Zero by Falla Sant Nicolau - "Mosquit"

“Cada persona del món no s’assembla completament a ningú” Enric Valor

©Hugo Salvador

I la gent es va quedar a casa. I va llegir llibres i va escoltar. I va descansar i es va exercitar. I va fer art i va jugar. I va aprendre noves maneres de ser. I es va detenir. I va escoltar més profundament. Algun meditava. Algun resava. Algun ballava. Algun es va trobar amb la seva pròpia ombra. I la gent va començar a pensar de manera diferent. I la gent es va curar. Fins i tot la terra va començar a sanar. I quan el perill va acabar. I la gent es va trobar de nou. Van plorar pels morts. I van prendre noves decisions. I van somiar noves visions. I van crear noves formes de vida. I van sanar la terra completament. Tal com ells van ser curats.

Col·labora

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis per a la promoció de l’ús del valencià. Este llibret participa en els premis de les lletres falleres (www.lletresfalleres.org). https://www.facebook.com/afortunats.llibret | @FallaMosquit |

http://fallasantnicolaumosquitinfodata.wordpress.com ||||

ZERO +1 Pròleg o13 Explicació de la falla Major o15 Explicació de la falla Infantil o43

ZERO +2 Poemari o63

ZERO +3 Monogràfic o97

ZERO +4 Presidents 191 Reines de la Falla 193 Fallers i Falleres 2021 2o7 Càrrecs fallers i Executiva 2o9 Guia Comercial 211 Crèdits 224 oo9

PRÒLEG

COMENÇAR DE ZERO No sobreviuen els més forts, els més ràpids o els més intel·ligents sinó aquells que s'adapten millor al canvi. Ningú havia imaginat, fa poc més d’un any, un escenari a escala mundial com el que estem vivint amb la crisi sanitària. La Covid-19 ha irromput amb força i el confinament ha canviat radicalment els hàbits. Només al principi se’ns va permetre reflexionar, fins a un cert punt, sobre la gravetat de l’assumpte. La segona fase van ser els retrets, les malediccions i les culpes individuals i individualitzades. Després els carrers es van buidar i la malaltia es va estendre, i amb això el sentiment generalitzat que, encara que podríem estar pitjor, estavem malament.La valenciana es va configurar com una de les primeres autonomies en registrar casos de coronavirus, però la vida seguia a la fi de febrer i primers de març. Les classes i el treball continuaven, se sortia a compartir. Només escassejava el gel desinfectant i no era fàcil trobar màscares.Potser el primer cop de realitat en l’àmbit territorial va vindre donat per l’anunci de la cancel·lació de les Falles. Ressonaven amb cada vegada més força les veus que recomanaven evitar esdeveniments multitudinaris, començaven a sentir-se termes tècnics que molts mai havien escoltat. Ximo Puig va aparéixer davant els mitjans a les deu de la nit, després de la reunió, el president va donar l’anhelada resposta: no se celebrarien els actes

oficials previstos. Ni de les Falles ni de la Magdalena. Va arribar la foscor. En un altre pla, es va voler fer d’una casualitat una profecia, i d’una profecia un símbol. “Açò també passarà”, era el lema de la falla municipal, la reconeguda escultura que ha servit per a il·lustrar milers de notícies regionals. “Meditar consisteix a entrenar la nostra consciència en l’acceptació de la impermanència”, explicaven sobre el monument. L’elecció no tenia res a veure amb el coronavirus, però la casualitat va servir per a llançar un missatge. Van salvar el bust de la practicant de ioga, no sense abans incorporar-li una màscara: van voler convertir a la dona, el seu gest calmat, en un exemple de resiliència davant la pandèmia. O potser tan sols es buscava garantir un mínim de normalitat entre tanta incertesa: almenys això romania. El més “nostre” estava encara ahí, d’alguna forma. El 16 de març, la dona dels ulls tancats es va esfumar de matinada, quan els valencians encara no havien obert els seus. Durant aquest convuls viatge obrim els ulls per tornar a veure la llum, la certesa i la convicció de que començar de zero és possible. o13

EXPLICACIÓ DE LES FALLES

o15

I ara què? Explicació de la falla Josep Enric Gonga Dibuixos explicació Teo Brunet Artista faller Palacio i Serra

o17

Habitants d’una ciutat alegre i confiada, vivíem, tranquils i optimistes, pensant que res no podia alterar la nostra quotidianitat. Criatures festives, gaudíem d’un munt de celebracions. Que bé ens ho passaven muntant festes, revetlles, balls i saraus. Molts de nosaltres érem criatures de la nit, membres d’una bandada nocturnal, habitant de la festa, de la nit alegre, la nit festiva, la nit viscuda sense mesura. Semblàvem rat-penats esperant l’arribada de la diversió al fons de coves obscures. Rat-penats valencians per descomptat. Una figura mítica cantada per poetes que forma part de la simbologia del país, que corona senyeres i escuts, tant polítics com esportius. El rat-penat que ens representa als valencians amics de la festa. Aquell que... Teodor Llorente cantava. L’altiu i obscur rat-penat que el penó de la ciutat des de sempre coronava.

Una pràctica culinària, menjar-se un rat-penat, un desastre ha causat amb una plaga ja ordinària.

Com nosaltres, confiat, la criatureta vivia, eixint de nit, dormint de dia, ben content i encantat.

El rat-penat xinès ha soltat un virus de tocs marcians que ens ha fotut als humans i la vida ens ha canviat.

Ja preparada tenia la millor festa de l’any, quan un visitant estrany en un punt la suspenia.

El rat-penat valencià de hui per demà, enmig d’una “mascletà”, sense cap festa es quedà.

Per falles començà el dany, una bestiola extraordinària de la Xina mil·lenària arribà i ens donà un bany.

I ARA QUÈ?

Així fou com nosaltres, criatures festívoles, ens quedarem sense festa. Un virus terrible, el Covid, una bestiola coronada, va arrasar amb tot provocant una pandèmia horrorosa. I després de la festa es perderen més coses: treball, negocis, tranquil·litat i, de vegades, la vida. I ara què? Ens preguntem angoixats... Que la vida està canviant i potser més canviarà, ho sap qualsevol ciutadà, tots ens estem preguntant: I ara què? Què passarà? El virus va per tot arreu, per totes les poblacions, quan convé fa mutacions i ataca tot el que veu. I ara què? Hi ha solucions? La vida ens l’ha alterada el Covid sense concessions, ha acabat amb les diversions i tota activitat està parada. I ara què? Hi ha explicacions? Diuen que serà la vacuna la que a tots ens salvarà, que la vida tornarà quan la rebem tots a una. Però mentre, què? Què passarà?

o19

No ho sabem. El futur és incert. Ja veure’m com va l’assumpte. De moment sols ens queda fer una cosa: resistir. Plantar cara i aguantar. Podem fer-ho entonant una cançó que més d’un ha interpretat, amb bastant sentiment, durant més d’un any de pandèmia. Amb la tornada de “I will survive” li diguem al virus el que pensem d’ell:

“Deixa-ho estar, no emprenyes més, Surt per la porta, dóna la volta que ja no eres benvingut. No vas ser tu qui intentà fer-me mal? Creies que m’enfonsaria, Vas pensar que moriria? Oh, no, jo no. Sobreviuré, Sobreviuré...” Sobreviure. Persistir en l’alegria, en la festa, en el treball, en la vida, a pesar de tot. Sobreviure a una guerra. O millor dit, a una pandèmia semblant a una guerra. Una contesa a la qual, de moment, no se li veu el final. Si el gran Gila visqués, al Coronavirus cridaria per saber com va la cosa... Escolte... està l’enemic... dic el Covid? Que es pose. Diga-li que ací estic.

Quan arribarà la quarta ona? La sorpresa ens acollona...

Es la corona? ... No, eixa no. La del virus... Serà en pasqua, en estiu o en una estona? La que vol menjar-nos crus. Per preparar la vacuna contra la corona... Que diu que ha eixit... que se n’ha anat a Madrit...

No, eixa no. La de la Covid... La que regna en el món i el deixa pansit.

Que vol anar-se’n de festa i que allà han tirat la resta...

Diu que les ones seran deu? Com les plagues que envià Déu?

És que volia preguntar-li una cosa... Diga-li que ens avise abans, si vostè ho sap... fer-li-la no em fa nosa... que sinó no podrem fer plans... Volia saber si ens atacarà de nou... Val... adéu... i diga-li a la Covid si tornarà a assaltar tot allò que es mou... que s’ho passe bé en Madrid.

o21

I ARA QUÈ?

Total, que totes les notícies ens deixen tremolant. Ja hem passat tres ones i ens avisen d’una quarta... serà cert que passarem deu pandèmies com en Egipte van passar deu plagues? El tretze de març va ser quan les falles s’aturaren, algunes les desmuntaren i les enviaren a un magatzem; els monuments es van desfer i els fallers a casa se n’anaren.

La mare natura és sàvia, o això la dita assegura, però l’humà això censura i entropessa dues vegades amb qui ens tanca en una gàbia: un virus que no té mesura.

No va haver, ara fa un any, ni casals, ni mascletades, ni ofrenes, ni desfilades, ni premis als monuments; no es pogué assumir tant dany per les comissions afectades.

Per voler salvar el Nadal arribà la tercera ona, que de bell nou ens acollona. I Barceló, la consellera, de la sanitat, senyora feudal, les falles de nou afona.

L’estiu va passar factura, van dir que el volien salvar i entre tots la van cagar; arribà la segona ona i el virus, sense mesura, per tot arreu tornà a campar.

Què més ens podrà passar? Es pregunta el faller angoixat. El monument emmagatzemat ningú sap si encara aprofita, potser no es puga plantar. I al fem acabe llançat.

I ARA QUÈ?

Mentrestant, sona música ambient, és una versió de la cançó de la Bomba de King Àfrica, que ens conta com tanta festa ha rebentat en tres ones successives i potser en més que vindran.

“Bombaaa!!! Un moviment fatal... Un moviment poc sexi... Aquest virus és una bomba. Poseu-se les mans al cap... Poseu cara d’estranyesa... Poseu cara de cabreig... Que la festa no es celebra i el faller no està content... Bombaaa!!! Un moviment fatal... Un moviment poc sexi... Aquest virus és una bombaaa!!!...”

o23

I mentre sona la bomba, en una amagada sala d’un hospital conversen dos sanitaris una miqueta... que dic una miqueta? Molt cabrejats... observen en un microscopi unes mostres d’afectats pel Covid... Què és el que veus al microscopi? Cèl·lules infectades... Fixat bé... hi ha més coses... Ara que ho dius... veig persones passejant, botiguers ociosos, compradors... i terrasses de bars ben plenes... pel color de la pell, crec que estan en ple estiu... I la bèstia perillosa què és el que fa? Passeja satisfet entre la gentada infectant per tot arreu... I després ací ens arriben i col·lapsen l’hospital, nosaltres ho passem fatal i molts dels malalts se’ns moren... Un moment... ací hi ha més coses... ací hi ha més bestioles... tenen un aspecte inofensiu, però crec que poden ser temibles... Baix una aparença amable, s’amaguen monstres espantosos, destrellatats i perillosos. Tenen una mirada evasiva i un comportament poc fiable. Cantants i actrius ben sonats que neguen el virus tots a una, que no volen la vacuna perquè diuen que du un xip per a tindre’ns controlats. Hi ha consumidors convulsius de festes molt clandestines, en elles, fadrins i fadrines, beuen i ballen sense protecció i del virus cauen captius.

La pandèmia bé els encaixa a uns polítics ben sonats i uns empresaris aprofitats; els primers donen milions, i els segons fan bona caixa. Perquè enriquir l’amiguet fan hospitals innecessaris, però no contracten sanitaris i col·lapsen tot el sistema perquè importa més el “xollet”. Entre Ifema i el Zendal volaren uns quants milions, diuen fer bones gestions i el que fan es repartir entre “amics” un dineral. Es veu que el virus es cura fent negocis amb la sanitat, però ningú s’ha curat amb rajoles i taulells, qui ho defense és un “caradura”.

o25

I ARA QUÈ?

Van deixar el microscopi i es van posar a plorar. Els símptomes de la pandèmia eren per posar-se a tremolar. La festa de no acabar... La sanitat està desesperada, està cansada i ben farta, hi ha tres ones, ve la quarta, i molta gent, com si res, viu de manera desenfadada.

Així cridà el sanitari... La mare que els va parir, per què ens van aplaudir si ara fan el que volen i ens fan passar un calvari?

Els símptomes de l’afectat, per dir-ho d’una manera clara, són, els d’evitar per la cara totes les recomanacions i viure com si res hagués passat. Una sonata llunyana va apropant-se a poc a poc. Acompanyava el dol cabrejat dels sanitaris i ens descobria una nova escena. Una cua de persones esperava a la porta d’un edifici, un saló de te... La cua que allà esperava no era una cua de fam, eren gent d'un altre ram que una altra cosa buscava.

La cua és d'aprofitats, de gent sense vergonya que pensa que és una conya esperar a ser vacunats.

Que busquen al saló de te? Són amants de les infusions o busquen altres qüestions? El te quin misteri té?

Ells tenen molts privilegis i sinó se'ls inventaran, la vacuna es posaran per evitar els contagis.

Si observem el personal que espera amb ansietat, la resposta haurem trobat: volen un remei medicinal.

Hi ha alcaldes i consellers, polítics i funcionaris, bisbes i retors ordinaris; tots volen ser els primers.

Allò no és un saló de te, és un Dispensari en té, amb la te de vacunar-te per poder immunitzar-te.

També han passat dues infantes que a son pare han visitat, al moro les han vacunat i si no t'agrada, t'aguantes.

Vol la vacuna? Ací la té. La té perquè és qui més té. Qui més càrrecs importants té. I la cara més dura, també.

Mentre tots açò passava, la resta dels mortals, cantava. Una cançó que el mal espantava mentre la pandèmia els atacava.

I ARA QUÈ?

La sonata llunyana sona ara clara. Envolta la cua d’aprofitats. És la veu del poble indignat que impreca a tots aquells deshonrats amb una nova versió de la cançó “Incendio en Rio”, de Sacha Distel. Una melodia que s’escolta, alta i clara, nit i dia, pels pobles i barris de tot el país...

“En plena nit una sirena de sons ompli tot el carrer, i tot el barri es desperta, el virus ho ha tornat a fer. La vacuna que no arriba i tots infectats podem ser.

A l’endemà ens comuniquen que tot el poble està tancat, per l’hostaler és la ruïna, el botiguer no fa caixó, de sobte arriba un conseller i solta a crits a tot el món:

La veritat hi ha confusió al carrer i tots cridem sense parar:

Tranquil·litat, un poc de tranquil·litat, la solució ja ha arribat!

La vacuna on està? On està la vacuna? La vacuna on està? No perda’m tots el control.

La vacuna ja està ací! Ja està ací la vacuna! La vacuna ja està ací, ja tenim la solució!

Més la pandèmia no s’acaba, la quarta ona ací està, i tot el món ara es pregunta: I la vacuna, on està? El temps passa i no arriba, pot infectar-se el món sencer.

La vacuna va arribar però no hi ha per a tots, ens hem de posar a la cua si no ets bisbe o promotor. L’ansietat a tots domina i molt de mal arriba a fer.

La veritat hi ha confusió al carrer i tots cridem sense parar:

La vacuna on està? On està la vacuna? La vacuna on està? No perda’m tots el control.

La vacuna on està? On està la vacuna? La vacuna on està? No perda’m tots el control”.

o27

Mentre la cançó desesperada es perd a la llunyania, un bard entona, amb veu impostada, un poema ben sentit. Una oda dedicada a una aparició que ningú no esperava i que s’ha convertit en un element imprescindible en la nostra quotidianitat. Oda a la Mascareta. Vas arribar de sobte, sense avisar, una presència que ningú intuïa, remei innocent que ens prometia protecció contra qui ens volia infectar. Per això aquesta oda, aquesta elegia. Per a tu Mascareta que un bon dia arribares humil i un poc discreta i en dos dies ens canviares la careta, i amagares pors, ràbia i alegria. Per això aquesta oda indiscreta. Va negar de manera molt concreta Simón com sant Pere tres vegades, abans que el gall cantés les albades, que el virus vingués a fer-nos la punyeta, i la Covid s’ha passejat en tres onades. Ens defenses de persones afectades, tu, primera peça d’ús obligatori, li arreglares a Simón el seu desori, i sobre totes les cares t’assentares mentre passàvem per un nou purgatori. Com la porten alguns resulta irrisori, nas i boca enlaire, cobrint la papada, o protegint el colze on la duen penjada; o en terrasses de bars, enmig del rebombori, deixada a taula o a la butxaca guardada. O són soques que no entenen la jugada o creuen que ets un amulet miraculós que et protegeix sols en tocar-te el cos; el que no cures és la burrera escampada, una pandèmia que propaguen més de dos.

