Llibret Falla Luis Cendoya - 2023

Edita:

A.C. Falla Luis Cendoya

Coordinació literària:

Antonio J. Fresno i Teresa Aparicio

Coordinació publicitat:

Héctor Martínez i Raquel Bernal

Col·laboració literària:

Antonio José Fresno i Sanchis, Darío Moreno i Lerga, Elvira Ródenas i Sancho, Albert Llueca i Juesas, Gaby Collado i Soria, Manuel Andrés i Zarapico, Rosabel Tavera i Alcaide, Cristina Plumed i Pérez, Teresa Aparicio i Matallín, Teresa Broseta, Alba Fluixà i Pelufo, Imanol Alcaide i Pérez.

Crítiques monuments:

Teresa Aparicio i Adrià Benet

Poemes:

Teresa Aparicio i Matallín

Revisió de textos:

Gabinet de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Sagunt

Fotografies:

Emilio Rubio, Belén Caballero i Antonio J. Fresno

Portada, maquetació i ilustració:

Mª Elena Martínez i Zaballos

Dipòsit legal – V-3546-2018

“Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres”

“El llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià”

Saluda del President

Comissió Adulta

Fallera Major

Recompenses 2023

Monument Gran: Desenvolupament Insostenible

SOS-TENIBLE

UN MÓN S.O.S - TENIBLE

Antonio José Fresno i Sanchis. Periodista i faller.

LA NOSTRA PORTADA

Mª Elena Martínez i Zaballos. Arquitecta.

SOSTENIBILITAT ÉS FUTUR

Darío Moreno i Lerga.

Alcalde de Sagunt.

GUIA DE BONES

PRÀCTIQUES PREVENTIVES EN L’ACTIVITAT FALLERA I FOGUERERA

Elvira Ródenas i Sancho.

Directora General de Treball i Benestar Laboral i Directora de l’Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball (INVASSAT)

MATERIALS, FALLES I SOSTENIBILITAT

Albert Llueca.

President de l’Arxiu Camp de Morvedre.

LA IMPORTÀNCIA D’UNES FALLES SOSTENIBLES

Gaby Collado.

Enginyer de forests.

LA SOSTENIBILITAT TURÍSTICA DE LES FALLES: PRONÒSTIC RATXAT

Manuel Andrés Zarapico.

i

IMPACTE ECONÒMIC DE LES FALLES

Cristina Plumed i Pérez. Presidenta de l’Associació Empresarial del Camp de Morvedre (ASECAM)

LA GERMANOR FALLERA NO ES PARLA, ES FA

Teresa Aparicio i Matallín. Professora i fallera.

Comissió Infantil President Infantil

Fallera Major Infantil

OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE. Guia didàctica Imanol

RECURSOS PER A CONSTRUIR JOCS AMB MATERIAL RECICLAT Imanol Alcaide. Mestre.

JUAN VICENTE SOLAZ I GIMÉNEZ

PRESIDENT 2023

És un plaer per a mi tornar a dirigir-me a vosaltres, ja per cinquena vegada, com a president d’aquesta gran comissió, l’AC Falla Luis Cendoya, en l’exercici 2022-2023.

Ja fa vint-i-nou anys que vaig arribar a aquesta comissió de la mà d’uns quants amics i des del primer moment em vaig sentir un més d’aquesta gran família envoltada en un gran sentiment faller, sentiment faller que jo ja portava en el meu interior des de molt jove, ja que havia pertangut des de xicotet a altres comissions falleres.

Per a mi és un orgull aportar el meu granet d’arena perquè aquesta festa, tradició i, sobretot, cultura es faça més gran, i anime tot aquell que estime les Falles que continue fent-ho perquè és molt gratificant.

Vull desitjar també les millors festes josefines als meus companys de viatge: Olivia, Toni i Radoika. Els quatre hem portat el nom de la nostra falla a tots els actes oficials, amb el major orgull, com a representants de la nostra comissió, com ella es mereix.

Fallers, socis, socis d’honor, anunciants, col•laboradors i a tota eixa gent que fa falla, moltes gràcies, sense el vostre suport tot això seria molt difícil, us esperem a la plaça aquests pròxims dies per a celebrar com es mereixen les nostres benvolgudes Falles.

Ara toca gaudir de la setmana gran de les nostres festes. Des d’aquestes línies vull convidarvos a passar unes bones festes josefines, que gaudiu dels monuments fallers, la música, la pólvora, les cercaviles, del casal, en definitiva, de l’ambient faller.

Juan Vicente Solaz i Giménez President

COMISSIÓ ADULTA

Presidència:

Juan Vicente Solaz Giménez

Vicepresidència de Compres:

Francisco José Martínez Munuera

Vicepresidència de Comunicació:

Antonio José Fresno Sanchis

Vicepresidència de Contractacions:

Juan Carlos Requena Fresno

Vicepresidència d’Eportes:

Héctor Sancho Munuera

Vicepresidència d’Economia:

Eduardo Benet Cases

Vicepresidència de Cultura:

Adrián Benet Prats

Adjunt a la presidència:

Antonio Fresno Ortiz

Secretaria:

Mª Jesús Luengo Cervera

Secretaria de Censos i Recompenses:

Teresa Aparicio Matallín

Tresoreria:

Inés Fabra Marzo

Comptadoria:

Laura Maravilla Rodríguez

Delegació de Cultura:

Mª José Martínez Martín

Delegació de Cultura:

Arantxa Gil Pérez

Delegació d’Esports:

Francisco José Martínez Maravilla

Delegació de Casal:

Salvador Sebastiá García

Delegació de Comissió Femenina:

Marga Sánchez Aleixandre

Delegació de Comissió Femenina:

Rosa María Requena Fresno

Delegació d’Infantils:

María Catalá Berná

Delegació de Llibret :

M.ª Elena Martínez Zaballos

Delegació de Publicitat:

Héctor Martínez Zaballos

Delegació d’Activitats Diverses:

Imanol Alcaide Pérez

Delegació d’Activitats Diverses:

Antonio Andrés Sánchez

Delegació de Luminotècnia:

David Sánchez Barrachina

Delegació de Casal:

Amado Vicente García

Delegació de Casal:

José María Fernández Ortín

Delegació de Pirotècnia:

José Antonio Martínez Sánchez

Delegació Gastronòmica:

Agustin Albalat Paredes

VOCALS:

Aitana Casado Ferruses

Alberto Soria Carrasco

África Mellado Muñoz

Amparo Baeza Esteban

Amparo Ballester Escobar

Amparo Gómez Olmos

Ana Corbasi Granel

Andrea Tormo Hernández

Ángel Ortiz Calvo

Ángela Lucía Nisa

Ángela Ortiz Serrallez

Antonio Andrés Micó

Antonio Verdugo Ballester

Antonio Vicente Sánchez Aleixandre

Athenea Ortiz Serrallez

Aurora Moreno Martín

Beata Kiss

Beatriz Fuertes Martín

Begoña Expósito Martínez

Begoña López Mauri

Begoña Rojo Cantero

Benjamín Sancho Munuera

Brando Boix González

Brianda Victoria Boix González

Carlos Checa Bujeda

Carlos Espinosa Andreu

Carlos Saúl Morales Sanchis

Carlos Rubén Munera Gimeno

Carolina García Osca

Carolina Molina Hijano

Cristina Reyes Bautista

Cristina Romera Ballester

Cristina Solaz Giménez

Daniel Casino Ballesteros

Daniel García Rojo

Daniel Martínez García

David Comas Navarro

David Sebastiá García

Elena Zaballos García

Elisa Maravilla Rodríguez

Emilia Ballester Jurado

Emilio Rubio Villanueva

Encarna Sánchez Salinas

Enri Olmos Saus

Eugenio Romera Pernias

Eva Navarro Flórez

Fanny Celina Arce

Guillermo Martínez Ballester

Gustavo Tormo Domínguez

Herminia Martínez Verdugo

Herminia Verdugo López

Hugo Benet Sánchez

Inés Lázaro Sola

Iris Tomás Parrilla

Iván Cazorla Carretero

Iván Martínez Montesinos

Jorge Albalat Luengo

José Luis Soriano López

José María Mas Muñoz

José Ramón López Molina

José Vicente Aparicio Blasco

José Vicente Morales Gimeno

Juan Baeza Borrás

Juan Francisco Sebastiá García

Juan Carlos Nuss

Juan Carlos Rey Ballester

Laura Albalat Paredes

Laura Álvarez Rodríguez

Laura Carratalá Gijón

Laura López Gómez

Laura Victoria Rey Sánchez

Lourdes Lázaro Sola

Mª Ángeles Ballester Escobar

Mª Ángeles Fernández Carreño

Mª Antonia Albalat Paredes

Mª Carmen Torres Vaquero

Mª José Hernández López

Mª Pilar Muñoz Romero

Mª Pilar Sánchez Abad

Mª Pilar Sanchis Martín

Mª Teresa Carrascosa Gómez

Mª Teresa Matallín Aleixandre

Mª Teresa Olmos Saus

Manuel Adrián Pérez

Mar Moya Barba

Marcos Martín Salvador

María Albalat Luengo

María Clemente Marín

María Martínez García

Marta Sánchez Matallín

Mariví Sanchis Martín

Mercé Bonanad Bernal

Milagros Munuera Romera

Minerva Camacho Baeza

Minerva María Francés Ruiz

Miriam Adrián Pérez

Miriam Sánchez Pérez

Montse Sánchez Aleixandre

Nadia Ortiz Aleixandre

Nerea Pinilla Salcedo

Noemí Anreus Molina

Nuria Hernández Pérez

Óscar Sánchez Partida

Pedro Mas Muñoz

Pablo Julián Cuesta García

Pablo Morales Sanchis

Pablo Navarro Florez

Pablo Requena Ballester

Patricia Romera Ballester

Paula Checa Bujeda

Paula Mª Solaz Gil

Radoika Ortiz Aleixandre

Ramón Allueva Domínguez

Ramón Martínez Fayos

Raquel Bernal Guerrero

Raquel Cosín Ramírez

Rosabel Martín García

Salvador Sánchez Martínez

Salvador Sánchez Torres

Sandra Rodríguez Moral

Sara Adrián Martín

Sergio García Arnau

Silvia Montesinos Soto

Thalía Anreus Molina

Valeria Heredia Margarit

Vicente Martínez Verdugo

Vicente Santibáñez Arres

Vicente José Catalá Zálvez

Victoria Alonso Sandoval

RADOIKA ORTIZ I ALEIXANDRE

FALLERA MAJOR 2023

Radoika, no és la primera vegada però esta té el seu propi encant, perquè tindre ací a la família completa ja és motiu d’una gran felicitat.

Teníem molt clar que el teu nom acabaria en eixa llista escrit, per més que et feres de rogar tu sabies que seria així...

Jo pense que desconfiaves perquè tot pareixia massa senzill i tu estàs més acostumada a lluitar per aconseguir els teus fins.

Este regnat que estàs vivint és per a tu molt particular, ja què compartir-lo amb Olivia et feia una il•lusió especial.

Eixa il•lusió teua s’ha complit el somni s’ha materialitzat, eres la nostra missatjera, simpàtica, sincera i sense igual.

I pots sentir-te ben orgullosa de com palpita el teu cor, per ser de Luis Cendoya la nostra Fallera Major.

Teresa Aparicio i Matallín

RECOMPENSES 2023

MASCLET

DE COURE I BUNYOL DE COURE

Daniel Casino Ballesteros

Iván Cazorla Carretero

Carlos Checa Bujeda

María Clemente Marín

Laura López Gómez

José Ramón López Molina

Ángela Lucía Nisa

Iván Martínez Montesinos

Aurora Moreno Martín

MASCLET D’ARGENT

Raquel Bernal Guerrero

Beata Kiss BUNYOL D’ARGENT

Jorge Albalat Luengo

Imanol Alcaide Pérez

Brianda V. Boix González

Carolina García Oscá

Daniel García Rojo

Ángela Ortiz Serrállez

Cristina Reyes Bautista

Begoña Rojo Cantero

MASCLET D’OR

Noemí Anreus Molina

Thalía Anreus Molina

Emilia Ballester Jurado

Marian Fernández Carreño

Guillermo Martínez Ballester

Francisco José Martínez Maravilla

José Antonio Martínez Sánchez

Paula Mª Solaz Gil

Alberto Soria Carrasco

Iris Tomás Parrilla MASCLET D’OR I BUNYOL D’OR

José María Mas Muñoz BUNYOL D’OR

José Mª Fernández Ortín

Athenea Ortiz Serrállez

MASCLET D’OR AMB FULLES DE LLORER

Minerva Mª Francés Ruiz

Arantxa Gil Pérez

Laura Maravilla Rodríguez

Patricia Romera Ballester

BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER

Mª Jesús Luengo Cervera

Elisa Maravilla Rodríguez

MASCLET D’OR I DIAMANTS AMB FULLES DE LLORER

Manuel Adrián Pérez

Héctor Martínez Zaballos

Antonio Vicente Sánchez Aleixandre

Herminia Verdugo López

BUNYOL D’OR I BRILLANTS AMB FULLES DE LLORER

Beatriz Fuertes Martín

Mª Pilar Sánchez Abad

MASCLET DE DIAMANTS I FULLES DE PLATÍ

Mª Teresa Matallín Aleixandre

Salvador Sánchez Martínez

MASCLET D’ALTA DISTINCIÓ AL MÈRIT FALLER

Ramón Allueva Domínguez

Ramón Martínez Fayos

Amado Vicente García

DESENVOLUPAMENT INSOSTENIBLE ARTISTA:

JOSÉ LUIS PASCUAL NEBOT

El món que ens toca viure ha patit un desenvolupament insostenible. Tot marxa a molta velocitat i tot es mou des de interessos poderosos. L’èxit està relacionat pels diners que tenim i no pel nostre entorn i persones que estimem i ens estimen. Des de potències mundials com la Xina marquen el ritme del que passa al món.

El nostre món és insostenible. La vida que portem és un risc constant. L’èxit es mesura per les coses que tenim i no per les persones que estimem.

Des de la Xina van dirigint i el mon on vivim marquen amb la batuta ferma una Sonata a Kreutzer que tots com a bojos anem seguint.

Les guerres, la droga i els diners són els motors dominants de les nostres vides i no podem fer molta cosa, perquè la classe política està tant tacada per aquestes lacres que té les mans nugades.

Però realment l’amo del món son els diners, que diuen que no ho compra tot, però segur que més fàcil és. Aquell que en té, sempre en vol més i qui no, ja pot fer, que no arriba a fi de mes.

La pobresa és un càstig insostenible per a aquells que lluiten per sobreviure, en un món on els recursos són limitats i on els més rics segueixen enriquint-se.

El canvi climàtic és una realitat i molts ho neguen, boscos, rius, mars, tot cada vegada més afectat. Necessitem un canvi de mentalitat però els poders i els motors del món no estan per ajudar.

Un poquet de gel demana l’os, que ja no busca menjar perquè sense casa s’està quedant, i com no canvie la cosa, tocarà demanar per Amazon unes ulleres de sol, que d’alguna manera s’haurà d’adaptar.

Al nostre poble també passa un poc el mateix. Hi ha un gran desenvolupament i ve la Wolsvagen que portarà, diuen, molts diners. També una planta solar diuen que van a fer. Al final vindrà gent de fora a ocupar els llocs de treball, acabaran vivint al nostre poble i la vivenda serà encara més cara i els carrers més plens de cotxes.

El preu de tot és insostenible i les economies familiars cada volta són més complicades, molts ja estan passant-ho mal i qui encara no, que espere que tot arribarà.

