Llibret Falla Luis Cendoya 2021 by AC Falla Luis Cendoya

Edita: A.C. Falla Luis Cendoya Coordinació literària: Antonio J. Fresno i Teresa Aparicio Coordinació publicitat: Héctor Martínez Col·laboració literària: Gaby Collado i Soria, Luis Calderón i Simón, Albert Llueca i Juesas, Ricard Balanzà i Martínez, Immaculada Cerdà i Sanchis, Miguel Ángel Bertomeu i Esteller, i Pepe Maroto. Narratives: Antonio J. Fresno i Zoe Rubio Crítiques: Teresa Aparicio Poemes: Teresa Aparicio Revisió de textos: Gabinet de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Sagunt Teresa Aparicio Fotografies: Emilio Rubio i Antonio J. Fresno Portada i Maquetació: Mª Elena Martínez

Dipòsit legal – V-3546-2018 “Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres” “El llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià” #RESSORGIR

FALLA LUIS CENDOYA

ìndex

PEDRO MAS I MUÑOZ PRESIDENT 2021

Salutació President

Comissió Infantil Monument infantil President Infantil Fallera Major Infantil

Comissió Adulta Monument gran Fallera Major

#Ressorgir - LES FALLES I L’ECONOMIA. Pepe Maroto. - RESSORGIR, RESISTIR, RENÀIXER! Immaculada Cerdà Sanchis. - El ressorgiment de la nostra llengua, el ressorgiment de la nostra literatura (1253-2021). Gaby Collado. - RESSORGIMENT DEL COSTUMISME I APARICIÓ DEL ROMANTICISME. ELS VALENCIANS VISTOS PELS ESTRANGERS. Luis Calderón Simón. - L’orfebreria en la indumentària valenciana. Miguel Àngel Bertomeu. - EL RESSORGIMENT DE LES COMISSIONS FALLERES AL CAMP DE MORVEDRE. Albert Llueca. -COLP DEL DESTÍ. Ricard Balanzà.

Narratives - Els records d’un any inesborrable. Antonio J. Fresno Sanchis - Els somnis es fan realitat. Zoe Rubio Mellado.

Records en fotografies

COVID-19, malaltia causada pel CORONAVIRUS conegut com SARS-COV.2, amb origen en la població de Wuhan (la Xina). Una pandèmia a nivell mundial que ha afectat milers de persones i amb desastroses conseqüències. El meu més sentit condol a totes eixes famílies que han perdut els seus éssers més estimats. De tot cor, una forta abraçada. Deixant darrere el passat més pròxim, mirant cap avant i després d’un camí plagat de corbes, per fi i amb més ganes que mai, podem dir que estem en falles. Unes falles molt diferents… sí! Ho reconec! En el mes de setembre… sí! Amb el “caloret faller”… també! Però unes falles per a la història, per al record, unes falles inoblidables carregades de responsabilitat i molt de sentiment. El meu agraïment a tots els fallers de Sagunt, Faura, Gilet i El Port, però especialment als fallers de Luis Cendoya, els seus socis i col·laboradors, perquè gràcies al vostre suport i a la vostra continuïtat hem aconseguit que les falles continuen vives. GRÀCIES. Amb ulls humitejats i amb els sentiments a flor de pell, tan sols em resta dir que si alguna cosa ens ha ensenyat aquesta pandèmia és que hem de ser felices i feliços, saber aparcar els problemes i gaudir de la vida… de les falles.

Socis d’Honor

108

Així que, tots al carrer, a olorar la pólvora dels masclets, a escoltar el so de les xarangues i a cridar ben alt que JA ESTEM EN FALLES!!!

Socis

109

Pedro Mas i Muñoz

Col·laboradors

112

#RESSORGIR

Orgullós de presidir l’A.C. Falla Luis Cendoya.

FALLA LUIS CENDOYA

Comissió Infantil

YOEL RUBIO I MELLADO PRESIDENT INFANTIL 2021

Presidència – yoel Rubio Mellado Marina Más Fuertes Adrián Comas García Marina Morales Lázaro Aitana Fernández Martínez Mario Espinosa Reyes Álvaro Martínez Catalá Mario Martínez Gómez Antonio Verdugo Adrián Mario Molina ballester belén Ortega Lázaro Martín Mateo Francés benjamin Sancho Sánchez Martina Requena ballester bruno Cosín Sebastiá Mateo benet Sánchez Candela Martínez Gómez Olivia Aleixandre Ortiz Carla Más Fuertes Pau bernet Sánchez Carlos Munera Requena Sergio Garrido Silla Carmen Verdugo Adrián Sofía Comas García Cayetana Moya Fernández Sofía Sancho Sánchez Clara Sancho Sánchez Tania Sebastiá García Claudia Carrillo Vayá yaiza Camacho baeza Claudia Espinosa Reyes Zoe benet Fabra Daniela Garrido Silla Zoe Rubio Mellado Darío Sánchez Carrascosa Diego Garrido Silla Diego Morales Lázaro Elena López Cortés Edurne Parrado Martínez Gema Cuesta Gómez Inés González Moya Irene Rodríguez Ortiz Iván Martínez Montesinos Joan bernet Sánchez Jorge Fresno Solaz Julia Martínez Catalá Laia Sánchez Carrascosa LA FALLA CREIX LA FALLA CREIX Leyre Parrado Martínez BELÉN ORTEGA LÁZARO MARIO MARTÍNEZ GÓMEZ Manel Adrián Martín 27.11.2020 26.03.2021 Marina García Cócera 3.040kg i 50cm 3.040kg i 50cm #RESSORGIR

FALLA LUIS CENDOYA

ZOE RUBIO I MELLADO FALLERA MAJOR INFANTIL 2021

Zoe, xiqueta valenta, que no dubtà ni un segon en continuar en 2021 com a fallera major. A més amb la sorpresa afegida que de sobte el teu germà decidira fermament que estaria al teu costat. Sabíem que no seria fàcil, que no seria un any normal, perquè eixa general incertesa ens anava a acompanyar. És d’admirar la teua valentia amb la teua curta edat, la determinació que mostres i la teua enorme bondat. Molt dignament representes els valors de la xicalla cendoyina: il·lusió, educació i unitat i les falles com a mode de vida. La comissió infantil de la falla pot tindre el cap ben alt perquè sigues una altra vegada la seua representant. Teresa Aparicio i Matallín #RESSORGIR

FALLA LUIS CENDOYA

“BELLO AMORE”

ARTISTA: ANTONIO ANDRÉS SÁNCHEZ

Cos central: La tristesa que mostra el mim està prou justificada perquè la passada nit amb coses roïnes somniava. No se’n recorda bé del tot, el té barrejat a la ment, però després de pegar-li voltes comença a ser-hi conscient. I ara al despertar-se no pot evitar pensar en tots eixos problemes tan presents en la societat. Acaçament escolar: Va somniar com el seu company es ficava amb una xica perquè tenia els cabells llargs… Sentit no té, gens ni mica. Ací comença l’acaçament, greu problema en l’escola. Així que si et pareix desgavellat, a qui ho fa no li dones bola. Estereotips: Va somniar amb un xic molt fort però que sempre estava trist, perquè la gent l’insultava quan feia allò que el ficava feliç.

#RESSORGIR

Ell disfrutava fent ballet, no li agradava gens barallar, i, per això, es mofaven d’ell. Li trobeu a açò cap trellat?

podran, les manipulen i les humilien i així se senten un poc més grans.

Identitat sexual: Va somniar amb una persona amb barba i cabells prou llargs i va dubtar si seria un xic o una xica en realitat.

Inclusió / Conclusió: Va somniar amb un món llunyà en què tots i totes estaven integrats sentiren com sentiren i amant a qui vulgueren amar.

I en el somni li respongué que ningú l’havia de qüestionar, que era una persona i manava sobre la seua identitat. Pors: Va somniar també un malson doncs des que era sols un xiquet tenia molt dins alguns pors, sort que ja estava despert. Es trobava rodejat de panderoles i rates per tots els costats… “A veure si l’Ajuntament se n’ocupa de les plagues aniquilar” – pensà. Manipulació: Va somniar amb persones malvades que fan creure a altres que no

Un món en què convivien en plena relació d’igualtat xiquets i xiquetes en les aules encara que patiren autisme o TDAH. Un món en què no importava el lloc on hagueres nascut, un món en què no existien els problemes de salut. Un món ple de “Bello Amore”, d’harmonia i amistat, sense guerres ni violència, desbordant d’humanitat. Un món en què tots i totes assumírem que no hi ha cap persona igual i que les nostres diferències són allò que ens fa especials. Teresa Aparicio i Matallín FALLA LUIS CENDOYA

Comissió Adulta Presidència – Pedro Más Muñoz Vicepresidència 1º - Héctor Sancho Munuera Vicepresidència 2º - Juan Carlos Requena Fresno Vicepresidència 3º - Francisco José Martínez Munuera Vicepresidència 4º - Benjamín Sancho Munuera Vicepresidència 5º - Antonio José Fresno Sanchis Vicepresidència 6º - Eduardo Benet Cases Secretaria – Mª Jesús Luengo Cervera Secretaria de Censos i Recompenses – Teresa Aparicio Matallín Tresoreria – Inés Fabra Marzo Comptadoria – Laura Maravilla Rodríguez Delegació de Cultura – Mª José Martínez Martín Delegació de Cultura – Iris Tomás Parrilla Delegació d’Esports – Jesús López Ortega Delegació d’Esports – Vicente Martínez Verdugo Delegació d’Esports – Joel Castillo Simón Agermanament, Relacions Públiques i Protocol – Antonio Fresno Ortiz Xarxes socials – María Martínez García Delegació de Publicitat – Héctor Martínez Zaballos Delegació de Casal – Salvador Sebastiá García Delegació de Comissió Femenina – Marga Sánchez Aleixandre #RESSORGIR

Delegació de Comissió Femenina – Rosa María Requena Fresno Delegació d’Infantils – María Catalá Berná Delegació de Socis – Encarna Sánchez Salinas Delegació de Manteniment – Amado Vicente García Delegació de Manteniment – José María Fernández Ortín Delegació de Manteniment – David Sánchez Barrachina Delegat d’Actitats Diverses – Juan Vicente Solaz Giménez Delegat d’Actitats Diverses - Adrián Benet Prats Delegat d’Actitats Diverses – Mª José Beltrán Sanz Delegat d’Actitats Diverses – Laura Victoria Rey Sánchez Delegació de Playbacks – Carolina García Osca Delegació de Pirotècnia – José Antonio Martínez Sánchez Delegació de Decoració de Carrer – Alberto Soria Carrasco Delegació de Decoració de Carrer – Raquel Cosín Ramírez Megafonia i so – Antonio Andrés Micó Delegació gastronòmica – Ángel Ortiz Calvo Delegació gastronòmica – Agustin Albalat Paredes

VOCALS: Ainhoa Álvarez Suárez Aitana Casado Ferruses Aitor Martín Partida Alba Santiago Muñoz África Mellado Muñoz Amparo Baeza Esteban Amparo Ballester Escobar Amparo Gómez Olmos Ana Amparo Candel Igual Ana Corbasi Granel Andrea Tormo Hernández Ángela Ortiz Serrallez Antonio Andrés Sánchez Antonio Verdugo Ballester Antonio Vicente Sánchez Aleixandre Arantxa Gil Pérez Athenea Ortiz Serrallez Beata Kiss Beatriz Fuertes Martín Begoña López Mauri Begoña Rojo Cantero Brando Boix González Brianda Victoria Boix González Carlos Espinosa Andreu Carlos Saúl Morales Sanchis Carolina Molina Hijano Cristina Reyes Bautista Cristina Romera Ballester Cristina Solaz Giménez Daniel García Rojo Daniel Garrido Gómez Daniel Martínez García Daniela Cortina Nebot David Comas Navarro David Sebastiá García

Elena Zaballos García Elisa Maravilla Rodríguez Emilia Ballester Jurado Emilio Rubio Villanueva Enri Olmos Saus Eugenio Romera Pernias Eva María Gómez Martínez Villanueva Eva Navarro Flórez Fanny Celina Arce Cáceres Francisco José Martínez Maravilla Guillermo Martínez Ballester Gustavo Tormo Domínguez Herminia Martínez Verdugo Herminia Verdugo López Hugo Benet Sánchez Ignacio Pérez Juan Imanol Alcaide Pérez Inés Lázaro Sola Javier Aparicio Blasco Jorge Albalat Luengo José Luis Soriano López José Vicente Aparicio Blasco José Vicente Morales Gimeno Juan Baeza Borrás Juan Sebastiá García Juan Carlos Nuss Juan Carlos Rey Ballester Laura Albalat Paredes Laura Álvarez Rodríguez Laura Carratalá Gijón Lourdes Lázaro Sola Mª Ángeles Ballester Escobar Mª Antonia Albalat Paredes Mª Carmen Torres Vaquero Mª Elena Martínez Zaballos Mª José Hernández López FALLA LUIS CENDOYA

Mª Pilar Muñoz Romero Mª Pilar Sánchez Abad Mª Pilar Sanchis Martín Mª Teresa Carrascosa Gómez Mª Teresa Matallín Aleixandre Mª Teresa Olmos Saus Manuel Adrián Pérez Mar Moya Barba Marcos Martín Salvador María Albalat Luengo María Navarro Romero María Isabel Fernández Plazas Marta Sánchez Matallín Mariví Sanchis Martín Mercé Bonanad Bernal Milagros Munuera Romera Minerva Camacho Baeza Minerva María Francés Ruiz Miriam Adrián Pérez Miriam Sánchez Pérez Montse Sánchez Aleixandre Nadia Ortiz Aleixandre Nerea Pinilla Salcedo Noemí Anreus Molina Nuria Hernández Pérez Óscar Sánchez Partida Pablo Julián Cuesta García Pablo Morales Sanchis Pablo Requena Ballester Paqui Partida Raya Patricia Romera Ballester Paula Checa Bujeda Paula Mª Solaz Gil Radoika Ortiz Aleixandre Ramón Allueva Domínguez Ramón Martínez Fayos #RESSORGIR

Raquel Bernal Guerrero Rosa María Muñoz Martínez Rosabel Martín García Salvador Sánchez Martínez Salvador Sánchez Torres Sandra Rodríguez Moral Santiago Moya Lucía Sara Adrián Martín Silvia Montesinos Soto Silvia Silla Rueda Thalía Anreus Molina Valeria Heredia Margarit Vicenta Aleixandre Tomás Vicente Martínez Campayo Vicente Santibáñez Arres Victoria Alonso Sandoval

FALLA LUIS CENDOYA

Mª ELENA MARTÍNEZ I ZABALLOS FALLERA MAJOR 2021

Elena, fallera elegant, de les que sempre estan, de les que mai falten, i porten les falles a la sang. Has viscut un any sencer com a fallera major i encara que falte la traca final l’has pogut gaudir molt. Els teus fallers i falleres esperem de molt bona gana gaudir d’allò que ens han llevat amb tu com a capitana. Així que desitjarem amb tota la força del cor que torne la falla a la plaça i gaudir en germanor. Eres digna representant del sentiment cendoyí i estarem sempre al teu costat des del principi a la fi. La nostra setmana gran esperarem amb molta il·lusió i en ella tu regnaràs com la nostra Fallera Major. Teresa Aparicio i Matallín #RESSORGIR

FALLA LUIS CENDOYA

“LA PRIMAVERA LA SANG ALTERA” ARTISTA: JOSÉ LUIS PASCUAL NEBOT

La primavera la sang altera i molt més la del dos mil vint quan amb les falles mig plantades ens tocà pegar a fugir.

L’esperança mai perdérem, vingué un altre març sense falla encara que de segur el celebrarem quan la mar romanga en calma.

Ens tancàrem tots i totes, els ninots amagàrem en naus i cadascú a la seua casa ens quedàrem amb cares de babaus.

La primavera, les falles, ens conviden a fer pinya, enamorar-nos, revolotejar, sentir-nos vius en definitiva.

