Edita: A.C. Falla Luis Cendoya Coordinació literària: Antonio J. Fresno i Teresa Aparicio Coordinació publicitat: Héctor Martínez i Zaballos Col·laboració literària: Teresa Aparicio i Matallín, Hugo Morte i Lorente, Darío Moreno i Lerga, Gaby Collado i Soria, Chelo Tarazona i Antonino, Aitor Sánchez i Collado, Gustavo Clemente i Diego, Antonio J. Fresno i Sanchis Crítiques: Teresa Aparicio i Matallín Poemes: Teresa Aparicio i Matallín Revisió de textos: Gabinet de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Sagunt Teresa Aparicio i Matallín Fotografies: Emilio Rubio, Antonio J. Fresno i Belén Caballero Portada, Maquetació i il·lustració: Mª Elena Martínez i Zaballos Dipòsit legal – V-3546-2018 “Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres” “El llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià”
2
en moviment
a.c. falla luis cendoya
3
PEDRO MAS I MUÑOZ
Índex Salutació President
President 2022 5
Comissió Adulta Fallera Major Monument gran
6 10 12
APARCA COM PUGUES
15
- APARCA COM PUGUES. Teresa Aparicio i Matallín
17
- LA NOSTRA PORTADA. Elena Martínez i Zaballos
18
- EVOLUCIONEM. Hugo Morte i Lorente
20
- Falles en moviment. cap a la igualtat i la inclusió. Darío Moreno i Lerga
24
- La crítica i les falles, un fenomen en continu moviment. Gaby Collado i Soria
26
-VULL MOVIMENT. Chelo Tarazona i Antonino
42
- En moviment: informació fallera en temps de pandèmia. 44 aitor Sánchez i Collado - La involució de la memòria. Gustavo Clemente i Diego
56
- Falles en pandèmia? Clar que sí. Antonio J. Fresno i Sanchis
58
- TORNEM. Teresa Aparicio i Matallín
60
Records en fotografies
65
Socis d’Honor
86
Socis
87
Col·laboradors
90
4
en moviment
No han passat ni sis mesos de les últimes Falles i ja tornem a celebrar-les, però aquesta vegada sí, al març. Continuaran sent unes falles marcades per la pandèmia, amb unes restriccions, però els fallers, amb la responsabilitat que ja hem demostrat, no deixarem de celebrarles amb tota l’alegria i l’entusiasme que ens caracteritza. Perquè darrere de la setmana fallera, està l’esforç de moltes persones que treballen intensament i es mereixen el millor dels resultats... veure el monument en la plaça i així, viure, sentir i gaudir les Falles. Em sent orgullós d’haver capitanejat la falla de la meua vida durant aquests últims tres anys, tan complicats alhora que gratificants. Agraïsc a tots els veïns, socis i anunciants la vostra col•laboració i vos anime que vos acosteu a la plaça per a gaudir, juntament amb nosaltres, de la nostra gran festa, LES FALLES!! Pedro Mas i Muñoz President de l’A.C. Falla Luis Cendoya
a.c. falla luis cendoya
5
Comissió Adulta Presidència – Pedro Más Muñoz Vicepresidència 1º – Héctor Sancho Munuera Vicepresidència 2º - Juan Carlos Requena Fresno Vicepresidència 3º - Antonio José Fresno Sanchis Vicepresidència 4º – Eduardo Benet Cases Vicepresidència 5º - Francisco José Martínez Munuera Vicepresidència 6º - Benjamín Sancho Munuera Adjunt a la presidència – Antonio Fresno Ortiz Secretaria – Mª Jesús Luengo Cervera Secretaria de Censos i Recompenses – Teresa Aparicio Matallín Tresoreria – Inés Fabra Marzo Comptadoria – Laura Maravilla Rodríguez Delegació de Cultura – Mª José Martínez Martín Delegació d’Esports – Vicente Martínez Verdugo Delegació de Casal – Salvador Sebastiá García Delegació de Casal – Adrián Benet Prats Delegació de Comissió Femenina – Marga Sánchez Aleixandre Delegació de Comissió Femenina – Rosa María Requena Fresno Delegació d’Infantils – María Catalá Berná Delegació de Socis – Encarna Sánchez Salinas Delegació de Llibret – M.ª Elena Martínez Zaballos Delegació de Publicitat – Héctor Martínez Zaballos Delegació d’Actitats Diverses – Juan Vicente Solaz Giménez 6
en moviment
Delegació de Pirotècnia – Amado Vicente García Delegació de Pirotècnia – José Antonio Martínez Sánchez Delegació de Manteniment – José María Fernández Ortín Delegació de Manteniment – David Sánchez Barrachina Delegació de Playbacks – Carolina García Osca Delegació de Decoració de Carrer – Alberto Soria Carrasco Delegació de Decoració de Carrer – Raquel Cosín Ramírez Delegació gastronòmica – Ángel Ortiz Calvo Delegació gastronòmica – Agustin Albalat Paredes Vocals: Aitana Casado Ferruses Aitor Martín Partida Alba Santiago Muñoz África Mellado Muñoz Amparo Baeza Esteban Amparo Ballester Escobar Amparo Gómez Olmos Ana Amparo Candel Igual Ana Corbasi Granel Andrea Tormo Hernández Ángela Ortiz Serrallez Antonio Andrés Micó Antonio Andrés Sánchez Antonio Verdugo Ballester Antonio Vicente Sánchez Aleixandre Arantxa Gil Pérez Athenea Ortiz Serrallez Beata Kiss Beatriz Fuertes Martín Begoña López Mauri Begoña Rojo Cantero Brando Boix González
Brianda Victoria Boix González Carlos Espinosa Andreu Carlos Saúl Morales Sanchis Carlos Rubén Munera Gimeno Carolina Molina Hijano Cristina Reyes Bautista Cristina Romera Ballester Cristina Solaz Giménez Daniel García Rojo Daniel Martínez García Daniela Cortina Nebot David Comas Navarro David Sebastiá García Elena Zaballos García Elisa Maravilla Rodríguez Emilia Ballester Jurado Emilio Rubio Villanueva Enri Olmos Saus Eugenio Romera Pernias Eva María Gómez Martínez Villanueva Eva Navarro Flórez Fanny Celina Arce Francisco José Martínez Maravilla Gemma Torrent Romero Guillermo Martínez Ballester Gustavo Tormo Domínguez Herminia Martínez Verdugo Herminia Verdugo López Hugo Benet Sánchez Imanol Alcaide Pérez Inés Lázaro Sola Iris Tomás Parrilla Javier Aparicio Blasco Jorge Albalat Luengo José Luis Soriano López José Vicente Aparicio Blasco José Vicente Morales Gimeno Juan Baeza Borrás Juan Sebastiá García Juan Carlos Nuss Juan Carlos Rey Ballester Laura Albalat Paredes
Laura Álvarez Rodríguez Laura Carratalá Gijón Laura Victoria Rey Sánchez Lourdes Lázaro Sola Mª Ángeles Ballester Escobar Mª Antonia Albalat Paredes Mª Carmen Torres Vaquero Mª José Hernández López Mª Pilar Muñoz Romero Mª Pilar Sánchez Abad Mª Pilar Sanchis Martín Mª Teresa Carrascosa Gómez Mª Teresa Matallín Aleixandre Mª Teresa Olmos Saus Manuel Adrián Pérez Mar Moya Barba Marcos Martín Salvador María Albalat Luengo María Martínez García María Isabel Fernández Plazas Marta Sánchez Matallín Mariví Sanchis Martín Mercé Bonanad Bernal Milagros Munuera Romera Minerva Camacho Baeza Minerva María Francés Ruiz Miriam Adrián Pérez Miriam Sánchez Pérez Montse Sánchez Aleixandre Nadia Ortiz Aleixandre Nerea Pinilla Salcedo Noemí Anreus Molina Nuria Hernández Pérez Óscar Sánchez Partida Pablo Julián Cuesta García Pablo Morales Sanchis Pablo Requena Ballester Paqui Partida Raya Patricia Romera Ballester Paula Checa Bujeda Paula Mª Solaz Gil Radoika Ortiz Aleixandre a.c. falla luis cendoya
7
Ramón Allueva Domínguez Ramón Martínez Fayos Raquel Bernal Guerrero Rosabel Martín García Salvador Sánchez Martínez Salvador Sánchez Torres Sandra Rodríguez Moral Santiago Moya Lucía Sara Adrián Martín Silvia Montesinos Soto Thalía Anreus Molina Valeria Heredia Margarit Vicente Santibáñez Arres Vicente José Catalá Zálvez Victoria Alonso Sandoval
8
en moviment
a.c. falla luis cendoya
9
Mª ELENA MARTÍNEZ I ZABALLOS Fallera Major 2022
Elena, la vida t’ha regalat uns quants mesos més reinant i de segur que els gaudixes com si foren els inicials. Que res empanye el teu somni, que res et porte tristor, perquè toca disfrutar i viure ara que quasi ha passat tot. Toca enfocar-se en les coses bones, toca continuar endavant i preparar-nos perquè en breu tornarem a viure la festa gran. Disfruta moltíssim, Elena, perquè ara arriba el millor. Estem molt orgullosos de tindre una gran fallera major. Teresa Aparicio i Matallín
10
en moviment
a.c. falla luis cendoya
11
“APARCA COM PUGUES” Artista: José Luis Pascual Nebot
Ja arriba a la ciutat! Ja ha arribat per fi! Ja arriba a Luis Cendoya el més flamant circ!
Fins per a tirar coets un carnet necessitem però els carros al mercat atropellen lliurement.
L’invent de la roda és d’allò més antic, gira i gira, però, coixins!, com costa aparcar ací!
Per ous, enguany no plantem falla! Per ous, a eixe acte no hi anem! Per ous, fem el que ens ve en gana! Per ous, convoquem un congrés exprés!
El temps juga a la contra i és impossible aparcar. Ja pots anar amb cura o et receptarà el municipal.
Més prompte que tard qualsevol dia ocorrerà que ens van a ficar multes fins per respirar…
Com que m’agrada fardar un bon cotxe em comprí, i com no el pagava a temps el van separar de mi.
Multa per parlar! Multa per pensar! Multa per llegir! Multa per somniar! Multa per amar! Multa per existir!
Mes això poc m’importa perquè en tinc un parell més i ordinadors i telèfons i algunes cases també… Massa coses tenim, massa cotxes tenim i després per aparcar-los molt haurem de patir. De color blau és la zona que regenta el bandoler vigilant el rellotge per a recaptar diners. Pots parar ací mateix que total, no passa res… Però com aparques una estona la multa et clavarem!
Amb la Harley ben aparcada i amb la capa i la pamela les nits de falles coronava l’únic, l’inimitable, Ramón Allueva. Sense carnet ni asegurança i més ràpid del permés? No te’m fiques tan “farruc” que la llum no veuràs més. Per quedar-se sense punts a este el portaren pres. Si beus, no conduisques, i si et drogues, molt menys!