Que contents estan tots que la Volkswagen ha acceptat, ja ve la planta, tots a treballar. Al final seran tots de fora, no hi haurà més treball i tampoc podràs ni aparcar.

El nostre Ajuntament està compromés amb l’estalvi i el desenvolupament del poble. Aques-

tos Nadals ha ficat bombetes als carrers que casi no fan llum.

El nostre poble si es sostenible, a Nadal quatre bombetes led hi ha als carrers. Així s’estalvien els diners de l’Ajuntament i no es contamina de llum el cel i a poc més, per no vore, se queden sense Nadals els xiquets.

També han començat les obres del Pantalan i un gran passeig volen fer. Però amb tota la faena que cal fer, i la velocitat a la que van aquestes coses ja vorem quan acaben.

Quin passeig més bonico deixaran al Pantalan, si vols vindre a vore’l vine d’ací dos-cents anys.

Ens queda l’esperança de la joventut que comença a estar conscienciada en canviar i alguns bons consells donen. És una llum que dona que pensar que no tot està perdut.

La societat està millorant i cal escoltar els infants.

La Greta diu que no deixes res al got, així en eixir del bar un got de plàstic has estalviat.

Adrià Benet i Prats

Mestre

UN MÓN S.O.S-TENIBLE

El món està canviant. Després d’anys d’abusos per part de la humanitat, a poc a poc, ens anem donant compte de la necessitat de cuidar el nostre planeta perquè solament tenim un i, per desgràcia, i per moltes de les nostres accions dutes a terme durant moltes dècades, estem acabant amb ell. És per això que, des de fa un temps, s’estan duent a terme iniciatives amb l’única intenció de no acabar amb el nostre món, amb deixar un planeta que siga habitable per a les nostres generacions futures, però, haurem arribat massa tard?

Cada any, 6.000 milions de quilos de fem són llançats als oceans. La major part està constituïda per plàstic, material que provoca la mort de més d’un milió d’ocells, 100.000 mamífers i innombrables quantitats de peixos i crustacis, cada any. L’aire d’algunes ciutats del món està tan contaminat per les activitats humanes que respirar allí implica els mateixos riscos que fumar 21 cigarrets per dia. A més, una de cada huit morts en el món tenen a veure amb la contaminació en l’aire.

Estos són alguns dels exemples de les conseqüències que han tingut les accions dels humans sobre el nostre planeta. És per això que al setembre de 2015, 193 països van aprovar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en l’Assemblea General de Nacions Unides. Uns objectius que conformen l’anomenada Agenda 2030, una agenda universal ambiciosa

que situa els drets humans de totes les persones en el centre i que té com a objectius erradicar la pobresa extrema i la fam, combatre la desigualtat i el canvi climàtic, assegurar la igualtat de gènere i els drets humans de les dones i garantir l’accés universal a serveis de salut i educació de qualitat, entre altres.

Podem pensar que només les grans accions poden ajudar a combatre el canvi climàtic però això no és cert. Totes les xicotetes accions que fem en les nostres vides, que incorporem en el nostre dia a dia, poden tindre efectes molt beneficiosos per al nostre planeta. Una vida més sostenible pot aconseguir que es reduïsca la contaminació, les emissions de gasos hivernacles i es millore la salut del nostre planeta. Però, un dels pilars fonamentals per a poder portar això a cap és la conscienciació ciutadana perquè una cosa tan simple com la Regla de les Tres R (reduir, reutilitzar i reciclar) puguem incorporarla a la nostra vida diària.

I des de les Falles, podem ajudar a fer del nostre planeta un lloc més sostenible? Per descomptat que sí. En els últims anys s’ha potenciat el reciclatge en les comissions falleres amb diverses campanyes impulsades des de les administracions i diversos organismes, s’estan utilitzant nous materials per a la construcció de les Falles menys perniciosos per al medi ambient i s’aposta per diverses energies que reduïsquen la despesa energètica. Això sense oblidar que el

món de la festa fallera també permet la sostenibilitat de diversos sectors econòmics com va demostrar la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19.

Ens ajudes a fer un món menys S.O.S-tenible i més sostenible?

Antonio José Fresno Sanchis Periodista i faller

Sostenibilitat és promoure un estil de vida que puga satisfer les necessitats de la societat actual i no comprometre el futur de les generacions vinents. Per tant, SOS-tenible és tot allò que té que vore amb el nostre medi de vida i subsistència.

Tal i com podem observar en la portada, no només tenim un tipus de sostenibilitat. O d’ambient insostenible, segons enfoquem la mirada. En primer lloc, tenim la sostenibilitat ambiental, a la qual fem referència mitjançant els arbres, representant la deforestació dels boscos i el dany que estem fent a la naturalesa. A més, tenim els núvols, que ens parlen de l’efecte d’hivernacle, que fa pujar cada any més les temperatures a nivell global.

En segon lloc, farem referència a la sostenibilitat económica, entesa com la capacitat d’organitzar i d’administrar els recursos que tenim i generar rendibilitat de forma responsable. Responsabilitat que s’ha d’adquirir des de les grans empreses fins a les persones individuals que consumim productes sense tindre en compte les repercussions que això té per al medi ambient.

En tercer lloc, la sostenibilitat social, aquella que ens fa pensar en els drets fonamentals de les persones, com el dret a l’educació o una vivenda digna. Les causes socials també necessiten d’aquestos recursos per contribuir al seu desenvolupament. Dins de l’àmbit social, podem incloure el patrimoni cultural, ja que fent inver-

sions periòdiques podem consolidar i cuidar el nostre patrimoni per tal d’evitar generar residus patrimonials. Donar importància al manteniment i conservació per a preservar la nostra història sent sostenibles i no fer malbé elements que serien útils si estigueren en un estat òptim.

Tots aquests elements que hem descrit anteriorment, reflectit en la imatge es veu englobat per un gran cércol salvavides com a símbol d’emergència de la situació en la qual ens trobem.

Elena Martínez Arquitecta

SOSTENIBILITAT és FUTUR

Què és la sostenibilitat? Què entenem quan alguna cosa és sostenible? La RAE diu que sostenible és tot allò que es pot mantindre al llarg del temps sense esgotar els recursos, però pareix clar que el concepto continua evolucionant i expandint-se. Per aquest motiu considere que és un encert que la sostenibilitat siga objecte de debat en aquest llibret, perquè els punts de vista sobre aquest corrent són diversos. Definir el desenvolupament sostenible es presenta com una tasca difícil, que inclou per suposat el medi ambient, o les energías renovables, però també sostenibilitat social, com tindre unes mínimes condicions laborals o una vida digna per a les persones. Per això podem afirmar que la sostenibilitat i el desenvolupament sostenible del planeta són un dels grans reptes als quals s’enfronten les societats del segle XXI. Perquè sense voler ser catastrofista, si no apliquem la sostenibilitat a tots els camps de la nostra vida, el futur estarà compromés.

Actualment el corrent que impera, per sort, és advocar per una economia sostenible, un desenvolupament sostenible, una indústria sostenible, una societat sostenible i fins i tot unes festes com les Falles sostenibles. L’adjectiu sos-

tenible sempre és benvingut en un pla estratègic, perquè implica un equilibri que permet el creixement econòmic alhora que es respecta el medi ambient i afavoreix el benestar social. Implica una consciència sobre l’impacte d’allò que fem i la necessitat de posar mesures compensatòries en marxa. Però hi un perill: en voler que tot siga “sostenible”, podem generar que es quede como una paraula buida, traint el seu vertader significat. Únicament serà real quan no siga només un adjectiu, sinó una actitud i una manera de fer. Així aconseguirem un autèntic món sostenible.

Al planeta no li ixen els comptes si cada any esgotem els recursos i posem en perill el nostre entorn. Per això cal aconseguir la sostenibilitat, però aquesta meta comuna necessita la implicació activa de les persones, les empreses, les administracions i els països de tot el món. Per això, el primer objectiu no és un altre que aconseguir crear una sensibilització global, entenent així que vivim en un planeta interconnectat, que les nostres accions afecten als altres i que les decisions que prenguem hui repercutiran a les generacions esdevenidores.

Des de l’Ajuntament de Sagunt, l’administració local, defensem un model de ciutat sostenible, per això ens trobem aplicant l’agenda 2030 i avançant en la consecució dels ODS. Estem potenciant les energies renovables que suposen la reducció de les emissions de CO₂ a l’atmosfera, i actualment estem treballant en un projecte de renovació de l’enllumenat públic per a fer-lo més eficient. També hem instal•lat plaques solars en alguns centres educatius i estudiem ampliar-ho a més edificis. I col•laborem amb ASECAM i l’UJI per a desenvolupar un estudi d’embornals de CO₂ per a les empreses i indústries de la ciutat. Igualment hem elaborat el PACES (Pla d’Acció per al Clima i l’Energia Sostenible) que ens permet establir un full de ruta a seguir en matèria d’energia.

Però encara que l’administració haja de ser exemplaritzant, és necessari que tots els agents prenguen consciència. En l’estudi que realitzàrem es va demostrar que l’1% de les emissions del CO₂ a l’atmosfera provenen de l’administració local. Això vol dir que l’enllumenat públic, el transport municipal, o el consum energètic dels edificis municipals (ajuntament, instal•lacions esportives, auditoris, col•legis, etc) només representa l’1%. Tota la resta prové de les empreses o indústria i els particulars. Per això, si de veritat volem ser sostenibles, tots hem d’aplicar la lliçó.

I quin percentatge ocupen els altres agents?

La indústria és l’agent que major percentatge de CO₂ aboca a l’atmosfera amb un 68% i per aquest motiu és imperant que realitze una transició ecològica. ASECAM ací està jugant un paper

clau, arreplegant totes les iniciatives de cada empresa i posant la informació en comú per asegurar que no siguen pasos aïllats, sinó actuacions globals. El millor exemple és el gran projecte de vall d’hidrogen que si finalment s’aprova, ens convertirà en un referent nacional de la transició energètica. I precisament per tot açò un gegant com Volkswagen ha condicionat la instal•lació de la seua gigafactoria a la instal•lació d’una planta d’energia solar. El canvi és imparable i qui no es puge al tren, es quedarà fora del mercat.

La ciutadania i les entitats també són un altre agent important amb un 22%, i per aquest motiu, les Administracions hem d’ajudar a que les persones privades donen el pas, com ho fèrem amb la rebaixa d’IBI per instal•lació de plaques. I per suposat és imprescindible la realització de campanyes de conscienciació, que permeten reflexionar i prendre consciència i voler contribuir al canvi. Així doncs, aquest llibret es converteix en una molt bona ferramenta per a contribuir al canvi. Perquè el canvi de mentalitat comença en xicotetes accions i en aquestes pàgines s’aborda la sostenibilitat amb diferents mirades.

I així, sense voler-ho, trobem que la definició de sostenibilitat no deixa de ser una altra cosa que la manera de satisfer les necessitats de les generacions actuals sense comprometre a les necessitats de les generacions futures. I, per això, sostenibilitat és futur.

Des de l’Ajuntament de Sagunt, l’administració local, defensem un model de ciutat sostenible, per això ens trobem aplicant l’agenda 2030 i

avançant en la consecució dels ODS. Estem potenciant les energies renovables que suposen la reducció de les emissions de CO₂ a l’atmosfera, i actualment estem treballant en un projecte de renovació de l’enllumenat públic per a fer-lo més eficient. També hem instal•lat plaques solars en alguns centres educatius i estudiem ampliar-ho a més edificis. I col•laborem amb ASECAM i l’UJI per a desenvolupar un estudi d’embornals de CO₂ per a les empreses i indústries de la ciutat. Igualment hem elaborat el PACES (Pla d’Acció per al Clima i l’Energia Sostenible) que ens permet establir un full de ruta a seguir en matèria d’energia.

Però encara que l’administració haja de ser exemplaritzant, és necessari que tots els agents prenguen consciència. En l’estudi que realitzàrem es va demostrar qur l’1% de les emissions del CO₂ a l’atmosfera provenen de l’administració local. Això vol dir que l’enllumenat públic, el transport municipal, o el consum energètic dels edificis municipals (ajuntament, instal•lacions esportives, auditoris, col•legis, etc) només representa l’1%. Tota la resta prové de les empreses o indústria i els particulars. Per això, si de veritat volem ser sostenibles, tots hem d’aplicar la lliçó.

I quin percentatge ocupen els altres agents? La indústria és l’agent que major percentatge de CO₂ aboca a l’atmosfera amb un 68% i per aquest motiu és imperant que realitze una transició ecològica. ASECAM ací està jugant un paper clau, arreplegant totes les iniciatives de cada empresa i posant la informació en comú per asegurar que no siguen pasos aïllats, sinó actuacions

globals. El millor exemple és el gran projecte de vall d’hidrogen que si finalment s’aprova, ens convertirà en un referent nacional de la transició energètica. I precisament per tot açò un gegant com Volkswagen ha condicionat la instal•lació de la seua gigafactoria a la instal•lació d’una planta d’energia solar. El canvi és imparable i qui no es puge al tren, es quedarà fora del mercat.

La ciutadania i les entitats també són un altre agent important amb un 22%, i per aquest motiu, les Administracions hem d’ajudar a que les persones privades donen el pas, com ho fèrem amb la rebaixa d’IBI per instal•lació de plaques. I per suposat és imprescindible la realització de campanyes de conscienciació, que permeten reflexionar i prendre consciència i voler contribuir al canvi. Així doncs, aquest llibret es converteix en una molt bona ferramenta per a contribuir al canvi. Perquè el canvi de mentalitat comença en xicotetes accions i en aquestes pàgines s’aborda la sostenibilitat amb diferents mirades.

I així, sense voler-ho, trobem que la definició de sostenibilitat no deixa de ser una altra cosa que la manera de satisfer les necessitats de les generacions actuals sense comprometre a les necessitats de les generacions futures. I, per això, sostenibilitat és futur.

Darío Moreno i Lerga Alcalde de Sagunt.

GUIA DE BONES PRÀCTIQUES

PREVENTIVES EN L’ACTIVITAT FALLERA I FOGUERERA

El treball de les i els artistes fallers i foguerers constitueix una activitat cultural de primera magnitud, absolutament idiosincràtica i sense parangó en el món, arrelada en el sentiment col·lectiu de la societat valenciana, que es remunta al segle XVIII.

Des dels seus orígens, i particularment en el segle XX, els monuments fallers i foguerers, que són els elements al voltant dels quals orbita la festa fallera i foguerera, han evolucionat referent a les seues tècniques constructives i s’han consolidat les falles i fogueres monumentals, de grans volums i altura, que es munten en les places i creus de carrer dels diferents barris de València, Alacant i multitud de localitats on també se celebra la festa fallera.

No obstant això, l’estructura organitzativa dels tallers en els quals es produeixen els monuments a penes ha evolucionat quant a grandària. Es tracta d’un sector en el qual predominen de manera absoluta les microempreses, les petites empreses i les i els treballadors autònoms que

desenvolupen la seua activitat generalment, excepte alguna excepció, en centres de treball o naus de xicotetes dimensions.

No obstant això, l’activitat de les i els artistes fallers i foguerers, tant en els seus tallers com en la pròpia plantà del monument al carrer, exposa als i les treballadores del sector a una quantitat important de riscos laborals, tant de seguretat (risc de caiguda a diferent nivell, risc per la utilització de maquinària i eines de tota mena, risc elèctric, d’incendi, etc.), com d’higiene (per exposició al soroll, a la pols de fusta, a contaminants químics, etc.), com a ergonòmics (manipulació manual de càrregues, moviments repetitius o sobreesforços per postures forçades).

