Naturalment... Viure la natura

Isabel

Galindo Renart

Fallera Major de l’AC Falla Rei en Jaume I

La jovenalla riu i plora com ja ho féiem d’antuvi nosaltres, els nostres pares i mares, els nostres iaios i iaies, d’igual manera i amb el mateix sentiment, amb la mateixa força vibrant, amb la mateixa intensitat, ni més ni menys. Mateixes rialles, mateixes llàgrimes innocents, però ara ho fan embolcallats d’un entorn virtual-digital que dista molt del candor de les sinceres rialles encanades o l’abraçada perenne que usàvem per a estirar-nos la rateta i fer les paus. (Alguna cosa està canviant).

L’anhel i la sana intenció perquè els i els nostres infants tinguen un futur millor ha condicionat, tal vegada, a guarir aquestes generacions amb un distanciament respecte a l’entorn natural. Tanmateix, aquest aïllament sembla no ser tan beneficiós com esperàvem. Aquesta alteració comporta un canvi clau de l’estil de vida, que va des de l’augment del sedentarisme a la dependència tecnològica, entre d’altres. Un exemple clar d’aquesta variació el veiem en com està influint en la reducció dels microorganismes “amistosos” que generava del nostre cos al medi natural, arrossegant-nos així a malalties com l’augment en les al·lèrgies, trastorns de conducta, etc. (Alguna cosa està canviant.)

A les noves generacions els hem transformat, sobtadament, el context. Els hem allunyat d’un hàbitat natural que els nodria i enfortia, per un entorn urbà que ha minvat considerablement l’entrenament del sistema immunitari. És a dir, hem contribuït a variar el paper fonamental de l’adaptació que desenvolupem com a espècie, sense valorar-ne com cal les conseqüències. I és que qui aparta els ulls de la terra, erra. Naturalment.

La gent gran tampoc se salva d’aquest distanciament de l’estil de vida natural. Marxem atabalats, amunt i avall. Anem de bòlit, abstrets i abstretes, pensarosos i pensaroses en els nostres quefers diaris sense adornar-nos que dia que passa dia que no torna. Malauradament, cada dia sorgeixen nombrosos casos d’estrés i ansietat per viure situacions i moments, que en lloc de fer-nos més feliços i felices, acaben delmant el nostre valor més preuat, la salut. Està demostrat que la interacció amb la natura és la forma de millorar la salut mental. Diversos estudis científics ja han mostrat que les experiències en la natura poden beneficiar el benestar psicològic i la funció cognitiva de les persones.

Així que, a tots i totes, la medicina és clara: Més natura, menys bogeria! Una bona manera per recuperar aquesta dosi diària de natura és, una vegada més, gràcies a l’escola. On, a poc a poc, a través d’intervencions curriculars com l’assignatura de Coneixement del Medi o el bon grapat d’activitats transversals, els i les docents ameren l’ensenyament amb una perspectiva educativa i natural, amb el sentit més ampli que pugueu imaginar. Ajudant a tot l’alumnat a aprofitar la necessària i tan valuosa intel·ligència naturalista, la intel·ligència de Darwin. Recuperant les abraçades i reflexions més sentides i naturals de l’ànima, vertaders motors de progrés i d’humanitat.

Al remat, hem de conquerir cada raconet dels nostres pensaments i accions amb un poc més de natura, perquè tinguem moments naturals entre tots i totes. D’aquesta manera, sens dubte, millorarem la nostra qualitat de vida a més de cuidar la mare Terra. Per les i els nostres infants, perquè per ells i elles paga la pena intentar-ho. Naturalment.