Teresa Aparicio i Matallín
Ull de serp verinosa, pota de coixa aranya, que desaparega la multa per pur art de màgia! 12
en moviment
a.c. falla luis cendoya
13
APARCA COM PUGUES 14
en moviment
a.c. falla luis cendoya
15
Aparca com pugues Sagunt és una ciutat molt ben comunicada per terra, mar i aire, cosa que fa que cada vegada més empreses vulguen establir-s’hi ací. Una prova visible és la creació de Parc Sagunt, un dels majors parcs empresarials en tota Europa, ubicat junt a un Port amb accés directe als seus molls, amb conexió directa a les autovies A-7 i A-23 i a tan sols quinze minuts de l’enllaç de la A-3 amb la A-7. Però, malgrat la seua excel•lent comunicació amb altres poblacions, dins de la mateixa el tràfic no transcorre amb la mateixa comoditat ni facilitat, sobretot en el que fa referència a l’aparcament. Així queda patent en la nostra falla gran per a l’exercici 2.022, que posa en evidència els nombrosos problemes a l’hora de trobar un lloc per aparcar en la nostra ciutat, agreujats per la presència de la tan poc estimada zona blava. Una ciutat que està en moviment i canvi constant. No sols en el sentit estrictament físic, sinó també en la mentalitat dels seus habitants. Una ciutat moderna i plural. I és que en la vida, tot canvia, tot evoluciona, tot es mou i la societat i les falles hem d’estar a l’altura per tal de no quedar-nos aparcades per a sempre en el passat, ancorades en ell, per molt gloriós que este haja pogut ser i més si en parlen d’una ciutat com la nostra. Però, i tu…?, vols evolucionar? o prefereixes deixar aparcada la ment? Nosaltres això el tenim molt clar: continuarem sempre EN MOVIMENT. Teresa Aparicio i Matallín Fallera
16
en moviment
a.c. falla luis cendoya
17
LA NOSTRA PORTADA
En moviment és iniciativa. Nosaltres som el impulsors de la nostra vida. El més importat, moure’ns amb llibertat, segurs de nosaltres mateixos, amb respecte. Reivindicant un moviment cap a la millora de tots, de la societat, per fer-nos més sostenibles, més verds, més empàtics, més lliures, més crítics, més feliços… fer-nos millors. Us convidem a espentar el món amb nosaltres. M’agrada dibuixar, i la Falla Luis Cendoya sempre em dona l’oportunitat per a fer-ho. Gràcies! Elena Martínez i Zaballos Arquitecta i fallera
18
en moviment
a.c. falla luis cendoya
19
EVOLUCIONEM Tancar el cicle més llarg de la història va suposar dos grans beneficis, l’estabilitat i l’equilibri emocional de les comissions falleres, i, d’altra banda, l’inici de la recuperació dels sectors productius vinculats. La meua admiració per totes les Falles valentes que lluitaren contra tot pel seu amor a la festa, des de la responsabilitat, la prudència i el compromís. Amb perspectiva ens adonàrem que va ser el més encertat. La pandèmia ens va fer resilients i l’adversa meteorologia d’aquestes Falles 2020-2021, indestructibles. Recordem que anteriorment a la celebració posàrem en valor, ja era hora, la potència econòmica que som i la necessitat emocional, social i cultural de celebrar-les. Bé! Gran assoliment! Per fi! Recorde quan les Falles les definien amb etiquetes negatives que no val la pena esmentar. Fins i tot es va produir una unió entre totes les poblacions falleres, vertebrant tot el territori valencià, que espere que torne i es consolide. Fins ací un resum a la meua manera de veure del que ha esdevingut en les passades Falles. Arribat a aquest
tment INNOVACIÓ en tots els aspectes. I encara estem a temps.
punt, vull introduir una reflexió. Ens va portar la pandèmia una oportunitat única per a canviar anacronismes de les Falles actuals? Estem deixant passar una oportunitat única per a evolucionar i actualitzar-les als temps que corren? Tal vegada hem de tornar a l’origen per a construir el futur. Evolucionem? PERSONES+SOSTENIBILITAT+ INNOVACIÓ Sabut és l’immobilisme en el món faller. Observem grans exemples en qualsevol població que planten Falles de tot el territori valencià. Actes o situacions creades en el passat en un context sociocultural determinat, que en l’actualitat són situacions desfasades. Les tradicions són per a trair-les, vaig llegir en un article que parlava dels anacronismes de les Falles, i la seua urgent revisió. La pandèmia fou dolenta en tots els aspectes, però calia traure aspectes positius i fer lectures constructives. Ha estat una oportunitat única per a evolucionar a models de Falles més PLURALS, COL•LECTIVES, SOCIALS, AMABLES, SOSTENIBLES i que necessiten urgen-
No eludim els fonaments, els pilars i l’essència de les nostres tradicions i costums com a poble, més prompte al contrari, tornar a ells. És a dir, la Falla al centre on gira tot, feta amb materials sostenibles i amb una càrrega satírica tan representativa dels valencians, i tot en un context actual i modern que mira i cuida el futur. INVOLUCIÓ: TORNAR AL PASSAT PER CONSTRUIR EL FUTUR Des del moment en què som conscients dels nostres trets originaris com a fallers i falleres, podem treballar en l’urgent innovació del col•lectiu. Dit d’una altra manera, som fallers perquè plantem Falles, som fallers perquè pensem com a col•lectiu i fugim dels protagonismes personals, som fallers perquè parlem en valencià, som fallers perquè revitalitzem la indumentària tradicional valenciana, som fallers perquè sentim com a nostra la música tradicional valenciana, som fallers perquè en una mascletà ens batega el cor al ritme del trons i masclets, som fallers perquè ens preocupa la literatura festiva, som fallers perquè respectem el llegat dels nostres avantpassats, i podíem continuar..., i tu per què penses que som fallers i falleres? O treballem com a col•lectiu, o morirem com a individus. CONSTRUIR EL FUTUR ÉS RESPECTAR I CUIDAR EL PRESENT Hi ha estudis que revelen dades on cal fer focus i atenció, urgentment. Les Falles contaminem, i cada vegada més, pels materials que utilitzem en la
20
en moviment
seua construcció, el suro és un element a erradicar. El fum negre ens està destruint el futur. Les nostres filles i els nostres fills no tenen Planet B. La carrera pels monuments mastodòntics amb pressupostos molt ajustats té un doble perill. En primer lloc, en tres o quatre anys ens carreguem el gremi d’artistes fallers, recentment protegits per la UNESCO, i, per altra banda, l’elevada i constant contaminació es carrega el futur. Hi afegim la mancança de crítica i sàtira social de les Falles, cada vegada més marca blanca en la carrera pels premis, fa que els nostres avantpassats estiguen prou malament amb nosaltres... I tu, què penses de tot açò? Involucionem? INNOVEM Per concloure, aquesta reflexió personal plena de bones intencions i per tal de ser directes i transparents amb la situació actual. Necessitem urgentment protegir les Falles, hem de transmetre intergeneracionalment les tradicions i mirar el futur amb esperança. El model de Falles actual és un anacronisme que necessita (re)evolucionar? Hem de tornar al passat per a construir el futur? Hem de protegir verdaderament les nostres tradicions originàries? És una oportunitat l’actual crisi sanitària per a tal evolució? Què vol el col•lectiu faller per a si mateix? I per al futur de la Festa? És la Falla (monument) el centre genuí i eix on ha de girar tot? Cal definir un pla de màrqueting per a vendre internament les Falles? És necessari un nou model de desenvolupament (evolució) i sostenible? És necessària i suficient una millor venda exterior de les Falles? a.c. falla luis cendoya
21
L’objectiu no és respondre cada pregunta amb la veritat absoluta, NO, són preguntes retòriques i que m’agradaria reflexionar amb aquest text i invitar les persones a reflexionar. Segons l’AVL reflexió és el pensament o juí que es té o es fa després d’haver reflexionat. Acció de reflexionar. Una pregunta que requereix una certa reflexió. Hugo Morte Faller
22
en moviment
a.c. falla luis cendoya
23
Falles en moviment cap a la igualtat i la inclusió Les Falles són una festa amb una arrelada tradició a la nostra ciutat. Durant una setmana els carrers es transformen en una gegantesca explosió de ninots, en una ciutat plena de llums, colors i pólvora. Es tracta d’una festa centenària que es gaudeix de generació en generació. Si tirem la vista arrere podem comprovar com ha evolucionat quedant l’essència de les originàries Falles, on la ciutadania treia al carrer mobles i objectes per a cremar-los en una pira per a la renovació de l’energia. Les Falles no es queden aparcades, sinó que es mouen i evolucionen. Estem presenciant com caminen cap a una festa cada dia més oberta, una festa on tots i totes són tractats per igual i no hi ha discriminacions. Gràcies a gaudir d’una festa inclusiva aconseguim una major participació a tots els nivells, i, quan parlem de festes inclusives, parlem per exemple de festes igualitàries entre homes i dones, de festes accessibles a les persones amb diversitat funcional o de festes lliures de LGTBIfòbia. Totes les maneres d’entendre el terme inclusió i, per tant, una igualtat plena i efectiva en totes les esferes socials. La manera en
què gaudim de les nostres celebracions i festes són reflex de la nostra societat. Les festes expressen el sentiment social de l’època en què es gaudeixen. Per això, si ens movem cap a una societat més igualitària i inclusiva, solidària i garant de drets, les nostres festes han de seguir aquesta línia. Davant d’aquest escenari d’impuls d’accions encaminades a promoure la igualtat en les Falles, podem estar orgullosos de l’esforç realitzat per la comunitat fallera, per les comissions i per tot el món relacionat amb la festa. Perquè han aconseguit que totes les persones se senten benvingudes a la nostra gran celebració del poble valencià. És més, la pròpia idiosincràsia de la festa té en el seu ADN ser uns grans amfitrions i amfitriones. Un dels pilars essencials de les Falles és la fraternitat. Les Falles són família, són amistat, i per aquest motiu la integració de persones amb diversitat funcional sempre ha existit. De fet, podem dir ben clar que des de sempre les festes gaudeixen d’una inclusió plena en aquest aspecte. Des dels playbacks a la
plantà, les persones amb diversitat funcional són un més. Un altre aspecte en el qual es mouen les falles és ser unes festes inclusives i no sexistes, que es preocupen pel sentiment de l’actualitat i promouen accions encaminades a la visibilització i conscienciació d’actituds no sexistes entre la ciutadania. S’ha recorregut un llarg camí i es fan passos decidits cap a la igualtat real i efectiva entre homes i dones. Finalment, també s’avança en la igualtat en festes lliures de LFTBIfòbia. Hem de convertir les festes en un espai on no hi haja agressions de cap mena i cap persona siga jutjada per ser qui és. La Falla Luis Cendoya ha volgut posar de manifest que la societat canvia, evoluciona i a cada pas cap avant veiem com les festes s’adapten també a la nova realitat. Perquè les Falles sempre estan en moviment. Perquè les Falles són i seran.
