1
equip de treball Edita
A.C. Falla Luis Cendoya.
Coordinació
Antonio J. Fresno, Héctor Martínez i Teresa Aparicio
Equip de redacció
Teresa Aparicio, Adrián Benet, Antonio J. Fresno i Cristina Solaz.
Revisió de textos
Gabinet de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Sagunt i Teresa Aparicio.
Fotografíes
Roberto Martínez i Antonio J. Fresno.
Col·laboradors
Enric Cuenca Teruel, Gaby Collado Soria, Julio Lahuerta Cintas, María Jesús Mínguez Martínez, Carlos Salvador, Ferrán Martínez Gómez i Vicent Frederic Valls Blasco.
Publicitat
Héctor Martínez, Juan Carlos Requena, Antonio J. Fresno, Mª Pilar Sanchis, Antonio Fresno, Alfredo Sánchez, Inés Fabra i Eugenio Romera.
Portada
Antonio Cosín Mares
Maquetació
Yogur de Fresa
Dipòsit legal – V-3546-2018
“Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres” “El llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià”
SALUTACIÓ DEL PRESIDENT
d
es d’aquesta pàgina vull dirigir-me a tots vostés en aquestes, les meues segones falles com a president.
En primer lloc, voldria donar les gràcies als components de les meues executives que han compartit amb mi aquestos dos anys i m’agradaria donar-les l’enhorabona pel treball realitzat en tots els actes i activitats que hem tingut. Hem passat moments molt bons i uns altres no tan bons pero, gràcies a vosaltres, els problemes s’han quedat en anècdotes que contar. A la meua comissió, GRÀCIES per ajudar-me i recolzar-me en aquestos dos anys; hi ha solament una paraula que descriva aquesta falla: FAMÍLIA. La setmana fallera culmina un any de treball on tots els fallers i falleres heu aportat el temps de les vostres famílies per a garantir aquesta festa que tantes emocions ens trasllada. En aquestes línies vull donar especialment les gràcies a tots els socis i col·laboradors perquè són un pilar fonamental de la nostra comissió. A continuació tenen el nostre llibret on es reflecteixen totes les nostres activitats realitzades durant tot l’any, espere que us agrade.
Moltíssimes gràcies a tots i passeu unes bones festes josefines.
Héctor Sancho i Munuera
3
FALLERA MAJOR 2019
Sandra Rodríguez I Moral
Fallera de bressol, des de xicoteta vinculada a la festa. Després d’un parèntesi vas prendre el control i dels l’infantils vas començar la conquesta. Dona forta i sincera, dues de les teues millors qualitats. A Lluis Cendoya portes per bandera, disfrutant de tot el que et rodeja amb intensitat. T’has entregat a València sense por. Ho demostres tots els anys treballant en la plantà. Arreplegant els premis posaràs la nota de color i seràs la inspiració de nostra primera albà. Construirem un pont durader per unir les dos terres que més estimes. A Astúries posarem els fonaments amb els records del teu deler i a València ficarem el colofó amb tot pel que hui sospires. Usarem el pont per a difondre la bona nova, farem arribar la notícia a tots els costats. Que tot el món sàpia que eres la protagonista d’aquesta troba i que els somnis, de vegades, es fan realitat. Fins ací, la meua feina de missatgera; tot un honor haver-te pogut lloar. Ja ets la regina d’aquesta ribera i a la falla del teu voler tornes a representar.
Cristina Solaz i Giménez
5
COMISSIÓ ADULTA President Héctor Sancho Munuera Vicepresident 1º Antonio Fresno Ortiz Vicepresident 2º Francisco José Martínez Munuera Vicepresident 3º Juan Carlos Requena Fresno Vicepresident 4º Juan Vicente Solaz Giménez Vicepresident 5º Antonio José Fresno Sanchis Vicepresident 6º Eduardo Benet Cases Adjunt a la presidència Salvador Sebastiá García Adjunt a la presidència Benjamín Sancho Munuera Adjunt a la vicepresidència Héctor Martínez Zaballos Adjunt a la vicepresidència Jesús López Ortega Secretaria Mª Jesús Luengo Cervera Secretaria de Censos i Recompenses Teresa
Aparicio Matallín
Delegat de Manteniment José María Fernández Ortín Delegat de Manteniment David Sánchez Barrachina
VOCALS Agustín Albalat Paredes Aitana Casado Ferruses Alba Santiago Muñoz Alberto Soria Carrasco Alfredo Sánchez López África Mellado Muñoz Amparo Baeza Esteban
Tresorera Inés Fabra Marzo Comptadora Laura Maravilla Rodríguez Delegada de Cultura Mª José Martínez Martín Delegat de Cultura Vicente Martínez Verdugo Delegat d’Esports Ignacio Pérez Juan Delegat d’Esports Joel Castillo Simón Delegat d’Esports Guillermo Martínez Ballester Delegada de Comissió Femenina Marga Sánchez
Amparo Ballester Escobar
Delegada de Comissió Femenina Rosa María
Ángela Ortiz Serrallez
Delegat d’Actitats Adrián Benet Prats Delegat de Publicitat Daniel Garrido Gómez Delegada de Playbacks Carolina García Osca Delegada de Playbacks Eva Navarro Flórez Delegat de Manteniment Amado Vicente García
Antonio Andrés Sánchez
Amparo Gómez Olmos Amparo Marzo de la Torre Ana Amparo Candel Igual Ana Belén Ballester Pérez Ana Corbasi Granel Andrea Tormo Hernández Ángel Ortiz Calvo
Aleixandre
Ángela Cócera Díaz
Requena Fresno
Antonio Andrés Micó Antonio Montesinos Blay Antonio Verdugo Ballester Antonio Vicente Sánchez Aleixandre Arantxa Gil Pérez
7 Athenea Ortiz Serrallez
Javier Aparicio Blasco
Minerva Camacho Baeza
Beata Kiss
Jorge Albalat Luengo
Miriam Adrián Pérez
Beatriz Fuertes Martín
Jorge Cruz Dueñas
Miriam Sánchez Pérez
Belén González Simón
José Antonio Martínez Sánchez
Begoña López Mauri
José Luis Gómez Olmos
Montse Sánchez Aleixandre
Begoña Rojo Cantero
José Luis Soriano López
Brando Boix González
José Vicente Aparicio Blasco
Carla García Rojo
Juan Baeza Borrás
Carla Morales Fernández
Juan Carlos Rey Ballester
Carolina Molina Hijano
Juan Sebastiá García
Cristina Reyes Bautista
Laura Albalat Paredes
Cristina Romera Ballester
Laura Carratalá Gijón
Cristina Solaz Giménez
Laura Victoria Rey Sánchez
Daniel García Rojo
Lourdes Lázaro Sola
Daniel Martínez García
Lucia Petit Pérez
David Parrado Patiño
Luis Eduardo Ramos
Elena Zaballos García
Lydia Cepeda Jodar
Elisa Maravilla Rodríguez
Mª Ángeles Ballester Escobar
Emilia Ballester Jurado
Mª Antonia Albalat Paredes
Emilio Rubio Villanueva
Mª Carmen Torres Vaquero
Encarna Sánchez Salinas
Mª Elena Martínez Zaballos
Enri Olmos Saus
Mª José Beltrán Sanz
Eugenio Romera Pernias
Mª Pilar Muñoz Romero
Fanny Celina Arce Cáceres
Mª Pilar Sánchez Abad
Felipe Molina López
Mª Pilar Sanchis Martín
Francisco Fabra Oliva
Mª Teresa Carrascosa Gómez
Francisco José Martínez Maravilla
Mª Teresa Matallín Aleixandre
Gabriel Monferrer Egea
Mª Teresa Olmos Saus
Graciano Bonanad Pérez
Manuel Adrián Pérez
Gustavo Tormo Domínguez
Mar Moya Barba
Herminia Martínez Verdugo
María Catalá Berna
Herminia Verdugo López
María Martínez García
Imanol Alcaide Pérez
María Navarro Romero
Vicente Martínez Campayo
Inés Lázaro Sola
Marta Sánchez Matallín
Vicente Santibáñez Arres
Iris Tomás Parrilla
Milagros Munuera Romera
Zaraida Mellado Muñoz
Nadia Ortiz Aleixandre Nerea Tomas Parrilla Noemí Anreus Molina Nuria Hernández Pérez Óscar Sánchez Partida Pablo Molina Ballester Paqui Partida Raya Patricia Romera Ballester Paula Mª Solaz Gil Pedro Más Muñoz Radoika Ortiz Aleixandre Ramón Allueva Domínguez Ramón Martínez Fayos Raquel Bernal Guerrero Raquel Cosín Ramírez Rosa María Muñoz Martínez Rosabel Martín García Salvador Sánchez Martínez Salvador Sánchez Torres Sandra Rodríguez Moral Silvia Montesinos Soto Silvia Silla Rueda Sergio García Arnau Sonia Villalba Perea Susana Martínez Martín Thalía Anreus Molina Vicenta Aleixandre Tomás
FALLERA MAJOR INFANTIL 2019
Yaiza Camacho i Baeza Yaiza, conec a una xiqueta amb molt d’amor per la falla, que quan encara era xicoteta va veure com dues vegades la seua germana regnava.
Yaiza, de Lluís Cendoya portes al cor l’estendard i en ella ja estàs coronada, com a musa, com a fada, com a regina dels infants.
Es mirava en ella com en un espill i en ella contemplava el seu somni de representar la xicalla de la falla del seu voler com a Fallera Major Infantil.
Viuràs amb més intensitat que mai el so de la música, l’aroma de la traca, tots els actes i passacarrers, notaràs com et brama la sang, sentiràs, més que mai, l’esperit faller.
El temps passava molt apresa i mai li arribava el moment però el dia menys esperat quan sa mare li donà la notícia Yaiza començà a botar de content.
Nosaltres volem que disfrutes com sols sap fer-lo un cor tan faller i la falla de què estàs tan orgullosa se’n plena d’orgull per a proclamar-te a tu, Yaiza Camacho i Baeza, com la seua representant infantil.