La llum no inundà els carrers degut a què amb ganes plovia, i mentrestant un virus punyeter per tot arreu s’estenia.

I allò que ens dóna la vida després d’uny any de treball, és plenar els carrers d’alegria i veure els monuments plantats.

Era el moment de lluir “palmito”, però va ser de lluir pijama, sobretot si eixe dia tocava vídeo-cridada.

Ens furtaran la primavera, però no el sentiment faller, i amb l’esforç de fallers, socis i col·laboradors continuarem.

Els colors de la primavera no els trià “El Corte Inglés”, el xandall es ficà de moda i Mercadona sempre estava ple.

I si enguany a l’operació bikini no has arribat per complet, no et preocupes que encara arribes per lluir faixa o cosset.

Ens cancel·laren les falles i amb elles l’operació bikini puix el “confitament” obligatori a tots afectà, fins als “ninis”.

Perquè en el mes de juny tornàrem a l’activitat, complint les mesures sanitàries ficàrem el motor a calfar.

De les parelles de fet, o els que de fet eren parella unes arribaren a l’estiu, altres acabaren en primavera.

En setembre plantarem falla, tornarem a ballar al carrer i a compartir la nostra cultura amb tot el món sencer.

Els noms de Zoe i Elena guardàrem en una caixeta esperant que un dia s’obrira i dançara la ballarineta. #RESSORGIR

Teresa Aparicio i Matallín FALLA LUIS CENDOYA

LES FALLES I L’ECONOMIA La festa de las falles la podem estudiar des de molts aspectes diferents, contemplant cadascuna de les vessants de la “festa”: social, cultural, artística, lúdica, musical, pirotècnica, turística…, però totes tenen un fonament comú: L’ECONOMIA. El món de les Falles, a més de ser un nucli d’integració social, cultural i artístic, genera una important quantitat de milions d’euros al seu voltant, tant de manera directa per part de les comissions i els seus components com de manera indirecta en altres sectors com l’hostaleria i la restauració. En aquest article intentaré que el lector conega unes xifres que, a priori, poden semblar exagerades. Per això, crec que la primera cosa que cal fer és situar en nombres la quantitat de comissions fa-

#RESSORGIR

lleres existents a la Comunitat Valenciana, 1.050 comissions falleres, així com el nombre de fallers i falleres censats, 250.000, agrupats en 60 juntes locals. Estic convençut que aquestes primeres dades ja estaran sorprenent a més d’una persona, però continuem amb el tema econòmic. En primer lloc convé distingir allò que seria l’economia interna de cada comissió fallera, EL PRESSUPOST, i allò que es genera pel moviment econòmic al voltant del món de les falles per part dels fallers i falleres a nivell particular, que podríem definir com la INDUMENTÀRIA, sense oblidar un tercer apartat que cal considerar, que seria tot el moviment ECONÒMIC, TURÍSTIC I HOSTALER que es genera durant el mes de març, els beneficiaris principals del qual són els establiments hostalers i de restauració.

En el primer apartat, que denominem PRESSUPOST de cada comissió, contemplem totes les partides d’ingressos i despeses que inclouen ELS MONUMENTS, LA PÓLVORA, LA MÚSICA, LES FLORS, PRESENTACIONS, TEATRE, LLIBRET, així com els diferents subapartats, que podríem incloure dins de cadascun d’aquests apartats principals: grues, plataformes elevadores, material per a plantar, lloguer de tanques, gespa, banderes, assegurances, impostos, orquestres, discomòbils, animacions infantils, fotografia, vídeo, arts gràfiques, sales de restauració, transport, hostaleria, seguretat i un llarg etcètera. Aquest PRESSUPOST es finança, bàsicament, amb les aportacions dels membres de cada comissió mitjançant les quotes mensuals i la venda de loteries i rifes, a més de comptar amb altres possibles ingressos de menor pes com poden ser les subvencions, premis, donatius, la replegà pel veïnat, publicitat, etc. La valoració d’aquest apartat vindria de la suma dels pressupostos de les 1.050 comissions falleres existents, si bé, i malgrat no comptar amb aquesta dada, sí que podríem estimar un pressupost mitjà tirant cap avall de les comissions falleres que, personalment, entenc que podria estar a l’entorn dels 100.000 €, la qual cosa ens donaria una xifra total pressupostària que superaria àmpliament els 100.000.000 d’euros.

llers a la ciutat de València entorn dels 10.000.000€, estimant-se una xifra molt similar per a les principals poblacions amb juntes locals falleres (Dénia, Alzira, Sagunt, Carcaixent, Gandia, Torrent…). El contrast d’aquestes xifres ens confirma una dada que ja em cridava l’atenció en contemplar diversos pressupostos de comissions falleres: que l’import que es destina a la partida de “monuments” oscil·la entre el 20 i el 30% del total de cada pressupost, la qual cosa situaria la despesa total en els 20.000.000-30.000.000 d’euros.

En el segon apartat, INDUMENTÀRIA, inclouríem tots els professionals que s’engloben en aquest sector, des dels mateixos indumentaristes, passant pels fabricants de teles, manteletes, mocadors, alçadors, adreços, bandes, orfebres, calces, calçat, mocadors, mantes, barrets, cintes, perruquers, maquillatge i complements varis. Cal aclarir que la despesa que es realitza en INDUMENTARISTES no és a càrrec del pressupost de la comissió, sinó que es tracta de despeses que realitza cada faller o fallera de la seua economia personal, no estant per tant contemplat en cap pressupost. Si bé en l’estudi de la Interagrupació de Falles de València de 2008 s’estimava un moviment per a aquest apartat de 17.700.000 € només de les falles de Va Fonts del Gremi d’Artistes Fallers lència. Aquesta dada, traslladada al nomestimen la despesa en monuments fa- bre de comissions actuals de tota la comuFALLA LUIS CENDOYA

nitat, ens donaria una xifra molt superior percentatge se superarà àmpliament al no als 50.000.000 d’euros. tindre cap eixida alternativa. La festa de les FALLES com a PATRIMONI DE LA HUMANITAT en primer lloc, i per l’important moviment econòmic que genera al seu voltant en segon lloc, ha de rebre tot el suport per part dels fallers i les falleres que formen els censos de cada comissió (“en la mala mar és quan es mostren els bons mariners”) i que són la base i els vertaders artífexs de la festa, havent d’implicar-se les diferents administracions, Al gener de 2020 les regidories principalment autonòmiques i locals a ser d’Emprenedoria i Innovació Econòmica de capaços d’arbitrar i canalitzar les ajudes l’Ajuntament de València van comunicar necessàries perquè aquesta singularitat l’acord realitzat amb la Universitat de Va- tan nostra no desaparega. lència, per mitjà de la Càtedra de Model Econòmic, per a la realització d’un estuPepe Maroto di detallat de l’impacte econòmic de les falles, atés que fins hui l’única referència que tenim del sector és l’estudi realitzat per la Interagrupació de Falles de la Ciutat de València l’any 2008. En el tercer apartat, que hem denominat ECONÒMIC, TURÍSTIC I HOSTALER, prenem les xifres de l’estudi de 2008, que va concloure que la festa fallera a la CIUTAT DE VALÈNCIA tenia una repercussió econòmica de més de 750.000.000 € i 7.580 ocupacions, que van suposar 26.700.000 € en cotitzacions a la Seguretat Social i a l’IRPF.

En el moment de redactar el present article, i com a conseqüència de la greu situació que està patint la majoria dels sectors que giren al voltant del món de les falles per la pandèmia (de manera especial els artistes fallers i els indumentaristes) amb tancaments sectorials que ja superen el 10%, el gremi d’artistes fallers ha passat de 240 associats a 210 i en el cas dels indumentaristes i les empreses que giren al seu voltant, desgraciadament aquest #RESSORGIR

FALLA LUIS CENDOYA

RESSORGIR, RESISTIR, RENÀIXER! Les llengües naixen i moren, com les persones que les parlen. Llengües que sostingueren imperis hui són objectes de museu. Algunes, oh, afortunades! es disfressen de cultisme i sobreviuen infiltrades en les llengües que les sobreviuen: la ‘pandèmia’ de hui no és el grec que parlaven els clàssics, sinó un empelt, com fer reviure un insecte atrapat en l’ambre. Les llengües, com els parlants que les habiten, estan condemnades a la mort, però, mentre viuen, quina fortuna més dispar els espera! Algunes són riques en parlants, però no tenen visibilitat social. Si et demanara el nom d’una llengua amb 500 milions de parlants després de l’anglés i del xinés? Possiblement et vindria a la ment el castellà, però no, l’hindi, l’àrab o el portugués.

#RESSORGIR

Les grans llengües del segle XXI són les vinculades a Internet, on les distàncies són diferents i les llengües europees amb comunitats més desenvolupades guanyen a les grans poblacions sense alfabetitzar digitalment. L’escletxa digital permet que llengües com l’alemany, el francés o l’italià s’encaramallen a les primeres posicions o que llengües que no tenen ni tan sols consideració de llengua nacional, com ara la nostra, apareguen entre les quaranta més usades. Algunes llengües són camaleòniques, com ara el portugués, capaç de generar ‘pidgins’ «llengua que barreja trets sintàctics, fonètics i morfològics d’un idioma amb lèxic d’un altre, que aprofita perquè individus de llengües diferents puguen comunicar-se usant estructures gramaticals elementals, i que pot evolucionar com una modalitat de llengua criolla», cosa que

explica part del seu gran èxit. Altres, les més, el 80 per cent de les llengües del món segons la UNESCO, són parlades per comunitats de menys de 100.000 persones. Es calcula que el segle XXI perdrem el 90 per cent de les llengües que es parlen en el món. I, amb cada llengua que s’acaba, es perden no només les paraules, els sons i les estructures que la sostenien, es perd per a sempre la manera especial i única de veure el món que tenia eixa comunitat lingüística, la forma singular de descriure la realitat, d’imaginar el futur i de recordar el passat. Per això, cap llengua és superior a una altra, perquè cada llengua és original i extraordinària.

de l’altra llengua del mateix nivell que el tens cap a la teua comunitat i l’empatia lingüística no és —com el trellat— una habilitat/competència massa practicada. Veiem el cas del castellà i el valencià. Les persones que ens reclamen parlar en castellà perquè estem a Espanya, sense voler veure que primer de tot estem a una terra on el valencià és la llengua pròpia —a més de l’oficial— són les mateixes que es lamenten amargament quan els supremacistes americans exigeixen als hispans que parlen en anglés, perquè estan als Estats Units; amb la diferència que el castellà no té rang de llengua oficial en aquell país. No voler reconéixer una altra llengua que no siga la teua és no voler acceptar cap altra La nostra no està en perill d’extinció, forma de pensar que no siga la teua. però podria estar-ho. La situació natural de les llengües és estar en contacte. Són Estant així les coses, ens ha de sormolt poques les comunitats monolingües. prendre encara la vitalitat de la nostra Penseu, per exemple, en l’anglés, que no llengua, després de tants segles arraconaté consideració de llengua oficial a Espan- da a l’esfera íntima i proscrita de l’àmbit ya ni és llengua oficial d’un país membre públic i oficial. Són significatives les denode la Unió Europea i, tot i això, és llengua minacions amb referència a la salut del vavehicular en la comunitat científica i tecno- lencià, especialment la imatge creada per lògica i, per descomptat, és la llengua dels Constantí Llombart «la morta viva», en negocis, la llengua que parlen els diners. consonància amb altres com «lletraferits» Però de Londres estant, es parlen més de o «ferits de lletra» que associen la llengua cent idiomes. Això vol dir que la situació a un dolç patiment. natural de les llengües és estar en contac- El camí no ha estat fàcil i tenim molt sovint te, el cas a evitar és estar en conflicte. la sensació que en consolidar una costura se’ns desbarata l’altra vora. En el camí del redreçament oficial, teníem una ruta cla El bilingüisme total és quasi un ideal, ra: calia tornar el valencià a l’esfera públiimplica un grau de respecte cap al parlant ca i dotar-lo d’una llei que li atorgara ofiFALLA LUIS CENDOYA

en la nostra llengua més que mai, però la correcció ortogràfica i gramatical no van al mateix ritme... i no sé si això és tan preocupant. Intente explicar-me millor. Interactue amb molta gent en xarxes socials i és admirable la fidelitat a la llengua de la generació anterior a la meua. Mantenen vives formes genuïnes, usen els pronoms febles amb correcció i preserven un lèxic El camí de l’oficialitat no era punitiu; i una retafila de frases fetes i refranys inde fet, la legislació lingüística no és coerci- abastable. Escriuen com poden, com sativa en la majoria de les llengües, almenys ben, però no canvien de llengua. Tenen la en estats democràtics. Les acadèmies no meua admiració més sincera. En canvi, les poden posar multes encara que els isquen generacions més jóvens, que han tingut llàgrimes de sang en llegir alguns escrits accés a l’escolarització en valencià, i en aloficials o públics o escolten personatges tres llengües, dominen el codi, però no el famosos expressar-se amb total impuni- practiquen. En unes altres paraules, hem tat lèxica o gramatical. En el nostre cas, guanyat l’aula i hem perdut el pati. la situació és una miqueta diferent. AlfaLes xifres actuals no són les de 1975, betitzats només en castellà fins fa molt poc, molts parlants manifesten insegure- quan estava prohibida la nostra llengua, tat o entren en pànic si han d’escriure en hem avançat en molt àmbits, però han valencià en un espai públic. Hui escrivim aparegut problemes nous, la nostra sociecialitat. El 20 de novembre de 1983, amb cap vot en contra, i a la ciutat d’Alacant, s’aprovava la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. La llei que permetia tornar els noms en valencià als nostres pobles i introduir el valencià en l’ensenyament i en l’administració. Aquell consens hui ens costaria molt d’aconseguir.

#RESSORGIR

tat ha canviat —ho ha fet el món també— i han aparegut persones manifestament contraries a la nostra llengua. Sempre hi han estat però, ara, ocupen un escó i, per tant, tenen accés a l’agenda política.

Tenint el marc legal i acadèmic necessari, pensàvem que seria només qüestió de temps anar desplegant-lo per a assolir la normalitat lingüística, el bilingüisme ideal. La realitat ens mostra que, si bé és cert que necessitem l’empara legal, si no Ressorgir implica aparéixer en ens creiem les lleis que dictem, són només l’escena pública, fer-se visible, ocupar un paper mullat. espai, com Arquimedes va definir en la teoria del principi que porta el seu nom. Perquè darrere de tot pronunciament Tot espai que ocupa un sòlid ocasiona un hi ha un posicionament, una presa de pardesplaçament igual o superior al seu pes. tit —i no parle en termes polítics—, una acAixí, cada llengua que demana espai pro- titud envers les llengües. Els prejudicis són voca un desplaçament en l’espai públic de una font inesgotable de malentesos i, per les altres. Si només tinc lloc per a posar tant, de conflictes. És bo tindre les idees el nom en una llengua, quina triaré?, qui- clares, però és millor encara exposar-te a na s’haurà de desplaçar? Si tinc espai per repensar-les. Quan, per allunyar el problea més d’una, quina anirà davant?, quina ma, parle de la situació d’altres llengües, posaré en cursiva, quina en redona?, qui- em sorprenen valoracions molt negatives na anirà l’última? Òbviament el contacte de determinats parlars del castellà. El sede llengües torna a mostrar-se conflicte si seo o el ceceo són considerats per molts no som capaços d’entendre que cap llen- castellanoparlants vicis que cal evitar. «El gua és millor que l’altra i que el marc legal andaluz es un castellano mal hablado» — és qui ens ha de guiar. Ens autoimposem em diu una aragonesa— i es queda tan normes per a evitar la barbàrie i hem de ampla! Mentre que altres fenòmens com el creure-nos-les o tot el viatge haurà sigut laisme, el loisme o el leisme —que als vaen va. lencianoparlants ens deixen estorats— no tenen tan mala premsa. De segur que el L’Acadèmia Valenciana de la Llengua fet de ser fenòmens associats a la meseta és l’ens normatiu amb què ens hem do- deu contribuir a la dispensa. tat. Les seues obligacions apareixen ja en l’Estatut d’Autonomia, que afirma alhora I no és una situació aïllada, les difeque la Generalitat garantirà l’ús normal i rents parles dins de la mateixa llengua no oficial de les dos llengües, i adoptarà les són percebudes com d’igual categoria pels mesures necessàries per tal d’assegurar- usuaris d’aquella llengua, siga castellà, xine el seu coneixement. nés, anglés o valencià. Entre nosaltres, el FALLA LUIS CENDOYA

meu parlar, l’apitxat, arrossega etiquetes i clixés de llengua a evitar a causa de la no distinció entre sordes i sonores. Mentre cau en l’oblit la immensa riquesa lèxica i morfològica que manté, juntament amb la fidelitat en l’ús de la llengua. Per a entendre que la variació és riquesa i que els parlars es defenen mantenint els trets que els fan únics, els recomane el llibre Els parlars valencians de Vicent Beltran Calvo i Carles Segura-Llopes, un llibre amé, pensat en la divulgació, però que té darrere un treball ingent d’arreplega de les variants que ens fan únics i alhora ens cohesionen perquè, com es pot constatar en els mapes que il·lustren la variació, molt sovint els mateixos fenòmens que es donen a l’extrem nord també apareixen al sud com en el cas de dacsa/panís, tomaca/tomata, mançana/poma, aquí/ací o parlí/vaig parlar. Com si la llengua volguera mostrar que, malgrat la variació, el cercle es clou i tot és la mateixa llengua.

