Naturalment... Plantem falles

Han passat vint-i-cinc anys, un quart de segle, des d’aquell mes d’abril de l’any 1998 en el qual la nostra comissió va redactar la seua acta fundacional. Després de molts entrebancs, naixeria l’última comissió fallera a Cullera abans de tancar el segle XX. Des d’aquell moment, cada mes de març, exceptuant els anys 2020 i 2021 a causa de la pandèmia originada per la Covid-19, s’han plantat dues falles en la nostra demarcació, una gran i una infantil, com així indica el reglament faller per tal de ser considerats una comissió fallera. Amb un total de quaranta-quatre falles plantades, vint-i-dos grans i vint-i-dos infantils, més les dues que plantarem en aquest març de 2023, s’hi pot afirmar que sense cap mena de dubte la característica amb la qual les podem aglutinar és la diversitat: diversitat d’estils, diversitat d’artistes, diversitat de pressupostos i diversitat de premis. Pel que fa a l’estil de les nostres falles, generalment s’ha seguit una tendència de tall clàssic, més a les falles grans que a les infantils, on s’han pogut plantar algunes falletes més modernes pel que respecta al modelatge i la pintura. A més, l’esquema estructural de les falles grans ha estat molt comú: un centre amb un remat i varies escenes envoltant la falla. Depenent del pressupost s’han pogut anar variant les mides de les falles, que no han superat mai els 9 metres d’alçada. Pel que fa als artistes, hi ha hagut una tendència molt gran a contractar artistes fallers locals, o amb els tallers molt pròxims a la nostra localitat, donat el baix pressupost i l’estalvi que suposa el transport de la falla des d’un taller local. Així, en aquest recorregut històric, farem un exercici de memòria de totes i cadascuna d’aquestes falles per ordre cronològic en el qual rememorarem els seus artistes, els lemes, els guardons obtinguts, i alguns aspectes bàsics com els seus estils, la composició i els temes amb els quals es nodrien les seues crítiques.

El nostre debut plantant falla tindria lloc durant les Falles de l’exercici 1998/1999 en la primera demarcació que teníem aleshores, quasi al final de l’avinguda del País Valencià vorejant el parc Daniel Clar. L’artista encarregat de la seua confecció fou el cullerenc Vicent Montagud Monseny, també conegut com a Granota, que va plantar Pot·ting, una falla amb un volum molt reduït i que responia al clàssic esquema que tindrien les nostres primeres falles: un centre amb un remat de xicotetes dimensions i quatre escenes amb les seues bases envoltant-lo, totes fetes amb fusta i motles de cartó. En aquest cas, el centre era un pot que simulava una gerra de beguda que estava coronada per un faller abillat amb uns saragüells i una manta morellana. A les escenes, cal destacar el nostre primer grup presentat a l’exposició del ninot, la parella formada per Stan i Ollie, el gros i el flac. La falla versava sobre els excessos de tota classe: en la beguda, del cinema, del control de les autoritats, etc. Una falla molt modesta que va obtenir el 13é premi i que va deixar als fallers ben contents per dos motius: haver fet realitat el somni de plantar una falla i el fet de no tancar la classificació de les Falles de Cullera en aquell any. Pel que fa a la infantil, van ser els mateixos membres de la comissió els qui van aportar els ninots que tenien a casa d’anys anteriors a una base feta pel mateix Vicent Montagud. El resultat va ser La mar salada, lema que feia referència al Neptú aportat per una fallera fruit del seu regnat com a Fallera Major en una altra comissió i que actuava de centre, amb altres ninots, ja de falla infantil, que l’envoltaven. Tot i el popurri que s’hi va poder plantar (una rabosa, un coeter o un moro formaven part de la falla) el jurat va decidir atorgar-li el 12é premi per a sorpresa de tota la comissió, ja que en aquell any s’hi plantaven a Cullera 14 falles.

Amb l’entrada del segle XXI plantaríem les nostres segones falles. Era l’exercici 1999/2000 i per segon any consecutiu serà l’artista Vicent Montagud l’encarregat de l’elaboració de la falla que, aquest any, com a novetat, també realitzarà la falla infantil. Pel que fa a la falla gran, estava conformada per un gran timbal i dos caps que sorgien d’aquest i actuaven com a remat. Aquesta va ser coneguda, entre els fallers, com la falla del Tio Juan pel semblant d’un dels caps al nostre president d’Honor, Juan Andrés Guardiola. Amb el lema Música, sí! s’hi va fer crítica a diversos aspectes de la nostra societat, com els bous o la prostitució, en clau musical i s’hi va tornar a repetir el premi: 13é Premi de les Falles de Cullera. La falla infantil tindria per primera vegada la temàtica circense, la més apareguda a les nostres falles. El lema d’aquesta primera falla infantil feta per un artista faller fou Vine a ballar al circ i estava constituïda pel cap d’un pallasso que curiosament plantaríem a cos complet dos exercicis després en la falla gran a manera de remat central. Diversos pallassos tocant diferents instruments musicals formaven les escenes d’una falleta que també va obtenir el Premi 13é.