Darío Moreno Lerga Alcalde de l’Ajuntament de Sagunt
24
en moviment
a.c. falla luis cendoya
25
La crítica i les falles, un fenomen en continu moviment Parlar de falles és parlar de crítica, de sàtira, és parlar de l’expressió o simbolisme que vol representar cada escena o cada ninot que es planta al carrer. No es pot concebre una falla sense crítica i, contra més mordent siga, millor. Ja que la sàtira forma part de l’origen de nostra festa i es remunta als seus principis. Estrictament la sàtira és un gènere literari per a expressar la indignació d’algú cap a persones o coses amb un propòsit moralitzador, lúdic o burlesc, però també és un recurs que es troba en les arts escèniques. La sàtira posa de manifest els vicis més comuns de la societat, a través de la ridiculització, la farsa, la intel•ligència o la ironia, entre altres, amb l’objectiu de criticar aspectes millorables de la societat. És per això, com hem dit, que el seu ús el podem datar a l’inici de la nostra festa, quan les falles únicament tenien dues cares i es plantaven la gran majoria d’elles recolzades sobre les façanes de les cases i en carrers estrets. Aleshores, la crítica que es feia era col•locada a les parets adjacents a la falla, apegades a
26
en moviment
eixes mencionades façanes i on es podien llegir de forma irònica les escenes més representatives fent paròdia de forma irònica o burlesca dels personatges de cada barri que es volien criticar. Però aquest tipus de concebre les falles i de concebre la forma de fer i llegir la crítica o l’explicació que representava el parot que s’havia plantat va canviar a mitjans segle XVIII, quan el 1740 un ofici de l’autoritat municipal de València (documentació més antiga que s’ha trobat sobre les Falles)prohibia col•locar i cremar els monuments als carrers estrets i al costat de les façanes de les cases. Arran d’aquestes mesures la policia urbana de la ciutat, per a prevenir incendis,va obligarels veïns a plantar les seues falles en carrers més amples, en places o en encreuaments de carrers on la seua amplària fera més segura la cremà. Curiosament, sense pretendreho, una simple mesura com aquesta provocaria, a la llarga, una important transformació. Puix encara que les falles continuaven mantenint una estructura horitzontal i teatral en dos cossos (un taulat i una escena dalt), en col•locar-les al centre d’un carrer o plaça era necessa-
ri concebre-les de forma circular, ja que podien ser rodades. D’aquesta manera per poder veure-les en la seua totalitat, calia rodarles, la qual cosa feu que en alliberar-les de la seua annexió a una paret, permetera noves formes constructives i la necessitat de col•locar crítica i missatges per tots els seus costats. El pas del temps no feia que decaiguera el sarcasme a les falles, que ja, a banda de temes de barri, tractaven diferents temes socials a la seua crítica, fent que, durant el segle XIX, els temes més tractats en les falles eren, sobretot, de crítica política (guerres colonials, candidatures monàrquiques, eròtica del poder i escassa serietat dels polítics, etc.), de crítica social (la desigualtat social, remeiers i engalipadors, estafadors), també hi havia crítica a la modernitat (la moda del mirinyac, el progrés), i de crítica moral (amb crítica general d’excessos perniciosos de menjar i beguda; crítica veïnal amb al•lusió a persones del barri i la falla eròtica o de tendència anticonjugal). D’aquestes últimes, la falla eròtica va ser la que més va marcar el caràcter dels continguts morals d’aquells anys. Amb el nom d’eròtica, la premsa designava un bon nombre de falles que parlaven sobre la seducció i relacions sexuals, el matrimoni i els seus conflictes (adulteri i infidelitats) i sobre les trames matrimonials o caceres de pretendentes. Cap a 1861 van començar a aparéixer una sèrie ininterrompuda de falles amb escenes còmiques o gracioses de sarsueles o comèdies de màgia, o bé de titellaires o artistes ambulants que havien recalat a la ciutat per algun temps i conquistat la fama, bé pel seu caràcter grotesc i ridícul, o per la seua gràcia i valor artís-
tic. Aquestes falles no tenien la intenció crítica o moral de les anteriors, només buscaven l’efecte de la comicitat, sense malícia ni censura, eren falles humorístiques. Tota aquesta crítica, al sector noble de la societat no li va fer molta gràcia, ja que, en aquells temps, les falles representaven l’opinió de les capes populars, excloses del sistema polític i del control dels mecanismes econòmics. És per tot això que l’Ajuntament de València el 1866 va posar un gravamen inassolible de 60 pessetes amb l’objectiu d’evitar la celebració d’una festa que havia adquirit un esperit crític amb les autoritats i el poder establert. I ho va aconseguir, s’anul•laren aquelles falles. A partir de 1871 les falles relacionades amb la crítica política i social van proliferar com a forma de protesta i violència simbòlica per part de les classes populars de l’anul•lació abans mencionada, una tendència que les autoritats van voler tallar per diversos mitjans. El més efectiu va ser a la darreria del segle XIX i va consistir a implicar la burgesia en la festa. Això va fer que les falles tendissen cap al monument i l’escultura al•legòrica, potenciant la falla artística. Durant aquests anys es van consolidar també tant la falla temàtica, que lloa les glòries locals i espanyoles, com la falla bròfega, caracteritzada per la profusió d’al•lusions sexuals. Però no a tot el món li agradava aparéixer en la crítica de la falla i, durant l’última meitat d’aquest segle XIX, queda constància de moltes batusses, enfrontaments i falles trencades per gent a qui no li va caure massa bé eixir retractada al centre del cadafal. a.c. falla luis cendoya
27
La falla del carrer Sant Narcís de València és la primera on queda constància d’un batibull al 1854, i és que la falla representava un garbull familiar amb un marit, la seua dona i la seua sogra, on sembla que a un veí no li va fer molta gràcia perquè va pensar que s’estaven ficant amb ell (no se sap si amb raó o sense ella) i va armar un bon desgavell poc abans de la cremà. Anys més tard, concretament en 1888, els fallers de la plaça de l’Espart van plantar un monument dedicat a una associació anomenada Fum-Club, i tres membres destacats d’aquesta els van denunciar perquè es van sentir ofesos per la falla, aquesta denúncia va fer que el jutge segrestara el llibret d’aquesta falla, i ordenara arrancar els cartells explicatius amb la crítica de la falla, sent a més l’autor del monument processat per aquest fet. La falla plantada al carrer de Pascual i Genís al 1890va ser destrossada per uns vint joves, malgrat estar custodiada per sis policies municipals. El motiu de semblant salvatjada va ser que el monument parodiava els xics, als quals els queia la bava amb l’opereta italiana Tomba, o més concretament amb les seues ballarines, que actuaven per aquelles dates al Teatre Principal. Els qui
també es van enfadar bastant per culpa d’una falla van ser dues germanes que en 1893, creient-se representades per dos ninots del monument de la plaça de Sant Bartolomé, van anar a la casa on es guarden aquestes figures al costat d’una altra masculina i les van trencar a colps, i arribaren a agredir fins a la propietària de l’habitatge. Es va muntar tal embolic que va haver d’intervindre la policia municipal i el jutjat de guàrdia, però de tot això els fallers van traure una cosa positiva: la morbositat del succeït va fer que el monument, amb figures trencades i tot, fora el més visitat de la ciutat. I és que ja fora per veure’s representat a la falla o per anar en contra dels seus ideals polítics, com hem mencionat, no a tot el món li assenten bé les crítiques que apareixen a les falles com vaocórrer al carrer de les Carabasses de 1895, on el seu monument feia al•lusió a la visita que va fer Emilio Castelar (president de la República Espanyola fins a 1874) al papa Lleó XIII l’any anterior. Es veu que no els va fer molta gràcia als republicans més radicals que es relacionarael seu president amb els capellans, i potser això va ser la raó que un grup de persones intentara arrancar el cap dels ninots i fins a pintar de negre la capa de la figura del pontífex; o això o que, estant en plena monarquia, hi havia gent que no
volien veure ni en ninot un republicà.
Falla Plaça Pellicers 1895
Aquest mateix any de 1895 i no gaire lluny d’allí, a la plaça de Pellicers (absorbida per l’actual avinguda del Baró de Càrcer), una altra falla va patir la decapitació dels seus ninots, ja que criticava
durament els fracassos de les campanyes militars espanyoles al nord d’Àfrica. El 18 de març, sobre les set i mitja de la vesprada, i davant una munió que esperava veure la cremà (antigament es cremaven sobre les 20 hores de la vespra de Sant Josep), un espontani va animar la gent a tallar el cap a les figures que representaven personatges públics, i així es va fer, i després clavaren els caps en pals. Després es va obligar la banda de música a interpretar la Marsellesa i l’Himne de Riego, i es va improvisar una manifestació fins a la seu del diari republicà El Pueblo. Deixant d’una banda tots aquests conflictes i anècdotes, i centrant-nos en els diferents temes que representava la crítica, en eixos últims anys del segle XIXes van desenvolupar diferents tipus de crítica, com es veu reflectit en el llibre d’Antonio AriñoLaciudadritual.LaFiestadelasFallas,Barcelona ed.Anthropos.
ARIÑO,A.(1992) La ciudad ritual.La Fiesta de las Fallas, BarcelonaAnthropos, p.88
28
en moviment
a.c. falla luis cendoya
29
Aquesta representació de la falla dominantment crítica es va allargar fins a l’inici del nou segle, de manera que el punt d’inflexió va ser el fet que al 1887 s’atorgaren per primera vegada premis a les millors falles, per part de la revista La Traca, iniciativa continuada als pocs anys per l’associació Lo Rat Penat i consolidada per l’Ajuntament de València ja a primeries del segle XX, la qual cosa va despertar un esperit competitiu entre comissions de veïns, cosa que va estimular el fervor faller i va produir una decantació esteticista, donant lloc a la falla artística. En ella no desapareixia necessàriament la crítica (fins i tot podia experimentar una radicalització política), però començava a predominar la preocupació formal, constructiva i estètica sobre el coneixement del monument.
Falla la Baixada de Sant Francesc de 1903,“Les víctimes de la Tabacalera”.
30
en moviment
El contingut de la falla no es trobava ja inscrit solament en una escena realçada pel taulat, sinó que estava latent en tot el conjunt escultòric i havia de ser desxifrat rodant la falla i recorrentla amb la mirada de dalt a baix. La falla ara havia de ser fastuosa, imponent, majestuosa i suggestiva, visible des de la llunyania. Aquest foment del valor artístic sobre el crític (que tant molestava llavorsa les altes esferes socials) va fer que les falles ja no foren fetes pels veïns del barri, sinó que començaren a predominar en la seua creació els artistes fallers. Aquest fet va fer que la forma va acréixer la seua importància enfront del tema, l’art enfront de la sàtira i va arribar a convertir-se en alguns casos en el contingut substitutori. Persisteix la crítica antimonàrquica, antirestauració i anticlerical, però s’incrementa la crítica social, especialment la local en referència a les reformes i els serveis urbans. Però les novetats més significatives es refereixen a la falla picant i obscena i, sobretot, a l’ascens de la falla apologètica, especialment l’apologètica valencianista. A això va contribuir, per descomptat, l’estratègia dels premis, però també la pràctica de la censura. Aquesta es va dirigir fonamentalment a la repressió de quatre tipus de temes: la crítica veïnal, la crítica a autoritats polítiques, la crítica anticlerical i el llenguatge obscé.
ARIÑO,A.(1992) La ciudad ritual.La Fiesta de las Fallas, BarcelonaAnthropos, p.129
Però no perquè les falles foren més artístiques i considerades menys crítiques al principi del segle XX van deixar d’haver conflictes ocasionats per diferents grups de persones que no estaven a favor del que s’havia representat i es volia criticar alguns monuments plantats en eixos anys. Com per exemple el que es va plantar a la Falla del Carrer Alt de 1905, que representava un home ficant el cap en un pessebre i escrivint amb una ploma amb una mà en forma de peülla. Algunes persones van pensar que els fallers estaven ridiculitzant l’escriptor i polític republicà Vicente Blasco Ibáñez (no se sap si en realitat aquesta era la intenció), i va haver-hi una gran baralla al voltant de la falla amb colps, crits i fins i tot trets que van ferir dues persones. Enmig de tot aquest embolic, algú va pensar d’avançar la cremà d’aquesta falla i li va pegar foc, i al final l’assumpte va acabar en els jutjats.
Anys més tard, en 1919, la falla de la plaça del Mercat també la van cremar abans d’hora. L’artista Arturo Villaba San Pedro va realitzar una crítica al servei de tramvies per la seua falta de fluid elèctric, representant un d’aquests vehicles tirat per un caragol i espentat per un empleat de la companyia acompanyat de persones de la comissió que va plantar la falla. Va haver-hi gent que no va estar d’acord amb aquest punt de vista i en la matinada de Sant Josep van furtar a.c. falla luis cendoya
31
els caps dels ninots, i a les onze de la nit d’aquest dia van destrossar i van cremar la falla, sense que les autoritats actuaren per a frenar aquest vandalisme. En aquests darrers anys les crítiques socials i les picants comencen a pujar com es pot apreciar a les següents imatges.
Falla Salvador-Libertad 1915. Archivo J. Alcañiz.
Plaça del Doctor Collado 1912, “La Falla de la Margot” Crítica a la pujada del pa.(cupletista de moda en aquesta època).
Ja arribats a 1920,es comença a veure a les falles els diferents estrats socials, i queden prou diferenciades les falles de les classes riques i les falles de les classes humils, cosa que va fer que, vora el 1933, l’Ajuntament de València establira per primera vegada dues categories en funció de la despesa que havia comportat la seua confecció: les falles de la secció primera, que havien costat més de 3.000 pessetes, i les falles de la secció segona, que havien comptat amb un pressupost inferior. Aquesta diversificaciói jerarquització interna estava en relació directa amb la diversificació sociològica de les comissions i amb la diferent manera de producció del monument que adoptaven els fallers en funció dels seus recursos.
als emplaçaments fallers, i si ho comparem amb les temàtiques de les dècades anteriors es pot apreciar el següent:
La seua sàtira o crítica, com vostésvulguen anomenar-la, quedava una miqueta diluïda en molts casos pels monuments artístics de les falles aburgesades. Tot allò va fer que els cadafals anaren canviant les seues temàtiques en aquestes últimes dècades, fins a arribar a la Guerra Civil en què, per motius que tots bé coneixem, no estaven permesos molts dels aspectes crítics emprats fins al moment.