Teresa Aparicio i Matallín
9
COMISSIÓ INFANTIL Aitana Fernández Martínez Aitor Martín Partida Álvaro Martínez Catalá Antonio Verdugo Adrián Ariadna Morales Fernández Benjamin Sancho Sánchez Bruno Cosín Sebastiá Candela Martínez Gómez Carla Más Fuertes Carlos Munera Requena Carmen Verdugo Adrián Clara Sancho Sánchez Claudia Carrillo Vayá Claudia Espinosa Reyes Daniela Garrido Silla Darío Sánchez Carrascosa David Sebastiá García Diego Morales Lázaro
Elena López Cortés Edurne Parrado Martínez Hugo Benet Sánchez Inés González Moya Irene Rodríguez Ortiz Isis Gil Mellado Joan Bernet Sánchez Jorge Fresno Solaz Julia Martínez Catalá Laia Sánchez Carrascosa Leyre Parrado Martínez Lucía Campos Martínez Lucía Monferrer Petit Manel Adrián Martín Mar Cruz Villalba María Albalat Luengo Marina García Cócera Marina Más Fuertes
Marina Morales Lázaro Mario Molina Ballester Martina Requena Ballester Mateo Benet Sánchez Mercé Bonanad Bernal Neset Gil Mellado Olivia Aleixandre Ortiz Pablo Requena Ballester Pau Bernet Sánchez Sara Adrián Martín Sofía Sancho Sánchez Tania Sebastiá García Victoria Alonso Sandoval Yaiza Camacho Baeza Yoel Rubio Mellado Zoe Benet Fabra Zoe Rubio Mellado
la falla creix Data de Naixement 07/03/2018 Va pesar 2.700 kg i va medir 46 cm.
Diego Morales Lázaro
Data de Naixement 26/08/2018 Va pesar 2.740 kg i va medir 47 cm.
Benjamin Sancho Sánchez
11
falla infantil Lema “Faúnia” Artista Antonio Andrés Sánchez
CRÍTICA FALLA INFANTIL LEMA “FAÚNIA”
Cos central
Elements
Abelles
El faune té molta pena per l’estat del nostre planeta. L’home arrassa amb la natura i només mostra indiferència.
Energia és allò que emana del radiant poder del sol, llum i vida, bona parella representada per l’element foc.
Si del planeta desaparegueren, mès d’un lustre no ens quedaria. Són fonamentals les abelletes per a què puga continuar la vida.
Però la seua filla Flora té idees prou diferents, pensa que eixa inconsciència ha estat sense voler.
Per a mantindre’s en peu de la terra extrau l’aliment que estabilitza el seu tronc i alimenta els seus arrels.
El cambi climàtic les desorienta i les dificulta pol·linitzar. L’ús de pesticides les aniquila i amb elles aconseguirà acabar.
Potser pense d’esta manera cegada per l’amor que sent per tota la raça humana a què admira profundament.
De l’aigua el poder obté d’absorbir la vital esència que fa nàixer els seus fruits i créixer amb eficiència.
Arbre de la vida L’arbre de la vida conecta amb la natura l’ésser humá, sanació i sustent proporciona i la preada immortalitat. Els quatre elements relaciona: terra, aigua, aire i foc, que es combinen en harmonia per a mantindre’l sempre fort.
I de l’aire que el comunica amb la resta del medi ambient a què s’adapta i amb què conviu per finalitzar parlarem. Però no sols l’arbre s’enriqueix del poder d’estos quatre elements, a la raça humana proporcionen qualitats fonamentals també. Del foc, poder i energia, de l’aigua purs sentiments. La terra estabilitat els dóna i l’aire, el poder de la ment.
Sàtirs No tenen cap mirament els sàtirs, esperits del bosc, per castigar a qui maltracta la natura a la qual cuiden amb tota passió. Si els xiquets es porten mal i no cuiden d’allò que els envolta els sàtirs se’ls emportaràn i els ficaran a la cassola.
Conclusió I de tot açò es pot extraure la següent moralitat: “si vols continuar habitant la terra el medi ambient has de respectar”.
Teresa Aparicio i Matallín
13
falla GRAN Lema “Glòria....de les falles” Artista Arturo Vallés Bea
Gola sense parar per a tots els vots acaparar tindre-ho tot al seu abast i no parar de menjar el que caiga a la seua mà.
Escena principal En la vida i en les falles seràs jutjat pels teus fets veurem si vas a la Glòria o si vas directe a l’infern. Sant Pere té les claus del cel al seu costat els angelets i tots junts decidiran si obren la porta, o t’envien a pastar fang. El teu comportament decidirà si al cel podràs anar si a l’infern t’enviaran o qualsevol altra cosa que puga passar. Pujar al cel es fa amb escales i costa cal sacrifici i bones accions a l’infern és més fàcil i no cal ni caminar les escales són mecàniques pel trànsit que hi ha.
Escena 1 Manolita la beata reclama al seu Pepe “Vine marit que ací està la Gloria”
i Pepe no té cap pressa que des que no està [Manolita ell és, qui està realment en la Gloria. La Glòria en el cel o la Glòria en la terra. Que li pregunten a Pepet que ara que està viudet no té ganes pujar l’escala.
Escena 2 Els ninots dels partits amb escala mecànica baixen perquè el que els polítics [solen fer no mereix altra cosa que anar directe a l’infern. Taronja, blaus, rojos i [moradets i és que el color no canvia quan Satanàs els fa baixar les escales cap a l’infern. Supèrbia i arrogància és el [primer es pensen millor que els altres pecat que és molt perillós per a la gent amb poder.
Avarícia és el pecat que normalment acaba en el jutjat que els polítics mai tenen prou amb la cosa dels diners, poder, xalets i sou. Enveja en tenen per dalt i per baix volen l’escó la llei i el vot. Però el que més desitgen és tindre el que tenen qualsevol d’ells multiplicat tres vegades. Luxúria a tot arreu però sempre en la intimitat. Amants, drogues i altres però d’açò no sabrem mai res que de cara a la galeria són millors que els angelets. Ira està de moda sempre enfadats dient-se burrades a la cara i traslladant al votant la gresca i des de l’embolic les seues misèries tapar.
Satanàs espera a les portes de l’infern Que arriben els polítics que manen al país Que els seus pecats són greus Per no respectar els altres Per no fer el que diuen Per agafar els diners Per inventar problemes Per dividir a la gent.
Escena 3 A l’hospital de Sagunt Arribà una joveneta De la panxa es queixava I la deixaren en espera Ara que li toca ja és iaieta I d’allò que li passava Ja no queda ni una miqueta. El doctor espera que n’entre un més Ganivet en mà, a veure que pot fer Tallarà el que faça falta per a reduir la cua un poquet. La infermera al mostrador sols fa que mirar al saló la gent que pacient espera que el reba el doctor que ja el nom el diu cal ser PACIENT.
15 L’hospital de Sagunt ara ja s’ha quedat menut Vidanova i Epicentre ens vindria bé una inversió semblant que millorara l’hospital.
Escena 4 La farmaciola de darrere és l’espai on es guarden les fórmules miraculoses que tots els mals curaran o que igual rematen el malalt.
Escena 5 En veure tot aquest embolic Paco ha decidit que no fa falta que el traguen que, tranquils, jo soletes isc. Fora a la terra tots estan discutint on dimonis cal que estiga el dictador adormit. Tant de rebombori han muntat que ell pel seu compte a triat eixir a tirar una ma, i deixar-ho decidit.
Escena 6 El retor totpoderós domina el reglament i en la seua falla fa el que li pareix.
El faller que tot s’ho beu s’ha de confessar que veu on està el vidre i està cec per a treballar. El cel s’ha guanyat perquè no para de treballar cap de la falla ho veu I qui mira és per a criticar. Reglament en mà interpretaré, la interpretació que em convinga i a la fi feré, el que m’isca bé del piu, bé de la figa. Paraula de president o presidenta Tota la nit estudiant El reglament faller I així un dia d’abril em coronaran arquebisbe i torer El retor replica “Llibres a mi!” Tots els diumenges de més grossos en llig. I del que manen fer, faré el que em done la gana a mi. El faller “implicat” quan és hora de treballar es fica els seus guants i quan ja els té ficats és hora d’esmorzar.
Hectorós pre
Producte relaxant per a qui el pren, i estressant per a la resta.
Fresnolin
Recomanat per un de cada deu artistes fallers per a supervisar les seues falles.
Fórmula JC
Engrandix el cos i atorga velocitat, durant deu segons.
Paquitito 250
Cura el mal de panxa Arregla endolls compra pa anima a la gent cus camises fa paelles i dóna diners.
Juanvilino
Crea pelusses al cul pelusses a la ma i pelusses allà on mires. tot amb “glamour”
Tonippfress
Igual té cura o igual no però és divertit i xarrador.
Edu 1500
Cura qualsevol malaltia o mata a qualsevol malalt segons el dia.
SALVEM PART LITERÀRIA
Salvem EL PATRIMONI
e
GRUP DE VOLUNTARIAT PER A LA RECUPERACIÓ DE PATRIMONI D’ESTIVELLA Vicent Frederic Valls i Blasco
l grup naix d’una forma un tant espontània, com si es tractara d’una còpia del que eren Les Fonts de darrere del Castell de Beselga. Un individu (una fonteta d’aigua) s’ajunta amb un altre (una altra fonteta d’aigua) fins que amb altres més arriben a formar un grup (un riu d’aigua).
faria falta i comentàrem que l’Ajuntament podia ficar a disposició els mitjans materials de què disposa.
Cert dia un nebot meu (Doménec) em comenta la situació en què es trobava l’arquet de la sequieta de Beselga, arquet que servia per creuar el barranc de Beselga la sèquia que portava l’aigua per regar una part del terme. Aquest arc s’havia deteriorat pel pas del temps i les avingudes del barranc i li feia por que una altra avinguda el poguera fer caure.
En eixa reunió es fixà una data per anar a arreglar l’Arquet. Es va fer una invitació per part de l’Ajuntament a totes aquelles persones que estigueren disposades a col·laborar i va ser la primera actuació del grup.
No podríem parlar amb l’Alcalde i veure si l’Ajuntament ens pot ajudar i amb més gent que estiga interessada arreglar-lo? Aquest va ser l’inici de la constitució del grup. Ho vaig comentar amb Rafa, l’Alcalde, i va acollir de bona gana la proposta, que podíem anar un dia a veure el que
Com que al poble hi havia altra gent que estava fent coses, ens plantejàrem convocar una reunió per tal de fer-los partícips de la idea. Contactàrem amb l’Associació Cultural Arrels, amb l’Associació de Muntanya l’Albarda, el cronista del poble Lluís Mesa i altra gent que estava interessada a nivell individual.
