtiva, quin corral

Segons diu el diccionari, la paraula corral «és un lloc tancat i descobert, destinat a recollir o el bestiar o ramat». Així és com s’ha convertit el nostre poble, un lloc tancat, on el seu «pastor» no sempre està cuidant del seu ramat perquè té molta feina a la Capital i les seues hores li està costant. El seu millor, el gos, ja no s’hi troba al seu lloc. Tanmateix la feina al corral comença ja a amuntonar-se i ja no es pot arribar a tots els llocs.

Els llauradors sempre s’han oposat a què el ramat xafigue el seu bancal, i trau el seu «rotovator» per impedir que entre el ramat, i mentre treballa la terra, ixen a la llum assumptes soterrats. Aquest corral sempre havia sigut molt productiu en quant a les seues formes de finançament, teníem una màquina de transformació d’animals, que els convertia en xicotets envasos, tapant-se d’aquesta manera alguns forats. Però en aquesta història sempre hi ha algú que ix perdent. Unes vaques molt xuclades i sense una gota de llet per omplir els recipients, i el granger desesperat ja no sap que fer. Aquest corral era molt conegut a la contornà, venint fins i tot d’altres pobles per conèixer com criaven els animals i les fórmules per mantindre’ls tant callats, però en arribar al portar del Lleó es trobaven amb dificultats per a accedir al recinte en forma de pilons, semàfors i altres artilugis que els feia impossible avançar.

I per finalitzar en tot aquest conte, sempre hi ha sorpreses i ens trobem com els papers han canviat amb el famós conte de la Caputxeta Roja i en aquest corral la protagonista és qui intenta engalipar al llop d’altres maneres de dur aquest corral. La veritat siga dita, vostès podran pensar si tota aquesta història té parèixer amb la nostra realitat.

Xàtiva, quin corral! és el lema d’enguany i no crear-los un engany amb aquesta història real.

Tenir aquesta aparença amb ficció o realitat ens demostra la sapiència de moltes formes d’enganyar

El pastor intenta posar ordre al revolicat corral

«Com a amo d’aquest corral que sóc em dirigisc a tots vosaltres, i declare en un tres i res que aquest ramat no s’esvalote, tanque el corral, però que ningú s’enfade». Aquestes paraules podrien ser dites per qualsevol polític quan no troba la manera de què el seu poble no s’altere degut a les males accions fetes, amagant el cap i pensant, per què m’hauré clavat en aquest corral sense amo?

Xàtiva, quin corral s’ha convertit nostre poble i ningú que quede cabal perquè es gran el desordre.

Com amo del corral intenta que ningú s’esvalote i ensenya als animals que vagen pel lloc correcte.

No és gens fàcil dur un corral com aquest. Tot siga en el futur no tinga menjar per a ells.

Sí, senyores i senyors nostre poble és un corral, perquè entre forats i muntons, açò no sembla que tinga final. Per alimentar l’Ajuntament ens pugen a tots la contribució i el poble ho passa malament per culpa d’aquesta mala acció.

L’Ajuntament, hui en dia és una de les grans empreses i no para de recaptar diners eixit de les nostres butxaques.

Puguem fer comparacions amb els animals i nosaltres doncs fem les mateixes accions, però que ningú s’enfade. No hi ha més bemols que acabar a la fi pagant sinó et deixen fet pols, els recàrrecs que van pujant.

La bona situació passada pensem que no tenia final. I l’Ajuntament està patint ara la fastigosa crisi actual.

L’oposició, passant el rotovator

L’oposició d’aquest poble té molta ressemblança amb els llauradors, que treballant la terra ha trobat la millor manera de traure a la llum assumptes soterrats. Amb la seua màquina rotovator apareixen els assumptes més escandalosos que el nostre Ajuntament ha fet al llarg dels anys i esta serà lo fórmula per poder desbancar als populars de la Casa de la Ciutat. «Xe, aquestos del PSOE, Bloc i EU, s’han donat compte que amb aquesta màquina s’avança molta feina. Benvinguts al segle XXI».

Amb esta màquina precisa pensa llaurar el meu bancal i abans d’acabar una missa ho deixarà tot com cal.

És pesat açò de llaurar, estant tot el dia al camp. No guanyes ni per a menjar i estant tot el dia pencant.

Nostra oposició a l’Ajuntament podria treballar com els llauradors, traient els assumptes en ment i buscar la millor de les solucions.

Sota terra s’havien amagat els temes més escandalosos i algú, segur, eixirà trasquilat quan el veiem a les fotos. Doncs pensem molt en positiu i no llancen al vol les campanes, caldrà ser més bastant ofensiu si les eleccions volen guanyar-les.

El poble llaurador incrèdul s’hi troba i mira amb malhumor el que per allí s’asoma.

I a una de les nostres terres l’oposició es troba novament, traient a la llum «assumptes» del nostre Ajuntament.

El ramat de la cua del DNI

Normalment parlar de les coses de govern dóna molt de joc. Clar exemple el tenim amb la nostra Delegació de Govern de València que es pensa que per a traure’s el Document d’Identitat o Passaport a la nostra ciutat, hem de desfilar com a borregos, un darrere de l’altre i amés a més les instal·lacions no donen per a més. Recomanen que done una volta per ací, i veure amb els seus propis ulls com els policies fan de pastors d’un ramat on allí ens trobem els ciutadans. I podríem dir «mare meua quin corral d’instal·lacions».