#RESSORGIR

Hem passat de la resistència al ressorgiment i ara cal avançar per a renàixer en un món tan global que sembla abocat a la uniformitat lingüística. Un planeta Zara on tots vestirem —si no ho fem ja— amb roba de quatre fabricants i passejarem per les grans avingudes de les capitals plenes de franquícies i no sabrem en quin país estem. La resposta a una política global no pot ser una altra que l’aposta per una altra de local. Qui ens distingirà quan totes serem iguals?, quin valor tindrà parlar una llengua que tothom coneix?, quin extra podrem oferir?, quin valor afegit? Perquè les llengües tenen valor econòmic, per descomptat que sí, i tenen un valor efectiu en la comunicació, permeten l’intercanvi d’informació, i encara més tenen un valor estètic, qui no s’ha emocionat llegint un poema?; però, per damunt de tot, les llengües tenen un valor identitari. Són intrínsecament humanes, nascudes del procediment evolutiu, gràcies al

FALLA LUIS CENDOYA

llenguatge ens férem sapiens, perquè amb el llenguatge som capaços de recordar, de dir el present i d’imaginar el futur. Aquelles paraules amb què encetàrem les primeres lligases neuronals ens donaren un espai en el temps: un cronolecte, en la societat: un sociolecte i ens singularitzaren per a expressar-nos com només nosaltres sabem fer-ho: el nostre idiolecte.

potser sense estudis han mantingut una llengua viva, àgil i plena de sentits i —per a mi el més important— escoltem-nos, observem com parlem, com ens expressem, reconciliem-nos amb el valencià que hem heretat o adquirit i deslliurem-nos de prejudicis. El millor valencià és el que es parla... i s’escriu.

Crec que el treball que els professionals de la llengua tenim per davant en el segle XXI té més a veure amb la percepció de la identitat com a poble, de la llengua que ens relaciona i estructura com a societat, que no amb la millora o l’adequació de la normativa. Per més que simplifiquem la norma, que creem neologismes amb rapidesa, si la societat no percep la necessitat d’usar la llengua en tots els àmbits, des del científic al festiu, del rap a l’òpera, els còmics i els mems, l’alta cuina i el menjar ràpid, serà en va el treball de mestres, filòlegs i traductors. Haurem preservat la llengua per a les vitrines del museu.

Acadèmica de la Acadèmia Valenciana de la Llengua

Immaculada Cerdà i Sanchis

El primer pas per a estimar sempre és conéixer, no pots voler allò que no has viscut. Partint d’esta premissa, el primer pas per al renaixement ha de ser el descobriment, el reconeixement, l’aprofundiment en l’estudi de la llengua. I no calen només les gramàtiques i la bona literatura, cal sentit crític per a triar quina persona serà el teu model de llengua i parar l’orella. Escoltem aquelles persones majors, les que #RESSORGIR

FALLA LUIS CENDOYA

El ressorgiment de la nostra llengua, el ressorgiment de la nostra literatura (1253-2021)

Doncs segons la transcripció del professor Vicent Garcia Edo, síndic de greuges de la Universitat Jaume I de Castelló i descobridor d’aquest manuscrit de 1253, s’hi pot llegir el següent:

documentació judicial es poguera escriure en “romanç”, raó per la qual els llibres de la Cort de la Justícia d’Alcoi i Cocentaina, que són els més antics arribats als nostres dies (1264-5 i 1269, respectivament), en bona part ja estan escrits en romanç valencià. Però no és fins uns pocs anys després quan trobem un dels primers documents escrits totalment en valencià, és un text datat al mes de juliol de 1271 a la ciutat de I per a poder parlar de la literatura València, en el qual es van mesurar unes de la nostra terra ens hem d’endinsar als terres a Russafa, Carpesa i Montcada amb orígens de nostra parla i de nostra forma motiu d’un plet que existia entre l’Orde del d’escriure, és per açò que des d’aquestes Temple i el rei Jaume I. humils línies he de remarcar que en cap moment s’ha volgut crear controvèrsia amb les dues vessants que hi ha sobre aquest tema, però és clar que com a valencià tinc la meua pròpia.

Anno Domini Mº CCº LIIIº, XVIº kalendas iunii, invenit Berengarius de Bedorcho, rector ecclesie de Azchone, et recepit a P. de Amerio supellectilia que erant in domibus episcopi in Almessora. Et tradidit dictus Berengarius de Bedorcho, Guillelmo de Seriano militi, prout inferius invenittur.

D’aquesta manera, bussejant en la nostra història trobem el primer document escrit en valencià del qual hi ha constància, és un inventari de béns del bisbe de Tortosa trobat a Almassora el 1253 on trobem les paraules “Taules de menjar” entremesclades amb el llatí, aquesta trobada data d’onze anys abans que el rei Jaume I, el 1264, promulgara un document per al Regne de València en què permetia que la

Item, in cellario, VI botes e unum cup, e dos parells portadores. Item, una eixida e unum ganxo de fusta a tirar, e una lantea d’aram. Item, invenit in molendinis domini episcopi, VII moles bones e sancers, e tres nadies bones e grosses, ab badills e corratís, e loriges, e rodens, e V pichs, e unum escarpre, e tres tremujes ab tot offici, bo que ben poden ésser aparelats molins, e unum cèrcol de moli de ferre bo e sancer.

Parlar de la literatura valenciana és parlar de la forma d’expressió del nostre idioma, de la nostra retòrica, de la nostra gramàtica, d’una forma de vida al voltant de la nostra llengua, la valenciana. Perquè la paraula literatura prové del terme llatí litterae, que fa referència a l’acumulació de sabers per a escriure i llegir de la manera correcte en un idioma.

#RESSORGIR

Imatge del manuscrit de 1253 amb els primer vocables en valencià. Font: Valenciabonita.es

Et invenimus, quatuor taules de menjar. Item dues pasteres e 1 cedaz, e una archa que està en la cambra. Item, tres canades. Item, dos escans de jaer e dos tapits rots, e unum almatrach de corio rot. Item, IIII escuts e una balesta de dos peus, e C.XX.VIII treces de quadrels, e una cadena ab tres colars, e dues calderes, una gran e altra cuminal, e uns camastres e dues losses, e uns ferres de foch, e una cobertora de ferre. Item, dues dotzenes e V escudeles, e unum talador, e unum morter, e unum bog. Item, tres tovales e dos tovalons. Item, unum sach. Item, un perpal de ferre, e una escudela de fust e unum lumener.

Així podem considerar aquest document com l’origen de la literatura en valencià i, des d’aleshores, comencem a tindre notícies de forma escrita de la nostra expressió cultural, però no podem parlar del nostre desenvolupament literari fins a poc després de la Reconquesta, que fou quan ja comencen a aparéixer testimoniatges literaris en valencià més sovint. Però és durant el segle XV i la primera part del segle XVI que el valencià aconsegueix la seua màxima esplendor literària donant lloc al conegut com Segle d’Or valencià, el primer entre totes les llengües europees juntament amb l’italià. I en què va consistir el Segle d’Or valencià?

valenciana.

Doncs el Segle d’Or valencià o Segle d’Or de les lletres valencianes es correspon amb un període històric que abasta tot el segle XIV i XV, en què van florir i tindre el seu màxim exponent, continuant al segle XVI, la literatura

Encara que aquest període es data sota aquests segles, té influència en segles anteriors, mes es pot considerar que FALLA LUIS CENDOYA

va tindre com a precursors a Mossén Jayme o Jacme Febrer (Trovas) i Sant Pere Pascual (Bíblia Parva i altres obres) al segle XIII.

en valencià escrites al Regne de València. La immensa majoria de grans escriptors d’aquesta època són valencians o escriuen en valencià. Aquest gran ressorgiment del Regne de València es finalitzarà amb el descobriment d’Amèrica, la corona d’Aragó juntament amb la corona de Castella aplicaran tots els seus recursos en aqueixa gran empresa. Un altre important factor serà la Inquisició, que produeix la fugida de gran nombre d’intel·lectuals, així com de comerciants i orfebres. No obstant això, València encara va mantindre, abans i durant l’època de la Il·lustració, grans personatges en ciències, medicina, humanitats, etc.

La nostra literatura creixia de forma exponencial a la importància que agafaven els nostres autors per tot el món, creant una gran repercussió les obres escrites a la nostra terra. Puix fou tan important aquest període literari per al nostre territori i va ser tal la seua repercussió arreu del món, que el Segle d’Or valencià va aconseguir la categoria literària abans que el Segle d’Or castellà i portugués (s. XVI), que l’anglés (s. XVII) i que el francés i l’alemany (s. XVIII), i es desenvolupà al mateix temps Per a comprendre realment aquest que l’italià amb Dante, Petrarca i Boccac- moviment és fonamental comprendre cio. l’entorn, ja que qualsevol moviment cul Considerant-se un gran moviment tural si bé pot nàixer d’un canvi, o no, necultural, abasta totes les ciències de cessita certa estabilitat per al creixement l’època i aporta les millors obres literàries i desenvolupament de tota la càrrega

#RESSORGIR

genètica de l’enginy i caràcter emprenedor arromançada, en lo Monestir de Portaceli, d’un poble. de llengua llatina en la nostra valenciana, per lo molt reverend micer Bonifacio Fe Era tal la importància del nostre rrer... la qual fon començada en lo mes de desenvolupament literari, que la ciutat de març, del any MCCCCLXXVIII”. València instal·là una de les primeres impremtes d’Espanya (pareix que fou la primera, però rivalitza amb Segòvia segons els diferents autors per quina ostenta aquest guardó). Mes a València la instal·là Jacobo Vitzlán, comerciant alemany que representava la família dels Ravensburg. Del seu taller es va fer càrrec el mestre impressor Lambert Palmart en la qual l’any 1474 es va imprimir un dels primers incunables espanyols, Les trobes en lahors de la Verge Maria (considerat com el primer llibre literari imprés a Espanya en valencià). En eixa mateixa impremta es va imprimir la primera traducció de la Bíblia de la història, del llatí a la llengua valenciana, fou el 1478. Es tracta de la Bíblia de Fray Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicent Ferrer, de la qual es conserven els capítols XXI i XXII de l’Apocalipsi i el colofó. Aquests documents es troben al Museu Hispanic Society of America a Nova York, i els responsables del museu qualifiquen aquest document com una de las joies més valuoses que tenen exposades al seu museu. Al colofó es pot llegir: “Gracies infinides sien fetes al Omnipotent Deu... fon

Colofó de la Biblia de Bonifaci Ferrer.

La tradició de la impremta prompte arribaria a créixer pel fet que diversos impressors d’origen alemany es van anar instal·lant a la ciutat de València, com Nicolás Spindeler (que va imprimir entre altres obres el Tirant lo Blanch), Pere Hagenbah i Leonard Hutz. Aquest auge en la indústria impressora així com el gran creixement sociocultural, desenvolupen un moment d’especial esplendor del Regne de València, i fa que tinga més repercussió si cal al Segle d’Or valencià i totes les obres escrites durant aquesta època pels nostres FALLA LUIS CENDOYA

literats. Doncs, com hem mencionat, la nostra literatura no seria res sense els nostres autors, dels quals en aquest Segle d’Or van haver-hi molts i molt bons, però hem volgut destacar els més importants, dels quals parlarem breument una miqueta d’ells:

Jaume Roig també és autor de Noves rimades i en 1474 participà en un certamen literari que donà lloc, junt amb diferents treballs d’altres autors, a la consecució del llibre Les trobes en lahors de la Verge Maria, que, com s’ha comentat, fou el primer llibre imprés a València.

Ausiàs March

Joan Martorell i Mompalau Va nàixer a Gandia en l’any 1414. Joanot, com era conegut, escrigué moltes cartes i un relat de novel·la cavalleresca i tractat teòric sobre la cavalleria sota el títol Guillem de Varoic, però l’obra que l’immortalitzà fou Tirant lo Blanch, catalogada com la primera gran novel·la moderna, per la seua riquesa de procediments i realisme. I, segons molts autors, la millor novel·la de cavalleria de tots els temps.

Va nàixer a finals de 1397 a Gandia. Fou el poeta valencià més famós de tota la baixa Edat Mitjana, i amb pas del temps s’ha postulat com el millor poeta valencià de tots els temps. Escrigué infinitat de poesies, però la seua obra més insigne fou Càntics d’amor, morals, spirituals i de mort. En 1539 fou traduït al castellà. L’edició de més prestigi en llengua valenciana fou la de 1579 de Jordi Montemayor. Els seus manuscrits estan en poder de la Biblioteca Nacional. Jaume Roig

#RESSORGIR

Va nàixer a la ciutat de València a principis del segle XV. Fou conegut com un gran metge i poeta valencià, però ha passat a la història com l’autor de l’obra Espill o Lo llibre de les dones.

vernacla” o “vulgar” llengua del poble, la llengua valenciana.) Joanot Martorell no va veure la seua obra acabada, morí fadrí l’any 1462. Perquè fora impresa l’acabà el valencià Martí Joan de Galva, a petició de Na Isabel de Llopis, però ni aquest ni l’editor pogueren veure-ho, puix moriren els dos. Per fi, a l’impremta de Nicolau Spindeler, el 20 de novembre de 1490, se’n feren 700 exemplars, dels quals ara només queden tres: un a la universitat de València, un al museu de Londres i l’altre a Nova York. Fou traduïda al castellà, al francés i a l’italià i s’han fet infinitat d’edicions. Ha sigut considerada com una joia de la novel·lística medieval i alguns episodis han aprofitat de

font literària Ariosto, Bandello i Shakespeare. Sor Isabel de Villena Va nàixer a la ciutat de València en 1430. Obtingué el càrrec d’abadessa als trenta anys en 1460, càrrec que ostentà fins a la seua mort.

Escrigué Vita Christi (del Reverent Abadessa de la Trinitat) publicat a València en 1497. Obra escrita en “Llengua vernacla valenciana”. El Vita Christi és un relat de la vida de Jesucrist en romanç, que té

Com la majoria dels escriptors de la seua època, Martorell ressaltà que la seua obra havia sigut escrita en “vulgar” llengua valenciana, que era la forma d’escriure més emprada en terres valencianes. (Puix “vulgar” fa referència al llatí, llengua culta, en contraposició al “romanç”, “llengua FALLA LUIS CENDOYA

la peculiaritat d’acceptar molts temes, episodis i fets no continguts en els evangelis canònics. Joan Roïç de Corella (Roís de Corella) Va nàixer probablement el 1438. Religiós, poeta i prosista. Abans dels 33 anys d’edat ja era mestre en Sagrada Teologia.

