Naturalment...

Són les XXSS incontrolables?

Àlex Morales Fernándes Regidor de Joventut Faller de l’AC Falla El Canet

La tecnologia al s. XX va marcar un abans i un després en la història de la humanitat. En qüestió de 100 anys hem passat d’escriure cartes a enviar un missatge de text mitjançant un aparell de telefonia mòbil des d’una part a una altra del món. Diuen que romandrà en la història contada aquest segle pel gran avanç que ha suposat l’electricitat i les noves tecnologies. I de fet, el s. XXI ha evidenciat que aquest avanç no sols és imparable sinó que ha trastocat per complet les bases d’una economia global i d’una societat cada vegada més plural i diversa.

És molt evident tots els avanços que en proporció ens han ajudat a les persones gràcies a les Tecnologies de la Comunicació i la Informació i també en part gràcies a Internet i a les xarxes socials, però com tot hi ha una part dolenta que cal analitzar perquè suposa també greus problemàtiques per a moltes persones.

La democratització de les xarxes socials ha incidit taxativament en seriosos problemes per a joves i adolescents, però també per a gent més major. La proliferació constant de perfils falsos i de notícies falses en mitjans digitals de difícil credulitat han generat un estadi de desinformació que ens proposa un panorama desolador.

La realitat és que les xarxes socials hui en dia són tan revolucionàries que poden arribar a moure tot un col·lectiu de gent alenada per discursos d’odi que provoquen coses com el que va passar a Brasil fa ben poc o el que directament va ocórrer als Estats Units on una massa incontrolada de seguidors d’ultradreta atemptaren contra el Capitoli i, per tant, contra la mateixa sobirania popular del poble americà. Si alguna cosa ha fet la pandèmia és asseure les bases d’un nou sistema social, ja que el mateix sistema educatiu es va haver d’adaptar a la digitalització i l’educació a distància, provocant també una escletxa econòmica i un fum de desigualtats que es manifesten cada dia. Si un jove o adolescent pertany a una família amb pocs recursos no estarà mai en les mateixes condicions que altre jove que vinga d’una família amb més recursos: L’accés a Internet - que hauria de ser un dret universal de la ciutadania - o la mateixa possibilitat de tindre una tauleta tàctil o un ordinador a casa, si no es té, es converteix en un problema també per a molts joves. I la pandèmia sí que va incidir molt en eixes desigualtats.

Una altra qüestió que cal assenyalar és les preocupants estadístiques de suïcidis entre els més joves, i no ens hem d’enganyar, són idees suïcides que moltes vegades es fabriquen en les xarxes socials i en Internet. Fa un any haguérem de lamentar la mort d’una famosa actriu, Verónica Forqué que es va llevar la vida a causa del que li deien constantment a les xarxes socials, i és que són una bomba inflamatòria per a augmentar les idees suïcides en molta gent. Ací té a veure molt l’autoestima, l’autoconcepte, l’autovaloració que tenim cadascú de nosaltres, però és que si no eduquem o no som capaços de poder generar civisme en les xarxes socials, de controlar-ho mitjançant legislacions favorables a regular el seu ús, el futur no sols és desolador sinó que fa vertadera por.

Som les administracions públiques però també la societat civil en el seu conjunt, i especialment els centres educatius, els que ens hem de posar en marxa, tan aviat com siga possible, per poder fer una estratègia clara i contundent perquè un mal ús de les xarxes provoca patiment, i molt.