En una reunió posterior, es van marcar uns objectius en el treball del grup, tot i tenint en compte que la major part dels membres formen part d’altres col·lectius i que cal repartir els esforços i les col·laboracions. Es marcaren com a objectius de treball: • •
Elements de la conducció d’aigua del naixement de Beselga i el seu ús. Casetes de muntanya, moltes d’elles de pedra
17
• •
seca, que es feien servir com a refugi per part dels llauradors. Trinxeres de la guerra civil que hi ha en el terme d’Estivella. Catalogació i ubicació i recuperació dels diferents elements en la mesura de les possibilitats del grup.
La segona de les actuacions va consistir en la neteja de l’entorn de la sequieta de Beselga. Aquesta portava l’aigua, des del naixement fins el llavador de Beselga, per una conducció a l’aire lliure i era fonamental per a la flora i fauna de la zona. Dedicàrem dues jornades a l’activitat i ara es pot seguir, com es feia abans, per tot el seu recorregut. En aquests moments hi ha membres del grup que estan arreplegant informació, per tal de poder encetar la recopilació de dades i estem a l’espera de iniciar noves actuacions encara que, com he dit abans, hi ha membres que, individualment o com a membres
d’altres grups, estan treballant en els seus objectius. L’objectiu principal que ens mou en aquest treball és el fet de què el patrimoni d’un poble és patrimoni de tots els que han passat abans de nosaltres, nostre i dels que vindran després. Tot allò que pugem recuperar i deixar-ho per a les generacions posteriors és una part de la nostra cultura, de nosaltres com a poble, i val la pena tindre-ho present.
Vicent Frederic Valls i Blasco (Xullo) Estivella, març 2019
Salvem les tradicions
e
CONÉIXER ÉS ESTIMAR (I SALVAR) Enric Cuenca i Teruel
n record del Sr. Rafael López Revert, el Mestre. Músic, gran valencià, gran persona i gran amant de la cultura de la nostra terra.
Un any més tinc l’honor de participar en les pàgines del llibret de Luis Cendoya, de la nostra falla degana de la comarca, i el tema proposat, justament, parla d’això, de la comarca. M’agradaria animar el lector que m’acompanyara en este procés de reflexió del tema proposat. M’han demanat que parle d’una cosa semblant com “salvem les tradicions”, enfocat a la comarca. Després de molt de cavil·lar, més que “salvem” vull proposar-vos un xicotet viatge pel Camp de Morvedre, amb un únic objectiu: conéixer festes i tradicions, perquè eixa és la millor manera (al meu entendre), d’estimar i d’assegurar la seua pervivència. En primer lloc, cal tindre en compte les característiques de la nostra comarca, una comarca formada per un total de 15 municipis on el gruix de la població es concentra en una gran i diversa ciutat
que, en la majoria dels casos, viu molt d’esquenes a la seua comarca. Cert és que els mitjans de comunicació d’àmbit comarcal, i entitats com el Centre d’Estudis del Camp de Morvedre, n’han fet i molt per difondre la història, la cultura, les tradicions, el medi ambient, la socioeconomia i molts aspectes de la nostra comarca. Molt també s’ha escrit al respecte. De fet, el Grup d’Estudis del Medi Murbíter, un col·lectiu de docents i estudiosos de la comarca, recuperaren fa un grapat d’anys les llegendes i les tradicions del Camp de Morvedre. En eixa línia, fa també uns quants anys, vaig fer una recopilació de tot el calendari festiu de la nostra comarca, que vaig publicar al llarg de tres anys al llibret de la Falla Eduardo Merello, amb la col·laboració d’investigadors i cronistes i amb les imatges de totes eixes festes del fotoperiodista Daniel Tortajada. Dit tot això, començarem amb una pregunta inicial: cal salvar les tradicions de la nostra comarca? Les ínfules de gran urbs que tenim els de la ciutat ens fa pensar que tot està en perill. Però quan xafem el terreny, trobem que als nostres pobles les seues tradicions estan més que conservades perquè festes i tradicions van de la mà i formen també el teixit social i
19
Potser, conéixer el nostre entorn ens siga útil per a saber que formem part d’un ecosistema sociocultural que es denomina Camp de Morvedre, on tenim una història mil·lenària i que, als pobles del voltant, es mantenen tradicions més que centenàries i antigues que cal conéixer per estimar-les.
La nostra mentalitat urbanita i centralista ens fa pensar molt sovint que Algar de Palància és l’últim poble de la comarca, perquè està allà al final, tocant amb l’Alt Palància (i la Plana Baixa també). Per a ells, Algar és el primer poble de la comarca. Així sona millor, la veritat. És la porta d’entrada al Camp de Morvedre. D’Algar, us en podria contar moltes coses, però he de dir-vos que és un poble menut i bellíssim. La seua gent conserva un gran orgull de pertinença a eixe poble i té una vida associativa tremenda: banda de música, ames de casa, grup de danses, grup de teatre, grup de senderisme…, on pràcticament tots participen en tot. Algar té un patrimoni immaterial brutal respecte a les tradicions. A Algar perviu una part del seu ball de plaça, la denominada “Arenilla”, un ball senzill, de rogle, de canvi de parella i de jota simple que finalitza amb una alegre rodada general de tots els balladors i balladores al so de la dolçaina i el tabal.
Feta la introducció, anem a fer esta xicoteta excursió per la nostra comarca.
Este ball antic estigué a punt de desaparéixer, però gent del poble s’encarregà a recuperar-lo i, amb
associatiu que agrupa el poble. Per a desgràcia nostra, dels urbanites, eixe sentiment de comunitat, de pertinença, d’identitat i de transmissió d’eixa identitat està molt més fort als pobles que a la ciutat. En tot cas, caldria fer un moviment per a salvar la gent de la ciutat de la seua despersonalització i de la dissolució de la seua identitat amb l’imparable procés de globalització què vivim.
21 l’ajuda del Grup de Danses de Morvedre i del seu mestre, Eduard Caballer, l’Arenilla d’Algar està més que assegurada, perquè, a més, està present en l’actualitat en el repertori de molts grups de danses. Però no tot són balls a Algar. També tenen una curiosa tradició en les seues festes patronals. Resulta que Algar era un poble que pertanyia a l’Orde de la Mercé, una ordre fundada a l’Edat Mitjana per Sant Pere Nolasc, conegut de Jaume I. Una orde que també tenia i té el monestir de Santa Maria del Puig i que tenia importants possessions agrícoles a la marjal dels Moros i Puçol (vos sona allò de l’alqueria dels Frares? Doncs ja sabeu de quins frares es tractava). Els frares de la Mercé s’encarregaven del rescat dels captius fets pels pirates barbarescos que atacaven freqüentment la nostra costa (per això les torres vigia en tota la línia de mar, conservant la fortificació del Grau Vell en l’actualitat). En la processó de la Mare de Déu de la Mercé d’Algar van uns xiquets vestits de turcs, els coneguts com “turquets”, que van agafant la imatge de la patrona amb unes cintes de color, recordant eixe passat de la Mercé com orde que salvava els presos de la pirateria del Nord d’Àfrica i més enllà. I no hem acabat amb Algar. Este poble conserva una tradició en les seues festes patronals: el Ball del Mantó. Encara que s’ha separat de l’Arenilla, l’origen és segurament el mateix. I vos ho explique. El mocador de Manila (conegut popularment com a Mantó) és una peça de roba de mudar de les dones que es propagà al segle XIX. Era i és com vestirse amb un quadre fet tot de seda. Era i és de gran valor i per això era i és emprat en moltes poblacions per a les grans ocasions: processons, ofrenes i les danses rituals. I resulta que d’Algar sabem per la seua Arenilla que tenia un ball de plaça i resulta que continuen fent el Ball del Mantó. Bingo. Però no sols fan eixe ball a Algar. La tradició perviu també en pobles dels voltants com Torres Torres,
Alfara o Algímia i també en localitats de l’Alt Palància. S’ha conservat eixir a ballar uns pasdobles en la revetla de festes amb el mocador de Manila, la qual cosa està molt bé, però hem perdut en molts pobles eixe ball de plaça que de segur que es feia associat i relacionat amb eixa manera de vestir. I continuem a Algar. En Pasqua tenen la tradició de fer un concurs de davantals, amb molts premis, per a grans i menuts i on competeixen en originalitat. Us assegure que no tinc cap comissió per parlar bé d’Algar, però és un lloc digne de visitar i per a conéixer les seues festes i tradicions. Agost i setembre són els mesos on es concentren la majoria de les festes patronals de la Baronia Alta. Si hi ha un element gastronòmic de la comarca, que es dóna tant en esta zona com a les Valls, és el de les olles. Col·loquialment conegudes com “calderes”, en molts llocs és el tradicional arròs amb fesols i naps valencià, que incorpora carn de vedella, de porc, penques, creïlla i les més que indispensables botifarres. Esta festa gastronòmica i del colesterol és una reafirmació de “cristiandat”, tenint en compte que l’arròs en perol o en cassola era un menjar prou habitual dels habitants de religió musulmana i jueva de les terres valencianes i amb la conquesta aragonesa i la creació del Regne cristià de València, calia demostrar que s’era molt cristià omplint el perol de trossos de carn i de greix de l’animal prohibit. Un incís important en la qüestió de l’arròs: us recomane llegir El Llibre daurat de la paella, de Josep Piera, una autèntica enciclopèdia històrica de l’evolució de la cuina de l’arròs a la nostra terra. Estes olles que es fan en les festes d’estiu en molts pobles de la Baronia, on podem incloure Segart i per la seua banda Sagunt, també es fan en un temps més idoni a Albalat dels Tarongers (per la Puríssima,
a desembre) o per Sant Pelegrí a Quart (el dia 1 de maig). El vertader sentit de les olles el trobarem en el seu nom primitiu: olla de dejú. Vejam…, quan u s’alça, es desdejuna. Des-dejuna. Deixa el dejú. Estes olles s’oferien a l’eixida de missa. Per una banda, perquè antigament només es podia combregar en dejú i confessats. Per una altra, perquè es repartia l’olla entre la gent més pobra de la població, amb la finalitat que el dia de la festa grossa pogueren menjar un bon plat de calent, per caritat cristiana. I seguim de ruta. Ara m’agradaria parlar-vos de Sant Esperit. El Reial Monestir de Sant Esperit està construït en un lloc especial i màgic, al bell mig de la Vall de Toliu, al terme de Gilet. El fundaren allà pel segle XIV i un dels promotors va ser Francesc d’Eiximenis, un franciscà d’origen català que era el confessor de la reina Maria de Lluna, dona del rei Martí l’Humà. Este centre d’espiritualitat també n’ha patit de ben grosses. Les cròniques conten que en una incursió de pirates barbarescos per terres de Morvedre arribaren al monestir, agafaren totes les coses de valor i feren frares captius per a vendre’ls com a esclaus als
