Edita
1
Salutació
del President Des d’aquesta pàgina, vull dirigir-me a tots vosaltres en aquestes, les meues primeres falles com a president, per demanar-vos que disfruteu units i participeu de la festa amb la nostra gran família. Aquesta serà la meua primera experiència en la presidència de la nostra comissió. Espere poder estar a l’altura d’allò que Luis Cendoya representa per la seua història i, en especial, per la seua gent. Estos dies de març culminarà el treball d’un any en què tots heu aportat esforç i, sobretot, hores de les vostres famílies per garantir la continuitat d’aquesta festa que tantes emocions ens trasllada. M’agradaria donar les gràcies en especial, a tots els socis i col·laboradors, a l’executiva pel seu treball i a tota la comissió de l’Associació Cultural Falla Luis Cendoya. Sense res més a afegir, us deixe amb el nostre llibret on us mostrem tota la nostra festa. Una forta abraçada i bones festes josefines.
Héctor Sancho i Munuera
2
Fallera Major 2018 Conten els vells versadors que quan no perdem l’esperança, quan no deixem de desitjar, el somni, la realitat alcança.
Herminia Martínez i Verdugo
Així succeí fa uns quants mesos, quan a tu et proclamàrem major i com ara el bon temps s’apropa serà major encara la teua il·lusió. Enguany eres l’emblema de la falla, la traca que esclata i tots admirem i estendrem una catifa de clavellets quan tu passes pel mig del carrer. Ací tens, com tu tant somniaves, el teu esperat i ansiat final feliç i és que no menys que això mereixes, perquè així estava escrit al destí. Disfruta-ho amb tota l’ànima conserva-ho com la més volguda joia donçs eres per a les falles 2018, Herminia, la Fallera Major de la teua Luis Cendoya.
4
Fallera Major Infantil 2018 Com la llum captivadora que a este món li dóna vida, aplegares dolça i enchisadora amb el paper de ser l’elegida.
Zoe Benet i Fabra
La teua rialla atronadora embolica tot al teu voltant. La teua classe t’impulsa sense demora al càrrec que tan bé estàs representant. El teu cabell daurat com un raig de sol, emmarca eixa preciosa cara dolça com la mel. Pentinada amb tres monyos des de quasi el bressol, dónes eixa imatge règia que ens eriça la pell. La teua mirada intensa ens transporta fins al mar; transmetent-nos eixa tranquilitat immensa dels capvespres de març per voramar. Dels coets ets la pólvora, per al foc ets com el fum. Del colors la combinació guanyandora i de València ets son perfum.
6
Comissió infantil Edurne Parrado Martínez Inés González Moya Irene Rodríguez Ortiz Isis Gil Mellado Joan Bernet Sánchez Julia Martínez Catalá Laia Sánchez Carrascosa Leyre Parrado Martínez Lucía Campos Martínez Manel Adrián Martín María Albalat Luengo María Cosín Lacruz Marina García Cócera Marina Más Fuertes Marina Morales Lázaro Martina Requena Ballester Mateo Benet Sánchez Mercè Bonanat Bernal Minerva Camacho Baeza Neset Gil Mellado Olivia Aleixandre Ortiz Pau Bernet Sánchez Sara Adrián Martín Sofía Sancho Sánchez Tania Sebastiá García Victoria Alonso Sandoval Yaiza Camacho Baeza Yoel Rubio Mellado Zoe Benet Fabra Zoe Rubio Mellado
PRESIDENT / Mario Molina Ballester VICEPRESIDENT I / Pablo Requena Ballester VICEPRESIDENT II / Hugo Benet Sánchez SECRETARI / Bruno Cosín Sebastiá TRESORER / Jorge Fresno Solaz COMPTADORA / Olivia Pascual Herrera DELEGADA / Mar Cruz Villalba DELEGAT / Álvaro Martínez Catalá
Vocals Ainara Muñoz García Aitana Casado Ferruses Aitana Fernández Martínez Aitor Martín Partida Alba Santiago Muñoz Antonio Verdugo Adrián Ariadna Morales Fernández Candela Martínez Gómez Carla García Rojo Carla Más Fuertes Carlos Munera Requena Carlota Pascual Herrera Carmen Verdugo Adrián Clara Sancho Sánchez Daniela Garrido Silla Daniela Sánchez Alcaraz Darío Sánchez Carrascosa David Sebastiá García
8
Mario Molina i Ballester
”Que li tallen el cap!” Antonio Andrés Sánchez
”Tot és mentida” Vicente Andrés
Falla Infantil QUE LI TALLEN EL CAP! Dia a dia es manipula amb freqüència en tots els llocs i hem d’aprendre a conscienciar-nos per acabar amb açò. Que els tallen el cap als manipuladors, que els tallen el cap i així tots viurem millor. El manipulador s’amaga darrere de les paraules, pega la volta als arguments, desarma amb els seus traumes. Primer veuràs el seu cap, donçs de cos és xicoteta, després patiràs l’amenaça: voldrà tallar-te la testa. Mana a tots el que han de fer mes no és persona exemplar, utilitza els subordinats per controlar el ramat.
Al crit d’arribe tard va el pilota de la reina no sé sap si li té por o és que li agrada la feina.
Si no parlen allò que pensen es preveu un fatal desenllaç, si no arriba qui els rescate la profecia es complirà.
Mentrestant la llebre boja mira cap altre costat no siga que li esguite i perille el seu cap.
Una porta comunica mentides i veritats. Tu decidixes si l’obris a quin costat vols estar.
Xino-xano es mimetitzen Tararí i Tararà… Ja no saps qui és cadascú alienats com estan ja.
Lluint el seu rosat plomatge, el flamenc s’està molt quiet mentres s’estira amb superba; sols observa i no diu res.
La innocència dels xiquets els pot dur a confiar i que quan menys se l’esperen els vagen a enganyar.
L’eriçó per altra banda es qui va rebent els colps i per molt que no li agrade és el seu paper al joc.
Mes si estan ben envoltats per sabis que els vullguen bé evitaran que això els passe. “Qui et vol bé, no et vol dependent”.
El camí que hauràs de prendre dependrà en lloc primer d’aon vullgues apropar-te si t’importa, evidentment.
Teresa Aparicio i Matallín
12
Falla Gran TOT ÉS MENTIDA ESCENA 1 LA CRISIS S’HA ACABAT … TOT MENTIRA
Res és veritat i res és mentira tot és del color amb el cristall que es mira… … o millor dit que et pinten, que des de la premsa i govern modelen la realitat distraient el personal per a benefici propi d’ell.
Aquesta és la màquina que s’ha inventat el govern per eixir de la crisi i enriquir els banquers Que per a fer-ho cal triturar els treballadors és un preu que a qui està amb els motors no li sembla gens malament sempre que així faça ric a qui ja ho és i de camí sempre, li queden alguns dinerets encara que siga en caixa B
Mireu el pare Noel que per falta de tindre ren disfressa un ase amb banyes per tirar del trineu dels regalets Igual que en la vida real l’amo tracta el treballador com un cornut i damunt apallissat.
La crisi ha vingut per culpa dels obrers que demanaven els diners i han deixat en bolquers els pobres banquers. Ara ja està arreglada per poder extreure de l’obrer fins l’animeta, que Mariano és qui s’encarrega de ficar en marxa la maquineta.
Gürtel, Bàrcenas, imputats, ah, no, ara són investigats, que no és el mateix? igual és, quan han furtat. Que ve un merder, eixia una noticia que a tots distreia i descansa el president.
13
ESCENA 2 ELS ARTISTES FALLERS ES FORREN… TOT MENTIRA
Molt amable el senyor companyia ve a buscar i amb diners caldrà pagar per a gitar-se amb Democràcia i Llibertat.
Baixà Moisés del Sinaí amb les taules baix el braç i escrits amb foc estan els manaments que tot artista faller deu complir fil per randa i no queixar-se massa i del seu treball gaudir.
Amb diners, Democràcia amb diners, Llibertat que si no en tens cap de les senyoretes en realitat pots tastar.
1. Estimaràs El President sobre totes les coses. 2. No diràs que amb aquests diners no es fa. 3. Sacrificaràs les festes, i faràs falla. 4. Honraràs el President i la Fallera major. 5. Et mataràs al taller. 6. No faràs errors en les falles. 7. Furtaràs temps de casa per estar al taller. 8. No diràs falsos testimonis ni mentires a la comissió. 9. No consentiràs pensaments ni desitjos fins que no acabes el monument. 10. No desitjaràs els premis, ni el pressupost, de la falla del costat.