ARIÑO,A.(1992) La ciudad ritual.La Fiesta de las Fallas, BarcelonaAnthropos, p.129 i 173
Si ens parem a analitzar la comparativa mostrada en la taula anterior, el fet del descens de la crítica política i social (del 61% al 35%) s’ha de buscar en la repressió de la dictadura de Primo de Rivera, però també en l’evolució de la sensibilitat fallera, encara que aquest canvi no va afectar la política de caràcter local, que comparativament va incrementar la seua presència.
Com hem dit, el canvi als escenaris o tendències, tant polítiques, socials com culturals de l’època, va suposar un canvi en la temàtica que es representava
Falla “Gat per llebre”1927, crítica a la fàbrica d’embotits La Fama.
32
en moviment
Pel que fa a la crítica cultural, també s’observa un important augment, quese centra en la sàtira contra la modernitat (del 10% al 27%). Són anys d’innovacions com l’automòbil, el cinema, la ràdio. Existeix cultura de masses i es produeix l’homogeneïtzació cultural, especialment en la moda. L’actitud dels fallers davant d’aquestes transformacions, es resumeix en dues tendències: d’una banda, una actitud reticent als canvis i les innovacions de tipus cultural (emancipació femenina, nous esports com la boxa, el futbol, etc.), i, per una altra, es tractava de conciliar tradició i progrés, antigor i modernisme, pel que concerneix vessants urbanístics i els canvis tecnològics. La introducció d’una nova cultura trastocava estils de vida, hàbits i sistemes de valors profundament arrelats en una societat que mantenia encara forts llaços amb un món rural immediat i del qual provenia un contingent important de la població. a.c. falla luis cendoya
33
L’increment de les falles apologètiques i humorístiques (del 16% al 23%) es deu a la crítica de la modernitat comentada, que va derivar cap a una apologia del costumisme i de les tradicions localistes. També cal destacar que el caràcter valencià s’identifica habitualment amb l’humor picant i escabrós. Dins de les falles humorístiques es poden diferenciar la falla picaresca i la falla eròtica picant o bròfega (es construïa fonamentalment mitjançant l’ús indiscriminat de la metàfora sexual).
Però abans de l’entrada de l’aparell censor, al 1942, es planta la primera falla municipal a la ja denominada plaça del Caudillo, la falla es deia So Quelo i fou plantada per Regino Mas, aquesta falla en la seua crítica representa un llaurador que es diu Quelo, el qual, mentre molts lluiten o pateixen, porta una vida fàcil.
Què passà després de la Guerra? Del 1937 al 1939 no es plantaren falles per la contesa bèl•licaque hi va haver a Espanya, però després de concloure aquesta, en 1940, es comencen de nou a plantar. Les comissions tornaven a les seues demarcacions de forma progressiva a poc a poc, anaven creixent any rere any els monuments que eren plantats al cap i casal, però, com tot el que rodejava aquella època de la postguerra, estava marcat per la censura. Des de 1944, la Junta Central Fallera ja s’instaura com a aparell censor i de vigilància, repressor i moderador de les comissions. Perseguint entre altres coses les temàtiques en els monuments i les crítiques que no empatitzaven en les creences del govern del règim. El franquisme va trencar amb la pluralitat que hi havia en el món de les falles, de manera que com més popular era el producte cultural, més dura era la censura. La dictadura va premiar des del principi les falles apolítiques, preciosistes, que van acabar folklorizant-se, donant lloc a un cànon i un paradigma diferent al dels seus principis. 34
en moviment
Ben assegut a la poltrona contempla els seus vassalls, els productes del camp (és a dir, la creïlla, la tomaca, la col, el fesol, el meló, la carxofa i, sobretot, el moniato, aliment universal), que li aporten coses que per a uns altres són més o menys difícils d’aconseguir en quantitat: cigars, pasta de farina, sucre, oli, café. Durant aquesta època, també, i igual que va succeir en èpoques anteriors, hi va haver gent que no estava d’acord amb les crítiques que apareixien en les escenes de les falles, com és el cas de la falla que Regino Mas va plantar a la Plaça del Mercat en 1947, una falla en la qual s’insinuava que hi havia pocs articles per a exhibir en la Fira de Mostres, i que,enuna escena titulada “Pavelló de Guinea”, es veuen dos indígenes ajudant a guardar el café en un sac al a.c. falla luis cendoya
35
mateix president de la Fira en aquells dies, Ramón Gordillo Carranza, donant a entendre que participava en l’estraperlo d’aquest aliment. Indignat, Gordillo li va donar dues galtades a l’artista faller en públic. Davant d’aquest desgreuge, un grup d’amics de Regino Mas li va organitzar un acte d’homenatge per a donar-li suport. Anècdotes a banda, la censura seguia amb la seua intensa activitat. Un exemple contundent és que l’any 1957 van ser censurades el 93,7% de les falles. A poc a poc, anava minvant la censura, i ja es pot apreciar que entre els anys 1960 i 1971 la mitjana de les falles censurades per any no va passar del 20%. El fenomen de la censura enllaça directament amb el problema del que es coneix com a ortodòxia fallera, entesa com un conjunt d’idees, ritus, mites, símbols i imatges sacralitzades per l’acció fonamental de les instàncies oficials. El canvi de tendència en l’agressivitat de la censura, a partir de 1966, es va produir, amb tota probabilitat, a conseqüència indirectament de l’entrada en vigor de la Llei de Premsa d’aquell any, i també a causa d’una major tolerància en l’expressió, de la pressió dels canvis estructurals de la societat i d’una nova mentalitat. Pel que fa a la temàtica de les crítiques en aquesta època, a partir dels anys seixanta, la crítica cultural va augmentar notablement, sobretot, la crítica a la modernitat, mentre que la politicoinstitucional i la moral, minoritàries en estar marcades encara per la censura, no anaven més enllà de temes massa ambigus o massa pròxims al pensament oficial, com la crítica municipal tolerada o la internacional assumida pel règim. A nivell 36
en moviment
apologètic, la temàtica va quedar reduïda a l’exaltació valenciana i festiva, mentre augmentaven les falles pluritemàtiques o ambigües, escasses de continguts i cenyides a superficialitats supeditades a la reiteració formal. Així es podria afirmar que els continguts de les falles exposades durant aquesta última època del franquisme es poden resumir en l’antimodernisme, crítica de la dona, puritanisme i, sempre des d’un punt de vista més suau que en anteriors èpoques, l’humor sexual. I QUè VA PASSAR AMb lA CRÍtICA En AQUEStS últIMS AnYS dES dE lA tRAnSICIó fInS A HUI? Les falles continuaven creixent, però en els primers anys postdictadura quedava molta gent afí al règim controlant que la transició fora a poc a poc, i fou a partir de l’entrada de la dècada dels 80 quan una sèrie de falles apostaren per una mena de radicalització, fent l’augment d’aquests anys que s’incrementara de nou la crítica política, de manera que aquesta va ser la més important dins del món de les falles junt a la crítica sexual i morbosa, a més a més, com no, la crítica a l’església.
Igual que en les primeres èpoques mencionades en aquest article, en els últims anys també hi ha hagut problemes en algunes crítiques, que alguns sectors o persones no s’ho han pres massa bé, sobretot pel que fa a les creences divines. Per exemple en els anys 80,a la Falla Na Jordana, Vicente Agulleiroal seu monument representava en uns cavallets l’aiatol•làKhomeini, la qual cosa va generar molta controvèrsia i la figura va acabar tapada davant de les crítiques. No obstant això, la falla de Bailén-Xàtiva (coneguda també com “Ferroviària”), que fins i tot tenia en la rematada Khomeini, es va plantar tal qual tenia previst el seu artista José Pascual “Pepet” i així va romandre fins a la seua cremà.
També va succeir al 2013, quan en una València encara governada pel Partit Popular i Rita Barberá, els artistes José Luis Ceballos i Francisco Sanabria signaven la falla infantil municipal, un projecte que arribava sota el lema “La València daurada” i que dibuixava un homenatge al Segle d’Or Valencià. Entre els personatges es trobava un ninot que representava la Mare de Déu envoltada de tres àngels pelegrins, una figura que va alçar butllofes, en aquest cas, al despatx de l’alcaldessa. “Com cremarem la Mare de Déu?”, es preguntava Barberá. La solució va ser ràpida. Abans fins i tot que es clausurara l’Exposició del Ninot d’aqueix any, i de manera excepcional, l’alcaldessa va decidir indultar la imatge, que finalment es va salvar de les flames.
Falla Ferroviària 1980
Falla Na Jordana 2001, carregada de crítica política.
a.c. falla luis cendoya
37
O eixe mateix any a la falla Ceramista Ros-José María Mortes Lerma, on l’artista Sergio Fandos reimaginava elements de la cultura hindú en el seu monument, entre ells la imatge d’una deessa, un disseny que va encendre la metxa de la major polèmica fallera en aquest àmbit. “Cremaran els déus de l’Índia, en un acte sacríleg sense precedents, alçant la indignació de 800 milions d’hinduistes”. Amb aquestes paraules es posava negre sobre blanc la posició del Temple Hindú SivanandaMandir, que demanava la retirada de les figures en el que consideraven un acte d’ofensa majúscul.
amb una botella de líquid inflamable i un encenedor, amenaçant amb cremar-se si no es retiraven les peces. L’home va ser detingut i la falla va acabar per retirar tots els elements que pogueren relacionar-se amb la seua cultura, entre ells el més representatiu, la figura del déu Shiva Nataraja, ninot que va ser donat al temple hindú. I, per descomptat, el cas tan sonor d’aquest últim any a la falla Duc de Gaeta-Pobla de Farnals, dissenyada per l’artista Vicente Llácer, on es trobava representada la imatge d’una mesquita i d’una mitja lluna, cosa que no va agradar a la comunitat musulmana i va generar molt de rebombori, arribant al punt de llevar-lo i que eixe ninot sesalvara del foc.
Falla Ceramista Ros-José María Mortes Lerma 2013
El conflicte va obligar la Junta Central Fallera a intervindre per a evitar un conflicte major. No obstant això, ho va fer fins a arribar a un punt sense precedents. La Policia Nacional va haver d’intervindre en el cas, després de personar-se un home hindú enfront de la falla
38
en moviment
Mitja lluna ja baixada de la falla de Duc de Gaeta 2021, per a entregar a la comunitat musulmana.
a.c. falla luis cendoya
39
Fem crítica o què fem? És prou important mirar d’on venim i cap on anem. I és que les falles són una festa nascuda de les classes populars, que expressava una identitat de classe i estava molt arrelada als barris, i fou així com, en un primer moment, les falles servien per a criticar fets de la ciutat i, per això, tan sols contenien temàtiques merament localistes. Però, més tard, la festa va anar evolucionant a poc a poc a una festa amb temàtiques més globals, criticant temes de contingut polític, social i d’interés del debat públic més general, especialment quan la festa es va anar popularitzant a nivell nacional i internacional, fent ús de la sàtira política per denunciar, divertir o ridiculitzar a partir de criticar els nostres governants. Aquesta sàtira, és a dir, la crítica cap a alguna cosa o algú en forma de burla, cada volta és menor a les falles, i allò és a causa, a pesar que la falla va nàixer amb ella, que als poders públics durant tots aquests anys no els solia fer gràcia i per això les han intentades minimitzar al llarg de la història, i encara que no han arribat a acabar amb tots els elements de càrrega satírica que formen part de la nostra idiosincràsia, sí que han arribat a deixar-los latents o reduïts a manifestacions minoritàries.
