Llibret Falla Luis Cendoya 2022 - Infantil by AC Falla Luis Cendoya

Una Aventura de Literatura A.C. FALLA LUIS CENDOYA 2022

Índex Edita: A.C. Falla Luis Cendoya

Comissió infantil

president infantil

Col.laboració literària: Josep Antoni Fluixà, Teresa Broseta, Fina Girbés, Alba Fluixò i Pelufo, Imanol Alcaide

Fallera Major InfantiL

Monument infantil

Crítica: Teresa Aparicio

la nostra portada

UNA AVENTURA DE LITERATURA. Teresa Aparicio

Coordinació literària: Antonio J. Fresno i Teresa Aparicio

Poema: Teresa Aparicio

- UN REGAL FANTÀSTIC. Josep Antoni Fluixà

Revisió de textos: Gabinet de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Sagunt Teresa Aparicio

- CASUALITATS DE LA VIDA. Teresa Broseta

Et toca a tu...

Fotografies: Belén Caballero

- IMAGINA. fina Girbés

Portada: Antonio Verdugo Maquetació i ilustració: Mª Elena Martínez

Et toca a tu de nou... - L’AVENTURA VERNE. Alba Fluixà Pelufo

- UN MÓN DE JOCS. Imanol Alcaide

28 30

Continuem jugant?

Dipòsit legal – V-3546-2018 “Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres” “El llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià”

Falla Luis Cendoya

YOEL RUBIO I MELLADO

Comissió Infantil

Presidència –Yoel Rubio Mellado Adrián Comas García Aitana Fernández Martínez Álvaro Martínez Catalá Antonio Verdugo Adrián Belén Ortega Lázaro Benjamin Sancho Sánchez Bruno Cosín Sebastiá Candela Martínez Gómez Carla Mas Fuertes Carlos Munera Requena Carmen Verdugo Adrián Cayetana Moya Fernández Clara Sancho Sánchez Claudia Carrillo Vayá Claudia Espinosa Reyes Darío Sánchez Carrascosa Diego Morales Lázaro Elena López Cortés Edurne Parrado Martínez Gema Cuesta Gómez Inés González Moya Irene Rodríguez Ortiz

President Infantil 2022

Iván Martínez Montesinos Joan Bernet Sánchez Jorge Fresno Solaz Julia Martínez Catalá Laia Sánchez Carrascosa Leyre Parrado Martínez Manel Adrián Martín Marina Mas Fuertes Marina Morales Lázaro Mario Espinosa Reyes Mario Martínez Gómez Martín Mateo Francés Martina Requena Ballester Mateo Benet Sánchez Olivia Aleixandre Ortiz Pau Bernet Sánchez Sofía Catalá Pereira Sofía Comas García Sofía Sancho Sánchez Tania Sebastiá García Yaiza Camacho Baeza Zoe Benet Fabra Zoe Rubio Mellado

Falla Luis Cendoya

ZOE RUBIO I MELLADO

Fallera Major Infantil 2022

Zoe, quant has crescut des que et vàrem nominar i a més has aprés molt i has entés que en realitat: les falles són pur sentiment amb dosis de treball cada any i que has tingut la gran sort de rebre un inesperat regal. Per sis mesos extra, els xiquets de la falla amb Yoel vas a representar. Disfruteu molt d’esta nova experiència que els vostres pares us han obsequiat. Zoe, com sempre diguem les dos, perquè estem convençudes d’això, no hi ha cap somniimpossible i el teu està siguent del bo el millor. T’estime. Teresa Aparicio i Matallín

Falla Luis Cendoya

Una Aventura de Literatura Artista: Antonio Andrés i Sánchez

Jules Verne, va ser un bon escriptor de ciència i ficció, però cal que destaquem que a més era un gran lector.

Amb Verne t’introduiràs fins al centre de la Terra i les coses que trobaràs la ment et deixaran oberta.

Revistes científiques devorava, també les de geografia i en elles se’n va inspirar per crear un món de fantasia.

Llegir és un grat plaer, desperta la imaginació i quant abans te n’adones el temps aprofitaràs millor.

L’aventura de llegir-lo és una espectacular travessia plena de descobriments, grans invents i tecnologia.

Diuen que tots els gossos als amos s’acaben semblant. Este està enganxat als llibres i vol que se’ls lligen en alt. Alguns i algunes amb la consola o el mòbil estan afabats… De veres us penseu que tant mola? Ja és l’hora de què alceu el cap!