En l’exercici 2000/2001 les falles plantades començaven a deixar mostres de la consolidació de la comissió al món faller cullerenc i el seu volum començava a augmentar tímidament. Vicent Montagud seria l’encarregat de realitzar, una vegada més, les dues falles plantades en una demarcació que tornaria a canviar, ja que es van traslladar una altra vegada al final de l’avinguda del País Valencià, però aquesta vegada uns metres més avall que el primer any. Viure en el món és cada vegada més difícil fou la falla gran, formada per un gran i colorit perol del qual eixia mig cos d’un músic tocant els plats. Aquesta falla mostrava com els problemes socials d’aleshores: l’atur, els enganys dels polítics o els preus dels productes bàsics, feien la vida complicada a la societat. I per tercera vegada consecutiva la comissió va eixir del mercat amb el Premi 13é, un costum que estava arrelant fortament entre falleres i fallers. La falla infantil tenia per lema Els animals també porten sabates, i en ella es plasmava una enorme bota amb diversos bolets rodejats per alguns follets que fantasiejaven sobre el fet que animals, com el gat amb botes, portaren sabates. Al remat, un altre 13é Premi de les falles infantils de Cullera.

L’exercici 2001/2002 va suposar la continuïtat de l’artista faller Vicent Montagud en les dues falles i de la demarcació on es plantaven. Per segona vegada apareixia una falla amb la temàtica del circ, però en aquesta ocasió en la falla gran: El món és un circ. Un gran pallasso s’alçava sobre un conglomerat d’elements circenses com estreles, pilotes o una caseta de venda d’entrades que actuaven com a centre. En la crítica, que tornava a ser social i en clau circense, es tractaven temes com els jocs d’atzar, amb l’espectacle del llançament de ganivets, l’abús de poder de les classes riques, amb l’home forçut, o les pallassades que fan els polítics. El resultat fou la pujada d’un esglaó cap al 12é Premi, el millor fins aleshores. La falla infantil, feta per primera vegada per l’artista Emilio Albiach, estava dedicada a un element imprescindible a la festa de les Falles: la pólvora. Amb Trons, coets, soroll... i festa se simbolitzava l’encesa per part d’un pirotècnic d’una falla rematada per una rata penada. Diversos tipus de coets, alguns xiquets llançant-ne pels carrers o una mascletada formaven part de les escenes que envoltaven una de les falles infantils més completes que s’havien plantat fins a aquell any, tot i això, el premi continua sent el 13é.

El cinqué aniversari arribà ple de canvis l’exercici 2002/2003, sent un dels més notoris la instauració de les seccions a les Falles de Cullera. La nostra comissió quedaria enquadrada en la secció primera, tant en falles grans com en infantils, ja que en aquestes últimes no hi va haver secció segona. L’artista de la falla gran continuà sent Vicent Montagud, que tornaria a veure com la demarcació es traslladava, en aquesta ocasió, al pàrquing de l’antic supermercat Vidal, al carrer Mestre Serrano. La conquesta d’un poble era un homenatge cap a la nostra comissió en aquest any d’aniversari, atés que alçava un Jaume I amb el seu cavall sobre una gran cistella de taronges. Cal dir que durant les visites al taller els fallers feien broma amb l’artista, ja que el cavall no era molt gran, i volien portar-li brossa per menjar i veure si així creixia un poc. Les conquestes per a trobar treball amb tants endolls, la dificultat per a conquerir alguna dona o l’avarícia de la conquesta del poble romà apareixien a les seues crítiques. Al remat, el 4t premi de la secció primera de falles grans, cosa que era equivalent al 8é, una gran pujada, esdevinguda per les seccions, en la classificació general. Pel que respecta a la falla infantil, la comissió tornaria a confiar en el saber fer d’Emilio Albiach qui realitzaria la falla Els jocs perduts. En ella, un parxís feia de base sobre la qual eixien diverses construccions de fusta típiques dels jocs infantils on s’amuntegaven alguns animals humanitzats que jugaven al dòmino, la trompa, i tota classe de jocs populars. Al contrari que la falla gran, l’infantil va aconseguir el 8é premi de la secció primera, el 14é, el més baix de la nostra curta història, però evitant tancar la classificació perquè en aquell exercici ja eren 15 les comissions falleres cullerenques.