mercats del Nord d’Àfrica. Un frare s’escapà i corrent corrent, donà la veu d’alarma a Gilet. Els de Gilet donaren la veu d’alarma als de Morvedre (Sagunt) i la milícia de Morvedre, que era vila reial, aconseguiren barrar el pas als pirates i rescatar els religiosos i els objectes de valor. Els pobles de la serra de la Calderona tenen un especial amor a Sant Esperit. Gran devoció hi tenen, per exemple al poble de Nàquera a Sant Francesc, i per això fan una romeria a peu des del poble fins a Sant Esperit, per les sendes i camins d’esta serra plena d’encant i de valor. És molt recomanable anar els dies de visita per contemplar el claustre i la seua preciosa església, que té una talla d’un Crist crucificat del segle XVIII d’una gran bellesa al cor del temple (que és des d’on segueixen les cerimònies religioses els frares i que està connectat amb el claustre). De la Baronia, seguint el curs del riu Palància, arribem quasi a la mar, a Canet d’en Berenguer, poble que
23 sap conservar les seues tradicions i arrels amb dues festes molt ben definides al seu calendari: les festes de Sant Pere a juny i les de setembre, en honor a la Mare de Déu contra les Febres. En esta segona festivitat mantenen viva la tradició dels clavaris o clavariesses i mantenen viu el Ball de Plaça, l’únic ball de plaça que ha perdurat a la comarca i que es fa quan toca, conservant tot el seu protocol i característiques. Que, de balls de plaça, en tenim molts més: tenim la partitura i una coreografia del de Faura, encara que no es balla ritualment en cap data assenyalada al calendari i tenim només la partitura del de Quart de les Valls. A Sagunt, el mestre de ball del Grup de Danses de Morvedre, Eduard Caballer, va restaurar el seu ball de plaça, que s’interpreta en finalitzar les dansades de les festes patronals del nucli històric i del Port. La seua investigació, amb testimonis gravats de gent major de Sagunt que ja ha faltat, ha tret a la llum l’existència d’un ball de plaça que es feia i es ballava i que es va perdre al primer terç del segle XX. Existeixen partitures de melodia del ball i també una tonada de l’Arenilla final, que es va reconvertir en el seu dia en una cançó popular saguntina. Amb tots eixos elements, i tenint en compte les coreografies i figures semblants i comunes en tots els balls de la comarca,
es va procedir al seu muntatge. Si esteu interessants a ballar-lo, normalment en juliol el Grup de Danses de Morvedre organitza un taller on s’ensenya el ball. A Canet, el clavari obri el ball amb el seu pomell de flors i van incorporant-se les parelles, fent el pas pla al ritme de tabal. La dolçaina marca les mudances i evolucions del ball, amb les figures valsejant i la jota amb tornada, tot al voltant del foc, de la foguera o l’alimara que en el seu dia es posaria per il·luminar a les parelles, que no per donar calor. I quan s’acaba, la dolçaina i el tabal marquen una peculiar melodia que balladors i públics canten a una: Les xiquetes de Canet no eixiran més a ballar aixina s’empenye l’alcalde, el jutge, l’alguacil, no eixiran més a ballar si no donen un conill. Com que estem a Canet, agafarem la carretera que va a la Vall de Segó, a les Valletes de Morvedre de l’època foral o les Valls, com coneixem en l’actualitat. Cinc pobles formen esta subcomarca de la nostra comarca que, alhora, és una comarca natural a la qual
cal incorporar Almenara. Sí, Almenara forma part geogràficament de les Valls, Valletes o Vall de Segó i, a més, Almenara participa de la repartició de les aigües per a reg que brollen de la Font de Quart. En l’actualitat coneixem cinc pobles: Faura, Benifairó, Quartell, Quart i Benavites. Tots pobles amb un ric patrimoni cultural, històric o natural, des d’esglésies, ermites, torres, palaus o fonts. Però esta subcomarca encara tenia més població, xicotetes aldees enmig de l’horta, dels camps, conegudes com “llogarets”, on vivien, principalment, població morisca o simples llauradors que conreaven les terres dels senyors feudals. Una resta d’eixe passat són les pedres que encara resisteixen l’oblit de l’ermita de Benicalaf, que s’alça entre tarongers al terme de Benavites. En l’aspecte de festes i tradicions, estos cinc pobles tenen una especial devoció per dos coses: els bous al carrer i la pólvora. Centrant-nos en la pólvora, cal destacar actes tradicionals com les baixades que fan amb motiu de les festes a Faura, a Benifairó o a Quartell. Estes baixades, així anomenades a les Valls, són igual que en altres poblacions valencianes, concretament de l’Horta de València, com ara Burjassot o Quart de Poblet, on és tradicional
acompanyar les imatges dels sants disparant coets d’eixida, els anomenats borratxos, per agarrats en unes grans tenalles de fusta, formant un colorit espectacle d’espurnes, soroll i fum. Són pobles on encara es conserven les dianes o despertades i on també es fan cordades, com també es feien a les festes patronals del Port i que, per la burocràcia i l’enduriment de la legislació, al remat el paper ha pogut acabar amb el foc. Una pena. Sense abandonar les Valls, anem a Faura, al primer diumenge de desembre a la seua Fira de Faura. Esta fira no deixa de ser el que en moltíssimes poblacions valencianes anomenen “porrat”, que és una fira de productes artesanals, de joguets, dolços i menjars. La Fira de Faura era un esdeveniment especial en l’antigor, perquè la gent aprofitava per comprar els torrons per a les festes de Nadal, els dolços i també joguets. En tenim moltes més, de tradicions i festes a la comarca. La millor manera de saber d’elles és consultar la premsa comarcal, on se’n parla i se n’anuncien els actes. En directe, es veu molt millor, s’aprén més, es coneix i s’estima, i allò que estimem està salvat al nostre cor, ja no es perd.
25
Salvem LA NOSTRA INDUMENTÀRIA
e
MOLT MÉS QUE UN SIMPLE VESTIT Carlos Salvador
l taller d’indumentària Carlos Salvador s’obrí en l’any 2007 amb la intenció de reproduir indumentària tradicional i històrica amb rigor i coherència. Difícil tasca en els temps que corren on tant es parla d’este tema que pareix que hui en dia està de “moda” i on els criteris canvien a cada moment. La indumentària d’èpoques passades és una i allò que hem de fer és estudiar-la per a recrear-la de la manera més fidedigna possible. No és una cosa que puga canviar segons els gustos de la “moda”. En el nostre taller sempre hem defés la reproducció de peces de roba originals. Per això tenim un gran bagatge realitzant treballs de camp sobre la matèria que ens ocupa. Ja siga visitant museus, col·leccions privades o revisant peces de la nostra col·lecció particular, allò que fem és estudiar la peça per a extraure tota la seua informació (patronatge, teixits que la componen, tècnica de confecció…). Assistint a conferències d’especialistes i
investigadors d’estes matèries i revisant la bibliografia existent, també s’extrau molta informació sobre la manera de vestir dels nostres avantpassats. De res serveix parlar d’indumentària valenciana o cosir vestits del segle XVIII, per posar un exemple, si abans no s’ha fet una labor de documentació, recopilació i contrastació de dades per a saber què és allò que es té entre mans. Us diré que encara a dia d’avui seguim aprenent i crec que mai deixarem de fer-ho, doncs cada dia aprens alguna cosa nova. Quan un client ve a visitar-nos, normalment ho fa, amb tota seguretat, perquè ja coneix el nostre treball. Qui torna de nou porta una idea del vestit que necessita. El nostre treball en eixe moment és dur la seua idea a un plànol històric i real. L’ajudem a elegir els teixits adequats i la manera de fer les seues robes, tasques molt importants per al bon resultat final del treball. Després passem a la presa de mides, ja que cada vestit es fa a mida i en exclusiva per al client. No treballem en sèrie ni amb patrons tallats, d’ací que cada vestit que
peça posada sobre el client. Són molt importants els llargs dels guardapeus o l’ajust dels cossets de dona, peces que requereixen de molta especialització. Amb els retocs fets i la peça muntada per a segona prova, es torna a provar per a assegurar-se que tot és correcte. En esta fase del treball, les peces més fàcils ja estan acabades o quasi acabades (camises, saragüells, sinagües, etc.) La roba d’home ja està folrada i quasi s’aprecia acabada (jupetins, jupes o calçons) i, en el cas de les dones, els gipons o els cossets ja estan enravenats en el seu davanter per a ajustar i realçar el pit. ix del nostre taller siga únic i tinga eixe sabor “autèntic” que ens caracteritza.
En este moment és quan s’ultimen detalls com poden ser llaços, joies, sabates, mocadors i davantals, etc.
Després d’obtindre un patró adaptat a les mides del client i guardant les formes de la peça original que volem reproduir (gipó, cosset, jupetí, etc.), es tallen les peces que componen el vestit encarregat i es prepara per a la primera prova.
En el cas dels homes es concreten faixa, calces, mocador de cap, sabates, botons, tipus de barret, etc.
La primera prova és molt important perquè has de rectificar i afinar tots els defectes que s’aprecien en la
Amb sort, després d’esta segona prova, si no se’n requereix cap prova més, s’acaba la roba encarregada i, si fóra necessari, se’n realitzaria una tercera, encara que no sol ocórrer.
27 Tot este procés que s’escriu i es llig molt ràpid és un treball artesanal i minuciós que es realitza al nostre taller i que és fruit de molt de temps d’experiència.
Les mànegues han d’estar ben tallades i col·locades per a tindre mobilitat una vegada ficada la peça sobre la persona.
Confeccionem robes per a bebés, xiquets, xiquetes, homes i dones. Podem reproduir indumentària dels segles XVIII i XIX i assessorar també sobre els complements que cada ocasió requereix.