La ignorància amenaça amagada amb els seus llargs tentacles i a les gents que no lligen res aguarda per atrapar-les. Amb Verne pots recórrer mil llegües de viatge submarí viatjant a bord del Nautilus d’un a l’altre confí. Amb Verne pots arribar a la lluna en un coet; serà una aventura espacial e incomparable, de fet. Amb Verne volaràs en globus, donaràs la volta al món i com diu la cançoneta: són, vuitanta dies són. Si de la ignorància sense llibres vols rescatar un amic, ves i fes-li un gran favor parlant-li’n dels teus favorits.

Necessiteu estar amb la resta, no perdre l’espontaneïtat, relacionar-vos amb persones, eixir al carrer a jugar. Gastar la paraula esdevé fonamental i una bona manera és jugar a jocs de taula. La imaginació, la creativitat, són coses a fomentar i gràcies al joc i la literatura mai deixareu de somniar. Teresa Aparicio i Matallín

Falla Luis Cendoya

Et convidem a pintar el dibuix de la nostra falla infantil

Una aventura de literatura Jules Verne (Nantes, 1.828 – Amiens, 1.905) és considerat el fundador de la literatura moderna de ciència ficció. La seua producció supera els cinquanta títols. Va reflectir en les seues novel•les d’aventures les dos grans aspiracions del segle XIX: l’exploració del món i el progrés tecnològic; i va predir amb una gran precisió en els seus relats l’aparició d’alguns invents que es generarien al segle XX com a conseqüència dels avanços tecnològics: la fotografia submarina, el primer rellotge de polsera, la televisió, la internet, els helicòpters, els submarins i les naus espacials, entre altres. Amb el nostre monument infantil volem rendir-li homenatge a este autor tan prolífic i fer reflexionar a la societat sobre l’ús de la tecnologia per part dels xiquets i les xiquetes. Els avanços tecnològics han contribuït a fer-nos la vida una miqueta més cómoda i senzilla (i continuaran fent-lo), peròla tecnologia mai ha d’acapararel temps l’oci infantil.

Des de la comissió de l’A.C. Falla Luis Cendoya volem fomentar la lectura entre la infantesa donant-los a conéixer este gran autor de misteri i aventures, els llibres del qual estan recomanats per a xiquets i xiquetes entre nou i dotze anys d’edat; així com impulsar el joc infantil com una ferramenta fonamental per incentivar les relacions socials i cultivar la imaginació. Benvinguts i benvingudes siguen a la nostra particular aventura, plena de peripècies sense perill, de jocs tradicionals i bona literatura. Aventura d’imaginar, aventura de llegir, aventura de jugar, aventura de somniar. Teresa Aparicio i Matallín Fallera

Ens pareix molt relevant potenciar el desenvolupament tant personal com social dels més xicotets i les més xicotetes; doncs no hem d’oblidar que la xicalla d’avui esdevindrà la gent adulta de demà i hem de cuidar-la i protegir-la.

Falla Luis Cendoya

Un Regal Fantàstic Recorde que plovia molt, com sol ploure de vegades a les nostres terres, com si hagueren obert les comportes del cel i deixaren caure tota l’aigua dels núvols. La vesprada s’havia fet fosca i, a la vora de la llar, la meua iaia començà a contar-me una història. Era la història d’un xiquet a qui li deien Josep, com a mi. Una coincidència que, en un primer moment, no vaig tindre en compte. El cas és que aquell xiquet era fill únic, com jo, i es passava la major part del dia a casa de la seua iaia, com feia jo també. Sa mare es passava el dia a ca sa mare, la seua iaia, i cosia pantalons per guanyar uns diners necessaris per a l’economia familiar. Son pare treballava de carrosser fent caixes de càrrega per a camions en un taller. -Iaia -li vaig dir, aleshores-, els pares dels xiquet del conte tenen els mateixos oficis que els meus. -Clar que sí -em contestà-, això és normal o et penses tu que els pares dels xiquets dels contes no treballen? -Sí, però... -I tenen oficis normals -em tallà-, com els que poden tindre els teus pares o els pares dels teus amics. Si els del conte que t’estic contant -en el cas que em deixes fer-ho i no m’interromps massa-, tenen el mateix ofici que els teus és una simple coincidència.

Aquella paraula em va fer callar i em va fer també sentir-me orgullós. Descobrir que els meus pares tenien oficis de conte era fantàstic. No tenia per què envejar els companys que tenien pares bombers o llenyaters, ni tampoc aquells xiquets que tingueren pares bruixots o mags, o mares bruixes o fades. Les mares cosidores i els pares carrossers també apareixen en els contes. Però això ho vaig pensar en poc menys de mig minut, perquè la meua iaia ja continuava amb la història de Josep. Un xiquet que, quan eixia de l’escola, passava la major part del dia a casa de la seua iaia. Mentre la seua mare cosia i la seua iaia feinejava per la casa, Josep feia els deures i s’avorria molt. A mi em passava el mateix. Només s’ho passava bé quan eixia al carrer i es trobava el seu amic Ramon. Una altra coincidència, perquè jo també tenia un amic que li deien Ramon. Per sort, en aquella època no hi havia molts cotxes i els xiquets podien jugar lliurement per les voreres i creuar el carrer sense por a ser atropellats per algun vehicle. No com ara, amb els carrers plens de cotxes aparcats. Però Josep, quan es feia de nit, se n’anava amb son pare i sa mare al pis on vivien, com feia jo també tots els dies. I, al pis, Josep se sentia molt sol. Sobretot, els caps de setmana que sa mare no cosia i es

passaven el dia al pis. Jo també em passava els dissabtes i els diumenges sol al meu pis.

