Naturalment...

Mobilitat sostenible a les ciutats

Hugo Font Lafarga Regidor delegat de Medi Ambient, Mobilitat Sostenible i Transparència

La mobilitat sostenible és la que pretén reduir els efectes negatius en el medi ambient, disminuir la contaminació mediambiental, amb el que conseqüentment es millorarà fonamentalment la qualitat de l’aire i en definitiva la vida a la ciutat. Si bé, els beneficis que comporta aquest tipus de mobilitat no només estan directament relacionats amb la millora del medi ambient, sinó que també tenen repercussió a la salut de les persones en tant que utilitzarem els nostres medis propis per a desplaçar-nos, i a més a més és un mode de desplaçar-se més econòmic, i no només per a les nostres butxaques sinó que també per totes les despeses que es generen al voltant de la mobilitat amb residus fòssil, com ho són les infraestructures automobilístiques, els accidents de trànsit, etc.

És per això que pot resultar, com a mínim curiós, que ens plantegem el perquè no ens aboquem a fer una mobilitat més sostenible? Aquesta qüestió no té una fàcil resposta, si bé, la indústria de l’automòbil, una de les més poderoses d’aquest món globalitzat, ha invertit molts recursos en màrqueting i des de fa molts anys, amb el que han fet que ens plantegem la vida al voltant de tenir un vehicle, i que conseqüentment planifiquem les nostres ciutats pensant en el fet que qualsevol desplaçament ha de ser possible amb vehicle, que han d’haver-hi avingudes prou grans per al trànsit, que no cal ombra als carrers perquè dins dels vehicles tenim aire condicionat... En resum, han aconseguit que la nostra perspectiva parteix de la base que si tenim un vehicle som lliures.

No obstant això, s’ha de tenir en compte que la mobilitat sempre ha existit, si bé aquesta dependència dels vehicles, també ha comportat que no es prioritzen les places i les zones per als vianants a les ciutats, amb el que hem deixat d’anar al comerç de proximitat, anar al parc del barri, i ho hem canviat per pàrquings, i molts cotxes que ocupen els nostres carrers i les nostres places, amb el que tenim ciutats per als cotxes i no fem ciutats per a les persones.

Aquesta circumstància ara fa que tornar a una mobilitat sostenible haja de ser gradual, per tal d’anar canviat aquests hàbits adquirits, i a més no sempre és fàcil reconvertir les ciutats i adaptar-les perquè tinguen més zones per als vianants, més places i que faciliten i fomenten l’ús de la bicicleta, o del transport públic.

A més, la mobilitat sostenible encara és una qüestió controvertida a la política ciutadana, en tant que molts conciutadans ens plantegem el perquè hem de deixar el cotxe, i si podem o com ho podem fer, i fins i tot si seríem capaços de desplaçar-nos sense fer ús de vehicles propulsats per combustibles fòssils. Tendim a pensar que no és possible, i que tampoc és tan important, i que a més en tot cas les conseqüències de la contaminació i del canvi climàtic s’apreciaran en un futur que ja no veurem i que en tot cas les i els científics/es ja inventaran alguna cosa per a solucionar-ho.

És per això que un impuls per al canvi de sistema de mobilitat és necessari que es lidere des de l’administració. I en aquest sentit a municipis com el nostre, hem impulsat els carrils bici i els d’ús compartit entre vehicles i ciclistes, hem reduït la velocitat del trànsit en zones de màxim 30 km/h, i hem fomentat la conversió en zona de vianants, com ara la del carrer Dr. Alemany, hem creat múltiples estacions de recàrrega de vehicles elèctrics, etc. Però com s’exposava, aquestes mesures han de donar també solució al parc mòbil de vehicles, i és per això que hem fet estacionaments satèl·lit, i en aquesta línia continuarem realitzant estacionaments dissuasius des dels quals es puga accedir a la ciutat amb transport públic, patinets, caminants, etc.

Però aquestes mesures, necessiten una espenta de les administracions supramunicipals i una fita clau ho és la prohibició de vendre a la UE cotxes i furgonetes noves amb motor de combustió que serà d’aplicació a partir de 2035. I en el mateix sentit legislació com la Llei de Mobilitat Sostenible, que està prevista que s’aprove a finals de 2022, i es preveu com a una ferramenta fonamental per a modernitzar la mobilitat, en la que es reconeixerà la mobilitat com un dret social, i planteja com a un dels seus objectius la reducció de les emissions del transport. Per altra banda, incidirà en la digitalització per a fer un ús més raonable i sostenible dels vehicles i un altre eix d’aquesta nova llei serà el fet que fomentarà la participació ciutadana a l’hora d’aprovar projectes de mobilitat sostenible.

Amb tot, la mobilitat sostenible s’ha de veure com un canvi que hem de realitzar necessàriament en tant que ens va la vida en això, perquè hem arribat a un punt que la mobilitat actual perjudica el nostre futur. I potser també podem fer moltes altres coses per a reduir les emissions de CO₂ a l’atmosfera, però aquesta és molt important, a banda que no només comporta que fem un ús raonable dels nostres vehicles de combustió i no per a tot com ocorre ara mateix. A més, aquest canvi a banda de millorar la vida de la ciutadania, comportarà una reducció de la contaminació i millorar l’economia, així com que no depenga la nostra economia dels lobbies petroliers, qüestió que no és una qüestió sense importància, en tant que a hores d’ara ens marquen gran part de la política pel fet que depenem del seu subministrament de petroli i de gas.

Si bé, en tant que aquesta qüestió comporta un canvi en els nostres hàbits, hem de ser conscients de les conseqüències que comporta no fer-ho. I alhora hem de tenir en compte que perquè aquesta transició avance és necessari un compromís de moltes parts i que el que canviem siga al seu torn beneficiós per a la majoria de la societat, motiu pel qual s’ha de tenir en compte que com tots els canvis, hi ha molts detractors, i que es necessita molta pedagogia. Però sense obviar que el que actualment assenyalen els científics és que ja estem a un punt d’inflexió pel que fa al canvi climàtic, i no fer res per tractar de revertir la situació no és una solució.