ESCENA 4 CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ… TOT MENTIRA En un costat “La rendición de Breda” amb el senyor Junqueras i el Puigdemont com a ploranera mocador en mà i plorant. Per l’altre “Los borrachos” amb els independentistes pipats alçant la botella i rojos de la festa que han organitzat.
ESCENA 3 PRACTICA SEXE, SEGUR… AÇÒ NO ÉS MENTIRA
Els dos quadres són possibles en aquest conflicte català i el pintor que no sap com collons acabarà.
Aquestes senyoretes ho tenen molt clar no em vingues amb bones idees ni bones intencions ni drets i llibertats, si vols practicar sexe de segur hauràs de pagar amb diners, eixos que sonen i tot l’altre, ja vindrà.
El que si està clar és que mentres tots miren a un costat per l’altre s’escapen lladres corruptes i imputats. El pobre Velàzquez no sap què pintar en el conflicte català hui comença amb “La rendición de Breda” demà, “Los Borrachos” vol començar amb l’embolic que porta “El grito” de Munch, acabarà dibuixant.
14
ESCENA 5 NO PASSA EL TEMPS, PASSEM NOSALTRES… AÇÒ NO ÉS MENTIRA
d’allà de l’orient que vol fer un gran estadi al mig del camí entre un i l’altre poblet.
Cronos és infal·lible el temps passa i ens deixa enrere però realment tot està igual es mantenen les classes socials canvien les persones i tot torna a passar.
La gresca que diu sorollosa que Sagunt i Port no són el mateix, i mentre la gent, soroll escolta per davant de la nostra cara s’alça tot un imperi del nostre veí Manolo, el xinés. Els polítics ho fan per governar però el que és veritat és que a tots els fa ballar quan trau el fardell de bitllets a passejar.
No hi ha canvis, pareix que el temps no passa tornen a repetir-se les coses al llarg de la història l’únic que canvia són les persones Les crisis van i venen, les revolucions es repeteixen i quan tot pareix avançar arriba un Trump, o un Aznar i torna a començar.
ESCENA 7 TOTS ELS ESPANYOLS SON IGUALS DAVANT LA LLEI… TOT ÉS MENTIRA Pobra musa avergonyida davant la constitució perquè ella voldria equilibri en les actuacions
Ho van viure els nostres iaios hui torna a passar als nostres fills li pegarà en els nassos i els nets ho reviuran
Tot és mentira quan anem a tribunals lladres que queden lliures amb els diners que han furtat per fer-ho en benefici del que mana al govern central
ESCENA 6 SAGUNT I EL PORT ÉS EL MATEIX… TOT MENTIRA El governant del poble sense quasi voler s’ha trobat amb un carretó ple de diners. No és per arreglar carrers ni la nau, ni el castell No són per al Port ni per a Sagunt És que ara ha vingut u
L’home que és de sang blava neteja les arques dels pobles acompanyat de la dona i com són coses de corona la llei no el destorba deixant-los lliures amb un no sé, no consta, no importa.
15
La falla creix..
Carlos Munera Requena DATA DE NAIXEMENT:Â 31/01/2018 VA PESAR 3,600 KG I VA MEDIR 50,5 CM.
16
Comissió
CASALER Salvador Sánchez Martínez DELEGADA DE CULTURA I Mª José Martínez Martín DELEGADA DE CULTURA II Marga Sánchez Aleixandre DELEGAT D’ESPORTS I Antonio Vicente Sánchez Aleixandre DELEGAT D’ESPORTS II Jesús López Ortega DELEGADA DE COMISSIÓ FEMENINA Mª Pilar Sanchis Martín DELEGAT D’INFANTILS I Adrián Benet Prats DELEGADA D’INFANTILS II Rosa María Requena Fresno DELEGAT DE MANTENIMENT I Amado Vicente García DELEGAT DE MANTENIMENT II José María Fernández Ortín
PRESIDENT Héctor Sancho Munuera PRESIDENT D’HONOR Vicente Martínez Campayo VICEPRESIDENT I Antonio Fresno Ortiz VICEPRESIDENT II Francisco José Martínez Munuera VICEPRESIDENT III Juan Carlos Requena Fresno VICEPRESIDENT IV Juan Vicente Solaz Giménez VICEPRESIDENT V Antonio José Fresno Sanchis VICEPRESIDENTA VI Mariví Sanchis Martín ADJUNT A LA PRESIDÈNCIA Eduardo Benet Cases ADJUNT A LA PRESIDÈNCIA Benjamín Sancho Munuera ADJUNT A LA VICEPRESIDÈNCIA Héctor Martínez Zaballos ADJUNT A LA VICEPRESIDÈNCIA Salvador Sebastiá García SECRETÀRIA Mª Jesús Luengo Cervera VICESECRETÀRIA Miriam Sánchez Pérez SECRETÀRIA DE CENSOS I RECOMPENSES I Mª José Beltrán Sanz SECRETÀRIA DE CENSOS I RECOMPENSES II Teresa Aparicio Matallín TRESORERA Inés Fabra Marzo COMPTADORA Laura Maravilla Rodríguez
Vocals
Agustín Albalat Paredes Alberto Soria Carrasco Alfredo Sánchez López África Mellado Muñoz Amparo Baeza Esteban Amparo Ballester Escobar Amparo Gómez Olmos Amparo Marzo de la Torre Ana Amparo Candel Igual Ana Belén Ballester Pérez Andrea Tormo Hernández Ángel Ortiz Calvo Ángela Cócera Díaz
17
Ángela Ortiz Serrallez Antonio Andrés Micó Antonio Andrés Sánchez Antonio Montesinos Blay Antonio Verdugo Ballester Arantxa Gil Pérez Arturo Díaz Berzosa Athenea Ortiz Serrallez Azucena Díaz Berzosa Beata Kiss Beatriz Fuertes Martín Begoña López Mauri Begoña Rojo Cantero Benigno Sánchez López Brando Boix González Brianda Boix González Carla Morales Fernández Carlos Saúl Morales Sanchis Carolina García Osca Carolina Molina Hijano Cristina Flórez Amorín Cristina Romera Ballester Cristina Solaz Giménez Daniel García Rojo Daniel Garrido Gómez Daniel Martínez García David Parrado Patiño David Sánchez Barrachina Elena Zaballos García Elisa Maravilla Rodríguez Emilia Ballester Jurado Emilio Rubio Villanueva Enri Olmos Saus Eugenio Romera Pernias Eva Navarro Flórez Felipe Molina López Francisco Fabra Oliva Francisco José Martínez Maravilla Guillermo Martínez Ballester Gustavo Tormo Domínguez Herminia Martínez Verdugo Ignacio Pérez Juan
Imanol Alcaide Pérez Inés Lázaro Sola Iris Tomás Parrilla Javier Aparicio Blasco Joel Castillo Simón Jorge Albalat Luengo Jorge Cruz Dueñas José Antonio Martínez Sánchez José Luis Gómez Olmos José Luis Soriano López José Vicente Aparicio Blasco José Vicente Morales Gimeno Juan Antonio Ballester Pérez Juan Baeza Borrás Juan Carlos Rey Ballester Juan Sebastiá García Juan José Gil Carbó Juan José Gil Muñoz Laura Albalat Paredes Laura Carratalá Gijón Laura Herrera Garrido Laura Victoria Rey Sánchez Lourdes Lázaro Sola Luis Eduardo Ramos Lydia Cepeda Jodar Mª Ángeles Ballester Escobar Mª Antonia Albalat Paredes Mª Carmen Garrido Montesinos Mª Carmen Torres Vaquero Mª Dolores Matallín Aleixandre Mª Elena Martínez Zaballos Mª Pilar Muñoz Romero Mª Pilar Sánchez Abad Mª Teresa Carrascosa Gómez Mª Teresa Matallín Aleixandre Mª Teresa Olmos Saus Manuel Adrián Pérez Mar Moya Barba María Catalá Berna María Martínez García María Navarro Romero María Villar García
18
Marina Tel Pérez Marta Sánchez Matallín Milagros Munuera Romera Miriam Adrián Pérez Montse Sánchez Aleixandre Nadia Ortiz Aleixandre Nerea Tomas Parrilla Noemí Anreus Molina Nuria Hernández Pérez Pablo Molina Ballester Pablo Morales Sanchis Pablo Sanhermelando Lasheras Paqui Partida Raya Patricia Romera Ballester Paula Mª Solaz Gil Pedro Más Muñoz Radoika Ortiz Aleixandre Ramón Allueva Domínguez Ramón Martínez Fayos Raquel Bernal Guerrero Raquel Cosín Ramírez Roberto González Asensi Rosa María García Fernández Rosa María Muñoz Martínez Rosabel Martín García Salvador Sánchez Torres Sandra Rodríguez Moral Sebastian Aparicio Candel Sergio García Arnau Silvia Edo Lozano Sofía Gil Muñoz Sonia Villalba Perea Thalía Anreus Molina Vicenta Aleixandre Tomás Vicente Martínez Verdugo Vicente Santibáñez Arres Víctor Cócera Gómez Victoria Pérez Juan Zaraida Mellado Muñoz