I ARA QUÈ?

Quin dels teus models és més beneficiós? Serà la quirúrgica o serà la higiènica, serà la de tela, que per a lluir és única, o la que ara recomanen, la FPPdos? O potser un dia n’inventen una biònica. La moda t’ha convertit en peça icònica de colors per combinar amb la vestidura, amb els cabells i la pell clara o obscura; ideal per a qui és vanitós de forma crònica, o aquell que sols pensa lluir roba i figura. Refugi per a gent vergonyosa i insegura, per qui vol passar pel carrer d’amagat; per qui no vol ser conegut ni saludat, per a patriotes de bandereta i cara dura... A tot el món has acollit i has emparat. L’elegia, Mascareta, fins ací ha arribat, formes part, vulguem o no, de la nostra vida, acabada d’estrenar o gastada i pansida; fins que la pandèmia no haja acabat et lloarem de manera ben sentida.

o29

El cant elegíac s’acaba. El rapsode calla i fuig de l’escenari. Ens envolta, de sobte, un cor de veus espantades i dolorides. En un nou cercle de l’infern de Dante, el de l’hostaleria, les ànimes dels afectats per la pandèmia entonen el seu clam esfereïdor. Escolteu a les veus que demanen una ajuda per eixir del forat, la pandèmia a tots ha afectat, però més als que ací ara clamen.

On està l’ensalada de ceba i tomaca? On el plat de cacaus i tramús? On el vi amb gasosa de tant ús? On el cafè i el carajillo que el conyac taca?

Mireu el poble al metro i al bus, viatjant com borregos apilotats; es veu que no poden ser infectats si al treball van en vagó o autobús.

Com repartiran els milions de les ajudes? Se’ls enduran grans empresaris i banquers? O rebrem alguna cosa els hostalers? Serà així o els polítics seran de nou uns judes?

Mireu les portes de les escoles totes plenes de pares esperant, mireu com tracten a l’estudiant en exàmens que mai no fa a soles.

Ací estem cremats com ninots de falla, esperant que s’acabe la pandèmia i salvar-nos de la persistent anèmia que ens envoltarà en una cruel mortalla.

Mireu els botellons multitudinaris, mireu totes les festes il·legals, la burrera d’alguns famosos, quins pardals! Les notícies que t’espanten als diaris. Mireu la gent quan va a comprar a carrers plens de tendes de moda, i és que amb el Covid tot cola i els de sempre tot ho hem de pagar. Per què ells sí i nosaltres no? Per què sempre ho paga l’hostaleria? Per què ens tenen tanta mania? Per què ens tanquen? Per quina raó? Sols ens queda a tots la nostàlgia. Que s’ha fet dels nostres esmorzars? Del bocata de figatell o de calamars? Tornarem a gaudir d’ells algun dia?

o31

I ARA QUÈ?

Envoltats de fum passem d’un nou cercle de l’infern a un altre: el de les ànimes que vaguen en pena enyorant l’antiga vida que portaven, una que vida que perquè no l’obliden i passen tota l’eternitat trobant-la a faltar, els mostra un dimoni que fa de guia turístic turmentador... Açò que veus ara, faller, ai dolor, camps de soledat, terra ben mústia, fou fa temps una festa famosa. Mireu allà al carrer quina buidor, ja no hi ha monument, aquella bèstia de formes i colors i gràcia airosa. Sols han quedat memòries funerals; de tot, sols resta algun senyal: la foto antiga d’alguna cercavila o de l’ofrena de records emocionals, la memòria escrita del llibret anual, o la d’una cremà que il·luminava la vila. Sols queda un munt de gent descol·locada, que passeja buscant el que han perdut. I es pregunten mirant a totes bandes: On és ara aquella comissió premiada? On aquell envelat animat i begut? On el carrer decorat amb garlandes? Els condemnats la festa volen cercar, de síndromes varis estan afectats. Quan el silenci la festa va envair l’enyor com a malaltia els va atacar. Els símptomes que tenen són ben variats, un seguit de seqüeles que tots van patir. Ací teniu escriptors buscant la inspiració, no tenen falles per poder explicar. Cap faller no menja ni cacau ni tramús, per no entravessar-se en alguna ocasió i ser assenyalats pel virus escampar i deixar a tota la comissió sense ús.

I ARA QUÈ?

Ací una fallera desesperada que la clausura el cos li ha tocat, ni el cosset ni el gipó pot posar-se, li ha pujat el pes de manera “inesperada” i el fons d’armari li ha trastocat, en un pla de dieta haurà de ficar-se. Mira faller, la plaça ara buida. Ací pot cremar la falla en estiu. Però aquesta cremà crea un dilema: com nomenarem la festa lluïda? A una cremà de falla o de foguera assistiu? O les dues festes conviuran sense problema? S’escolten veus en la nit callada, veus que criden de manera llastimosa, “On és la falla?”, criden plorant, “On està la festa tan enyorada?” Pregunten de manera clamorosa. Però ningú no contesta i tots continuen penant.

o33

En els temps que estavem tots a casa tancats era hora de... veure neta la ciutat. És temps de jaculatòries per demanar protecció i mantenir a ratlla la brutícia que per tot arreu ataca els carrers de la ciutat. I aquells que aprofiteu traure la mascota per a poder saltar-se el confinament, us demanem que sigueu cívics i no negligents, per poder garantir un mínim de manteniment. A l’hora prima prega fina pels carrers de la ciutat, per preguntar amb inquina si el poble està netejat. Aprofitat l’ocassió confinada excuses per traure els animals, tota una col·lecció en bandada comportant-se com anormals. Qui els animals defensa que pense que han de cagar, i quan l’animalet ho llança l’amo ho ha d’arreplegar. Als que pixen a borbollons (pateixen incontinència?) per portes i per cantons, preguem control amb urgència. Que hi ha llocs on la pesta que els pixadors han deixat a tota hora es manifesta i empesta a tot el veïnat. De les rates trepadores A soles van ples parcs i jardins passejant-se reptadores, demanen precencia de veïns. La primera hora ja s’acabat, ja hem fet les rogatives i d’ací hem pregat fent súpliques emotives.

o35

I ARA QUÈ?

PANDEMIA “ FAKE NEWS” Solem llegir els diaris, consultar les xarxes socials, noticiaris, revistes i uns quants mitjans locals. En temps de crisi sanitària ja no sabem a qui acudir per estar ben informats, els hospitals demane auxili, però les xifres diuen que no són alarmants. Un que si són 50, altres 200, el millor és fer-se a casa un taula o una regla de tres. Ha crescut la desconfiança a causa dels “bulos” llançats, però encara hi ha gent que tot s’ho creu encara que ens colen més d’una “fake”. Com a xinos ens enganyen, diu la dita valenciana. Pensem que ens informen i des de la primera plana el nostre cervell adormen deformant de mala gana les xifres al seu gust per donar al públic un disgust. Les boles solen rodar entre polítics i administracions, segons qui les puga soltar incomodant a la societat, inquieta, i al centre es troba Simón que cada dia amb una careta, a les boles deu fer front, amb fusell o baioneta. Si al socialisme valencià, el Levante vol fer costat, el que d’ells publicarà serà positiu i encertat. Però el mateix farà Las Provincias al remat, que la dreta mola dirà i l’esquerra criticarà. A la ràdio passa igual siga la COPE o la SER. Sols li donarem aval si són dels nostre parer, si està en el nostre corral el que diuen voldrem saber. La informació no és imparcial ni el nostre pensament neutral.

Navegar per internet és un esport arriscat, es trobareu, emboscat, informació amb mala llet que als veïsn ha marejat. Si sou usuaris devots de facebook o d’Instagram, més d’un us soltarà un bram des de sistemes remots per fer mal en un pim-pam. Per twitter o per whatsApp, volen, com coets, falsedats, així que esteu avisats, val més que es poseu un tap o acabareu amargats. En les xarxes, a muntons, ens aboquen porqueria, de qui en elles fa apologia de fal·làcies sense raons, ací us deixem una guia. Un hater és un odiador que detesta sense mida, un troll un provocador que insulta i promou rancor i una fake news una mentida Én temps de pandèmia, una explosió de fake news, o com diuen, fets alternatius per enganyar al paisà i pertorbar morts i vius.

o37

I ARA QUÈ?

DIVERSITAT En temps de crisis de la sanitat, hi han ignorats que creen malalties que sols estàn al seu cap. Malalties homòfobes, masclistes i de rigidesa cap la llibertat sexual, que la societat no les entenen com a tal. El ser homosexual no és patologia, i aquells que fan apologia i coarten les llibertats, a tots ells els explicarem... Visca la diversitat! Senyor, el meu fill és gai, diu un fatxa preocupat i quasi a punt del desmai.

Només en la prostitució serà segura la relació. (només un putero diria açò)

Perquè torne a ser normal el faré anar a teràpia (qui això pensa és l’anormal)

Aquestes perles divines s’han soltat darrerament. I no han estat clandestines.

L’orgull és una celebració que fa un tuf insuportable. (apesta qui diu això)

Ara no podem recular en drets humans i igualtat, i tot açò cal rebutjar.

És un vici abominable, això dels gais no és amor. (pensa així un miserable)

Diuen que el verb, carn es feu i començà una batalla per la igualtat de tot déu.

No és violència masclista, és violència familiar. (ha dit un mascle egoista) Diu el mascle possessiu: “La maté porque era mia” (violència i de gènere és l’adjectiu)

Les flors de la diversitat fa un temps ací es plantaren i a Gandia han arrelat.

Per ser dona com déu mana cal fer classe de costura. (una de Vox ho diu ufana) Diu que cosir un botó és el que és feminista. (i soltar animalades la prova del cotó) Que un càncer és el feminisme, va dir en una altra ocasió. I dir que maltracten la dona, cinisme.

Van defensar els seus drets i la seua identitat. L’Orgull commemora aquells fets. Les flors que allà es sembraren són les que ara s’ofrenen. Les que llurs drets defensaren. Contra odis i discriminacions, contra uns drets vulnerats, és fan aquestes celebracions.

o39

I ARA QUÈ?

L’explicació acaba. El rat-penat valencià torna al seu cau decebut per no haver trobat ni rastre de la festa. És hora de... la nostàlgia. L’explicació de l’any passat acabava en un moment de melangia per la festa que acabava. Remate la d’aquest any amb un altre cant melancòlic. Una versió d’aquell entonat per un motiu diferent. La festa no ha acabat. La festa s’ha suspès... i no sabem quan tornarà.

I ARA QUÈ?

No hi ha senyals de vida, sols carrers prenyats de silenci. No se sent ni una sola veu. Fins i tot el vent, atacat d’indolència, sembla negar-se a moure’s. És l’hora de la nostàlgia. El rat-penat resta en silenci al bell mig de la plaça. Enyora els actes festívols que un virus maleït ha clausurat. On és? Es pregunta. L’harmoniós vol dels trons acròbates de les mascletades. La musicada i melodiosa cercavila. El magnetisme d’una veu femenívola que va cridar i atreure a tot el món a la festa. El ninot escapista que va fugir del foc. La sàtira irreverent dels monuments. El jardí que camina per oferir flors a una deessa protectora de desemparats. El foc famolenc que tot ho purifica i renova. És l’hora buida on només regna la malenconia. El rat-penat solitari, però, sap que un bon dia, de bell nou, tot començarà de nou. Imagina els sopars de comissió que rematen cartes capricioses que canvien la sort dels trucadors més avesats. Els cadenciosos equilibris sobre l’escenari d’unes joves que volen fruir d’un regnat fugisser. El llibret de memòria prodigiosa, que recordarà, un per un, els fets de tot un any. La construcció de suro i fusta que omplirà el carrer de colors i enginy. I vola. Torna al seu cau amb un somriure als llavis i a l’ànima. La nit fuig. Es mostra l’alba. I amb ella ve l’esperança.

o41

A genda d’Irene

De la millor forma Explicació de la falla Josep Enric Gonga Dibuixos explicació Teo Brunet Artista faller Mercedes Taibo

o43

Des del passat mes de març, hem passat molt de temps separats, a causa de l’aparició d’un bitxet minúscul. Hem quedat tancats sense gaudir dels parcs, dels jocs i sobretot hem viscut apartats molt de temps dels nostres amics. Però açò no ha sigut impediment per a Irene, ja que ha desenvolupat una tasca molt important. Ella des de l’avorriment de no poder eixir i compartir moment ha creat una xarxa de correspondència on és dedicava a descriure als seus companys i fer-los sentir especials. No hi havia millor forma! Irene té amiguets, molts amiguets. Diferents. Variats. Cadascú d’una mare i un pare. Irene, malgrat ser tots tan distints, se’ls estima per igual. A Irene li dóna ràbia que algú es burle dels seus amics. I sempre ix en defensa d’ells quan això passa. A casa li han ensenyat una paraula que és la més important de totes: respecte. Ser educada i considerada amb totes les persones encara que siguen molt diferents. Li han dit, a més, que ha de ser humil, no presumir de res davant de ningú i tindre empatia. Irene no sabia que volia dir això.

d’Irene

DE LA MILLOR FORMA

A genda Ho va investigar, era una xiqueta molt curiosa. Empatia era la capacitat de posar-se en el lloc d’una altra persona. Pensar com seria ser igual que ella. Entendre-la. Sentir-se propera, identificada, idèntica. Aquell descobriment li va donar una idea. Com que li agradava escriure, faria històries sobre els amics i companys de classe. I les adornaria amb redolins. A Irene li agradava fer-los des que els va descobrir en la falla que plantaven al seu barri. Va encetar un quadern on va escriure un munt de retrats. Ací en teniu uns quants d’ells:

Irene o45

Això diu que era... Un xiquet anomenat Marc. Marc era un nen molt alt. Creixia quan queia malalt. Tots li deien el camallarg. Marc s’enfadava quan li cridaven allò. Fins que un bon dia, Irene li va descobrir el secret que aquelles estirades amagaven. A Marc li encantava la lluna, de gran volia ser astronauta per poder-la agafar amb les mans. Irene li va dir que no li feia falta ser astronauta... Eres un privilegiat, creixeràs i creixeràs, i a la lluna arribaràs amb una gran facilitat i a ella t’abraçaràs. I Marc ja no es va estufar mai més quan li deien camallarg.

d’Irene

DE LA MILLOR FORMA

A genda

Marc o47

Hi havia una xiqueta, Mara era el seu nom, que vestia sempre a quadres. Els companys de classe es burlaven d’ella diguen-li que era un drap de cuina i Mara es disgustava... fins que Irene li va dir... Ets una taula d’escac, el joc més intel·ligent, no faces cas de la gent perquè eres una crac.

d’Irene

Mara

DE LA MILLOR FORMA

A genda

o49

d’Irene

DE LA MILLOR FORMA

A genda

Conten que una vegada hi havia un xiquet que vivia apartat, sempre amb un llibre a les mans. Els amics li deien l’encantat perquè semblava estar sempre en un altre món. I no era això, a Biel li encantava llegir. Encanta’ls, li va dir Irene. Conta les històries que llegeixes... I els contà les aventures que als llibres descobria, els amics des d’aquell dia li elogiaven les lectures.

Biel

Geronimo Stalton, Alícia, Pipi Langstrump, Harry Potter, Matilda i Momo van ser per a tots una delícia.

o51

d’Irene

DE LA MILLOR FORMA

A genda

Això va ser i era un nen de nom Lucas que tenia unes orelles molt grans. I damunt no paraven de créixer-li. Els companys d’escola li cantaven allò de... Pam, pam, orellut! I Lucas s’enrabiava i es sentia menyspreat. Fins que Irene li va contar la història de Dumbo, l’elefant volador... No tens orelles d’elefant, com ales de papallona que l’aire les acarona són les teues i et fan elegant.

Lucas Un dia lleuger flotaràs i un món multicolor veuràs i de tot cor les orelles estimaràs.

o53

Hi havia una xiqueta de nom Laia que calçava sempre unes botes velles i desgastades. Els amiguets li preguntaven si no tenia diners per comprar-ne unes noves. A Laia no li agradava que li digueren això. Un bon dia Irene els va descobrir a tots el secret que amagaven les gastades botes de Laia... Són unes botes de rodamón que la terra han recorregut, tots els països han conegut perquè han xafat tot el món. admirar les botes de Laia.

aia

Des d’aquell dia, tots van

d’Irene

Carme cabells de palla! Li cridaven a l’escola dia sí, dia també. I Carme plorava i començava a tenir mania al seu monyo. Però la imaginació d’Irene va entrar en acció i amb un conte va trencar aquella situació...