Donem a les nostres peces un acabat manual i el més artesanal possible perquè el resultat siga més fidel a la realitat.
Cada edat i cada cas requereix d’un indument concret que estudiem fins al més mínim detall. Ens especialitzem en la indumentària anomenada normalment del segle XVIII (roba que en realitat és de finals del XVIII, principis del XIX), tant d’home com de dona. Els nostres gipons i cossets també són dignes de menció, ja que després d’estudiar moltes peces reals de l’època hem arribat a assimilar-ne amb prou claredat tots els detalls. El patronatge d’estos gipons és importantíssim perquè ajuste perfectament i l’enravenat s’ha de realitzar amb espart o varetes de fusta per armar el davanter o les parts que així ho requerisquen.
Després d’esta carta de presentació els invitem a descobrir la nostra pàgina web i a visitar les nostres xarxes socials Facebook i Instagram. A més de trobar gran quantitat de fotografies, trobaran un diccionari de termes i fins i tot un apartat de testimonis dels nostres clients. Es ací on podran comprovar que tot allò exposat es plasma en cada vestit que fem amb tota la delicadesa i l’amor que es mereix. Si vol visitar-nos, també l’atendrem gustosament en la nostra tenda física on disposem de teixits, calces, mocadors, sabates i joies per a totes les necessitats. No ens queda més que donar-vos les gràcies per invitar-nos a participar i contar-vos un poc més sobre nosaltres i us recordem que si voleu un vestit “especial” i carregat d’història sols heu de vindre i posar-vos en les nostres mans.
Salvem LA SEGURETAT
p
ELS SERVEIS DE SEGURETAT I D’EMERGÈNCIES A LA SALVAGUARDA DE LES FALLES DE SAGUNT Gaby Collado i Soria
arlar del món de les falles és parlar d’una festa arrelada a les nostres tradicions, és gaudir de cinc dies intensos on les cercaviles, les revetles i els masclets s’apropien de cada barri, captivant els ciutadans i forasters amb el perfum de la pólvora i les flors per fer de la nostra festa una de les més importants del nostre territori.
Però parlar de la història de les falles de la nostra ciutat és parlar de la falla Luis Cendoya, mes com va dir el gran mestre Emili Llueca al llibret d’aquesta comissió l’any 2002: “Els inicis de les festes falleres de Sagunt es situen en 1926... La primera falla que es va plantar fou al Port de Sagunt al carrer poeta Llombart, enfront de l’actual número 52”. Des d’aleshores ha plogut prou, ha madurat la cultura fallera al Camp de Morvedre fent de la nostra festa la més important de la nostra ciutat. Ja que amb el pas de quasi un segle de vida de les nostres falles hem vist una clara evolució tant en la
seua indumentària com en les seues cercaviles i, com no, en els seus monuments que any rere any anaven augmentant-ne el volum i la grandària. És per tots estos motius que cada vegada s’ha fet més imprescindible la presència en la nostra festa del serveis de seguretat i d’emergències per poder garantir que transcórreguen de manera segura tots els actes que realitzem els fallers. La coordinació de tots ells és la clau perquè les falles siguen festa i sols festa, perquè les comissions sols ens preocupem de gaudir de cadascun dels actes, perquè sabem que tant policia, protecció civil, com bombers estaran en el lloc necessari quan calga per fer de les falles de la comarca unes falles segures sense cap tipus de risc, i fer que es desenvolupen de la millor manera gràcies a la seua tasca fonamental. Perquè encara que moltes vegades no els vegem o no en detectem la presència, a cada cercavila és fa fonamental la presència policial i de protecció civil perquè allà per on anem els fallers tinguem el pas obert sense creuar-nos amb cap vehicle que puga interrompre el nostre lluïment pels carrers del poble.
29 Mes com bé és sabut, si ja és un caos circular amb vehicles pel nostre nucli urbà amb els monuments plantats, és de bojos poder arribar a cap lloc quan els fallers col·lapsem tota la població amb més de 3.000 ànimes que desfilen com formiguetes una darrere de l’altra fent camí per a retre homenatge a la resta de comissions o ofrenar-la a la verge. I no sols això, perquè a tothom ens agrada la festa, i el que significa estar de festa per a alguns connota molèsties per a uns altres, mes com va dir Jean-Paul Sartre: “La meua llibertat conclou on comença la dels altres”, i és el que succeeix en molts casos on són part tant la policia local com protecció civil, que són necessaris per a l’ús correcte dels artefactes pirotècnics, el compliment dels horaris, la seguretat i l’atenció al ciutadà, i l’ordenació del trànsit. Ja després de tot el sarau, de quatre dies intensos on la nit s’ajunta amb el dia en una festa que mai dorm, arribem al dia de Sant Josep on les nostres falles acaben convertides en cendres, on la flama purificadora s’endú tots els somnis d’un any per a donar inici a un altre que tots esperem que siga millor si cal que el que acabem de concloure. Però perquè la cremada dels nostres monuments es faça de manera segura du darrere el treball i coordinació del Parc de Bombers de Sagunt, que forma part del consorci provincial de bombers de València. El treball de la nit de la cremà és el final d’una sèrie de tasques que es fan amb anterioritat per poder coordinar el treball dels nostres bombers que són recolzats pels bombers d’altres parcs i bombers forestals en les tasques d’eixa dura nit. Els bombers en coordinació amb protecció civil, policia i altres serveis municipals detallen les rutes d’entrada i d’eixida dels vehicles a cada falla i marquen
depenent del risc i l’envergadura de la falla si les falles seran controlades per ells o en altres casos pels companys de protecció civil i en altres pels fallers de les comissions que hagen rebut el curs per a tal feina. Puix a l’encendre la flama a l’obscuritat volen les espurnes al cel, i comença el treball incansable llançant aigua amb les mànegues per evitar que succeïsca qualsevol contratemps que puga ocasionar danys tant materials com personals, fent que eixe foc sols devore el que estava destinat a cremar-se, les nostres falles, les falles que il·luminen amb el seu foc la nit màgica de la cremà a cada encreuament de la nostra ciutat. Les Falles no serien el que són sense comptar amb la tasca que dia a dia realitzen els cossos de seguretat. Està clar que les falles són cultura i són festa, són arrels i són tradicions, però entre tots hem de garantir que la seguretat estiga per damunt de tot perquè els fallers i els visitants puguen gaudir de cada acte amb la tranquil·litat necessària per a poder dir que les falles són la millor festa del món.
Salvem LA FALLA #VOLEM FALLA Ferran Martínez i Gómez
Abans de #VOLEMFALLA es de fa uns anys, algunes persones interessades en la falla, detectaren un deteriorament important en l’interés i l’afecte que se li brinda a l’element diferenciador de la nostra festa, allò que ens dóna nom, i allò que hauria de ser l’eix central de la festa, la falla. Eixe element cultural, artístic i artesanal estava perdent valor social dins del nostre complexe entramat festiu. Esta pèrdua de valor venia donada per tres fronts principalment, el de la societat valenciana (autoritats públiques incloses), un percentatge elevat de falleres i falleres i una gran part d’artistes fallers i professionals del sector. En estos tres grans grups s’entrellacen una sèrie de causes-efectes que porten a una lenta però constant disminució de la falla.
El tema es comentat en infinitat d’articles de premsa fallera, reunions professionals, tertúlies i comferències en casals, programes de ràdio i televisió, durant estos últims cinc anys. En definitiva, es palpa en l’ambient que alguna cosa li ocorre a la falla. Però, encara que esta sensació existeix, són pocs i dispersos els focus d’acció que pareixen actuar al respecte. Algunes persones que es troben dins de l’ambient faller intenten, de manera espontània, reunir a més persones que detecten la carència d’interés social per la falla i comencen a parlar-se i a donar forma a un missatge clar i senzill que done un toc d’atenció i inície una alarma a la resta de la societat fallera i no fallera. Es comencen a recopilar dades per diferents llocs, tant a valencians que no són fallers, però que conviuen amb les falles i a més els agrada esta part de la festa, com als professionals del sector i no sols professionals de la falla i a fallers censats. Alguns exemples, de manera general, del desinterés per la falla que ens troben en estos primers contactes són:
31
•
Falta d’educació sobre la cultura valenciana i la festa de les falles en tota l’educació reglada. Sobretot, en l’educació secundària.
•
Falta d’educació no reglada, des de casals i/o entitats de la festa.
•
•
Descens o manteniment del capital invertit per les comissions falleres cap a la falla, i no en altres partides pressupostàries, així com una indiferència emocional palpable (s’estima que tan sols una mitjana d’un 5% dels fallers censats s’interessa de motu propi per la falla). Tancament de més d’una vintena de tallers en els últims quatre anys, així com una pèrdua de professionals qualificats en este sector que aportaven qualitat artística a la falla i acaben per emigrar a uns altres camps.
• Falta d’interés en creativitat, innovació i desenvolupament en els tallers fallers. • Alt percentatge de la societat valenciana es
posiciona indiferent o enfrontada amb la festa de les falles per l’augment d’activitats molestes en la via pública. En resumen, una situació agitada i inquieta, però amb una direcció aparentment clara cap a una disminució de la falla.
¿Per què naix #VOLEMFALLA? S’arriba a la conclusió de què és necessari generar una etiqueta que definisca esta alarma festiva en esta societat actual globalitzada i en la qual les xarxes socials s’han convertit en un potent “altaveu”. Una etiqueta (hashtag) que es puguera utilitzar en qualsevol xarxa social per a poder localitzar ràpidament a totes les persones que recolzen a la falla com eix central de la festa i d’eixa manera poder ajudar a difondre els missatges reforçant este suport. Este grup de persones comencen a treballar i a desenvolupar solucions creatives, senzilles i directes. Sempre amb un esperit voluntari que prima sobre la professionalitat.
Una vegada ja tenim clares la causa i l’etiqueta toca donar-li un poc més de forma i redactar un text senzill i directe que explique què és este moviment. En un treball conjunt es redacta el manifest, es revisa per moltes persones, corregint-se de manera intensiva, i posteriorment es maqueta per a poder lliurar-lo a totes les persones interessades en veure’l.