Les Falles de l’exercici 2003/2004 tornaren a estar plenes de canvis. Després de lluitar molt amb les institucions locals, la nostra comissió s’establiria definitivament en la demarcació que inicialment s’havia plantejat, el barri conegut com la Nova Bega, que començava a urbanitzar-se amb la construcció d’un bon tall d’edificis. Concretament, plantaríem fins a l’exercici 2008/2009 en l’encreuament dels carrers La Marina i Metge Joan Bolufer Borràs, juntament amb les conegudes cases roges. Vicent Montagud tancaria el seu periple de cinc anys a la nostra comissió, que contractaria a l’experimentat artista cullerenc José Lafarga Palomares per a plantar Amb la música a una altra part, la falla més voluminosa que s’havia plantat fins aleshores. Els materials, que continuaven sent la fusta i els motles de cartó, donaven forma a una enorme caixa de música de la qual sobreeixia mig cos amb els braços oberts d’una gran musa de la música. Una falla que destacava pel seu modelatge i la pintura, i en la qual es criticava l’excés de protagonisme dels joves aspirants de l’acadèmia musical de moda al país (Operación Triunfo), la pèrdua de la música valenciana a la festa de les Falles o el soroll de les revetles nocturnes de les festes del poble. Una falla que tornaria a revalidar el 4t Premi de la secció primera. Pel que fa a la falla infantil, també hi hauria canvi d’artista, i seria l’aleshores jove valor local, Juanfran Gimeno Calatayud, qui realitzaria Castell encantats, una composició basada en un castell sobre ell qual eixia el cap d’un drac. A les escenes monstres de tota classe com la mòmia, l’home llop o alguns vampirs, espantaven els visitants del castell. Un bon inici d’aquest artista que va aconseguir el 2n Premi de la secció segona.

A l’exercici 2004/2005 s’iniciaria una dinàmica de canvis d’artista en la falla gran que no posaria el seu punt final fins a l’exercici 2013/2014. Aquesta l’obriria Filiberto Pons Rubio, artista natural de Sueca. Per primera vegada la nostra comissió acudiria a un artista de fora de Cullera per a plantar una falla: La mar de bé. Una falla amb temàtica marina, ítem que en exercicis posteriors també es tornarà recurrent. El centre d’aquesta era una gran roca que simulava el fons marí sobre la qual se situava una sirena envoltada de peixos i cavallets de mar. Als baixos, molt complets, hi havia crítiques al turisme estival, als polítics, en concret trobàvem a Rita Barberà desitjant organitzar l’America’s Cup, al preu del marisc i fins i tot a la pirateria, tot jugant amb l’expressió del lema. Una falla que va aconseguir el 6é Premi de la secció primera. La falla infantil tornaria a estar confeccionada per Juanfran Gimeno, que amb el lema Un dia de festa al parc obtindria el primer gran èxit pel que fa a guardons de falla de la nostra comissió: el 1r Premi de la secció segona i el Premi d’enginy i gràcia de la mateixa secció. Amb una composició horitzontal, dues xiquetes escenificaven un conte en un teatre de titelles. Elements vegetals, diversos animals, i alguns ballarins i membres de la companyia teatral formaven part d’una falla que va convéncer i seduir al jurat i que representava l’ambient festiu d’un parc fantàstic.

Amb l’exercici 2005/2006 va arribar altre artista extern a l’àmbit local, en aquesta ocasió de Tavernes de la Valldigna. Vicent Chaveli Llinares plantà Primavera, una falla d’una composició senzilla, però diferent fins aleshores, que va militar per primera vegada a la secció segona. Constituïda per un gerro de flors que actuava de centre amb dues papallones que el coronaven, i una altra d’una mida més considerable que arrancava des del terra fent de contraremat. Les papallones representaven els tres partits polítics locals predominants i sobrevolaven tota una sèrie de dificultats socials que florien al nostre poble durant la legislatura, com la situació dels PAI’S amb l’expansió de la construcció, les dificultats dels llauradors cullerencs, el problema del top manta al passeig marítim, o la falta de places a la residència de la tercera edat. Una falla que va aconseguir el 3r Premi de la secció segona. La falla infantil tornà a ser obra de Juanfran Gimeno, i a diferència de la gran, competia a la secció primera. A Ball de màscares podíem veure una gran escalinata en la qual desfilaven quatre dames venecianes i un parell d’arlequins. Sota l’escala, una góndola transportava dos enamorats pel canal venecià. Els diferents músics, les màscares i fins i tot una altra parella d’enamorats sopant al costat del canal ens transportaven a la ciutat italiana. Una falla que començava a comptar amb peces modelades en poliestiré expandit. Al remat, un 3r Premi de la secció primera. Com a curiositat, la falla infantil guanyadora de la secció tenia una composició molt semblant i una temàtica idèntica a la que vam plantar al nostre encreuament.

