El bou de l’artista

Javi Lara |El bou al taller... i al carrer

Als tallers fallers sempre ha hagut «Bou», siga per una cosa o per un altra, en major o menor mesura, quan s’arriba a dates pròximes de la setmana fallera apareix aquesta figura de tan gran cornamenta per espavilar a l’artista faller a realitzar els monuments contractats.

Ha passat i passarà, però en l’actualitat estem travessant una època de crisis que com no, afecta al món de les falles i de rebot a tots els professionals que viuen de la festa fallera.

Referint-se al monument, la gran majoria de les comissions han reduït considerablement el seu pressupost destinat a ell, i com no, té la seua repercussió en l’artista. Molts dels artesans fallers s’han vist obligats a contractar més monuments per tal de cobrir les despeses del seu taller i d’altres es troben en l’aigua al coll perquè no cobreixen les seues necessitats i es plantegen molt sèriament tancar les portes. A més, trobem l’intrusisme en aquesta professió d’artesà faller que resta competitivitat i feina a qui realment ho és.

Per tal de tindre treball, més d’un artista s’ha tingut que recórrer casal per casal, esbós en mà, a vorer qui els contractava. Que ha passat? Que les comissions falleres s’han vist en cinc o sis esbossos damunt la taula per a triar. En aquest punt les comissions es tenen que fiar dels artistes i de la seua professionalitat, que després molts no demostren quan estan plantats els monuments al carrer, i contractar en molts casos sobre paper el monument faller.

Però realment quin perill té que un artista contracte més monuments dels que en ell són habituals per a cobrir el pressupost?... Esta clar, que els pille el «Bou» al taller i no puguen finalitzar totes les falles a temps. Ni que dir ja dels problemes per arribar a temps a totes les comissions i acabar la plantà a hora.

I quin és el problema que tenen les comissions?... També esta clar, el paper és molt sofrit. Més d’un esglai tindrà alguna comissió amb els artistes que tinguen «Bou» i no hi veien al carrer el gran monument que els van prometre sobre paper.

A la fi de tot, lo que realment importa es que una comissió estiga contenta amb el seu monument que s’ha plantat al carrer, que avaluen i comparen els diners que s’han gastat amb lo que realment s’observa al carrer i donar la importància necessària al premi aconseguit.

Al carrer es veuen totes les imperfeccions dels monuments i per tant, si l’artista faller és un professional, si ha tingut «Bou» o si realment no té la vocació per a esta professió. Els defectes en la falla per falta de massilla, per falta de rascar un poc més els ninots, imperfectes de pintura, composició, etc... ho tenen que tindre en compte els jurats i premiar si un artista ha sigut professional durant tot l’any, perquè per desgràcia, la majoria de les comissions no avaluen si al carrer tenen plantat lo que s’han gastat, sols veuen el numeret al palet i açò realment manca l’esdevenir de la festa.

Escena que representa gràficament allò d’agafar-li el bou a l’artista, pertanyent al cadafal de l’any 2009 de la falla Benlloch, realitzat per Manuel Blanco i Climent.