Part literĂ ria
19
Llegendes i tradicions Llegendes i tradicions formen part del extens saber popular. A més, de vegades, hi ha llegendes que es converteixen en novel·les i novel·les que en recuperen unes quantes llegendes… Pilar Madrid, va decidir convertir una llegenda de la nostra ciutat en tota una aventura que ja està a l’abast del públic. De segur que us entren ganes de llegir-la. “La Fallera Calavera” seria un bon exemple de com una novel·la pot contribuir a mantindre vives un grapat d’elles. El seu autor, Enric Aguilar, ens parla d’ella i dels personatges reals o ficticis que n’hi recupera. Un d’ells és la delicada de Gandia, que era tan fina, tan fina, que una flor de gesmil la va matar. Miguel Pérez ens explica entre estes pàgines qui era i quina relació té el gesmil amb la festa fallera en Gandia amb un article molt interessant al respecte. Com a tradició curiosa, la carrera en calçotets que té lloc cada 31 de desembre en la Font de la Figuera des de fa quasi mig segle. I qui millor que el periodista local Enric Cuenca per a contar-nos en que consisteix, ja que com ell diu és en part descendent d’allí. També als pobles del nostre voltant hi ha tradicions molt màgiques, com és la nit de reis a Quartell. Palmira Benajas us omplirà d’il·lusió, a soles llegint el seu article. I per concloure la nostra humil aportació literària, us oferim els textos amb que la falla ha participat enguany al concurs de narrativa en valencià de Federació Junta Fallera de Sagunt. Esperem que disfruten tant d’esta part del llibret com ho hem fet nosaltres preparant-la.
20
Com una llegenda,
pot convertir-se en una aventura Quan una creix en un lloc com la ciutat de Sagunt, on el teu parc de jocs, han sigut pedres d’una pedrera Íbero-romana, columnes d’un fòrum, que en el seu moment va ser bulliciós, punt de trobada de la gent del lloc, d’estrangers que cercaven vendre les seues mercancies portades del nord d’Àfrica, de la Gàl·lia, de la mateixa Roma.... On hi havia temples on es venerava a Diana, a Mart, a Isís Pelagia, deessa estrangera dels navegants en la ciutat de Saguntum, on s’encunyava una de les monedes més importants de tota Hispània, on trobar una bruixa que et fera una maledicció, per a poder maleir al lladre de torn que t’havia robat el mantell amb el que et protegies del fred, era relativament fàcil, on l’olor a espècies i encens impregna l’aire constantment, fent que els teus sentits s’aguditzaren i les teues papil·les gustatives assaboriren aqueix guisat que posteriorment serà preparat amb elles........... On el místic s’ajunta amb la mágia de l’entorn, amb els ressons d’un temps passat, que va ser florent, on nostra ciutat va brillar amb llum pròpia en tot el Mare Nostrum. Tires la vista enrere i comproves que més de dos mil segles contemplen les nostres muralles, el nostre port marítim, el nostre patrimoni i la nostra història.
I com no, en aquest entorn tan propici anaven a faltar elles, les llegendes. Llegendes que no estan escrites en cap lloc, llegendes que van cantar joglars i trobadors, llegendes que van de boca en boca, d’avis a pares i de pares a fills, llegendes que s’expliquen en l’escola, de mestres a estudiants, a la llum de la lluna en les nits d’estiu, quan la calor es fa insuportable i els veïns se senten en rogle a la fresca en els carrers empedrats, llegendes que ens fetillen, que ens fan volar al passat, que deixen fluir la nostra imaginació a aquell racó de la nostra ciutat, on va surgir la parleria, o la tafaneria, on tot va començar. Cada ciutat, cada poble, segur, que té alguna llegenda donçs són ineludibles i inevitables. I totes comencen igual, “Explica una llegenda”, són les paraules màgiques per a atraure l’atenció de la gent, donçs ho creiem o no, els humans, encara tenim la necessitat de creure en les llegendes. Avui dia, en la societat en què vivim, on l’estrés és el nostre major problema, és més fàcil comunicar-se per una pantalla tàctil que asseure’s a parlar amb el veí i si et sentes amb el veí segur que algun dels dos estarà amb el cap baix, mirant la pantalla del seu telèfon mòbil. “L’era digital la
21
criden”, una Era sense converses parlades, on tot va escrit via internet, on no hi ha entonació de les frases, on ens mengem lletres, comes i paraules, on és més fàcil posar una icona que utilitzar una síl·laba. Per a mi, una Era sense encant, però clar, és la meua opinió personal.
però una altra ràfega d’aigua va esguitar la seua cara i aquesta vegada sí va obrir els ulls, Rous amb el seu riure burleta la mirava divertida amb un got d’aigua en la mà, mentre Deivid darrere d’ella i mig somriure en la cara esperava la seua reacció.
Llavors un bon dia em vaig alçar i em vaig adonar que molta gent de la zona, desconeixia tant la nostra història com les nostres llegendes i vaig decidir agafar una i convertir-la en una novel·la d’aventures, dínàmica, amb tints d’humor, misteri, salts en el temps i moltes peripècies, on els personatges són tres adolescents que viuen en l’”ERA DIGITAL”. Sempre amb rigor històric i desenvolupada a l’entorn de la nostra ciutat, on el lector pot submergir-se en la nostra història i patrimoni d’una forma divertida. Tots els llocs i personatges que es reflecteixen en ella, existeixen o van existir en el seu temps i fins i tot es poden visitar. Crec que és una estupenda forma de fer arribar al públic tot el que vam ser i som...... I acabe de la mateixa manera que comencen totes les meues novel·les. Tot el que s’explica en aquestes pàgines és fictici, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència, o no?....
-Mira, que sou, no us he sentit entrar.- Vaig dir alçantme de l’hamaca i posant els braços en pitxers. -Ens ha obert la teua àvia- Rous va soltar en el sòl una borsa plena de llibres nous, que jo vaig mirar frunzint el suny. -Venim de comprar els llibres- va dir Deivid arreglantse la frangeta amb els dits, sempre ho portava perfectequart de l’E.S.O. és difícil, enguany hem d’estrènyer els colzes, eh, Rous, tu m’ajudaràs que eres la més estudiosa de la classe. -Doncs clar- va dir Rous portant una caixa de barrites energètiques de xocolata de la borsa. -Una altra vegada a règim Rous?
COM PERDURA EN EL TEMPS LLEGENDA (Beca Taxi i el cavall d’or)
Des que va descobrir les barrites energètiques, no hi havia dia que no la vera amb alguna, les tenia per tots costats, en les butxaques, en la bossa, en la guantera del cotxe de la seua mare i sempre deia el mateix,- per si tenim fam- el hobbie de la meua amiga era menjar, li encantava, fóra el que fóra, però més la xocolata.
UNA
La meua àvia va aparèixer en la terrassa amb un cistell de roba que acabava de llavar i nosaltres ens asseiem en un banquet que el meu pare havia fet amb fustes a manera “rústica”com deia ell.