Jerònim i que va ser editat a Venècia per Johan Herttezog el 30 d’abril de 1490. D’aquest original venecià només es coneix un exemplar que es troba a la Biblioteca Nacional de Madrid. Un altre dels exemplars que es conservava a l’arxiu de la Catedral de València va ser destruït durant la invasió de les tropes napoleòniques en 1812.

S’ha considerat la seua Bonifaci Ferrer Va nàixer a València l’any 1355. Gerobra com el colofó de la literatura valenciana en el Segle d’Or, sent un destacat re- mà de l’il·lustre Sant Vicent Ferrer. presentant de la prosa religiosa valenciana del segle XV, al costat de Pere Martínez i En el seu treball lisor Isabel de Villena. Entre les seues obres terari predominen les destaquen: Triomf, Història de Jason i Meobres en llatí, referits dea, El Juí de París, Tragèdia de Caldesa i a temes cartoixans, l’Oració. sobre la Cisma i jurídiques. En valencià tro El seu treball de traducció consisbem la seua obra Goteix en la traducció del Llibre dels Salms jos del roser, i multitud al valencià a partir de la Vulgata de Sant de sermons. Però in-

#RESSORGIR

FALLA LUIS CENDOYA

dubtablement l’obra més destacada és la traducció a la llengua valenciana de la bíblia, breviari, Martirologi i Epístoles del cicle litúrgic anual. I què va passar després del Segle d’Or?

sia terratinent agrícola, per la qual cosa la seua difusió va ser menor que moviments homòlegs en altres regions. El seu centre va ser la ciutat de València, principalment. El gènere predilecte pels seus autors va ser la poesia lírica. La temàtica típica d’aquest moviment la conformen l’amor, la pàtria i la fe.

Després d’aquest període de florida literària va sobrevindre una època de Literats més rellevants de la Renaidecadència per al valencià, el nostre idio- xença ma va perdre força amb un clar avanç de la castellanització en tot el territori. Fins Teodor Llorente i Olivares que a la segona meitat del segle XIX es va produir un període de recuperació del valencià per a usos literaris i cultes, després d’haver estat arraconat en el terreny particular i familiar. Aquest període és conegut com la RENAIXENÇA. Però què fou la Renaixença? La Renaixença valenciana va ser un moviment literari, cultural i social que va sorgir a les terres de l’antic Regne de València en els últims anys del segle XIX amb la voluntat de fer renàixer el valencià com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte del castellà. Les personalitats que van participar en aquest moviment reivindicaven el paper que el valencià jugava dins de les institucions i, sobretot, en la literatura culta.

València, 1836-1911, va ser un poeta, traductor i escriptor espanyol en llengua valenciana i castellana. És el poeta més important de la Renaixença valenciana. Va ser advocat i va exercir la professió durant un temps. Les seues obres més importants foren: Amor del poeta, La nova era, Vinti-cinc anys (Premi en els Jocs Florals), La barraca, Llibret de versos, etc.

Aquest moviment va tindre els seus més ferms suports en l’alta burge-

Carmel Navarro i Llombart Sastre Més conegut pel seu pseudònim de Cons-

#RESSORGIR

tantí Llombart (València, 1848-1893), va ser un escriptor espanyol i activista valencianista. Màxim representant de la Renaixença, juntament amb Llorente, partidari d’abandonar l’actitud merament literària i reivindicar aspectes lingüístics i nacionals. Va destacar per la varietat dels seus escrits, de caràcter filològic, com la reedició del Diccionari Escrig amb un assaig nou d’ortografia, un compendi bibliogràfic d’autors valencians: Els fills de la morta-viva (València: Emili Pasqual, 1883); textos de caràcter polític, traduccions a l’espanyol de Jacint Verdaguer, epigrames i publicacions periòdiques com Lo Rat Penat.

Història i orígens de la Renaixença L’origen d’aquest moviment, segons Vicent Simbor Roig (professor de la Universitat de València), es remunta del 1833 al 1859 a la seua etapa inicial, confirmant la Renaixença valenciana com un moviment autònom, no depenent de cap altre. Encara que hi ha prou autors de l’època que ja li posen nom a aquest moviment i que parlen sobre ell, foren l’historiador i cronista oficial Vicent Boix i els escriptors satírics (bernat i baldoví, Escalante o bonilla) els que van introduir el moviment renaixentista en la societat i els cercles literaris valencians, generant de nou un interés per la llengua valenciana. Però si haguérem de trobar una data d’inici a aquest renaixement literari, diríem que ho és sens dubte amb la publicació el 1831 del poema Lo somni de Vicent Salvà.

FALLA LUIS CENDOYA

Pasetjan-me una vesprada per lo fresch Guadalaviar, no llunt de Montolivet, front als arbres de Salvà, gran gorja en lo Turia note, y que les ninfes saltant, al pare qu-alberch els dona es proposen festejar. Mentrestant que lo stol d’elles dantsaba en alegre ball, una tocant lo psalteri gotjosa llohaba els sants: los miracles de Ferrer los detjunis de Bertran, al patriarca Ribera y tambe a Pere Pascual. Un altra es posa en seguida, ab llaüt d’or en la ma, a recordar de Valencia moltes glories militars: de Moncada y de Coloma, de Carroz el almirant, de Valldaura y d’Aguiló les haçanyes celebrà. La terça del instrument les dolces cordes polsant, ab sa veu de rosinyol al gran Vives, Perpinyà, Núñez, Falcó, Polo y Castro per ses lletres va cantar. Mes profunda fon la cuarta, referint d’esta Ciutat los furs, y com contra els reys los guardaven los Jurats: com lo Asenci Vinatea, de Llop de Gonent aidat, de Lleonor y En Alfons al desafur s’oposà. #RESSORGIR

Anaba a seguir la ninfa a donar curs a son cant... pero, sobre-l pit, lo Turia, de colp deixant caure-l cap, gemech fondo despedi qu-en los contorns resonà.

És des d’aquest moment quan es produeix de nou a la nostra terra un ferm interés pels temes valencians i, és clar, pel ressorgiment literari de la nostra llengua. Mes eixe fou el punt de partida perquè Wenceslau Querol i Teodor Llorente dugueren endavant el valencianisme tan característic de la Renaixença, i, al seu costat, va sorgint una generació d’escriptors que accepten els preceptes de la Renaixença i escriuen obres en valencià. A poc a poc va creixent aquest moviment, creixent de nou la literatura en valencià, a poc a poc es va anar estenent per tot arreu de la nostra geografia, fins que agafà una enorme magnitud. Però fou tal el seu creixement, que dins d’aquest moviment va haver-hi diferents formes de veure’l, per això va tindre dos sectors clarament diferenciats: d’una banda, un corrent conservador i burgés (encapçalat per Teodor Llorente), i de l’altra, de tall progressista i popular, fou encapçalat per Constantí Llombart. La principal diferència entre les dues seccions va ser la possibilitat que el moviment poguera, o no, ser portat a la política.

Doncs anant en ordre cronològic i desgranant l’etapa inicial d’aquest moviment (1833-1859), podem trobar dues vessants o dues formes d’escriure dins d’ell, la vesant més culta encapçalada per Antoni M. Peyrolon, Vicent Salvà, Josep Maria Bonilla, Josep Joaquim Agulló i el mateix Teodor Llorente, i la vesant més populista on destaquen Blai Bellver i Josep Bernat i Baldoví. Mes en aquesta primera etapa, a banda dels poemes escrits pel sector més culte, ens podem trobar diversos esdeveniments en el sector més populista que van fer que aquest moviment es consolidara al nostre territori. Podem considerar com a importants:

de Favara o el parlar bé no costa un patxo. La segona etapa o etapa de plenitud de la Renaixença la podem datar de 1859 fins a 1909. El 1859 és la data que tothom coincideix que es pot establir com a inici de l’etapa de plenitud de la Renaixença valenciana, ja que és quan se celebra el primer certamen poètic amb la commemoració del quart aniversari de la mort d’Ausiàs March, aquest fou el primer èxit de Llorente. Des d’aquesta data fins a 1874 el període fou dominat per Llorente i el seu grup conservador format per Vicent W. Querol, Jacint Labaila, Rafael Ferrer i Fèlix Pizcueta, els quals controlen diversos diaris com L’Opinió i Las Provincias i tenen tot el poder de la classe dirigent, deixant d’un costat altres escriptors importants de la nostra terra com són Eduard Escalante, Francesc Palanca, Joaquim Balader, Antoni Roig, Francesc Tordera, Lluís Gonzaga, etc., la majoria d’ells sainetistes i escriptors de premsa política.

Entre altres coses, tot açò es deu - L’aparició de la premsa satírica, entre la al fet que la característica més important qual destaca El Mole, La Donsayna, El Ta- dels renaixentistes liderats per Llorente és l’apoliticisme del moviment, és a dir, Llobalet i El Sueco. rente i els seus consideren que les seues - L’aparició dels «llibrets de falla», iniciats tertúlies no havien de desbordar els límits de l’entreteniment. El grup dirigent de la per Blai Bellver i Tomàs l’any 1850. Renaixença valenciana tenia ja des de bon - El sorgiment i l’auge del sainet, encetat començament forjada la seua ideologia per Josep Bernat i Baldoví, que el 1845 es- «apolítica», semblant a la doctrina del Fecriu el sainet El virgo de Vicenteta i l’alcalde librige occità. Per això fan una crítica feroç FALLA LUIS CENDOYA

als renaixentistes catalans per la seua pretesa reivindicació política.

de Lo Rat Penat. Seria a partir d’aquest moment quan la esmentada “societat d’amadors de les glòries valencianes” es Però uns anys abans d’aquesta data converteix en una societat al servei espande 1874 (marcada com la fi de l’etapa de yolista i al servei de la classe dirigent. Llorente) comença a destacar la figura de Constantí Llombart, que des d’un inici va proposar treballs col·laboratius perquè els escriptors i els poetes anaren començant a publicar les seues obres. Niu d’abelles, Cabotes i calaveres: o melonar de Valensia són alguns dels primers projectes de Llombart, que cristal·litzarien en 1874, amb la fundació del periòdic quinzenal Lo Rat Penat. Conjuntament amb la fundació del periòdic, es va produir en 1878 la fundació de Lo Rat Penat, societat “D’amadors de les glòries valencianes”. És en aquesta societat en la que se celebren nombrosos actes culturals i certàmens poètics, com els jocs florals, que reflectirien i suportarien econòmicament la producció literària en valencià. Llombart, a partir d’aquest moment tenia la intenció de vertebrar els dos grups existents, el seu i el de Llorente, però prompte es van produir les primeres col·lisions entre tots dos grups, ja que els uns feien proclames en favor de l’oficialitat de la llengua o de la recuperació de les institucions pròpies, i els altres s’hi oposaven. El grup conservador va organitzar un tipus de “colp d’estat” i va arrabassar el poder #RESSORGIR

La situació era, doncs, insostenible. Les discrepàncies entre els dos grups provoquen que Llombart intentara fundar una nova societat a mitjan dècada dels huitanta: L’Oroneta. Finalment Josep M. Puig Torralva, Ramon Andrés Cabrelles, Lluís Cebrian i altres membres del grup progressista dirigit per Llombart, en companyia d’altres joves valencianistes, funden la societat València Nova, a la qual s’apunta dos anys després i és elegit president el

mateix Faustí Barberà, metge prestigiós i respectat. Naixia, des del punt de vista polític, una nova etapa: la del valencianisme polític. Quant a la data del final, hi ha diversitat d’opinions. Així s’estableix l’any 1893, mort de Constantí Llombart. O 1902, any en què el vicepresident de Lo Rat Penat pronuncia el discurs titulat “De regionalisme i valentinicultura”, que incita, per fi, a la implicació política dels renaixentistes. Però marcarem la data de 1909, any de l’exposició regional i a la qual Llorente és coronat com a poeta oficial de València. Anaren passant els anys i el moviment literari valencià anà disminuint a poc a poc, i per acabar d’arredonir aquesta segona decadència arribà la guerra civil espanyola i la seua posterior postguerra, que condemnà els idiomes propis de les autonomies a l’ostracisme. Una vegada va concloure tota aquesta etapa franquista, a casa nostra el moviment literari no ha acabat d’alçar el vol. Encara que hi ha diversos autors de la nostra terra que formen part de la literatura moderna com Santiago Posteguillo, IsabelClara Simó o Vicent Usó, etc., i diferents editorials com Bromera i Sargantana, entre altres, que estan forjant un present i poden forjar un futur important en termes literaris de la nostra terra.

Però si volem que la nostra literatura torne a RESSORGIR com va succeir en segles anteriors, la primera cosa que hem de fer és donar-li una identitat pròpia al nostre idioma i a la nostra parla i considerar que el que fem a la nostra terra té unes arrels en els nostres literats de les anteriors generacions mencionades i fer de les futures obres literàries en llengua valenciana unes obres universals, com ens van marcar el camí altres èpoques. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA - Els orígens de la Renaixença valenciana, Vicent Simbor Roig, Institut de Filologia Valenciana, València (1980) Simbor, Vicent: La Renaixença al País Valencià, Revista Caplletra 4, ed. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 9-43. - “A l’entorn de la Renaixença”, Vicent Simbor Roig, Caplletra: Revista internacional de Filologia, Ed. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, València (1989). - Diario Mercantil de Valencia, Publicado en este diario el 23-1-1840. Diario que fundó y dirigió hasta el 1844 Pasqual Pérez y Rodríguez -http://www.aellva.org/ -https://valenciaculture.com/siglo-de-oro-valenciano/ -https://es.wikipedia.org/wiki/Siglo_de_Oro_valenciano -https://www.valenciabonita.es/ -http://valenciaplaza.com/ -http://www.lasprovincias.es/ -https://es.wikipedia.org/wiki/ Renaixen%C3%A7a_valenciana

Gaby Collado

Docent, poeta i faller

FALLA LUIS CENDOYA

RESSORGIMENT DEL COSTUMISME I APARICIÓ DEL ROMANTICISME. ELS VALENCIANS VISTOS PELS ESTRANGERS tacada destinació dels libres de viatge, que s’estilaven al segle XIX, destinació Espanya s’estilava arreu d’Europa, d’homes i dones cultes…, una mena de i més encara al segle XVIII ial XIX. Una “neoclassicisme” que brolla de forma semallau de visites es produeixen a la nostra blant a l’interés del Renaixement per la regió per tal de conéixer la nostra mane- cultura clàssica, salvant les distàncies en ra d’entendre la vida, els nostres costums, esta ocasió, per la cultura viatgera. les nostres tradicions…, que continuaria a partir de 1900 en forma de fotografia. INTRODUCCIÓ

Fotografies: (1)FontaXàtiva(1878)/(2)Mercat de Valèn-

Naix este corrent del Romanticisme a Alemanya a finals del segle XVIIIcercant allò exòtic i extravagant, ja no es fan els viatges a llocs desconeguts/curiosos com ara el Marroc, Algèria o Turquia…, aplega Espanya com a viatge exòtic. Des#RESSORGIR

cia

Pintors, literats, i fins i tot més tard fotògrafs, veien a les terres de la península Ibèrica l’exotisme més pur per al seu ideal romàntic. Una destinació de viatge proper, un país en plena Guerra d’Independència, FALLA LUIS CENDOYA

en crisi econòmica…,era el viver ideal per a la gent del centre d’Europa que fugia de la pobresa d’esperit en els habitants de les ciutats industrialitzades, on eren un operari o directiu més d’una fàbrica. Gran Bretanya ens mirava en bons ulls mentre lluitàvem enfront “del Francés” i fins i tot abans (tot i que abans donaven suport a la causa napoleònica)..., però, cada vegada més, l’interés per l’antiga Hispània, Al-Àndalus o Ibèria era més gran i el nostre cap a eixos observadors i visitants… Però els francesos no es quedaren curts en este interés per la cultura ibèrica: gravadors com araDoré, Laborde, i un llarg etcèteracaminaren pas a pas pels nostres territoris i ens deixaren algunes instantànies sobre com vivíem i, sobretot, com vestíem en eixes èpoques. Seria impossible detallar tota la indumentària que duien els models en dites èpoques, que ha aplegat als nostres diesgràcies al treball d’investigació dels grups folklòrics i a tota l’obra pictòrica i fotogràfica que es conser-

va.Recorrerem algunes mirades “foranes” per les nostres terres, sense les quals, la indumentària valenciana (inclosa la actual fallera) hui no tindrien raó d’enteniment i que formen bona part de les fonts de les que beu actualment el món de l’agulla. Alguns visitants que no tractem en este xicotet i reduït recull serien el pintor David Roberts, que va recórrer Espanya entre 1832 i 1833, fent gravats i aquarel•les de tota la geografia espanyola; John Frederick Lewis, també pintor i aquarel•lista en 1832,qui visità les nostres terres on treballava durant dos anys; George Vivian, qui publicà al seu Londres natal la “SpanishScenery” amb 33 litografies, entre d’elles una “Vista de València”…, i podríem tindre una eternitat de treballs que en més o menys mesura toquen el Romanticisme. Però per al nostre cas… volem centrar-nos en la indumentària representada en totes estes obres.