Carme

La Reina de la Primavera era Carme i Irene ho sabia, els cabells que ella lluïa eren la mostra certera.

DE LA MILLOR FORMA

A genda

Eren nius per als ocells, prat on creixien les flors, per a la natura, acollidors, això eren aquells cabells.

Carme ja mai més va odiar els seus cabells.

o55

Júlia tenia dents de conills. Això deien els seus amics. I a Júlia li molestava. Però Irene va escampar per l’escola la idea de que allò era una avantatja.

Júlia

A l’hora de menjar al menjador escolar és la primera en acabar per ser la millor al rosegar.

d’Irene

DE LA MILLOR FORMA

A genda

Aquell redolí va acabar amb les manies de Júlia i els comentaris dels companys de classe. Els quaderns d’Irene, les seues històries i redolins feien màgia. Cada vegada més aconseguia escampar el respecte pels demés, per la diferència, entre els amics. o57

Edu El nas d’Edu deixà de ser un motiu per a la burla. Irene el va convertir en un avantatge per anar pel món... A Edu el nas l’ajudava a guiar-se per l’olor, sempre era el millor quan mals menjars evitava. I que dir de el Pau, que no era un trompellot. Sovint entropessava i per terra redolava massa per tindre molt poca traça, ho feia perquè la terra estimava. I Mara i les seues ulleres de vidres gruixuts... Irene deia: Mara no té quatre ulls, té una supervisió com una superheroïna de debò, i ho diu a tots amb orgull.

Pau

d’Irene

DE LA MILLOR FORMA

A genda

I la seua amigueta africana a qui tots li deien negra? Irene sabia que...

Kata

Kata és de color obscur? I jo sóc d’un altre color, no hi ha un color millor, tingueu això per segur.

Així continuava el quadern que Irene omplia dia a dia. Mil i una històries escrivia per a millorar el món, i a fe que ho aconseguia. o59

PE CIA JIMÉNEZ A D R I P E | GRA A

A SNA

E RI

PI A

L GI

NA E | Z | PEPE SANT IRÓ Z ÓPE SE L A L M T EC AR PE A IS | FINA GIRBÉS | T LA RL E OS Ò S C A LLOP R ES | A DE | J N |A SR

TO BA F L

| P E P E S A N TA

ES GRI P A | JOSE M PA LO L AN TECL UE SA O | A L A N TA L N S | PR A E | P I

Z ÓPE

RE A E RRO DIAZ T E C LT FINA GIRBÉS | TERE IREDTIOA RAES Ó DA | SA Z| A IS

o63

D |

L GI

É UE RB AN GI E M

VFIU RA ERR CI IDÓI AZ GI

| JOSE MANUE

A ÀA|CO XR TE IASJCIM PA IRLÓU|I G AR SC C ÉN AAMF B | Ò ||RAOLS SA ESPASA | ROSA LEÓZP E LTAE S MI |R À K A RE Z I X PRALSI S | TE TLEPRRESI EATBORO| SREOTAS E| JRA RÓ | G | P

XÀ

L NA |A

E P IMÉ J

PIS LO

À ES |Ò PA SA |

NU MO TEC Ò E L IOÓPI EBR N TA SERLIK | ALB PR S | A S A N A A A I F O S S I F LU ET EJ GIRBÉS | TER DZR E IX | FINA E NAE

A ECL

L AT PIS | FINA GIRBÉS | TE P R I T E RE N LLO Z | PEPE SA SA T O N TA S A ANA R L Ó P E ES |

TERESA BROSETA | J A AIJKIM| ÉANLEBZ ECRIL SA R A F VIER ÓN|AG

IÓ UR

POEMARI

o65

TERESA BROSETA JAVIER DÍAZ GIL ANA LLOPIS FINA GIRBÉS TERESA ESPASA ROSA MIRÓ GRÀCIA JIMÉNEZ ADRIANA SERLIK ALBA FLUIXÀ ÒSCAR LÓPEZ PEPE SANTATECLA JOSE MANUEL PRIETO ROSER FURIÓ

REBEL·LIÓ

CICATRIU

TORNAR A COMENÇAR

VOLDRIA

COMENÇAR DE ZERO

RENAIXENÇA

ENVERS LA LLUM

REPOSE

VERTIGEN

EL ZERO NO ÉS ZERO

UN PROPER PAISATGE

COMENÇAR DE ZERO

AURORES

o67

Teresa Broseta amb Rebel·lió Per més que saps de l’absurda existència del nombre e, dels nombres fraccionaris, irracionals, primers, imaginaris, no n’hi ha cap que tinga la potència del zero humil, essència de l’absència que no admet altres codis que els binaris. O tot o res. I en el joc dels contraris guanya només qui ignora la sentència i assalta el cel, i trenca la baralla, i furga amb dits nerviosos les costures, obri clevills i presenta batalla

POEMARI 01/13

per rescatar matisos i textures i acolorir el món mentre la dalla no ens talle el fil amb mans sempre segures.

o69

Javier Díaz Gil amb Cicatriu

La destral que fendeix, el foc, la tempesta que va arrossegar la set i el fang acumulat de l’hivern. Nus vam néixer de l’aigua, la platja va tenyir la nostra pell i l’aire va poblar els nostres pulmons. Descalç vas travessar la sorra més ardent i vas ressorgir. Del tronc retallat la jove fulla apunta. Enrere queden les hores pitjors. No oblidis la teva ferida, la sang vessada, la qual cosa ara som: les absències.

la teva cicatriu. El signe inevitable de la vida.

POEMARI 02/13

Mestressa

o71

Ana Llopis amb Tornar a començar

Tornen espentades les espores, ara, un altre mes d’abril. Un altre mes d’abril amb la primavera que respira encara continguda a penes un hàlit. Però tornen una vegada i una altra records que ens diuen que era cert. La nostra llibertat els nostres balls una albada a poqueta nit…. Tornen els abrils de summa renovació, i canvi, ploguts

POEMARI 03/13

amb nova esperança.

o73

Fina Girbés amb Voldria

Voldria tindre un diari, ple de màgia, especial, on els errors que he comés s’esborraren a l’instant. Cada dia, des de zero, tindre l’oportunitat d’oblidar penes i ofenses i millorar el passat. Un diari que tinguera pàgines noves, en blanc, per escriure l’aventura d’una vida al·lucinant. Una vida que em regala amics, família, treball i un munt de moments feliços,

POEMARI 04/13

de colors, com un vitrall.

o75

Teresa Espasa amb Començar de zero He vingut a rescatar-vos de la nit i de la fosca dels arbres i la màscara de la foguera que ennuvola els ulls. Voldria rescatar-vos del dolor i la soledat. Del plom i la metralla del silenci, de la sang, dels ossos i la set. Ser lleu a la terra em confirma en la seua empatia, volar cap al llevant nocturn, ones de mar en calma

Allí on habiten els homes d’arena.

POEMARI 05/13

Tornarem. Des de zero tornarem cap a l’escuma de sal i les estreles de la mar,

o77

Rosa Miró amb Renaixença Cadafal L’escala cap al patíbul no es puja Es baixa a poc a poc, conscientment i alerta L’angoixa confinada a la cambra del degoteig La por reclosa al ventre, la fel als llavis i la soledat Immensa Peu dret, peu esquerre, dret, esquerre, dret, esquerre Dona’m morfina, droga’m! Arrossegues les sabates, descendeixes a la forca Narcotitza’m! I, finalment, la compassió t’ajuda en el descens Mai havies imaginat un traspàs així, lentament somort Encapsulat, confinat, aïllat Assoles Ningú no vindrà al teu costat, partiràs sense abraçades I jo, amb el cor com un espill caigut Desitjaré a aquells que es pensen els amos del món El pitjor dels sentiments. El Remordiment crònic

Cal mirar amb observança Per retrobar el paisatge amable que envolta el nostre desànim Obrim els ulls Que l’esguard borni no ens intimide Deixem-nos copsar per la llum del foc Preparem-nos Perquè no hi haurà suficient pólvora Per a festejar del nostre renàixer l’

alegria

Rosa Miró, 14 de març del segon any de la pandèmia

POEMARI 06/13

Foc

o79

Gràcia Jiménez amb Envers la llum Érem propietàries de veus i de silencis. Érem sacerdotesses de pors i sentiments. Érem mestresses de flaires i sabors. La nostra pròpia força ens esglaiava quan rebíem senyals en forma de dolor. No hi havia passió que ens redimira. No hi havia amor capaç d’il·luminar-nos. Viatjàvem solitàries pels marges de la vida. Transitant vells camins d’un univers danyat , reclamant biologies on creixien temors. Juntes ens concedírem pàtria i ens donàrem caliu, perdent la por a navegar enllà del nostre petit mar: aüssant les recances, enlairant les febleses, recuperant la força de les deesses oblidades, conscients que ser dona és transitar per un camí de roses amputades

Però caminem. Caminem sense esma, i en cada petjada acreditem que retornem juntes a la llum.

POEMARI 07/13

on les espines s’enganxen als teus peus.

o81

©Hugo Salvador

Adriana Serlik amb Repose

Repose la línia blanca cobresc el marge, l’ardorosa cavitat de l’oblit. Passat un temps, entotsolada en mil i un dies respirats amb ànsia i amb por, torne a apuntar-me a la vida, encara candorosa

POEMARI 08/13

i activa.

o83

Alba Fluixà amb Vertigen

Després del foc hi ha el silenci i el vertigen d’una llum que força el seu camí entre la cendra. Quan cau la nit i el dia calfa la terra cansada amb rajos nous, es fa visible la incertesa que ens ha impregnat de fum. Notem l’absència dels camins que han consumit les flames i se’ns ompli el cos de por i d’una fam que fonamenta la venturosa angoixa que ens reclama. Renaix la fi com un inici que posa a zero el marcador i tot torna a ser possible

POEMARI 09/13

amb l’espurna adequada.

o85

Despertar quan no has pogut dormir, exiliat a la nit que es fa eterna i cap estel lluïx al firmament. Desvetllat. Despert, suportant les sacsejades amb les quals et turmenta una salvatge tempesta. El seu rugir encadenat a la ment. Desaiguar la llar de la foscor que s’havia filtrat per les parets i el sostre. Obscuritat instal·lant-se, el cos com a recipient. Soledat, addictiva soledat. Insidiosa soledat. Observar el món, este món, consumint-se, quedant-se sense oxigen. Humor! Humor negre si cal, però humor que no ens falte! Deixar un trosset reservat sempre per a l’alegria, riure com un xiquet, arraconar la idea d’una felicitat imposada. Impostura social. Un tren amb destí “estació precipici”. Modus vivendi, invent del progrés(?) sentir la inòpia enfilar-se pels genolls, notar com t’enfonses si et quedes quiet/a. Fugir és encendre una espurna, una llum, una revolució. Hi ha més mons, més maneres de viure. Interpretar els somnis, no confondre’ls amb banals fantasies, gestionar els malsons, entendrir els cors, prioritzar les necessitats, no vendre la dignitat a qualsevol preu, voluntat! Mou esperança. Si caus, mou-te, com pugues i al teu ritme. Si cauen oferix-los ajuda, si la crisi és canvi, adaptat, adapten-nos, ningú es queda fora. Respectar per no perdre humanitat, no costa res ser integre/a. Plora, nostàlgia de temps passats. Plora per desfogar, plora perquè estàs trist, però, sols el just. Somriu: de les cendres començarem de nou. Reconstruir, imaginar, aportar.

POEMARI 10/13

Òscar López amb El zero no és zero

o87

Pepe Santatecla amb Un proper paisatge

Demà hi ha un proper paisatge. Jove d’un altre temps, no puc dir-te que envellisc sobre la pell de les gavardines. Aquest comiat en veu baixa curta els llavis.

I trau el cap un rellotge fronterer als mesos de gener, i naix un cos a l’edat d’estar sol, una altra manera de créixer.

Els cristalls s’encenen de pressa, aquestes mans afonades carreguen el final d’un llibre. I sota el meu cos invente els arbres.

La vida com és, i com és abans, com abans les fotografies. Tot queda per descobrir, POEMARI 11/13

demà hi ha un proper paisatge, un per conèixer.

o89

Has desordenat les hores de la pena i malgrat els hostes, el cristall esdevé el mateix mirall on dormen les condemnes al temps perdut, latent a les hores grises de l’asfalt buit; la ciutat en silenci. S’alça la primera persiana del dia, i matina la llum primerenca en l’ebrietat dels excessos de recordar-nos, orfes de les manilles, perduts per la cruïlla de carrers on la vida s’estenia al ritme de la melodia de les passes vives. Erm en els dies de la pena, la llàgrima aterra als tolls el reflex d’uns rostres que pertanyen a algú, fora de nosaltres, que encara ens recorda que començar de zero suposa no oblidar la melodia del silenci, la primera nuesa de tots els significats a sobre dels dies. Enyore en la ciutat buida el record latent d’unes melodies llunyanes, movent l’alegria dels dies, abans que el temps tinguera el preu d’una reclusió on només matinen les hores del silenci. Començar de zero és explorar la buida geografia dels artefactes del foc, prop dels terrats d’esta ciutat insomne.

POEMARI 12/13

Jose Manuel Prieto amb Començar de zero

o91

Roser Furió amb Aurores La por a la fosca ompli la nit de llumins. Càntics i glòries per a la nit eterna. Tanmateix, sempre hi haurà un sol més intens enllà de les galàxies. Sempre vencen les aurores de dits rosats - sempre -

Cantaven els ocells i les hores del matí reien, la boira escampà i va deixar clar l’horitzó. Els camins es van fer amples i rius de persones mamprenguérem a caminar entre la calma de les violetes i la bellesa del dia que badallava alegre. Vides diferents compartíem mirades i paraules, les barraques van esclatar, van deixar al descobert l’angoixa, un pentagrama de notes acolorides trencava el silenci dels dies empobrits de somnis. Massa nits vetlades, massa plors relliscant pels rostres sense somriures, però enllà dels planys hi ha jardins i fonts d’aigua fresca. Passejarem la mar i les onades afanyoses ens tornaran el bocí de vida que s’havia adormit als braços d’un llop enverinat.