L’entrada de l’exercici 2006/2007 va suposar l’arribada d’un nou artista a la nostra comissió, el suecà Francisco Vizcaíno Palacios, un habitual de la secció especial de les Falles de Cullera d’aquells anys. Amb un lema que feia referència a la figura central de la falla, Ací estem tots gats, plantejava un centre format per diverses cases que simulaven el nou barri de la Bega, i sobre elles un imponent gat amb una trista mirada. A les escenes s’escenificaven els diferents tipus de relacions sentimentals que tenien lloc al barri. D’aquesta falla cal destacar la polèmica suscitada pel ninot presentat a l’exposició: una parella que practicava sexe i apareixia amb els cossos nugats com un cabdell de llana mentre un braç sustentava el llibre Kamasutra. El resultat fou bastant discret, abaixant per primera vegada del podi de la secció segona amb el 4t premi. La falla infantil fou obra, un any més, de Juanfran Gimeno, que en aquesta ocasió ens portava de nou a la comissió una falla de temàtica marina: The America’s Cup 2007. A la falla, unes ones feien la funció d’un centre on se situaven diverses embarcacions tripulades per nens i alguns elements propis de la fauna marítima com dofins, peixos i gavines. Les referències a la competició de vela, a les platges de Cullera, al far, a les pesqueres de l’Estany o a la Penyeta del Moro van valdre bé un 3r premi de la secció primera i el premi d’interés turístic de les falles infantils, l’únic que posseïm en la nostra història.

Amb el X aniversari la nostra comissió viuria un dels episodis més negres de la seua història. L’exercici 2007/2008 seria l’artista Juanfran Gimeno, qui venia realitzant les falles infantils des de 2004, l’encarregat de la construcció de les dues falles que es plantarien en aquesta primera gran efemèride. Tanmateix, l’artista, que aquell any també era el president d’Honor de la comissió, no va acomplir el seu contracte i va deixar les dues falles a mitjan procés de finalització. De la falla gran, Visites d’altre món, sols es va poder plantar el centre, una gran Lluna, que originalment anava coronada per quatre alienígenes amb les seues naus espacials. A les escenes, quatre éssers extraterrestres que venien a la Terra amb la intenció d’ensenyar als polítics com governar. Com era d’esperar, el premi fou el 5è de la secció segona, tancant la classificació per primera i única vegada en la nostra història. Pel que fa a la falla infantil, no es va poder plantar molt més que a la gran. De Granja escola, un projecte ambiciós sobre paper, en la qual apareixia una granja amb una xicoteta basa on interactuaven humans i animals, sols es va poder plantar l’estructura d’un galliner amb algunes vaques i uns quants grangers que, com la falla gran, van haver de rematar els mateixos fallers el dia de la plantà. El que anava a ser una falla didàctica, on els xiquets aprendrien l’ofici de granger, a respectar els animals i cuidar l’horta, acabà sent un malson per a tota la comissió que es va veure reflectit al premi, el 4t de la secció primera

Després del fatídic 10é aniversari, a l’exercici 2008/2009 aterraren dos nous artistes a la nostra comissió. A més, tornaríem a canviar la ubicació de la plantà, movent les falles a l’encreuament entre els carrers Ateneu Musical i Pintor Segrelles, posant-les a la vista del casal faller que estava ubicat al carrer Pintor Segrelles. L’artista Enric Fuster Pallás, natural de Vilanova de Castelló, debutava a Cullera en la secció primera amb Un món artificial, una composició basada en un arbre humanitzat i un enorme donyet assegut sobre les seues branques. A les escenes, crítiques a la construcció desmesurada, la contaminació i a la incapacitat dels polítics per a resoldre els problemes mediambientals. Una falla que serà recordada, sobretot, pel senyal de tràfic amb un bou dibuixat que apareixia en una de les escenes, i que alertava d’aquest perill amb el nom d’un conegut faller escrit. El resultat, també discret, un 5è premi de la secció primera. A la falla infantil s’hi va comptar amb, l’aleshores emergent artista cullerenc, Erik Martínez Moncho, que l’any anterior havia aconseguit el primer premi de la secció primera i de la secció especial. Una vegada més, la temàtica circense apareixia a la nostra comissió en Un circ d’il·lusions, on el cap d’un pallasso i un elefant realitzant equilibris sobre una pilota formaven el centre de la falla. Situats els elements centrals al sobre d’una pista circense, giraven entorn d’aquests alguns pallassos, trapezistes, mags i animals portant a cap la funció. Una falla amb uns bons acabats, però que no va poder obtenir més que el 4t premi de la secció primera.