Beca va tancar els ulls i es va recolzar sobre l’hamaca, va respirar profundament, fins que va sentir com el seu abdomen s’omplia d’aire, ho va soltar lentament mentre deixava la ment en blanc, que silenci, va pensar i es va concentrar en el trinar dels ocells que revoloteaven per la muntanya del castell.Va començar a notar la calor del sol en la cara i va tornar a fer una respiració profunda, va notar com unes gotetes d’humitat en la cara, però no va obrir els ulls, ha de ser de la roba que acaba de tendir la meua àvia i va tornar a concentrar-se en la respiració,
-Avorrits?.-va preguntar la meua àvia estenent un llençol en la corda de l’estenedor. -Una mica- va dir Rous obrint la caixa de barrites energètiques. -Quan jo era jove, em tirava les vesprades senceres investigant pels vessants del castell.- la meua àvia va
22
fixar la vista en la zona nord de la muntanya, des de la terrassa de la meua casa, situada en la juderia de Sagunt, es podia veure tota la muntanya del castell amb la fortalesa en el cim, la vista era estupenda. -I es pot saber què investigava?- Rous va trencar l’embolcall alliberant la primera barreta energètica que anava a ser presa de la seua boca. -Donçs cercava el cavall- La meua àvia va tendir el segon llençol. -Quin cavall?- Rous es va ficar de colp la barreta en la boca i va començar a mastegar. -Rous un dia et vas a ofegar- la va renyir Deivid. -Cercava un cavall en el vessant del castell?- Ara el que s’interessà era ell. - No sabeu la història?- va dir la meua àvia amb cara de sorpresa. Neguem els tres amb el cap, mentre Rous treia la segona barreta energètica de la caixa.
barana de la terrassa, mirant el vessant de la muntanya, Rous i jo vam fer el mateix. -Àvia, de veritat creus que és veritat açò que ens has explicat??-La vaig mirar fixament als ulls. -Mira Beca, les llegendes, llegendes són. Què siga veritat o no? No sóc jo la que ho ha de dir. Cada castell amaga el seu tresor i la seua història, però bé, aquestes coses el bo que tenen és que et fan somiar amb trobarho algun dia. La meua àvia va acabar de tendir la roba i va desaparèixer del terrat. Rous, Deivid i jo contemplàvem els hipogeus jueus que en silenci guarden les restes d’aquells que van habitar una altra època en la nostra ciutat. -Estic pensant.- va dir Rous -Ui dolent- Deivid no la va deixar acabar la frase- no penses Rous, que quan tu penses, puja el pa. -Que em vaig a cercar el cavall- Rous va començar a caminar ràpidament cap a la porta de la terrassa. -Serà veritat?- va dir Deivid atònit. -Donçs clar que és veritat- va ser l’últim que l’escoltàrem dir, després de desaparéixer darrere de la porta. -Donçs saps que et dic,- vaig mirar a Deivid i vaig començar a caminar també cap a la porta.- que jo açò no m’ho perd, siga veritat o siga mentida, quan Rous s’encabota en alguna cosa..... pot ser un espectacle, damunt està plena d’energia amb tanta barrita energética. -Jajaja- em vaig riure a riallades i vaig córrer darrere la meua amiga, vaig escoltar els passos pesats de Deivid que remugant corria darrere de nosaltres dos..................
La meua àvia va agafar el cistell de la roba que havia deixat damunt d’un tamboret i es va asseure en el. -Explica una llegenda- va dir amb veu baixeta i misteriosaque quan Anibal va assetjar Sagunt, després de 8 mesos de setge, els saguntins en un desesperat intent perquè no s’apoderaren de les seues riqueses, van agafar tot l’or que tenien i ho van fondre, fent amb ell un cavall, un cavall d’or, diuen que està amagat en una de les cantonades del castell.- la meua àvia va tornar al castell. -Alaaaaa xavala, serà veritat?- va dir Rous apretant la caixa de cartó de les barrites energètiques amb les dues mans. -Doncs clar que és veritat- va dir la meua àvia molt seriosa alçant-se del tamboret recuperant el cistell de roba. - Jo porte tota la vida cercant-ho, i la meua mare i la mare de la meua mare i així totes les generacions de la nostra família. -És rar, que si va existir de debò, ningú l’haja trobat encara.- va dir Deivid, alçant-se i recolzant-se en la
Pilar Madrid
23
La Fallera Calavera: zombis i tradicions valencianes
Després de morir en una mascletà a causa d’un error de seguretat, una fallera torna a la vida convertida en zombi. Només hi ha una manera de calmar la seua ira apocalíptica: cuinar-li una bona paella. A partir d’esta premissa tan tètrica i al mateix temps tan valenciana, naix La Fallera Calavera, un joc de cartes que ja ha venut més de 13.000 unitats i que s’ha convertit en un fenomen autòcton després de publicar-se una ampliació del joc i una novel·la amb el mateix títol.
que fa seductor este projecte és la recuperació i promoció de la tradició i idiosincràsia valenciana. En primer lloc, el joc fa un exercici de sàtira, tornant a l’esperit faller original amb què els monuments de fusta i cartó servien per criticar la política local. La pròpia història de la mort de la fallera, un incident dramàtic que l’Ajuntament no vol investigar, ens remet a l’accident del metro de València de 2006 i a la seua polèmica gestió per part dels representants polítics. A partir d’este exercici de crítica a través de la fantasia gòtica, La Fallera Calavera desplega un catàleg de personatges i tradicions populars de tot el territori valencià.
Però per què La Fallera Calavera ha connectat tant amb els valencians? Més enllà de l’estètica gòtica, genuïna i atractiva, creada per la il·lustradora Esther Méndez i de les virtuts jugables d’esta baralla de cartes, el
24
La mitologia pròpia, sovint oblidada en favor del folklore d’altres latituds, apareix en este projecte de diverses maneres. El gegant Tombatossals, personatge famós a la ciutat de Castelló, comparteix protagonisme amb la Delicà de Gandia, donzella que, segons conta una rondalla, va morir quan li va caure un pètal de flor al cap, de tan delicada com era. Tenen cabuda altres llegendes, com la de la rata penada que va ajudar el rei Jaume I en la conquesta de València o l’existència dels donyets, criatures fantàstiques menudes que habiten certes cases per provocar turments i desordres. Mereixen menció especial els monstres valencians, utilitzats antigament per espantar els xiquets i molt d’ells ara ja oblidats. Així, La Fallera Calavera recupera l’Home del Sac, potser l’espantacriatures més conegut, però també se’n recorda del Butoni -un dimoni que s’emporta els menuts-, la Quarantamaula, una figura sinistra que ningú sap ben bé com descriure, o fins i tot el Moro Mussa, un antic monarca de la València musulmana que aterrava la xicalla. El repàs per la cultura popular no acaba ací. La Fallera Calavera també toca la religió i posa en valor elements de les processons del Corpus, com la Moma i els Momos –representants de la virtut i els set pecats capitals-, la Dansà de la Magrana o la monstruosa Cuca Fera, una espècie de drac amb closca dura. De la gastronomia, el joc pren la paella valenciana, l’allioli, l’orxata i begudes alcohòliques ben nostres com l’aigua de València i fins i tot la cassalla. De les festes, més enllà de les Falles, que són l’eix vertebrador del projecte, apareixen els Moros i Cristians, la Tomatina de Bunyol, el Misteri d’Elx, les bandes de música i la dolçaina i el tabalet. I no podien faltar els elements de la cultura popular més contemporània, com aquells que va aportar la difunta Canal 9: Monleon, el presentador mític valencià, va acompanyat de les seues hostesses, les Monleonetes.
Amb vidrioletes incloses! També te presència el gosset Babalà, mascota infantil de les vesprades de l’antiga televisió pública. I no ens podíem deixar un personatge més conegut per la seua banda sonora que pel seu aspecte: Paquito el Xocolater. Tota esta desfilada de personatges, tradicions i menjars típics apareixerà davant dels teus ulls en forma de cartes si jugues a La Fallera Calavera. I mentre batalles per aconseguir els cinc ingredients de la paella que calmen la ira de la zombi valenciana, també tindràs temps per a recitar alguns refranys, cançons i dites de la nostra terra. De veres de veres, com si menjares peres i les cagares senceres!
Enric Aguilar Enric Aguilar és l’autor i editor del joc de cartes La Fallera Calavera, així com de la novel·la homònima.