Cues com aquestes es fan tots els matins, desfilant com borreguets per obtindre els DNI’s.

I el pastor policia els ensenya el seu camí així ningú se’n ix de la fila arribant tots al seu destí.

Però la fila pot desfer-se quan un cotxe vol passar i sempre hi ha algun valent que d’ella no es vol menejar. I la situació es dificulta sobretot un quan fa fred, per ser tan llarga la cua i no tindre espai ben calentet.

Sí, senyores i senyors estem al segle vint-i-u el problema s’ha fet major i solució no en dona ningú.

I el Peralta ha passat del tema a denunciar i així esperem a la Botella ens done un lloc com cal.

La rustidora, nova màquina de fer diners

Un artefacte com aquest el nostre Alcalde estava buscant i per fi sembla que l’ha trobat. En un corral com el de l’Ajuntament ja no val allò d’amagar partides en la terra perquè pot vindre el llaurador i traure-les a la llum. Aquesta nova màquina es poden crear diversos envasos a partir del mateix producte amb només tocar una tecla.

Vaja màquina tant meravellosa, l’Alcalde es troba molt content. Fa una feina molt profitosa, estant orgullós del seu invent. Ja han comprovat a la cinta transportadora com ha acabat el nostre ramat en envasos molts desitjats.

I este invent desventurat a l’escena hem posat i no ens hem oblidat per a què s’ha comprat.

A un corral com aquest tota ferramenta ve molt bé creixent, en un tres i no res els ingressos cada mes. En alguna que altra població ja demanen una com aquesta preguntant quina és la subvenció per fer front a la despesa.

Prompte se n’ha adonat que pot fer moltes feines tapant algun que altre forat o no deixant eixir les peles.

L’accés al nucli antic, errades ha patit

Tenim una qüestió que per més que s’informe no agrada massa a la gent, i és que el tancament del nucli antic va estar una pensada amb bona intenció, però el seu funcionament dóna molt que desitjar. Per això algun animal s’ha carregat semàfors i pilons. Tot i això sembla com el tancat de Gibraltar, primer les persones i després els animals.

Tal i com resa el cartell està prohibida l’entrada al nostre demacrat casc vell teniu paciència cada vegada. Hauran de pagar les despeses de tot allò que han trencat i a l’altra no anar en preses per ser un animal despistat.

El llaurador incrèdul, estira de l’animal, i el xampinyó li diu que diga la matrícula ja! Amb la idiosincràsia que té el poble xativí De la situació farem gràcia a l’escena plantada ací.

Molts intenten col·lar-se i els puja el xampinyó.

Mare meua quin desastre, la reparació valdrà un colló.

El conte de la Caputxeta Roja

Moltes formes té d’engalipar el nostre Ajuntament com el conte que diu així «On vas caputxeta per aquesta ciutat?» diu el llop. I lluny de tindre por, contesta la xiqueta «collons, a veure les obres faraòniques que estan fent». I el llop li respon «Ah si? Què és el que estan fent?». Caputxeta li ensenya la cistelleta i apareixen la Ciutat de l’esport, el nucli antic tancat, la Plaça de bous, el Centre Cultural, l’Escola d’idiomes... I el llop per acabar diu «sí que ha canviat el conte!».

I en aquesta faula ens trobem ara mateix no sabem si serà gran la bala que aquest Ajuntament pretén.

El llop no es creu tot el que li ensenya solta un collons i redéu quan obri la cistella. La xiqueta diu: Obres faraòniques pagades per tots omplint les butxaques d’algun tio capgròs. Sota la llum de la lluna Xàtiva lluirà sencera la llavada de cara feta tal i com mostra Caputxeta.

Temps de vaques flaques a les falles

En tota granja sempre hi ha algun animal que dóna tot el que té i així se sent orgullós de veure que de la seua llet s’aprofiten tots els demés i veu com d’ella se’n fan altres productes. Però les vaques, com les falles, sempre han tingut que alimentar-se per a poder subsistir, i fins ací la crisi arriba, i d’on primer es retalla és del menjar. Puix pensant en açò de les similituds ho podem traduir a les falles. Són temps de vaques flaques per a les falles, tenint un pressupost que ja no es pot estirar més perquè no hi ha fallers.

Temps de vaques flaques, són per a les nostres falles ja no sabem els fallers d’on traure les peles.

De la mamella de la festa ja no es pot traure més caldrà pensa en fer la resta i que passen els mals temps.

Ja fa temps que les falles viuen mals moments i caldrà començar a retallar no sols dels monuments. Estem en temps de crisi i nostra festa està patint, la situació es torna difícil als temps que estem vivint.

El faller – granger està desolat de veure com està la situació d’aquesta festa tant xuclada per culpa d’una mala acció.

Nostre cadafal vol parlar d’animals en un corral i farem l’esforç de retratar totes les coses com cal.

Epíleg

Si voleu saber com segueix la història, l’explicació haureu de llegir, no se’n podeu anar a dormir sense saber al remat tot el que dic.

No perdem de vista nostra falla, hi ha una explicació de falla, que a molts esclatarà la rialla, i altres pensaran, aquest tio falla!

Dedicat a la meua xiqueta Laura i a ma mare, i també com no, a esta habitació que m’enllumena tant bé.

La falla nostra