Jo, en aquell punt de la narració, ja em sentia totalment identificat amb el personatge.

En aquell barri allunyat de la casa de la seua iaia, Josep no tenia amics. Jo tampoc no en tenia.

-Fins que un dia -continuà la meua iaia amb la història de Josep-, que feia un sol de primavera, alegre com unes pasqües i no trist com el de hui, els visità un familiar cosí llunyà de son pare que vivia a Sevilla. A aquest familiar li dient Braulio i era músic en la banda de la guàrdia civil de la capital andalusa.

-Per què no t’entretens jugant? -li preguntava sa mare-. Tens molts jocs! I Josep, segons em contava la meua iaia, callava i mirava els seus jocs, però tots els jocs que tenia necessitaven, almenys, una altra persona per a jugar. Segons em contava la meua iaia, a Josep li havien regalat una caixa de jocs reunits amb una ruleta de la sort, un parxís, una oca, el joc de l’escala i fins a més de cinquanta jocs de taula. Però Josep tenia raó. Eren jocs per a compartir. Sa mare tenia molta faena fent les faenes de neteja del pis que no podia fer al llarg de la setmana i son pare només descansava el diumenge i no podia jugar amb ell. Era una altra època i els homes no tenien per costum fer faenes de casa. El cas és que, segons em contava la meua iaia, a Josep li regalaven sempre moltes coses: unes raquetes de ping pong, un baló de futbol, unes cartes de Peter Pan, un monopoli i moltes coses més. Però Josep no tenia amb qui jugar. Per tant, eren jocs que no li servien per a entretindre’s. Només els utilitzava quan se’ls portava a casa de la iaia i els compartia amb el seu amic Ramon.

En aquell moment jo vaig pensar que també tenia un tio que li deien Braulio, però no vaig gosar interrompre la meua iaia. sep?

-I saps què li va regalar a Jo-

Jo m’havia perdut alguna cosa del relat de la meua iaia, però no importava perquè en aquell moment ja sabia la resposta. -Un llibre! No em vaig poder aguantar més i li vaig dir a la meua iaia que a mi també m’havia passat com al protagonista de la història que ella em contava: que m’avorria molt sol i que el meu tio Braulio també m’havia regalat un llibre. -Quina casualitat! -va exclamar la iaia-. Això sí que és una coincidència important, per què saps que va passar després? -No. Falla Luis Cendoya

-Ara sí que t’he pillat! Com que no saps què va passar després? -No -vaig insistir. -Aleshores, t’ho contaré jo. Josep al cap de pocs dies, un dissabte d’aquests que no sabia què fer, va agafar el llibre i es va posar a llegir les històries que hi havia escrites. Eren contes de l’escriptor Hans Christian Andersen. S’ho passà tan bé que el temps li passà sense adonar-se’n i sa mare el va cridar per a sopar. -Ja, tan prompte? -va preguntar- Espera’t un poc que vull saber com queda l’emperador que l’han enganyat amb un fals trage transparent que el fa passejar nu pel carrer... -Deixa’t d’històries i vine a sopar -li ordenà sa mare-. Que ton pare ja és a la taula! -I, des d’aquell dia -continuà contant la meua iaia-, Josep es va aficionar a llegir llibres, perquè aquell havia sigut un regal fantàstic: el millor regal per a jugar sol. Un regal que li canvià la vida a Josep. No només va llegir més llibres de xicotet, també quan es va fer més fadrí continuà llegint. De jove, per exemple, va llegir molts llibres de Jules Verne, un escriptor francés que escrivia novel•les d’aventura amb artefactes que en el seu temps no existien, però que, amb el pas del temps, es va fer realitat com el submarí.

treball. La mare em va agafar de la mà i ens vam anar cap al pis. Només arribar, abans d’anar-me’n al llit, vaig buscar el llibre que m’havia regalat el meu tio Braulio -el de veritat, no el de conte-. Jo l’havia guardat en algun lloc sense fer-li massa cas, per això quan vaig veure el títol em vaig quedar sorprés: Contes d’Andersen. No ho vaig poder evitar. Aquella mateixa nit, gitat ja al llit i amb la llum de la lampareta, em vaig posar a llegir. Josep Antoni Fluixà