És per tot l’anterior pel que des de l’Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball INVASSAT), com a òrgan científic i tècnic en matèria de prevenció de riscos laborals de l’Administració de la Generalitat i amb competències en matèria d’assessorament, assistència tècnica, difusió, divulgació i investigació, desenvolupament i inno-

vació en matèries relacionades amb la seguretat i salut en el treball, conferides per la Llei 2/2004 de creació de l’INVASSAT, es va considerar oportú i adequat el desenvolupament d’una guia de bones pràctiques preventives en l’activitat fallera i foguerera.

La Guia de Bones Pràctiques Preventives en l’Activitat Fallera i Foguerera és el resultat d’un exhaustiu treball de camp i bibliogràfic que permet l’anàlisi dels factors de risc que afecten els treballadors i treballadores del sector, tant en la fase de disseny i construcció del monument, com durant el seu transport i el seu muntatge final al carrer, “plantà”.

Aquesta anàlisi permet elaborar una sèrie de recomanacions i bones pràctiques preventives en el sector, tendents a la millora de les condicions de seguretat i salut laboral en aquest.

D’altra banda, el Reial decret 1690/2011, de 18 de novembre, regula l’obtenció del títol de Tècnic Superior Artista Faller i Construcció d’Escenografies i fixa els seus ensenyaments mínims, incloent-se entre les seues competències la generació d’entorns segurs en el desenvolupament del treball d’artista faller i el del seu equip, supervisant i aplicant els procediments de prevenció de riscos laborals i ambientals, d’acord amb el que s’estableix per la normativa vigent i els objectius de l’empresa.

1. Promoure la cultura de la prevenció de riscos laborals en el col·lectiu d’artistes fallers i foguerers.

2. Sensibilitzar al sector faller i foguerer sobre els riscos laborals al fet que està subjecte, identificar-los i conéixer les mesures preventives i de protecció més adequades a adoptar per a combatre’ls.

3. Difondre bones pràctiques preventives per a abordar els riscos laborals existents en el sector i que servisca, així mateix, com a eina educativa en els centres de formació professional que imparteixen la titulació de Tècnic Superior Artista Faller i Construcció d’Escenografies.

La guia es desplega en les parts següents, clarament diferenciades:

1. Part general: en la qual, després d’una descripció genèrica dels principals processos productius de l’activitat, s’aborden les principals obligacions que, en matèria de seguretat i salut en el treball, imposa la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, a empreses i persones treballadores.

Com a conseqüència, el desenvolupament de la guia té els objectius específics següents:

2. Part relativa als riscos de l’activitat de taller i mesures preventives: en la qual s’aborden els riscos laborals més importants als quals es poden exposar les persones treballadores en el procés de fabricació del monument faller o foguerer en el taller, així com les mesures preventives i de protecció que

han d’adoptarse per a combatre’ls. Tot això tant des del punt de vista de la seguretat laboral, com de la higiene industrial com des de l’ergonomia i psicosociologia aplicada.

3. Part relativa als riscos del transport del monument i mesures preventives: en aquesta part s’aborden els riscos laborals relacionats amb el transport del monument faller o foguerer des del taller al lloc previst per a la “plantà” i les mesures preventives a adoptar en aquest.

4. Part relativa al muntatge del monument al carrer “plantà”: on s’aborden els riscos laborals propis del procés de muntatge de les diferents parts que componen el monument, en el lloc públic on està prevista la seua ubicació definitiva i les mesures preventives a adoptar en el procés de la “plantà”.

Des de l’INVASSAT volem amb això, contribuir al gaudi de la nostra festa Fallera en condicions de seguretat i salut per a totes i tots. Confie que aquest instrument siga d’utilitat, tenint en compte l’opinió i participació del món faller en l’elaboració d’aquesta.

Bones Falles a totes i tots!!

Elvira Ródenas i Sancho Directora General de Treball i Benestar Laboral i Directora de l’Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball (INVASSAT)

MATERIALS, FALLES I SOSTENIBILITAT

Recorde fa uns anys en una visita al Museu Faller de València, que va guiar l’amic Rubén Tello, una reflexió que varem fer a l’hora de vore l’evolució dels ninots de falla que estan allí guardat (tècnicament parlant) i la reflexió que se va quedar en l’aire va ser, “si comparem les falles amb el cine, les falles han anat bevent de les evolucions dels decorats del cine en quant a materials passant del cartó pedra al suró. Abans ens miràvem amb el cine per a vore la següent evolució i en uns anys arribava a les falles però ara a canviat tot un poc ja que ara el cine utilitza el croma i les falles han d’evolucionar per si mateixa”. També esta reflexió esta damunt de la taula quan parlem de l’habilitat tècnica dels artistes fallers podria tindre presència en pràcticament qualsevol camp en el qual faça falta una decoració.

Partint d’esta premissa de la separació de les falles d’altres activitats artístiques podem fer, primer, un llistat d’evolució dels materials de la construcció de les falles i quines evolucions estan hui en dia fent-se i quin seria el seu futur.

Primer ens preguntarem, de quin material estan fetes les falles? Les falles que podem veure cremar actualment estan fetes amb poliestirè expandit, més conegut com poliexpán o suro blanc, com se’l coneix comunament. Aquest material és lleuger, permet que es puguen fer figures de gran grandària i que puguen tindre tot tipus de detalls alhora que llueixen més. Tot això subjecte per una armadura de fusta, que és el

que li atorga estabilitat. Fins a principis del segle XX les falles eren calaixos alts amb tres o quatre ninots de cera que estaven vestits amb robes de tela, fins que els artesans van incorporar un nou procediment: la reproducció de motles en cartó pedra.

La creació de la falla va anar evolucionant fins a l’actualitat. Tradicionalment, aquests ninots eren de paper, cartó i fusta. Actualment les figures més voluminoses es fan de suro blanc, ja que permeten formes més lleugeres i de major grandària. Així, la majoria de monuments estan compostos de poliestirè expandit (poliexpán), fàcilment emmotllable amb serres de calor i li aporta més lluentor a la peça. Així l’art de les falles ha generat monuments de majors dimensions amb rematades d’autèntic vertigen, que freguen els 30 metres d’altura.

La diferencia entre els ninots de cartó i els de suro resideix en la manera de construir-o. Per exemple en la seua manera més tradicional els ninots es realitzen partint del cartó com a matèria primera. Aquests són els passos necessaris:

• Elaboració d’un esbós previ, aquest dibuix ha de contindre tots els detalls possibles. Tal com el vulguem realitzar finalment, preferiblement incloent els colors.

• Prenent l’esbós com a referent, s’elabora una còpia a grandària real en fang. Aquestes

argiles s’eliminaran una vegada realitzat el motle, per la qual cosa poden ser reutilitzades una vegada i una altra.

• Construcció del motle en escaiola, respectant unes fines línies divisòries que permetran desemmotlar la figura d’argila es col•loca escaiola a poc a poc sobre la superfície del fang. Abans d’iniciar aquest pas és recomanable aplicar una mica de sabó sobre el fang.

• Desemmotlar la figura, exercint pressió a manera de palanca sobre els espais que hàgem deixat reservats.

• Crear motle de cartó. A base de cola blanca i fines fulls de cartó reciclat, s’emplena cadascuna de les peces del motle d’escaiola, aplicant dues o tres capes de paper de cartó per fragment. Quan asseque es desemmotla la figura de cartó.

• A continuació s’uneixen els fragments que componen el ninot amb cua. Es repassa tota la figura i si és necessari s’afigen nous trossos de paper de estraza o de periòdic per on siga necessari.

• A continuació, amb una escata suau es repassa tota la figura i es reserva per a poder pintar-la més endavant.

El que té de bo aquest mètode és que els motles es poden emprar diverses vegades. De fet molts artistes fallers compren els motles a uns altres per a abaratir costos i donar-li una segona vida

a les escaioles. Si vols saber més pots visitar el nostre post sobre com pintar cartó. Aquest breu vídeo realitzat des del taller de Xavier Herrero descriu aquest sistema pas a pas.

Per altra banda, els avanços han permès agilitzar la tasca, encara que no tots els artistes estan a favor d’emprar aquesta tècnica per a fer el seu treball. Els ninots de suro blanc o poliestirè expandit es realitzen partint dels plans seriats dels esbossos. Actualment existeixen sistemes informàtics (similars als de les impressores 3D) que permeten realitzar les divisions de manera digital.

• Igual que en el sistema anterior es parteix de la creació d’un esbós.

• A continuació es tallen peces en suro blanc amb la silueta que reflecteix l’esbós.

• Una vegada es tenen els blocs, es talla el suro amb la forma exacta de cadascuna de les peces en les quals s’ha dividit el ninot. Per a aquest punt s’empren fulles, llimes i escates, principalment.

• Assemblemles peces. Es col•loca cadascuna de les peces en el seu lloc i es peguen emprant cola blanca, a continuació es reforça l’estructura amb una capa de paper de periòdic i cola. (En alguns tallers fan aquesta capa de recobriment amb escaiola).

• El següent pas, és aplicar la pintura i la decoració necessària.

Com podem vore la manera creativa de realitzar el ninot i el sentit que ha de tindre és el mateix en tots dos casos ja que, al cap i a la fi, es l’essència de la falla.

Però com ja hem parlat els materials van evolucionant, podem trobar diferents material i inclús diferents maneres de modelar.

NOUS MATERIAL: LA PALLA D’ARRÓS

En la web de la UPV fan una reflexió sobre la palla d’arròs en la qual volem començar, “dues vegades a l’any el cel de València s’omple de fum. L’una té lloc a la tardor quan els llauradors dels camps situats al sud de la ciutat cremen les restes de la sega de l’arròs. És una incineració que dura setmanes i que, a més de l’expulsió de CO 2 a l’atmosfera, genera greus problemes respiratoris als habitants de la ciutat. L’altra es produeix el 19 de març, quan només a València les flames devoren 800 falles fetes de polietilè expandit, un derivat del petroli barat i mal•leable que genera un fum tòxic i un espai de treball insalubre per als artistes que l’han de manipular”.

Aquesta doble problemàtica és la que es va plantejar resoldre el professor del Departament de Dibuix de la Universitat Politècnica de València (UPV), Rubén Tortosa, quan l’any 2011 va engegar una investigació per buscar la manera de construir falles utilitzant impressores 3D i palla d’arròs. Una de les coses que pretenia resoldre eren dos problemes: aprofitar els residus agrícoles i substituir l’ús d’una substància tan pro-

blemàtica i ineficient com el polietilè, perquè durant la construcció de les falles es malbarata el 30% del material, en el cost que això duu darrere.

Per obrir aquest camí va comptar amb la complicitat de tres companys de la UPV amb qui va crear un grup multidisciplinari: Miguel Sánchez, del Departament d’Informàtica de Sistemes i Computació; Xavier Mas, de l’Institut de Restauració del Patrimoni, i José Ramón Albiol Ibáñez, del Departament de Construccions Arquitectòniques. Junts van aconseguir la col•laboració de la universitat, que els va concedir una ajuda de 8.000 euros. També l’Ajuntament de València, que el 2017 els va concedir 12.000 euros.

Tot i que la UPV va patentar l’any passat la creació dels ninots fallers amb palla d’arròs, ara l’objectiu és que l’àmbit privat se sumi a la iniciativa i proporcioni als artistes el material ja processat i els ajudin a disposar d’impressores 3D.

Mentre s’espera que la producció creixi, dues falles de València ja han comptat amb ninots elaborats amb palla d’arròs. Es tracta de la falla infantil de la plaça de l’Ajuntament i de la comissió Menorca-Luis Bolinches.

Un dels problemes d’aplicar aquest material es l’encariment dels monuments és el que assenyala com un dels principals obstacles Jorge Carrascosa, artista faller i autor del ninot de la falla Menorca-Luis Bolinchesuan nota de premsa publicada al 2017. “Ara mateix la palla d’arròs

és un material molt més car, i les comissions el que volen és pagar menys. A més, cal millorarne la lleugeresa, la consistència i la densitat per poder-lo treballar ràpidament”.

Rubén Tortosa entén, segons explica en eixa nota de premsa, les resistències però considera que l’adeu al polietilè és “qüestió de temps perquè la Unió Europea no tardarà en prohibir-ne l’ús”. L’investigador remarca que de la mateixa manera que quan es va introduir el polietilè per substituir el cartró ja hi va haver “moltes resistències, ara és lògic que hi hagi gent a qui li costi fer el pas”. Amb tot, creu que el canvi es produirà i que així com el polietilè va modificar la manera de fer falles, “que van créixer en dimensió i vistositat, ara caldrà fer una altra evolució”.

suro blanc: està format en un 98% per aire i, per tant, és lleuger, aïllant, amb alta capacitat per a absorbir els colps i amb resistència mecànica. En l’argumentari de Copovi a favor del neops destaca el discurs “verd”, però també l’econòmic. Hui dia, les matèries primeres que es treballen en els tallers fallers s’han encarit per l’augment del preu del petroli. Actualment que el suro blanc o poliexpánja és fins a un 40% més car que fa un any.

PROFESSIONS I MALALTIES

ALS TALLERS FALLERS.

Tenim clar que els canvis de materials també fan que s’articulen diferents canvis en els processos dins dels tallers fallers i açò ha sigut gràcies a l’evolució de la creació de les falles.

NOUS MATERIALS: SURO “VERD”

L’empresa valenciana Copovi Ramon 3D Industries, de Rafelguaraf, arranca la comercialització a Espanya d’aquest nou material, certificat a França, de la mà de l’empresa Knauf Industries. És d’origen vegetal i asseguren que compleix amb els criteris de l’economia circular, per la qual cosa podria ser l’alternativa “verda i sostenible” a les actuals Falles de València.

El neops és una resina plàstica expandible de biomassa vegetal la composició química bàsica de la qual és l’estiré. La signatura Knauf Industries assegura que la seua petjada de carboni és molt inferior a la del EPS convencional, però manté les mateixes prestacions que el Airpop o

Les professions clàssiques en un taller faller son les de fuster, pintor, lijador, el propi artista i poc més, encara que a dia d’avui amb les noves millores de materials i en els processos podem parlar de dissenyadors, modeladors 3d, operaris de fresadora i altres professions que poden vindre associades als diferents materials.

Estem preparats en el món des artistes fallers a reciclar-se acadèmicament o som capaços dins de la situació de la crisis mundial que tenim en l’actualitat de poder aportar canvies en les materials i poder tindre una nova “professionalitat” en el món dels artistes fallers?

I és més, tal i com afirma el Mestre Major, Francisco Pellicer “Les Falles no poden costar-nos la

salut”, és la crida que fan els artistes fallers des del seu Gremi i demanen una reflexió a tot el sector faller ja que consideren que els volums dels monuments i la relació entre costos i pressupostos que se’ls demana no deixen un marge òptim i això repercuteix en la seua salut i la seua economia, així com les malalties derivades de l’ús de materials antics relacionats amb el cartópedra com son els vernissos, coles i altres productes químics (els quals deurien de ser equiparats amb les malalties dels treballadors del moble o tèxtil) així com els nous materials i les “noves” malalties laborals que poden dur al seu voltant.

Segons Pellicer, sempre és útil conèixer tot el possible els riscos laborals que comporten la seua activitat, però a l’ésser un sector tan xicotet no hi ha empreses ni administracions que es preocupen el detall de realitzar estudis específics.

Pellicer afirma que en 2013 l’Institut Valencià de la Salut en el treball (Invasat) va començar a realitzar un estudi en els tallers dels artistes però que mai va arribar a finalitzar-se, i en el seu web encara apareix com a projecte sense publicar.