En les il•lustracions de les primeres dues obres podem observar una representació de la indumentària no solament que es pot observar a la ciutat de Xàtiva o de València, sinó també en gran part de tota la geografia espanyola. A la primera obra “Font de Xàtiva” de 1878, de l’autor Thomas R. Macquoid, els homes porten una indumentària molt completa, amb polaines i manta (de tipus interior, amb austeritat i manca de colors cridaners), rodina, entre altres complements que adverteixen una roba més pròpia de l’hivern. Jupa o jupetí, camisa de fibra tèxtil i mocador al cap. Quant a les dones, porten mocador al cap, cosset i diverses saies.

dels homes és la mateixa que l’expressada en l’obra de Xàtiva, però amb la importància que té l’aparició dels saragüells, més propis de les zones costaneres, les dones morisques i les senyores en vestit habitual d’eixir al carrer, ventall i mantellina, cosa que ens indica la procedència de l’ús d’estos complements fins a finals dels anys 70 aproximadament.

Respecte als tres retrats de dona (3), (4) i (5), ens mostren com a finals del segle XVII es retratava en gravats la dona valenciana a ulls dels visitants. En el primer cas, gravat de Gustave Doré, poca indumentària podem endevinar en una dona de classe molt humil llevat d’un davantal, La segona obra del “Mercat a Valèn- una saia i una brusa, però que per descia” tractaria més prompteun altre tipus comptat formava part de la societat exisd’indumentària, de manera que en el cas tent valenciana.

Fotos: Jove Valenciana (Doré) // Valenciana // Valenciana

#RESSORGIR

FALLA LUIS CENDOYA

La il•lustració (4) ens mostra una riquesa molt important d’indumentària, ambrandes als punys de les mànigues del segle XVIII, joies de tipus “polca”, un mocador a l’esquena ricament decorat i brodat, davantal i saia (podria tractar-se d’algun tipus de faldilla de color).

en una gran quantitat de llaços.

Després de veure estes primeres obres, passem a detallar el treball de tres gravadors, pintors i fotògrafs que van dedicar part de la seua vida a visitar i immortalitzar escenes i escenaris (alguns inexistents) per a la posteritat en la seua Per últim, la il•lustració (5) ens mos- obra costumista i romàntica, en concret, a tra una fruitera, amb una indumentària la nostra Comunitat, i on podrem distingir molt típica de moltes èpoques. En primer la indumentària de l’època que ha aplegat lloc ressalta el color groc de la saia o falda fins i tot als nostres dies: (que podria ser una tela de tipus seda salvatge o damasc) i les “randes” decoratives •ALEXANDRE LOUIS JOSEPH, MARQUÉS que apareixen al final d’aquesta; al món DE LABORDE (1773- 1842) del folklore són molt habituals de trobar, •GUSTAVE DORÉ(1832-1883) per tant són part de la indumentària que •JEAN LAURENT (1816-1886) pràcticament no ha evolucionat. Podem endevinar en la part superior de la cintura ALEXANDRE LOUIS JOSEPH, MARQUÉS DE una possible faldilla i,a causa de ser una LABORDE (1773- 1842) classe de tipus popular, no s’aprecia cap tipus de joia. Curiós el mocador que ve de Mig espanyol (Jaca, Osca) i mig franl’esquena i que es creua al centre del pit cés, i de gran interés per totes les arts,

#RESSORGIR

va recórrer diversos països europeus com ara Itàlia, Holanda, Anglaterra i Espanya, treballant com a ambaixador o cònsol, seguint ordres de diversos mandataris, al servei dels quals estigué en diverses èpoques.

Per tota la geografia de nostra Comunitat, visità Dénia, Xulella, Alacant, Castelló, Xàtiva, etc. Destacaria pel seu detall indumentarístic els següents gravats: (6) - Vista de València desdel lloc de Burjassot. Detall indumentària. (7) - Les Piteres. Detall indumentària. Conegut i consagrat creador i edi- (8) - Interior d’un alberg al Regne de Vator de grans llibres sobre Espanya, pu- lència. blica el 1809 “Itinérairedescriptif de (9) - Palmera de Set Braços d’Elx. Detall l’Espagne” (Itinerari descriptiu d’Espanya) indumentària i el“Voyagepittoresque et historique de (10) - Plaça del Mercat Central de Valènl’Espagne”(Viatge pintoresc i històric cia. Detall indumentària dels vianants. d’Espanya) (1806). La segona edició d’estes publicacions, que preparà amb El gravat núm. (6) ens mostra en este demoltíssima precisió, amb més de 900 gra- tall tres tipologies d’habitants valencians: vats. Inclou així mateix gran quantitat de monuments, paisatges, etc. - D’una banda, una dona que sembla dur

FALLA LUIS CENDOYA

un cabasset on probablement porte blat (este detall correspon a una visió més ampla de l’esplanada de les Sitges de Burjassot, graner de València on estava ensitjat tot el blat que més tard es duia a l’Almodí per fer repartiment als forns de la ciutat. La seua indumentària és més prompte de tipus senzill, ambsaia i davantal, cos probablement enravenat i acordonat, mocador a l’esquena i còfia. - D’altra banda dos homes amb tipismes clàssics valencians: un d’ells bé podria ser un pescador de l’albufera o llaurador de l’horta valenciana, amb barretina valenciana, faixa, camisa, jupetí, calces i espardenyes o a soles estes últimes. L’altre du una indumentària prou diferent, típica també de l’horta, amb calces, espardenyes, saragüells, faixa, jupetí, capa, mocador al coll i al cap mocador i capelina valenciana.Esta última indumentària és la mateixa que porten els dos homes del gravat (7) i el segon home del gravat número (9). El gravat núm. (8) permet distingir multitud d’indumentàries diferents, que podrien trobar-se una nit als albergs i hostals, peròdestaque els barrets i les mantes. Proliferen les barretines valencianes (hui en extinció, pràcticament només emprades pels grups de danses i folklore, que mostren una involució en la seua utilització, sobretot per desconeixement, ja que és un complement habitual a tota la Mediterrània), capelines valencianes i moca#RESSORGIR

dors. També l’ús de la manta, que mostra una temperatura freda i podem “assenyalar” a l’esquerra dos tipus amb un vestit típicament valencià conegut a dia de hui com a “torrentí” per la proliferació a l’Horta Sud d’aquest (calçó curt, jupa, calces i espardenyes) i una peça que torna a “ressorgir” en el món de la indumentària de producció típica a la Safor i les Marines: la “barriguera” o ventrera, on el seu propietari duia en este cinturó de pell o tela dos saquets, emprats l’un per al tabac i l’altre per als diners; normalment fetes en pell i brodades. Al gravat núm. (9) és important apuntar que a les terres més meridionals de la nostra geografia, en este cas a Elx, podíem trobar absolutament la mateixa indumentària que a la resta de la regió. El model de l’esquerra mostra un mocador al cap nugat, saragüells i espardenyes sense calces, per la zona, segurament d’espart. Finalitzem el repàs a esta indumentària amb el gravat número (10) a la plaça del Mercat de València. Hem de recordar que sense dubte este lloc privilegiat era el centre econòmic i social de la ciutat, amb la Llotja dels Mercaders, l’església de Sants Joans i “les covetes” o botiguetes que encara hui han aplegat als nostres dies, davall de l’església, i que estan en procés de restauració. La indumentària que podem observar seria, en el cas dels homes, la proliferació de les capes, capelines valenFALLA LUIS CENDOYA

cianes al cap i l’ús dels saragüells o bé del calçó curt. Les dones apareixen reflectides amb el cap cobert per una mantellina (tant les que van amb el rector com les que passegen per la plaça), amb saia llarga fins aplegar als turmells o arran de terra.

que disposen segons la seua posició social, i les dones tindran una indumentària molt rigorosa, amb el cap cobert (per raó obligatòria o per, senzillament, l’eixida de la missa de l’església).

A continuació adjuntem els originals Entre els venedors, també podem d’on s’han tret els detalls d’indumentària: observar que s’emprarà la indumentària

GUSTAVE DORÉ(1832-1883)

les futures generacions.

Natiu de la regió d’Alsàcia, a França, a banda d’escultor i il•lustrador, va crear una fotografia del món que vivia durant la seua vida d’incalculable valor, sent internacionalment conegut al s. XIX com un dels millors il•lustradors. Els gravats el dugueren al seu màxim dins de la seua producció, i influïrenen l’imaginari col•lectiu clàssic de cineastes, directors teatrals, etc.,de

L’Any 1862 inicia el seu viatge per Espanya de la mà del Baró Davillier, i publicà una sèrie de cròniques sobre València, Galícia, Andalusia i Múrcia. En la dècada de 1860 creava la col•lecció “Le Tour du Monde”, quedant per a sempre marcada la seua vida. En el nostre cas, he de destacar, entre d’altres, les següents obres:

(a) - Vista de València desdel lloc de Burjassot. (b) - Les Piteres. (c) - Palmera de Set Braços d’Elx. (d) - Plaça del Mercat Central de València.

#RESSORGIR

FALLA LUIS CENDOYA

(11) - Peasants de Carcagente. 1862 (12) -Hommes du peuple a Valence. 1862 (13) - Le Tribunal des Eaux a Valence. 1862 (14) - Valencienne. 1862.

lina mostra en este cas peces interessants, com ara l’ús habitual de la rodina al cap, com a complement habitual, les mantes i saragüells, espardenyes, mocadors, capes, jupetins, etc. Passem a comentar a continuació la Hem de recordar que representa els reindumentària que apareix reflectida en les gants de diverses zones del voltant de Vaobres que exposem de Doré: lència i la mateixa capital. Doré, en este cas, puc indicar que no mostra molt dife(11) Els viatgers de Carcaixent que apa- renciats els síndics de les set sèquies, sinó reixen en este gravat, van a cavall i ens més prompte que ens mostra l’ambient, mostren diversos actors a diferenciar: els detalls indumentarístics i les expres- Un home amb barretina valenciana o sions facials dels actors un dijous d’eixa mocador nugat al cap fent el mateix efecte època. Una obra d’art. (encara que veig més semblant el primer), camisa, jupetí, espardenyes, calces i ca- (14) Esta dona valenciana és un retrat inlçó, abrigat amb una manta morellana. teressant a l’estil de l’època, es pot assen- Un segon home envoltat per una capa yalar la falda, el mocador de pit creuat, o manta, semblant a un bandoler armat, les joies o arracades i el monyo lateral. tocat al cap amb rodina i mocador. Cal destacar que no porta pinta, ni agu- Els xiquets (un xiquet amb saragüells, lla, però sí als rodets unes agulles i dos jupetí i camisa, calces i espardenyes, men- agulles o rascamonyos per a mantindre el tre la xiqueta du una camisa i una senzilla pentinat a la part de darrere. saia, i també s’endevinen unes calces i espardenyetes). JEAN LAURENT (1816-1886) (12) Estos dos homes de classe humil que es mostren en este gravat estan molt de- Incloure este gran fotògraf potser paretallats per Doré, amb camises, jupetins i ga estrany, però este coetani de Doré ens mocadors de cap, mantes i jaquetes que regalà part de la seua visió d’Espanya a es duien penjades de costat. través del seu treball. Passem aleshores del paper a la fotografia, i a poc a poc del (13) Esta recreació del Tribunal de les Ai- Romanticisme al Costumisme, representat gües de València ens mostra una reunió en gran part de les seues obres. davant de la Porta dels Apòstols de València. La indumentària eminentment mascu- Nascut a França el 1816 i mort a Madrid el #RESSORGIR

1843, ens mostrà en fotografies les millors visions panoràmiques arreu de la península Ibèrica, celebracions, i molt de tipisme de les comarques espanyoles.En el cas de la nostra comunitat, ens va capturar la indumentària de les tres províncies, en parelles o bé en solitari. Dins dels seus catàlegs, que sens dubte eren la seua millor carta de presenta-

ció, trobem reproduccions de fotografies, agrupades o venudes en un cartó. En el cas de la nostra Comunitat, també treballà en col•laboració amb altres fotògrafs, sempre cercant un estil propi de treball fugint de les innovacions a la fotografia. Saix, Alacant, València, entre d’altres apareixen retratades en la seua obra, i a continuació vos oferim algunes fotografies de tipus costumista.

FALLA LUIS CENDOYA

(15) (16) (17) (18) (19) (20)

-Valencia, Habitant de la Provincie - Valencia, Paysan et cigarrera -Castellón, Paysan et paysanne -Alicante, Paysan et paysanne - Valencia, Habitant de la huerta - Alicante, Paysan et Paysanne

d’estes comarques.