El seu caràcter “creative commons” (CC). ¿Com puc aportar a #VOLEMFALLA? Es decideix que el moviment ha de tindre un caràcter lliure, que tot el món que vulga aportar puga fer-lo, ja siga usant l’etiqueta o realitzant accions físiques amb el material creat. Per tant, es crea una carpeta de descàrrega amb tot el material gràfic en diferents formats per a què qualsevol persona puga utilitzar-lo i se li dóna llicència lliure en la pròpia carpeta.
¿Què és #VOLEMFALLA? El Manifest. Ja es té clar que és un moviment en suport i defensa de la falla com element central i diferenciador de la festa. I arriba el moment de començar a menejar-lo per les xarxes. Inicialment es decideix realitzar dues fases per a llançar l’etiqueta. Una primera en què l’etiqueta té un caràcter més personal usant la primera persona del singular #QUIEROFALLA, #VULLFALLA que mostra la iniciativa com individual, i una segona fase, a les poques setmanes d’haver llançat i promogut la primera part que busca la idea d’unió on ja es busca també la idea de col·lectiu emprant-se la primera persona del plural: #VOLEMFALLA.
Una llicència CC de tipus: RECONEIXEMENT-NO COMERCIAL (BY-NC). Els únics requisits són que s’utilitze de forma responsable i amb suport a la falla i que l’acció no puga tindre retribució econòmica. Partint d’ací tot allò que s’ha realitzat ha sigut de manera lliure, voluntària i altruista. Per exemple, la maquetació del manifest i el “restyling” del logotip i la tipografia es va realitzar com a suport a la falla de forma voluntària i anònima. Es pot trobar tot el material gràfic amb llicència lliure #creativecommonsCC en este enllaç. Fes-ne un bon ús d’ell. Llicència del tipus: RECONEIXEMENT-NO COMERCIAL (BY-NC).
33 https://www.dropbox.com/sh/u5nr9nfgkbcd672/ AACy-dJ0kmMds2RDhzCSC8fAa?dl=05
¿Quan ix a la llum #VOLEMFALLA? Es va coincidir en què el millor moment per a llançar el missatge era després de finalitzar l’exercici faller 2018. A mitjan abril del 2018, justament en el moment en què les comissions falleres es recomponen i poden decidir com administrar els seus recursos i activitats, és el moment oportú per tractar de fer-los reflexionar al respecte. Des d’eixe moment en què es llança s’usa en les principals xarxes socials facebook, instagram i twitter com a principals fonts d’informació. • • • •
Facebook: @QuieroFalla Instagram: @VolemFalla Twitter: @Quierofalla Correu: quierofalla@gmail.com
¿Per a què serveix #VOLEMFALLA? No es pensa que #VOLEMFALLA siga la solució definitiva de pràcticament cap de les deficiències anteriorment mostrades. Les solucions estan en la mà de les entitats corresponents a cada aspecte de la festa i la societat valenciana. Però sí que pot ser un element que greixe la maquinària per a que funcione millor i més eficientment. Una ferramenta de difusió i reflexió que ens recorde constantment la importància que mereix la falla i totes les persones que la fan possible. El fet mateix de que existisca ja és motiu de tertúlia i debat, i per tant és positiu.
•
•
•
•
Moltes xicotetes flames que il·luminen la situació i ajuden a trobar-nos. Moltes xicotetes flames provoquen un poderós incendi.
•
Xicotetes recomanacions:
•
• Dir falla a la falla, i no monument. Com diu en més d’una ocasió l’artista faller Manuel Algarra, “monuments es fan i es planten en tot el món, falles sols en València”. Dir-li monument a la falla, seria como dir-li solamente “peix” a una daurada o a un tauró. La falla és un monument efímer, cert, al igual que un tauró és un peix, però no solem dir-li peix per a referir-nos a ell. És cert que la festa és tan gran que la paraula falla engloba molt més, però seria interessant matisar i no generalitzar quan diem falla al referir-nos al casal o a la comissió fallera.
Realitzar presentació de projectes. Donar l’oportunitat a l’artista per a exposar amb entusiasme el seu projecte i transmetre la seua il·lusió pel seu treball a la comissió. Habilitar un espai en cada casal dedicat a col·locar els projectes de l’any entrant (marcs, pòsters, marcs digitals, estants, etc) així com les fotografies de les falles plantades anys enrere igual que es tenen les de les Falleres Majors o els premis obtinguts per la comissió. Tenir algun ninot de qualitat visible i cuidat en el casal. Són obres artístiques i tenen un valor important que dóna categoria al casal. Dissenyar activitats per a la comissió durant l’exercici amb les temàtiques de les falles que es van a plantar. Poden ser de tot tipus: didàctiques, lúdiques o festives. “Xafar” tallers. En grup o individualmente. Sempre parlant-lo abans amb l’artista per a no crear molèsties. Dedicar temps cultural a la falla, amb tallers infantils, amb col·loquis o ponències.
Ferran Martínez i Gómez Faller ve de falla
Salvem EL PLANETA ODA AL FEM Teresa Aparicio i Matallín
Estava Pau l’altre dia dubtant d’on havia de tirar el seu fem més després de molt pensar i pensar va decidir consultar a la web.
El gran esclat us podeu figurar tots els veïns amb el cap al carrer l’espectacle van poder presenciar allò pareixia una falla ardent.
Al poal groc va llançar un envàs al poal blau els cartrons i papers al verd quatre botelles de cristall i al marró restes de l’esmorzaret.
Pau va enrogir, doncs estava acabat, què podia fer ara amb això ell, de sobte la idea arribà al seu cap i va cridar amb presses els bombers.
Després a casa feliç va tornar i d’esta acció es va quedar satisfet però ni dos dies li va durar la sensació d’haver fet coses bé.
Avergonyit per haver-la muntat va decidir convertir-se en el que al barri animaria a reciclar i va escriure esta, la seua oda al fem.
Quan va veure que li havien cobrat el maleït impost corresponent Pau furiós, no ho va poder evitar, es va ficar de malíssima llet.
Oh, fem! Tu que ajudes a generar recursos a partir del que tirem inspira’ns en com hem de separar per a aconseguir que tots reciclem!
Contenidors del carrer va cremar preparant-lo amb cura i correctament ja que Pau eixe any al seu casal havia obtingut amb mèrits el CRE.
Jo promet no tornar-ne a cremar els teus sagrats dipòsits on la gent, amb voluntat del planeta salvar, et llança a tu, oh, gran i gloriós fem!
Una explosió es començà a escoltar perquè un veí sense molt d’interés en reciclar-ne havia ficat una traca en el poal verd del fem.
35
Salvem LES ÀNIMES
a
L’OFRENA A VALÈNCIA Maria Jesús Mínguez i Martínez
donar gràcies amb gran fervor, parteixen tots els anys, quan s’apropa el 19 de març, milers de valencians i cases regionals, des de València o els seus voltants, des dels seus casals o carpes falleres. Tots hi acudeixen mudats amb les seues millors gales, amb mànegues llargues i el cap cobert per precioses mantellines, unes més noves, unes altres més antigues, de les seues mares, àvies o besàvies.
Tots li porten bells rams de flors fresques, de vegades clavells rojos, de vegades de color rosa i de vegades blancs…, que els valencians depositen als seus peus per cobrir amb ells el seu mantell que s’ompli a poc a poc amb ajuda de moltes mans. Aleshores, com per art de màgia, va sorgint un dibuix que dóna forma i adorna el mantell, diferent cada any, si és possible, més bell.
Tots amb goig i gran emoció parteixen molt aviat per portar la seua ofrena a la Verge, la nostra Mare, la Geperudeta, la nostra patrona, Mare dels Desemparats, Mare de Déu, mare de tots els valencians.
Són molts els valencians que en veure la nostra Geperudeta ploren emocionats, feliços per la gran sort de tindre-la prop. Li tiren besos, li preguen, li agraeixen, hi ha una gran fe en esta festa, i la Verge els mira complaguda, amb l’estima amb la qual sols una mare mira els seus benvolguts fills quan els té molt prop.
Van a donar les gràcies, a demanar amb fe. Cadascú du preparat allò que li vol dir, allò que el seu cor més anhela i en arribar a la gran plaça, davant de la Seu, gòtica, romànica, apareix molt bella, gran, immensa, imponent, la nostra Geperudeta, la nostra Mareta.
A la plaça arriben, com a presents, grans canastres i cistelles de tot tipus de flors que amb gran amor porten al be els valencians.
I allí, a l’abarrotada plaça, molta gent bona observa, desfilant amb art i gràcia, lluint les vestimentes, amb afecte i emoció, els valencians i la Geperudeta, i així s’afegeixen tots a la nostra gran festa.
37 Per últim, tancant l’ofrena, passa a la plaça la cort d’honor de València. Porten rams especials, que deixaran a la Mareta. Moltes s’emocionen i ploren quan senten que la tenen prop. I tancant la cercavila, arriba la fallera major de València, màxima representant de la festa. Llueix molt esplèndida les seues gales, ben pentinada i amb el cap cobert per una mantellina preciosa com mana la tradició. Li porta un present a la Verge, un ram molt especial i, si mires els seus ulls amb gran atenció, podràs entendre l’emoció que transmet la Mareta. Visca la nostra Geperudeta! Visca la nostra patrona! Visca la Mare de Déu, que ens ajuda a salvar ànimes!
Maria Jesús Mínguez i Martínez Membre de la Falla Comte Salvatierra-Ciril Amorós de València i professora de religió.
Salvem vides
p
LA IMPORTÀNCIA D’AJUDAR Julio Lahuerta i Cintas
er començar i abans d’explicar sobre la donació de sang, plaquetes, medul·la, etc., vull agrair a totes les persones donants, ja que sense elles seria impossible dur endavant l’acció de salvar vides. Partim de la base que cal que donem, perquè la sang i els seus derivats són molt necessaris en el dia a dia.