L’entrada de la nova dècada en l’exercici 2009/2010 suposaria la benvinguda a la comissió d’un artista de renom per a la falla gran. Juan Carlos Donet Garcia, que aleshores militava a la secció especial de València, plantaria a la nostra comissió Cullera Medieval en la secció segona. Un imponent arc de pedra servia de suport per a 3 dracs que representaven els partits polítics que formaven el consistori local (PP, PSOE i APC). L’estructura de l’arc estava feta de poliestiré expandit (suro blanc), fet que era una novetat, ja que tots els centres fins aleshores havien estat fets de cartó o xapa, en canvi, els dracs que completaven la composició sí que havien estat realitzats mitjançant la tècnica dels motles de cartó. Als baixos, crítica local en clau medieval: crítica al mercat municipal, a les bufonades dels polítics, al preu de la llum o a la falta de feina. Una falla que va comportar el primer gran èxit de la nostra comissió en falles grans: 1r premi de la secció segona i el premi d’enginy i gràcia. El mateix exercici, la falla infantil tindria com a lema Joguines d’ahir, obra, per segon any consecutiu, d’Erik Martínez. Un taller d’un vell jogueter era el centre de la falla, que estava envoltat per diversos joguets com nines, soldats de fusta, caixes sorpresa, etc. El risc de la composició l’aportaven els diversos bufons que feien cabrioles al sostre de l’estructura. D’aquesta falla infantil cal destacar també el ninot presentat a l’exposició, una caixeta de música amb dues rates, que anys després inspiraria una història per al concurs d’articles de llibret organitzat per la JLFC. Tot plegat, un 2n premi de la secció segona de falles infantils, que va semblar poca cosa dintre de la comissió.

L’exercici 2010/2011, tot i l’èxit aconseguit en març de 2010, vam tornar a canviar d’artista. El suecà Joaquin Rodríguez Roman va presentar el projecte La mar de fons, que sobre el paper apuntava a revalidar la victòria en la secció segona, però tornà a escriure una altra de les pàgines negres de la nostra comissió. Per segon any no consecutiu, la falla plantada al nostre encreuament no estava acabada. El bust d’un submarinista i les dues sirenes que sobreeixien del seu cap mancaven de pintura i, fins i tot, en algunes zones, d’escatat. A les escenes, un popurri d’elements marins no massa lligats: un pirata, un rei Neptú, el president Zapatero amb un vestit d’escafandrista, un tauró inspector d’hisenda o el mateix polp Paul. Tots amb la mateixa falta de pintura i acabat que els fallers van poder aportar en una plantà passada per aigua. L’esforç es va veure recompensat i es va poder evitar aconseguir l’última posició en eixir del mercat amb el 5é premi de la secció segona. A la infantil també es va canviar d’artista, seent l’elegit Salva Banyuls Ferrer que debutava a la nostra comissió amb Un dia de pluja. La falla, feta completament de poliestiré, tenia com a remat una xiqueta que subjectava un gran paraigua que la resguardava d’una tempesta (núvols, gotes d’aigua i un sol malhumorat) humanitzada. A les escenes, fets quotidians que ocorren els dies de pluja: xiquets botant les basses d’aigua, els caragols que ixen després de la pluja, les plantes que reben l’aigua per a hidratar-se, animals resguardant-se de la tempesta, i una fallera entristida perquè no pot eixir de cercavila. Amb el modelatge de tall més modern fins al moment, i una bona pintura i acabat, sols es va poder aconseguir el 3r premi d’una competida secció segona aquell any.

Més canvis d’artistes arribarien l’exercici 2011/2012. La falla gran la plantaria per primera vegada Fede Alonso Andreu, que aleshores ja havia plantat quasi a la totalitat de les comissions cullerenques. Després de tres anys, es tornava a plantar a l’antiga demarcació (l’encreuament dels carrers La Marina i Joan Bolufer i Borràs), atés que durant la cremà de l’exercici anterior es va cremar la façana de l’edifici que confrontava amb la falla. A l’última era una falla que criticava el món de les modes i el culte al cos. Amb unes dimensions bastant reduïdes, la composició estava basada en una model asseguda sobre un seient il·luminat per dos focus. A les escenes, crítiques cap a l’ús del maquillatge, a l’estrafolari estil d’alguns modistes, als paparazzis i a l’absència del culte al cos entre els joves cullerencs. El resultat fou bastant discret pel que fa al premi, amb el 4t de la secció segona, però es va aconseguir el premi d’enginy i gràcia de la secció. La falla infantil tornaria a militar a la secció primera. I Erik Martínez Moncho tornaria a plantar-la per tercer any no consecutiu. Quina dolçor! fou una falla xicoteta però amb uns acabats i pintura excel·lents. El centre estava format per un pot del qual eixien tota classe de llepolies i caramels. Sobre la base, diversos xiquets cuinant pastissos, menjant tota classe de dolços, i fins i tot algun personatge amb dolors de panxa per l’abús del consum de xocolate. Com a resultat final, un sorprenent 3r premi de la secció primera de falles infantils, guanyant algunes comissions que ens doblaven el pressupost.