APOSTA PER LA SOSTENIBILITAT EN LES FALLES

Ací esta la clau i com sempre en el món faller sols hi ha canvis si hi ha contraprestacions. En este cas, a València ciutat, en 2023 es concediran els primers Premis Falles Sostenibles als monuments que tracten temes relacionats amb

la sostenibilitat i utilitzen materials ecològics. En la categoria de falles grans, les tres primeres guardonades rebran 4.000, 2.000 i 1.000 euros, respectivament. En les infantils, 1.500, 1.000 i 500 euros. El 16 de març de 2023 es donarà a conèixer el nom dels monuments infantils guanyadors. I el dia 17, el dels grans.

A més, les cinc classificades en tots dos grups obtindran un estendard realitzat per una empresa d’economia circular. Els regidors de Cultura Festiva, Carlos Galiana, i Emergència Climàtica i Transició Energètica, Alejandro Ramon, han presentat aquesta iniciativa. Amb ella, es pretén involucrar a les comissions falleres en l’objectiu de la descarbonització.

Els responsables municipals han destacat l’arrelament social del món faller a València. Segons dades de la Junta Central Fallera corresponents a 2021, hi ha 89.394 fallers i falleres, pertanyents a 392 comissions. Per això, han apuntat, són “aliats imprescindibles” en la Missió Climàtica València 2030. A través de la qual la ciutat aspira a formar part de les cent ciutats europees climàticament neutres abans de 2030 que la Comissió Europea seleccionarà pròximament.

Amb aquest objectiu s’ha convocat la primera edició dels Premis Falles Sostenibles. L’Oficina València Clima i Energia oferirà assessorament gratuït per a tramitar els certificats expedits pel MITECO.

L’Ajuntament ha definit la primera missió del programa Missions València 2030: la Missió Climàtica València 2030. A través de la Missió Climàtica, València vol aconseguir almenys tres barris de la ciutat lliures de C02 abans de 2030. I per això ser una de les cent ciutats europees que lideren la transició verda per a aquesta data.

Per a això, València impulsa les transformacions necessàries per a ser una ciutat més sostenible, saludable, compartida, creativa, pròspera i emprenedora. Aquest propòsit s’emmarca en la necessitat d’avançar en els compromisos i metes establits pels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i l’Agenda Urbana Espanyola. En aqueix sentit, constitueix un element clau la incorporació del vector de la ciència, la investigació i la innovació. Així com la implicació del sector privat, el sector públic, les universitats, la societat civil, la ciutadania i els mitjans de comunicació.

Els primers Premis Falles Sostenibles constitueixen una de les accions impulsades des del consistori en aquesta línia en incentivar la col•laboració de les Falles, festa d’Interés Turístic Internacional, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

També a nivell provincial fa uns anys se va firmar el Pacte per unes Falles sostenibles. Aquest pacte impulsat per la Diputació de València, la Conselleria de Medi Ambient i l’Ajuntament de València les falles subscrites es comprometen a implicar-se activament en la millora de la gestió mig ambiental de la festa en tots els seus en-

torns, impulsar la sensibilització i la conscienciació de tots els membres de la comissió respecte a la sostenibilitat i al caràcter inclusiu i integrador i conciliador de la festa, impulsar modalitats de consum més sostenible, adoptar mesures per a combatre i compensar el canvi climàtic i divulgar la sostenibilitat de la festa entre visitants i turistes.

El pacte per la sostenibilitat de les Falles persegueix així estudiar l’impacte real de la festa en els àmbits econòmic, social, turístic i mediambiental a la ciutat de València i als municipis de les comarques valencianes que també les celebren.

CONCLUSIÓ

Els nous materials vindran per a quedar-se però no sols tenim que mirar la perspectiva de tot amb els materials. Els nous materials duran canvis molt grans en tallers i en la percepció del monument faller. Estem preparats?

Albert Llueca President de l’Arxiu Camp de Morvedre

LA IMPORTÀNCIA D’UNES FALLES SOSTENIBLES

Les falles, han deixat de ser com es plantejaren ja fa uns segles, on uns parots coronaven uns cadafals xicotets fets en molts casos de robes i trastos vells que tenien els veïns del barri. Les falles hem evolucionat fent que cada volta aquests cadafals siguen més grans (ja que encara molta gent pensa que com més volum millor) i fets d’uns materials que no són molt amigables amb el medi que ens envolta (sols cal veure el cel de la nostra ciutat el dia de la cremà).

Alhora que han anat creixent els cadafals s’han multiplicat els actes i any rere any atraiem a més turistes i visitants, el que junt amb la vistositat de la festa marcera, i l’expressió artística de les nostres falles, va fer que fa uns anys se’ns declararaper la UNESCO, com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Però ens hem de parar a pensar, no en el que les falles són hui, sinó el que seran les falles al futur i a més a més no sols hem de pensar en nosaltres, els fallers, sinó en la resta del que ens envolta i pensar si les nostres falles, de les quals estem bojament enamorats, són sostenibles.

PERò, QUè ÉS LA SOSTENIBILITAT?

Si volem entendre que és la sostenibilitat al món de les falles o unes falles sostenibles, primer hem d’entendre el significat de la paraula sostenibilitat, i amb ella la de desenvolupament sostenible. D’aquesta manera, la sostenibiltat es refereix, per definició, a la satisfacció de les necessitats actuals sense comprometre la capacitat de les generacions futures de satisfer les seues, garantint l’equilibri entre creixement econòmic, cura del medi ambient i benestar social. D’ací naix la idea del desenvolupament sostenible, com aquella manera de progrés que manté aquest delicat equilibri hui, sense posar en perill els recursos del demà. Perquè mai hem d’oblidar-nos del futur!

Dins de la vida quotidiana, del nostre dia a dia, a conseqüència de l’acció de l’ésser humà, es generen problemes mediambientals, aquests problemes ambientals posen en perill tant la salut del planeta com la nostra, i aquest impacte que generem a vegades sense assabentar-nos, no pot fer-nos oblidar el gran repte per a totala humanitat si volem fer que perdure el nostre planeta i no és un altreque la lluita enfront del canvi climàtic. És per això que hui en dia, organismes com la Unió Europea (UE), el Fons Monetari Internacional (FMI) o el Banc Mundial (BM)

s’han posicionat en seguir la senda marcada per l’Agenda 2030 a la recerca d’un món més sostenible.

PERQUè DIEM QUE NO SÓN SOSTENIBLES LES FALLES?

Aquesta agenda 2030, ha marcat una sèrie d’Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), per a poder protegir i garantir el futur del nostre planeta. Així, si fem referència a eixos ODS que es deurien complir dins del món de les falles, deuríem plantejar-nos complir el número 13, Acció climàtica, ja que moltes parts de la nostra festa, encara que molta gent no vulgareconéixer-ho, contaminen, tant acústicament com ambientalment i això és el que anem a desgranar en aquest article.

Si parlem d’unes falles sostenibles, el primer que li ve al cap a qualsevol persona són els materials dels quals està composta la nostra falla, eixos que hem esmentat abans que no són amigables amb el medi que ens envolta, però no sols depén d’aquest factor que les falles siguen sostenibles o no, hi ha una combinació o sèrie de factors que hi hauria de millorar-se dins de la nostra festa per poder aconseguir la preada sostenibilitat, i no tots ells depenen dels fallers o la gent involucrada a la festa, sinó de tots els grups d’interés lligats a la nostra població durant la celebració d’aquests dies festius, és a dir, els esmentats fallers, comerciants, veïns, turistes, artistes fallers i la gent que governa la nostra ciutat o poble.

Aquests factors dels quals depèn la sostenibilitat de la nostra festa podríem agrupar-los de la següent manera:

• El soroll: la bullícia dels carrers per l’aglomeració de gent durant els dies de falles, que junt als milions de petards que es llancen als carrers, les xarangues que amenitzen les cercaviles i les orquestres i discomòbils que actuen a les revetles augmenten la contaminació acústica. A més a més a banda d’aquesta contaminació acústica continuada, s’ha de sumar la contaminació acústica puntual que generen les mascletaes o els castells de focs d’artifici que es llancen en diferents punts de les nostres poblacions.

Està clar que la nostra festa va lligada a la pólvora i a la música i que sense elles no es pot concebre, però ben és cert que des d’un temps a aquesta banda la reducció de l’horari nocturn tant per a les actuacions musicals com per a llançar petards fan que el soroll es faça més compatible amb el descans veïnal, i la convivència dels quatre dies de falles entre fallers i veïns siga més fàcil.

• La contaminació lumínica: Cada racó de la nostra ciutat on es planta falla està il•luminat. Al girar cada cantó trobem aquestes llums potents dels focus que il•luminen la falla perquè els veïns, turistes i visitants puguen gaudir-les durant la jornada nocturna. Aquest excés de llum dels focus, junt les falles que il•luminen el seu barri amb milers de bombetes suposen una despesa energètica excessiva extra.

A poc a poc eixa despesa es va millorant, encara que és impossible erradicar-la de forma definitiva. Les nostres comissions estan invertint cada volta més en les bombetes i focus

LED front a les bombetes i focus convencionals, aquest canvi de les llums tradicionals a les llums LED pot suposar una reducció del consum elèctric de fins al 50%

A banda d’allò s’hauria de fer un plantejament per a millorar més si cap, la millora energètica i fer una gestió més eficient i sostenible de la nostra contaminació lumínica, i entre les estratègies que es podrien plantejar, una senzilla és acurtar els horaris en què les llums estan enceses, com a certes hores de

la nit, quan acaben les revetles que s’haurien de programar perquè s’apagaren o reduir la potència emprada o la quantitat de focus i bombetes enceses a eixes hores.

Igualment s’hauria de plantejar per part de les comissions falleresl’ús d’energies renovables, de panells solars fotovoltaics o similars per a produir una energia més neta.

• Els residus: En els dies de falles, com s’ha esmentat, augmenta el volum de visitants per poder gaudir de la nostra festa, el que augmenta també el volum de residus sòlids urbans (RSU) a les nostres poblacions ja de per si, el que conjuntament amb la quantitat elevada de residus que es produeixen dins de les carpes, casals i revetles fa que s’haja de tindre en compte aquest factor com un dels importants per a fer la nostra festa més sostenible (es calculen que sols al cap i casal es generen 10.000 tones de residus). I no tot radica en el gran volum de residus generats, sinó també s’ha de tindre en compte la difícil gestió que es produeix durant aquests dies, ja que ens trobem amb carrers tallats, carpes al mig dels carrers on abans s’ubicaven eixos contenidors, diferents canvis de localització dels mateixos i inclús la dificultat del pas del camió del fem que ha de fer la recollida.

la gent quan es termina el got o la botella del que estiga bevent no el tira al contenidor que li toca, ja que en moltes ocasions no té cap prop per a fer-ho, i inclòs en moltes vegades terminen eixos gots o botelles a terra, en un incivisme col•lectiu que tant els fallers com els visitants hem de millorar.

Segons diferents estudis realitzats els dies importants de la festa josepina, disminueix la separació de residus, sobretot el plàstic i el cristall i citen que uns dels motius principals és que la majoria de les voltes a les revetles,

Una forma de millorar aquest factor negatiu seria prendre mesures per part de les comissions falleres ficant tant a casals, carpes i a la zona del recinte faller on es fan les revetles, contenidors de reciclatge, com a mesura per a poder separar per a reciclar els seus residus.

Però no sols els fallers i visitants reciclem menys eixos dies, els mateixos veïns aliens a la festa reciclen menys, ja que el no tindre els contenidors de reciclatge prop o a la mateixa ubicació de sempre, fa en molts casos que es produïsca una disminució de la separació de residus, cosa evitable, ja que no tindre un

contenidor a escassos metres de casa no suposa un impediment per a reciclar.

• La contaminació ambiental: és el factor principal que genera debat quan ens referim a la sostenibilitat de la nostra festa, del qual hi ha prou escrit sobre aquest tema i no sols parlem sobre els materials dels quals estan fetes les nostres falles, sinó també del que contaminen els petards i els productes químics dels quals estan fets. Anem a intentar contar una miqueta d’açò, des de les diverses postures trobades.

Com ja hem parlat, els draps i mobles vells (les falles originals) anaren canviant la composició de les falles per diversos materials per a aconseguir una grandiositat que amb aquests no era possible. Fou el cas a la dècada dels setanta on l’artista José Martínez Mollá va introduir la fibra de vidre o el polièster en la confecció de figures. El seu ninot indultat per a la Pl. del Pilar de 1977 seria el primer que obtingué este reconeixement i en què s’utilitzà aquest material, que permetria treballar grans volums de poc pes, i dotar a les peces d’una perdurabilitat mai vista fins al moment. Això si, el temps ha demostrat que este material, i algunes de les tècniques que requereix el seu ús, han provocat malalties pulmonars greus per la inhalació d’alguns productes o residus.

tiré expandit o suro blanc per a modelar parts del grup que presentà a l’Exposició del Ninot per a la falla Ferroviària. Aquest material seria utilitzat quatre anys després per Vicente Almela, en el cadafal “La mar de falla”, que plantà per a la comissió Espartero- Gran Via Ramón i Cajal, per a modelar per primera vegada grans volums, fins a arribar a la primera falla de secció especial tota de suro blanc, de Santauelalia, que va fer per la comissió de Na Jordana, amb lema “El verí del teatre”, de 1994.

El suro blanc facilita la creació de grans volums, però fa lletja la cremà, i resulta més car que el cartó. Aquest material, hui en dia té detractors i defensors pel que fa a la seua contaminació respecte amb la de la fusta i cartó emprats en èpoques anteriors.

Però el gran canvi a la concepció de les nostres falles arribà de la mà de Santaeulalia, que el 1984 utilitzà per primera vegada el polies-

Hem de reconéixerque el poliestiré o el pàntex contamina, sí, clar que contamina, però per als defensors del cartó hem de dir que el cartó amb el qual es feien les falles fa unes dècades contamina encara més, ja que eixe cartó entre els seus components, destaquen

tota mena de residus, ja que per a la seua fabricació s’utilitzaven draps reciclats i altres materials, amb restes, a vegades inclús amb continguts de plom.

adequat resisteix prou bé l’aigua (les falles estan exposades a les adversitats meteorològiques) i no agarra amb la facilitat que ho fa el cartó. Tampoc constitueix cap substrat per a cap microorganisme.

PERò QUE ÉS EL POLIESTIRÉ EXPANDIT (EPS)?

I PERQUè S’APLICA TANT AL MÓN FALLER?

És un plàstic derivat del petroli cridat monòmer d’estiré mesclat amb un agent expansor cridat pentà. Aquesta mescla, al contacte amb vapor d’aigua s’expandeix en boletes lleugeres que després modelen apegant-se unes amb altres. Es compon en un 95% d’aire.

Hi ha prou avantatges que han ajudat a fer que el poliestiré expandit substituïsca al cartó-pedra en la fabricació de les falles. En primer lloc, aquest material posseeix la resistència i la flexibilitat adequades per al tall i modelatge dels blocs. A més, amb un coating (recobriment)

Aquest conglomerat de color blanc, que es presenta en làmines de distinta grossor, permet obtindre textures molt diverses, pesa poc i és de molt fàcil maneig.

Pel que fa al temps, utilitzant suro blanc, es pot modelar una figura en la tercera part del temps usat pel mètode tradicional. D’aquesta manera s’estalvia haver de buidar el motle i tirar de cartó en el negatiu. Els ninots modelats en suro, només necessiten una passada de cartó fi.

PERò QUINS INCONVENIENTS TÉ EL POLIESTIRÉ?

Com ja hem esmentat, l’inconvenient principal és que és prou contaminant quan el cremem. Això es deu al fet que no s’aconsegueix la temperatura adequada per a la combustió completa del poliestiré, que necessita uns 1000ºC i que generaria simplement diòxid de carboni i aigua, ambdós incolors. Com que no s’aconsegueix aquesta temperatura part del carboni no reacciona completament, quedant com a sutja, el sòlid negre que veiem pujar cap al cel espentat per la massa d’aire calent que ascendeix des de les flames el dia de la cremà. En realitat, i per concretar un poc més, aquesta combustió incompleta genera, a més de la sutja, quelcom menys evident i potser més problemàtic: una complexa mescla d’hidrocarbons policíclics aromàtics.