Josep Antoni Fluixà (Alzira, 1959) és mestre i escriptor. Ha publicat els llibres de poesia Nàufrags sens illa, L’estel fugaç i Matèria corporal, entre altres, però s’ha especialitzat, sobretot, en literatura infantil i juvenil. Entre les seues obres destaquen Gratacelònia, Viatge al país dels cocòlits, Peter Pan i la desaparició del foc, El llop vençut i altres contes mig inventats i el somriure de Fàtima, en narrativa infantil, i Sis ninots en busca d’una falla, en teatre. És autor també del llibre de poesia infantil L’ofici de la mar. Des del 2002 fins a finals de 2020, va ser el director de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura. També és autor de llibres de text i d’articles, així com d’assajos de crítica literària.

Quan la meua iaia va acabar la història de Josep, ja havia parat de ploure i el meu pare havia tornat delFalla Luis Cendoya

Casualitats de la Vida Mirant Víctor i Carla, ningú diria que són bessons. Ella és alta, morena i amb els ulls del color de les fulles tendres. Ell és baixet, pèl-roig i amb els ulls del color de la mar. Ella adora la natació; ell està boig pel patinatge. Ella busca sempre el menjar salat; ell, si el deixaren, només menjaria dolç. Per fora, són la nit i el dia, però per dins s’assemblen una miqueta més. Els dos són simpàtics, amables i espavilats. I els dos adoren les falles. Però Carla i Víctor encara tenen una altra cosa en comú. Una cosa que preocupa molt els seus pares i que desespera els seus mestres... Els bessons tenen al•lèrgia als llibres! Que quede clar que és només una manera de parlar. Ni l’un ni l’altra comencen a tossir tan bon punt toquen un llibre, ni els ixen taques roges a la pell, ni se’ls rebolica la panxa. Ja saps, tot això que passa quan algú té al•lèrgia de deveres! Però encara que no siga una qüestió mèdica, el cas és que cap dels dos s’acosta a un llibre si pot evitar-ho. Ja veus quines coses! Els pares de Víctor i Carla ho han intentat tot. Els han comprat els llibres més bonics que han pogut trobar, els han fet el carnet de la biblioteca, els han llegit a muntó en veu alta... Però res de res! A l’escola també ho han intentat de mil maneres, a les bones i a les no tan bones, però tampoc han tingut èxit. Sembla que el cas dels bessons Llopis és un cas

sense remei! Un dijous qualsevol, els bessons paraven taula mentre son pare acabava de preparar el sopar. Com quasi tots els dijous, la mare estava al casal, en la reunió de la junta directiva. I, com quasi tots els dijous, arribà a taula parada. Però no arribà com sempre, amb mil coses que contar, sinó pixant-se de riure. Però pixant-se de veritat, que li vingué justet arribar al bany! No deixà de riure mentre pixava, ni mentre es llavava les mans, ni mentre es canviava de roba. Reia sense parar, agarrant-se amb una mà la panxa, que ja li feia mal, i unes llàgrimes grosses com cigrons li redolaven galtes avall. – Mare! – exclamaven els bessons una vegada i una altra. – Laura! – exclamava el seu home una vegada i una altra – Però es pot saber què et passa? – preguntaven els tres. Però la dona no aconseguia controlar l’atac de riure i no podia dir ni una paraula. I, naturalment, passà el que havia de passar. Tu no t’has fixat que el riure s’encomana tan de pressa com els badalls? Doncs, al cap d’un moment, els quatre es baquejaven de riure, encara que tres no sabien per què.

El sopar ja s’havia gelat a taula quan per fi deixaren de riure i tornaren a ser capaços de parlar. I va ser aleshores quan la mare dels bessons, esforçant-se per no tornar a riure, confesà el motiu d’aquell atac. – Sabeu quin és el tema de la vostra falla enguany? L’escriptor Jules Verne i la seua literatura! La seua literatura! Tornaren les rialles del pare i de la mare, però a les cares de Víctor i Carla ja no hi havia ni l’ombra d’un somriure. – Serà possible? – s’indignà Carla –. Precissament enguany, que soc la fallera major infantil? Quin disgust! – Té nassos la cosa! – s’indignà Víctor –. Havia de ser enguany, que soc el president infantil? Quina ràbia! – Tampoc passa res, caram! – intervengué el pare –. Per més que siga el tema de la falla, no haureu de passar cap examen sobre Verne, ni llegir els seus llibres. – Però tot el món sap que tenim al•lèrgia als llibres, pare! – es queixà Víctor –. Es pixaran de riure! – Ha sigut idea vostra, veritat? – acusà Carla –. Segur que heu demanat vosaltres que la falla anara de llibres! – Això és! – li donà la raó Víctor –. Per veure si així ens entren les ganes de llegir, veritat?