A banda de tot això, els premis al monument, com hem dit al llarg d’aquest article, fomenten la qualitat artística sobre la sàtira, han convertit moltes vegades aquesta en “humor blanc” o “crítica dolça” (és a dir, el que no molesta a ningú, o almenys això es pretén), i per tant es perd el que realment és l’essència de la nostra festa, que és la crítica àcida, humorística. Està clar que de vegades alguns dels nostres polítics, que no tenen vergonya a fer algunes coses de les que fan als seus càrrecs, en llegir-se en unes línies d’un monument o en veure’s reflectits en ell, es veuen ofesos o atacats i fins i tot es molesten, però hem de reconéixer que la majoria s’ho prenen amb humor i filosofia perquè ells també saben que una falla sense crítica no és una falla. I, com hem dit, hem de mirar d’on venim, i venim d’una festa on la sàtira política representa un element essencial en la creació artística dels monuments fallers i un costum molt arrelat. Aquesta crítica (i des d’aquestes línies vos parla una persona que du quasi vint anys fent crítica) es fa en un to jocós, sense voler ofendre ningú, per la qual la persona pública que apareix a la fallaha de saber acceptar eixa crítica, sense que li moleste i prendre-se-la des de l’humor, ja que l’humor és una part de la nostra intel•ligència.
BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA SOLER I GODES, ENRIC (2000): Las Fallas: notas para su historia (1849-1936), València, Albatros. ARIÑO, ANTONIO (1992): La ciudad ritual. La fiesta de las Fallas (Anthropos). Barcelona. ARIÑO, ANTONIO (1992): La festa de les falles. Una litúrgia civil del valencianisme temperamental.
https://valenciablancoynegro.blogspot. com/2020/04/el-colera-en-la-plaza-pellicer. html?m=0 http://enateneo.blogspot.com/2013/03/antiguas-fallas-en-valencia-parte-i.html https://www.eltemps.cat/article/9614/quan-lacritica-al-poder-va-anullar-les-falles https://www.distritofallas.com/historia/religiones-muy-molestas-con-fallas/
https://www.distritofallas.com/las-fallas/sabias-esto/la-satira-y-el-humor-fallero/ https://estudiolabase.com/fallas-satira-y-politica/ http://www.fallasvalencia.es/fallas/historia/ historia-las-fallas-valencia/index.html https://www.distritofallas.com/historia/aquellas-primeras-fallas/a-tortazo-limpio-por-lasfallas/ https://elpais.com/ccaa/2019/03/15/valencia/1552673334_790959.html http://www.estudisfallers.org/portfolio_page/ historia-de-las-fallas/ https://repositorioinstitucional.ceu.es/bitstream/10637/8569/1/Fallas%20de%20 Va l e n c i a _ l a % 2 0 r i q u e z a % 2 0 d e % 2 0 un%20fen%C3%B3meno%20de%20 comunicaci%C3%B3n%20popular%20y%20 participativa_Tesis_Enrique%20Francisco%20Collado%20Belda.pdf
Gaby Collado Docent, poeta i faller
40
en moviment
a.c. falla luis cendoya
41
VULL MOVIMENT Moviment, això és la vida, moviment en nàixer i respirar, moviment en aprendre a caminar, tot allò quotidià de la nostra vida és moviment. Unes vegades el moviment és bo i està sincronitzat, però unes altres vegades aqueix moviment és erroni, ens fa entropessar, ens desestabilitza i no sempre podem, o encertem, a tornar-lo a estabilitzar. Ho podríem aplicar a les falles, elles també tenen moviment, unes vegades correcte i unes altres incorrecte, però moviment al cap i a la fi. Durant uns mesos es va parlar de l’imparable moviment de #FallersenPrimeraLinea, gràcies a dos fallers clau en la relació entre els diferents municipis que organitzen festes falleres i que han sigut o són delegats de juntes locals de la JCF, van recordar que els fallers no són només això, sinó moltes coses més i amb diferents professions, entre elles la sanitària, que en aqueixos moments estava desbordada. Quan es van suspendre les falles, totes les comissions estàvem en ple moviment, transportant monuments, el moviment va seguir fins que els vam tornar a transportar per a deixar-los guardats sense saber què podria passar. No necessitem parlar d’una cosa que continua ací, en moviment, entre tota la humanitat, no som investigadors, immunòlegs ni viròlegs, però som fallers i podem parlar de falles. Durant molts dies els nostres moviments van ser lents, no teníem poder per a moure’ns, van quedar estanca42
en moviment
des activitats i moltes decisions ajornades. Hem tingut molt de temps per a pensar, reflexionar i buscar solucions, però de poca cosa ha servit. És veritat que tot canvia i evoluciona, és veritat que les falles hem d’avançar i no quedar estancades en el passat, però proposar canvis i no pensar en el bé comú de tots serveix només a uns pocs.
Recordem, són els monuments els que ens defineixen com a festa, per aqueixos monuments, falles o obres d’art, com els vulguem anomenar, és temps d’adaptar-nos, els fallers hem de fer que es produïsca aqueix canvi. Que parlen del moviment faller, però que realment siga per fer falles.
Chelo Tarazona Antonino Fallera
Perquè dic això?, perquè, al meu entendre, els fallers participem en congressos, proposem coses que no sempre complim i la majoria desconeix, perquè no lligen el reglament aprovat, o realment no els interessa, altres vegades l’interpretem a la nostra conveniència i ho apliquem si ens convé, o no. No sempre temps passats van ser millors, però serveixen per a entendre i aprendre, si seguim cap al futur incert d’actes i activitats, crec que les falles no tornaran a ser com les coneixíem abans, haurem de canviar i replantejar-nos si els actes són millors de dia o de vesprada, si són prescindibles les llargues caminades que realitzem, en les visites de sectors, si és temps de canviar la Crida, si les recompenses, sols les més altes, haurien d’entregar-se en un acte diferent. Tal vegada necessitem actes totalment nous, o potser el que necessitem és gent amb més il•lusió per unir el vell i el nou, passat i futur. Fer un gir de 180 graus, evolucionar i moure’ns tots a una, segur que guanyem tots. a.c. falla luis cendoya
43
En moviment: informació fallera en temps de pandèmia Introducció La informació fallera sempre ha estat en el punt de mira: qüestionada entre la professionalitat i l’amateurisme, però sempre fidel a proporcionar al públic intern (faller) i extern (la resta de la societat no censada en una comissió) la realitat d’una festa que genera milers d’imputs informatius a l’any, que marca la seua pròpia agenda informativa, desenvolupa els seus gatekeepers (trien quin tema és susceptible de ser notícia i quin no) i crea els seus líders d’opinió. La informació fallera queda dividida entre periodisme especialitzat (publicacions, webs o programes dedicats exclusivament a l’àmbit faller) i periodisme generalista local (on els grans mitjans dediquen un espai a la festa quan informativament és rellevant). Enmig d’aquesta rutina informativa el 10 de març de 2020 s’ajornaren les falles a causa de la pandèmia de la covid-19 i el panorama mediàtic canviarà les seues rutines, temes i el quefer diari al compàs de l’actualitat mundial. Tot girarà al voltant del coronavirus i la festa hivernarà a l’espera de respostes enmig d’una gran incertesa sobre la seua celebració. Per conèixer com es va viure el període de confinament i posterior entre els professionals de la comunicació, presentem un estudi on hem entrevistat setze periodistes en actiu: aprofundim en la realitat dels mitjans de comunicació que tracten la festa i ens relaten en primera persona
la seua vivència d’informar de falles enmig d’una pandèmia. Estat de la qüestió: informació en pandèmia Davant de la incertesa causada per l’arribada de la pandèmia a Espanya, la societat es replega informativament cap als mitjans de comunicació tradicionals i deixa de costat els bulos o fakenews de les xarxes socials davant de l’alerta sanitària mundial: En aquests moments de crisi mundial a conseqüència de la COVID-19, sembla que els lectors confien més en el treball que aporta el periodisme de qualitat. L’arribada de la pandèmia coincideix amb la transformació del model de negoci orientat a obtindre ingressos pel pagament de continguts. És el primer fenomen de caràcter global en el qual moltes capçaleres s’enfronten al dilema d’obrir els seus continguts o mantindre el mur de pagament.1 Davant d’aquesta conjuntura els mitjans han d’arribar al major nombre de lectors possibles, però mai com fins ara s’havien vist obligats a rendibilitzar-lo d’alguna manera. L’enfocament estratègic correcte depèn de diversos factors. Davant d’aquest escenari existeixen diferents plantejaments depenent de cada companyia, de manera que podem ob-
1 Cerezo, Pepe, (2020): “El impacto de la pandemia en la prensa” https://evocaimagen.com/dosieres/ dosier-evoca-09-medios-y-coronavirus.pdf [Consulta: 2 de gener de 2022].
44
en moviment
servar models parcialment oberts (algunes notícies o articles són de pagament, uns altres són lliures); unes altres empreses s’han centrat a obrir el paywall per a les notícies sobre la covid i promoure subscripcions o donacions; unes altres empreses han optat per reemplaçar la paret de pagament per un mur de registre (regwall) i les últimes han optat per mantindre el paywall invariable. En aquest sentit el major trànsit d’informació a Espanya es va consumir a través de la televisió en els primers mesos, tal com afirma l’estudi de la Universitat Oberta de Catalunya: La televisió destaca com el mitjà més utilitzat a l’hora d’informar-se sobre el virus, per davant dels mitjans digitals. Cal destacar també que programes televisius tipus infoshows aconsegueixen acumular més audiència que els informatius tradicionals. Els mitjans menys utilitzats per a informar-se sobre l’evolució de la Covid-19 serien internet, xarxes socials, ràdio, informació proporcionada per familiars o coneguts i premsa en paper. Encara que no destaca el consum de la ràdio per a mantindre’s informat, aquest mitjà és considerat com el més creïble, conjuntament amb la televisió.2 En aquest sentit, la crisi provocada per la pandèmia ha enxampat bona part del sector nacional en plena transformació dels seus negocis, sent Es-
panya un dels països que més tard ha arribat al llançament de subscripcions. Si per als mitjans anglosaxons l’arribada de Trump i el Brexit va suposar l’impuls dels models de subscripció, sembla que la crisi provocada per la COVID-19 tindrà un efecte similar en els mitjans espanyols3. Quant a la premsa regional o local les edicions regionals del grup Vocento, entre les quals es troba Las Provincias, han apostat durant la pandèmia per promocionar les subscripcions oferint el primer mes gratis, cosa que els ha portat a incrementar en un 400% el nombre de noves altes respecte a mesos anteriors4. En una altra situació es troben els mitjans de comunicació local, que han de subsistir a base de subvencions pel valencià i de la poca publicitat que facturen donada la conjuntura de retraïment econòmic per a les empreses anunciants. Així doncs, donat aquest estat de la qüestió ens plantegem com els mitjans regionals, locals i premsa especialitzada en falles han viscut, durant el confinament i el temps posterior de “nova normalitat”, la incertesa de la celebració de les falles, el seguiment de les noves normes de la festa fins a la celebració de la setmana fallera de setembre. Tot un recorregut que ha afectat la rutina periodística en canviar els continguts de les seues notícies, els temps informatius, l’agenda, les fonts i també la manera de treballar.