POEMARI 13/13

Imma López Pavia

o93

EZ ÉR P L UE IG |M

NET SI BE O R |

| RA E D AR G LA

ICORNELL | MIGUEL ANGEL GEL P MAR N À TÍN UEL G EZ I M

|G EM MA

AL TU R

| ROS AL A R RO SA

|J OS E LU I

JESÚS JIMENE

Z RE IN

ALD

IEL

GA BR

I EL L LO

FIG

UER

| DO AL

I |A

CHEZ |

SÁN

J A|

OR AIT

|P AU

R E I N A L D O | PA U P L A N

LA N

| AITOR SÁNCHEZ | JESÚS J I M EN EZ RE IN

NEZ

Z ÁNDE ERN OF DR AN LE

EZ S | LE A N D RO FER N Á N D

ÁN

E LUIS LAGA

S TO

ANA | JUAN GABR

DEZ | AITOR SÁNCHE

RDERA | MIGUEL ÀNGEL PICORNELL

| JU A N G A PLANA BR IEL PAU FI G

| MIGUEL ANGEL MARTÍNEZ | GEMMA ALTUR | MIGUEL PÉREZ | ROS

O | PAU PL

| ROSA LARROSA | JOS

IEL FIGUERES

RO FERNÁN

IMENEZ REINALD Z | JESÚS J

SÚ

E H EZ | J

SÁ

| BU ST OS

L LORENS UEL MIG

ND |L

ST BU ENS

LLOR

EA LLORENS BUSTOS | LEAND I

L| EL RN

LUIS LAGARDERA | M SA | JOSE IGUE L ÀN ARRO SA L GE O R LP | S ICO E R UE

MONOGRÀFIC

o97

LLORENS BUSTOS LEANDRO FERNÁNDEZ AITOR SÁNCHEZ JESÚS JIMÉNEZ REINALDO PAU PLANA JUAN GABRIEL FIGUERES ROSA LARROSA JOSÉ LUÍS LAGARDERA MIGUEL ÀNGEL PICORNELL ÀNGEL MARTÍNEZ GEMMA ALTUR ROSI BENET MIGUEL PÉREZ

Un dia de pandèmia tardonera El retrobament (Re) Pensar les falles de Torrent La indignació Museu Faller de Gandia, de realitat a possible utopía Començar de zero a Cullera... espere que a 2021, però... Començar de zero Repensar les falles Cap a una nova normalitat? El fragor de la intensa batalla, fem falla Començar de zero... No ens hem anat Falles Intermitents en Gandia (Assaig) o99

ZE RO

Desitjava que arribaren les vacances anuals i poder desconnectar del dur treball al qual m’havia sotmés des que es van anul·lar les falles,

Z E R O + 3

Llorenç Bustos amb

Un dia de pandèmia tardorenca aquest mateix dia vaig implorar a Déu que no fos realitat, sembla que els polítics, conjuminats pel conclave mèdic, així ho van decidir, és més, el president del Govern ens el va fer saber a tots. A ningú vull enganyar si dic que a la nit somiava que això no ocorregués. Què més puc dir i no mentir, si ningú me creurà? Vaig palpar en més d’una ocasió el brodat del vestit de fallera de la meua filla,

i com no, el de torrentí, del meu menut Nicolás, batejat a l’església del Grau de Gandia i en memòria d’aquest sant tan especial per a tots els grauers, perquè davant d’ell, ens vam prometre en matrimoni la majoria. Enguany, la meua filla Teresa anava a prendre la falla, per ser reina del foc i no el va fer, podria haver aprofitat la metxa i encendre els cors desabonats que pul·lulaven per la nostra barriada com

a ànima en pena, al so d’algun pasdoble que posava qualsevol veí al seu balcó ple de nostàlgia festiva. Què ens podria passar? Si des que es van anul·lar estàvem com enfadats els uns amb els altres, com si cadascun volgués mostrar més que l’altre la seua desolació. Omplíem els balcons de banderes i aplaudiments per als atordits del caos sanitari. 1o3

Així, el primer dia de les meues vacances el vaig dedicar a pintar la paret i vaig poder acabar abans de menjar; després d’una lleu migdiada,

La cançó: Resistiré. La nostra veu: TORNAREM. Ara vacances, quan el Grau de Gandia i la seua platja més aviat semblen un desert, on la solitud de la sorra és acariciada per l’escuma solitària de la mar i que serveix per a desconnectar als que ens visiten en època estival; ara trist per acuitar una tardor on s’esperava una altra ona del Coronavirus i que va resultar un tsunami, en tota regla. Avuí fa sis mesos en

què es va declarar l’estat d’alarma; d’aquelles falles només queda el trist record, i jo sense saber què fer. Altres anys visitava a l’artista faller, o bé, als de la banda de música, recopilació de treballs literaris i col·laboradors per al llibret, en fi, quina més us puc dir per a poder compartir aquesta tristesa enquistada en la meua ser. Així, el primer dia de les meues vacan-

ces el vaig dedicar a pintar la paret i vaig poder acabar abans de menjar; després d’una lleu migdiada, vaig realitzar el muntatge de la prestatgeria per a ordenar les eines i vaig estrenar una nova màquina de foradar a bateria que la meua esposa em va regalar per al dia del pare. Déu meu, per què ho has fet? Una màquina de foradar el dia més important de mi vida, aquest dia menjàvem tots junts sota la carpa

blanca enfront de la falla, aquest dia era el més gran per a ell, el celebràvem al compàs del tabalet i la dolçaina. Dir que vaig evitar aquests records, cansat de tanta nostàlgia mentre dialogava amb mi mateix. Per a anar esplaiat, l’endemà em vaig aixecar a les set i vaig dedicar el matí al jardí. Una vegada tallat la gespa vaig netejar la terrassa i em vaig entretenir guardant la llenya sobrant

de la poda, en això vaig rebre la trucada telefònica del meu veí, al qual estima perquè sap de la meua bogeria fallera i en tot moment m’ha servit de drap de llàgrimes en aquesta situació tan angoixant.

—De moment bé, no he parat en tot el dia —vaig contestar desitjós que s’acostés per casa per a prendre’ns una cervesa.

Vaig contestar al primer to:

—I això?

—Dis-me, Paquito! —Com portes les vacances? —va preguntar cordialment a gratcient.

—Quina enveja! —va dir el funerari.

—Avui tres més que ahir. —A què et refereixes? —És un no parar, el feliç Coronavirus està

Z E R O + 3

arrasant a moltíssima gent. Una bogeria la venda de taüts.

ven deixant les orelles com les de Dumbo.

Vaig quedar mut, vaig mirar al cel i vaig pregar a l’infinit que em permetés tornar a olorar la pólvora, sentir la música, ballar pasdobles. El meu món que ara s’esfumava com el somni de tots els valencians. Tallem alhora la cridà i continue amb aquella màscara en què les seues gomes m’esta1o7

Haig d’afanyarme, només dispose de vinti-quatre hores. La sortida del meu vol és a les cinc i, encara que no faig escales,

Z E R O + 3

Leandro Fernández amb

El retrobament

l’arribada a Madrid no serà abans de les set del matí; després, autobús fins a Arcos de la Frontera; moltes parades, no arribaré fins a les tres de la tarda; molt just tot. Déu meu!, quaranta anys és un món, no sé si tinc dret a ser aquí, però alguna cosa que no puc calibrar m’impulsa a ser present. Li ho dec. La meua carta, la que he estat escrivint durant tant de temps, necessita un final, haig d’acabar-la en el transcurs d’aquest viatge. La crida de Joan m’ha agafat per sorpresa. La meua estimada Victòria:

Encara està latent en el meu pensament el dia en què ens vam conéixer. Et recorde amb la faldeta a taules i camisa de quadres vermells, els llibres sota el braç, els cabells llargs negres, els teus ulls color de mel, el teu dolç somriure, projecció de la teua insultant joventut. En aquest moment la meua vida va canviar i la teua també. Els nostres plans de futur els forgem entre petons, carícies i esperances d’una vida junts. Sé que això no ho has oblidat mai; vam néixer per a viure sempre units fins que la mort intervingués, però un dia jo vaig decidir una altra cosa. 1o9

Una munió m’impedeix el pas, em faig lloc gairebé a colzades. El nínxol està a punt de ser tapiat.

Els primers anys de convivència van obrar justícia als nostres somnis. Després, alguna cosa va canviar en mi; no sé com dir-t’ho, vaig tenir la sensació d’haver-me equivocat, em notava angoixat. El principi del teu embaràs va corroborar els meus temors; em sentia covard, vaig voler escapar d’aquesta vida que m’oferies i no vaig esperar que naixés Maria. Vaig anar per a no tornar. Confie que hages estat feliç, jo també ho he estat, més mai em vaig oblidar de tu i d’aquesta filla que mai vaig conéixer. Som amos de les nostres il·lusions, però no de les vicissituds que el destí ens té reservades. Suplique el teu perdó per a poder continuar vivint; malgrat tot tu has estat el meu gran amor. Robert.

-Li ocorre alguna cosa, senyor? -La veu de l’hostessa em retorna a la realitat. -No... Neda, gràcies -conteste. -Si us plau, corde’s el cinturó, estem a punt d’aterrar. Em tranquil·litze en mirar el rellotge. Agafaré l’autobús alhora que tenia previst. No aconseguisc centrar-me en res, quantes parades porte?, he perdut el compte. Maleïda siga! Se m’està tirant el temps damunt, ja són dos quarts de quatre. «A la fi! La terminal!». Una munió m’impedeix el pas, em

Z E R O + 3

111

faig lloc gairebé a colzades. El nínxol està a punt de ser tapiat. -Alt, un moment! -crit. M’acoste amb el temps just de dipositar damunt del taüt el sobre que conté la meua carta. Acaricie el fèretre i la meua boca resa un «et vull». Estic abatut, em confonc entre la gent, les Ray-Ban emmascaren el meu plor. De sobte sent un suau colp en la meua espatlla. En girar-me, una imatge gairebé angelical em deixa atònit i una suau veu penetra en les meues oïdes com a notes perfectament afinades d’un Stradivarius. -Avi, a la fi has tornat. L’àvia, la meua mare i també jo, sempre t’hem esperat. En estat de xoc sent profundament l’abraçada d’aquella joveneta. -Avi, no sé el que contenia aquest sobre que li has deixat a l’àvia, però vull que llegisques la còpia de la carta que ella s’ha emportat amb si en el seu cor. La hi va escriure el teu amic Joan fa ja molts anys, jo encara no havia nascut.

Estimada Victòria:

He guardat silenci molts anys. Robert em va fer jurar-li que no et descobriria res del que et comptaré, però no em perdonaria mai que, arribat el cas, la tomba silenciés la veritat amagada. Tens tot el dret a saber-ho. Fa quaranta anys la vostra vida passava moments crítics, sense treball, sense mitjans econòmics que us permeteren viure dignament. Robert es culpava de no poder donar-te una vida millor i la imminent arribada de Maria aombrava encara més aquest futur incert. Ell sabia que Llorenç, el teu espòs anys després, estava boig per tu. La seua immensa fortuna li situava entre els homes més acabalats del país i en casar-se amb tu, les dues tindríeu la millor vida possible. Robert va renunciar al que més volia, a tu i a la filla que no podria conéixer, en la creença, equivocada o no, que així seríeu més felices. El que no puc revelar-te és on es troba, només et diré que més enllà d’ultramar. El teu amic sempre, Joan -Avi, vine amb mi. La teua filla t’està esperant.

Z E R O + 3

113

Aitor Sánchez amb

(Re)Pensar les falles de Torrent 10 de març de 2020: cancel·lació de les falles. 14 de març de 2020: estat d’alarma... I mentre la població mundial quedava atònita per la pandèmia, la desinformació i la por a allò desconegut, els fallers sumàvem el sentiment d’impotència d’estar a les portes de la festa; en els envelats al carrer; i les falles, a les places. El caldo de cultiu idoni per fer de la crisi una oportunitat per renàixer de les cendres: cremar allò superflu de la festa i quedar-nos en les cendres del que considerem imprescindible: els valors culturals, històrics i patrimonials que fan de les falles el caos major organitzat del món i una festa única.

Després dels plors, les llàgrimes i els maldecaps de gestionar un Torrent ple d’envelats al carrer (on eixe cap de setmana s’havien celebrat els sopar de falleres majors) i dos falles al carrer a punt de plantar, era el moment de refer-se, de la imaginació i de les paraules d’ànim a través de xarxes socials i WhatsApp. Arribà el confinament amb fotos, streaming, directes, vídeos d’ofrenes, revetles casolanes i mascletades des dels balcons per mantenir viva la flama. La llibertat vingué pautada en fases de desconfimanet i poguérem tornar, poc a poc, als casals. Era el moment de replantejar la festa i mirar a un nou horitzó.

Z E R O + 3

Per primera vegada les 29 comissions s’unien unànimement per tirar endavant esta proposta d’ajuda als sectors proveïdors de la festa.

El trencaclosques administratiu es va solucionar amb el tancament de l’exercici i l’obertura del nou a l’abril (censos, directives, pressupostos, etc.) a l’espera de celebrar la setmana fallera de 2020. Un grup de fallers plantejà un pla de xoc, revisat i aprovat pel consistori, centrat en subvencions proporcionals al que els fallers invertien en falla, pólvora, flors, música i llibret. Per primera vegada les 29 comissions s’unien unànimement per tirar endavant esta proposta d’ajuda als sectors proveïdors de la festa. Les dates encara havien d’esperar per la segona ona de setembre.

La part social fallera es vivia a les cases, que es reconvertien en casals improvisats. Al maig la falla Cronista plantejà el concurs de creus de maig des dels balcons. A mitjans de desembre Ramón y Cajal celebrà de manera telemàtica el concurs dels Jocs Florals, pendents per entregar nou mesos abans. Per Nadal les comissions participaren en el Vé concurs d’arbres de Nadal, organitzat per la falla Poble Nou, o el XXIé de betlems, dut a terme per la falla Lope de Rueda. La falla Xenillet va convocar el seu concurs de targetes postals nadalenques, també de manera telemàtica. Els fallers van realitzar els seus pessebres, arbres i postals des de casa i 115

s’organitzaren per a poder-los muntar al casal, complint les normatives de màxim sis persones. Diverses comissions van fer replega d’aliments per a entinats solidàries i al febrer la falla de la Plaça va organitzar un sorteig d’un ninot del seu artista faller, Pedro Rodríguez, per a donar el recaptat a Manos Unidas. Com veiem, eren activitats per mantenir la il·lusió del faller, respectar les mesures de seguretat anti-covid i d’altra banda, justificar al faller exigent que les comissions seguien actives: calia demostrar que val la pena pagar la quota de faller per poder sobreviure a esta crisi. Moltes comissions de Torrent han vist reduït de manera dràstica el seu cens, el que fa perillar la pervivència d’algunes comissions. És, per tant, el moment de repensar la festa: de llevar dels programes activitats de risc per la transmissió del virus com la festa de nit, sopars, dinars i actes multitudinaris. Cal tornar als orígens de la festa de barri, familiar, controlada... i diürna. Precisament el 2020, abans de l’esclat pandèmic, es publicava una enquesta sobre la preferència d’actes de dia o de nit a una mostra de 291 individus, d’un total de 34 poblacions falleres de la Comunitat Valenciana. El resultat era evident: el 72, 2% pensava que

abans es vivia més la festa de dia, ja que assistia més gent als actes; front a un 25,8% que considerava que a les seues poblacions es mantenia la mateixa afluència. Així al preguntar quants actes de matí/vesprada feien a les comissions durant la setmana fallera, el 60,1% feien entre 5 i 10 actes, i només el 39,9% responia que més de 10, dels quals la majoria, el 43%, eren xarangues i un 31,3% el dedicaven a la gastronomia: esmorzar, dinars, concursos culinaris, etc. Només el 25,8% responien que feien actes dedicats als infantils: jocs, inflables, etc.1 La tendència de l’oci nocturn i la seua prevalença en les falles des de finals dels 80 fins l’actualitat ha minvat el programa diürn. València ciutat ha de ficar el focus en un model de festa sostenible, allunyat del “caos major organitzat”2 de botellots, revetles i pisos turístics en el que s’ha convertit el centre. Per la seua banda, les poblacions han de repensar la festa centrada en els sectors econòmics i culturals que no volen que desapareguen dels municipis. La covid-19 ens ha fet parar de colp i és el moment de fer una reflexió imposada i necessària, que la voràgine del calendari faller no ens deixava fer. Agafar aire.

Perspectiva. Resetejar. Repensar el model de festa que volem i del qual dependrà el seu futur. Cal reivindicar una mirada als orígens, desproveir el programa de festes de l’ús descontrolat d’alcohol en actes multitudinaris, dels actes buits de contingut, de tot allò que ens allunya de la raó de ser de la festa. Cal reconduir-la per valorar -dins i fora dels casals- la part cultural (música, pirotècnia, teatre, llibret, indumentària, sàtira, crítica, etc.), patrimonial (costums i tradicions heretades) i històrica, com a única manera de reviscolar una festa que es troba intubada i amb respiració assistida: l’oxigen i la vacuna som nosaltres. Quines falles volem per al futur?

fotografia d’El confidencial

Sánchez Collado, Aitor (2020): Falles de dia vs. Falles de Nit. LLibret Sant Valerià. Torrent, març, 2020.