Aquesta forma de cremar que té el poliestiré expandit (EPS) ha generat prou polèmica i controvèrsia sobre la salubritat de l’ús d’aquest material per a la construcció de falles. Molts asseguren que les falles dels últims anys contaminen molt més que les velles falles de cartó-pedra, però aquesta afirmació no està del tot clara.

D’una banda, és cert que la combustió del poliestiré expandit allibera moltes partícules i estiré, la qual cosa suposa un important perill per a la salut. No obstant això, cal admetre que la combustió del cartó i de la fusta produeix més quantitat de monòxid de carboni, un dels principals agents contaminants de l’atmosfera.

Així es demostra segons un estudi d’EUMERS (European Manufactures of EPS) on es mostra una comparativa de la toxicitat de fums del EPS i fusta de pi.

Per la seua banda el documentalista de Falles Manuel Sanchis Ambrós a una taula de debat feta per la Falla Lepanto-Guillem de Castro, baix el lema Retrobem la cremà, va fer insistència en la contaminació que es produeix quan es crema el cartó, les pintures, els vernissos i la fusta, i va afirmar: “El suro blanc l’única cosa que té és una combustió molt calòrica. No obstant això, la resta dels components habituals que s’empren en la realització d’una falla, com el cartó, la fusta i les pintures són molt més contaminants”

Controvèrsia o no, el que està clar és que els monuments fallers continuen evolucionant, que hem d’adaptar-se al canvi climàtic que estem vivint i que hem de plantejar-nos que les nostres falles siguen més amigables amb el medi ambient, per això en el que respecta a reduir la contaminació es planteja utilitzar altres polímers creats a través de la pell de taronja, sobre els quals s’està investigant als EUA, o altres derivats de la dacsa, o de la palla d’arròs, que s’està investigant a la Politècnica de València perquè tots aquests plàstics són biodegradables i que ja estan sent emprats en algunes proves pilot, com les que comentem a continuació.

I és que amb alguns d’aquests productes alternatius al poliestiré es poden matar dos pardals d’un tir a la problemàtica ambiental, i és que la crema de la palla de l’arròs és prou contaminant si no es tracta el material. És per això que aquest material creat gràcies a la palla d’arròs, permet fomentar l’economia circular, eliminar residus i aportar valor en un producte que ja té valor per si mateix.

Segons l’enginyera Ana Blasco, no existeix cap problema en la crema d’aquest material, ja que la palla es troba tractada, triturada i seca i mesclada amb aglutinants que genera un fum de color blanc i per tant que no emet CO₂.

Aquest projecte innovador de la palla d’arròs es va començar en la Universitat Politècnica de València (UPV) de la mà dels professors Rubén Tortosa i Miguel Sánchez amb l’objectiu d’usar materials sostenibles en els monuments fallers. Per a això, utilitzen la palla de l’arròs, residu de l’agricultura valenciana i antany també material de farciment per a crear les primeres falles. L’objectiu del projecte és plantejar una nova manera de preparar els ninots de falla basada en la tecnologia d’impressió de 3D, amb materials de reciclatge com la palla de l’arròs, les serradures o altres residus agrícoles que pogueren funcionar de manera semblant amb la finalitat dequè la combustió siga més neta i es rebaixen o anul•len així els contaminants que es desprenen a l’atmosfera.

Per a poder utilitzar la palla de l’arròs, aquesta ha de ser triturada, fins a fer-la com les serradures, amb la finalitat d’obtindre després una pasta per a començar a treballar i crear la figura que es projecte.

A banda d’aquests materials, també s’han emprat en el disseny d’algunes falles suro vegetal feta partir dels residus vegetals procedents d’excedents de neteges de jardins, branques o fulles, malgrat que el seu cost duplica el del suro convencional. Aquest material ha sigut emprat per la falla Peu de la Creu a la seua falla infantil de 2022 de la mà de l’artista Mario Pérez.

hui en dia és intentar reduir el seu cost perquè es poguera emprar més sovint a les nostres falles.

LA CONTAMINACIÓ AMBIENTAL ES

PRODUEIX SOLS AMB LA CREMÀ DE LES FALLES?

La resposta és clara, NO. Hi ha diversos estudis que demostren que no són sols contaminen els materials cremats la nit de Sant Josep. Aquests estudis citen la contaminació dels productes químics dels petards, així com de les mascletaes i els castells de focs d’artifici.

Segons l’estudi realitzat per Ecologistes en acció, el diòxid de nitrogen aconsegueix als dies de falles valors que dupliquen el valor mitjà anual de les estacions. Els dies 18, 19, 20 es produeix els valors màxims de contaminació per les partícules PM10 i PM2,5. L’augment en aquests dies de mascletaes, de castells de foc i la crema de centenars de monuments fallers són els artífexs d’aquesta concentració de partícules en suspensió perjudicials per a la salut humana.

Està clar que aquest material (suro vegetal)és el doble de car que el suro normal, però a l’estar fet amb material vegetal reciclat es redueix sensiblement la petjada de carboni i en cremar ens evitaríem eixe fum característic tan negre que solta el poliestiré fet a base de petroli i que tant contamina.

És per això que com es pot veure hi ha alternatives menys contaminants, i que el que caldria fer

Un altre estudi de L’Associació Mesura reflecteix que els valors de partícules PM2.5 de la setmana gran a la ciutat de València dupliquen als habituals, cosa que els investigadors atribueixen als petards que es tiren al carrer i a l’augment de la mobilitat pel turisme. En aquest estudi es mostra una gràfica sota la qualitat de l’aire de València, on s’analitza la suma dels valors diaris del dia 7 al 27 de març de 15 anys (de 2005 a 2019) i fa una mitjana per dies.

Així, es pot veure que la contaminació atmosfèrica va en augment constant des del dia 7, la setmana prèvia a la setmana gran (del 14 al 19 de març): els valors mitjans de partícules PM2.5 pràcticament es dupliquen del 7 al 13, passant de 9,3 a 17,7.

La setmana prèvia a les Falles (del 7 al 13) tenen un valor mitjà de partícules PM2.5 de 14,6. La setmana gran (del 14 al 20) pugen fins a 19,4; i la setmana posterior (del 21 al 27) baixen a 14. Amb eixes dades l’enginyer químic i membre d’aquesta Associació Mesura J. Manuel Felisi destaca que “els petards que es tiren al carrer tenen un pes més gran del que pensàvem”. Les mascletaes i els castells de focs artificials “tenen la seua importància”, però afirma que és molt rellevant “la suma de multitud de focus per tots els barris de la ciutat” i de manera constant.

Si ens fixem en els valors mitjans de PM2.5, veurem que els valors del dia 7 (9,3) es dupliquen en els dies de la setmana gran de les Falles, del 14 al 20. El major pic és l’últim dia de les festes, el 19 de març.

Felisi valora que aquest “repunt” es deu al fet que la gent s’acaba totes les reserves de petards que li queden a casa perquè el dia 20 ja no es poden tirar per normativa. “El dia 17 o el 18 et guardes per als dies següents, però l’últim dia ho cremes tot. És una crema continuada de pólvora”.

es cremen”, per exemple, “amb un carnet i un límit de compra”.

Per altra banda l’estudi “Episodis de contaminació atmosfèrica recreativa”, afirma que els plomalls de fum presenten un contingut elevat de metalls com a propel•lents, oxidants i/o estabilitzants. Els compostos de potassi són dominants en la pólvora (que és el propulsor dels focs artificials) Els de bari poden utilitzar-se com a oxidants i són útils com a estabilitzadors i com a agents colorants. Finalment tant el carbonat com el nitrat s’utilitzen per a crear efectes blancs o, en presència de clor, un color verd. Els nitrats i sulfats d’estronci poden utilitzar-se com a oxidants i, en presència de carbonat, produeixen un color roig.

Per a Teresa Moreno, investigadora de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua del CSIC, aquest estudi, “Episodis de contaminació atmosfèrica recreativa”, un dels treballs més esmentats a l’àmbit internacional sobre la contaminació provocada per la pirotècnia, deixa molt clar que “els focs d’artifici donen origen a pics de contaminació per partícules en suspensió, òxid nitrós, diòxid de sofre i micropartícules”.

El que proposen des d’aquesta associació és “revisar la qualitat i la quantitat dels petards que

El sector pirotècnic no és alié a les preocupacions mediambientals o les relacionades amb la contaminació acústica, reconeixen des d’Aepiro. “La pirotècnia té un 90% de components inerts i un 10% de components actius que són els que generen emissions. Els inerts són sobretot paper i cartó, encara que també es reciclen residus d’altres indústries com la corfa de l’arròs. Hi ha

materials actius com els clorurs de mercuri i arsènic que s’han substituït”.

PERò TOT ÉS NEGATIU

MEDIAMBIENTALMENT PARLANT EN EL QUE ENVOLTA A LES FALLES?

Dins del mateix sector hi ha un corrent que aposta per la sostenibilitat i tracta de substituir els compostos contaminants que provoquen les explosions i els espectaculars colors per altres innocus per a la salut i el medi ambient.

Entre les propostes del col•lectiu pirotècnic, podem destacar la mascletà disparada el 29 de febrer de 2020 en la Marina de València, una mascletà que els mitjans van batejar com ‘mascletà sostenible’, perquè l’encarregat dels focs, el taller de Ricardo Caballer, va aconseguir reduir en un 70% els residus utilitzant el mateix material pirotècnic com a suport.

El que està clar és que s’ha de treballar conjuntament entre el sector pirotècnic per a poder arribar a fer uns productes més compatibles amb el medi ambient que ens rodeja i reduir a la mínima expressió la contaminació relacionada amb aquests productes sense que es perda la idiosincràsia de la pólvora a la nostra festa.

NO, CLAR QUE NO. Segons la conclusió d’un estudi de la Universitat Politècnica de València l’any 2021, on ha col•laborat la Falla Convent Jerusalem, es demostra que el tall de carrers durant la setmana fallera beneficia el medi ambient. I és que a eixe estudi, fan una comparativa de l’estalvi de CO2 d’evitar el pas dels vehicles pel tall de carrers front a la contaminació de CO2 de la cremà. I el que diu l’estimació de l’estudi del grup Tics contra el Canvi Climàtic de la Universitat Politècnica de València i l’empresa Geminis Tools és que s’estima que les falles de València emeten més de 4.400 tones de CO₂ a l’any (la gran majoria a la nit de la cremà), però amb els talls de carrers s’evita la circulació de trànsit rodat i amb això l’emissió de 5.840 tones de CO₂. Per tant, segons aquest estudi el que es deixa de contaminarés més que el que contaminen les Falles.

I CAP A ON VOLEM ANAR? QUIN VOLEM

QUE SIGA EL NOSTRE FUTUR?

Doncs està prou clar que hem d’avançar sota unes falles més sostenibles, sobretot millorant els quatre factors abans esmentats, perquè si no ho fem, estem condemnant a les nostres generacions futures, ja que la cura del medi ambient s’ha convertit en una prioritat per a la nostra societat.

Hem de treballar colze a colze tots els agents implicats dins de la festa fallera, fallers, veïns, pirotècnies, artistes fallers, governants, etc. per a poder dur endavant una sèrie de millores obligatòries dins de la nostra festa josepina que millore i disminuïsca el que hui en dia contaminem per fer possible unes falles més amigables amb el planeta.

Hem d’estar tots disposats i mentalitzar-nos que no fa falta unes falles gegants, que el tamany no és el que importa, que hem d’encaminar-nos cap a emprar uns productes més verds i sostenibles, i incentivar el seu ús per part de les Administracions Públiques, ja que sols així tindrem un futur assegurat.

Perquè si una cosa hem de tindre clara és que:

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

• Ariño, A. (dir.): Historia de las Fallas, Valencia, LevanteEMV, 1990b

• Martínez, Ana Mª: El arte de las fallas, 2016

• Alcañiz, J., Arxiu fotogràfic

• Revista El Turista Fallero

• Medina J.,La innovació a les falles, origen i influències. Articlepublicat al llibret de la falla Plaza Rodrigo, 2018.

• Collado G., L’evolució dels monuments. Article publicat al llibret de la falla Plaza Rodrigo, 2018.

•https://www.capitalradio.es/noticias/empresas/ fallas-sostenibles-crema-que-gusta-planeta-lolesleon_102742504.html

•http://lavidadelascosas.com/fallas-y-fogueres-sostenbles/

•https://7televalencia.com/es/hyperin-fallas-sostenibles/ •https://7televalencia.com/es/ana-blasco-hyperin/ •https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/valencia/ fallas-sostenibles-valencia-nuevo-tipo-monumento-corcho-reciclado-experiencia-pionera_1_8462975.html

•https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20210309/6266551/petardos-movilidad-mas-contamina-aire-fallas-valencia.html

triar gaudir, sinó una qüestió de supervivència”.

Enginyer de forests.

•https://digibug.ugr.es/bitstream/handle/10481/77650/11-57.pdf?sequence=1&isAllowed=y

•https://www.distritofallas.com/2021/09/07/las-fallasgeneran-contaminacion-negativa-segun-la-upv/

•https://elpais.com/diario/2007/11/26/cvalenciana/1196108289_850215.html

•https://www.elconfidencial.com/medioambiente/ciudad/2022-03-11/fuegos-artificiales-cuestionados-porcontaminacion_3388883/

•https://www.elconfidencial.com/tecnologia/ciencia/2020-07-02/fuegos-artificiales-toxicos-danan-celulas-pulmon_2665616/

•https://www.levante-emv.com/valencia/2011/06/13/ contaminacion-duplica-fallas-13059217.html

•https://www.elmundo.es/blogs/elmundo/ciudadanovalencia/2011/01/08/fallas-sanas-o-ilegales.html

“Protegir el medi ambient no és un luxe que podem

Gaby Collado

LA SOSTENIBILITAT TURÍSTICA DE LES

FALLES: PRONòSTIC RATXAT

La festa de les Falles travessa una mar de dubtes on alguns ports consten amb claredat en la carta de navegació, però uns altres estan borrosos, difuminats o coberts d’espessa boira. Parlem de la sostenibilitat de la festa, i diversos aspectes es presenten davant de nosaltres com a necessaris, sens dubte, perquè la festa o serà sostenible o no serà. No en queda una altra.

La sostenibilitat ambiental, econòmica i empresarial han de ser mascarons de proa d’una navegació complicada, intensa, amb vaivens i tempestes, no n’hi ha dubte, però el resultat de les quals hauria de servir de blueprint festiu per a aquesta generació i la següent. I la següent. Dins d’aquesta diversitat de matisos que han de mirar cap a la sostenibilitat festiva, el turisme s’ha de marcar en fluorescent a causa del profund impacte que provoca en el teixit faller -evidentment- el mes de març.

Com a context, analitzant les dades publicades en 2019, últim any de Falles prepandèmic, València ciutat registrava un increment del 41% en el turisme dels dies de Falles, arribant la mitjana a prop d’un milió de persones. El 89% va ser turisme nacional i el percentatge restant es repartia entre Itàlia, Alemanya, el Regne Unit, França, Holanda, els Estats Units, Suècia, Àustria, Bèlgica i Polònia.