(16) Esta instantània ens mostra una parella de novençans a les portes d’un corral o alqueria de l’Horta. L’home va mudat amb una típica indumentària de llaurador de l’horta, apreciant calces, espardenyes Recordem queLaurent, al seu pas i lligacames, saragüells, camisa, jupetí, per tota la Comunitat, trobava diferents faixa i tocat amb mocador al cap; per la tipus d’indumentària, per tant intentarem seua banda, la cigarrera du una indumeneste,que és un xicotet recull de la seua tària més de ciutat, en xicoteta mantellina, obra. Detall a tindre en compte és que mantó, cos, falda i monyo a l’efecte. gran part de les fotos estan fetes en estudi (com es pot veure amb l’estora que apa- (17) Des de Castelló aplega esta fotograreix en algunes de les instantànies i que fia, on podem apreciar una parella molt sempre és la mateixa). Passem a descriure ben mudada, la dona en cos de màniga en cada imatge la seua indumentària: llarga i falda, semblen brocat o adomassats, davantal, i un mantó que cobreix tota (15) En el primer cas, parlem clarament l’esquena i pit amb una joieria molt típica d’un casament, en l’època a situar la foto- de la zona pentinada al gust en monyos grafia, podríem parlar de finals del s. XVIII autòctons. Quant a l’home, el vestit du, – principis del XIX. L’home du un pantaló per la lluentor (segurament en ras o potser llarg amb espardenyes i calces, cobert per seda), jupa, jupetí, calçó, espardenyes, lliuna manta morellana, jupa, jupetí i camisa gacames, calces, mocador de cap i rodina. i mocador de cap. La dona du un vestit de núvia, en color clar, amb un clar brodat a (18)La parella que apareix ara retratada la falda o un brocat, probablement sabates ens mostra la indumentària habitual de i podem apreciar un mantó, gipó de mà- les terres meridionals de la nostra comunega llarga a l’interior i pinta de mitjana nitat autònoma. L’home amb saragüells, alçada. El pentinat prop del nou estil en camisa, jupa, jupetí, rodina, mocador de “ones” del segle XIX i un bonic cabasset a cap, calces, espardenyes; la dona ens prela mà. Laurent representa (al meu parer) senta una indumentària típica de principis dos habitants de l’interior de la Comunitat, del XIX, amb una brusa llarga (no semaventurant-me a dir pel vestit de l’home a bla grossa, per tant parlaríem que son dos la zona més “aragonesa” o propera a Te- habitants de zones no massa fredes, com rol, i el mantó també és molt característic ara Alcoi o Xixona, sinó més prompte de #RESSORGIR

FALLA LUIS CENDOYA

senzilla, davantal negre, cos fosc i mantonet amb arracades senzilles, apareix amb la seua parella vestit amb espardenyes, calces, un calçó fosc (sembla que siga gros i estaríem davant d’indumentària de terres altes meridionals), jupa i jupetí tancat, (19) Este llaurador de l’horta valenciana faixa, camisa, rodina i ressalte les dues fidu l’estàndard de la indumentària a les leres de botons que du el jupetí, que norcomarques costaneres o amb hortes de malment eren d’argent i era la poca joieria principis del segle, distingint perfectament junt amb els botons superiors de la camisa calces de traveta, espardenya, lligacames, que es podia permetre un home. calçó o saragüells, faixa, camisa, jupetí, manta morellana, mocador al cap, i ressaltaria l’escapulari que du al pit, com- EPÍLEG plement molt habitual entre els habitants Plantejaria una idea molt important de la nostra geografia, i que demostren la gran religiositat imperant a la societat va- que a tots ens ha de cabre dins el cap: existeix una certa homogeneïtat que molts aulenciana. tors s’esforcen a fer desaparéixer (qüestió (20) Per últim, esta parella d’alacantins esta incomprensible, donada la quantitat ens mostren una indumentària senzilla de quadres, gravats i de llibres que arreperò elegant, on la dona pentinada a soles pleguen i evidencien esta circumstància) amb una trena, saia de tela aparentment en la mesura de la forma de mudar-se a la costa o intermèdies), amb falda de volants alta, sabata, mantó i únic monyo, probablement en “rascamonyos” i unes polques com a joies o arracades de les orelles. La sabata és totalment vuitcentista.

#RESSORGIR

FALLA LUIS CENDOYA

nostra Comunitat al llarg dels segles i de la resta d’Espanya, sobretot a les comarques de l’interior com ara l’Alt Vinalopó, la Costera, els Ports, l’Alt Palància, etc. Què vull dir amb açò? Molt senzill: som un encreuament de cultures ben diferenciades, de les quals hem obtingut les parts d’indumentària que més ens han agradat (àrabs, ibers, cristians… en època antiga, i de Castella, Aragó o Andalusia en època no tan antiga). No considere que tinguem una indumentària única i autòctona única.

tots podem anar ben mudats, però sempre hem de mantindre una qüestió primordial: RESPECTE, com ara el que mostraren els romàntics d’aleshores al seupas per les nostres terres.

BIBLIOGRAFIA • AJUNTAMENT DE VALÈNCIA, Indumentària Valenciana. Col•lecció de làmines municipals. Oficina de Publicacions de l’Ajuntament de València. València, 2002. • CENTELLAS, R. i OROPESA, M. – LOS CURIOSOS IMPERTINENTES. PINTORES BRITÁNICOS DE LA ESPAÑA ROMÀNTICA DEL XIX. Catàleg exposició Diputación de Zaragoza, Saragossa, 2009. • DE LA PUERTA, RUTH – EL LLENGUATGE DEL VESTIT, Edicions del Bullent, Premis Bernat Capó Bancaixa, Picanya, 2002. • FERRANDIS MAS, VICENT – EL VESTIT TRADICIONAL DES D’ALTRES MIRADES, Ajuntament d’Aldaia, Col•lecció Llotgeta de Patrimoni Local. 2020. • MORET, XAVIER. VIAJE POR ESPAÑA. TRAS LOS PASOS DE LABORDE. Bancaixa. València, 2007. • PÉREZ ROJAS, J. I PLA, V. - EL MÓN RURAL COM A ESPAI POLÍTIC EN L’ART VALENCIÀ (1830-1930), catàleg exposició Museu Benlliure. València, 2019.

Podríem establir, com a resum d’esta breu exposició indumentarística, el veritable RESSORGIMENT de la recerca de la “puresa” dins del món del folklore i de les mateixes falles a l’hora de vestir. Però “no tot val” dins d’este món. Els grups de danses, els indumentaristes i els investigadors s’encarreguen de traure a la llum multitud de documents antics i obres (com totes les exposades adés, entre d’altres) on podem comprovar la riquesa de la nostra indumentària. Però per desgràcia, els detractors del nostre folklore (que, com tot, FOTOGRAFIES: existeixen) s’encarreguen de preparar “in- • Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu vencions” sense cap rigor històric ni pic- • Biblioteca Nacional d’Espanya tòric, moguts únicament per l’interés de la venda d’indumentària i la seua subsistència, però, com tots els mercats, tenen el seu públic. Luis Calderón i Simón Per últim, pense que este “ressorgiment indumentarístic d’antigor” ens enriqueix. Si es respecta la geografia, i l’època, #RESSORGIR

Secretari de l’Asociación Cultural “Vamos de Ronda” de Navaixes. Membre del Grup de Danses “El Piló” de Burjassot. Membre d’Amics del Corpus de la Ciutat de València. FALLA LUIS CENDOYA

L’orfebreria en la indumentària valenciana Parlarem de l’orfebreria, però, què Però no parlaré ni de pells ni d’ossos és exactament? al cap, només vull que en tot moment sapiem per on estem trepitjant en la xarrada, Procedent del llatí “auri” (or) i “fa- com deia, dins de la indumentària tradiciober” (fabricador) naix la paraula orfebreria nal valenciana, ens centrarem en les joies i és, segons la definició, el treball artístic dels vestits populars d’aquests segles, per realitzat sobre utensilis o adorns en me- ser els més característics de la nostra cultalls. tura i sobretot els que més vestigis ens han deixat. L’orfebreria, perquè la situem en la història i siguem conscients del que tenim Són les joies i complements utilitzats hui dia, es fabricava ja des de la prehis- per la gent senzilla, pel poble, vaja, parlar tòria, amb peces d’adorns, joies, mone- de l’autenticitat com es parla tan a la lleudes, i seguint els estils i gustos propis de gera de la indumentària és pràcticament l’època i sobretot de la nació on les elabo- impossible, ja que l’autenticitat i la unitat raven, com observarem a continuació. d’aquestes peces no solen ser acceptades per totes les comarques alhora, i en ells Dins del món de la indumentària va- recau la variació segons, doncs, la regió lenciana, que és el que ens porta hui ací, que et mogues, ja que la personalitat de hem de tindre en compte que som el pro- les joies de cada regió determinen factors ducte multiculturar de civilitzacions i cos- com ara els mitjans de producció, religió o tums que ens fan si cal més rica la nostra tradicions, etc. història dins del tema que estem tractant, però si ens centrem en allò explotat dins Si bé és cert que, amb el pas del de la festa, haurem de centrar-nos en temps, naixen uns focus de creació que els segles XVIII I XIX, que són els més marquen unes modes entorn de la cort i treballats, sense oblidar que també exis- els seus afins, que es destaquen dels alteix indumentària d’altres segles arrere, tres respecte a les seues peces suposant ja que l’home des de la prehistòria fins a que per a exhibir el seu poder i posició soaqueixos segles com hem dit ja es vestia i cial, vaja, més o menys com hui dia. s’adornava amb diferents abillaments. Per tot això la classe popular intenta imitar, i així aconseguir una aparença de #RESSORGIR

riquesa i igualtat davant de la cort i afins, d’ací el començament de les derivacions d’adaptació de les peces.

molt que volguérem hem d’entendre que no es coneix cap persona d’antany que ens diga de quina manera es posava les peces a cada moment, ni per què es decidien Com podem comprovar, últimament aqueixes peces per a l’ocasió. sembla que les persones ens interessem més per la indumentària en general, grà- Conclusió, que hem de buscar les cies en part als grups folklòrics que, mal- vies per a poder fabricar aqueixes peces grat això, canvis en les peces per la con- amb la major veracitat, i d’ací busque de seqüència que abans parlàvem, la joies dues fonts, les directes i les indirectes. populars estan aconseguint estimació i respecte dins de la indumentària, recupe- Les directes, que són de les peces rant-se així en balls i festes locals i guan- reals de museus o antiquaris i estudis yant el seu lloc corresponent en vitrines, d’indumentaristes, que contrasten la inforcom el model de balcó, és una recupera- mació, etc., per a la seua posterior recupeció d’una peça que hi ha al museu Mariano ració. de la Real Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, en la qual puc dir amb la I les indirectes, que són les escrites boca plena que porte molts anys aportant que es poden trobar al Reial Arxiu, tantes les meues mans i coneixements en orfe- cartes de núvies en les quals es descrivia breria, perquè a la nostra Mare mai li falte l’aixovar, entre això, les seues joies o tesde res i estiga sempre tan bonica i digna. taments i també la part gràfica tant en llibres, publicacions, etc. Tornant al fil que ens porta ací. Cada vegada és major el desig per part del con- Les peces de ceràmica, també es posumidor de portar una peça amb la major den interpretar peces, tant en la decoració autenticitat possible, com en els vestits, la de plats i pitxers de Manises. reproducció d’una peça sempre té alguna cosa de fals, perquè a pesar que comptem En els quadres amb temàtica costuamb el material i la voluntat, sempre se’ns mista en la qual podem observar escenes escaparà l’arribar a aqueixa imitació real, quotidianes, del moment. ja que hem d’entendre que no estem en aqueixa època i per tant ja el nostre vol- I quant a tot això podem fer-nos una tant i forma de vida és diferent, aqueixa idea de com es prepara la primera part del forma espontània de col·locar-se les pe- procés d’una peça. Quasi una part de les ces i no tan calculades com es fa ara, per més importants dins del mateix procés. FALLA LUIS CENDOYA

Si us sembla podem veure alguns dels models que fabriquem en Artesania Bertomeu, dels quals estem orgullosos d’aportar a la indumentària valenciana, com són el model de Girandole de la segona meitat del segle XVIII, l’estructura bàsica de les arracades en Girandole, d’ací el seu nom format per un cadenat o peça que es fixa en el lòbul de l’orella i un cos en forma de llaç que pengen tres peces en forma de llàgrima o “almendrilla”. Aquest model d’arracada va gaudir de gran acceptació a tot Europa al segle XVIII, sembla ser l’origen de les anomenades arracades de tres o neules valencianes. D’estructura idèntica, varien pels tres penjolls que pengen d’un cos en el primer cas metàl·lic i en el segon de perles.

Existeix un altre estudi que diu que les arracades de tres sorgeixen de l’evolució del llaç, denominades així aquelles arracades entre la peça anomenada cadenat, que és la que s’acobla en el #RESSORGIR

de balcó, del seu cadenat penja una peça vertical sobre la qual descansen d’altres d’horitzontals sobreposades en altura, de totes les quals pengen xicotetes tires de perles que, amb aspectes de cortineta, dona el nom de barca en el cas d’una sola i de balconet si es tracta de diverses tires.

lòbul i l’“almendrilla”, que és la que penja de l’arracada, ix una tercera peça quasi en sentit apaïsat, aquest cos central adquireix a vegades forma de llaç, com el que estem veient, o de papallona, també hi ha qui els diu arradaces clàssiques i apareixen per altres llocs d’Espanya amb característiques similars.

Siga com siga, podem dir que d’aquest model de tres, fos com fos la seua original procedència, evoluciona al model de la Mare de Déu, que tothom coneix, perquè a vegades, en el que hem de remuntar-nos a temps molt llunyans al nostre, li’l van col·locar a la Mare de Déu dels Desemparats apropiant-se popularment el nom de la Mare de Déu als models de TRES. Un altre model del qual es fa molt d’ús en la indumentària tradicional.

Els models isabelins es coneixen a mitjan segle XIX durant el regnat d’Isabel II, la classe mitjana valenciana i espanyola disposa d’una joieria no massa cara, realitzada industrialment, de poc pes i una bona grandària, d’ací ve que durant un temps aquests models isabelins, normalment tots de dissenys allargats, tingueren tan gran acceptació. I finalment veurem el Ram, el nom del qual es deu al penjoll o rematada inferior de l’arracada, format per perles que se subjecten per fils rematats amb fulles de parra que sorgeixen de la part superior de l’arracada, solen portar un parell d’adorns simètrics que ixen en posició horitzontal de la part superior del ram, equilibrant, així, la peça; aquest model d’arracada va estar molt arrelat en la classe mitjana de la societat valenciana durant la segona meitat del segle XIX. El balconet que parlàvem abans, del qual Artesania Bertomeu està tan satisfeta d’aqueix treball, és un model amb forma

Miguel Àngel Bertomeu

Orfebre

FALLA LUIS CENDOYA

EL RESSORGIMENT DE LES COMISSIONS FALLERES AL CAMP DE MORVEDRE PRIMER. Analitzarem en aquesta primera part com es defineix la creació d’una nova falla dins de la Federació Junta Fallera de Sagunt (d’ara en avant FJFS) i les seues diferents modalitats. Primer podem observar l’article 27 del Reglament actual de la FJFS en què defineix —pareix un absurd però cal definirho— què és una comissió fallera. Comença així: “Són comissions de falla aquells conjunts de persones que per pròpia iniciativa i en una demarcació de la ciutat, degudament autoritzats pels òrgans de la FJFS, exerceixen aquelles activitats culturals orientades a la celebració dels festejos fallers i, obligatòriament, a la plantà de la falla corresponent”. “Per això en els punts següents es marquen les seues funcions i activitats a desenvolupar per cada comissió, que seran les que aquestes consideren necessàries o convenients per a l’assoliment de la seua comesa fonamental abans esmentada. Les comissions procuraran, en la mesura de les seues possibilitats, fomentar, divulgar i defensar les més pures tradicions valencianes en l’ordre històric, cultural i folklòric. Quant a les seues obligacions i drets, seran regulats pel present Reglament”.