Esta referència apareix en premsa el 21 de març de 2007 (ABC) per fer-se eco dels comentaris de correspon-

sals de mitjans internacionals i bloguers, que després ha sigut utilitzada per polítics per alabar la gestió del trànsit, talls de carrer i aglomeracions durant la setmana fallera. https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-caos-organizado-fallas-mas-sorprendio-extranjeros-200703210300-1632101215613_noticia.html

Z E R O + 3

119

No se m’ocorre cap motiu per a no viure en un estat de permanent indignació, tret que faça cas de tots aquests gurus de les bones intencions que em reclamen vehementment que tracte d’aconseguir una espècie de beatitud que siga la font de la meua salut mental i física,

Z E R O + 3

Jesús Jiménez Reinaldo amb

La indignació

com si el món pogués canviar gens ni mica perquè jo siga capaç de respirar més profundament, meditar durant hores i menjar només fulles d’enciam amanides amb suc de llimona. Aquestes invitacions a la pau personal, no massa llunyanes en el fons a la fe religiosa i que s’organitzen en sistemes convencionals de ritus i tedioses rutines, no són sinó una manifestació del major dels egoismes, un entron-

cament directe amb els famosos versos del nostre Lluís de Góngora: “camine jo calent i riure la gent”. Perquè la veritat veritable, la de Però Grullo, és que el món seguirà igual de mal per més que jo tracte de viure equilibradament i, la qual cosa és pitjor per a mi, seguirà igual de xiulet si em muir avui mateix per mor dels meus desequilibris i les meues passions, que, com deien les velles mussoleres i sabudes,

“el mort al clot i el viu al brioix” o “mort el gos, es va acabar la ràbia”. Es dedueix de l’anterior que, sens dubte, tinc una certa tendència bartoniana i que preferisc ser un home d’acció que un cartoixà contemplatiu sota les arcades d’un claustre gòtic. Net dels romàntics, fill directe dels avantguardistes del Noucentisme, no puc conformar-me que tot l’esdevenir històric del 121

racionalisme i de les revolucions ens hagen portat irremissiblement a un món immisericorde en el qual només prevalen els interessos econòmics d’una classe mínima i voraç, que a escala planetària s’organitza en lobbies poderosos que saquegen el món i ens dicten unes normes de supervivència mesquines i competitives. Mentre ens divideixen en nacions, províncies, tribus i grupuscles de tota mena i

condició (els individus es reconeixen en una sèrie de categories excloents, que els situen, per exemple, en una comunitat autònoma, una província, un equip de futbol, una marca de cervesa, una entitat bancària, un proveïdor de serveis telefònics...), el suposat benestar del qual gaudim s’assentesca en una falta de consciència respecte al paper de vassalls pseudomedievals que se’ns ha encolomat: el “ora et labora” bene-

dictí s’ha transformat en el “labora i consumeix”, que aquí tens tu el món perquè triomfes (clar que després de matar-te a treballar per un sou miserable, de suportar una hipoteca amb uns terminis i interessos descomunals o de rendir els somnis i les il·lusions d’infància en l’altar del sentit comú i el pragmatisme més salvatge). I, per descomptat, com ets lliure, lliure a la manera d’aquestes democràcies moder

Z E R O + 3

nes que t’esclavitzen per la teua bé, has de sentir-te content, agraït, satisfet i, si fos possible en aquest món, feliç, almenys en alguns moments especials. Bé, perquè jo personalment declare el meu desacord amb tota aquesta felicitat postissa, fart d’observar “urbi et orbi” que es prioritzen els interessos econòmics de qui sap qui a qüestions molt més importants,

com la sanitat, l’educació, els drets humans, la cultura o la pau. Mentre milers de refugiats tracten d’aconseguir l’oronda Europa i aquesta els tanca les fronteres destempradament, mentre milers de nens moren de fam i malalties en un món que tira el menjar i els medicaments caducats a esportes, mentre ens culpabilitzen d’una contaminació mundial que no podem pal·liar ni amb els nostres ínfims reciclatges

domèstics, i mentre som les víctimes d’una pandèmia global que, segons els governs, és de perfil baix i difícil contagi, la qual cosa els porta a no prendre mesures més dràstiques no siga que ens aconseguesca la recessió econòmica, se’ns bombardeja diàriament amb notícies de macroeconomia perquè ens mantinguem en el nostre lloc, atapeïdes les files, produint i consumint, que els morts, ens diuen com als 123

Z E R O + 3

nens als quals dormen amb contes, sempre són uns altres, vells o aliens i sense futur. M’agradaria comptar l’ufà que em podria sentir per la proximitat de la primavera, si no fos perquè encara estic esperant a l’hivern, els ametllers ja estan florits i les formigues fa setmanes que han sortit a netejar els sòls d’un planeta més brut, individualista i intolerant que mai, que, en comptes de mirar al cel i la seua impressionant bellesa, posa els seus ulls en els índexs borsaris i els resa amb un fervor malaltís.

125

Pau Plana amb

Museu Faller de Gandia, de realitat a possible utopia He de confessar que la meva arribada al món de la Cultura Fallera va ser per causalitat. Millor dit, fou una barreja entre la casualitat i la confiança a ulls clucs en un professor, que em va aconsellar fer unes pràctiques al Museu Faller, el meu benvolgut Pere Inza. La part més positiva és que comptava amb una perspectiva ‘des de fora’ que em va deixar bocabadada, absorta, petrificada, atònita, admirada... davant tot

l’enramat que es coïa allí dintre. És cert, no vaig a mentir-vos. No he estat criada entre pintes, albaes, ni vestits fallers, però a dia de hui puc presumir , una miqueta, de conèixer el món faller com el palmell de la meva mà. I he de confessar que em té embadalida. Soc guia d’aquest fantàstic Museu que, a hores d’ara, s’alça enmig dels carrers deserts de la barriada de

l’Alquerieta de Gandia, immutable, d’un gris pretèrit, totalment desolat, esvaït i amb un soroll inaudible. A causa de la situació d’emergència sanitària que ens trobem, fa un any que estic en ERTO. Aquell mes fatídic de març, aquell que anava a ser màgic per a tots, es va apagar i, amb ell, vingueren greus repercussions econòmiques (vam perdre el 70% dels ingressos anuals). D’ençà que

Z E R O + 3

començà la maleïda pandèmia , aquest gran centre , difusor de turisme, cultura, tradicions i història, s’ha quedat mut, amb una solitud i un silenci eixordador. I junt a ell, tots nosaltres. A dia de hui, el meu company Alberto està al front, repensant la gestió de la seguretat i la conservació de les col·leccions que allí romanen durant el confinament amb la finalitat de preservar tot el que hi ha exposat

i fer front als riscos del tancament perquè , encara que hem rebut ajudes locals, és inviable continuar els dos treballant. És necessària una reinvenció del Museu en aquest cicle, ja que no està adaptat per poder fer Tours virtuals. Els qui el coneixeu bé sabeu que, sobretot, hi ha pantalles tàctils , jocs de música i pirotècnia, tubs on pots gaudir de diferents sons i músiques relacionats amb la festa de

les Falles...o siga material manipulable que el fan únic en la seua espècie. Aquestes peculiaritats fan que , es necessiten moltíssimes ajudes econòmiques per poder impulsar la recuperació i dur-la a terme. En aquest insòlit any ens hem adonat que la cultura és un factor necessari. Però el més complicat de tota aquesta situació és poder conservar, mantenir i preservar tots els tresors únics 127

Z E R O + 3

129

que allí descansen i prenen vida en cada racó. Aquest museu, conservador del nostre Patrimoni Intangible, té referències per perseverar en el temps. Eixa memòria viva del poble descansa, a hores d’ara, silenciosa a l’edifici. Els professionals de la cultura, com a interlocutors imprescindibles, ens hem posat les piles de manera automàtica, enfortint la resiliència de la comunitat i participant en pràctiques culturals específiques per proporcionar un sentiment indispensable d’identitat, dignitat i apoderament. La cultura és un motor per a reconstruir l’economia , la societat i promoure la tolerància i la reconciliació. Però és fonamental protegir-la en situacions d’emergència, perquè el perill de menysprear-la no solament concerneix a aquells involucrats directa-

ment, sinó a tots. La importància de conservar-la i donar suport a les iniciatives culturals és vital per a continuar sostenint-nos no sols com a individus, sinó per a preservar la nostra identitat, la qual ens fa únics, encara que ens situem a l’altre costat del món. És fonamental per al nostre creixement i coneixement com a éssers que vivim en societat. En aquest present està escrit el futur. I els fallers, com a fenomen cultural en transformació i implicació, han de tenir ben clar el tresor que guarda el Museu Faller, el seu Museu per intentar protegir-ho. És evident que el Museu, com a producte turístic cultural, és un paquet potentíssim. Aquest turisme, que beneficia al nostre patrimoni, no solament fomenta el gaudi dels visitants, sinó també la conscienciació de la

revitalització i conservació per permetre la seua utilització en l’actualitat i , sobretot, en un futur. A través de la visita dels turistes, el Museu obté un xicotet benefici; però és en part la Ciutat qui obté una rendibilitat més elevada . És, per tant, que el Museu depén dels interessos dels fallers però , en bona mesura, de la inclinació favorable de la Corporació Municipal, per poder continuar explotant i valorant aquest component turístic essencial a la nostra ciutat per molts anys, o segles, qui sap. Tinc la sort de poder fer el que més m’agrada, des de la distància temporal però en el record permanent, amb un company de feina del qui aprenc cada dia; amb una “ banda de músics”, amb el seu director al front, que toquen pasdobles rítmics, i amb una comunitat de

fallers que em recolzeu i em regaleu el goig de fer realitat el meu somni. Tot passa, així com també passarà aquesta maleïda pandèmia. Tal vegada en vinga una de nou, qui sap, però, amb una miqueta de sort , haurem aprés que tot no està sota el nostre control. Malgrat tanta adversitat, sempre hem de mirar la part positiva , i en aquesta està eixa gran família de fallers que se’n preocupen per compartir i mantindre tota la història i costums dels seus , nostres , avantpassats. A hores d’ara el Museu Faller és una realitat. Tots i totes tenim la responsabilitat que continue sent difusor de la nostra benvolguda festa o, per contra, esdevinga en una utopia que contem al nostres nets. Només vosaltres teniu la resposta. Seguirem pedalant, perquè si plantes boniques llavors potser cresquen coses millors.

Z E R O + 3

131

Encara no em crec el que ocorre actualment. Ni el que passà. De vegades, pense que com pot ser que es van suspendre les Falles 2020.

Z E R O + 3

Juan Gabriel Figueres amb

Començar de zero a Cullera... espere que a 2021, però... En aquell moment, no érem conscients, pocs dies abans de plantar-les i cremar-les. Si açò haguera passat una setmana després, tot s’hauria plantejat diferent... Però ara, com comencem de zero? A Cullera tant com a la resta de municipis la situació és similar. Plantarem en 2021? La veritat és que, en el moment que estic escrivint açò, no ho sé. Tal vegada quan es

publique aquest llibret, ja hi haja presa una decisió. Què faria jo? Per mi, jo plantaria i cremaria, intentaria fer unes Falles a setembre com es puga pel que fa als actes festius (a Cullera, sempre cal descartar juliol i agost per ser temporada estival turística, ja que molts fallers, sobretot els més joves, treballen a l’estiu per a guanyar diners per a pagar-se la quota), però cal cremar i començar des de ja l’exercici faller

2021-2022. Açò ocorrerà? Ara per ara no ho sé. Però analitzaré les diferents postures. Evidentment, cal salvar al faller primer que tot. Sense fallers, no hi ha Falles ni festes. Però tampoc m’agraden les postures extremistes que diuen que l’únic que cal que hi haja en una comissió siga menjar, beguda, i discomòbils. Ni tampoc aquelles tan radicals en el fet que s’ha de cremar per cremar i 133

ja està. Els fallers són els que mouen tot el tinglao, però també han de saber que hi ha persones que viuen del nostre ofici i cal que siguen conscients d’açò. És evident que s’han hagut de reduir les quotes per a mantenir el cens faller, inclús en diversos casos, s’han parat de cobrar les quotes fins que hi haja un mínim de normalitat. Totes aquestes accions són dignes d’admirar. Ara, toca parlar de la falla, l’element principal de la festa. Per a fer-ho llançaré diverses preguntes. Creieu que les falles que s’han fet per a 2020 es podrien plantar per a 2022? Com estaran les estructures? Tindran humitat? A Cullera, l’ajuntament i la Junta Local Fallera van llogar una nau per tal de guardar les trenta

falles de les quinze comissions falleres... I allí romanen quasi totes. Pel que he sentit, hi ha molt de partidari i partidària de guardarse-les per a 2022... De veritat? Quan tirem de grua hi hauria un risc màxim que la falla no es poguera plantar per tot el que he dit. Els partidaris (podríem anomenar-los il·luminats a partir d’ara) opinen que guardem les Falles i ens estalviem diners perquè segur que obtenim un primer premi amb ella... Si cau, no hi haurà primer premi que valga... I l’artista faller morint-se de fam i enginyant-se-les per tal de sobreviure fent ninots, o directament tancant el taller enviant a fer la mà diverses preocupacions com són l’autònom i la seguretat, fet que provoca que si té algun treballador se’n vaja a

l’atur (amb un ERTO o amb un ERO definitivament). Aleshores, com començaria jo de zero a Cullera? Molt fàcil. A poc a poc, sense pressa, però sense pausa (sempre que la situació sanitària ho permeta, ja que en aquest moment es parla ja de la setena onada sense haver entrat en la quarta). Intentaria fer unes Falles en setembre (2021), més light, intentant cobrar el mínim possible al faller. Les realitzaria íntegrament al carrer (a Cullera, els tres dies de Falles, generalment no es dina al casal, sinó que es fa als restaurants). Haurien de ser sense cercaviles o que aquestes foren regularitzades (ací entraria l’ajuda de la Policia Local); el Lliurament de Premis, on acudeix tot el col·lectiu faller

Z E R O

de torn, retransmetre’l per xarxes socials; l’Ofrena (els representants que tornen a repetir per a 2022), per torns durant tot el dia i no tots en la mateixa vesprada; i la cremà no té cap misteri. I, com bé he dit, tot al carrer, ja que en setembre no fa fred a les nits, aleshores, ho veig viable (qui tinga fred, ja sap on té la barra i entra en calor de seguida). Però no sé que passarà, aquesta situació ha desanimat molt a la gent. Hi ha un negativisme molt gran provocat per la maleïda pandèmia que sembla que ha fet que a molts se li haja curtcircuitat el cervell. La Junta Local Fallera té ànims, de fet ha sabut reinventar-se i, per exemple, el concurs de Llibrets l’ha adaptat a les dates que va anunciar la Generalitat Valenciana. Però la decisió és de

les comissions falleres, i por tinc. No m’agradaria per res del món anar a altres llocs a gaudir de les Falles i no poder gaudir-les en la meua ciutat. Em decebria molt. Per a finalitzar, sols espere que els caps pensants reflexionen profundament, perquè el fet de poder fer Falles light ens trauria d’aquesta fatiga pandèmica que posseïm (almenys jo ho sent així), ens envairia d’aquesta situació tan dolenta i tornaria a donar-li vida als carrers de Cullera, que ben bé ho necessiten. I també, tot el sector econòmic que envolta al món faller (artistes fallers, pirotècnia, indumentària, etc.).

+ 3

137

La festa de les Falles arriba al seu final amb la nit de la “Cremà” quan tots els monuments són devorats per les flames.

Z E R O + 3

Rosa Larrosa amb

Començar de zero Eixes flames simbolitzen la renovació del cicle faller i la continuïtat de la festa ja que esta no comença de zero, parteix de l’experiència de llargs anys de tradició. Les Falles 2020 no es van cremar i, des d’aleshores, el futur d’estes va estar marcat per l’evolució de la pandèmia. El primer que aprova la nostra directiva és crear una junta gestora, amb els mateixos càrrecs, fins que es puga tornar a celebrar com sempre i, abaixa la quota perquè les Falles, encara que no es celebren, tenen despeses. Altres comissions decideixen no cobrar-la. També tenim baixes de fallers i cap alta, com la resta de Comissions. La Junta Local Fallera de la nostra ciutat es reuneix, mensualment, amb els

139

Front a esta adversitat, les Falles prenen la decisió de crear oportunitats diferents i hi despleguen, a tota velocitat, la tecnologia que hi disposen:

delegats de Junta de totes les Comissions per tal d’anar analitzant la situació. La gestora no fa cap reunió vist el panorama. I així va passant l’exercici, sense pena ni glòria, pendents només del coronavirus. Tota idea de fer alguna activitat fallera, de seguida, és refusada o prohibida per la situació sanitària. Front a esta adversitat, les Falles prenen la decisió de crear oportunitats diferents i hi despleguen, a tota velocitat, la tecnologia que hi disposen: les reunions falleres, de qualsevol tipus, es fan on-line, les Comissions pugen fotografies i vídeos antics, a les diferents xarxes socials, de qualsevol acte que no celebren; a juliol, la JLF entrega els premis, amb les mesures sanitàries establertes, dels Llibrets de Falla, que guanyem nosaltres; a desembre, convoca el concurs de targetes Nadalenques, la nostra entitat fa un conte de Nadal interactiu, i es fa una xerrada-debat organitzada per altra Falla, complint els protocols sanitaris; a març, entrega el Llibre contemporani de Falles de Dénia, convoca concursos fallers a la llar, tira coets anunciadors de les Falles a cada districte junt als seus càrrecs, per a la setmana fallera, les diferents Comissions incentiven els fallers a engalanar, els seus balcons, amb banderes amb l’escut de la seua comissió, els càrrecs assisteixen a l’ofrena de Sant Josep...