Xifres fredes, asfalt calent, i no precisament per la cremà de les Falles. El fet festiu valencià atrau com un imant al, ja de per si mateix, sempre receptiu turista que tria València com a destinacó. És, per afegiment, molta més mel de la que suposa la platja, el centre històric, la ciutat monumental, la seua oferta cultural o l’arquitectura d’avantguarda. Parlem d’una festa gojosa, efervescent, de ric folklore tradicional, acolorida i singular, que a més és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Tot bufa al nostre favor. Ratxat, però a favor.

Dic això de vent ratxat perquè, siguem sincers, la bonança turística respecte a les Falles va per ratxes. La primera, que la festa no té la consideració que hauria de tindre a instàncies turístiques, perquè se sap del pòsit, però no se li dona al col•lectiu faller la importància motora que té respecte a aqueix prodigi que se li ha d’oferir als turistes.

La segona, que l’hostaleria, i ací està l’hemeroteca per a fer-nos palesa el drama, no dona carta de valor a la festa com per a secundar-la i promoure-la. Es nodreix del que genera, però rebutja dir-li un «et vull».

I tercer, que el turisme que rep la ciutat amb motiu de les Falles moltes vegades -que se m’entenga l’expressió- embarra la pròpia festa

fins a límits insospitats. Perquè de turisme i de turistes, n’hi ha molts.

Les Falles són un atractiu innegable. Qualsevol festa popular d’una certa entitat suposa sens dubte un reclam turístic perfecte a l’hora de sumar dins de l’oferta cultural i d’oci. Un lloc amb encant, amb sol, alegria i una festa vibrant agrega molts enters per a ser triada destinació d’una visita, d’una estada llarga o fins i tot d’unes vacances. Però, clar, és que les Falles no són una festa més; són un catalitzador de la vida mateixa d’una ciutat que muta, es transforma en una altra cosa, perquè València es torna una altra quan les falles arriben als seus carrers. I això ven. I això atrau. I això ha de posar-se en valor.

Crec que és indispensable, per a parlar d’una sostenibilitat turística de la festa fallera, en primer lloc, donar-li al Cèsar això del Cèsar. Perquè són les falleres i fallers, amb les seues quotes i el seu treball abnegat, els que trauen la festa al carrer. Tòpic? Sí, clar, tot això del món i més. Real? Com la vida mateixa. Després cal sumar, per descomptat, l’ajuda rebuda des de les institucions per a fer-la factible, així com la viabilitat de portar-la a terme; una via travada amb l’absurda burocràcia que xoca amb els fallers fent de la gestió una missió impossible. Però aqueixa és una altra història.

La possibilitat mateixa de la festa naix de les comissions, i això cal subratllar-ho amb reconeixement i impuls. Correspon a les entitats turístiques nacionals, autonòmiques i locals oferir tot tipus de suport a les falles de tota la Comunitat

Valenciana.

Al fil d’això, la falla hauria de ser el centre de la promoció turística. És el que exportem, la imatge més visible al costat de la del moviment social faller, la indumentària i la pirotècnia. Així que ha de ser el baluard de tota promoció, al meu entendre; per tant, cal cuidar-lo, acaronar-lo, promoure’l i ajudar-lo. Em referisc a l’art faller, la indumentària, la pirotècnia. Tots els elements que figuren en l’expedient com a «Patrimoni» i que les institucions només recorden com es recorda Santa Bàrbara quan trona.

Segon problema. El desdeny. A qui se li diga que l’hostaleria mira amb desdeny les falles no s’ho creu. Doncs sí, i és una actitud de distanciament que, personalment, no entenc. O la imatge que tinc de l’hostaleria en Falles és un miratge o ens estan fent llum de gas. Clar, aporten dades, enquestes i estadístiques i pel que sembla els ix el festeig quasi a pagar. Jo no ho veig.

Cartes sobre la taula. Sinceritat meridiana i als ulls. L’hostaleria i les Falles han d’anar -com tantes altres coses- de la mà sí o sí. És obligat, perquè ací guanyem tots. El potencial és immens, però cal ser sincers. La festa no és una cosa que sorgeix espontàniament com a bolets. Les planten fallers i falleres que inverteixen diners, i això fa que els diners circulen i tornen. S’omplin les terrasses dels bars, la gent ix al carrer, pren canyes, va als hotels. Són Falles. Jo crec que l’un més un dona dos. Qui no ho veu, segurament, és perquè no vol veure-ho.

I tres. Ací és on ens fa mal de veritat, perquè cal plantejar-se una pregunta incòmoda: quina classe de turisme volem per a la nostra festa? Fins a on estem disposats en nom d’un gran turisme?

La massificació és el pa el nostre de cada dia en les jornades falleres. Places atapeïdíssimes de gent, passos infranquejables en les ofrenes, camins lents, espessos i complicats per a visitar les falles més comercials i famoses. A mesura que ens allunyem del centre la cosa va buidant, però les escenes vistes i viscudes fan necessària una profunda reflexió sobre el tipus de turisme que volem en Falles. I, per damunt de tot, qüestionar-nos què és el que busca el turista quan ens visita. Cerca veure falles? La pirotècnia? Gaudir de la indumentària que llueixen les falleres i fallers? Deixar-se sorprendre per les manifestacions folklòriques? Què volen? Què els ha promés? A què venen?

A les nits et trobes un altre tipus de turisme, més jove, que aplica allò de «on anares, fes el que veres», es decanta pel botellot nocturn de carrer, la revetla i la xerinola. Unint-se al «turisme faller» de la joventut -i no tan jove- autòctona, s’arriben a uns límits de massificació realment alarmants. Jo mateix vaig ser testimoni d’una «nit de Falles», la del 16 de març, que em va deixar preocupat i, soc sincer, aterrit.

Aquest és el lloc al qual volia arribar en la nostra travessia. La sostenibilitat turística de la festa fallera passa per l’assentament de la seua identitat pròpia, de la seua vertadera naturalesa i objec-

tiu. Una identitat alegre, patrimonial, artística i mediterrània que ha de ser la dinamo que moga el turisme. Un turisme que trobe en les Falles una cosa única on gaudir de l’oci i de la cultura. L’oferta la tenim. Ara ens falta creure en ella.

Les Falles són úniques, i no són una altra festa. No tenen res a veure amb moltes altres celebracions festives de caràcter popular. La personalitat única requereix un tractament únic del fet turístic faller. Però és necessària la introspecció i la reflexió del col•lectiu per a afrontar el difícil camí d’una sostenibilitat possible. Tot comença pel discurs, pel relat. Hem de creure’ns nosaltres mateixos abans que ningú el que som perquè els que venen de fora ens vegen com som en realitat. I es fascinen. I s’enamoren. I entenguen l’única cosa i meravellós que és el que estan veient. El que gaudiran. Es diuen Falles. Passen i vegen.

Manuel Andrés Zarapico Periodista i faller

17 OBJECTIUS PER A TRANSFORMAR EL NOSTRE MÓN

Quan parlem dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) parlem d’una iniciativa de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), es tracta de fixar un pla estratègic per a aconse-guir un futur sostenible per a totes i tots. Aquests estan dins de la denominada Agenda 2030, que sembla que siga alguna cosa per a organitzar-se a llarg termini, però no.

Parlem de 17 objectius globals que al mateix temps estan interrelacionats i que suposen un repte global als quals fem front dia a dia, com per exemple la pobresa, la desigualtat, el clima, la degra-dació ambiental, la prosperitat, la pau i la justícia.

Per a no deixar a ningú arrere, és important que aconseguim complir amb cadascú d’aquests objectius per a 2030.

ELS ODS. DE QUè PARLEM?

Aquests són els 17 ODS:

1. Acabar en la pobresa en totes les seues formes arreu del món.

2. Erradicar la fam, aconseguir seguretat alimentària i una millor nutrició, així com promoure l’agricultura sostenible.

3. Garantir una vida saludable i promoure el benestar per a totes i tots i per a totes les edats.

4. Garantir una educació de qualitat inclusiva i equitativa i promoure les oportunitats d’aprenentatge permanent per a tots.

5. Aconseguir la igualtat entre els gèneres i empoderar a totes les dones i les xiquetes.

6. Garantir la disponibilitat i la gestió sostenible de l’aigua i sanejament per a tots.

7. Assegurar l’accés a energies assequibles, fiables, sostenibles i modernes per a totes i tots.

8. Fomentar el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, la plena ocupació i productiva i el treball decent per a tots.

9. Desenvolupar infraestructures resilients, promoure la industrialització inclusiva i sostenible i fomentar la innovació.

10. Reduir les desigualtats entre països i dins d’aquests.

13. Prendre mesures urgents per a combatre el canvi climàtic i els seus efectes (prenent nota dels acords adoptats al fòrum de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic).

14. Conservar i utilitzar de forma sostenible els oceans, mars i recursos marins per a aconseguir el desenvolupament sostenible.

15. Protegir, restaurar i promoure la utilització sostenible dels ecosistemes terrestres; gestionar de manera sostenible els boscos; combatre la desertificació i detindre i revertir la degradació de la terra, així com frenar la pèrdua de diversitat biològica.

11. Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguen inclusius, segurs, resilients i fomentar la innovació.

12. Garantir les pautes de consum i producció sostenible.

16. Promoure societats pacífiques i inclusives per a desenvolupament sostenible; facilitar l’accés a la justícia per a tots i crear institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells.

17. Enfortir els mitjans d’execució i revivar l’aliança mundial per a desenvolupament sostenible.

HEM FET ELS DEURES?

El nivell de compliment de cada país és molt diferent i els factors econòmics i culturals estan di-rectament lligats al lloc a on es troben al rànquing de l’ONU, actualitzat fins a desembre de 2022.

No és cap sorpresa que la llista estiga encapçalada per Finlàndia, seguida de Suècia i Dinamarca, i continua amb Àustria, Noruega i Alemanya. Per a trobar a Espanya hem de baixar fins al lloc número 22 dels 34 països que s’han compromés a complir els ODS.

Com sempre demanem responsabilitats als mandataris, però també nosaltres deuríem estar compromesos per a millorar el món en què vivim.

APAGANT FOCS (I NO ELS DE LES FALLES)

La pandèmia de la COVID-19, la crisi migratòria, la guerra d’Ucraïna, el preu de l’electricitat, l’energia i els combustibles ens han ficat contra les cordes com a societat en els últims dos anys. Tenim la sensació que encara no hem eixit d’un problema quan ens arriba un altre, més sorprenent, inesperable i trencador. Anem “apagant focs”.

Amb aquesta voregen i en la tornada a la normalitat i les preses i l’estrès, pocs són els que tenen en la ment el compliment dels ODS. Perquè els ODS són assumpte de totes les per-

sones, ja que totes i tots compartim la responsabili-tat del nostre futur i del futur del planeta. Sense metes clares ni objectius mesurables, sense da-tes fiables que permeten analitzar la situació, inclosa en l’àmbit local, ens arrisquem a deixar dar-rere a les persones més vulnerables i a no abordar adequadament els nous reptes que dificulten el desenvolupament i danyen el nostre planeta.

TOTS SOM RESPONSABLES

La consecució dels ODS dependrà, entre altres factors, de la seua apropiació i del compromís de les persones a l’hora d’abordar-los.

Però sense perdre de vista que els principals responsables per a aconseguir els ODS són els Governs i les persones a les quals representen. No només cal actuar en responsabilitat, sinó demanar explicacions a aquells que ens representen políticament.

Per això, la consecució dels ODS a la Comunitat Valenciana, encara que s’adopta com una acció de govern del Consell, ha de ser el marc i orientació de totes les administracions públiques valencianes, els agents socials i econòmics i de la ciutadania valenciana en el seu conjunt.

FES POSSIBLE EL CANVI

La iniciativa “Fes possible el canvi” està promoguda per l’ONU i serveix per a “predicar en l’exemple”.

Les grans revolucions i transformacions sempre comencen amb xicotets canvis i accions individuals i amb la voluntat de les persones.

Aquesta iniciativa vol apel•lar precisament al moviment individual i vol guiar-nos i animarnos a viure d’una manera més sostenible al treball i a casa, canviant els nostres patrons de consum, utilitzant mitjans de transport més actius, com la bicicleta o caminar i fomenta la com-pra d’aliments locals a productors de proximitat.

PASSEM A L’ACCIÓ

El nostre estil de vida té una gran responsabilitat al nostre planeta. Les decisions que prenem importen. Al voltant de dos tercis de les emissions mundials de gasos d’efecte d’hivernacle es-tan relacionats amb les llars. Els sectors de l’energia, l’alimentació i el transport contribueixen cadascun a un 20% de les emissions per estil de vida. Des de l’electricitat que utilitzem fins als aliments que mengem i la forma en què viatgem, podem marcar la diferència!

COMENCEM AMB DEU ACCIONS D’IMPACTE

Condueix menys amb transport privat.

Menja més vegetals.

Considera els teus desplaçaments.

Estalvia energia a casa.

Tira menys menjar.

Reutilitza, repara i recicla.

Canvia el tipus d’energia de la teua casa.

Tria productes ecològics.

Canvia a un cotxe elèctric.

Expressa la teua opinió.

Rosabel Tavera Periodista Agencia EFE

IMPACTE ECONòMIC DE LES FALLES

En 2018 vaig escriure un article en el llibret de la meua falla que es titulava ‘Falles, empreses, empreses, Falles’. En aquell moment, quan el vaig proposar a les persones encarregades del llibret, els va semblar una cosa nova: Relacionar empreses i falles i parlar d’una doble dependència. Parlava que hi ha empreses que naixen, creixen i sobreviuen gràcies a les Falles, tots tenim al cap quals són, perquè ara és un tema molt actual i hem vist a aquestes empreses passar-ho molt malament en els últims anys: artistes fallers, pirotècnics, indumentaristes, orfebres, sederies,…

També parlava d’empreses que encara que no treballen en exclusiva per al sector, si que els afecta en molt la celebració de les Falles, com són les empreses de transport, d’espectacles, d’activitats infantils, floristeries, fotografia, etc… Però, a més, ha sigut molt visible durant la pandèmia, l’afecció de les empreses del sector turístic i del comerç que aconsegueixen la seua màxima ocupació i vendes en Falles, però que com l’activitat fallera dura tot l’any, la no celebració o minoració de l’activitat, els afecta tot l’any.

Hi ha que recordar que la taxa d’ocupació hotelera de 2017 va ser del 97%. Un milió de persones van estar a València i aquestes persones dormen, mengen i compren. Les Falles generen un volum de riquesa indiscutible per al sector turístic de la Comunitat Valenciana.

Les Falles són un motor social i cultural, però també són un motor econòmic clau. Generen llocs de treball directes i indirectes.

Un dels principals problemes a l’hora d’abordar el impacte econòmic que suposava la cancel•lació de les Falles de València és que, fins hui, encara no s’ha fet un informe sobre aquest tema. De fet, només un estudi desfasat, de l’any 2008, realitzat per la Interagrupació de Falles, el xifrava en 753 milions d’euros.

El citat informe revelava que l’hostaleria és la que més caixa fa durant les Falles (uns 541 milions d’euros), seguida per la publicitat (86 milions), transport (31 milions), loteria (27 milions), indumentària (17 milions), artistes fallers (11 milions) i orquestres, discomòbils i animació (5 milions). A més a més, es parlava de 7.580 ocupacions directes i indirectes, generades per les Falles en 2017.

Parlar de Falles com a indústria, és un nou concepte que ha portat la COVID-19 i crec que és una cosa bona, perquè ha fet prendre consciència d’aqueix impacte econòmic, de les famílies que mengen d’aquesta indústria.

Així, en aquest temps, hem vist naus plenes de Falles guardades, artístes fallers sense poder treballar, sederies tancades i treballadors en ERTO en tots els sectors relacionats amb la festa, i molts autònoms sense cobrar i desesperats

pels pagaments pendents, amb zero euros de facturació, les despeses fixes podien amb les empreses i consumien estalvis, a més d’haver d’endeutar-se sense tindre un horitzó clar.