A l’exercici 2012/2013 commemoràvem el nostre XV aniversari amb un nou canvi d’artista. El cullerenc Jorge Gil Sapiña, que havia començat a despuntar a la Secció Especial de falles infantils amb la falla Taüt, plantaria les dues falles eixe any. La falla gran tindria com a lema Un altre temps, més coneguda pels fallers com la falla de la iaia. Una imponent iaia asseguda en la seua butaca contemplava com han canviat els temps. La composició la completaven un gat i un ratolí que lluitaven entre si sobre la butaca, un cavall de fusta, una taula amb un televisor i la neta de la iaia que jugava amb un telèfon mòbil sobre les mans. Sense cap mena de dubte, la falla amb més volum que s’ha plantat a la nostra demarcació, i la primera feta totalment de suro. A les escenes, jocs oblidats hui en dia pels xiquets, o crítiques al mal estat dels carrers, que continuen com en altres temps. Una falla feta tota ja de suro, i en la qual s’havien depositat moltes il·lusions, tanmateix, no va convéncer el jurat i va estar relegada al 6é premi de la secció primera. Com a anècdota, fou la primera falla que presentàvem juntament amb la seua maqueta el dia de la signatura de contractes. Per contra, el resultat de la falla infantil es traduiria en l’èxit més gran pel que fa a guardons de la nostra història fins al moment. Teatre de la vida sorprendria a tota la comissió en els jardins del mercat en aconseguir el 1r premi de la secció primera. Una composició basada en l’escenari d’un teatre on diversos bufons manejaven els fils dels titelles. A les escenes, d’una banda, diversos xiquets contemplaven l’espectacle, i d’altra, elements com una princesa i un drac cobraven vida a partir de la història que s’escenificava sobre l’escenari. A més, a la part de darrere, s’observaven diversos elements teatrals situats entre bambolines. D’aquesta falla cal destacar la qualitat de la pintura, sobretot les textures de la fusta de l’escenari, l’escala del contraremat o dels titelles.

A les Falles 2013/2014 es produiria un fet que no es repetia des de l’exercici 2001/2002, i és que el mateix artista, Jorge Gil, repetiria a la comissió realitzant una vegada més tant la falla gran com l’infantil. Pel que respecta a la falla gran, amb una reducció considerable del pressupost, es plantaria De festa en festa, un conglomerat d’elements que feien la funció d’attrezzo per a les escenes donaven suport a un faller que sostenia un estendard amb l’escut de la comissió, coronat per un dolçainer de dimensions més reduïdes. A les escenes, un recorregut per les festes de la nostra comunitat: carnestoltes, la setmana santa, els moros i cristians o els bous a la mar. Una falla que aleshores va aconseguir igualar el millor guardó obtingut en una falla gran, el 4t de la secció primera de l’any 2004. Pel que respecta a la falla infantil, Jorge plantaria Xe quina boda! Un xicotet altar coronat amb una vidriera sota la qual se celebrava un enllaç matrimonial. A les escenes hi havia tots els personatges que formen part d’aquest esdeveniment, les dames d’honor, els amics dels nuvis, un cambrer amb el pastís nupcial i fins i uns coets animats. Una falla amb la qual es va intentar assolir el premi d’interés turístic, amb una mostra de destinacions cullerenques per a la lluna de mel de la parella d’enamorats, i tot i ser pràcticament l’única comissió que havia apostat per aquest premi aquell any, no vam obtenir la recompensa. Tampoc vam tenir sort al premi, ja que vam guanyar el 5é, el darrer de la secció primera infantil d’aquell any.