Z E R O + 3

Les Falles 2021 tampoc es cremen amb la desesperació de tots els col.lectius que hi viuen al voltant d’esta festa: artistes fallers i els que els envolta, pirotècnics, indumentaristes, sabaters, restauradors, floristes i un llarg etcètera. A finals de febrer, la gestora es reuneix per decidir el pròxim exercici 2022, sabent que queda molt de temps per a tornar a la normalitat i més, per a celebrar la nostra principal festa tal i com la recordem. És important que les Falles continuen presents en les nostres vides i que els fallers vagen fent xicotets passos. Així la nostra gestora decideix que aquells que hi han estat tot l’exercici passat pagant la quota simbòlica convinguda, el pròxim exercici no se’ls cobrarà res. Les crisi poden ser grans oportunitats per a reinventar-se i tirant endavant. Un exercici nou, el del 2022, i amb tot el que suposa, pot comportar beneficis (la nostra entitat inicia l’exercici amb superàvit) i/o pot donar por (no sabem què passarà). Si ens toca sentir por, la sentirem però podem escollir què fer amb ella. Si decidim canviar-la, hem de respirar profund, fer el cor fort i avançar. El que ens queda per davant és una pàgina en blanc, a zero, la qual omplirem de manera diferent però l’omplirem. Les Falles han sabut superar, durant la seua història les adversitats, que no han sigut poques, i esta situació, més prompte que tard, també la superarem. Això vull creure!!!

Z E R O + 3

143

José Luís Lagardera amb

Repensar les falles

10 de març de 2020. Crec que a cap faller i fallera se li esborrarà de la ment aquella data en molt de temps. Els casals fallers de totes les localitats bullien ja amb eixa eufòria que provoquen els dies previs a la setmana gran. Escoltàvem a les notícies “no sé què” d’un virus que va iniciar el seu periple a la Xina i que aleshores estava causant ja autèntics maldecaps a Itàlia. Inclús havia entrat ja a Espanya. Però, a cinc dies de la Plantà, el món faller es creia aliè a aquell incipient drama mundial, segur de que no seria un problema. Fins i tot miràvem amb estranyesa els pocs que s’aventuraven a usar una mascareta per la por a contagiar-se. El que no sabíem era que aquell dia seria el final de tot. I alhora també el principi. Recorde aquell dimarts de març de 2020 perquè a Xàtiva estàvem presentant el llibre oficial de les falles de la ciutat, i l’ambient que es respirava era ja d’alerta màxima perquè s’havia amagat amb la possibilitat de suspendre la festa de la Magdalena de Castelló, pel que la següent en caure seria la festa de les falles com si d’una fitxa de dòmino es tractara. I quan el president de la Generalitat Ximo Puig va comparèixer per fer un anunci que mai hauríem esperat escoltar en la nostra vida, les primeres reaccions van ser d’incredulitat i ràbia. De segur que encara es podia fer marxa enrere.

Z E R O + 3

El temps va acabar donant a la raó a aquella decisió que molts van tatxar de precipitada en un primer moment.

Les falles no s’havien aturat des de la Guerra Civil i un simple virus no podria acabar amb elles. El temps va acabar donant a la raó a aquella decisió que molts van tatxar de precipitada en un primer moment. De fet quatre dies més tard es va decretar un estat d’alarma que ha perdurat fins aquest mes de maig, i un tancament perimetral que ens va obligar a viure la vida a través d’una finestra. I les falles, evidentment, van passar a ser secundàries. A ningú li passava pel cap pensar en festa quan dia rere dia es multiplicaven els contagis i augmentava el nombre de morts, que més enllà d’una xifra eren persones, 145

amb una història darrere, que no tornaran mai i que han deixat un buit entre els seus éssers estimats. Ara, més d’un any després d’aquella galtada de realitat amb la mà oberta, continuem fent la vista enrere però hem de començar a mirar cap endavant. La vacunació i els avanços científics ens brinden l’oportunitat d’albirar una normalitat que encara queda lluny, però cap a la que continuem fent passes. I en eixe futur, també s’entreveuen les falles. I, per què no? L’oportunitat de repensar la festa. Jo vinc d’una ciutat que va saber renàixer de les seues cendres després de que tractaren de condemnar-la a l’oblit. Que va saber brollar de nou com una llavor que creix, rebel, en meitat de l’asfalt. I crec que les falles som un exemple perfecte d’eixa capacitat de resiliència que tenim els valencians i les valencianes, i que aquesta mateixa comissió va tractar tan bé l’any passat al seu llibret. Tenim l’oportunitat de tornar amb una nova perspectiva, de canviar totes eixes coses que començaven a gangrenar la festa i que no ens deixaven alçar els peus de terra per volar cap a unes falles modernes, inclusives, ecològiques i igualtàries.

Jo vinc d’una ciutat que va saber renàixer de les seues cendres després de que tractaren de condemnar-la a l’oblit.

Z E R O + 3

147

Aquesta pandèmia ens ha ensenyat a seure i reflexionar sobre la vida, sobre el punt en què es trobem i cap on volem dirigir el timó. I per això crec (digueu-me optimista si voleu) que no hi ha mal que per bé no vinga i que ens toca construir un nou escenari per poder tornar més forts que mai, amb les idees clares i amb la intenció de demostrar per què se’ns va reconèixer com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Això sí, la tornada ha de ser més prompte que tard, perquè els sectors vinculats a la festa comencen a quedar-se sense marge de maniobra i cada vegada els costa més respirar. Les falles, ara més que mai, seran el que els fallers i falleres vullgam que siguen. I ara, en 2021, un any després de l’any 0, tenim una oportunitat d’or i alhora un deute amb la història d’aquesta festa.

Z E R O + 3

149

La meua iaia Isabel solia dir que “la persona s’acostuma a tot”. Una afirmació que resumia la visió d’una dona que havia viscut la Monarquia d’Alfons XIII,

Z E R O + 3

Miguel Àngel Picornell amb

Cap a una nova normalitat? la II República, la Guerra Civil, la Dictadura i la Monarquia Constitucional. Si haguera patit esta pandèmia sens dubte que hauria repetit la frase fins a l’avorriment. Des que un divendres 13 de març del 2020 el president del Govern, Pedro Sánchez, anunciava la declaració de l’estat d’alarma,

ens hem acostumat a tot. A un confinament de vora tres mesos; a l’ús de mascareta; a les distàncies de seguretat; als aforaments limitats en espais públics i privats; a la rentada de mans amb gels hidroalcohòlics; al tancament de bars i restaurants; a les perimetracions de comunitats

autònomes i ciutats; i el que és pitjor, a unes insuportables xifres de morts. Com si d’una premonició es tractara el Llibret de la Falla Mosquit del 2020 estava dedicat a la “resiliència”. Eixa “capacitat de l’individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc. I per a

recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circums tàncies adverses”. El que ens planteja ara la comissió és “començar de zero” i la pregunta que em faig: és possible començar de zero una vegada superada la pandèmia? Se m’entoixa una resposta negativa a la qüestió 151

formulada. Segons un estudi recent de Sonia Villapol, professora associada en el Methodist Hospital Research Institute de Houston, els efectes de la Covid-19 a llarg termini, més comunament identificats són la fatiga (58%); mal de cap (44%), trastorn per dèficit d’atenció (27%); caiguda del cabell (25%); dispnea (24%) i pèrdua de l’olfacte (24%). Altres símptomes persistents foren pulmonars (tos, opressió toràcica o disminució de la capacitat pulmonar), cardiovasculars i neurològics (pèrdua de memòria, depressió, ansietat o trastorns de la son). Per tant, per a les

persones que han superat el contagi, però que arrosseguen qualsevol de les seqüeles esmentades, és difícil començar de zero. Si fem un salt des de l’esfera física de les persones fins a la professional, tampoc veiem massa motius per a vore el got mig ple. Moltes empreses han hagut d’abaixar les persianes de manera definitiva, altres acumulen un muntó de números rojos. En el millor dels casos, alguns podran començar des de zero, però la immensa majoria haurà de fer-ho amb registres negatius. I no parlem dels sectors productius

relacionats amb la nostra festa. Els artistes fallers han perdut tot un any; les floristeries s’han quedat en blanc; les pirotècnies tampoc han tingut cap alegria; els músics ni han pogut tocar ni assajar; els indumentaristes també han vist frenada la seua activitat. Un autèntic desastre. Haurem de recórrer de nou a la resiliència i apel·lar d’esta forma a l’esperit faller. Eixe esperit mundialment conegut i que, com és públic i notori, es basa a cremar en uns minuts el treball de tot un any. Si la societat és capaç de materialitzar eixe esperit, de no abaixar els braços, de perseverar i

153

d’afrontar amb valentia els nous reptes, tindrem molt guanyat. Els que no podran començar de zero, lamentablement, són els milers de morts que deixa esta maleïda pandèmia. Un sentit record per a tots ells. I del present al futur. Bill Gates –el Nostradamus del segle XXIva pronosticar fa anys que si alguna cosa podia matar en el futur a més de 10 milions de persones, seria un virus altament infecciós en lloc d’una guerra. Va encertar. L’empresari nord-americà diu ara que per al 2060 el canvi climàtic podria ser tan letal com el coronavirus i afegeix un altre factor de risc: el bioterrorisme. Avisats estem.

Z E R O + 3

155

Diuen les cròniques del carrer, que un dia encara no determinat de 2021 o tal vegada del 22, la festa tornarà a bullir, serà com per a no creure-se-ho.

Z E R O + 3

Miguel Ángel Martínez amb

En el fragor de la intensa batalla, fem falla La vida es va parar de sobte un 10 de març, les falles es quedaren congelades i els fallers, incrèduls i en estat de xoc. Tranquils, serà com una grip forta, i ja fa més d’un any. Ens hem familiaritzat amb paraules que no estaven en el nostre diccionari. Hem hagut de canviar casal faller per confinament, plantà per balcons, pintes, arracades i torrentins per mascaretes, etc. Ens hem sumat a moviments solidaris, primer va ser l’aplaudiment als sanitaris a les 20 h, després hem anat veient com calia donar suport en campanyes com #RegalaUnNinot #salvemlaindumentaria... Férem màsters improvisats de fases, desescalades i tancaments perimetrals. Coneguem de primera mà les marques de les vacunes, Pfizer, Moderna, Astrazeneca... Però malgrat tot aquest ensenyament improvisat, crec que no hem aprés res. Dic açò perquè, es fiquen ordenadament o tal vegada de manera incongruent unes possibles dates de la festa, sense pensar que, ni som ni hi ha autoritats de res, tan sols mana el virus. Per tant, deixem de ser visionaris del futur i utilitzem el seny i el trellat, les falles seran quan hagen de ser i sense foc no hi haurà festa i enteneu foc com a una metàfora del tot.

157

Pense seriosament que no hi ha un pla B per a una festa que és de masses, que viu de l’aglomeració de gent als carrers, que transita cada març en envelats i casals entre balls de nit i el gran art de compartir got, taula i tapet, i com no s’alimenta dels passacarrers i ofrenes, crides, cavalcades... Crec que la fatiga pandèmica que ens afecta als fallers l’hem de saber gestionar i transformar-la en positivisme, de forma manifesta cal afirmar que, la salut per damunt de la festa. Vindran temps de goig, de joia, temps que haurem de ballar i desfilar com si no ho haguérem fet mai, plantarem les falles amb la il·lusió d’un xiquet en la Nit de Reis, obrirem els ulls com a plats per a no perdre’ns res. Imagineu per un moment que per decret Llei s’aproven de bell nou les abraçades i els besos, puc embogir de sobte, per celebrar-ho em beuré totes les cerveses que puga, i besaré a totes les falleres, els somriures s’escamparan contagiosament, perquè de veres que tinc ganes que tots ens contagiem d’alegria. En l’últim any, s’ha parlat fins a l’avorriment, del teixit productiu que generen les falles, de la gran quantitat de professionals que estan passant-ho mal, de les

Vindran temps de goig, de joia, temps que haurem de ballar i desfilar com si no ho haguérem fet mai, plantarem les falles amb la il·lusió d’un xiquet en la Nit de Reis,

ajudes necessàries. Però continue dient que no hem aprés res d’esta situació, ja que, des de la paràlisi total de l’activitat i el descens en els censos, ha anat emparellada una congelació dels ingressos de les falles. Les comissions ens autofinancem amb les aportacions dels seus integrants, i continuen afrontant el pagament mensual del lloguer, llum, aigua, assegurances i el pagament als artistes per a poder seguir plantant falla...

Z E R O + 3

No és suficient tot açò per a tindre dret a rebre una mínima ajuda per a la seua subsistència? Amics, la gran reflexió de tot és, i a nosaltres, les comissions, qui ens ajuda?, sense fallers no hi ha falles, de res valdran la resta de professions si no comptem amb el suport necessari per part de l’administració. Per últim vull afegir que els polítics s’omplin la boca al dir que les falles son Patrimoni Immaterial de la UNESCO, però com diu la dita popular, per la boca mor el peix, ara és l’hora de ficar-se al costat de la festa. Amics, les falles seran el que els fallers vulguem, ho tinc clar, ací no ha de vindre ningú a ajudar-nos, per tant, en el fragor de la intensa batalla, fem falla, virtual, anímica o com es puga. La falla ens necessita, eixim al seu rescat.

159

Comencem de zero quan encetem un projecte, quan fem un «reset» a la nostra vida, però fins i tot aquesta terminologia anglesa que faig servir,

Z E R O + 3

Gemma Altur amb

Començar de Zero... no és altra cosa que: reprendre, restablir, seguir, en definitiva, reiniciar ja siga per necessitat, per supervivència, per creativitat, per amor..., quan de sobte a la nostra existència es produeix una ruptura a la zona de confort, i ens atrevim a véncer les nostres pors i ens endinsem a descobrir nous camins i generem nous propòsits, posant en marxa iniciatives i noves idees. Ara bé, jo em pregunte: A les falles, per què començar de zero? Sóc fallera des de naixement i visc la festa com a part fonamental de la meua vida. No m’agradaria començar de zero, simplement vull tornar a viure la festa fallera:

respirar l’olor de pólvora, escotar la música al carrer, ofrenar amb les millors gales, fullejar els llibrets, botar a la plaça pels premis que ens puguen atorgar, veure el monument cada vegada que gire la cantonada, trobar-me esgotada a les nits sense dormir, dinar i sopar a l’envelat del meu casal... entre un amplíssim etcètera d’actes i moments. Per tant, no vull començar de zero, vull tornar! Quan ens parlen de les falles de 2021 la veu em tremola, ja que la il·lusió que tenim tots es manté intacta, però la incertesa que ens envolta és molt més gran. Els fallers i les falleres estem 163

lluitant a contracorrent per tal de reinventar-nos, però: Què passarà? Podrem tindre falles? Monuments, indumentària, pirotècnia... entre una gran infinitat de sectors que envolten al món faller i que s’han vist afectats. Som un gran motor econòmic, però sobre tot som festa i som cultura. Una cultura que no podem perdre, una cultura que any rere any està creixent al món faller i enriqueix més si cap a la societat on vivim, fent-la molt més atractiva. No hem de decaure, no hem de deixar de fer coses, hem de seguir fent-nos visibles, hem de continuar la nostra activitat respectant i fent cas de les mesures corresponents, però sobretot hem de tornar a fer el que més ens agrada. Viure la festa fallera! Cada dia que passa sóc més conscient que tot serà diferent, trigarem a viure el que teníem i em venen moltes preguntes al cap que no tenen resposta: per exemple, de com podrem dur a terme unes falles com les que coneixíem. I evidentment, estem en una situació on el plantejament no pot ser com el dels darrers anys. No vull començar de zero a ser fallera. Com a bona fallera vull seguir fent festa i cultura. Vull seguir FENT FALLA. I com es fa això? Doncs igual no tinc la millor resposta, però una cosa la tinc ben clara, els fallers i falleres

165

hem donat un gran exemple, hem respectat la normativa, hem fet cas de les indicacions sanitàries, hem empatitzat amb tots els col·lectius afectats, hem tingut gestos per poder mantenir viva la nostra història i sobretot, seguim mantenint viva la il·lusió de fer falles el 2021.

plantaran o no els monuments, o si es faran cercaviles, es tiraran coets, s’ofrenarà... Però si que puc dir que tenim projectes i il·lusions, tan sols ens resta veure’ls a la llum. I perquè de tot quede constància, seguirem fent llibret i continuarem fent història.

Continuem sumant i no restem mai a la nostra Cultura Valenciana. I una manera de seguir fent falla i fent cultura és fent llibret. Si som capaços de fer llibret d’una manera diferent, som capaços de fer unes falles diferents, però fer FALLES.