I alguns encara preguntaven per què s’havien de celebrar les Falles, perquè a més de per conservar la il•lusió, per poder mantindre a totes aqueixes empreses que durant anys han sigut i són motor, perquè potser quan les haguérem celebrades en 2022, molts d’aqueixos professionals havien tancat la persiana, però també moltes empreses insígnia de la Comunitat Valenciana, tresors de la nostra història com són les sederies, hagueren desaparegut.

Van haver errors, es van cometre per part dels sectors relacionats amb la festa i aquests errors són que no estaven organitzats com a patronals, com a lobbies, no estaven units. Era molt necessari i es va entendre tard.

I ara qué? És cert queestem vivint un any de normalitat, però aquesta crisi hauria d’haver servit per a aprendre i prendre consciència. Perquè encara que cap crisi econòmica ha atacat tant a les Falles com aquesta crisi que s’ha originat per la pandèmia, si que hem de poder ser sostenibles davant qualsevol crisi que vinga, hem de fer reflexions profundes sobre l’essència de la nostra festa i cuidar i protegir els sectors i empreses que la fan possible.

En l’economia a nivell global cada vegada es parla més de sostenibilitat, sostenibilitat en les seues tres vessants, economica, social i me-

diambiental; els Objectius de Desenvolupament Sostenible han de ser la nostra guia en tots els àmbits i les Falles no es poden quedar fora, i molt menys les empreses relacionades amb les Falles.

Parlarem, segur, de nous materials en els monuments, de la reutilització i aprofitament de teixits, d’adreços, de reduir els trasllats dels fallers i falleres o fer aquestos amb mitjans alternatius, de l’estalvi energètic en els casals, de la separació i la reducció de residus, etc… És cert queja hi ha Falles. com és el cas de Convent Jerusalem. que calcula la petjada de carboni que generen les seues activitats i la compensen.

Històricament les Falles han mostrat la seua part més solidària i social, han anat avançant amb la societat, estic convençuda que les nostres falles són, i seran, exemple de sostenibilitat, que contribuiran a l’educació i conscienciació de la nostra infància i joventut fallera. Ells i elles són el nostre futur.

Cristina Plumed Pérez Presidenta de l’Associació Empresarial del Camp de Morvedre (ASECAM)

LA GERMANOR FALLERA NO ES PARLA, ES FA.

Era 9 de març de 1.997. Havíem quedat al casal a les nou i mitja per començar la replegà. Els xiquets i les xiquetes estàvem molt emocionats eixe dia. Començaven els dies amb moltes hores al casal, jugant i tirant coets a la plaça i el temps de menjar gelats. No sé perquè era així, però el dia de la replegà sempre ens deixaven comprarnos un, el primer gelat de l’any. Potser fora perquè arribava la fi de l’hivern, no ho sé, la veritat, però això feia la replegà més especial si cap.

Quan arribàrem al casal eixe dia, l’ambient era estrany. Els majors estaven nerviosos i no deixaven de parlar en rogles. Ens vam apropar per sentir què passava. A les quatre del matí haviendetectat un incendi en les naus de Canet de dos artistes, José Pascual Guillem Pitarch i Jesús Javier Andreu Anchel.

No sabíem res més. No teníem telèfons mòbils ni xarxes socials, pel qual la informació arribava, però no tan ràpidament com ara. Així que se n’anàrem a fer la replegà.

Quan tornàrem al casal ja teníem més informació. S’havien cremat, entre altres, algunes falles de la comarca. De Mocador i Faura no va quedar “ni una pinta” deien al periódic. De La Victòria i Doctor Palos va salvar-se de les flames una tercera part.

Eixa mateixa vesprada, ens reunírem al casal per a veure com podíem ajudar. I què millor replegà que replegar tots els ninots que teníem al casal d’anys anteriors per donar-los-els a les falles afectades.

El món faller es bolcà amb la causa. Artistes particulars, el gremi, comissions, l’Ajuntament de Sagunt, Junta Fallera de Sagunt, gent de la comarca i també d’altres juntes locals com Borriana, Aldaia, Xàtiva…

Els fallers de les falles afectades plenaven els tallers, recolzant els artistes i tractant de rescatar de les cendres algun ninot… La fallera major de la comarca no va tardar en pujar-se les mànegues i ficar-se també a la feina.

I és que quan es tractava d’ajudar, ahí estàvem tots a una, sense importar-nos a quina falla pertanyies o quin era el teu càrrec. Que de vegades podem discutir perquè som un col•lectiu heterogeni i tenim diferents maneres de pensar, però quan cal fer costat som els primers.

Ja ho va dir a la premsa Ana María Alegría Soto, Fallera Major de la comarca d’eixe any: “estes falles seran recordades per la solidaritat del món faller” i així es com jo les recorde. Perquè la solidaritat, la germanor, no es parla, es practica

diàriament. I ella va ser un bon exemple de tot això.

Potser les meus paraules no reflecteixen amb precisió tot allò que hi va ocórrer. Us demane disculpes si és així. Açò és tan sols el record de com va viure’l una xiqueta i de com va marcar-la

Teresa Aparicio i Matallín Professora i fallera

per a sempre.

Sos-Tenible

Part Infantil

Comissió infantil

Presidència : Antonio Verdugo Adrián

Adrián Comas García

Aitana Fernández Martínez

Álvaro Martínez Catalá

Belén Ortega Lázaro

Benjamin Sancho Sánchez

Bruno Cosín Sebastiá

Candela Martínez Gómez

Carla Mas Fuertes

Carlos Munera Requena

Carmen Verdugo Adrián

Clara Sancho Sánchez

Claudia Carrillo Vayá

Claudia Espinosa Reyes

Darío Sánchez Carrascosa

Diego Morales Lázaro

Edurne Parrado Martínez

Inés González Moya

Irene Rodríguez Ortiz

Joan Bernet Sánchez

Jorge Fresno Solaz

Julia Martínez Catalá

Laia Sánchez Carrascosa

Leonor Sánchez Corbasi

Leyre Parrado Martínez

Manel Adrián Martín

María Mas López

Marina Mas Fuertes

Marina Morales Lázaro

Mario Espinosa Reyes

Mario Martínez Gómez

Martina Requena Ballester

Mateo Benet Sánchez

Olivia Aleixandre Ortiz

Pedro Cazorla Fernández

Pau Bernet Sánchez

Sergio Mas López

Sofía Catalá Pereira

Sofía Comas García

Sofía Sancho Sánchez

Tania Sebastiá García

Yaiza Camacho Baeza

Yoel Rubio Mellado

Zoe Benet Fabra

Zoe Rubio Mellado

La Falla Creix

Leonor Sánchez Corbasi

Va nàixer a les 17:13 del 11 de Juliol de 2022

Va mesurar 51 cm

Va pesar 3.640 kg

Antonio Verdugo i Adrián

President Infantil 2023

Olivia Aleixandre i Ortiz

Fallera Major Infantil 2023

Olivia, estàs vivint un any ple de canvis i experiències nou cole, nous amics i tantes noves vivències.

I encara que hi ha coses noves, altres, per sort, continuen igual, l’amor de la teua família i la complicitat amb qui et porta del braç.

El dia que ens donares la notícia de què per fi t’havies decidit no podíem estar més contentes i vas fer-me molt feliç.

I esta il•lusió la compartixes amb Toni, el teu gran amic, i és un honor que acompanyes a qui és tan important per a mi.

Esteu passant-lo molt bé junts. Esteu passant-lo del millor. Heu fet amics i amigues, de la resta de comissions.

Disfruta molt de l’experiència i continua tan feliç. Estem molt contents de què sigues la nostra fallera major infantil.

Teresa Aparicio i Matallín

RECOMPENSES 2023 - INFANTILS

COL•LECTIVA

Distintiu d’or amb fulles de llorer

DISTINTIU DE COURE I MASCLET DE COURE

Pedro Cazorla Fernández

María Mas López

Sergio Mas López

Leonor Sánchez Corbasi

MASCLET D’ARGENT

Mario Espinosa Reyes

DISTINTIU D’ARGENT

Claudia Carrillo Vayá

Claudia Espinosa Reyes

Diego Morales Lázaro

Benjamín Sancho Sánchez

MASCLET D’OR

Julia Martínez Catalá

Tania Sebastiá García

DISTINTIU D’OR I MASCLET D’OR AMB FULLES DE LLORER

Manel Adrián Martín

Aitana Fernández Martínez

Marina Mas Fuertes

MASCLET D’OR I DIAMANTS AMB FULLES DE LLORER

Olivia Aleixandre Ortiz

Antonio Verdugo Adrián

MASCLET D’OR I DIAMANTS AMB FULLES DE PLATÍ

Pau Benet Sánchez

“Gira, el món gira”

Artista: Antonio Andrés Sánchez

El món gira i tot canvia. Tot es passa com passa el dia.

Els dies, els mesos, les estacions, tot s’acaba i tot comença de nou.

Primavera

Flors.

Els somnis primaverals renaixen amb alegria com les flors fan als jardins que ningú manté al dia.

Mona de Pasqua. Un dia de Pasqua un xiquet plorava perquè el catxirulo no se li empinava.

(Cançoner popular)

Caragols. Caragol, gol, gol, trau les banyes, trau les banyes.

Caragol, gol, gol, trau les banyes que ix el sol.

(Cançoner popular)

Qualsevol dia farem com el senyor caragol; no paga llorer de casa i se l’emporta on ell vol.

Unicorn.

Tres formes existeixen pels somnis fer realitat o els compres, o te’ls regalen, o els hauràs de suar.

Refraner popular:

“La primavera, la sang altera”.

“Per març, marçades, aigua a ramalades”.

“Abril arribat, l’hivern s’ha acabat”.

“A maig, a segar vaig”.

“Per Nadal els focs i a Pasqua els jocs”.

Estiu

Sol.

Si no cuidem el planeta i no protegim el sol, peligren els vegetals i canvia el clima del món.

Tortuga. Una vegada una llebre d’una tortuga se’n burlà pensant que per córrer més que ella arribaria abans.

Mes no sabia la llebre que el realment important és no desfallir corrent i seguir sempre endavant.

Dofí. El dofí contempla amb pena com tenim el pantalà. En lloc de fer coses noves, mantinguem el que ja està!

Refraner popular: “En l’estiu, tot el món viu”. “Paraules d’estiu, segons qui les diu”.

“Per juliol, amb poc de foc bull el perol”.

“Per agost: figues, safrà, mel i most”. “Per juliol, la garrofa es vist de dolc i el raïm també vol”.

“On hages passat l’hivern, passa l’estiu”.

Tardor

Halloween. Ací tot el celebrem, Halloween i tots els Sants, mes en falles a Sagunt no hi ha vacances escolars.

Coloms.

Si menjar fiques als gats que passegen pel carrer, ves amb compte o al final de coloms el tindràs ple.

Carabassa.

- Jo tinc una carabassera que regant-la i femant-la ha fet quatre carabasses...

- Com que quatre carabasses?

- Que quantes?

(Joc popular).

“El sereno tiene un perro que se llama Capitán. A la una de la noche se ha comido todo el pan.

¡Sereeeeenooo!”

(Cançó popular de TotsSants).

Fulles. Les fulles per tot arreu trobaràs en la tardor i poca gent netejant si passeges per El Port.

Cérvol. Des de casa un cervató mirava pel finestró per veure passar un conill fugint del perill.

Cérvol, cérvol, cervató, obri’m que ve el caçador. El caçador va passar i ho van celebrar.

Varen fer festa major menjant del més bo i millor. El caçador enfadat ja havia marxat.

Cérvol, cérvol, cervató, adeu, que ja no tinc por. Conillet, queda’t ací, que viuràs amb mi. (Cançó popular).

Refraner popular: “La tardor, porta tristor”.

“Si la tramuntana bufa per Sant Miquel, tot l’any estaràs mirant al cel”. “Si bones fabes vols menjar, sembra-les el dia del Pilar.

“Per Tots Sants: moniatos, carabasses i esclatasangs”.

Hivern

Os polar. Amb este canvi climàtic un dia tindràs calor i altre ossos i pingüins trobaràs pels corridors.

Pingüins. Si nades a la piscina pren paciència abans d’anar, els endolls no funcionen i sempre els han d’arreglar.

Nadal.

Per Nadal sempre ens demanen que isquem en la cavalcada però no ens donen festa l’endemà de la plantada.

La il•luminació és escassa, falta música als carrers i el centre comercial mata el xicotet comerç. Endevinalla popular:

- Per què en hivern ix el sol més tard que en estiu?

- Perquè fa fred i té por a refredar-se.

Refraner popular:

“A l’hivern, el millor amic és un bon abric”.

“Desembre nevat, bo per al blat”.

“Per Nadal, cada ovella al seu corral”. “Per gener, tanca la porta i encén el braser”.

“Quan el mussol canta en gener, un altre hivern ve”.

“Gener complit, l’ametler està florit”.

Teresa Aparicio i Matallín

Vols jugar?

Troba els noms de les quatre estacions i dels dotze mesos de l’any en la següent sopa de lletres

Saps com acaben les següents dites? Uneix les frases per a completar-les.

El setembre ja ha arribat i l’escola ha començat.

Les nits d’agost, les més clares de l’any.

Nit de juliol, pluja no vol.

Al juny l’estiu no és lluny.

Pel maig cada dia un raig.

L’abril mullat fa créixer l’herba pel remat.

La primavera ha arribat i moltes flors ens ha portat.

El sol de març porta refredats.

Pel febrer, trau flor l’ametler.

Si vols veure la lluna bé mira-la pel gener.

Solucions:

Un rap sobtat

La comissió infantil estava revolucionada i ningú sabia per què. Anaven casal amunt i casal avall en parelles o trios misteriosos, parlaven animadament en rogles que es quedaven muts quan algun adult parava a prop, amollaven rialletes nervioses cada dos per tres...

–Alguna cosa porta entre mans la tropa menuda –avisà el senyor Ferrer, que es fixava en tot. –Veritat!–li donà la raó la senyora Llopis, que tampoc es perdia detall–. Alguna malifeta estaran ideant.

El senyor Ferrer i la senyora Llopis intentaren compartir les seues sospites amb altres membres de la comissió. Però resultà que tot el món estava ocupat fent alguna cosa important i els sentiren com qui sent ploure. Al cap d’una estona, els dos es posaren a ajudar per ací i per allà i se’ls oblidà l’estrany comportament dels menuts de la falla.

Ja era de nit quan, inesperadament, la clara veu de la fallera major infantil sonà pels altaveus.

–Atenció, per favor! La comissió infantil vols donar-vos un missatge molt important. Escolteunos amb atenció!

Es va fer un silenci carregat de sorpresa. En un tres i no res, la xicalla s’amuntegà en el minúscul escenari que hi havia en un racó del casal i de seguida sonà una música estrident. Els més

menuts començaren a tocar palmes, els mitjans feren petar els dits i els més grans començaren a cantar a ritme de rap: La nostra falla és una canya. No és cap secret, ho sabem bé!

Però volem encara més: volem ser grans de veritat! Salvar el món, fer-lo millor, més sa, més net, més transparent. Com ho veieu? Ens ajudeu? Totes les mans a treballar, tots els cervells a un pensament. Perquè entre tots tot ho farem!

La música parà en sec i els aplaudiments esclataren tan forts com el final d’una mascletà. Una ovació impressionant! La xicalla saludà al públic i els més menuts s’apressaren a baixar del minúscul escenari, amb ganes d’estirar les cames. La fallera major i el president de la comissió infantil es plantaren cadascú a un costat del micròfon.