– En tal de fer-nos llegir, sou capaços de tot! – rematà Carla – Escolteu, bonicos – tallà la mare–, que no sou el melic del món – tallà la mare –. Això són casualitats de la vida. – Exactament això – recolzà el pare –. Només casualitats de la vida! Els bessons se n’anaren a dormir amb cara de pomes agres i passaren una de les pitjors nits de la seua vida. Tot era pegar voltes a dreta i esquerra, i tindre uns somnis raríssims, i alçar-se a beure aigua, i tornar a pegar voltes, i alçar-se a pixar, i tornar a rodar per uns llits fets un desastre. Una nit inacabable! L’endemà s’alçaren amb els ulls unflats i sense ganes de xarrar, cosa ben estranya, i volaren a l’escola amb l’últim glop de la llet del desdejuni encara a la boca. Sense haver-se posat d’acord, els dos es dirigiren a la biblioteca a l’hora d’esmorzar i es trobaren a la porta. – Què fas tu ací? – preguntà Víctor, astorat, en veure la seua germana. – El mateix que tu, imagine! – rigué Carla –. M’ha entrat curiositat... –I a mi! – reconegué Víctor –. M’he passat la nit somiant amb coets a la lluna, i amb exploracions al centre de la terra, i amb illes misterioses... –Com jo! – confesà Carla –. La culpa és del pare, que ens va recitar Falla Luis Cendoya

tots els títols de les obres de Verne. – La culpa és dels títols, que són una canya! – s’emocionà Víctor. – Tu creus que les històries estaran a l’altura dels títols? – preguntà Carla –. Sonen tan emocionants... – Supose que sí – contestà Víctor –. Per això és un autor megafamós. Si li dediquen la nostra falla i tot, Carla! – Tens raó – acceptà Carla –. Què? Fem una ullada? – Avant! Els bessons Llopis entraren a la biblioteca com dos exploradors a la selva, tan poc acostumats estaven a visitar-la. Quan trobaren el prestatge amb els llibres de Verne, no els costà massa triar-ne un. Carla agarrà de seguida L’illa misteriosa; Víctor es va fer amb La volta al món en 80 dies. Se’ls emportaren a casa amagats a la motxilla, com si els hagueren furtat, i d’amagat dels pares començaren a llegir-los. Si els veien, no hi hauria manera de fugir de les bromes i les rialles! Diuen i conten que, aquell cap de setmana, l’oratge es posà de part dels llibres. Va ploure tant, va fer tant de vent, que la família Llopis no va eixir al carrer per a res, i els bessons tingueren temps de sobra de llegir-se no només el llibre que s’havien triat, sinó també el que se n’havia triat l’altre. I diuen i conten que aquells dos llibres foren només els primers d’una llarguíssima llista, i que, quan

arribà el mes de març, els bessons ja no es recordaven de la seua al•lèrgia als llibres i havien descobert el plaer de la lectura. A voltes, les casualitats de la vida resulten meravelloses! Teresa Broseta Escriptora

teresa Broseta (València, 1963) és llicenciada en Ciències de l’Educació per la Universitat de València i en Filologia Hispànica per la UNED, i treballa a l’administració. Conrea especialment la literatura infantil i juvenil en valencià i castellà i en tots els gèneres: -Narrativa: La botiga del Carme (Bullent), L’estiu dels pirates (Bromera), ¡Hermanoshasta en la sopa! (SM), El flautista valent (Bromera), Una capsa plena de dents (Dylar), L’escarabat de Khalili (Tàndem), Els contes d’Ukanaburu (Meteora), Unes vacances de profit (Andana), Bruixots per un dia (Voramar), No sigues rata! (Vincle), etc. -Poesia: Zumo de lluvia (Cepli), El núvol enamorat i altres contes en vers (Bromera), Poesia de nit i de dia (Andana). -Teatre: No puges a l’andana (Bromera), Rellotge de cucut (Tabarca), Pintura fresca (Edelvives), Teatre amb minúscules (Bromera).]. Ha publicat també narrativa i teatre per a adults (L’alé de la vida (Vincle), El dia de demà (Bromera), La casa de nuestrossueños (Ajuntament de Castelló), i ha rebut diversos premis literaris. També ha publicat ha publicat algunes adaptacions d’obres clàssiques en les editorials Bromera i Tàndem i diverses traduccions, sobretot de literatura infantil i juvenil, del valencià al castellà, del castellà al valencià, i del francés i l’anglés al valencià i al castellà.