El llibret faller és el que resta després del foc, i com diu un bon amic: “El llibret és l’únic element que no es crema després d’acabar l’exercici faller; o en el cas que ens ocupa aquest any, l’únic element que perviu malgrat l’adversitat. El llibret és el guardià de la nostra memòria. I ara més que mai, cal mantenir-la viva”.

No sóc capaç de dir si a la meua localitat o pobles del voltant es

Z E R O + 3

Paraules que m’encisen i faig servir perquè reflecteixen a la perfecció la nostra realitat, i aquesta no pot quedar en l’oblit. Però nosaltres, les falleres, els fallers i tot col·lectiu que envolta la festa fallera, no som invisibles i no començarem de zero, ens costarà arribar al punt on ho deixàrem, però n’estic segura que tornarem.

167

La notícia de l’ajornament de la setmana fallera per part de la presidència de la Generalitat Valenciana el passat 10 de març de 2020 a causa del coronavirus, va caure com una poalada d’aigua freda

Z E R O + 3

Rosa Benet amb

No ens hem anat damunt de totes les persones que viuen les Falles d’una manera o altra, des dels fallers fins a artistes, indumentaristes, pirotècnics o floristes. Eixa nit, sols ens quedava la resignació. A Sagunt, alguna de les comissions ja tenia peces del monument al carrer. Unes peces que es deixaven entreveure entre plàstics bruts de la pols característica dels tallers fallers, i que foren pensades per a que el dia de Sant Josep se les emportara el foc en la nit de la Cremà. Perquè, no s’obliden que les Falles estan pensades per a ser plantades i cremades, i és per això que estes

peces, prompte, tornaran als carrers saguntins. És cert que tornar és un verb que s’ha escoltat, escrit i pensat molt per part de les comissions falleres des de la cancel·lació de les falles: #tornarem. De fet, el lema del cartell anunciador de les Falles de Sagunt 2021 és “tornar”. Però, les Falles no ens hem anat a cap lloc. Per donar detalls, els fallers saguntins, amb responsabilitat i complint amb les mesures sanitàries per a combatre el maleït virus, durant la pandèmia, han realitzat activitats culturals i festives de forma virtual i presencial, amb els corresponents 169

protocols d’aforament. Per exemple, concursos de contes infantils, dançà tradicional al carrer, un acte cultural d’entrega de premis el passat octubre o una ofrena a l’interior de l’Esglèsia Begoña amb aforament reduït i amb cita prèvia. A més, gran quantitat de comissions de la comarca morvedrina, estan ultimant el llibret 2021 motivat per la convocatòria de premis de la Generalitat Valenciana a la promoció de l’ús del valencià, la convocatòria de premis 2021 al millor llibret de l’Ajuntament de Sagunt i la convocatòria de Premis de les Lletres Falleres. Tres entitats que recolzen la cultura en valencià i que potencien el llibret de falla. Les falles som i estem. Seguim i seguirem. No ens hem anat. I els fallers hem demostrat responsabilitat i resiliència. Ara més que mai, hem d’estar units per reiniciar una festa que seguix viva. Reiniciar com es reinicia un ordinador. No per començar des de zero, perquè tenim els treballs guardats (CMD + S), sinó per seguir treballant amb un objectiu comú: plantar i cremar les peces que retiraren les gòndoles el passat març de 2020 junt a tots els ninots que es guardaren envoltats dels plàstics empolsegats.

Ara més que mai, hem d’estar units per reiniciar una festa que seguix viva. Reiniciar com es reinicia un ordinador.

Z E R O + 3

171

Plantar i cremar amb la dignitat que es mereixen els treballs dels artistes i fer que la festa gire al voltant del monument. Replantejar les Falles on l’eix principal de la festa siga la Falla és una part fonamental del reinici de la festa. La festa no pot girar al voltant de l’orquestra del dia 16 de març ni al voltant de la Fallera Major. Les falles s’han de celebrar plantant i cremant. Els ninots se’ls ha d’emportar el foc. Actualment, a Sagunt, les falles 2021 continuen ajornades per al segon semestre de l’any. Perquè entre no fer falles i fer-les com sempre, hi ha una escala de grisos que comporta infinites opcions, però totes estes opcions han de contemplar que les falles s’han de celebrar amb foc. Un foc que prompte encendrà el terratrèmol que actualment viu la festa i que fa necessari celebrar les Falles el més aviat possible, per a preservar a les comissions i al teixit econòmic que les envolten.

Z E R O + 3

173

Miguel Pérez amb

Falles Intermitents en Gandia Parlar de falles és posar sobre la taula sentiments i tradicions. Per això, en aquest article, deixant a part els sentiments, han aflorat les tradicions què moltes vegades desconeixem els qui considerant-nos fallers no sabem el que va passar al nostre voltant com ‘’fallermaníacs’’. I això és perquè, moltes vegades parlar de tradició només engloba una part essencial de la festa deixant de costat una altra com és aquesta tradició ‘’meninfotista’’ que tot bon faller fa gala de portar. I sí, a Gandia també tenim manies i meninfots què m’han portat a indagar per damunt damunt sobre, què els passa a unes certes comissions falleres a Gandia? Com pot ser que hi haja hagut tantes

falles que apareixen i desapareixen? Quins motius els va portar? I tot això ha donat -i dóna per a molt més- una recopilació d’aquestes falles que he anomenat ‘’intermitents’’ per aquest mateix motiu; perquè apareixen i desapareixen segons els anys i les circumstàncies. Hui seria del tot impensable en el segle XXI, que una falla es torne intermitent, que aparega i desaparega. No es tracta de l’actual situació de pandèmia per la Covid-19 com així de fet ha ocorregut on hi ha falles que no han pogut subsistir després de la pandèmia del coronavirus. No. Ací parlem d’altres èpoques on la falla ho era tot, on el

Z E R O + 3

Ací parlem d’altres èpoques on la falla ho era tot, on el casal era la segona casa i on el cap de setmana es gaudia ‘’baixant’’ a la falla.

casal era la segona casa i on el cap de setmana es gaudia ‘’baixant’’ a la falla. Hui, per sort o per desgràcia, hi ha massa opcions com per a sols triar anar -que no baixar- a la teua falla. Així que per a no estendre’m molt, només he volgut plasmar en unes pinzellades com era aquesta època de ‘’aparicions falleres’’ a Gandia, quan potser molts dels quals hui estan al capdavant de les comissions falleres de la capital de la Safor no saben o no els han contat que aquest fenomen -no sé si paranormal o per a Gandia- que existia de tant en tant. Deixant al marge l’època de principis del segle XX així com les Falles de la

República i posteriors, m’he endinsat a partir de meitats del segle vint atés que és quan més curiositats he pogut trobar. Així que, això dóna per a molt més, però segur estic que, en finalitzar el present article, la curiositat deixarà pas al dubte sobre què ocorria en aquestes èpoques. Era el mes de gener de l’any 1951 quan la llavors falla Sant Josep va tenir la genial idea de presentar la proposta de crear o més aviat plantar una falla ‘’invisible’’. I així es van tirar endavant aquests fallers on a més indicaven que aquesta falla que no veuria ningú portaria a més cartells explicatius perquè la gent comprengués de què anava allò de 175

Però és que aquest any, el de 1971, podríem dir que va ser prolífic quant a l’aparició de moviments fallers estudiantils a Gandia atés que, d’una banda, unes falles o comissions apareixien i altres desapareixien.

la falla invisible. Els motius que van al·legar en aquella època van ser que pretenien satiritzar el fet que aquest any no tenien i no hi havia falla, per la qual cosa plantarien una falla invisible això sí, amb cartells explicant i criticant la vida diària del barri i dels governants. Sens dubte, l’enginy de l’època portava als fallers a aguditzar les seues idees per a no perdre l’essència de la festa que, són sàtira i humor, feia una mica més suportables les estacions de l’any en una Gandia que ja despuntava com molt prolífica en actes. De fet, als anys 1966 i següents s’institucionalitza la plantà d’una

falla durant la Fira de Gandia, sent la de 1968 de l’artista local Josep López Rancaño i aixecada sobre la plaça del Cap Pastor. En aquesta època on també entre el 67 i el 69 apareix la falla de Benipeixcar, arribant a obtenir el premi del ninot indultat per una vaca que tardaria molt a oblidar-se. Va desaparéixer aquesta falla i no seria fins al 1981 quan de nou tornaria al panorama faller local. Curiosa va resultar la proposta, allà per l’any 1971, de la directora del col·legi públic Joan XXIII del Grau de Gandia que, sabedora de la importància de la festa fallera va pretendre donar-li un impuls entre els estudiants i d’aquesta forma

Z E R O + 3

aferrar-la més si cabia al poblat marítim. Tal va ser la seua obstinació que va sol·licitar permís per a poder plantar una falla infantil en el centre educatiu. Podria dir-se que va ser el germen faller de molts xiquets i xiquetes que, posteriorment en ser adults continuarien amb la tradició al Grau. En aquella època, principis dels setanta, se li va concedir el permís per a plantar aquesta falla infantil, però amb l’advertiment que el monument no tindria opció a participar de manera oficial en els premis de la Junta Local Fallera i que, a més, en el cas de voler desfilar i participar en els actes fallers pròpiament dits,

devia de sumar-se a la falla del Grau ja existent en aquests anys en la zona. Però és que aquest any, el de 1971, podríem dir que va ser prolífic quant a l’aparició de moviments fallers estudiantils a Gandia atés que, d’una banda, unes falles o comissions apareixien i altres desapareixien. És el cas de Marqués de Campo que tornava a plantar falla gràcies a una nova comissió formada per un grup de joves estudiants. Aquesta falla, com unes altres a Gandia, sofriria alts i baixos sorgint i desapareixent al llarg dels anys. Així i tot, i ho veurem més endavant, en els 80 torna a sorgir com a Ferroviària, desapareix i torna 177

a aparèixer ja com el Perú. Però això ho analitzarem més endavant. Així les coses, aquest any de 1971 va provocar l’aparició de la falla infantil del col·legi Joan XXIII i també la de Marqués de Campo. En contra, desapareixeria la Falla Estudiantil de les Escoles Pies a mitjan exercici faller tal com recullen les cròniques de l’època. A l’any següent, 1972, veuríem una nova falla a Gandia denominada Falla Institut Nou, també d’origen estudiantil i que durant diversos exercicis fallers estaria activa fins que, en 1975 desapareix. Esment a part mereixen en aquest

intermitent món faller aquelles comissions que, per una causa o una altra, van deixar de plantar durant diversos anys o fins i tot per imperioses situacions. Des de la pèrdua irreparable de fallers i falleres fins a l’absència de càrrecs i per tant, demanar l’excedència quant a comissió fallera. Una excedència que, passats els cinc anys, ja perdia vigor i el barri faller en qüestió podia ser absorbit per les comissions falleres confrontants. Així tenim l’any 1985 amb dos fets luctuosos que van marcar a dues comissions falleres de cara a l’exercici de 1986. En Benipeixcar en plenes paelles de fi d’exercici un

Z E R O + 3

fatal accident causava ferides greus a un faller, Vicent Estruch Piera qui després de diversos dies ingressat moria. Això va trastocar els ànims d’aquesta falla, però, com li hagués agradat a ‘’Vicent el perruquer’’ l’exercici va seguir endavant i va haver-hi falla. De fet, fallers vestits li van donar l’últim adéu a principis d’aquell calorós juliol. Mesos després, un 19 de setembre de 1985, un fatal accident de trànsit segava la vida de Mariles Camarelles Azcón, qui fos Fallera Major Infantil de Gandia en 1981 i en eixe moment, vigent Reina de la Falla del Carrer Major i Passeig. Molt coneguda per la seua família, i la joventut que va

segar aquest accident de trànsit va motivar que la seua falla no plantara monument en les Falles del 1986. I no ho va fer donades aquestes ‘’circumstàncies extraordinàries’’ que es donaren davant la mort de la jove Mariles, tenint en compte que al ja de per si mateix dol calia sumar les complicacions del relleu, perquè era impensable poder dur a terme una presentació fallera sense ningú que pogués lliurar la banda i molt menys en l’estat d’ànim en el qual s’havia sumit tota la comissió fallera que tant volia a una jove Mariles. Així que va caldre demanar permís per a no plantar falla. 179

Però la dècada dels vuitanta encara ens deixaria una falla intermitent més, perquè corria l’any 1987 i una modesta falla com la de Santa Anna anunciava que aquest any no podia i no anava a plantar monument faller,

Això encara que puga sonar estrany, era el més habitual en altres èpoques sobretot si no es podia afrontar l’exercici faller. Així doncs, tenim que la Junta Local Fallera de Gandia, i per extensió amb el vistiplau de la resta de comissions censades en aquesta època, autoritzava la comissió del Carrer Major i Passeig ‘’continuar les activitats econòmiques i administratives, però paralitzant les activitats festives, incloses el plantar falla’’. Això que, a priori, pot semblar normal va tenir el seu aquell en aquella època perquè mentre uns ho veien com a normal pel dolor que travessaven uns altres, per contra, es preguntaven que si aquest any no plantaven falla

tampoc tenia sentit que continués en marxa l’exercici perquè estarien recaptant diners, no farien activitats festives i al pròxim any tindrien una major capacitat d’actuació enfront d’altres comissions de la llavors Secció Especial. Coses de l’època. Va haver-hi falles que en incendiarse el taller de l’artista van aconseguir plantar donacions, restes que es van salvar, o fins i tot una barraca a manera explicativa i lliurant un llumí de fusta en record d’una ‘’Nit del Foc’’ que no ho seria. Però la dècada dels vuitanta encara ens deixaria una falla intermitent més, perquè corria l’any 1987 i una

Z E R O + 3

modesta falla com la de Santa Anna anunciava que aquest any no podia i no anava a plantar monument faller, així que aquest any va desaparéixer del mapa. Però no per molt de temps, o sí. A l’any següent, 1988 reapareixia de nou aquesta comissió fallera emplaçada en l’antic barri de Natzaret que va passar a denominarse de forma més moderna Santa Anna. Aquest humil barri tenia germanor de Setmana Santa, festes de barri, però volia seguir també amb la tradició fallera i no li va anar ni molt fàcil ni tampoc molt encertada a l’hora de buscar continuïtat. I així, va plantar en anys posteriors fins que en 1990 de nou i ara sí, va desaparéixer la falla de Santa Anna.

Aquest mateix any de 1990, la ciutat de Gandia perdia a tres comissions falleres, al costat de la de Santa Anna -que ja no va tornar a recuperar-secal sumar la no menys intermitent Marqués de Campo i la de Benirredrà. Aquestes dues, afortunadament i així ho testifiquen els anys, van poder remuntar i seguir endavant. Benirredrà havia nascut en 1978 i eixe 1990 no va plantar falla encara que després si va continuar amb assiduïtat. Amb la desaparició de la falla de Marqués de Camp-Ferroviària, se li autoritzava per part de les Falles de Gandia a la comissió de la Plaça Escoles Pies de manera ‘’transitòria, 181

ajudar-se del barri’’. I perquè aquestes coses no queden en l’oblit, i sabent que al cap de cinc anys es perd el dret sobre la barriada fallera, de nou sorgia la comissió de Marqués de Campo però aquesta vegada sumada al carrer Perú, i ho feia en gran i amb polèmica perquè volia que la gent la visitara encara que fos modesta. I per a visitar-la que millor que presentarla -en aquella època es podia feren la Secció Especial de les Falles de Gandia. Sí, així es va reivindicar aquest nou naixement de Marqués de Campo-Perú hui ja comissió consolidada en la seua secció. Sens dubte, hi ha moltes històries per contar en aquest breu, però

intens repàs a les falles intermitents amb les quals Gandia ha comptat. Algunes es van apagar definitivament com és el cas de la de Santa Anna. Unes altres ni arribaren van quallar, per motius polítics, com la de la Placeta del Segó en la dècada dels 70. Ara bé, el que no hi ha discussió és que han estat les falles els qui han vertebrat els diferents barris de Gandia, alguns d’ells fins i tot prenen noms i referències falleres molt abans de nomenclatures franquistes. Per això, el simple fet de veure com han transcorregut aquestes èpoques permet també veure l’evolució d’una ciutat a la qual ni li falten ni li sobren falles. Sempre

Z E R O + 3

hi haurà qui es pregunte si amb menys falles augmentaria el nivell dels monuments i la concepció de la Gandia Fallera. Debat obert sempre com un meló en ple estiu, però que veient d’on venim, amb aquesta intermitència fallera a la capital de la Safor, molt em tem que algú estiga pensant a repetir la Història. O no. Qui sap?