DONACIÓ DE SANG És una cosa molt comuna veure els autobusos de transfusions als nostres carrers, a les nostres ciutats. Segurament passem de llarg sense pensar què és això que fan allí. No ens adonem de com és de necessari. Per desgràcia, fins que algun familiar nostre no necessita d’alguna transfusió per una intervenció quirúrgica, o plaquetes per patir càncer, per exemple, fins eixe moment no pensem a ajudar. Afortunadament, hi ha moltes persones que sí que
estan conscienciades i ho fan com una rutina, però el més important és que, més tard o més prompte, ens posem a col·laborar amb el proïsme, perquè en qualsevol moment podem ser nosaltres o algun familiar o amic qui ho necessite. Donar és una necessitat que tenim en la nostra societat. Segons marca la Creu Roja Espanyola, caldrien unes quaranta donacions per cada mil habitants a l’any. La donació de sang a Espanya no és remunerada, es fa de manera altruista. La sang no es pot fabricar ni elaborar amb màquines, sinó que s’ha d’aconseguir mitjançant donants que desinteressadament ofereixen la seua sang per ajudar. La sang és necessària en moltes operacions i per desgràcia caduca i no es pot emmagatzemar durant molt de temps, per això donar és necessari. La donació és molt senzilla i indolora. Cal haver dormit bé la nit anterior, haver menjat, no cal anar en dejú, i no haver fumat durant l’hora anterior. La donació té diverses fases molt senzilles:
39 • •
Omplim un formulari d’una entrevista mèdica i l’autorització. Examen mèdic i entrevista: tensió arterial, pols per descartar algun problema i comprovar si la persona és apta per a la donació. Si es detecta cap problema, no s’autoritzarà la donació.
• Prova per a veure l’hematòcrit. • Donació. • Refrigeri i recuperació. Després de la donació, la majoria de persones es troba perfectament, encara que rarament poden haver alguns efectes adversos com mareig, hematoma, lesió del nervi amb endormiscament de la mà, però que es resolen de seguida sense cap problema.
La sang es processa en les vint-i-quatre hores següents de l’extracció, en diferents fases: •
Fraccionament: s’encarrega de separar els tres components fonamentals: hematies, plasma i plaquetes.
•
Plaquetes: són xicotets fragments citoplasmàtics que curen les nostres ferides. La seua vida mitjana oscil·la entre vuit i onze dies, encara que se solen emmagatzemar a vint-i-dos graus centígrads durant uns set dies. S’utilitzen en malalts de càncer i en trasplantaments d’òrgans.
•
Anàlisi: es realitza l’anàlisi per a saber el grup sanguini, RH i detecció de malalties infeccioses com VIH, hepatitis, sífilis…
La donació de sang és totalment segura. Els materials són estèrils i d’un únic ús, per la qual cosa és impossible contraure qualsevol tipus de malaltia en la donació. És imprescindible per a curar moltes persones. En cada donació es beneficien tres persones. Es pot donar cada dos mesos, amb un màxim de quatre donacions a l’any per als homes i de tres en les dones. Cal intentar donar abans dels períodes vacacionals, ja que per desgràcia durant estos períodes la sang és més necessària, perquè es redueixen molt les donacions mentre que la necessitat de sang augmenta.
•
Concentrats d’hematies: s’encarreguen de transportar l’oxigen i s’utilitzen per a tractar l’anèmia després d’una cirurgia o traumatismes i anèmia crònica. S’emmagatzemen a uns quatre graus centígrads durant un màxim de quarantados dies.
Cal tenir en compte que una de cada deu persones que entra en un hospital necessita sang, que cada tres segons algú en sol necessitar, i que un de cada dos espanyols necessitarà sang alguna vegada en la seua vida. El procés de donació no dura més de trenta minuts, és fàcil organitzar-se per a donar i sols ens trauen quatre-cents cinquanta mil·lilitres, amb els quals es poden salvar tres vides.
•
Plasma: és la part líquida de la sang. Conté els factors de la coagulació. També s’utilitza en l’elaboració de vacunes i medicaments. S’emmagatzema fins a dos anys sempre que siga congelat.
Una de las preguntes freqüents és qui pot donar sang. Pot fer-ho qualsevol persona entre divuit i seixantacinc anys, amb un pes mínim de cinquanta quilograms. No cal estar en dejú i és recomanable haver pres un menjar normal. Pots donar encara que hages
patit hepatitis abans dels dotze anys, encara que tingues el colesterol alt i encara que prengues alguns medicaments més dels freqüents.
DONACIÓ A LES FALLES DE LA COMARCA Ja fa uns anys que les falles de la nostra comarca fan donacions de sang. Va començar amb elles una falla. A poc a poc, ha anat creixent el nombre de falles que s’han apuntat a col·laborar amb les donacions de sang i espere que en poc de temps se’ns afegisquen moltíssimes més. La solidaritat del món faller és ben patent. Prestem els nostres casals perquè es puguen fer les donacions i l’acció es publicita per totes les xarxes socials. D’esta manera les persones que hi acudeixen no són solament fallers, sinó que s’arriba a molta gent més.
BANC DE CORDÓ En el Banc de Sang de Cordó Umbilical es reben i processen les donacions dels diferents hospitals de cada comunitat.
DONACIÓ DE PLAQUETES La donació de plaquetes es realitza pel procediment anomenat afèresi, en una màquina centrífuga de sang que la separa i canalitza en una vena, de la mateixa manera que una donació de sang, però connectada a un equip que separa les plaquetes per un costat i torna la resta al donant. És un procés més lent que sol durar entre una i dues hores. No existeix cap risc en donar plaquetes. Com en una donació de sang, és una xicoteta punció i s’utilitza un anticoagulant. Com a molt es pot sentir en el retorn de la sang un lleuger formigueig al voltant de la boca que se soluciona ràpidament baixant el degoteig o prenent un poc de calci que et donen i la sensació desapareixerà immediatament. No perdem plaquetes en l’afèresi, ja que en l’anàlisi que et fan s’indica la quantitat de plaquetes que tens i en trauen únicament les necessàries. Cal tindre una quantitat per damunt de cent cinquanta mil, a més, les plaquetes es regeneren molt ràpidament i als quinze dies pots tornar a donar-ne novament, encara que no és recomanable fer-ho més de vint-i-quatre vegades a l’any.
La recollida de sang de cordó és molt senzilla, encara que cal signar el consentiment informat. S’emmagatzemen criopreservades en nitrogen líquid a menys cent noranta-sis graus centígrads fins a la seua utilització en pacients amb malalties oncohematològiques.
És necessària per malalts hematològics, malalts amb tractament oncològic, leucèmia, trasplantaments de medul·la òssia, tractament preventiu en proves diagnòstiques en biòpsies i en alguns trasplantaments d’òrgans.
El trasplantament de sang de cordó ha esdevingut una gran alternativa al trasplantament convencional de medul·la òssia i/o sang perifèrica.
Donar plaquetes no és el mateix que donar sang, és diferent. Donar plaquetes no afecta la salut ja que l’organisme es recupera ràpidament. No fa mal, sols una xicoteta molèstia en el moment de la punxada, igual que la de donar sang.
Cal reservar cita per a fer-ho.
41 Del plasma que s’extrau en l’afèresi s’obté: • Albúmina, que s’utilitza per a malalts renals i hepàtics. • •
Gammaglobulines, per al tractament de diferents malalties. Factors de coagulació. L’hemofília és una malaltia que rau en la mancança d’un dels factors de coagulació. Esta malaltia és fàcilment tractable perquè es poden obtindre estos factors del plasma d’individus sans, encara que té un parell d’inconvenients, el cost i la dificultat per a adquirir-los. Per això cal augmentar la disponibilitat de plasma.
Després de molts anys de ser donant de plaquetes, puc dir que vertaderament és imprescindible conscienciar tots perquè ho facen, ja que les plaquetes caduquen en molt poc de temps i són molt necessàries en l’actualitat.
DONANTS DE MEDUL·LA ÒSSIA
dels candidats a trasplantament de medul·la òssia no tenen donants compatibles entre els seus familiars.
Hi ha un registre de donants de medul·la òssia (REDMO). El trasplantament de progenitors hematopoètics (cèl·lules mare), abans anomenat trasplantament de medul·la òssia, serveix per al tractament de determinades malalties o tumors de la sang (leucèmies, limfomes, insuficiències medul·lars, etc.).
Ser compatible implica que les cèl·lules del donant i del receptor siguen tan paregudes entre sí que poden arribar a conviure dins de l’organisme del pacient que rep el trasplantament.
En este tipus de trasplantament és imprescindible que el donant i el receptor tinguen una identitat immunològica dins del sistema HLA (este sistema HLA es refereix al codi genètic, individual de cada persona, que serveix perquè el cos sàpiga diferenciar allò que és propi d’allò que és estrany). Més del setanta per cent
La recerca d’una medul·la compatible entre la població general (donació no emparentada, és a dir, entre persones que no pertanyen a la mateixa família) comporta una gran dificultat a causa de la variabilitat individual del sistema HLA. Per a ajudar a esmenar esta dificultat es va fundar a nivell nacional el Registre de Donants de Medul·la
Òssia (REDMO), creat per la Fundació Josep Carreras en 1991. Este registre, al seu torn, està integrat amb els d’altres països i genera una gran base de dades mundial de tots els donants de medul·la òssia voluntaris no emparentats (no familiars). Quan un pacient espanyol necessita ser trasplantat s’inicia una recerca, primerament en el registre del REDMO i, si és infructuosa, en tots els registres internacionals. Després de la localització d’un donant compatible, es completen les proves analítiques necessàries i, si els resultats són correctes, se cita el donant per a l’extracció de progenitors hematopoètics en el seu país d’origen i es remeten a l’hospital on s’està tractant el pacient per a la seua posterior infusió (és a dir, la introducció dels progenitors hematopoètics en l’organisme del pacient). Tan sols un vint per cent dels trasplantaments de medul·la òssia realitzats al nostre país prové de donants espanyols. La majoria prové d’altres països. Trobar un donant compatible fora d’Espanya requereix d’un temps extra del qual en ocasions el pacient no disposa donada la gravetat de la seua malaltia. Per això, en augmentar el nombre de donants a Espanya s’aconsegueix disminuir el factor temps per a poder aplicar este tractament i que, per tant, siga més efectiu. Esta és la raó que fa que siga tan important l’augment del nombre de donants i conseqüentment l’augment de la probabilitat de trobar persones compatibles entre el conjunt de donants espanyols. Per fer-se donant de progenitors hematopoètics, i ser inclòs en el Registre del REDMO, s’ha de tindre una edat compresa entre divuit i quaranta anys i no haver patit ni patir cap malaltia greu o transmissible. La donació de progenitors hematopoètics es pot realitzar de dues maneres: Donació de medul·la òssia (fàbrica de la sang): mitjançant l’extracció d’una quantitat de medul·la
òssia per puncions aspiratives repetides realitzades en la part posterior de l’os del maluc (crestes ilíaques posterosuperiors). Este procés es realitza en condicions estèrils, en quiròfan, sota anestèsia general o epidural. El donant pot tornar a la seua activitat habitual després de 24-48 hores des de l’extracció. Donació de progenitors de sang perifèrica: en condicions normals, les cèl·lules mare estan en la medul·la òssia, però després d’administrar fàrmacs anomenats “factors de creixement”, estes poden eixir a la circulació sanguínia. Per este motiu, el donant rep durant quatre o cinc dies estos fàrmacs (que s’administren amb una punxada subcutània) i posteriorment es realitza, mitjançant punció venosa, una afèresi (procés que consisteix a retirar les cèl·lules mare del conjunt de la sang total). Este procediment no requereix ingrés hospitalari ni anestèsia general o epidural. La donació de medul·la òssia és un acte anònim, voluntari i solidari pel qual no es rep cap compensació econòmica. A més, els donants tenen tot el recolzament sanitari i social per efectuar la donació en les millors condicions. Així mateix, el donant pot donar-se de baixa en el registre quan ho considere convenient.