2 Montaña Blasco, M.; Ollé Castellà, C. i Lavilla Raso, M. (2020). “Impacto de la pandemia de Covid-19 en el consumo de medios en España”. Revista Latina de Comunicación Social, 78, 155-167. https://www. doi.org/10.4185/RLCS-2020-1472 3 Cerezo, Pepe (2017): “El auge de los modelos de pago Trump y el Brexit, el efecto de los fenómenos altamente imprevistos en la prensa”. https://evocaimagen.com/dosieres/dosier-evoca-04-paywalls.pdf [Consulta: 2 de gener de 2022]. 3 Cerezo, Pepe, (2020): “El impacto de la pandemia en la prensa” https://evocaimagen.com/dosieres/ dosier-evoca-09-medios-y-coronavirus.pdf [Consulta: 2 de gener de 2022].
a.c. falla luis cendoya
45
Metodologia Es va subministrar un qüestionari autoadministrat en línia a periodistes professionals o informadors fallers en actiu (N= 16 participants), tant de premsa tradicional (paper i digital: comarcal i nacional), televisió local, ràdio, revistes especialitzades en falles, com premsa en Internet: webs dirigides al món faller. En total 13 homes i 3 dones han donat la seua visió de la professió en temps de pandèmia. Resultats: el 80% dels mitjans han continuat la seua tasca informativa fallera Respecte a la pregunta centrada en conèixer la continuïtat de la professió en temps de pandèmia, una àmplia majoria ha continuat treballant tot i la pandèmia, així hem preguntat: Durant aquests mesos de pandèmia has parat la teua activitat informativa fallera? El 78,6% ha dit que no ha parat i que ha continuat informant. No han parat, ni tan sols durant el confinament, davant del 21,4% que només van parar durant el temps de confinament i després van continuar el treball informatiu. En aquest sentit, el programa de ràdio Gente de Fallas, d’Onda Cero, conduït per Boro Peiró, no ha fallat a la seua cita setmanal a les vesprades (dilluns i dimecres a les 20 h i inserit com a secció en el magazín de matins) i ha sigut el que ha mantingut la seua audiència fidel en les seues retransmissions, en menor mesura, la revista especialitzada, Actualidad Fallera, també ha mantingut el tipus i ha tret números al carrer i la seua web online, o el programa de ràdio Ser falleros (en la Cadena Ser) on cada divendres dedicaven el programa a temp46
en moviment
tejar els sectors afectats. La periodista Verònica March, d’informatius en Àpunt manifesta: “No he parat d’informar ni en el confinament, però és obvi perquè estic a l’informatiu, i això mai para! Jo no faig informació fallera exclusivament però dins de l’informatiu sí que s’ha contat tot el periple de les falles en estos anys. A mi m’ha tocat cobrir algunes coses com la no-plantà, el desmuntatge de les falles d’especial que hi havia a mitges, la nocremà, la reinvenció d’alguns indumentaristes.” El 64% considera útil la informació fallera en pandèmia Respecte a la concepció i qualitat del treball que desenvolupaven els informadors, hem volgut preguntar si els programes, notícies o seccions que feien les consideraven útils per a la seua audiència. El 64,3% va respondre que consideraven útil la seua informació, ja que el públic faller volia saber respostes sobre la festa davant de tanta incertesa, el 28,6% el consideraven útil, però com qualsevol sector més de la societat, mentre que el 7,1% considerava que només era important per fer força per als sectors econòmics afectats per l’aturada brusca: artistes, floristes, pirotècnics, múcics, etc. Com diu March: “A València les falles són una qüestió transversal. Afecta tant els fallers com els sectors vinculats a la festa, com la resta de la societat. Tots per a bé o per a mal tenen un vincle amb les falles i era d’interès general saber què passava amb elles, contextualitzantles dins de la pandèmia. Durant mesos tota la informació tenia una relació amb la pandèmia, i tot el que estiguera relacionat amb el coronavirus generava interès.”
El 50% ha variat la seua rutina professional Si ens centrem en l’hàbit gremial, és a dir, en el dia a dia de la professió, hem volgut preguntar sobre la tasca i la rutina informativa, davant d’un període de protocols sanitaris, restriccions, controls d’aforaments, etc. En aquest sentit el 50% dels enquestats ha considerat que la seua feina ha variat un poc: informàvem d’allò referent al virus, però amb la mateixa línia informativa i estructura dels programes/seccions; un 42,9% dels periodistes han vist molt afectada la seua rutina, ja que en no tindre un calendari estipulat, havíem de buscar temes alternatius; davant del 7,1% que no s’ha vist afectat en la seua rutina i han continuat fent el mateix. Així els mitjans més afectats han sigut els especialitzats en falles que en no tindre una agenda oficial d’actes havien de crear nous temes arrelats a la situació actual i substituir el seus números o seccions tradicionals per unes altres. En el cas d’Actualitat Fallera, els números de la preselecció de candidates a corts o de visites a tallers han sigut canviats per uns altres d’indumentària o de contingut econòmic de la festa (subvencions, crisi, etc.). Els programes que han mantingut les seues hores d’emissió a la tele (com Tot és festa) o ràdio (Gente de Fallas) han hagut d’incorporar més tertúlies des de diversos vessants de la
festa per omplir programació i donar visibilitat emocional dels fallers, empreses afectades, etc., i debats al voltant de quan seria convenient celebrar la festa, segons l’índex acumulat de casos. Per la seua banda, els mitjans generalistes Levante-EMV, Las Provincias, etc., van traure especials de falles al març de 2021 (tot i saber que es tornaven a ajornar) on s’analitzava la situació de la festa, dels casals, dels artistes fallers, es feien sessions de fotos amb les corts d’honor i falleres majors de València, etc. Interès de la informació fallera la mitjans: clickbait enfront d’utilitat En aquesta línia volíem saber de cara als mitjans generalistes si apreciaven la informació fallera, per això l’enquesta preguntava si els informadors consideraven que els caps de contingut de programes de diaris generalistes, o de TV, etc., li han donat la importància que mereix la informació fallera durant la pandèmia. Jaume Bronchud, del Tot és Festa, de Levante TV, ho té clar a afirmar que: “En el cas de LevanteTV, la importància dels caps de secció cap a les falles era absoluta. Arribàrem a fer una programació de setmana sencera durant març tot i que no hi havia falles.”Laura Sena, periodista de la secció de l’Horta, de Levante-EMV comenta
a.c. falla luis cendoya
47
que: “En el cas del diari Levante-EMV, sí, absolutament. Ha estat una prioritat.”Per la seua banda, Julio Tormo, un clàssic en la informació fallera al capdavant de Tele 8 (Mediterrani) han considerat que la informació fallera “ha estat molt condicionada per la situació sanitària.”Roberto, del mitjà especialitzat “Hablemos de Fallas” considera que: “Sí, donada la incertesa sobretot de dates possibles per a celebrar la festa i les contínues reunions de la Mesa de Seguiment es donava la necessitat d’informar sobre tot això.” D’igual manera Antonio J. Fresno destacava el punt contraproduent de tanta informació fallera: “Massa, en ocasions provocaven una major inseguretat en el sector faller amb molta informació que, en ocasions, eren més elucubracions”. És el que en termes periodístics es coneix com “infoxicació”5 , és a dir, la impossibilitat de la societat a processar una gran quantitat d’informació. Manuel Andrés Zarapico, responsable de la revista Actualidad Fallera, aporta el punt més crític, en considerar que als cap de premsa no els ha interessat tant la informació per fer de servei públic, sinó que “de fet l’han utilitzada com a element de clickbait”. En aquesta línia, Quique Collado, periodista al front del portal especialitzat Som Patrimoni, considera que: “No. La cultura popular ha sigut una de les grans perjudicades. Molta gent oblida que la cultura és part de la salut”. En eixa línia negativa estava Amadeo Sánchez, de la plataforma Online Univers Faller, i Andreu Fernandez, del portal veterà en informació fallera Distrito Fallas.
Informació fallera frívola en temps de pandèmia o necessitària? Percepció de l’audiència equilibrada Un altre dels punts dignes d’anàlisi en aquest temps de pandèmia era la recepció que d’aquesta comunicació fallera feia l’audiència, estiguera o no censada en una comissió. A les xarxes socials hem trobat alguns comentaris en notícies falleres que rebutjaven aquest tipus d’informació en considerar-la frívola enmig d’una alarma mundial sanitària, mentre que uns altres defenien aquesta informació per donar visibilitat en activar els sectors econòmics afectats i per fer pressió mediàtica davant de la incertesa o per simplement considerar-la important. Volíem conèixer la representació mental que els informadors tenien sobre aquest tema. Vora la meitat ha trobat audiència crítica sobre informar de temes fallers, davant de l’altra meitat que no. La pregunta en qüestió era:A l’hora d’informar de falles durant la pandèmia has sentit cert rebuig per part de la teua audiència o a les xarxes socials (comentaris, seguidors, etc.)? A la qual cosa el 57,1% va contestar que no havien trobat comentaris despectius. L’audiència entenia la informació fallera en temps de pandèmia. Per altra banda, un 21,4% responia que un poc en trobar certs comentaris crítics amb la festa fallera durant aquest temps, que se sumava a altre 21,4% que sí que ha trobat molts comentaris despectius en considerar les falles un tema menor i no important. A això, Laura Sena afirma: “Ni moltes crítiques ni poques, però n’hi ha-
5 Aquest terme el va encunyar Alfons Cornella en 1996 per primera vegada, molt abans que Google apareguera i l’exposició a les xarxes socials.
48
en moviment
a.c. falla luis cendoya
49
via”. Per la seua banda, Verònica Mach considerava que: “La gent no criticava que donares informació vinculada amb les falles, sí a voler celebrar-les, a les xarxes comentaris tipus: Con la que está cayendo y pensando en fallas”. Autocensura per evitar comentaris negatius? Àmpliament, no Davant d’aquest terratrèmol en l’opinió pública el mitjà o periodista havia de posicionar-se a continuar informant sobre falles o canviar de temes o exercir cap mena d’autocensura. La pregunta era: Has exercit l’autocensura durant la pandèmia per evitar comentaris negatius sobre la festa en aquest temps? L’àmplia majoria ha dit que no ha practicat l’autocensura, destaquem la resposta d’Antonio J. Fresno, periodista de Sagunt, al diari local El Económico i col•laborador d’Onda Cero Sagunt, qui aporta: “Mai m’he autocensurat, volia que la gent entenguera la important potència econòmica de la nostra festa”; o d’Amadeo Sánchez: “No. Perquè el comportament del món faller ha sigut exemplar.” En la mateixa línia que el de Laura Sena: “Tenia les coses prou clares i personalment apostava molt per la festa, posicionant-me al costat dels sectors més actius i sempre defensant que era possible. Una posició que en el diari se m’ha permès.” Manuel Andrés Zarapico ho té clar també: “No hem sigut el millor àmbit informatiu, per descomptat. I sí, l’autocensura ha existit, però pense que per salut mental fallera, per descomptat.” Fernando Manjón confessa que sí que ha exercit l’autocensura: “En alguna 50
en moviment
ocasió, però poques vegades”. Roberto, d’Hablemos de Fallas, deia: “Hem mostrat un total respecte cap a la situació tan greu que estava succeint i procurant empatitzar amb tots els afectats per la pandèmia, de manera que arribàrem a crear un grup en Facebook, “Junts ho aconseguirem”, en el qual cada dia inseríem frases d’ànim per a portar al confinament un sentiment positiu.” Visibilitat dels sectors afectats econòmicament En preguntar com valoraven el treball de la premsa quant a donar visibilitat als sectors empresarials afectats: artistes, músics, pirotècnics, etc., les respostes han sigut variades, depenent de si el mitjà era especialitzat o no, com diu Luis Fernandez, responsable de Ser Falleros, de la Cadena Ser: “Com habitualment, la premsa generalista tenim el temps i l’espai molt limitat, però considere que en general s’ha fet una tasca correcta.” Fet que corrobora el seu company Santi Botella: “Almenys per part nostra a Ser Falleros hem donat veu a tots els sectors afectats.” Candreu afirmava: “Molt important, per fer que el públic conega els seus problemes durant la pandèmia”. Antonio J. Fresno continuava: “He intentat fer pedagogia sobre la necessitat de fer Falles a setembre per a poder continuar amb la festa i per la supervivència dels sectors relacionats amb les falles.” Per la seua banda, Jaume Bronchud també considera que era “absolutament necessari i ha sigut el gran aparador públic de la seua situació.” Amadeo Sánchez, d’Univers Faller, també opinava que: “La “Informació fallera” s’ha bolcat, en molts casos, per a ajudar els sectors productius de la festa. La premsa general, com és cos-
tum, a part d’algun titular sensacionalista, poca informació i bastant desinformada.” Roberto, d’Hablemos de Fallas, ha dit: “Totalment positiva. Existia una gran preocupació per aquests sectors greument afectats i se’ls donava veu perquè tots conegueren les seues necessitats i inquietuds.” Mentre que Fernando Manjón donava un gir més en afirmar que “ha sigut més que correcte, moltes vegades per damunt del propi sector de falles i fallers”.
ballar des de casa, emissions incloses. Després, bàsicament aquelles que ens marcava la realitat sanitària.” Igual que Amadeo Sánchez: “Evidentment no poder eixir de casa i aprofitar els recursos tècnics de l’estudi, ha fet que variàrem la programació i la manera de fer-la. Però ens reinventàrem ràpidament aprofitant recursos com zoom, principalment.” Quique Collado afirma que: “La meua tasca és prou independent, per la qual cosa en aquestes qüestions no ha variat massa.”