Rebent l’any... en calçotets Quan parlem de tradicions, parlem de fets, de coses que fem perquè tenen una continuïtat en el temps, perquè tenen un substrat identitari, cultural, religiós, folklòric, ideològic, festiu… i es fa amb una periodicitat. Les tradicions, però, tenen un punt de partida, una data de naixement, un tret d’eixida que de vegades ho tenim clar i d’altres no tant perquè vénen d’antic i es perden els orígens en la nit dels temps. Si una cosa està clara, és que les tradicions tenen un per què, una data de naixement, coneguda o no i són tradicions perquè tenen una continuïtat de la comunitat que ha adoptat eixa tradició com una expressió seua, pròpia i identitària. Potser, nosaltres mateixos sense saber-ho, estem creant tradicions als nostres pobles, o en el món de les falles, o en la nostra pròpia comissió fallera. Anem fent actes que, de continuar amb el temps, seran reconeguts com a tradició. I dit això, cal que ens centrem en la qüestió de l’article que m’ha demanat fer l’AC Falla Luis Cendoya per al seu llibret. Sempre, sempre he presumit ser en part
descendent de la Font de la Figuera, d’un bellíssim poble valencià que té un lligam molt especial amb el Port de Sagunt des dels inicis del Port. Per això, és un orgull rebre una telefonada de Teresa i que et diga “Com que eres de la Font, qui millor que tu per a parlar de…” I anem a parlar d’això. D’una tradició “moderna”, perquè encara no té ni mig segle d’existència però que ha estat una tradició impactant, simpàtica, peculiar i mediàtica. Perquè si d’alguna cosa pot presumir la Carrera de Calçotets de la Font de la Figuera és de ser mediàtica, de ser notícia en molts informatius d’àmbit estatal i, com no, valencià. La nit del 31 de desembre la gent té per costum quedar a sopar en cases, en locals, en bars, en restaurants, en hotels… anem vestits d’etiqueta o informals, bevem cava i altres licors, acompanyem les campanades amb raïm del Vinalopó o gallons de taronges valencianes, ens posem màscares, barrets ridículs de cartró, collars de plàstics i fem monades diverses per a celebrar la mort d’un any el començament d’un altre, que sempre esperem i desitgem que siga, almenys millor que el que se’n va.
27
En la Font de la Figuera, un xicotet poble de la comarca de la Costera de poc més de 2.100 habitants, és costum quedar en casa, en cotxeres o en els “cuartelillos” per a sopar. Entenem per “cuartelillo” el casal de les filaes dels Moros i Cristians, una tradició de més de 200 anys en esta població. I la festa de la què parlem, la Carrera de Calçotets naix en una freda nit de cap d’any, com fredes solen ser totes eixes nits en este poble de l’interior. Un grup de joves estava sopant fa 43 anys en una cotxera. Són sopars contundents, sopars que són regats amb els bons vins de les terres dels Alforins i quan el vi puja al cap, ja se sap que es perd el fred, la por i també la vergonya.
I amb eixe càntic, baixen centenars de persones pel carrer del Cantalar i comencen a rodar per la Plaça Major, on centenars i centenars de persones ben abrigades contemplen el coratge i la valentia d’aquelles i aquells que van corrent en roba interior. La majoria dels anys, estan presents les càmeres de moltes televisions espanyoles (com fins 2013 mai fallaven les de la valenciana) i a l’endemà, al resum de les celebracions de cap d’any i dels primers naixements de l’any, sempre ixen per la tele els valents i valentes corredors amb roba interior de la Font de la Figuera. És més, l’espectacle tan peculiar de la carrera de Calçotets atrau a públic de tota la comarca i és habitual que molta gent es desplace en autobusos per a celebrar l’arribada del nou any a la Plaça Major de la Font, mentre corre gent en roba interior al crit de “No fa fred!”.
I en eixe punt, algú va comentar la possibilitat d’anar a vore a una altra colla que estaven sopant en tal lloc del poble i, de sobte, algú va dir la frase màgica: A que no teniu co… d’anar en calçotets?
Després de 43 anys i amb la participació de xiquets i xiquetes, la Carrera de Calçotets s’ha consolidat com un acte festiu més a la Font de la Figuera i com una tradició. Perquè les tradicions, al remat, són les coses que ens agraden fer i que tenen una continuïtat en el temps. Per molt peculiar que resulte.
I clar… dit i fet. Però no van anar a vore a eixa colla en concret, sinó que anaren a vore a moltes altres més, aprofitant que ja que es despullaven per a celebrar el nou any, fent-ho de manera gran. I de pas, passar per la plaça.
A més a més, fa anys que es va fer costum el portar roba interior roja per conjurar la bona sort. Calçotet, calçons, bòxers, tangues, bragues, braguetes… tot el món porta una peça de roba interior de color roig en cap d’any, encara que no es veu… de normal i en circumstàncies normals. A la Font de la Figuera, almenys, es trau profit i es lluïxen totes eixes peces que, de normal, estan ocultes a la vista.
Com la cosa va fer gràcia, a l’any següents es va repetir. I a l’altre, i a l’altre i anaren sumant-se més i més colles d’amics fins arribar al dia de hui, on una gentada impressionant d’homes i també dones i alguns xiquets i xiquetes, participen en esta pecular carrera en roba interior. A les dotze de la nit, el campanar de la Font marca l’inici de l’any i tots els congregats a la placeta de l’església en roba interior i desafiant de vegades temperatures que s’apropen o passen per baix del zero, comencen a cridar a una veu el crit de guerra de la nit: No fa fred, no fa fred!!!
Enric Cuenca i Teruel Periodista
28
La delicada de Gandia i les falles de hui en dia De menut, quan començava a sentir allò de “...conta la història que un dia...” i aquella veu grossa i profunda s’iniciava en la narració d’històries ocultes, tradicionals, foren veritat o llegenda, inventades o reals però narrades a cau d’orella vora d’un llar encès mentre jo em quedava bocabadat mirant com les espurnes es volatilitzaven i el consum excessiu d’oxigen em provocava les primeres cabotades. Jo solia començar una guerra interna per tal d’aguantar eixes històries que a casa ens contaven mentre l’altra part del meu ser, vencillava, intentant que no es notara la modorra, eixa son molt feixuga, que m’atacava de sovint.
lo fina, elegant i distingida que era. Altres perquè volien semblar-se a ella. Jo no sé si va existir realment aquesta donzella o es un invent o una llegenda, però quan any rere any anava descobrint més detalls més curiosa en semblava la història de la Delicada de Gandia. Era una història com si fora pròpia, com si cadascú dels protagonistes haguérem viscut eixe fet. I de fet, a mi m’encisava tot el que canviava segons qui et narrava tan cruel i a la volta graciosa estampa d’una jove tan fina tan fina que una flor de gesmil la va matar. I de sobte pensaves, ¡redell, sí que era fina! Doncs el poc pes que té una flor de gesmil ¿cóm pot acabar amb la vida d’una jove per molt fina que esta siga? I després et desvetllaven que la flor de gesmil en qüestió era un adornament de la porta gòtica de la Seu Col·legiata de Gandia. I es quan esclates a riure o tanmateix et quedaves pensatiu buscant on hi era l’amagatall, on estava la lliçó que ú hauria de aprendre.
Una d’eixes velles històries i que a mi personalment em feia gràcia, començava amb una explicació d’una fràgil i jove donzella, i ja captivava tota la meua atenció per sentir de viva veu què és el que havia ocorregut a la meua ciutat. Llavors, estàvem parlant del segle XV, i no sempre pots permetre’t el gust i el regust d’oir aquesta mena d’històries prohibides arrelades al lloc on vius. Així doncs, la guapa, jove i fràgil donzella era una enveja entre les xiques de l’època. Uns la criticaven per
De sobte preguntes sense resposta i dubtes a grapats. ¿Era real o fictici el personatge de la jove i fina
29
veig un gesmil, siga en flor o a altre lloc, no em puc llevar del cap, la història d’esta jove i fina donzella, ja no per les causes de la mort sinó per sa identitat, la qual cosa, revetllaria certes circumstàncies afegides o no per culpa de la distorsió o no oral que els nostres avantpassats d’ella han fet.
donzella?¿Va existir o tan sols és llegenda?¿Si és llegenda, perquè ha arribat fins als nostres temps des del segle XV?¿Quin interès hi ha en vincular el gesmil amb Gandia? I cada any, cada volta que sentia la història contar jo em preguntava sempre el mateix. Uns em digueren que real era, i mai millor dit, doncs a l’Arxiu Històric Nacional a Toledo existeix aquesta història al llegat dels Osuna y Luna. Altres, menys verosímils, edulcorades o inventades, situaven a l’escultor Damià Forment esculpint aquestos destalls des de la porta principal de la Seu i que li caigué damunt de la jove i fràgil donzella. Fins i tot, la identifiquen com a Ines de Catanni, però el que no quadra i sembla irreal és que un jove escultor com hi era Damià Forment a l’època, poguera utilitzar aquest to sarcàstic per a explicar el motiu de la mort de la donzella.