Ja tenim clar quin és el punt de par#RESSORGIR

tida. Posteriorment es passaria a les condicions per a la seua autorització com a integrants de FJFS, on destacarem dues condicions o requisits dels set que n’hi ha: a. Que els càrrecs recaiguen en persones que hagen complit la majoria d’edat, podent, a criteri de la comissió, fer una excepció en aquest precepte en els càrrecs de sotssecretaria, vicecomptador/a i vocals. Així com que ningú haja sigut sancionat o advertit pels òrgans de la FJFS, amb o sense anotació en la fitxa corresponent, podent, no obstant això, obtindre el càrrec que es proposa, una vegada revisat el seu expedient, prèvia la seua sol·licitud, i rehabilitació, si és el cas, per la Junta Directiva i ratificat per la Mesa de Presidents. b. La seua denominació serà determinada per la nova comissió, podent optar per a això al topònim utilitzat a la via pública on plante el seu monument, així com qualsevol altra denominació que considere oportuna, sempre que aquesta no siga igual o semblant a la d’una altra falla en actiu integrada en la FJFS.

de les comissions de falles, hauran de distingir-se quant a la seua denominació: a. FALLA ANTIGA O CONTINUADORA: És la que té més d’un exercici i repeteix la seua actuació en exercicis consecutius i sense interrupció en la mateixa demarcació. No desvirtuarà la seua qualitat de continuadora en el cas que per qualsevol circumstància la comissió optara per un nou emplaçament. Pot conservar la seua denominació tradicional o afegir o variar-la, si així convinguera a la comissió, donant compte d’aquesta variació a la FJFS i sempre que siga en la seua demarcació. La comissió a la qual es concedisca el caràcter de “continuadora” serà l’única propietària dels béns i arxius de la falla.

transcorregueren més de tres anys sense plantar falla, perdria la seua condició de reorganitzada. c. FALLA DE NOVA CREACIÓ: És la que sorgeix per primera vegada on mai n’hi va haver o en una demarcació en la qual s’haja estat més de tres anys sense plantar falla. d. FUSIONS ENTRE FALLES: És la que sorgeix entre la unificació de diverses comissions limítrofes situades dins d’una mateixa demarcació. En funció dels acords aconseguits, tant l’emplaçament dels monuments com la denominació podran distingir-se com una FALLA ANTIGA O CONTINUADORA o FALLA DE NOVA CREACIÓ.

b. FALLA REORGANITZADA: Es denomina La constitució de la comissió d’una com a tal la comissió formada per a plantar falla en demarcació antiga, on s’haja Falla Antiga o Continuadora quedarà audeixat de plantar d’un a tres anys. Si tomàticament aprovada una vegada com-

Per què només dues? Perquè aquestes poden definir el tipus de falla, punt següent, ja que en considerar les diverses situacions i problemes que puguen originar-se amb motiu de la inscripció en el cens faller (s’entén com a tal el de totes les comissions de falles en cada exercici) FALLA LUIS CENDOYA

plits els requisits exigits en el Reglament. La constitució de la comissió d’una Falla Reorganitzada s’aprovarà en Mesa de Presidents, sempre que complisca els requisits exigits en aquest Reglament. En cas de presentar-se dues o més comissions amb igual pretensió d’assignar-se els drets de reorganitzada, es decidirà en favor de qui presente major nombre de fallers/es censats en l’exercici últim. La constitució de la comissió sorgida de la fusió de diverses comissions quedarà automàticament aprovada una vegada complits els requisits exigits en aquest Reglament.

Va ser el 2 de juny de 1971. Aquell dia en l’Excm. Ajuntament de Sagunt se celebrava una reunió, la presidia el llavors regidor de festes i relacions públiques Sr. Luis Cuadau Marco. S’hi trobaven presents els representants de les falles Palmereta, Luis Cendoya, La Victòria, Santa Anna i Els Màrtirs, i havia excusat la seua absència La Marina. En l’esmentada reunió es debatia la conveniència de crear una associació entre totes les falles existents als dos nuclis. Fins aquell moment cada entitat funcionava independent.

La Junta Fallera va començar el seu SEGON. Analitzem, per poder con- camí en l’exercici 1971 amb un cens fatinuar, la creació de la Junta Fallera de ller que rondava els 600 inscrits. Les falles Sagunt, que enguany fa 50 anys. Però no participants eren El Ravalet, La Victòria i és fins a 1971 quan la festa s’articula d’una La Marina i les infantils d’El Ravalet, Palmanera més ordenada amb un reglament mereta, La Victòria, Els Màrtirs i Remei. faller i amb una entitat com la Junta FalleObservem com en eixe moment hi ra de Sagunt, que coordina totes les acti- ha una separació entre falles infantils i vitats i accions de les falles.

#RESSORGIR

majors, que podien tindre només una de les dues seccions –açò ocorria en totes les juntes falleres de l’època–, tenint només El Ravalet i La Victòria de les dues. Aquesta fita marca el primer ressorgiment de les Falles al Camp de Morvedre –i a l’Horta Nord en eixe moment, ja que Puçol en formava part–, per tal com l’articulació de la festa fa que es marquen les pautes per tal de fer-la coherent i de manera ordenada.

La Victòria (24), La Marina (9), Palmereta (2), Els Màrtirs-Plaça Cronista Chabret, que es podria correspondre amb la Falla El Romano (19), i Remei (12). Aquestes són les que varen plantar però les que varen assistir a la primera reunió també van ser Luis Cendoya (10) i Santa Anna (5).

Però és cert aquest número de cens? Perquè no apareix la Falla Luis Cendoya amb el número 1, ja que sempre s’agafa la referència de l’inici al Port de Sagunt de les falles allà pel 1927, quan un grup de fa En aquest moment la creació de les llers muntà en un carrer del Port, carrer del falles es farà al voltant d’un Reglament, Poeta Llombart, la primera falla, dedicada paregut a l’actual, el qual donarà un nú- al ferro. Estava representada per un colós mero de cens depenent de l’any de crea- dominador sobre la banya de l’abundància, del qual sobreeixien els productes mineció. rals; al·ludia també a la gestió municipal i TERCER. Posarem números a les fa- a les dues empreses de cotxes que es dislles fundadores, respecte a l’organització putaven els viatgers. Els components de actual de les falles de Sagunt. Els números la primera comissió foren: Bautista López, de cens que li correspon a El Ravalet (¿1?), Antonio Blasco, Ángel Gabarda, Francisco

FALLA LUIS CENDOYA

Cer-vantes, Vicente Rams, Ángel Xirivella i Antoni Pérez, entre altres. Es pot entendre que durant eixe primer any necessitaven temps per poder plantar i ja en 1974, quan apareix la primera fallera major de la Junta, ja han ressorgit amb força i comencen la seua marxa com a falla, això sí, deixant uns anys de plantar i ressorgint de nou per tal de ser una falla de referència a la ciutat.

Fallera de Sagunt, que partia com una falla arrelada a un magatzem de taronges i on tots els seus treballadors n’eren membres. També en l’època moderna i amb el Reglament de la FJFS, la creació de la ja desapareguda Falla La Taronja no es va basar en l’anterior per la seua impossibilitat, a causa que no és complia un requisit, FALLA REORGANITZADA: Es denomina com a tal la comissió formada per a plantar falla en demarcació antiga, on s’haja deixat de Una altra anàlisi que podem fer és plantar d’un a tres anys, possiblement un agafant la Falla La Victòria, l’única falla error en el Reglament aprovat per tots els encara amb referencies del franquisme en falleres i falleres que entrebanca el ressorel seu nom, la qual ja està present en la giment de diferents comissions, com pot creació de 1971, però que té un número ser Vora Mar o Els Horts. molt elevat en el cens, ja que possiblement aquesta falla primitiva no fora la base de QUART. Sí que és cert que hi ha tres l’actual. Com passa amb la Falla Plaça Ro- fites en el món faller que marquen un drigo (37), la qual va ser fundada en els abans i un després, un ressorgiment. La noranta però sense cap referència a la ja primera és el tancament dels Alts Forns existent als anys quaranta en la mateixa del Mediterrani en la dècada dels huitanta ubicació. i on es veuen les falles afectades per eixe punyal contra l’economia local i comarcal, Possiblement un dels casos més es- el qual hauran de sobrepassar durant uns tranys del ressorgiment de falles en em- anys. plaçaments on abans ja hi havia falla és el cas d’El Raval (El Ravalet) i Remei. La Fa- I, segona, en 1997 les falles de lla del Remei, refundada recentment però Sagunt varen ressorgir, amb solidaritat. mantenint el cens anterior, agafa la ubica- Recordem que un incendi va destruir, el 9 ció de la Falla El Raval, la qual desapareix de març, huit falles acabades en una nau per deixar pas a la nova-vella falla. del polígon industrial de Canet d’en Berenguer. No sols el món faller va oferir la seua I l’últim cas és la Falla La Taron- ajuda i solidaritat a l’artista afectat, sinó ja, una falla que es va plantar als anys que les altres falles varen donar ninots a seixanta, abans de la fundació de la Junta les falles afectades per tal de poder plan#RESSORGIR

tar un cadafal digne. I la tercera és com totes les falles en el seu conjunt han assumit el seu lloc en aquesta pandèmia i han determinat que una parada en el camí pot ser interessant per poder ressorgir amb més força. CINQUÉ. Tornar a sorgir, tornar a aparéixer de nou. Festa. Foc. Flama. Falles. RESSORGIREM. Albert Llueca i Juesas

President de l’Arxiu Camp de Morvedre

FALLA LUIS CENDOYA

COLP DEL DESTÍ «El mite no és, en si mateix, una garantia de “bondat” ni de moral. La seua funció és revelar models, proporcionar així una significació al món i a l’existència humana. [...] Gràcies al mite, [...] les idees de realitat, de valor, de transcendència, s’obrin pas lentament. Gràcies al mite, el món es deixa aprehendre pel que fa a cosmos perfectament articulat, intel·ligible i significatiu. En contar com foren fetes les coses, els mites revelen per qui i per què ho foren i en quines circumstàncies. Totes aquestes “revelacions” comprometen més o menys directament [...], donat que constitueixen una “història sagrada”. En suma, els mites recorden que en la terra es produïren constantment esdeveniments grandiosos i que aquest “passat gloriós” és en part recuperable». Mircea Eliade, Mite i realitat No sé ben bé tots els mites que envolten les falles, però de segur que en són un grapat. I no només les falles com a festa, tradició o art, sinó qualsevol àmbit de la nostra cultura, que com totes les que ens precedeixen i ens han conformat, necessitaven mites per a donar-nos sentit d’ésser, raó d’estar i existir. Ara com ara, en temps de grans sacsejades tot s’hi veu d’una manera més #RESSORGIR

clarivident. El pensament s’afila i les emocions s’afinen, i malgrat que les enrònies perduren, el que és superflu es fa més evident, perquè eixes claredats porten a una nova concepció, que no ha de ser ni millor ni pitjor necessàriament, només distinta, pagant això sí el tribut corresponent d’innocència i il·lusió. És possible que aquest cànon es renove amb el temps, amb vingudes de noves necessitats i idees, però cadascú té les seues experiències. Qualsevol obra humana, i més si ho és d’anímica i artística, siga en escultura, arquitectura, literatura, etc., si sobreviu enllà de la seua època, com una càpsula del temps parlarà als que vindran, de com en eixe moment o instant de creació vivien i habitaven la terra els éssers humans que la van crear: les seues temors, costums, creences, sepelis o formes d’estimar. Va també, a l’hora de fer eixa obra, conscientment o no i inevitable, una mirada al cosmos, o al futur de com i què ens agradaria veure, a través d’una manera de fer on la implicació personal cerque la bellesa, i amb ella la veritat. Així, el repàs per l’antic ens dona ja aquesta perspectiva humana cap a l’infinit, que com ens assenyala Leopardi al seu Zibaldone –mescla de pensaments– produeix “una sensació indefinida, la idea d’un temps indeterminat, on l’ànima es perd, i si bé sap que existeixen confins, no

els discerneix i no sap quins són”. A hores d’ara, tampoc sabem quins són eixos confins en un temps relativament pròxim, està la història, la resiliència de perpetuïtat existencial i l’avinentesa d’açò també passarà, però certament no els podem entreveure encara, i és en aquest temps indeterminat i d’incertesa total on l’ànima es perd.

Amb el temps i perspectiva, trobe i espere de poder fer una lectura menys desassossegada que l’actual –o no seria autèntica–, d’aquesta pandèmia que ens assola i s’endú tot per l’aire. I ja en parlarem en acabant. Es diu hipòcritament nova normalitat, que ho serà bordament per a aquells que poden continuar les seues vides més o menys com abans de la desfeta. FALLA LUIS CENDOYA

Però no en el nostre cas, ja que les falles rauen en el ritu flamíger de les il·lusions compartides, que impossibilitades del tot, a la immediata vora d’ell, s’ha donat pas a un enorme abatiment, frustració i desànim, difícil de gestionar, i a l’ancoratge entre les falles que esperen i les que ara naixen en plena pandèmia, com una mena d’esperança llançada amb daus.

i equivalents emocions. Tal volta, aquelles falles vertaderament contemporànies, és a dir poètiques, cultivades, filosòfiques, que enllacen amb els trets humans i el tarannà valencià, isquen substancialment reforçades, guanyen i ens facen sentir més, ja que sumaran les experiències vitals i lliçons d’aquesta època. Al capdavall esdevindrà, altra vegada, més mitologia.

Passen els dies i sembla que tot aquell esforç s’ha esvanit dins els tallers i casals, d’eixes belles falles que amb tanta estima es varen crear, i malgrat que algun dia palpen el seu foc ritualista, per a trobar la seua fi –com no pot ser de cap altra manera–, ja no seran iguals, el seu temps s’ha exhaurit, les veurem amb uns altres ulls i caldrà fer una tasca de contextualitzar-les de nou. Treball, aquest, que indistintament ha de possibilitar qualsevol mirada al passat, amb les seues vicissituds

I és que, certament, la vida no és mai el que un vol, però ací està la gràcia, no? Encara que aquesta no en ens faça cap –no obstant això es puga contar! Doncs amb cada cataclisme o dissort comuna, nosaltres i les societats es transformen, i s’originen noves possibilitats a la força, que són el començament d’una altra cosa, i així... Com sabem va ocórrer al llarg de segles, a les falles plantades enmig de cada transformació política, social i econòmica del nostre país. Ara ens cal anar fent

#RESSORGIR

Enguany, amb la commemoració d’en Beethoven, ha renascut fermament en l’ambient el seu esplèndid fulgor vital, que com tota obra clàssica i moderna, és infinita, referencial i queda arrelada al més profund de l’ànima humana, al mite, en tant que invenció i il·lusió. Cada nota del creador ha pres amb tot per a mi un nou matís i significat personal, que s’ha transmutat en concepte i forma, per abastir concepcions que ara se’m fan indispensables. Com cada falla que espera i naix enmig de l’actual fosca.

fins temps després, convertint-se en estel cultural sobre el qual gravitar. És una obra excepcional, que ens canalitza per un seguit d’emocions enfrontades, mantenintnos en constant agitació. La va compondre quan la seua sordera avançava feroçment, allunyant-lo del que més estimava. Així doncs, va representar la vertadera força creadora de la civilització, és a dir el “colp del destí”, amb eixos primordials quatre colps agressius i dinàmics tocant imperiosament a la seua porta. Colps que escoltem a les nostres portes –encara no sabem si de gràcia– malgrat l’ensordidora xiscladissa mitològica, amb la irrupció d’allò que ens és sagrat en el món.

La simfonia núm. 5 del geni europeu, igual que certes falles, va ser incompresa i menyspreada en el seu dia, i no valorada

Escultor, artista faller i professor

i provant, amb més o menys il·lusió. I no detindre’s, que ja és.

Ricard Balanzà

FALLA LUIS CENDOYA

NARRATIVES

Els records d’un any inesborrable Hui és un nou 19 de març. Els monuments encara estan al carrer esperant el foc de la cremà que posarà punt final a aquest exercici. Els fallers i les falleres gaudeixen de la festa josefina, cansats però amb la il•lusió renovada de poder, un any més, lluir la indumentària tradicional, d’escoltar el so de les mascletaes i dels castells de focs d’artifici i de passar llargues jornades de germanor amb la segona família de la falla. Jo els veig des de la meua finestra, sempre amb un bon somriure en la meua cara i els records en la meua memòria sempre present. M’encanta agarrar la cadira, apropar-la al vidre i gaudir de la festa fallera des de la plantà, que comença molt abans del 14 de març, fins el moment de la cremà, on les llàgrimes fan la seua presència als rostres de les Falleres Majors i a molta part de la resta de la seua comissió. Un moment que marca el fi d’un exercici faller però també l’inici d’un que, de segur, també serà molt especial. Fa uns anys que jo hi estava allí baix, en la meua placeta gaudint de la festa marcera per excel•lència. Ara ja no puc eixir de casa, però mire amb alegria com els meus fills i els meus nets poden ser partícips de la setmana gran de les Falles. No s’en perden cap acte, estan al casal de #RESSORGIR

dia i de nit. Per les seues venes corre la sang fallera que van heretar dels seus pares. Estic mirant per la finestra i veig com el meu net Pau ve corrent a casa del iaio, estic segur que s’ha deixat els coets, com sempre li passa. Escolte la porta obrir-se, puja les escales i ahí està el xiquet, amb la seua caixa de coets plena, amb el blusó ple de pólvora però amb una cara d’incertesa que no sé molt bé com he d’interpretar-la. - “Pau, què passa? T’has deixat alguna cosa en casa?”, li vaig preguntar. - “Iaio, es que Carles m’ha dit una cosa i no la puc creure. Com sempre està picant-me i dient-me mentides”, em va dir el xiquet quasi amb llàgrimes al seu rostre. - “Què es el que t’ha dit el teu germà? Que sempre esteu a la gresca, no descanseu ni en Falles”, li vaig respondre. - “Carles m’ha dit que un any no es varen plantar les Falles per no se que cosa d’una pandèmia. Però aixó no és possible, veritat? Com pot haver un març sense falles? Aixó no es possible”, va asseverar el meu net.