Per tercer any consecutiu, a l’exercici 2014/2015, es va comptar amb Jorge Gil per a la construcció de les dues falles. En aquesta ocasió, a la falla gran repreníem una temàtica ja plantada com és la marina A fer la mar era una composició senzilla, composta per un gran rei Neptú amb un trident a la mà assegut sobre un gerro de l’època clàssica. A les escenes, majoritàriament, un crit contra la defensa del planeta: crítiques cap a la pol·lució, amb uns bidons plens de deixalles nuclears; el canvi climàtic, amb un os polar amb un ventilador de mà; però també cap als bancs, amb un pirata que actuava de banquer. Als baixos també trobàvem el primer, i únic, millor ninot de secció primera gran que posseeix la comissió: una acolorida sirena que subjectava dues màscares que representaven les dues cares de la climatologia. Un ninot estilitzat i ple de detalls amb una composició harmoniosa, i amb alguns peixos i elements marins que actuaven d’attrezzo. Tot i aquesta gran fita, la falla sols va obtenir el 5é premi de la secció primera. La falla infantil portava com a lema Cantem a la natura, i estava conformada per un gran arbre humanitzat envoltat per diversos follets tocant tota classe d’instruments. Les escenes les completaven diversos animals i elements vegetals també humanitzats gràcies a la música dels follets. Com a la gran, el resultat fou bastant discret aconseguint també el 5é premi de la secció primera de les falles infantils.

Després de tres anys, a l’exercici 2015/2016 es tornaria a canviar d’artista. Per a la falla gran es va comptar amb el veterà artista de Riola Julian Baldoví Rodrigo. Després d’alguns anys plantant falles fetes amb suro tornaríem a la tradicional tècnica dels motles de cartó amb Qui canta, els mals espanta. Una composició diferent de tot allò que havíem plantat fins aleshores amb dos cossos centrals: una espigada torre de castell coronada per una lluna i, d’altra banda, un trobador tocant la guitarra assegut sobre un coixí. A les escenes es reflectien diferents mals que assolaven Cullera en aquell moment i que el trobador pretenia espantar amb la seua música: el mal dels polítics que ens enganyen, el dels turistes que no gasten, el mal fet a la natura amb els incendis, el dels retalls de les subvencions i el mal del top manta. Una falla que serà recordada per la seua plantà, pel ninot indultat presentat a l’exposició (la senyora Pepita) i per l’incident de la seua cremà, ja que la lluna va eixir catapultada uns metres i quasi va afectar un vehicle que estava estacionat a prop. Al remat, un 6é premi de la secció primera, l’últim de la secció, pel seu estil tan clàssic en comparació a les de la resta de la secció. Per a la falla infantil es contractaria a un altre veterà artista de Cullera, Enrique Tur Artés. Amb El jardí de la princesa, debutava aquest experimentat artista plasmant el conte de la princesa i la granota. Una imponent princesa era el centre d’aquesta falla que la completaven diversos elements vegetals, alguns animals i altres éssers fantàstics. Amb moltes peces de cartó, la falla va aconseguir un any més el 5é premi de la secció primera

L’exercici 2016/2017 suposaria el retorn de Fede Alonso a la nostra comissió per realitzar la falla gran, així, tornàvem a canviar la ubicació de la nostra falla a l’encreuament dels carrers Ateneu Musical i Joan Bolufer Borràs, a la vista del nou casal. La falla Cullera egípcia, que abaixava després de tres anys a la secció segona, tenia una composició simple, amb un centre format per una construcció de pedra de tall egipci i un remat amb una ballarina de l’època dels faraons. Els baixos representaven Cullera en clau egípcia i en ells podíem trobar referències al nostre alcalde, a les faraòniques obres de Cullera, al turisme estival i fins i tot un símil del riu Nil amb el Xúquer. Unes escenes molt lligades i amb sàtira que bé van valdre el premi d’enginy i gràcia de la secció segona, i sense cap mena de dubte van ajudar a aconseguir el tan anhelat, com inesperat aquell any, 1r premi de la secció segona. Pel que fa a la falla infantil, es confiaria en un jove valor local a l’alça: Joan Simó Arlandis. La seua proposta fou El jardí Xen Xau Me, una falla de temàtica asiàtica on dues geishes se situaven sota una pagoda japonesa. Diversos nens cultivaven el jardí, regaven les plantes, collien les collites i tocaven diferents instruments musicals a les escenes. A les crítiques, es va afegir també un vocabulari japonés amb els diferents utensilis i instruments que tenien els personatges. Tot i la millora respecte de l’any anterior, el pressupost més modest de la secció sols va poder obtenir, un altre any, el 5é premi de la secció primera