Tot i que la història és de finals del segle XV, i ha estat la tradició oral la que ens ha permès que continue esta història o llegenda fins els nostres dies. I nosaltres els fallers, hem contribuït a engrandir-la i mantenirla viva. Tal vegada sense saber-ho. Tal vegada sense ser conscients que any rere any manteníem viva una tradició oral centenària. I com ho fèiem? Senzillament seguint els passos que altres fallers al seu dia feren. Per a poder entendre aquesta segona part de l’article sobre la relació del que conta la història de la Delicada de Gandia, la flor del Gesmil i les Falles, us ficaré en antecedents. A Gandia no tenim com a recompensa fallera els Bunyols. Tot i que formem part de la Junta Central Fallera de Valencia fórem expulsats per tindre cinc reines (falla, foc, festa, art i poesia). No volíeu delicadesa? A Gandia sols tenim una Fallera Major, la resta, la de les vostres comissions són Reines de Falla (el que per a vosaltres es Fallera Major de la Falla). I després de molts contactes, al 1987, Gandia tornà a formar part de la JCF però amb les característiques pròpies, sense renegar a res, amb autonomia. I això comportà que no podien tocar-nos la nostra recompensa fallera: el Gesmil (coure, argent, oir, diamants) i per contra, els fallers de Gandia no accedir ni reconèixer al Bunyol. Altra volta delicats.
I per últim, per arrodonir tan macabra escena que jo imagine amb la jove estesa a la plaça del Mercat i rodejada de gent preguntant-se que li ha passat així com altre dient-li que s’ho tenia merescut per ser tan guapa, fràgil i fina, és quan apareix altre explicació al voltant de la Delicada de Gandia. A este respecte, no sé com imaginar-me a la duquessa despullant a la jove donzella per a procedir al seu soterrar i la cara de badoc que li se quedaria en vore que tan fràgil donzella portava entre les cames un cinturó de castedat. No de bades eixia de la Seu i era de missa diària, aleshores, en principi res resultaria estrany davant aquest fet llevat que, a l’apropar-se per intentar vore i analitzar el cinturó de castedat, se’n adonà que junt al lloc on es fica la clau per obrir-lo hi havia un xicotet escut del ducat de Gandia. I va córrer la veu, explicant que hi era una amant de la cort la que havia mort per una flor de gesmil. Fora com fora o fora qui fora, la història d’esta donzella sempre ha estat envoltada de misteri ja no per la mort sinó per la història que arrossega. Per això quan
Mai us heu preguntat qui, com, quan, on i perquè va o es va dissenyar com a premi, com a recompensa fallera, com a reconeixement per la valuosa aportació a la Festa
30
31
de les Falles el tradicional gesmil? Què te que vore amb tot açò? Es patrimoni exclusiu de Gandia la flor del gesmil? Perquè una sala de festes a Gandia anomenada Gesmil? I més encara, perquè els fallers tenim com a màxima recompensa fallera el gesmil en les seues diverses modalitats?
mals records sobre la mort –no de la Delicada- d’altres companys fallers que també el lluïren abans. Siga com siga, la tradició o la maledicció, segons qui vulga voreu, de la Delicada de Gandia i el seu gesmil ha perdurat fins als nostres dies. La tradició oral, de vegades, s’ha convertit malauradament en realitat. Però vulguem o no, mai podrem renegar d’aquesta flor, del seu significat i de la seua simbologia aquells que nascuts a Gandia coneguérem pel nostres avantpassats esta rocambolesca història, real, fictícia o inventada, millorada o reduïda, però sempre ens acompanyarà perquè el gesmil a les Falles està unida. A les Falles i a Gandia. Beneïda història de la Delicada de Gandia.
Eixa flor que penja a l’escut de la Junta Local Fallera de Gandia, i fins i tot arrossegada a la marca de La Junta, o portada amb lluentor i orgull lluny de la coentor pel faller que vol mostrar galons, o que al llarg dels anys calladament pagant una quota ha alcançat; o aquell de a la Gandia de blanc i negre assumia el càrrec durant anys i anys consecutius i per això tenien a be l’atorgament; o el polític o conegut de torn que accedia a esta flor de gesmil a mode de recompensa; o les falleres majors que reclamaven poder accedir a aquesta flor per mèrits propis i no pel càrrec que havien ostentat; o aquell que renegava de ficar-se la flor al xupetí perquè li portava
Miguel Pérez Infofalles.com
32
Cavalcada de reis Els reis arriben sempre per la carretera a Quartell. Tots estem situats al carrer San Antonio, l´antiga carretera d´entrada al poble per esperar-los. Els veiem a l’escorxador, fent els preparatius per a la seua entrada. De sobte sentim una remor de fons, una carcassa trenca la nit i veiem que comencen a pujar. No venen en carrosses precioses, no els precedeixen a la cercavila personatges de conte ni es fan coreografies... Tan sols, els patges reials, amb torxes per il·luminar la nit, caminen davant els cavalls en els quals arriben Merchor, Gaspar i Baltasar. Darrere, els tres tractors carregats de regals, embolicats en papers de tots els colors. Quan Ses Majestats passen pel nostre costat els saludem tímidament, responent a la salutació que ells ens dirigeixen a tots. Mirem els tractors amb l´esperança de què una de les bicis siga per a nosaltres. Hi ha caixes molt grans que de segur duran regals impressionants per a algun afortunat que enguany s´ha comportat especialment bé. La cercavila la tanca la xaranga de voluntaris de la Unió Musical de Quartell tocant cançons per a ballar. Tots caminem darrere de la desfilada, tractant d’estar molt prop dels cavalls per si de cas el nostre Rei favorit ens mira, sols a nosaltres.
Estem nerviosos i apleguem tots plegats a la plaça de l’església. Tots estem allí, com el dia de la Plantà del Pi a l´estiu però més abrigats, perquè sempre fa fred quan els Reis arriben a Quartell. A la plaça esperem uns minuts, mentres les campanes voltegen a festa, sense parar, perquè els Reis entren al temple per fer la seua ofrena davant la imatge del Jesuset. Ja ixen. Cada volta estem més nerviosos. Els tres reis, als seus cavalls, es divideixen per arribar a les tres primeres cases. Els xiquets que viuen a la plaça són sempre els primers a rebre els seus regals. Ho fan davant de quasi tot el poble que els enveja per tindre els primers els seus paquets. Ens dirigim a casa nostra. Cadascú a la seua o a les dels iaios o dels oncles, on rebrem els primers regals. Estem inquiets i no entrem a casa. Al portal, al carrer o a les plantes baixes obertes, però sense perdre de vista el carrer. De tant en tant, algú ix corrent al cantó. Veiem passar el Rei cap al carrer de dalt i ja sabem que queda poc. Mengem roscó i dolç per a fer temps. Ja estan ací. Primer passa el tractor, encara carregat de paquets de totes les grandàries i alguna bici que pot ser, aquest any si és la nostra. Els patges trauen els regals i arriba el Rei, imponent dalt del seu cavall i comença a cridar pel nom als menuts de la casa. Nom i cognom.
33
d´una piruleta i del nostre regal. Hi ha paquets per a tots i totes. Un dia el Rei Gaspar digué el meu nom i jo no m´ho esperava. Els regals no arriben sols per als menuts i a voltes també algun major és cridat per sa majestat. En menys de dos minuts el Rei s´acomiada de nosaltres per continuar amb el seu treball a la casa del costat. Li diem adéu i el saludem amb la mà, encara que ja estem impacients per entrar a casa a obrir els regals. La cavalcada de Reis de Quartell comença a les sis o sis i mitja de la vesprada i com a molt tard a les deu totes les cases del poble han rebut la visita de la il·lusió. Tan sols, tres hores i una organització que sols podem explicar per la màgia que fan servir els voluntaris que durant setmanes preparen la logística per a ajudar-los. És tot senzill i ràpid, no hi ha gran cavalcada, no hi ha orquestres ni balls, ni tan sols tones de caramels. Els joves patges, els tres reis, els tractors carregats i les cares dels xiquets i xiquetes que esperen impacients que arribe el torn de sa casa al recorregut. Una de les tradicions més emocionants que podem trobar i que esperem sempre ens acompanye, perquè cal viurela per a poder explicar el que es sent quan Melchor, Gaspar o Baltasar diuen el teu nom en veu ben alta.