- “Per desgràcia Pau, així va ser. Era l’any 2020 quan va arribar des de la Xina un nou virus que ningú coneixia, l’anomenaven coronavirus i provocava una malaltia coneguda con la COVID-19. En un principi tot el món es pensava que mai arribaria desde la Xina al nostre país però no va ser així. Es va propagar per tot el mon, amb milions de persones contagiades i milers de morts en tots els països. En un parell de mesos la situació va ser incontrolable i, per a la nostra desgràcia, un 10 de març el Consell de la Generalitat Valenciana va decidir ajornar la celebració de les Falles, encara que, finalment, aquest ajornament es va convertir en una cancel•lació definitiva mesos després”, li vaig començar a contar al xiquet. - “Un 10 de març? Amb les peces ja als carrers i falles que, de segur, ja havien començat a plantar-se?”, preguntava curiós. - “Si xiquet, així va ser. Per primera vegada en la historia de la nostra festa es va fer una ‘desplantà’ ja que alguns artistes fallers ja tenien moltes peces muntades i les falles es varen guardar perquè eixe any ni plantà ni res de res es va poder fer. El problema es que algunes d’eixes falles no es varen poder desplantar i es va d’haver de cremar eixes peces amb nocturnitat i amb molta tristesa perquè estaven tots confinats a les nostres cases, solament podíem eixir a treballar i a com-

prar, i molta gent ni això podia fer”, li vaig respondre. - “Confinats? Sense poder eixir de casa? No m’ho crec”, va saltar amb moltíssima incredulitat. - “El país es va paralitzar durant algunes setmanes. El teu pare i jo vam estar sense eixir de casa quasi cent dies. La gent, durant la setmana fallera ho va passar molt mal. Estaven tristos per no poder gaudir de la nostra festa. Parlàvem per telèfon, féiem videocridades i tots els dies a les huit de la vesprada eixíem als balcons a aplaudir a la gent que ens estava cuidant, sobre tot al sanitaris que varen estar en primera fila treballant durant tota la pandèmia. Però mira com som els fallers que, inclús, eixa situació va traure el millor de nosaltres i el nostre humor. Hi havia gent que es va posar el vestit regional per a fer una ofrena improvisadaa les seues terrasses o, inclús, per a baixar el fem. Varen circular moltíssimes fotos amb falles plantades a les cases dels fallers i falleres però es veritat que es trobava a faltar ajuntarnos amb eixa segona família que es la nostra comissió. I va passar molt de temps fins que vam poder fer-ho. Però tornàrem amb més ganes que mai, no va ser fàcil al principi, però ho vam aconseguir, encara que amb molta paciència. Les falleres i fallers vam incorporar una nova peça a la nostra indumentària, la mascareta, i vam estar molt de temps sense poder abraçarFALLA LUIS CENDOYA

nos i besar-nos però, per sort, tot allò va passar i ara solament és un record de la gent més major. Així que torna a la placeta amb els teus amics, gaudeix de la nostra festa perquè, per un temps, jo no vaig poder fer-ho i eixe temps mai tornarà”, vaig dir-li. Pau, encara assumint tot allò que li havia contat, em va fer cas i va tornar a baixar a jugar amb els seus amics a la placeta de la falla. Quan se’n va anar, no vaig poder reprimir-me i algunes llàgrimes van brollardels meus ulls. Que complicat va ser eixe 2020!!! Que difícil va ser el retornar!!! Però l’esperit faller i les ganes per mantindre la nostra festa van fer que continuarem endavant, que mai perdérem la il•lusió per les nostres falles. Ja no per nosaltres sinó per tota la gent que depén de la nostra festa: artistes fallers, indumentaristes, floristes, músics, hostalers, etc… Ens va costar tornar a la normalitat. Vam d’haver de lluitar molt però el vam fer tots units. Eixa unió que es una de les senyes d’identitat de la nostra festa ens va permetre renàixer, ressorgir i tornar més forts que mai. Ja estan cremant la falla, ja comença la cremà, s’inicia un nou any que espere que torne a ser igual de normal. Eixa seria una molt bona notícia. Antonio J. Fresno i Sanchis

#RESSORGIR

FALLA LUIS CENDOYA

ELS SOMNIS ES FAN REALITAT Volia contar-vos una història que va ocórrer no fa molt de temps en un poble de la Comunitat Valenciana…

fallera major va rebre la banda que tant desitjava i un somriure va omplir la seua cara.

En poc de temps va arribar també la seua exaltació. Mai va pensar que es posaria tan nerviosa. No podia deixar de somriure, el cor volia eixir-se-le’n del pit i, quan creia que no podia més, va començar a escoltar la xaranga. El moment havia arribat i rere el soroll de la traca, el seu president l’esperava per acompanyar-la i Els anys passaven i el somni mai es no deixar-la mai. feia realitat, però amb l’arribada de la priSense adonar-se’n es trobava camavera del 2019 va tindre la sort i el privi- legi de, per fi, representar la falla del seu minant cap a l’escenari on la seua millor amiga l’esperava amb un somriure sincer. cor. Sempre havien desitjat ficar-se entre elles Estava feliç, no sols perquè el seu la banda que les acreditaria com a Fallera somni es feia realitat sinó perquè anava a Major Infantil. Amb molta tranquilitat li la estar acompanyada per una persona molt va posar per fi. Però de sobte, li van sorgir dubtes… No volia defraudar la seua falla. especial. Seria capaç de fer-lo bé…? Els dies passaven i cadascú d’ells era Una mà la va agafar fermament, únic i diferent. Començava a conéixer els representants de la resta de comissions i amb una mirada dolça i sense dir res… la seua fallera major va fer que tots els seus en no res es van fer amics. dubtes desaparegueren. De seguida, arribaren les proclamacions i, com no, la seua també. En aquell Estava feliç, el seu somni s’havia complit…. moment se’n va adonar de què açò era real, quan agafada de la mà de la seua En aquell poble vivia una xiqueta que tenia un somni molt especial. Era tan especial per a ella que durant alguns anys quan arribava Nadal demanava als Reis Mags que li ajudaren a fer-lo realitat, però no sols el seu somni, sinó també el d’una benvolguda amiga.

#RESSORGIR

Però la felicitat prompte vindre incertesa. Començaven rumors que no volia creure. Els saven i eixos rumors cada volta forts.

va esdea arribar dies paseren més

Va arribar març, el seu mes preferit. Els carrers començaren a engalanarse, s’escoltaven xarangues per tot arreu i, com no, cohets. Les peces de la seua falla arribaren al carrer i no podia deixar de mirar-les.

El dia arribava a la seua fi i ella continuava amb el seu tratge i la seua banda… Amb molt de pesar, abans d’anar-se’n al llit se’n va treure tot, es va ficar al llit i començà a plorar… S’havia acabat el seu somni i encara no havia començat…

Passà el temps i quan començava a pensar com s’acomiadaria del seu regnat, li van dir que tornaria a ser la Fallera Major Infantil del 2021. Tornà a començar a plorar, però aquesta vegada de felicitat. Li donaven l’oportunitat de complir el seu Una vesprada, el pitjor dels seus somni sencer! malsons es va fer realitat, la notícia que Perquè si els desitges amb tot el cor, els mai haguera pensat que escoltaria va arri- somnis, es fan realitat. bar… Les falles s’ajornaven… Però no volia Zoe Rubio i Mellado plorar, no, ella havia de mantindre’s forta. Arribà el 19 de març… i li demanà a sa mare que per favor li ficara el seu tratge perquè era el seu dia especial. Sa mare la pentinà i li ficà el seu tratge i la seua banda i així va eixir al balcó.

3º Premi del Certamen de Narrativa Infantil de la FJFS

Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sagunt

FALLA LUIS CENDOYA

Crida 2020

#RESSORGIR

FALLA LUIS CENDOYA

Nit d’Albaes 2020

#RESSORGIR

FALLA LUIS CENDOYA

Sopar de Germanor 2020

#RESSORGIR

Replegà 2020

FALLA LUIS CENDOYA

Cavalcada 2020

#RESSORGIR

Llibret 2020

FALLA LUIS CENDOYA

Plantà 2020

#RESSORGIR

FALLA LUIS CENDOYA

Des-Plantà 2020

#RESSORGIR

FALLA LUIS CENDOYA

Premis 2020

#RESSORGIR

Clausura Cultura 2021

FALLA LUIS CENDOYA

101

Racó faller

#RESSORGIR

FALLA LUIS CENDOYA

103

Març 2021

#RESSORGIR

FALLA LUIS CENDOYA

105

#RESSORGIR

FALLA LUIS CENDOYA

107

SOCIS D’HONOR Administración de Loterías nº 2 Amparo baeza Esteban bar Zona Franca benjamín Pérez López Encarna Muñoz Antonino Familia León Sánchez Fernando biosca García Floreal Esteban Floristería Sayas José Luis Soriano López José Pérez Zamora Luis López Marzal Martín Mellado Martínez Ramón Allueva Domínguez Vicenta borrás Sánchez

#RESSORGIR

SOCIS Administración de Loterías Nº 2 Agustín Albalat Chillida Agustín Cervera Aitana Casado Ferruses Alberto Soria Carrasco Alfredo Sánchez Lacomba Alfredo Sánchez López Amado Vicente García Amparo Aliaga Amparo Almela Amparo baeza Esteban Amparo ballester Escobar Amparo Sanz Franc Ana Corbasi Granel Ana Mª Herranz Viel Ana Ponce Ángel Andrea Tormo Hernández Ángel ballester Gómez Ángel Ortiz Calvo Ángela Cócera Díaz Ángeles yuste Antón Angelita Pérez López Antonia Agudo Antonio Andrés Micó Antonio Díaz Martí Antonio Fresno Ortiz Antonio Montesinos Antonio Sánchez Sánchez Araceli Ruiz Ayuso Arantxa Gil Pérez

Azucena Díaz berzosa balbina Giménez Jarque beatriz Guillem Vidal begoña Rojo Cantero belén González Simón briadna Victoria boix González Calzados Calzamar Carla Morales Fernández Carmen Aspas Marco Carmen bellido Tejadillos Carmen Pérez Pelegrín Clara López Gimeno Claudia Carrillo Vayá Cristina Flórez Amorín Cristina Solaz Giménez Cristina Reyes bautista Daniela Cortina Nebot David Comas Navarro David Millán García Dulcinea Fuertes Villalba Eduardo benet Cases Elena López Cortés Elisa Maravilla Rodríguez Emilia ballester Jurado Emilio Pires Vivancos Enriqueta Vicente Eva María Gómez Fanny Celina Arce Flores Sayas Francisca Cases Sancho

Francisca Partida Rayas Francisco Escobar Valverde Francisco Fabra Oliva Francisco Villar Ripoll Héctor Martínez Zaballos Herminia Martínez Verdugo Hilario Martínez Laizón Hortensia y Juan Domingo Imanol Alcaide Pérez Inés Lázaro Sola Iván Martínez Montesinos Javier Aparicio blasco Jesús López Ortega Joel Castillo Simón Jorge Cruz Dueñas José E. Maravilla Peiró José Javier Sánchez Alonso José Luis Muñoz Gutiérrez José Mª Fernández Ortín José Mª Más Muñoz José Mª Piró beltrán José Vicente Aparicio blasco Juan baeza Esteban Juan Vayá Horguín Juan Carlos Requena Fresno Juan Vicente Solaz GiméFALLA LUIS CENDOYA

109

nez Julia Esplugues Julián Castellanos Lillo Laura Albalat Paredes Laura Álvarez Rodríguez Laura Carratalá Gijón Laura Herrera Garrido Laura Maravilla Rodríguez Lola Maravilla Rodríguez Lorena Petit Pérez Lourdes Lázaro Sola Lucía Ángel Calabuig Lucía Campos Martínez Luis Cuadau Marco Luis Eduardo Ramos Mª Antonia Albalat Paredes Mª Carmen Fresno Ortiz Mª Carmen Garrido Montesinos Mª Dolores García blasco Mª Elena Martínez Zaballos

#RESSORGIR

Mª Inés Sola Romero M.ª Isabel Fernández Plazas Mª Jesús Luengo Cervera Mª Jesús Muñoz Mª José beltrán Sanz Mª José Hernández López Mª José Martínez Martín Mª Luisa Torres Mª Pilar Sánchez Abad Mª Pilar Vinuesa Veral Mª Teresa Carrascosa Gómez Mª Teresa Olmos Saus Manuel Adrián Pérez Marcos Martín Salvador Marga Sánchez Aleixandre Margarita Martínez biosca María Catalá berná María Jordán Domínguez María Martínez García María Mauri Gallart María Navarro Romero

María Pérez Peregrín María Solaz Salvador Mariví Sanchis Martín Marta Sánchez Matallín Merche Jiménez Ruiz Milagros Munuera Romera Minerva Francés Ruiz Miriam Adrián Pérez Miriam Sánchez Pérez Mirta Mary Picton Mónica Cabellos Montse Sánchez Alixandre Nadia Ortiz Aleixandre Nekane Murciano Montequín Nerea Pinilla Salcedo Nerea Tomás Parrilla Niurka berná García Óscar Sánchez Partida Pablo Molina ballester Pastelería La Moderna Patricia Caballero Pérez Paula Checa bujeda

Pedro ballester Juliá Pedro Mas Muñoz Pinturas Samper Puri berná Fuertes Radoika Ortiz Aleixandre Raquel bernal Guerrero Raquel Cosín Raquel Olivares Muñoz Raúl Vicente Martínez Roberto González Rosa Mª Muñoz Gutiérrez Rosa Mª Muñoz Martínez Rosa Mª Requena Fresno Salvador Sánchez Martínez Salvador Sebastiá García Sandra Rodríguez Moral Silvia Montesinos Soto Silvia Silla Rueda Valeria Heredia Margarit Vicente Martínez Campayo Vicente Martínez Verdugo Vicente Morales García Vicente Santibáñez Arres

Victoria Alonso Sandoval Zaraida Mellado Muñoz Zoe Rubio Mellado

FALLA LUIS CENDOYA

111

Foto: Dani Tortajada

#RESSORGIR

FALLA LUIS CENDOYA

113

COL·LABOLADORS A L’Antiga Admon. Loterias nº2 Alitea Ángulo Vidal Arquitectos AutoEscuela J.Motos AutoJuste Ayto. Sagunto Bar Tito Berná Bodegas Micó British English Centre Broseta Canovas Carnicería Cañas Charcutería Rosabel Churrería Mare Nostrum Construcciones Eugenio David Parrado Abogados Dental Revert Don Pique

#RESSORGIR

Ecoas El Charquito El Faro Esthetic Láser Ferretería Suiza Floristería Sayas Frutería Rosabel Hermanos Arellano Higueras y Mas Fotógrafo Indalo2 Indutrial Vima Joyería Mercè Julmar Leed Valencia Lencería Beatriz Soriano Lencería Emilia Luxmar Manhattan Manos de Princesa Moers

MV Solutions SL Nando Podólogo Oleo Hidráulica LEJ Óptica Mediterranea Peluquería Nuria Edo Petit Lune Pizzería Mariotti Polosal Rosmar Ruiz Martinez Estilista Ruth M. Fotografía Sabor del monte Samper Talleres Moraira Talleres Rojo Travens Viajes Unexplored rooms Viza-Zaballos Vora Riu Ximo’s

FALLA LUIS CENDOYA

115

#RESSORGIR