El sector més crític ha sigut Julio Tormo, en valorar com a regular la importància dedicada a aquests sectors per part de la premsa generalista, igual que Manuel Andrés Zarapico, que matisa i fa diferència: “L’especialitzada, un deu. La generalista amb malaptesa, desconeixement i encallament.” Igual que ho ha fet Quique Collado, de Som Patrimoni, qui també aprofundeix en la idea que: “Està molt condicionada per interessos comercials. L’agenda no la marquen els sectors productius fallers, sinó els interessos comercials dels mitjans.”
Laura Sena fica el dit en la llaga en considerar que: “Mentre que el sector faller parlava sense problemes, hi ha hagut reticències polítiques a posicionar-se en certs moments als pobles de l’Horta, cosa que no passava al Cap i Casal.” En un parèixer semblant, Maje, periodista d’Apunt, ha fet prou seguiment de temes fallers a la televisió autonòmica i també ha trobat “dificultat a accedir a informació més sensible.” Julio Tormo ha trobar a faltar més recursos materials.
Mancances de la professió Si atenem per tant la salut de la professió en temps de crisi calia preguntar als professionals sobre les seues necessitats, amb la pregunta: Quines mancances has trobat a l’hora de desenvolupar la teua tasca informativa en aquest temps? (recursos materials, falta de suport institucional, reaccions contràries a parlar, etc.). Santi Botella afirmava: “Més enllà de la pròpia incertesa, no he trobat cap problema a l’hora d’informar sobre Falles”. Bronchud es referia a les incomoditats per les restriccions sanitàries: “En el confinament, estar tancats i haver de tre-
Mesa de Seguiment i Junta Central: aproven les principals fonts informatives Enmig d’aquest maremàgnum informatiu, els mitjans de comunicació havien de recórrer a les seues fonts d’informació oficial i principals. Aquestes eren la Mesa de Seguiment de les Falles (un òrgan consultiu creat per la Junta Central Fallera, Juntes Locals, poblacions falleres, junt amb la Conselleria de Sanitat, per establir el full de ruta de la celebració de les falles: restriccions, normes, viabilitat, etc.), la mateixa Junta Central Fallera i l’Ajuntament de València. a.c. falla luis cendoya
51
Així, respecte a la relació amb els mitjans i la gestió informativa de la Mesa de Seguiment de les Falles, els informadors l’aproven en bona nota, ja que un 64,3% la qualifica d’excel•lent: en considerar que hi ha hagut molt bona informació i plena accessibilitat per entrevistar-los, alhora que un 35,7% li donen un aprovat: és a dir, entenien que informàvem bé, enviaven notes de premsa, eren accessibles, però es podria millorar (hi havia moltes filtracions). Quant a la relació dels mitjans i la gestió informativa relativa a la Junta Central Fallera, el 57,1% li donen un aprovat, el 35,7% un excel•lent, enfront del 7,1% que li donaven un suspens: en considerar que no informaven ni en temps, ni en forma. Sensacions professionals respecte a les falles de setembre Per a concloure, volíem temptejar la sensació de la premsa respecte a la setmana fallera de setembre i hem preguntat com l’han valorada informativament parlant: a la qual cosa un rotund 87,3% va respondre que amb aquestes falles d’estiu va sorgir una nova oportunitat per debatre i reformular la festa, enfront del 14,3%, que la valora com una setmana fallera igual que sempre, com un any normal, però amb restriccions.
52
en moviment
Verònica March, d’Àpunt, matisa: “Valore positivament en el sentit de cobertura, fins i tot més que altres anys per l’interès que generava la situació tan atípica. Cert és que era una cobertura tradicional, sí que s’hauria d’haver aprofitat més la situació per a debatre i reformular la festa.” Conclusió Per a concloure podem afirmar que el80% dels mitjans han continuat la seua tasca informativa fallera, alguns han vist suspès o restringit el seu programa o secció i uns altres han intentat mantindre’l amb una altra agenda informativa, buscant temes, entrevistats i fonts d’interès per temptejar la realitat normativa. Els temes mes consultats per l’audiència eren els relatius a les normes de com tornar als casals (aforaments, gels, mascaretes, sopar, etc.) i de saber la data exacta de poder celebrar la setmana fallera de 2020-21 (a partir de les reunions de la Mesa de Seguiment). Uns altres temes que s’han tractat han sigut la realitat econòmica de les empreses afectades per la suspensió i l’ajornament de les falles (artistes, músics, indumentàries, pirotècnics, floristes, etc.), així com la cara més social i personal amb entrevistes a falleres o representants
a.c. falla luis cendoya
53
de la festa a l’espera de tancar el seu cicle. Alguns mitjans s’han fet ressò de les iniciatives solidaries des de casa (mascaretes cosides per fallers, balcons, recaptacions de diners, etc.) o informacions referides a la festa pel seu vessant colpidor, o creatiu, per ser diferents i que servien per mantindre l’audiència fallera i activar l’espera de la festa (disfresses des de casa, falles online, tornar de nou al casal, nous concursos, influencer que pintava el cos amb motius fallers, etc.) i dins d’aquesta va destacar la campanya fallers en primera línia: on es mostraven fallers en les seues professions com a personal essencial del sistema (sanitaris, distribuïdors, alimentació, professors, etc.). Informativament parlant cal separar l’etapa estricta de confinament i l’eixida de nou a la nova normalitat, com diu Amadeo Sánchez: “Jo separaria la primera etapa de confinament després del dolor de la suspensió de les Falles, on la gent tenia molts dubtes i una altra, ja desconfinats, on la discussió era Falles sí o Falles no i com fer-ho.” En aquest sentit, molts programes han omplert la seua programació amb tertúlies i debats on s’elucubrava les futuribles dades amb pros i contres. La majoria no ha trobat a faltar recursos materials ni econòmics ni ha practicat l’autocensura, llevat de casos concrets, en què era difícil arribar a la font d’informació o amb temes delicats
54
en moviment
en moments clau de la pandèmia. Respecte a la relació amb les fons oficials de comunicació tots valoren positivament la tasca informativa de la Mesa de Seguiment i de la Junta Central Fallera. Alguns periodistes de mitjans especialitzats consideren que altres mitjans generalistes han utilitzat la informació fallera només per obtindre més audiència, però sense importar-los de veritat la seua utilitat per al col•lectiu. Quan finalment es van poder celebrar falles en setembre tant a València ciutat com en moltes poblacions —que així ho van decidir—, els mitjans de comunicació van fer cobertura total, com unes falles típiques, però amb restriccions sanitàries. Tal com recull Laura Sena: “La setmana fallera de setembre va tindre la mateixa dedicació que una setmana fallera convencional, però amb la consciència que informàvem de fets històrics i amb un programa més lleuger que ens ha permès treballar amb menys pressió i fer alguns temes més creatius. També els horaris més racionals han ajudat molt.” I és que en aquest sentit el toc de queda a la una de la matinada va fer que els horaris d’ofrena i cremà s’avançaren i ajudaren en la tasca informativa per tancar edició o cobrir-los més còmodament. Així ho matisa Fernando Manjón: “La celebració de les falles al setembre ens ha brindat la possibilitat de viure-les d’una altra manera, però quan
les limitacions i les dates tornen a ser les de sempre, tornàrem a tindre les falles de sempre. Tan sols l’avanç de l’hora de la crema es quedarà, però era una reivindicació anterior.” Davant de la incertesa sobre el futur de les falles de 2022 i si tornarem a repetir el mateix model de festa, Manuel Andrés Zarapico és clar i aposta per un exercici de renovació: “Aprenguem d’aquesta situació i mirem al futur. No tornem a les zones de confort ni al “de tota la vida”. Vegem en aquesta situació tan inusitada, atípica i tremenda una oportunitat d’evolució Aitor Sánchez Collado Periodista i Faller
a.c. falla luis cendoya
55
La involució de la memòria Les proves van determinar que patia alzhèimer. En eixir de l’hospital i baixar al carrer, acompanyat de la seua dona, caminava amb mascareta, com si tinguera alguna motivació per a protegirse del virus, ara que començava a oblidar els somnis que durant tota la seua vida li van fer crear infinitat de meravelles en forma de dibuixos i falles. Cap malaltia hauria de tindre dret a amargar els últims anys de vida a algú que s’havia dedicat a fer feliços els altres, ni tampoc a la seua família, que sempre havia patit el contrast entre tanta meravella creada a casa i l’escàs reconeixement social i econòmic que havia acompanyat eixes obres. Des de sempre, havia sabut que la veritable mort en vida d’un artista era que l’espectador sapiguera què crearia, resultar previsible als seus ulls. Així doncs, es va prendre l’avanç de la malaltia com si aquesta es tractara de la seua espectadora més exigent, en una sort de batalla entre l’alzhèimer i la seua pròpia imaginació infinita, condicionada per la pèrdua de memòria. “Et penses que faré això, doncs ara veuràs”, li deia interiorment a la malaltia durant el trajecte de tornada a casa, en autobús, en un clar mecanisme d’autodefensa. Mirava els
56
en moviment
carrers del Port de Sagunt i imaginava que li quedarien un o dos anys de consciència de veure la ciutat en Falles. Estava davant d’una tragèdia irreversible, però tractaria de desplegar tot el seu coratge interior per a transformar la situació en una obra d’art. En la seua última obra d’art. Malgrat les seues intencions proactives, amb el pas de les setmanes, va començar a oblidar els esbossos de les seues millors creacions històriques publicades per El Turista Fallero. Ja no reconeixia les seues grans obres com a pròpies. Es guiava per les sensacions que aquelles falles li havien deixat en la seua ànima, però ja no podia identificarles. A més, la seua prodigiosa memòria fotogràfica, amb què havia dissenyat infinitat de creacions pròpies o generosament cedides a altres, començava a perdre nitidesa. Aquelles persones i objectes procedents de totes les cultures del planeta, que sempre s’havien comprimit en la seua ment, passaven a viure en una boira difícil de rescatar. Era impossible seguir creant, com sempre ho havia fet. Això sí, hi havia un moment setmanal on podia veure la llum en la seua vida. Coincidia amb la visita de dos germans amb
ànima de dibuixants, als quals orientava mentre aprenien al seu taller. La malaltia va accelerar-se, fins que la parca, implacable, va continuar la seua collita, sense entendre d’ànimes excepcionals. La notícia va meréixer dos o tres ressenyes a la premsa local i moltes condolences a les xarxes, però cap distinció oficial per part de les autoritats del seu poble de naixement ni de la seua ciutat d’adopció. Això sí, en l’ànima d’eixos dos xiquets sempre va quedar l’esperit de l’artista incomprés. Passats els anys, els germans van decidir ser artistes fallers i posar el nom del seu mestre al taller conjunt. Tantes vesprades de mirades de complicitat, tantes frases d’ànim,
tants intents de perfeccionament amb la mà tremolosa sobre la llapissera havien quedat vius per a sempre com una flama. Aquell boig generós havia mort, però la seua memòria estava viva. Trenta anys després, els dos germans van reeditar el disseny d’una de les falles fetitxe del mestre. Durant la plantà, una forta tempesta va estar a punt de fer caure la falla. Miraculosament, va salvar-se fins al punt de convertir-se en la gran icona d’eixe cicle faller, inspiració per a un merchandising que va donar la volta al món, amb el nom del mestre en la signatura. Tal va ser la repercussió, que els dos germans van crear una fundació per a defensarartistes amb alzhèimer arreu del món.