Per al nostre XX aniversari es va apostar per la continuïtat dels dos artistes en l’exercici 17/18. Un exercici amb moltes il·lusions posades en les dues falles, tanmateix, no es van aconseguir els resultats esperats. La falla gran de Fede Alonso, Invasió asiàtica a Cullera, estava formada per un gran núvol que actuava de centre sobre el qual s’alçava una fada xinesa en una posició invertida que acaronava amb les seues mans un nen que dormia sobre el núvol. A les escenes es mostrava la influència asiàtica a diversos aspectes com la gastronomia, amb els restaurants xinesos; el comerç, amb l’apertura de nous grans establiments d’origen xinés, la cultura friqui, amb referències al manga; i també a la política, representada per la lluita de dos sumos que representaven els dos partits polítics predominats a Cullera (PSOE i PP), escena que va participar en el I Concurs de crítica local. Després d’una difícil plantà, el resultat no va estranyar a la comissió, que va evitar tancar la classificació d’aquell any, per un punt, amb el 5é premi de la secció segona. La infantil de Joan Simó tenia com a lema A ballar! Una falleta constituïda per un xicotet pont de pedra sobre el qual s’abraçava una parella de venecians que actuaven de centre. Al voltant d’aquests, una multitud de personatges de diferents ètnies que representaven diferents tipus de balls: la samba, el tango, les sevillanes, la dansa massai, la dansa del ventre, la kalinka russa, la música disco o les dansades tradicionals valencianes. Com a la falla gran, vam tindre una plantada complicada on la falla no es va acabar de rematar i que es va traduir en el 5é premi de la secció primera.

Després d’un exercici amb uns resultats més que decebedors, la decisió de canviar els artistes per a les Falles 2019 fou més encertada que mai. A la falla gran, vam comptar amb l’artista cullerenc Xavier Tur Ortiz que plantaria la falla Quin circ de junta. Una composició formada per un imponent pallasso que sobreeixia d’un tambor. La falla la coronava un altre pallasso col·locat al muscle del remat principal, i a més dos voluminosos elefants actuaven de contraremats custodiant la part esquerra. Les escenes satiritzaven alguns dels càrrecs que formen part de la junta directiva d’una comissió fallera, així podíem trobar: el pallasso (delegat de cultura), l’home bala (el faller malfaener) la dona barbuda (fallera major), l’equilibrista (tresorer), el faquir (delegat de falla), l’home forçut (barraquer) o la domadora (que representava a Susi Melià, presidenta de la JLFC aquell any, i que va ser l’escena dedicada al concurs de crítica local). El resultat fou el millor premi de la nostra història, el 2n de la secció primera, que va vindre acompanyat amb el premi d’enginy i gràcia. A la falla infantil vam viure el retorn de Jorge Gil amb Entre bambolines. Una falla on una família actuava sobre un escenari teatral, i on tots els membres desenvolupaven la seua funció. La mare i el pare formaven la parella central, i al voltant els nens, la tieta, la iaia i fins i tot les mascotes prenien part a la representació. Amb un estil més evolucionat, i sobretot una pintura molt detallada, Jorge va aconseguir trencar la maledicció i va aconseguir el 3r premi de la secció primera de falles infantils després de cinc anys obtenint el cinqué.

Per a l’exercici 19/20 vam apostar per la continuïtat dels artistes que tants bons resultats van aconseguir l’any anterior, però les seues falles van haver d’esperar a veure la llum del carrer fins a l’exercici 2021/2022 a causa de la maleïda pandèmia del coronavirus. La falla gran de Xavi Tur tenia com a lema Cullera té un futur espacial, un observatori d’estels suportava un gran ésser extraterrestre. La falla la completaven tres extraterrestres més: una situada al muscle del remat principal, altre situat a la part esquerra de l’observatori, i un últim a la part dreta sobre un coet espacial. A les escenes, crítica local en clau espacial: l’anell ciclista, turistes extraterrestres, odissea de les tecnologies, la gossa Laika-gat, les obres de l’ajuntament, la dificultat per a estacionar, un planetari faller que representava les 16 comissions falleres, i fins i tot el nostre alcalde Mayor Chef, cuinant una paella a un extraterrestre. El resultat fou bastant discret, amb el 5é de la secció primera pels nombrosos danys que la pluja li va ocasionar la matinada del 16 de març. Tanmateix, sí que s’esperava obtenir el premi d’enginy i gràcia, però el jurat va decidir no llegir les crítiques. Tot el contrari va ocórrer amb la falla infantil de Jorge Gil, que ja en les falles suspeses de 2020 va aconseguir el millor ninot de la secció primera infantil, guardó que va repetir dos anys després amb un nou ninot modelat per a l’ocasió. El centre de la falla Les xiques són guerreres estava representat per una valquíria que lluitava per a escapar d’un naufragi provocat per un monstre marí. A les escenes, altres xiquetes que representaven virtuts com la intel·ligència, la compassió, la companyonia, la valentia o la perseverança lluitaven contra el monstre marí i els seus esbirros. Una composició arriscada amb una gran pintura i uns acabats poc vistos abans a la nostra comissió bé van valdre el 1er premi de la secció primera de les falles infantils i el premi d’enginy i gràcia de la secció, convertint-se en la falla infantil més guardonada de la nostra història.