Els xiquets i les xiquetes estan molt nerviosos i sempre reconeixen que els fa por el cavall i encara més por, que el Rei no els cride. Clar, tots hem estat bons, però, tots recordem algun dia que hem estat més dolents en els germans o en els pares. El Rei ens crida i el pare o a la mare ens ajuden a arribar per parlar en sa Majestat cara a cara. Sempre parlen en castellà els Reis, encara que ho fan amb un fort accent valencià. La pregunta és sempre la mateixa: Te has portado bien? Imposa el Rei, tan gran, mentre el cavall no pot parar quiet. Tots contestem que sí, i el rei ens demana un bes a canvi
Palmira Benajas Medina Periodista
34
El futur depén de nosaltres El diccionari general de la llengua valenciana defineix les falles com a fogueres festives, compostes de figures o ninots fets de material combustible que tenen un motiu central i diverses escenes còmiques, caricaturesques o crítiques, que es planten en els carrers de la ciutat de València i unes altres poblacions valencianes amb motiu de la festivitat de Sant Josep i que són cremades la nit del dia de Sant Josep.
Com afirma Jesús Peris Llorca, president de l’Associació d’Estudis Fallers, quan parla del futur de la festa fallera, “és molt important que la il·lusió de permanència que és fonamental en les tradicions, d’identitat amb elles mateixes, no vaja massa lluny i acabe per fossilitzar-les. Perquè fossilitzar-se vol dir quedar arrere. I eixe és el primer pas per a decaure i desaparéixer”.
Hi ha dos aspectes fonamentals en les falles que per molts canvis que imperaren en la societat d’un moment o d’un altre romandrien en el temps: cremar un monument artístic i satíric en 19 de març i la vida en el casal. La resta d’aspectes podrien ser diferents en cada població, i inclús en cada falla o agrupació de falles.
Tot canvia i evoluciona, l’estil i les temàtiques dels monuments no són els mateixos que fa uns segles, ni tampoc els materials. La societat continua avançant i les falles s’hi han d’anar adaptant. En el segle XIX els ninots eren fets de deixalles, paper, fusta i cartró. Amb el canvi de segle, els ninots es feien de palla i fil d’aram i es vestien amb robes. El cap i les mans es modelaven amb cera. Naix així la figura de l’artista faller.
La societat i els costums evolucionen i les falles han d’evolucionar amb ells si no volen quedar-se enrere. Encara a l’actualitat, al món de les falles queden reminiscències d’époques passades i elements sexistes com poden ser la determinació de rols genèrics a la festa o la objectualització de la dona en alguns casos. I això ha d’anar canviant.
Al principi del segle XX, esta tècnica canvia i apareixen les primeres figures fetes amb motles de cartó. Este nou material permetria que els ninots no es resentiren per l’efecte del calor.
35
A partir dels anys 90, apareix la tècnica del poliestiré expandit, que permet millorar el modelaje i els acabats de les figures i dotar als monument d’una major alçària deguda a la reducció del seu pes.
d’una manera similar i que tinguen una combustió més neta i menys contaminant. Este material s’erosiona amb facilitat, la qual cosa permet millorar els acabats de les figures, és lleuger i crema sense cap tipus de problema i sense produirº vapors tòxics com ocorre amb el poliestiré utilitzat actualment. Però encara queda treball de cara a perfeccionar el procés i l’escala d’impressió.
Però aixó no va a acabar ací. La UPV porta en marxa des de fa al voltant d’una dècada una investigació de nous materials combustibles que reduisquen i fins acaben amb l’impacte mediambiental que genera la crema dels monuments fallers. Esta investigació és possible gràcies a la col·laboració entre membres dels departaments d’Informàtica de Sistemes i Computadors, Química i el departament de Dibuix de la Facultat de Belles Arts.
I és que també queda molt per fer en la nostra festa, però sempre amb eixe sentiment faller que ens fa capaços de quasi qualsevol cosa i en benefici de tots. Perquè no hem d’oblidar que sense fallers no hi hauria falles i que el futur només depén de nosaltres.
El projecte preten preparar els ninots de falla d’una manera nova i alternativa basada en la tecnologia d’impressió 3D, utilitzant productes reciclatge com la palla d’arròs i altres residus agrícoles que funcionen
Teresa Aparicio i Matallín
36
Les falles del futur,
com les d’ara o com les d’abans? És de matinada. Estic front a l’ordinador per intentar respondre una pregunta que m’han fet aquest mateix matí: com seran les falles del futur? I haurà molta diferència amb les d’ara? Com viuran el nostres fills i els nostres néts la festa josefina al Camp de Morvedre? Massa preguntes per a contestar sense, al menys, plantejar-me com són les falles d’ara i com eren les falles d’abans, aquella festa de la que tant he pogut escoltar gràcies als meus pares.
Crec, sincerament, que les nostres tradicions, poc a poc, s’han anat diluint, i m’explique: quan era xicotet, moltíssimes vegades he escoltat als meus pares i als seus amics de la falla parlar-me de com eres els actes fallers al Camp de Morvedre quan jo era xicotet. Uns actes que s’omplien de públic, nits de falles amb moltíssima activitat al voltant del casals, veïnat orgullós de la festa josefina del seu poble i, sobretot, un amor per la tradició i el folklore valencià per damunt de totes les coses. Unes característiques que no sé si al present s’han perdut o s’han modificat i tinc temor de què en el futur vaja a pitjor.
Està molt clar que, poc a poc les falles hem anat creixent, al menys en nombre d’integrants de la festa josefina i, també, en quant a la inversió que fem, no solament en els nostres monuments sinó en alló que envolta tota la nostra tradició. I és que és important tornar a recordar que les falles del Camp de Morvedre mouen al voltant de dos mil·lions d’euros a la nostra comarca, som potència econòmica i, sense la tradició valenciana, moltes empreses tindrien molt menys treball i algunes d’elles hagueren desaparegut. Les nostres falles son Festa d’Interés Turístic Nacional i han sigut declarades com a Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat per la UNESCO. Però, val la pena?
Sincerament, m’agradaria poder transmetre al futur de la nostra festa el important del món faller perquè les falles no som solament una festa de sarau i poc més, les falles són música, pólvora, tradició, indumentària, folklore i moltes altres coses que, moltes vegades, els integrants de la festa josefina no valorem tant com hauríem de valorar, sobretot ara que hem sigut reconeguts per una institució tan important com és l’UNESCO.
37
Les falles del futur m’agradaria que fosen més semblants a les falles del passat que a les falles del present. M’agradaria que el Teatre Romà es tornara a omplir de fallers i falleres vestits amb la roba tradicional valenciana per gaudir d’un acte tan important com és l’exaltació de les Falleres Majors de la Federació Junta Fallera de Sagunt així com m’agradaria que la Crida tornara a tindre la importància que hauria de tindre com a tret oficial d’eixida de la nostra festa marcera. M’agradaria que en compte de semblar penyes amb samarretes i polars amb els escuts de les nostres comissions brodats, es tornara a portar, de manera majoritària, la nostre brusa, negra, de colors o amb estampats, perquè crec que és una peça de la nostra indumentària que poc a poc se va perdent. I, per últim,
m’agradaria que durant la setmana josefina, la germanor, la festa i la tolerància fosen les notes principals de totes les jornades, perquè no tot són els premis i les nits de festa, també son la olor als bunyols, la paella nocturna i les rialles front a un entrepà al casal. Sincerament crec que tot açó és una utopia, la meua utopia, però com es diu a l’argot col·loquial: “somiar es lliure”.
Antonio J. Fresno Sanchis
Un any en imatges
39
Proclamaciรณ Falleres Majors
40
41
42
Exaltaciรณ Falleres Majors FJFS
Ofrena Verge del Pilar
Exaltaciรณ Falleres Majors
9 d’Octubre
Setmana Cultural
Visita als Betlems i Reis Mags
Agenda d’Actes Divendres 2 de març
Inauguració de l’Exposició del Ninot
Dissabte 3 de març
17:00 h. Cavalcada al Port de Sagunt, des de l’avinguda Mediterrani
Dimecres 14 de març
Durant tot el dia plantà dels monuments
Dijous 15 de març
17:00 h. Visita de pleitesia a les falles de Faura i Gilet 00:00 h. Orquesta Magia Negra
Divendres 16 de març 14:00 17:00 23:30 00:00
h. h. h. h.