Gustavo Clemente Diego Periodista i autor de Ramon Espinosa, artista faller
a.c. falla luis cendoya
57
Falles en pandèmia? Clar que sí Tot estava preparat: monuments als carrers, mascletades iniciades, actes previs realitzats i, quan havia de vindre la traca final, el que va arribar va ser un virus que encara ens té bojos comptant quantes persones positives tenim al nostre voltant. En 2020, falles confinades, i un març de 2021 amb una lleugera llibertat, entre setmana, tots a treballar, però els festius i els caps de setmana en caseta. Un altre març sense festa. Arriba l’estiu i, gràcies a Déu, ens donen un poquet més de corda. La gent encara no està molt segura ni animada: Com podeu pensar en Falles amb la que està caiguen? Varen dir-me més de dos i tres mentre es tomaven una canya amb els amics en una terrassa entre abraçades i besos. Les Falles sí, però les quedades amb amics pareix que no eren focus de contagis.
Obrim els casals per a què la gent poguera tornar a fer falla però: Com que aniràs al teu casal? I si et contagies? Varen ser frases que es varen dir. Però la gent es plantejava aquestes qüestions en una platja abarrotada de persones, en bars plens o en uns centres comercials on no cabia ni una agulla… perquè allí no es contagiava el virus. I aneu a fer Falles al setembre? Sense verbenes?… si es que ja no sabem on està el que és important de la festa. Era necessari fer Falles a 2021 i és necessari fer-les a 2022. Les comissions ho necessitem per a sobreviure, però també tenim una miqueta de responsabilitat pel treball de molta gent que depén directament de nosaltres: artistes, indumentaristes, orfebres, etc... Els fallers i les falleres hem demostrat que sent responsables es poden fer Falles. Antonio J. Fresno Sanchis Faller
58
en moviment
a.c. falla luis cendoya
59
Enguany la plantà la férem a casa, els nostres representants ofrenaren en el nostre nom, gaudírem de la xaranga per les xarxes socials i els bunyols i la xocolata ficaren el puntet més dolç.
tornem Un deu de març de dos mil vint amb tots els ninots a la plaça arribà una fatídica notícia i haguérem de tancar-nos a casa. Van ser dies molt durs, van ser dies plens de ràbia, d’incomprensió, desil•lusions, frustració i el catorze vingué la “desplantada”. Els fallers i les falleres, durant tot este temps, hem sigut clar exemple de solidaritat, obediència, paciència, empatia i moltíssima responsabilitat. Doncs som un col•lectiu lluitador i encara que les falles siguen una gran festa no són sols una festa qualsevol, som patrimoni de la humanitat per fortes raons. Som la cultura viva d’un poble amb la seua identitat pròpia, la cura per la nostra llengua, la indumentària, la música i la pólvora. Este acte vol rendir especial homenatge a totes eixes persones particulars que malgrat les seues possibles dificultats han continuat fent esta festa més gran. Este març no puguérem plantar com sempre, però cendoyins i cendoyines estem fets d’una altra pasta i d’alguna manera havíem de sentir-nos més prop perquè som i serem sempre una família a més d’una gran falla. Una família en què tots i totes importen, on cadascú aporta allò que pot i vol, una família unida fins i tot en la distància per l’amor a la nostra falla i a les nostres tradicions.
60
en moviment
Les persones més devotes ficaven flors a casa a la mareta demanant-li que molt prompte gaudírem d’unes falles junts a la placeta. Rebérem missatges de Màgia Negra i amics, que van reviure la il•lusió, i amb alguna que altra llagrimeta cremàrem les falles de cartró. I així, amb els balcons plens de senyeres que Yoel, Zoe, Pedro i Elena ens feren arribar amb molta emoció, cantàrem a plena veu el nostre himne mentres sonaven coets des de diferents llocs. Hui ja estem a la plaça de nou recordant molt bé qui som i què és allò que fem ací, tornant a sentir-nos a casa i desitjant que arribe la setmana fallera per fi. Fiquem a calfar els motors i a preparar la nostra setmana gran, perquè en un parell de mesos omplirem la plaça de veritat. Començaran a tornar els ninots, la gespa, els camions, la ballarineta dançarà de content i encara que siguen una miqueta atípiques, de les FALLES amb ganes disfrutarem. Quina paraula més bonica, FALLES, que plena de significats, tantes coses les envolten però totes naixen d’unes FALLES plantar. I de tan sols cinc lletres venim nosaltres, FALLA, falleres i fallers, però per als que ací estem Luis Cendoya mai serà una falla més.
a.c. falla luis cendoya
61
És una falla plena d’história, de germanor, de familiaritat… Potser pensem així perquè és la nostra, però que orgullosos ens fa. Continuem fent história, continuem treballant junts, colze a colze, com sempre i amb una idea fixada a la ment. Cendoyins, cendoyines, TORNEM! Encara que mai ens hagem anat a cap lloc, ací estem amb tota la força del cor cridant bien alt que JA HEM TORNAT! Visquen les falles! I visca la Falla Luis Cendoya! Teresa Aparicio i Matallín Port de Sagunt, a 26 de juny de 2021
Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sagunt i de la Diputació de València
62
en moviment
a.c. falla luis cendoya
63
RecoRds en fotoGRafies 64
en moviment
a.c. falla luis cendoya
65
66
en moviment
a.c. falla luis cendoya
67
acte tornem
68
en moviment
a.c. falla luis cendoya
69
falles 2021
70
en moviment
a.c. falla luis cendoya
71
72
en moviment
a.c. falla luis cendoya
73
74
en moviment
a.c. falla luis cendoya
75
setmana cultural
76
en moviment
a.c. falla luis cendoya
77
exaltació
78
en moviment
a.c. falla luis cendoya
79
50 aniversari fjfs
80
en moviment
a.c. falla luis cendoya
81
llibret 2021
82
en moviment
a.c. falla luis cendoya
83
MISCEL·LàNIA
84
en moviment
a.c. falla luis cendoya
85
socis d’honor
Administración de Loterías nº 2 Amparo Baeza Esteban Bar Zona Franca Benjamín Pérez López Encarna Muñoz Antonino Familia León Sánchez Fernando Biosca García Floreal Esteban Floristería Sayas José Luis Soriano López José Pérez Zamora Luis López Marzal Martín Mellado Martínez Ramón Allueva Domínguez Vicenta Borrás Sánchez
86
en moviment
socis Administración de Loterías Nº 2 Agustín Albalat Chillida Agustín Cervera Aitana Casado Ferruses Alberto Soria Carrasco Alfredo Sánchez Lacomba Alfredo Sánchez López Amado Vicente García Amparo Aliaga Amparo Almela Amparo Baeza Esteban Amparo Ballester Escobar Amparo Sanz Franc Ana Corbasi Granel Ana Mª Herranz Viel Ana Ponce Ángel Andrea Tormo Hernández Ángel Ballester Gómez Ángel Ortiz Calvo Ángela Cócera Díaz Ángeles Yuste Antón Angelita Pérez López Antonia Agudo Antonio Andrés Micó Antonio Díaz Martí Antonio Fresno Ortiz Antonio Montesinos Antonio Sánchez Sánchez Araceli Ruiz Ayuso Arantxa Gil Pérez Azucena Díaz Berzosa Balbina Giménez Jarque Beatriz Guillem Vidal Begoña Rojo Cantero Briadna Victoria Boix González Calzados Calzamar Carla Morales Fernández Carmen Aspas Marco Carmen Bellido Tejadillos Carmen Pérez Pelegrín Clara López Gimeno Claudia Carrillo Vayá
Cristina Flórez Amorín Cristina Solaz Giménez Cristina Reyes Bautista Daniela Cortina Nebot David Comas Navarro David Millán García Dulcinea Fuertes Villalba Eduardo Benet Cases Elena López Cortés Elisa Maravilla Rodríguez Emilia Ballester Jurado Emilio Pires Vivancos Enriqueta Vicente Eva María Gómez Fanny Arce Flores Sayas Francisca Cases Sancho Francisca Partida Rayas Francisco Escobar Valverde Francisco Fabra Oliva Francisco Villar Ripoll Héctor Martínez Zaballos Herminia Martínez Verdugo Herminia Verdugo López Hilario Martínez Laizón Hortensia y Juan Domingo Imanol Alcaide Pérez Inés Lázaro Sola Iris Tomás Parrilla Iván Martínez Montesinos Javier Aparicio Blasco José E. Maravilla Peiró José Javier Sánchez Alonso José Luis Muñoz Gutiérrez José Mª Fernández Ortín José Mª Más Muñoz José Mª Piró Beltrán José Vicente Aparicio Blasco Juan Baeza Borrás Juan Vayá Horguín Juan Carlos Requena Fresno Juan Vicente Solaz Giménez a.c. falla luis cendoya
87
Julia Esplugues Julián Castellanos Lillo Laura Albalat Paredes Laura Álvarez Rodríguez Laura Carratalá Gijón Laura Herrera Garrido Laura Maravilla Rodríguez Lola Maravilla Rodríguez Lourdes Lázaro Sola Lucía Ángel Calabuig Luis Cuadau Marco Mª Antonia Albalat Paredes Mª Carmen Fresno Ortiz Mª Carmen Garrido Montesinos Mª Dolores García Blasco Mª Elena Martínez Zaballos Mª Inés Sola Romero M.ª Isabel Fernández Plazas Mª Jesús Luengo Cervera Mª Jesús Muñoz Mª José Beltrán Sanz Mª José Hernández López Mª José Martínez Martín Mª Luisa Torres Mª Pilar Sánchez Abad Mª Pilar Vinuesa Veral Mª Teresa Carrascosa Gómez Mª Teresa Olmos Saus Manuel Adrián Pérez Marcos Martín Salvador Marga Sánchez Aleixandre Margarita Martínez Biosca María Catalá Berná María Jordán Domínguez María Martínez García María Mauri Gallart
88
en moviment
María Navarro Romero María Pérez Peregrín María Solaz Salvador Mariví Sanchis Martín Marta Sánchez Matallín Merche Jiménez Ruiz Milagros Munuera Romera Minerva Francés Ruiz Miriam Adrián Pérez Miriam Sánchez Pérez Mónica Cabellos Montse Sánchez Alixandre Nadia Ortiz Aleixandre Nekane Murciano Montequín Nerea Pinilla Salcedo Niurka Berná García óscar Sánchez Partida Pablo Molina Ballester Pastelería La Moderna Paula Checa Bujeda Pedro Ballester Juliá Pedro Mas Muñoz Pinturas Samper Puri Berná Fuertes Radoika Ortiz Aleixandre Rafael Gay Martínez Raquel Bernal Guerrero Raquel Cosín Raúl Vicente Martínez Roberto González Rosa Mª Muñoz Gutiérrez Rosa Mª Muñoz Martínez Rosa Mª Requena Fresno Salvador Sánchez Martínez Salvador Sebastiá García Sandra Rodríguez Moral
Silvia Montesinos Soto Silvia Silla Rueda Valeria Heredia Margarit Vicente Martínez Verdugo Vicente Morales García Vicente Santibáñez Arres Victoria Alonso Sandoval Zaraida Mellado Muñoz Zoe Rubio Mellado
a.c. falla luis cendoya
89
COl·lAbOlAdORS
A L’Antiga Admon. Loterias nº2 Alitea Ángulo Vidal Arquitectos AutoEscuela J.Motos AutoJuste Ayto. Sagunto Bar Tito Berná Bodegas Micó British English Centre Broseta Canovas Carnicería Cañas Charcutería Rosabel Churrería Mare Nostrum Construcciones Eugenio David Parrado Abogados Dental Revert Don Pique Ecoas El Charquito El Faro Esthetic Láser Ferretería Suiza Floristería Sayas Frutería Rosabel Hermanos Arellano Carmen Mas Fotografía Indalo2 Indutrial Vima
90
en moviment
Joyería Mercè Julmar Lencería Beatriz Soriano Lencería Emilia Luxmar Manhattan Manos de Princesa Moers MV Solutions SL Nando Podólogo Oleo Hidráulica LEJ óptica Mediterranea Optica roig Peluquería Nuria Edo Petit Lune Pizzería Mariotti Polosal Regeneraluz Rosmar Ruiz Martinez Estilista Ruth M. Fotografía Sabor del monte Samper Talleres Moraira Viza-Zaballos Vora Riu Ximo’s Zona Franca Diputación de València
a.c. falla luis cendoya
91
92
en moviment