Julio Lahuerta i Cintas
Bibliografia: Creu Roja Espanyola, Centre de Transfusions de la Comunitat Valenciana.
Un any en imatges 2018/2019
PROCLAMACIÓ FALLERES MAJORS
EXALTACIÓ FALLERES MAJORS FJFS
CELEBRACIÓ DEL 9 D’OCTUBRE
SETMANA CULTURAL
PRESENTACIÓ FALLER ES MAJORS
VISITA ALS BETLEMS I REIS MAGS
AGENDA D’ACTES Del 1 al 10 de març Exposició del Ninot al C.C. L’Epicentre.
Dijous 14 de març Durant tot el dia plantà dels monuments.
Divendres 15 de març 17:00 h. Visita de pleitesia a les falles de Faura i Gilet 00.00 h. Orquesta Magia Negra.
Dissabte 16 de març 14:00 h. Mascletà a la Plaça del Sol del Port de Sagunt 17:00 h. Lliurament de premis i visita de pleitesia a les falles de Sagunt.
Dilluns 18 de març 12:00 h. Parc infantil amb unflables a la plaça 1º de Maig fins les 19 hores. 14:00 h. Paelles. 18:00 h. Xocolatà per a fallers, socis i amics. 00:00 h. Actuació del Grup 18M.
Dimarts 19 de març 11:00 h. Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desamparats a la façana de l’Esglesia de Begonya. 13:30 h. Mascletà a la plaça 1º de Maig. 23:00 h. Cremà de la falla infantil. 00:00 h. Cremà de la falla gran.
23:30 h. Espectacle infantil. 00:00 h. Nit musical amb DJ Lagarto.
Diumenge 17 de març 14:00 h. Mascletà a la plaça Cronista Chabret de Sagunt. 17:00 h. Visita de pleitesia a les falles del Port de Sagunt. Eixida al barri de Baladre. 00:00 h. Orquesta La Brigada. Nit del Foc a l’Alt Forn.
*Aquesta comissió es reserva el dret de modificar els horaris dels actes programats
SOCIS D’HONOR Administración de Loterías nº 2
José Luis Soriano López
Amparo Baeza Esteban
José Pérez Zamora
Ángel Ortiz y Sra.
Juan Carlos Morales y Minerva Fernández
Bar Zona Franca
Luis López Marzal
Benjamín Pérez López
Martín Mellado Martínez
Familia León Sánchez
Ramón Allueva Domínguez
Familia Morales Sanchis
Vicenta Borrás Sánchez
Fernando Biosca García Floreal Esteban Floristería Sayas
77
SOCIS Administración de Loterías Nº 2
Antonio Díaz Martí
Emilio Pires Vivancos
Agustín Albalat Chillida
Antonio Fresno Ortiz
Enriqueta Vicente
Agustín Cervera
Antonio Montesinos
Fanny Celina Arce Cáceres
Aitana Casado Ferruses
Antonio Sánchez Sánchez
Flores Sayas
Alberto Martínez
Araceli Ruiz Ayuso
Francisca Cases Sancho
Alberto Soria Carrasco
Arantxa Gil Pérez
Francisca Partida Rayas
Alfredo Sánchez Lacomba
Balbina Giménez Jarque
Francisco Escobar Valverde
Alfredo Sánchez López
Beatriz Guillem Vidal
Francisco Fabra Oliva
Amado Vicente García
Begoña Rojo Cantero
Francisco Villar Ripoll
Amparo Aliaga
Belén González Simón
Héctor Martínez Zaballos
Amparo Almela
Briadna Victoria Boix González
Herminia Martínez Verdugo
Amparo Baeza Esteban
Calzados Calzamar
Hilario Martínez Laizón
Amparo Ballester Escobar
Carla Morales Fernández
Hortensia y Juan Domingo
Amparo Sanz Franc
Carmen Aspas Marzo
Ignacio Pérez Juan
Ana Argente
Carmen Bellido Tejadillos
Imanol Alcaide Pérez
Ana Corbasi Granel
Carmen Pérez Pelegrín
Inés Lázaro Sola
Ana Mª Herranz Viel
Clara López Gimeno
Javier Aparicio Blasco
Ana Ponce Ángel
Concepción Martín García
Jesús López Ortega
Andrea Tormo Hernández
Cristina Flórez Amorín
Joel Castillo Simón
Ángel Ballester Gómez
Cristina Solaz Giménez
Jorge Cruz Dueñas
Ángel Ortiz Calvo
Cristina Reyes Bautista
José E. Maravilla Peiró
Ángel Pérez Calderaro
Cristóbal Muñoz Torres
José Javier Sánchez Alonso
Ángela Cócera Díaz
Dulcinea Fuertes Villalba
José Luis Muñoz Gutiérrez
Ángeles Yuste Antón
Eduardo Benet Cases
José Mª Fernández Ortín
Angelita Pérez López
Elena López Cortés
José Mª Más Muñoz
Antonia Agudo
Elisa Maravilla Rodríguez
José Mª Piró Beltrán
Antonio Andrés Micó
Emilia Ballester Jurado
José Más Estal
79 José Sanchis Blat
Mª Pilar Sánchez Abad
Pedro Ballester Juliá
José Vicente Aparicio Blasco
Mª Pilar Vinuesa Veral
Pedro Más Muñoz
Juan Baeza Esteban
Mª Teresa Carrascosa Gómez
Pinturas Samper
Juan Bautista López Mauri
Mª Teresa Olmos Saus
Puri Berná Fuertes
Juan Bautista Martínez Devesa
Mª Teresa Torres Vaquero
Radoika Ortiz Aleixandre
Juan Carlos Requena Fresno
Manuel Adrián Pérez
Rafael Garrido Montesinos
Juan Carlos Fresno Larrabeiti
Manuel Vallés Sorribes
Raquel Bernat Guerrero
Juan Vayá Horguín
Marga Sánchez Aleixandre
Raquel Cosín
Juan Vicente Solaz Giménez
Margarita Martínez Biosca
Raúl Vicente Martínez
Julia Esplugues
María Catalá Berná
Roberto González
Julián Castellanos Lillo
María Jordán Domínguez
Rosa Mª Muñoz Martínez
Laura Albalat Paredes
María Martínez García
Rosa Mª Requena Fresno
Laura Carratalá Gijón
María Mauri Gallart
Salvador Adam Vidal
Laura Maravilla Rodríguez
María Navarro Romero
Salvador Sánchez Martínez
Lola Maravilla Rodríguez
María Pérez Peregrín
Salvador Sebastiá García
Lourdes Lázaro Sola
María Solaz Salvador
Silvia Montesinos Soto
Lucía Ángel Calabuig
Marta Forés Biosca
Silvia Silla Rueda
Lucía Campos Martínez
Marta Sánchez Matallín
Vicente Martínez Campayo
Luis Cuadau Marco
Merche Jiménez Ruiz
Vicente Martínez Verdugo
Luis Eduardo Ramos
Milagros Munuera Romera
Vicente Morales García
Mª Antonia Albalat Paredes
Miriam Adrián Pérez
Vicente Santibáñez Arres
Mª Carmen Fresno Ortiz
Miriam Sánchez Pérez
Victoria Alonso Sandoval
Mª Dolores García Blasco
Mónica Cabellos
Zaraida Mellado Muñoz
Mª Elena Martínez Zaballos
Montse Sánchez Alixandre
Zoe Rubio Mellado
Mª Inés Sola Romero
Nadia Ortiz Aleixandre
Mª Jesús Luengo Cervera
Nerea Tomás Parrilla
Mª José Beltrán Sanz
Niurka Berná García
Mª José Martínez Martín
Ofelia Monreal
Mª José Narbón Sorroche
Óscar Sánchez Partida
Mª Julia Guillén Delgado
Pablo Molina Ballester
Mª Luisa Biosca Mérida
Pastelería La Moderna
Mª Luisa Torres
Paquita Bellido García
A L’Antiga
Indalo 2
Admón. de Loterías nº2
Industrial Vima
Alitea
Angulo + Vidal Arquitectos AutoEscuela J.Motos AutoJuste
Ayuntamiento de Sagunto Berná Joyeros Bodegas Micó
British English Centre Broseta
Cafetal Luxmar
Cafetería Manhattan Carnicería Cañas
Charcutería Rosabel
Churrería Mare Nostrum Clínica Dental Revert
Construcciones Eugenio Covirán Belchite
DAU Arquitectos
David Parrado Abogado Ecoas
El Charquito El Faro
El Lloc dels Fallers
Fernando Herrera Podólogo Ferretería Suiza
Floristería Decoración Diseño Floristería Sayas
Frutería Rosabel
Hermanos Arellano
Indumentaria Carlos Salvador Joyería Mercè Kamala
La Pérgola
La Petite Lune
Lencería Beatriz Soriano Lencería Emilia
Manos de Princesa
Mar Indumentaria Valenciana Moers
Óptica Mediterránea
Peluquería Nuria Edo Pizzería Mariotti Polosal
Restaurante Cánovas
Roberto Martínez Fotógrafo Rosmar
Ruiz Martínez Estilistas Sabor del Monte Samper
Seguros Bilbao
Talleres Moraira Viza-Zaballos Vora Riu Ximo’s
Zona Franca