Mascletà a la Plaça del Sol del Port de Sagunt Lliurament de premis i visita de pleitesia a les falles de Sagunt Espectacle infantil Nit musical amb DJ Lagarto
74
Dissabte 17 de març
14:00 h. Mascletà a la plaça Cronista Chabret de Sagunt 17:00 h. Visita de pleitesia a les falles del Port de Sagunt. Eixida del barri de Baladre 00:00 h. Orquesta The Luxe
Diumenge 18 de març 10:00 14:00 18:00 00:00
h. h. h. h.
Parc infantil amb unflables a la plaça 1º de Maig Paelles Xocolatà per a fallers, socis i amics Actuació del Grup 18M
Dilluns 19 de març
11:00 h. Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desamparats a la façana de l’Esglesia de Begonya 13:30h. Mascletà a la plaça 1º de Maig 23:00 h. Cremà de la falla infantil 00:00 h. Cremà de la falla gran
*Aquesta comissió es reserva el dret de modificar els horaris dels actes programats.
Socis d’Honor PRESIDENT HONORÍFIC President de la Diputació de València, D. Jorge Rodríguez Gramage
Administración de Loterías nº 2 Amparo Baeza Esteban Ángel Ortiz y Sra. Antonio Fresno y Sra. Bar Zona Franca Benjamín Pérez López Familia Fresno Solaz Familia León Sánchez Familia Morales Sanchis Fanny Arce Cáceres Fernando Biosca García
Floreal Esteban Floristería Sayas José Luis Soriano López José Pérez Zamora José Sanchis Blat y Sra. Luis López Marzal Martin Mellado Martínez Minerva Fernández i Juan Carlos Morales Ramón Allueva Domínguez Vicenta Borrás Sánchez
Socis Administración de Loterías Nº 2 Agustín Albalat Chillida Agustín Cervera Aitana Casado Ferruses Alberto Martínez Alberto Soria Carrasco Alfredo Sánchez Lacomba Alfredo Sánchez López Amado Vicente García Amparo Aliaga Amparo Almela Amparo Baeza Esteban Amparo Ballester Escobar Amparo Sanz Franc Ana Argente Ana Cosín Ana Mª Herranz Viel Ana Ponce Ángel Andrea Tormo Hernández Ángel Ballester Gómez Ángel Ortiz Calvo Ángel Pérez Calderaro Ángela Cócera Díaz Ángeles Yuste Antón Angelita Pérez López Antonia Agudo
Antonio Andrés Micó Antonio Díaz Martí Antonio Montesinos Antonio Sánchez Sánchez Araceli Ruiz Ayuso Arantxa Gil Pérez Arturo Díaz Berzosa Azucena Díaz Berzosa Balbina Giménez Jarque Beatriz Guillem Vidal Begoña Pérez Aucejo Begoña Rojo Cantero Briadna Victoria Boix González Calzados Calzamar Carla Morales Fernández Carmen Aspas Marzo Carmen Bellido Tejadillos Carmen Pérez Pelegrín Clara López Gimeno Concepción Martín García Cristina Flórez Amorín Cristina Solaz Giménez Cristóbal Muñoz Torres Daniela Sánchez Alcaraz Dulcinea Fuertes Villalba Eduardo Benet Cases
78
El Desván Elisa Maravilla Rodríguez Emilia Ballester Jurado Emilio Pires Vivancos Enriqueta Vicente Establecimientos Clavel Flores Sayas Francisca Cases Sancho Francisca Partida Rayas Francisco Escobar Valverde Francisco Fabra Oliva Francisco Villar Ripoll Héctor Martínez Zaballos Herminia Martínez Verdugo Hilario Martínez Laizón Hortensia y Juan Domingo Ignacio Pérez Imanol Alcaide Pérez Inés Lázaro Sola Javier Aparicio Blasco Jesús López Ortega Joel Castillo Simón Jorge Cruz Dueñas José E. Maravilla Peiró José Javier Sánchez Alonso José Luis Muñoz Gutiérrez
José Mª Fernández Ortín José Mª Más Muñoz José Mª Piró Beltrán José Más Estal José Vicente Aparicio Blasco Juan Antonio Ballester Juan Baeza Juan Bautista López Mauri Juan Bautista Martínez Devesa Juan Carlos Requena Fresno Juan Carlos Fresno Larrabeiti Juan Vayá Horguín Juan Vicente Solaz Giménez Juanjo Gil Carbó Julia Esplugues Julián Castellanos Lillo Laura Albalat Paredes Laura Carratalá Gijón Laura Herrera Garrido Laura Maravilla Rodríguez Lola Maravilla Rodríguez Lourdes Lázaro Sola Lucía Ángel Calabuig Lucía Campos Martínez Luis Cuadau Marco Luis Eduardo Ramos Mª Antonia Albalat Paredes Mª Carmen Fresno Ortiz Mª Carmen Garrido Montesinos Mª Carmen Lasheras Ródenas Mª Dolores García Blasco Mª Elena Martínez Zaballos Mª Inés Sola Romero Mª Jesús Luengo Cervera
Mª Jesús Muñoz Gutiérrez Mª Jesús Muñoz Lorenzo Mª José Beltrán Sanz Mª José Martínez Martín Mª José Narbón Sorroche Mª Julia Guillén Delgado Mª Luisa Biosca Mérida Mª Luisa Torres Mª Pilar Sánchez Abad Mª Pilar Vinuesa Veral Mª Teresa Carrascosa Mª Teresa Olmos Saus Mª Teresa Torres Vaquero Manuel Adrián Pérez Manuel Lacoba Rosúa Manuel Vallés Sorribes Marga Sánchez Aleixandre Margarita Martínez Biosca María Catalá Berná María Jordán Domínguez María Martínez García María Mauri Gallart María Navarro Romero María Pérez Peregrín María Solaz Salvador Marina Tel Pérez Marta Forés Biosca Marta Sánchez Matallín Merche Jiménez Ruiz Milagros Munuera Romera Miriam Adrián Pérez Miriam Sánchez Pérez Mónica Cabellos Montse Sánchez Alixandre
79
Nadia Ortiz Aleixandre Nerea Tomás Parrilla Niurka Berná García Ofelia Monreal Pablo Molina Ballester Pablo Sanhermelando Lasheras Pastelería La Moderna Paquita Bellido García Pedro Ballester Juliá Pedro Más Muñoz Pinturas Samper Puri Berná Fuertes Radoika Ortiz Aleixandre Rafael Garrido Montesinos Raquel Bernat Guerrero Raquel Cosín Raúl Vicente Martínez Roberto González Rosa Mª García Fernández Rosa Mª Muñoz Martínez Rosa Mª Requena Fresno Salvador Adam Vidal Salvador Sánchez Martínez Salvador Sebastiá García Silvia Edo Lozano Silvia Silla Rueda Vanesa Domínguez Martín Vanesa Martínez Herranz Vicente Martínez Verdugo Vicente Morales García Vicente Santibáñez Arres Victoria Alonso Sandoval Zaraida Mellado Muñoz Zoe Rubio Mellado
Col laboradors A L’Antiga Admón. de Loterías nº2 AutoEscuela J.Motos AutoJuste Berná Joyeros Bodegas Micó British English Centre Broseta Cafetal Luxmar Carnicería Cañas Charcutería Rosabel Churrería Mare Clínica Dental Revert Nostrum Colorauto Construciones Eugenio Creaciones López DAU Arquitectos David Parrado Abogado
Ecoas El Charquito El Lloc dels Fallers Fernando Herrera Podólogo Floristería Decoración Diseño Floristería Sayas Frutería Rosabel Industrial Vima Jofemesa Joyería Mercè Kamala La Pérgola Lencería Beatriz Soriano Lencería Emilia Le Petit Détail Manos de Princesa
80
Moers Monserele Óptica Mediterránea Peluquería Nuria Edo Pentagrama Espectáculos Pizzería Mariotti Ruiz Martínez Estilistas Sabor del Monte Samper Salones Mar Blau Seguros Bilbao Talleres Moraira Tendencia Única Viza-Zaballos Vora Riu Ximo’s Zona Franca