183

a | | Agra a

a | A graïments | G uia u a A

i a | a | | Aggrraïments | GGuia a

ïments | G uia

a | Ag raïments | G uia a Ag ïments u

C àr

ti v

s| i aï a | | Agrraïments | GGuia a

e s

e ns e

ments | G ï a r g ïments u A | G ia | gra

de la fall a

a | A raïments | G uia u a Ag ment

recs | Exe C àr c s | Càrrecs | Exe uti en s | Càrrecs | Exe cutiv v en s | Càrrecs | Exec cuti en s | Càrrecs | Exe uti v en ns | | Càrrreeccss ||EExecucutiv v

s ine

c i en s | Càrrecs | Exec uti v en ns | | Càrrreeccss || Execu utiv v Exe e n s | C àr c u ti v

| Re i |

ide

e es de la fal | C | R ein es de la fal la | C | R Reinines de la fallala | C

rci

e es de la fal | C | R Reinines de la fallala | C | Re nes de la falla | C

C omeercial | Presiden nts C m t

C om

Co omeerciaall || PPrreessiden nts

C om ercia l | Pre siden ts side ts C m rcia

Co omeerciall || PPrreesiden nts

C om erciall || PPrreesiden nts sid t C m rcia

ial | Preside c r e ial | Presi nt m de s o erc

187

a | | Agra a

a | A graïments | G uia u a A

i a | a | | Aggrraïments | GGuia a

ïments | G uia

a | Ag raïments | G uia a Ag ïments u

C àr

ti v

s| i aï a | | Agrraïments | GGuia a

e s

e ns e

ments | G ï a r g ïments u A | G ia | gra

de l a f a l l a

a | A raïments | G uia u a Ag ment

recs | Exe C àr c s | Càrrecs | Exe uti en s | Càrrecs | Exe cutiv v en s | Càrrecs | Exec cuti en s | Càrrecs | Exe uti v en ns | | Càrrreeccss ||EExecucutiv v

s ine

c i en s | Càrrecs | Exec uti v en ns | | Càrrreeccss || Execu utiv v Exe e n s | C àr c u ti v

| Re i |

ide

e es de la fal | C | R ein es de la fal la | C | R Reinines de la fallala | C

rci

e es de la fal | C | R Reinines de la fallala | C | Re nes de la falla | C

C omeercial | Presiden nts C m t

C om

Co omeerciaall || PPrreessiden nts

C om ercia l | Pre siden ts side ts C m rcia

Co omeerciall || PPrreesiden nts

C om erciall || PPrreesiden nts sid t C m rcia

ial | Preside c r e ial | Presi nt m de s o erc

COMISSIÓ

ARA MÉS QUE MAI Després de digerir la difícil decisió que es va prendre en menys de 48 hores, d’ajornar les nostres falles al març del 2020, sent aquesta una decisió de les més difícils, perquè la il·lusió de cada faller i fallera es va esfumar en aquell moment. Hem pogut demostrar al món que el col·lectiu faller no es rendeix i que ressorgeix dels problemes posant tota la nostra obstinació perquè, en un futur no gaire llunyà, visquem unes falles històriques, diferents, però en les quals la il·lusió, les ganes i el sentiment romandran intactes. Des d’aquestes línies volem llançar un missatge d’ànim i recuperació a tots els afectats i com no, sumar-nos als consells de les autoritats sanitàries. A més, volem donar les gràcies a tot el personal sanitari i de contenció que en aquesta situació està treballant sense descans per a poder controlar aquesta crisi. A més, és ara en aquests moments on ens adonem de la necessitat de salvaguardar una professió tan nostra com la dels Artistes Fallers, reafirmant-nos que el principal eix de la festa és precisament aquest, la Falla. Una vegada més els fallers hem demostrat que som d’una altra pasta, que sabem deixar enrere les diferències per a remar junts, i sabem reposar-nos de les adversitats. Per tant, ara més que mai, el món percebrà la importància de les Falles en l’àmbit cultural i econòmic. Només ens queda tornar a construir, a començar de zero per a poder viure de nou les nostres falles junts.

Presidents de la comissió | Lucas Leal Martínez i Ramón Vilaplana Mas

ZERO +4 COMISSIÓ

191

Sóc la que espera que tornes a buscar dins d’ella –com solies fer– per tots els racons de la seua pell lluminosa, en cada amagatall secret del seu cos, la noia tremolosa, lliurada a una llarga estona d’amor i a un trèmul moment de plaer.

L. Cantero

Reina de la Falla Major | Covadonga González Mazcuñan

ZERO +4 COMISSIÓ

193

Fes-me un lloc al teu costat que em refugie i així estar calentets enfront del gelat món. Sempre tan a prop que jo siga de tu llenya en el teu foc i tu sigues de mi la meua gran foguera.

A. Gilabert

Reina del Foc Major | Gemma del Rosario Jiménez

ZERO +4 COMISSIÓ

195

Cada vegada que t’abrace abrace la tradició d’escumes i de riures, un manantial de temps i d’entusiasme. Cada vegada que t’abrace marrada el món i les teues carícies em dilueixen com la sal marina.

F. Martí

Reina de la Festa Major | María Pérez Pérez

ZERO +4 COMISSIÓ

197

Dóna’m la mà i dansarem; dóna’m la mà i m’estimaràs. Com una sola flor serem, com una flor, i res més... El mateix vers cantarem, al mateix pas ballaràs. Com una espiga ondularem, com una espiga, i res més.

T. Bonet

Reina de la Falla Infantil | Megan González Bautista

ZERO +4 COMISSIÓ

199

Bellíssima sembla al plançó pres, gallarda i encesa d’abril la bufona flor; però molt més bella la verge ruborosa es mostra, en donar plorosa les queixes del seu amor.

A. Valls

Reina del Foc Infantil | Nayla Chaveli Reynau

ZERO +4 COMISSIÓ

2o1

Suau és l’accent de dolç amant lira, si al tou són sospira de nit el trobador; però fins i tot és més suau la veu de la bellesa si diu amb tendresa les queixes del seu amor.

P. Moraig

Reina de la Festa Infantil | Daniela Mora Gomar

ZERO +4 COMISSIÓ

2o3

De somriures tendres i llavis perfectes la vostra dolçor eterna i el vostre perfum en el vent, manegeu els nostres sentits I domineu el nostre cor, accelereu els nostres batecs com si fos una cançó.

V. Miralles.

Padrines de la comissió | Elena Gomar Fernández i Ailime Bono Piqué

ZERO +4 COMISSIÓ

2o5

Cens comissió infantil 2021

Cens comissió major 2021

Ailime Bono Piqué Aitana Mestre Tarrazona Alba Gregori Peiró Alexandra Pérez Calabria Anna Cabrera Sanchís Àngela Ferrer Catalá Ares del Rosario Ferri Biel Alberola Pérez Carla Fuster Martínez Daniela Mora Gomar Dídac Mora Gomar Enzo Chaveli Reynau Eric Peiró Calabria Héctor Gallardo Muñoz Izan Faus Pinel Jordi Ferrer Pérez Laia Brunet Moreno Lucas Leal Martínez Lucia Campos Costumero Lucia Faus Pinel Luna Martínez Serrano María Roig Castillo Marina Aparisi Moreno Marc Aparisi Moreno Matías Aguzzi Corella Megan González Bautista Nayla Chaveli Reynau Nerea Ferrer Martínez Nicolás Leal Martínez Nilo Pinel Martí Oliver del Rosario Ferri Pau Peiró Tarrazona Quique Alberola Pérez Rubén Gregori Moreno Sergi Pinel Martí Tamara González Bautista Tihago Sanz Ivanova Toni Pacheco Vilaplana Vega Peiró Tarrazona

Adriana Reynau Montaner Aida Corella Gascón Ainhoa Gregorio Botella Alejandra Ripoll Moncho Alejandra Vilaplana Ripoll Amalia Ferrándiz Castro Amparo Botella Tormo Andrea Peiró Bonet Andrea Ribero Sabater Andrés Requena González Andrés Requena Pellicer Àngela Moreno Llorca Antonio Bermejo García Antonio Pacheco Gallardo Beatriz Castelló Sanfélix Beatriz Martínez Nogués Benjamín Sanz Fuster Borja Alberola Todolí Carme Roig Castillo Carolina Manzano Melo Carolina Vilaplana Mas Charo Sanfélix Iznardo Covadonga González Mazcuñan Christian Bono Ferrero Cristian Peiró Serena Cristian Ribero Sabater David Cabrera Cardona David Gregori Peiró David Gregorio Cantos Edgar Botella Tormos Elena Gomar Fernández Elena Serena Martínez Elisa Tarrazona Martínez Esther Ferrándiz Camino Eva María Martí Mascarell Gemma del Rosario Jiménez Hugo Salvador Frasquet Ina Ivanova Inma Castillo Martí Isabel Vilaplana Ripoll Javier Peiró Vilaplana Jennifer Muñoz Carmona

Jordi Ferrer Juan Jordi Palonés Morant Jorge Peiró Vilaplana José Luís Ferrer Martí José Pinel Bermejo José Vicente Aparisi Sebastià Josep Salvador González Leandro Martí Martínez Liliana Frasquet Martí Liliana Requena Pellicer Manuel Manzano Martínez Maria Pérez Pérez Maria Salvador González Maria Dolores Sanchis Bañuls Marian Gregorio Botella Marian Martínez Brunet Marta Calabria Herranz Maximiliano Aguzzi Merce Valls Campos Mercedes Campos Gómez Miguel Ibáñez Ureña Miguel Vela Carmona Mila Moreno LLorca Miquel Roig Pellicer Mónica Pérez Bisquert Nuria Piqué Colomo Pablo Peiró Serena Quique Manzano Melo Rafael Peiró Vilaplana Rafael Seguí Pastor Ramón Brunet Sanlorenzo Ramón Mora Bertó Ramón Ribero Clemente Ramón Vilaplana Mas Rubén Gregori Pascual Sabrina Pérez Sanchis Salvador Chaveli Ruíz Salvador Gregori Morillo Sandra Peiró Vilaplana Sebastián Castelló Herrero Silvana Sabater Jiménez Suni Melo García

Teodoro Brunet Ferrándiz Ylenia Chaveli Reynau Yolanda Bautista Morató Zaida Martínez Moncho Per error no es van incloure en el cens 2020 a: Ramón Mora Bertó Manuel Antonio del Rosario Salazar Teresa Jiménez Calero

ZERO +4 COMISSIÓ

2o7

Càrrecs Exercici 2021 President: Ramón Vilaplana Mas Vicepresident: Javier Peiró Vilaplana Vicepresident 2on: Teo Brunet Ferrándiz Secretàri: Antonio Bermejo García Vicesecretaris: Merce Valls Campos, Gemma del Rosario Jiménez, Àngela Moreno Llorca, Sabrina Pérez Sanchis Tresorera: Carolina Vilaplana Mas Delegat de Festes: Jorge Peiró Vilaplana Vicedelegats de festes: Salvador Gregori Morillo, Toni Pacheco Gallardo, Miguel Ibañez Ureña, Jordi Palonés Morant Lotera: Liliana Frasquet Martí Delegada de cavalcada: Zaira Martínez Moncho Delegat Cultura: Teo Brunet Ferrándiz Delegació de cultura: Merce Valls Campos, Àngela Moreno Llorca, Hugo Salvador Frasquet, Antonio Bermejo García Delegada artística: Jennifer Muñoz Carmona, Isabel Vilaplana Ripoll Delegat Artistes Fallers: Teo Brunet Ferrándiz Delegats de Plantà i Cremà: Javier Peiró Vilaplana, Merce Valls Campos, Hugo Salvador Frasquet, Àngela Moreno Llorca, Teo Brunet Ferrándiz Delegat de jocs: Inma Castillo Martí Delegat de truc: Leandro Martí Martínez Delegada de bac: Inma Castillo Martí

Delegat infantil: Ramón Mora Bertó Casaler: Ramón Brunet Sanlorenzo Membres de l’assemblea Federació Falles: Ramón Vilaplana Mas, Merce Valls Campos, Teo Brunet Ferrándiz Membre de Junta de Govern F.F.: Ramón Vilaplana Más Membre de la Junta de Districte: Sabrina Pérez Sanchis

Executiva Ramón Vilaplana Mas Javier Peiró Vilaplana Teo Brunet Ferrándiz Antonio Bermejo García Carolina Vilaplana Mas Merce Valls Campos Jorge Peiró Vilaplana Mónica Pérez Bisquert Toni Pacheco Gallardo Gemma del Rosario Jiménez Inma Castillo Martí Sabrina Pérez Sanchis Salvador Gregori Morillo Jennifer Muñoz Carmona Zaira Martínez Moncho Àngela Moreno Llorca Benjamin Sanz Fuster José Luis Ferrer Martí Liliana Frasquet Martí

ZERO +4 COMISSIÓ

2o9

Des d’ací i amb aquestes paraules l’Associació Falla Sant Nicolau - Mosquit vol agrair la col·laboració desinteressada dels autors que ens han dedicat un temps de reflexió i escriptura per tal de fer-nos aplegar els seus escrits, gràcies. Als il·lustradors, creadors i fotògrafs pel seu temps, gràcies. A les empreses, per la seua valuosa col·laboració i aportació, en la realització d’aquest llibret, moltíssimes gràcies.

Guia Comercial 2021 213

Monster Energy

214 Buda 215 Caixa Ontinyent 216 Germans Fuster

Taller de flors

217 Maxila 218 Clínica Dental Enguix

Bar Casa Tere 219 Cercatec & Cercados Gil 220 Cristalumgandia Carnicería Castillo 221 Indumentaria marti Cocos 222 Casa José L’Estanc de la peatonal 223 Duc de la sort D farma 224 Kayuko Trabajos de albañilería Javier Peiró 225 Alpra Servicios Tropicana Muebles 226 Varadero Puerto de Gandia

ZERO +4 COMISSIÓ

211

ZERO +4 GUIA COMERCIAL

213

ZERO +4 GUIA COMERCIAL

215

ZERO +4 GUIA COMERCIAL

217

ZERO +4 GUIA COMERCIAL

219

ZERO +4 GUIA COMERCIAL

221

ZERO +4 GUIA COMERCIAL

223

ZERO +4 GUIA COMERCIAL

225

VARADERO PUERTO DE GANDIA SEBASTIAN CASTELLÓ HERRERO

www.varaderopuertogandia.com info@varaderopuertogandia.com

VARADERO PUERTO DE GANDIA ES UNA EMPRESA DEDICADA AL MANTENIMIENTO Y LA REPARACIÓN DE TODA CLASE DE EMBARCACIONES YA SEAN PROFESIONALES, DEPORTIVAS O DE RECREO, PARA LA REALIZACIÓN DE CUANTOS TRABAJOS SEAN NECESARIOS EFECTUAR, VARADERO PUERTO DE GANDIA CUENTA CON UNA AMPLIA EXPERIENCIA Y PERSONAL CUALIFICADO, DISPONE ASÍ MISMO DE LOS MAS EFICACES Y MODERNOS MEDIOS PARA LA REALIZACIÓN DE TODOS AQUELLOS TRABAJOS QUE SE PRECISEN:

o TRAVELIFT DE 250 TN CON UNA MANGA MÁXIMA DE 9.30 M. o UNA GRUA DE 12, 5 TN PARA EMBARCACIONES MENORES

Remolcadores

Yates

Veleros

Catamaranes

Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’esta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, excepte excepció prevista per la llei. Dirigisca’s a la delegació del llibret si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment d’esta obra. Els comentaris i opinions de cada col·laborador són propietat d’ell mateix, i l’Associació Cultural Falla Sant Nicolau - Mosquit no se’n fa responsable. De la mateixa forma que la falla no pretén molestar ni ofendre a ningú per les imatges i textos utilitzats en aquest llibret, tan sols tenen un valor estètic i de cap tipus més. Els textos presentats als diferents premis han estat triats per la Comissió del Llibret de la falla Mosquit. Imprés a Espanya - Depòsit Legal / V-352-2012 ZERO +4 GUIA COMERCIAL

227

Editors Associació Cultural Falla Sant Nicolau - Mosquit Delegat de Llibret Teo Brunet Delegació de Llibret Merce Valls, Àngela Moreno, Hugo Salvador i Antonio Bermejo

Textos de les explicacions de les falles major i infantil Josep Enric Gonga Il·lustracions de les explicacions major i infantil © Teo Brunet Correcció lingüística Àngel Tortosa Fotografies, presidents i reines © Salva Gregori fotògraf

Disseny gràfic i maquetació Alberto de Sanfélix Impressió Publimania Gandia Tirada de la impressió 350 exemplars