Falla Luis Cendoya

Et toca a tu...

Com creus que són Víctor i Carla? Vols dibuixar-los?

Ajuda Víctor i Carla a trobar els llibres de Jules Verne a la biblioteca:

VÍCTOR I CARLA

LLIBRES Falla Luis Cendoya

Imagina Tanca els ulls i imagina noves formes de viatjar, vehicles prodigiosos que ningú encara ha inventat. Busca bona companyia, una amiga, un amic, i comença un viatge increïble, infinit. Pots triar mil llocs recòndits de qualsevol continent, o visitar les galàxies passejant per l’univers. No hi ha res impossible. Tot ho pots imaginar! Dins la ment no hi ha fronteres que no pugues traspassar. FINA GIRBÉS NÀCHER

Fina Girbés Nàcher. Vaig nàixer a Algemesí, bressol de les muixerangues en 1957. Tot i que em vaig llicenciar en Geografia i Història en la Universitat de València, m’he dedicat sempre a l’estudi i ensenyament de la llengua. Primer, durant vint-i-set anys, com a mestra, impartint classes en primària i secundària i, en l’última etapa laboral com a tècnica lingüística en l’ajuntament del meu poble. Ara mateix acabe de jubilar-me i espere dedicar-li més temps a la creació literària. La poesia infantil és el racó de la literatura on em trobe més a gust. Ho vaig descobrir ara fa només dotze anys, quan vaig publicar el meu primer poemari. Per això, escric principalment poemes per als infants, encara que he publicat també narrativa. M’encanta conéixer l’opinió dels meus lectors, la sinceritat de la xicalla és sorprenent. • Poemes de diumenges i dies faeners. Baula, 2008. • Poemes de butxaca. Bromera, 2009. • El rei de la casa. Baula, 2009. • Contes i poemes que vénen de Mèxic. Tàndem, 2010. • Els primer poemes. Baula Edelvives, 2011 • Entre cel i terra, Andana Llibres, 2011 • Poemes a la carta. Bromera, 2011 • Versos que van i vénen. Bromera, 2014 • Versos de colors. Onada, 2015 • Nit d’ànimes. Marieta ja estic ací. Llegir en valencià. Fundació Bromera, 2017 • Versos banyats. Tàndem edicions, 2017 • Que sonen el versos! Andana Llibres, 2018 • Versos que canten i ballen. Bromera, 2018. • El món al revés. Andana Llibres, 2020 Premis: XXVI Premi Samaruc, 2018, pel poemari Versos banyats, Tàndem edicions. III Premi Fundació Caixa Cooperativa de Poesia Infantil 2020, pel poemari El món al revés, Andana Llibres XXVI PREMI SAMARUC 2018. Infantil: Fina Girbés: Versos banyats (Tàndem) Falla Luis Cendoya

Et toca a tu de nou... ORDENA PARAULES Ordena les següents paraules de manera que formen una frase i el seu autor: allò Verne imaginar, ú Tot que Jules pot podran realitat. fer-lo altres

Solució: “Tot allò que ú pot imaginar, altres podran fer-lo realitat”. Jules Verne.

I tu? Què has imaginat al llegir el poema de Fina Girbés?

Falla Luis Cendoya

L’Aventura Verne Vine a viure una aventura de la mà del senyor Verne, que a través de la lectura la imaginació et desperte. Amb globus o submarins o amb un coet espacial,

Alba Fluixà Pelufo (Alzira, 1988) és artista plàstica, gestora cultural i poeta. És llicenciada en Belles Arts i Doctora en Indústries Culturals per la UPV. Com a il·lustradora, ha publicat Dril, el cocodril, La pluja i Poalet de versos. Ha publicat els llibres de poemes En el camí de l’alba (Editorial Germania, 2013), Geografies de l’atzar (Edicions Bromera, 2018) i Galeria d’incerteses (Edicions Bromera, 2019), obra guanyadora del XIII Premi de Poesia Ibn Hafaja Ciutat d’Alzira.

la màgia et portarà dins del món més especial. Més enllà de les pantalles, la vida t’està cridant: amistat i jocs i Falles i molts somnis que vindran. Alba Fluixà Pelufo