–Enguany, a escola, hem fet moltes activitats relacionades amb el medi ambient –començà la xiqueta –. Hem aprés que podem fer moltes coses per a millorar el món. I que hem de deixar de fer-ne unes altres!

– Ens hem conscienciat molt amb el reciclatge –continuà el xiquet –. I amb l’aprofitament dels materials, i amb no embrutar...

– Per això hem notat que ací, a la falla, no ho estem fent tan bé com caldria. No tot el vidre va al contenidor verd... Ni tot el plàstic al groc!

– I a voltes desaprofitem menjar, i el tirem al fem, o demanem una beguda i només li’n fem un glop...

– Tot això ho podem canviar! Què en penseu?

Resultà que la gent pensava un fum de coses. Resultà que els menuts no eren els únics preocupats per aquells assumptes, i que molta gent s’havia adonat de les coses que feien malament, però ningú s’havia animat a traure el tema. Ara que la xicalla ho havia fet amb aquell rap casolà, els passà la nit en una tempesta d’idees per a millorar la sostenibilitat del casal, de la falla, del barri sencer.

Algunes idees eren tan destarifades que els van fer pixar-se de riure. Guillem, per exemple, proposava que no es dutxaren més que una vegada al mes.

– Això voldries tu, porquet! –li etzibà sa mare, entre rialles.

Eliminades totes les idees absurdes, els va quedar encara una llista llarguíssima. Una llista que contenia les tres potes del tamboret de la sostenibilitat, les tres R més famoses del món. D’ara endavant, les posarien totes en pràctica. Reduirien el consum en la mida que fora possible, sense desaprofitar ni un bri de menjar ni debeguda. Reciclarien el vidre, el plàstic, el paper i les restes orgàniques. Reutilitzarien les coses que ja no eren útils per a uns altres.

I en això estan, mirant de fer del món un lloc més net i més amable on viure. No és una tasca fàcil, però no és impossible. Ni de bon tros! Amb el compromís de tota la comissió, segur que serà un èxit. L’any que ve us contaré com els van les coses!

Teresa Broseta Escriptora

Ara

El futur està en perill si no li posem remei pensant més en el planeta i ja no actuant com reis.

Combatre el canvi climàtic és una necessitat. Avançar i fer un canvi és veure la realitat.

Reciclatge i reducció del consum i les deixalles són accions ben importants i cal que ara no t’ho calles.

Aprén, alça’t i lluita perquè el món siga millor. Hem de fer-ho hui possible plantant la nostra llavor.

Alba Fluixà i Pelufo

I tu? Què penses?

Quines accions penses que serien bones per cuidar millor el medi ambient?

Objectius de Desenvolupament Sostenible Guia Didàctica

Imanol Alcaide

Mestre

Font: https://www.diba.cat/web/ods/que-son-els-ods

Objectius de Desenvolupament Sostenible Guia Didàctica

Tabú Sostenible

Recursos per a construir Jocs amb Material Reciclat

Hui en dia, tenim la necessitat de tindre moltes joguines i cansar-nos molt fàcilment d’elles. Això és un problema per dos motius: estem col•laborant a la creació d’un món insostenible i per altra part, els xiquets s’estan acostumant a no tindre cura de les coses.

Segons la RAE, la paraula recurs té un total de huit significats diferents, d’entre els quals anem a destacar dos, que són: “Béns, mitjans de subsistència” i “Conjunt d’elements disponibles per a resoldre una necessitat o dur a terme una empresa”.

Els xiquets i xiquetes no necessiten tindre molts joguets, necessiten tindre recursos per a poder crear jocs, utilitzar la imaginació amb els materials que considerem de desfet per a poder construir experiències noves.

Per aquest motiu, el que s’oferix ací és l’oportunitat de crear móns de fantasia i il•lusió en què tots càpiguen dins. Sabeu com podeu fer-ho? Vos presentem a continuación una xicoteta guia amb codis QR per a que pugueu provar.

“EF DEPORTES”

EF Deportes és una pàgina amb una quantitat molt gran de recursos orientats a l’àrea d’Educació Física. Inclou moltes temàtiques diferents dins del món dels jocs i els esports. En aquest cas, la que ens interessa a nosaltres és la de construcció de materials. En el codi QR podrem observar una pàgina a on ens expliquen els aspectes més importants del material alternatiu i posteriorment ens enseya a construir-lo.

Imanol Alcaide Mestre

ANTONIO MÉNDEZ-GIMÉNEZ

Antonio Méndez-Giménez és un professor de la Universitat de Oviedo expert en Educació Física, creador de un canal de YouTube en el que ensenya videos de com podem construir material amb elements de reciclatge. A més a més, té un perfil de Instagram a on també mostra com crear material autoconstruit i videos sobre quins jocs es pot fer amb cada material.

https://www.youtube.com/@AntonioMendezGimenez

El següent enllaç ens porta a un blog de aula genial del mestre d’Educació Física José Luis Lara Olmedo. És un blog dedicat a l’Educació Física en les etapes d’Infantil i Primària. Podrem trobar tant unitats, com recursos propis i externs, jocs interactius, blogs i revistes relacionades amb la temàtica. Pel que respecta a la creació de material, trobarem imatges i explicacions de com fer cada joc, a més de poder descarregar documents explicatius. Un blog molt complet!

https://www.educacionfisicaenprimaria.es/blog-de-patio/elaborando-tu-propio-material

“EDUCACIÓN FÍSICA EN PRIMARIA”

“DOCENTE CON ALMA DE PATIO”

A diferència dels recursos mostrats anteriorment, aquest està orientat a una edat més avançada, ja que Luis Aparicio Espejo ens mostra com crear material autoconstruit en l’etapa d’Educació Secundària Obligatoria. No només hem d’orientar aquesta forma d’aprofitament dels recursos cap a l’etapa escolar, sino que ha de tindre una continuitat necessària per tal de poder aconseguir un canvi permanent. Aquest és un gran exemple.

https://luismaef.blogspot.com/2019/03/juegos-con-material-autoconstruido.html

“MATERIALES AUTOCONSTRUIDOS”

La reutiliztació de material suposa una forma novedosa, i al mateix temps creativa, d’afrontar l’ensenyament de l’Educació Física. Aquesta frase la podem trobar dins del blog que presente a continuació. És una frase que representa molt els valors que es transmeten dins dels centres escolars en aquesta assignatura. En aquest enllaç trobarem una explicació del per què són necessaris els jocs amb material reciclat i alguns exemples de com podeu crear-los.

https://blogs.ua.es/recursosef/2008/11/20/materiales-autoconstruidos/

RECORDS EN FOTOGRAFIES 2022-2023

PROCLAMACIÓ FALLERES MAJORS FJFS

PROCLAMACIÓ FALLERES MAJORS

EXALTACIÓ FALLERES MAJORS FJFS

PLAY-BACKS

9 D’OCTUBRE

SETMANA CULTURAL

TROBADES

PRESENTACIÓ D’ESBOSSOS

Foto: Carmen Guillén

BETLEMS I REIS MAGS

MISCEL.LÀNIA

SOCIS D’HONOR

Administración de Loterías nº 2

Amparo Baeza Esteban

Bar Zona Franca

Benjamín Pérez López

Encarna Muñoz Antonino

Familia León Sánchez

Fernando Biosca García

Floreal Esteban

Floristería Sayas

José Luis Soriano López

José Pérez Zamora

Luis López Marzal

Martín Mellado Martínez

Ramón Allueva Domínguez

Vicenta Borrás Sánchez

Administración de Loterías Nº 2

Agustín Albalat Chillida

Agustín Cervera

Aitana Casado Ferruses

Alberto Soria Carrasco

Amado Vicente García

Amparo Almela

Amparo Baeza Esteban

Amparo Ballester Escobar

Amparo Sanz Franc

Ana Corbasi Granel

Ana Mª Herranz Viel

Ana Ponce Ángel

Andrea Tormo Hernández

Ángel Ballester Gómez

Ángel Ortiz Calvo

Ángeles Yuste Antón

Angelita Pérez López

Antonia Agudo

Antonio Andrés Micó

Antonio Díaz Martí

Antonio Fresno Ortiz

Antonio Montesinos

Antonio Sánchez Sánchez

Arantxa Gil Pérez

Aurora Moreno Martín

Balbina Giménez Jarque

Beatriz Guillem Vidal

Begoña Rojo Cantero

Briadna Victoria Boix González

Calzados Calzamar

Carla Morales Fernández

Carmen Aspas Marco

Carmen Bellido Tejadillos

Carmen Pérez Pelegrín

Clara López Gimeno

Claudia Carrillo Vayá

Cristina Flórez Amorín

Cristina Reyes Bautista

Cristina Solaz Giménez

Daniel Casino Ballesteros

David Comas Navarro

David Millán García

Dulcinea Fuertes Villalba

Eduardo Benet Cases

Elisa Maravilla Rodríguez

Emilia Ballester Jurado

Enriqueta Vicente

Fanny Celina Arce

Flores Sayas

Francisca Cases Sancho

Francisca Partida Rayas

Francisco Escobar Valverde

Francisco Fabra Oliva

Francisco Villar Ripoll

Héctor Martínez Zaballos

Herminia Martínez Verdugo

Hilario Martínez Laizón

Hortensia y Juan Domingo

Imanol Alcaide Pérez

Inés Lázaro Sola

Iván Cazorla Carretero

Iván Martínez Montesinos

Javier Aparicio Blasco

José E. Maravilla Peiró

José Javier Sánchez Alonso

José Luis Muñoz Gutiérrez

José Mª Fernández Ortín

José Mª Más Muñoz

José Mª Piró Beltrán

José Vicente Aparicio Blasco

Juan Baeza Esteban

Juan Vayá Horguín

Juan Carlos Requena Fresno

Juan Vicente Solaz Giménez

Julia Esplugues

Laura Albalat Paredes

Laura Álvarez Rodríguez

Laura Carratalá Gijón

Laura Herrera Garrido

Laura Maravilla Rodríguez

Lola Maravilla Rodríguez

Lourdes Lázaro Sola

Lucía Ángel Calabuig

Lucía Campos Martínez

Mª Antonia Albalat Paredes

Mª Carmen Fresno Ortiz

Mª Carmen Garrido Montesinos

Mª Dolores García Blasco

Mª Elena Martínez Zaballos

Mª Inés Sola Romero

M.ª Isabel Fernández Plazas

Mª Jesús Luengo Cervera

Mª Jesús Muñoz Lorenzo

Mª José Beltrán Sanz

Mª José Hernández López

Mª José Martínez Martín

Mª Pilar Sánchez Abad

Mª Teresa Carrascosa Gómez

Mª Teresa Olmos Saus

Manuel Adrián Pérez

Marcos Martín Salvador

Marga Sánchez Aleixandre

Margarita Martínez Biosca

María Catalá Berná

María Clemente Marín

María Jordán Domínguez

María Martínez García

María Mauri Gallart

María Pérez Peregrín

Mariví Sanchis Martín

Marta Sánchez Matallín

Merche Jiménez Ruiz

Milagros Munuera Romera

Minerva Francés Ruiz

Miriam Adrián Pérez

Miriam Sánchez Pérez

Mónica Cabellos

Montse Sánchez Alixandre

Nadia Ortiz Aleixandre

Nekane Murciano Montequín

Nerea Pinilla Salcedo

Nerea Tomás Parrilla

Niurka Berná García

Óscar Sánchez Partida

Pablo Julián Cuesta García

Pablo Molina Ballester

Pastelería La Moderna

Patricia Caballero Pérez

Paula Checa Bujeda

Pedro Ballester Juliá

Pedro Mas Muñoz

Pinturas Samper

Puri Berná Fuertes

Radoika Ortiz Aleixandre

Rafael Gay Martínez

Raquel Bernal Guerrero

Raquel Cosín Ramírez

Raúl Vicente Martínez

Roberto González

Rosa Mª Muñoz Gutiérrez

Rosa Mª Muñoz Martínez

Rosa Mª Requena Fresno

Salvador Sánchez Martínez

Salvador Sebastiá García

Sandra Rodríguez Moral

Silvia Montesinos Soto

Silvia Silla Rueda

Valeria Heredia Margarit

Vicente Martínez Verdugo

Vicente Santibáñez Arres

Victoria Alonso Sandoval

Zaraida Mellado Muñoz

Zoe Rubio Mellado

A L’Antiga

Ajuntament de Sagunt

British English Center

Cafetal Luxmar

Pizzería Mariotti

Admón. Loterías nº2

Ecoas

El Faro

Ruiz Martínez Estilístas

Ángulo Vidal Arquitectos

Autoescuela J.Motos

Broseta

Berná Joyeros

Bodegas Micó

Lencería Emilia

Moers

Viza-Zaballos

Indalo2

TrendWind

Jarana

Charcutería Rosabel

Betrán Estilista

Manhattan

Cánovas

Construcciones Eugenio

Dental Revert

Don Pique

Polosal

Talleres Morarira

Carnicería Cañas

El Charquito

COL.LABORADORS

Frutería Rosabel

Lencería Beatriz Soriano

Peluquería Nuria Edo

La Petit Lune

Zona Franca

D. Parrado Abogados

Esthetic Láser

Julmar

Ferretería Suiza

Hermanos Arellano

Floristería Sayas

Sabor del Monte

Rosmar

Joyería Mercè

Samper

Nando Podólogo

Manos de Princesa

Oleo Hidráulica LEJ

Ruth M. Fotografía

Óptica Roig

Óptica Mediterránea

Vora Riu

Caliza

Bodegas Ferry

Diputació de València

PROGRAMA D’ACTES FALLES 2023

Divendres, 24 de febrer:

20 hores: Inauguració de l’exposició fotogràfica de les Falleres Majors de les falles del Camp de Morvedre

21 hores: Nit d’Albaes al sector II del Port de Sagunt

Dissabte, 25 de febrer:

17 hores: Cavalcada dels sectors III i IV des de l’avinguda Doctor Palos de Sagunt

Diumenge, 26 de febrer:

11 hores: Replegà i entrega dels llibrets i regals als nostres socis i socis d’honor

Per la vesprada: Concert de presentació dels pasdobles dedicats a les Falleres Majors de la Federació Junta Fallera de Sagunt a càrrec de la Unión Musical Porteña a l’Auditori Joaquín Rodrigo de Sagunt

Dissabte, 4 de març:

17 hores: Cavalcada dels sectors I i II per l’avinguda 9 d’Octubre del Port de Sagunt

Diumenge, 5 de març:

Per la vesprada: Clausura de les activitats culturals i esportives de la Federació Junta Fallera de Sagunt

Dimarts, 14 de març:

Durant tot el dia, plantà oficial de les Falles del Camp de Morvedre

Dimecres, 15 de març:

18 hores: Visita de pleitesia a les falles de Faura i Gilet

23 hores: Actuació de Magia Negra

Dijous, 16 de març:

18 hores: Entrega de premis a les portes de l’Ajuntament de Sagunt

Posteriorment, visita de pleitesia a les falles de Sagunt

23 hores: Discomòbil

Divendres, 17 de març:

18 hores: Visita de pleitesia a les falles del Port de Sagunt

23 hores: Actuació del grup 18M

Dissabte, 18 de març:

Durant el dia, parc infantil a la Plaça 1er de Maig

14 hores: Paelles

18 hores: Xocolatà per als nostres socis

23 hores: Discomòbil

Diumenge, 19 de març:

11 hores: Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desamparats a les portes de l’Esglèsia de Begonya del Port de Sagunt

Per la nit: cremà de la falla infantil i, posteriorment, cremà de la falla adulta

Dilluns, 20 de març:

Desmuntatge del recinte faller durant la vesprada

* La comissió es reserva el dret de modificar els dies i horaris d’aquest programa d’actes