Falla Luis Cendoya

Un món de jocs Vivim en una societat sedentària, en la que cada vegada més xiquets deixen d’eixir als parcs i carrers per a jugar. Aquesta és la mateixa societat que culturalment està perdent la tradició d’heretar els jocs populars d’avis a nets. Els interessos canvien, evolucionen i es modifiquen en funció del moment social que viu el col•lectiu de persones que conformem la societat. I hui en dia, als xiquets i xiquetes els interessen molt les noves tecnologies i no tant anar al parc, a la muntanya o a gaudir d’un espai natural. I no és que les noves tecnologies siguen una mala influència per a ells, però quan es troben en una fase de creixement, és preferible per a un desenvolupament integral, que estiguen lligats al moviment i a la pràctica d’activitat física. No imagine als personatges dels llibres de Jules Verne més entretinguts amb la tecnologia que vivint les nombroses aventures que apareixen en els seus llibres. Podem delimitar el concepte de jocs populars com aquells jocs infantils clàsics que no necessiten de l’ajuda de la tecnologia i que es trasmeten de generació en generació. Tenen un valor cultural i educatiu molt gran. Són representatius de les formes de vida de les gents que els practiquen i poden ser específics d’un país, d’una regió o d’un poble. El material que es gasta per a jugar és de fabricació casera o d’altra banda objectes quotidians que tenien per

casa antigament. Es tracta d’un tipus de joc previ a la revolució informática, en què els xiquets i xiquetes eixien als carrers a compartir eixos materials amb els quals creaven mons imaginaris plens d’alegria a diferència de l’actualitat, en la que els xiquets i xiquetes tenen tants estímuls que no tenen la paciència de gaudir del joc. L’objectiu principal d’aquestos jocs és la interacció social, tan difícil en la societat pandèmica en què vivim hui en dia. Individualment, el xiquet busca gaudir i evadir-se de la realitat a un espai simbòlic. Col•lectivament, l’objectiu és el plaer de relacionar-se amb els seus iguals i sentir-se acceptat tal i com és. Per tot açó, jugar a aquestos jocs pot ser un punt d’unió entre el passat, present i futur dels nostres majors i els més menuts. I des d’ací volem fer una proposta de jocs populars per a què tant xiquets com adults els puguen practicar en el seu temps d’esplai. - Birles: la zona de joc s’anomena carrer i tindrà un mínim de 2 metres. Es col•loquen 6 birles en total, 3 davant i 3 darrere. L’objectiu es deixar una birla en peu, cada jugador tindrà fins a tres llançaments per a aconseguir-ho. Quan acaba la ronda d’una persona o equip, canvien les tornes, qui llança, passa a plantar i qui ha plantat passa a tirar. L’objecte que es llança es diu motxo. - Boletes: anem a explicar la

modalitat de Gua: es fa un clot al terra, en el qual cal que entre la boleta pròpia per després intentar matar les dels companys de joc. Després de fer el clot, a una distància pactada, cal fer la ratlla de començar. Per establir l’ordre de joc, cal tirar des de darrere del clot a la ratlla, sense passar-se’n. En el primer llançament, cada persona intenta posar la boleta dins el clot. Si ho aconseguix està en disposició de matar altres boletes que encara no hagen entrat dins el clot. Així van tirant tots fins que no queden boletes en joc. Aquella persona que més boletes haja matat guanya la partida. - Canut: es planta el canut dins d’un rotgle d’uns 25-30 centímetres de diàmetre. A una distància pactada, s’estableix la ratlla de llançament. Damunt del canut es posen 3 xapes. L’objectiu del joc es colpejar el canut i traure’l fora del rotgle, deixant les xapes dins. Per cada xapa que es quede dins del cercle es guanyarà un punt. Per aconseguirho, cada persona disposa de 2 telles o tacons. - Llançament al set i mig: l’objectiu del joc és aconseguir, en un màxim de 3 llançaments, una puntuació de 7 i mig, o el més aproximat possible. Per a jugar es pinta un quadre en terra o es gasta un cartró ja preparat. Es dividirà el quadre en quatre cuadrats i un rombe central. Les puntuacions del quadre seran les següents: mirant al quadre, baix a l’esquerra valdrà un punt, baix a la dreta dos, dalt a l’esquerra seran tres punts, dalt a la dreta quatre i el centre valdrà set i mig. Qui més puntua-

ció sume guanya la mà. Es jugaran tantes mans com es pacte. - Xapes: anem a exposar la modalitat de circuit de xapes. Per a jugar, hem de dibuixar un circuit en terra de manera que tinga un carril per a poder avançar les xapes. Una vegada dibuixat, establirem un torn de joc, i colpejarem la xapa d’ungla intentant que la xapa no ixca. Si aixó passa, haurem de tornar a començar des del principi. Guanya qui primer arriba a la meta. - Llançament de bola a braç: este és un joc que ja es jugava en l’antiga Roma. Es tracta d´un joc molt senzill en què l’objectiu és llançar una pilota amb la mà (braç) el més lluny possible. - Trompa: anem a explicar la modalitat de trompa a temps. Es dibuixa un cercle en terra, en el qual la trompa haurà de ballar al tocar terra. L’objectiu és que la nostra trompa balle més temps que les de la resta. - Caixó: les primeres referències que es tenen d’aquest joc, són dels inicis de la comercialització de la taronja, doncs el seu útil de joc era el caixó de fusta que es gastava per a transportar-les. Per a jugar, cal col•locar la boca del caixó mirant al llançador. L’objectiu és deixar en la part de dalt el màxim nombre de monedes. En cada torn es podran llançar fins a tres monedes. Es llançarà d’una distància pactada i guanyarà qui més monedes deixe dalt del caixó. Si voleu saber alguna cosa Falla Luis Cendoya

més sobre les zones de la Comunitat Valenciana on es juga a aquestos o altres jocs populars i tradicionals, o quin és el seu origen, podeu consultar l’adreça web de la Federació de Jocs i Esports Tradicionals de la Co-

munitat Valenciana: https://www.fjetcv.com/federacion/. Imanol Alcaide Mestre

Nivell Difícil

Continuem jugant? SUKO Escriu els nombres de l’1 al 9 en les caselles buides sense repetir-ne cap. Els cercles interiors mostren els resultats de les sumes de les caselles adyacents. A més, cada color ha de sumar també la quantitat indicada. Nivell Fàcil

Solucions:

Falla Luis Cendoya

Troba els noms dels vuit planetes del Sistema Solar:

MOTS ENCREUATS Completa amb els noms dels Oceans de la Terra: Horitzontals 1. Banya la costa Oest dels Estats Units d’Amèrica. 4. Està situat al Pol Nord de la Terra. 5. Està situat al Pol Sud de la Terra. Verticals 2. Es troba entre Amèrica i Europa. 3. Banya el sud de l’Àsia i separa Àfrica i Austràlia.

Solucions: 1 Pacífic 2 Atlàntic 3 Índic 4 Àrtic 5 Antàrtic

Falla Luis Cendoya

Solucions: Mercuri Venus Terra Mart Júpiter Saturn Urà Neptú

La Nostra Portada Antonio Verdugo Ballester va nàixer un 20 d’agost de 1977. Pertany al gremi d’artistes fallers de Borriana (Castelló) i al gremi d’artistes fallers de València. Ha obtingut nombrosos premis i reconeixements durant tota la seua carrera. Este artista faller de Port de Sagunt sempre va tindre clara la seua vocació. Era un xiquet quan va començar a aprendre l’ofici al taller de l’artista Alfredo Villalba i María Valero durant els períodes vacacionals, encara que la seua formació específica professional la realitzaria més endavant al taller de Juan José Moya Sixto en Port de Sagunt compaginant el seu treball amb l’elaboració d’algunes falles infantils pròpies.

En 2014 firma la seua primera falla en la categoria especial de València per a la comissió Av. Malvarrosa - Antonio Ponz - Cavite, on realitzaria un total de tres falles obtenint premi en les tres ocasions.

Si vols veure els seus treballs pots consultar els següents enllaços: http://bdfallas.com/artista/antonioverdugo-ballester/139/ http://www.cendradigital. com/2009/08/23/antonio-verdugoballester

En 2015 arriba a la comissió alicantina d’Elda, on firma per primera vegada amb la comissió de la Falla Trinquete, emportant-se el segon lloc en categoria única i el premi al ninot indultat de les Falles d’Elda. Eixe any també planta per primera vegada en Torrent.

En l’any 2000 va plantar la seua primera falla gran en la sección especial de les falles de Sagunt, obtenint el tercer premi de la categoria, a més de la millor pintura.

En 2016 comença un treball en la localitat de Millau (França): el festival Bonheurs d’Hiver, consistent en realitzar cada any una figura preparada per a exterior d’un conte, les il•lustracions del qual foren creades per una artista local, fent així un intercanvi cultural mitjançant talleres, conferències i l’ensenyament de técniques de treball de l’artista faller.

En 2004 va firmar la seua primera falla al cap i casal, obtenint el tercer premi de la categoria sisena A.

En 2017 firma amb la comissió de la Falla Mariano Benlliure - Acequia de Tormos de Burjassot.

En 2013, dóna un salt a les categories més altes i obté un seté premi en primera B amb la falla de la comissió Obispo Amigó - Cuenca. Este mateix any comença la seua trajectòria en Alacant, aconseguint el quart premi de la tercera categoria amb la foguera San Fernando, amb la que manté relació fins a l’actualitat.

Durant tot este temps ha realitzat decenes de falles en les citades localitats a més de múltiples col•laboracions per a altres artistes i entitats dins i fora del món de les falles i fogueres degut a la seua polivalència en tots els aspectes artístics: disseny, dibuix, modelat, fusteria, pintura i resolució d’espais tant oberts com tancats.

Falla Luis Cendoya

Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sagunt i la Diputació de Valéncia